Archivo Histórico De Tarragona Núm
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Població Concepte Import Aiguamúrcia Peridomèstics 6.125
Població Concepte Import Aiguamúrcia Peridomèstics 6.125,60 ⁄ Aiguamúrcia Control de plagues: 5.650,87 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Albinyana Peridomèstics 2.450,24 ⁄ Alcover Peridomèstics 2.572,75 ⁄ Aldover Peridomèstics 413,48 ⁄ Alforja Peridomèstics 5.299,41 ⁄ Alió Peridomèstics 1.531,50 ⁄ Almoster Peridomèstics 1.642,68 ⁄ Almoster Control de plagues: 266,83 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Altafulla Peridomèstics 5.675,69 ⁄ Altafulla Control de plagues: 6.125,60 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Arnes Peridomèstics 2.538,68 ⁄ Ascó Peridomèstics 6.125,60 Banyeres del Penedès Peridomèstics 4.345,64 ⁄ Banyeres del Penedès Control de plagues: 1.405,31 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Barberà de la Conca Peridomèstics 1.919,06 ⁄ Bellmunt del Priorat Peridomèstics 4.638,14 ⁄ Bellvei del Penedès Peridomèstics 796,33 ⁄ Benissanet Peridomèstics 1.131,53 ⁄ Benissanet Control de plagues: 725,45 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Blancafort Peridomèstics 1.499,81 ⁄ Bonastre Peridomèstics 1.414,09 ⁄ Bot Peridomèstics 1.545,95 ⁄ Botarell Peridomèstics 1.876,16 ⁄ Bítem (EMD) Peridomèstics 384,36 ⁄ Bràfim Peridomèstics 2.909,64 ⁄ Cabra del Camp Control de plagues: 1.575,97 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Cabra del Camp Peridomèstics 2.641,65 ⁄ Calafell Control de plagues: 3.041,23 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Camarles Peridomèstics 1.960,19 ⁄ Cambrils Control de plagues: 4.726,51 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Campredó (EMD) Peridomèstics 1.334,16 ⁄ Caseres Peridomèstics 616,12 ⁄ Castellvell del Camp Peridomèstics 1.869,85 ⁄ Constantí Peridomèstics 6.125,60 ⁄ Constantí Control de plagues: 551,27 -
Ribera-D'ebre.Pdf
2 / Valencia Fruits RIBERA D’EBRE 15 de mayo de 2018 GEMMA CARIM / Presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre “La internacionalización nos permite llegar a grandes distribuidores” Con estas palabras Gemma Carim, presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, hace GC. Hay jóvenes cuyas fa- milias tienen tierras que de- referencia al buen trabajo realizado por las distintas empresas y cooperativas de fruta de hueso de la ciden dedicarse al campo y en comarca en cuanto a exportación. Las tendencias de cultivo, la idiosincrasia del agricultor familiar la comarca cada vez hay más agricultores profesionales que o las iniciativas de apoyo a las empresas son otros asuntos que comenta Carim, también alcaldesa llevan las tierras. La dedicación de localidad ribereña de Vinebre. al mundo agrario, en cualquier caso, viene acompañada de for- Valencia Fruits. Desde la óptica mación. El sector está cada vez del territorio, un análisis de las más profesionalizado. tendencias de cultivo de fruta de V F. ¿Qué otros cultivos desta- hueso en la comarca. ¿Qué frutas can en la Ribera d’Ebre? destacan? GC. En la Ribera d’Ebre tene- Gemma Carim. La Ribera mos un producto agroalimenta- d’Ebre es un referente en el cul- rio excelente. Y no solo de fruta tivo de la fruta de hueso. Solo en de hueso, también tenemos cam- los campos de Benissanet hay pos de olivos, viñedos, almen- catalogadas 69 variedades de me- dros e, incluso, en algunas zonas locotón, por poner un ejemplo. de la comarca, cereales. Los que Somos grandes productores están en expansión son la cereza de cereza, de melocotón, de nec- y la almendra. -
The Ronda Path the Roca Foradada The
