Joaquim Nolla Aguilà La delimitació del terme municipal Les fites, història i patrimoni de Joaquim Nolla Aguilà

Introducció.

Un dels elements bàsics que caracteritzen els municipis, juntament amb la població i l'organització, és el seu territori o terme municipal. Sense ell, no es pot parlar de municipi. Per tant, és important delimitar clarament els límits territorials de cadascun d’ells, atès que és en el territori municipal on l’ajuntament pot exercir les seves competències. L'any 1865 es va publicar el Reglamento General de Operaciones Topográficas Catastrales on es fixava que la unitat administrativa era el terme municipal i que era bàsic delimitar clarament el seus límits. Tot i que alguns municipis (Torredembarra i entre ells) ja ho havien fet anteriorment, va ser a partir d'aquesta normativa que es realitzaren molts treballs de delimitació, fixant amb unes fites, els límits territorials dels municipis. Actualment, pel que fa a Catalunya, la recuperació dels límits històrics municipals es fa per mitjà d'un conveni, signat l'any 2005, entre el Departament de Governació i l'Institut Cartogràfic de Catalunya. Ara que parlem de fronteres entre països, pot semblar decimonònic tornar a delimitar clarament els límits dels termes municipals però, si recordem, fa pocs anys encara es va produir un contenciós ben a prop nostre. Quan la Generalitat elaborava el Mapa Municipal de Catalunya hi va haver un problema de delimitació entre Altafulla i (l'Estació del tren, el pont que travessa la via, la rotonda del Club Nàutic i uns 45 metres de platja varen ser motiu de discòrdia a l’hora de fixar a quin dels dos municipis pertanyien). L’operació de termenar els límits entre Torredembarra i els pobles amb els que confronta, posant-hi unes fites com a senyal, s’ha fet diverses

65 Recull de Treballs · 17 (2016) vegades al llarg de la nostra història, la més antiga de la qual en tenim constància fou l’any 1782 entre Torredembarra i Altafulla (per tal d’evitar conflictes senyorials entre els comtes de Santa Coloma (Torredembarra) i la marquesa de Tamarit (Altafulla). Posteriorment, durant la segona meitat del segle XIX, bé per a resoldre qüestions veïnals, bé per compliment legislatiu, es produïren diverses fitacions entre Torredembarra i els pobles veïns. La primera l'any 1864-1865, entre Torredembarra i . Posteriorment, primer l’any 1871 i després l'any 1889, en compliment d’un decret legislatiu, es delimiten els termes entre Torredembarra, Altafulla, la Pobla de Montornès i Creixell. Entre l’any 2000 i el 2001 vam publicar uns treballs a la revista La Sínia on transcrivíem les delimitacions de 1864-65 i 1889. Aquell va ser un treball on es donava notícia de l'existència dels documents i es transcriví els seu contingut. En el present treball, ampliem la transcripció de tots el documents dels qual en tenim notícia relacionats amb la delimitacions del terme municipal de Torredembarra i l'ampliem amb un treball de camp complementat amb un recull fotogràfic de les diverses fites que hem localitzat. De ben segur que encara en resten dempeus o a terra alguna que no hem pogut/sabut localitzar. Per tant, agrairíem qualsevol notícia que els lectors ens puguin fer arribar atès que totes elles formen part del nostre patrimoni i de la nostra història. Transcripció de les diverses delimitacions territorials entre Torredembarra i els pobles limítrofs. La fitació entre Torredembarra i Altafulla l'any 1782. Aquesta delimitació dels termes fou impulsada pel comte de , senyor de Torredembarra, que volia delimitar clarament els límits territorials amb Altafulla, vila que senyorejava la marquesa de Tamarit. Per tal de salvaguardar els interessos econòmics d'ambdós, fou considerat convenient col·locar uns mollons, fites i contrafites (un total de vint-i-dues pedres picades), de nord a sud, amb la intervenció de tres homes anomenats d'experiència (coneixedors del terreny), i un mestre de cases i el seu ajudant. Transcripció del document del Fons dels comptes de Santa Coloma de Queralt, número 162. Arxiu Històric de Tarragona. Fons Comptes de Santa Coloma (1) 1782, febrer, 24. Torredembarra.