ENG The Berà Arch Roda de Berà Beaches The Seafront Promenade The Mare de Built by the Romans in the late 1st century b.c. the Roda de Berà has 3 kilometres of coast, 2 of which are From the boundary of Creixell to the beginning of the Déu de Berà Chapel arch of Berà is one of the best preserved triumphal beaches with fine sand . The Mediterranean climate Roc hill there is a magnificent one-kilometre-long Built in the Renaissance style on the site where a arches in the world. It is a cultural asset of national makes this a quiet and charming place where one can Seafront Promenade ideal for walks all year round. It church dedicated to Saint Peter had existed, interest and was given the World Heritage status by enjoy the sea and nature. has been awarded various environmental quality documented to 12th century. The foundation stone of UNESCO in November 2000. certificates like the EMAS and ISO 14001. the present chapel was laid in 1718 and the firs Mas The beaches are called: was held in 1727. It was built in honour of the emperor Augustus and • Llarga was originally called the Arch of Augustus, or perhaps • Punta d’en Guineu The image of the Berà Mother of God is at present the Arch of the Via Augusta. It was not referred to as • Pallisseta kept inside the small temple. It is a woodcarving that RODA de BERÀ the Arch of Berà until the Middle Ages, when the • Costa Daurada replaces the original, which was burnt during the To Vilafranca and Barcelona important Berà Castle was built on the site and gave Spanish Civil War. -
Morfologia Històrica Del Territorium De Tarraco En Època
ANNEX IV – Inventari i mapa de localització dels llocs de culte cristià i dels cementiris del Camp de Tarragona (Mapa 11). ANNEX IV – INVENTARI I MAPA DE LOCALITZACIÓ DELS LLOCS DE CULTE CRISTIÀ I DELS CEMENTIRIS DEL CAMP DE TARRAGONA. A continuació presentem l’inventari amb el seu corresponent mapa d’ubicació (amb una escala original 1:50.000) dels llocs de culte cristià (creus, esglèsies, ermites, oratoris, etc...) i d’enterrament que hem pogut constatar al Camp de Tarragona (Mapa 10)1. Es tracta d’elements molt interessants que poden atorgar-nos valuoses informacions sobre l’antiga morfologia del territori que ens ocupa, doncs la seva especial importància ha afavorit la seva conservació. Sovint han conservat un emplaçament original ben antic o bé s’han superposat a indrets d’una significació anterior. En el cas concret de la centuriació, és ben conegut el fenomen de cristianització d’elements de la xarxa cadastral (fites convertides en creus de terme, altars de camí esdevinguts ermites, encreuaments ocupats per esglesioles, etc...) (veure III Part, capítol 5, apartat 5.3.3.)2. En conseqüència, el material que seguidament exposarem (localitzat, fonamentalment, treballant sobre materials cartogràfics a escala 1:25.000 i 1:50.000) ha proporcionat tot un seguit de dades que han estat molt importants a l’hora de realitzar l’anàlisi arqueomorfològica desenvolupada al Capítol 5 de la Part III. 1.- TARRAGONÈS. 1.1.- Altafulla. 1.1.1.- Ermita de Sant Antoni de Pàdua. 1.1.2.- Cementiri d’Altafulla. 1.2.- El Catllar de Gaià. 1.2.1.- Ermita de Sant Ramon. -
El Territorio Que Configura La DO Montsant Resta Delimitado Por Un
DO MONTSANT Consell Regulador Plaça Quartera, 6 43730 Falset Tel. 34 977 83 17 42 · Fax: 34 977 83 06 76 · Email: [email protected] www.domontsant.com D.O. MONTSANT INFORMATION DOSSIER INTRODUCTION The D.O. Montsant (Designation of Origin or wine appellation), despite being a recently created wine appellation, has years of wine-making history to its name. Wine experts and press consider it to be an up and coming region and prestigious magazines such as “The Wine Spectator” have declared it to be “a great discovery”. The quality of Montsant wines is key to their success, as too is their great value for money. The prestigious Spanish wine guide, “Guia Peñin” agrees that “the quality of Montsant wines and their great prices make this region an excellent alternative.” In the United States, “Wine & Spirits” magazine have stated that “Montsant should be watched with interest”. Montsant wines appear in some of the most prestigious wine rankings in the World and they always tend to be the best priced amongst their rivals at the top of the list. The professionals and wineries behind the DO Montsant label are very enthusiastic. Many wineries are co-operatives with important social bases and the winemakers who make Montsant wines are often under 40 years old. We at the DO Montsant believe that youth, coupled with a solid wine-making tradition is synonymous of future, new ideas and risk-taking. To conclude, this is the DO Montsant today: a young wine appellation with a promising future ahead of it. 1 THE REGULATORY COUNCIL The wines of the DO Montsant are governed by the Regulatory council or body. -
Servei Alternatiu Per Carretera Entre La Plana- Picamoixons/Valls – Sant Vicenç De Calders Per Obres De Millora a La Infraestructura
Comunicat de premsa Entre el 19 d’abril i el 24 de maig Servei alternatiu per carretera entre La Plana- Picamoixons/Valls – Sant Vicenç de Calders per obres de millora a la infraestructura Tarragona, 13 d’abril de 2021 Entre les 09.00 hores del 19 d’abril i les 13.00 hores del proper 24 de maig, les actuacions que Adif executa entre els municipis de Valls i Salomó comportaran la interrupció del servei ferroviari al tram Sant Vicenç de Calders-Valls/La Plana- Picamoixons . Durant el període d’afectació, Renfe establirà un servei alternatiu per carretera per garantir la mobilitat dels viatgers afectats. El servei per carretera comportarà un important increment del temps de viatge respecte el trajecte en tren. Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 1 de 2 Comunicat de premsa Renfe reforçarà la informació als usuaris mitjançant el personal d’atenció al client. En aquest sentit, el dispositiu preveu la incorporació de persones d’informació per orientar i guiar els clients. També es reforçarà la cartelleria i els missatges en teleindicadors, estacions, trens, i megafonia. Tota la informació sobre aquestes modificacions del servei es podran consultar als webs www.rodaliesdecatalunya.cat i www.renfe.com, al telèfon d’informació 900 41 00 41, a les Apps Rodalies de Catalunya, Renfe Ticket, Renfe Horarios, així com a les xarxes socials (@rodalies i @renfe) . Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat [email protected] 93 495 82 34 Pàg. -
21. Camps Del Francolí
Bloc 6 Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí 21. Camps del Francolí Comarca: Baix Camp, Alt Camp i Tarragonès. Superfície: 21.542 ha Municipis: Valls, el Milà, la Masó, Alcover, la Selva del Camp, Vilallonga del Camp, el Morell, la Pobla de Mafu- met, Perafort, Almoster, Constantí, i parts de Reus i Castellvell del Camp. 562 Conreus d’oliveres a prop del polígon industrial petroquímic Nord. Rafael López-Monné Bloc Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí 6 Trets distintius • Paisatge agrícola de plana, entre el riu Francolí i les munta- nyes de la serra de la Mussara. • Mosaic agrícola molt divers i heterogeni on predominen els conreus llenyosos de regadiu: avellaners, oliveres i amet- llers. • Camps de secà de poca extensió i dedicats al conreu d’oli- veres, ametllers, cereals i vinya. • Els espais naturals hi estan poc representats. La vegetació de les ribes del Francolí i dels torrents que li són tributaris constitueixen els hàbitats més valuosos. • Contrast entre els conreus agrícoles tradicionals i els usos industrials dels complexos petroquímics del Morell i la Pobla de Mafumet. • Els nuclis urbans es localitzen uns al peu dels primers con- traforts de la serralada i amb domini sobre les planes im- mediates (Almoster, la Selva del Camp, Alcover) i els altres 563 quasi a la riba del Francolí com la Masó, el Milà, el Rourell, Vilallonga, el Morell i la Pobla de Mafumet. Bloc 6 Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí 564 Bloc Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí 6 565 Bloc 6 Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí Morell. -
Móra D'ebre Castillo De Móra
432 / MÓRA D’EBRE MÓRA D’EBRE La villa de Móra d’Ebre, cabeza municipal y capital de la comarca de la Ribera d’Ebre, se asienta en el margen derecho del río Ebro, en el lugar de la cubeta o depresión de Móra. Dista 60 km de la capital provincial, Tarragona, que se recorren a través de la T-11 y la N-420 que conduce hasta Gandesa. Limita al Norte con Ascó, al Este con Móra la Nova, al Sur con Tivissa, Benissanet y Corbera d’Ebre, y al Oeste con la Fatarella. La singularidad geográfica del lugar, en la llanura fluvial del Ebro, favoreció la existencia de asentamientos estables desde época ibérica. En este sentido, los restos localizados en torno al calvario, en