66 Joaquim Nolla Aguilà

Fitació entre els termes de Torredembarra i Altafulla. Divisió de termes. Sia a tots notori com, en la vila de la Torredembarra, arquebisbat de Tarragona, als vint y quatre dies del mes de febrer de I'any mil set-cents vuytanta y dos, devant de mi, Rafel Marú y Gassol, per la auctoritat reial notari públic de dita vila y dels testimonis avall escrits, han comparegut personalment: Pau Dalmau, de la vila de Altafulla, Lluhís Bover, de la vila del Catllar y Joan Dalmau, del lloch de la Nou, tots pagesos y de I'expressat arquebisbat, de edat, segons han dit ser, esto és, lo dit Pau Dalmau, de sexanta y set anys; lo dit Lluhís Bover, de sexanta y sinch y lo dit Joan Dalmau, de setanta y sinch, tots poch més o menos, experts, per les infraescritas cosas elegits y anomenats, a saber, és lo dit Pau Dalmau, per part de Joan Antoni Garcia de dita vila de Altafulla, com a comissionat de la il.lustre señora Doña Balthazara de Suelbes y de Montserrat, marquesa de Tamarit, en la expressada vila de Altafulla populada, señora jurisdiccional y alodial de la propdita vila y son terme y lo dit Lluhís Bover, per part de Joan Gibert, negociant de la dita present vila, com a comissionat que també és de l’il·lustre y egregi señor Don Joan Batista de Queralt y de Pinós, comte de Santa Coloma y marques de Besora, en la ciutat de domiciliat, señor també jurisdiccional y alodial de dita vila de la Torredenbarra y son terme y lo expressat Joan Dalmau, per tercer elegit y anomenat per dits dos comissionats, los quals experts, mitgensant jurament, que voluntàriament cada un de per si han prestat en mi y poder, esto és, dit Pau Dalmau, del magnífich Francisco Baldrich, batlle de dita vila de Altafulla; lo dit Lluhís Bover, del magnífich Joan Uguet, batlle de la dita present vila de la Torredenharra y lo dit Joan Dalmau, de un y altre de dits magnífichs batlles, al qual jurament tots de non se ratifican, me han fet relació de com los dies diuyt, dinou, vint, vint y hu y vint y dos dels corrent mes y any, a instancia y requiriment dels expressats dos comissionats, acompañats de estos, de dits magnífichs batlles, de alguns regidors, de una y altre vila y de altres personas, pasaren a dividir y ceparar los termes de ditas respectivas vilas de Altafulla y Torredenbarra y, per dita divisió y ceparació (havent mirat primerament ab tota atenció las divisions y ceparacions de dits respectius termes y tenint presents los capbreus de una y altra vila que se'ls enseñaren y Ilegí de ells per mi, dit e infraescrit notari, lo necessari), plantaren diset mullons de pedra picada y diferentes fitas, en lo modo y forma y en los puestos y paratges següents: esto és, al capdemunt y, entremitg de dits dos termes, a la part de tremuntana y afrontant en lo terme del lloch de la Pobla de Montornes del mencionat arquebisbat y a la partida dita Cap de Creus, plantaren un mulló, señalat de:

67 Recull de Treballs · 17 (2016) Número 1, en lo qual s'hi troban encastadas las armas de dits dos señors jurisdiccionals y, al peu de aquell, una fita y después, a distancia de tres-centas y quinse pasas, contant envers mitgdie, plantaren altre mulló. Señalat de número dos y, al peu de ell, una fita y, entremitg de dits mullons, plantaren quatre fitas y una quantra fita, ceparadas las unas de las altres distants, esto és, dende lo mulló de número 1 a la primera fita, trenta y tres pasas; de la primera a la segona, trenta y una; de la segona a la tercera, que és en una roca, al peu de un marge, cent y quinse pasas; de la tercera a la quarta, que és ahont se troba la contrafita, cent pasas y, de la quarta al mulló de número dos, trenta y sis pasas. Després, a distancia de cent y dinou pasas del mulló de número dos, tirant envers sol ponent y baix de una rasa, plantaren altre mulló. Señalat de número tres, ab una fita al capdemunt de el y, entremitg del mulló de número dos al de número tres, al peu de un marge, plantaren tres fitas, ceparadas las unas de las altres y distant, esto és, del mulló de número dos a la primera fita, set pasas; de la primera a la segona, quaranta pasas; de la segona a la tercera, cinquanta-dos pasas y, de la tercera al mulló de número tres, vint pasas. Después, tirant envers mitgdie y rasa avall y a distincia de cinch-centas quaranta y sic pasas del mulló de número tres y al Camí Moliner, plantaren altre mulló, señalat de número quatre. Después, tirant envers mitgdia y rasa avall, a distancia de mil cent y tretse pasas de mulló de número quatre, plantaren altre mulló, señalat de número sinch y, entremitg del mulló de número quatre al de número sinch, plantaren una fita, distant mil vuytanta vuyt pasas, des de dit mulló de número quatre a dita fita y, dende esta al mulló de número sinch, dista vint y cinch pasas. Después, tirant envers mitgdia y, per un peu de marge fins a tornar a encontrar la rasa y después rasa avall, a distincia de quatre-centas vuytanta y dos pasas del mulló de número sinch, plantaren altre mulló, senyalat de número sis y, entremitg dels dos mullons y al peu de dit marge, plantaran cinch fitas ceparadas y quatre contrafitas distants, esto és, del mulló de número sinch a la primera fita, ahont s'hi troba una contrafita, cinquanta- quatre pasas; de la segona a la tercera, vint y set pasas; de la tercera a la quarta, ahont s'hi troba també una contrafita, vint-y-set pasas; de la quarta a la quinta, ahont també hi ha contrafita, trenta-quatre pasas y, de la quinta a dit mulló de número sis, tres-centas y set pasas. Después, tirant rasa avall, a distincia de cent y catorse pasas y a I'arribar al camí que va dende dita vila de la Torredenbarra al lloch de la Riera, plantaren altre mulló de número set.