las proximidades del castillo, son suficientes para suponer la existencia de unoppidum, ocupado como mínimo hasta la segunda mitad del siglo II o el siglo I a.C. Por otro lado, los vestigios de la villa romana de Els Emportells, situada cerca del río, en el camino de Les Sénies, indican la presencia de un asentamiento de época romana. Las referencias históricas acerca de la villa de Móra son escasas y remontan al siglo XII. Tras la reconquista, en el año 1153 Arbert de Castellvell tomó posesión de la villa, situada en los lími- tes del marquesado de Siurana. Años más tarde, en 1174, el rey Alfonso II el Casto y Guillem de Castellvell, firmaron un acuerdo en virtud del cualIldefonsus, Dei gracia rex Aragonensis, comes Barchi- nonensis et marchio Provincie entregaba a este último el castrum de Móra, junto con el castillo de Tivissa y las fortalezas de Garcia y Marçà. -
La Delimitació Del Terme Municipal Les Fites, Història I Patrimoni De Torredembarra Joaquim Nolla Aguilà
Joaquim Nolla Aguilà La delimitació del terme municipal Les fites, història i patrimoni de Torredembarra Joaquim Nolla Aguilà Introducció. Un dels elements bàsics que caracteritzen els municipis, juntament amb la població i l'organització, és el seu territori o terme municipal. Sense ell, no es pot parlar de municipi. Per tant, és important delimitar clarament els límits territorials de cadascun d’ells, atès que és en el territori municipal on l’ajuntament pot exercir les seves competències. L'any 1865 es va publicar el Reglamento General de Operaciones Topográficas Catastrales on es fixava que la unitat administrativa era el terme municipal i que era bàsic delimitar clarament el seus límits. Tot i que alguns municipis (Torredembarra i Altafulla entre ells) ja ho havien fet anteriorment, va ser a partir d'aquesta normativa que es realitzaren molts treballs de delimitació, fixant amb unes fites, els límits territorials dels municipis. Actualment, pel que fa a Catalunya, la recuperació dels límits històrics municipals es fa per mitjà d'un conveni, signat l'any 2005, entre el Departament de Governació i l'Institut Cartogràfic de Catalunya. Ara que parlem de fronteres entre països, pot semblar decimonònic tornar a delimitar clarament els límits dels termes municipals però, si recordem, fa pocs anys encara es va produir un contenciós ben a prop nostre. Quan la Generalitat elaborava el Mapa Municipal de Catalunya hi va haver un problema de delimitació entre Altafulla i Tarragona (l'Estació del tren, el pont que travessa la via, la rotonda del Club Nàutic i uns 45 metres de platja varen ser motiu de discòrdia a l’hora de fixar a quin dels dos municipis pertanyien). -
El Despoblament De Les Muntanyes De Prades I L'atracció D'alcover (1924)*
2016 podall 141 El despoblament de les Muntanyes de Prades i l’atracció d’Alcover (1924)* En base al padró d’habitants d’Alcover de l’any 1924 s’analitzen els emigrants de les Muntanyes M de Prades que hi habiten, en total 189, sobretot procedents de Mont-ral, l’Albiol i Rojals. U S Es comenta la cronologia d’arribada, la distribució socio-professional i l’origen geogràfic E dels cònjugues. R N E En base al padrón de habitantes de Alcover de 1924 se analizan los emigrantes de las Muntanyes de Prades que habitan en esta villa, en total 189, sobre todo procedentes M de Mont-ral, Albiol y Rojals. Se comenta la cronología de llegada, la distribución U S socioprofesional y el origen geográfico de los cónyuges. E R T C Analyzing the population census of Alcover in 1924, we can know all the A migrants in Prades mountains that live in, 189, especially from Mont-ral, Albiol R and Rojals. This study says also the socio-professional distribution and T S geographic origin of spouses about the migrants. B A Paraules clau: Alcover, Muntanyes de Prades, despoblament, migracions interiors Josep M. Grau i Pujol. Arxiver i historiador (Montblanc, 1963), col·laborador habitual de revistes de centres d’estudis de la Conca de Barberà, Camp de Tarragona i Terres de Girona. S’ha especialitzat en història moderna, si bé també investiga el període contemporani 142 podall 2016 El despoblament de les Muntanyes de Prades i l’atracció d’Alcover (1924)* Josep M. Grau i Pujol *[email protected] El 1987 Ignasi Planas de Martí dibuixava un mapa de les interelacions dels municipis de les Muntanyes de Prades amb els del peu de la plana del Camp i la Conca, així, Rojals el situa sota la dependència de Montblanc (agregat el 1940), Vallclara de Vimbodí, la Mussara de Vilaplana (agregat el 1961), Siurana de Cornudella (agregat el 1942), Mont-ral d’Alcover, l’Albiol de la Selva del Camp, Arbolí d’Alforja, Vilanova, la Febró i Capafonts de Prades. -
Una Nova Imatge Pròpia! Una Nova Web! Quatre,La Nostra
núm. 0 · Maig-Juny 2009 Amb bona comunicació! Es presenta el nou projecte integral de comunicació dis- senyat per representar els pobles del nostre municipi: La Secuita, l’Argilaga, Vistabella i les Gunyoles. El projecte inclou el disseny d’una nova imatge corpora- tiva que ens projectarà a l’exterior, la creació d’una nova pàgina web ampliada en continguts i serveis i la publica- ció de la revista que tens a les mans, Quatre, dirigida als habitants dels nostres nuclis urbans. Totes elles, eines per aconseguir una comunicació pròxima i eficaç. Una nova imatge pròpia! Una nova web! Quatre, la nostra revista! Maig · Juny · 2009 editorial índex Editorial Editorial Amb bona comunicació 3 Notícies 4 Reportatge 8 Entrevista 10 Des d’aquestes línies us presento el nou projecte que des de l’Ajuntament iniciem: la revista municipal Quatre. I és que, Plens municipals 1 com ja sabeu, quatre són els nuclis que formen la nostra co- Obres 009 13 munitat: l’Argilaga, La Secuita, Vistabella i les Gunyoles. Per Agenda 14 aquest motiu, aquest nou mitjà de comunicació només podia ser efectiu i, a la vegada, proper a la realitat, si es dirigia a Informació municipal 15 tots ells. Les nostres entitats 16 Amb aquesta petita revista que teniu a les mans, neix una nova eina de comunicació idònia per al diàleg i la interacció entre el vilatà i el govern municipal ja que des del Consistori us informarem de tot el que pugui ser del vostre interès: in- formació plenària, terminis administratius, avisos concrets... Però el que és més important, és que també neix una petita plataforma de difusió de les inquietuds, dels esdeveniments, de les opinions dels vilatans i vilatanes que fins ara no po- dien expressar-se. -
Environmental Impact Assessment
Av. Marià Fortuny 83, 2n 3a 43203, REUS [email protected] www.limonium.org 977 342 069 Presentation LIMONIUM, SOCIETAT d’ACTUACIONS AMBIENTALS, was born as a company on April 1996. It is formed by a pluridisciplinar team of young but experienced professionals, educated in the items of environmental sciences, engineering, biology, land planning and environmental education. Limonium offers its experience to companies, public administrations and individuals, and because of this, two different working teams have been created: environmental consulting and communication and environmental education. Image of ENVIRONMENTAL CONSULTING AREA OF LIMONIUM: studies, projects, and assessments Image of COMMUNICATION and ENVIRONMENTAL EDUCATION TEAM OF LIMONIUM: education for sustainability and environmental concernment, for schools and general public. Limonium spp. Limonium is the latin name of a genus of plants named Sea-Lavanders or Statice in English. They belong to the famíly Plumbaginaceae, being small and generally linked to salty environments (salty marshes, inland and coastal salty soils and first coastal line). They consist morfologically on a basal rosette of leafs, usually fleshy, and long floral stems, with colors that change from white to violet through pink. The essence of genus Limonium defines the philosophy of our company: • Diversity: genus Limonium has more than 100 species in the Iberian Peninsula • Adaptation to local conditions: there is a different Limonium in almost every different cliff or salty marsh. • Adaptation to difficult conditions: Limonium plants always grow in difficult environments, in places that are harsh for other species. • Humility: Limonium are always humble plants, that know their limitations and that only flower when conditions are proper.