68 Joaquim Nolla Aguilà

Después, seguint dita rasa, a distincia de set-centas trenta sis pasas, dende dit mulló de número set, plantaren altre mulló de número vuyt. Después, tirant per dita rasa y a distincia de tres-centas trenta y quatre pasas, dende lo mulló de número vuyt, plantaren altre mulló de número nou y, entremitg de dits dos mullons, tres fitas ceparadas, esto és, dende dit mulló de número vuyt a la primera fita, dos-centas y quatre pasas; de la primera a la segona, trenta y cinch pasas; de la segona a la tercera, cinquanta y cinch pasas y de la tercera al mulló de número nou, quaranta pasas y aquí fineix la rasa y després, a distincia de dos-centas trenta-dos pasas, dende lo mulló de número nou y a arribar al Camí Real que va de Barcelona a Tarragona, plantaren altre mulló, senyalat de número deu, en lo qual s'hi troban també encastadas las armas de dits respectius dos señors jurisdiccionals y, al peu de dit mulló, una fita y, entremitg dels dos mullons, quatre fitas ceparadas y una contrafita, sobre de un rech de pedra picada, propi de dit Joan Gibert, comissionat, distants, esto és, del mulló de número nou a la primera fita, setanta y sinch pasas; de la primera fita a la segona, sexanta nou; de la segona a la tercera, trenta; de la tercera a la quarta, ahont se troba una contrafita, vint-y-cinch y, de la quarta al mulló de número deu, trenta-y-tres. Después, tirant carretera amunt fins a encontrar lo Camí Vell y seguint est, a distincia de vuytanta y vuyt pasas, dende lo dit mulló de número deu y al peu de un marget, propi de Magí Mascaró, mariner de dita vila de la Torredenbarra, plantaren altre mulló, señalat de número onse. Después, tirant Camí Vell, fins a encontrar un marge alt, propi de Joseph Montserrat, ferrer de la expresada vila de la Torredenbarra, a distincia de cent cinquanta y una pasas del mulló de número onse, plantaren altre mulló, senyalat de número dotse y, al peu de est, una fita y contrafita y, entremitg de dits dos mullons, a distincia de cent y quatre pasas del mulló de número onse, plantaren una fita. Després, deixant dit Camí Vell y pujant envers la muntanya dita dels Munts, seguint lo marge de dit Montserrat, a distancia de trenta vuyt pasas, dende dit mulló de número dotse al cap del marge de l'expressat Montserrat, plantaren altre mulló, señalat de número tretse, sobre de una fita y, sobre de dit mulló, una contrafita. Seguint después envers sol ixent y mitgdie y per detras de una paret de Joan Gatell y Porta, negociant de la referida vila de la Torredenbarra, a distancia de dos-centas y nou pasas, a l'arribar al Camí dit de Semne, plantaren un mulló de número catorse y, al peu de ell, una fita y, entremitg de dits dos mullons, a distincia de cent quaranta y sic pasas, dende lo mulló de número tretse, plantaren una fita.

69 Recull de Treballs · 17 (2016) Seguint después envers mitgdie y pujant cap als Munts, a distancia de quatre-centas pasas, dende lo mulló de número catorse, plantaren altre mulló, de número quinse y, al peu de ell, una fita y, entremitg dels dos mullons, plantaren tres fitas, distants la una de la altre, esto és, del mulló de número catorse a la primera fita, cent quaranta quatre pasas; de la primera a la segona, cent y vuyt; de la segona a la tercera, quaranta tres y, de la tercera al mulló de número quinse, cent y cinch. Después, pujant fins al cap de dita montanya dels Munts y tirant envers mitgdie y ponent, a distancia de tres-centas pasas del mulló de número quinse, plantaren altre mulló, señalat de número setse y, al peu de ells, dos fitas y, entremitg, tres fitas, ab dos contrafitas, ceparadas y distantas la una de la altre, esto és, dende lo mulló de número quinse a la primera fita, ahont s'i troba una contrafita, vint y sis pasas; de la primera a la segona, ahont s'hi troba també una contrafita, sexanta y vuyt; de la segona a la tercera, que és de creu en una roca, cent trenta y una y, de la tercera al mulló de número setse, setanta y sinch y después, tirant cap al mar y a la fi de dits dos termes, a distancia de cent sexanta y sis pasas del mulló de número setse, ne plantaren altre, señalat de número diset, que és lo últim, en lo qual s'hi troban escolpidas las armas de dits respectius señors jurisdiccionals y, al peu de ell, dos fitas. Atvertint que qualsevulla persona que vulla fer alguna paret o marge en esta divisió de dits dos termes dega deixar francas totas las fitas, contrafitas y fillolas y, en los puestos ahont hi ha rasa, se deuri deixar la rasa corresponent, que és quant se ha fet en dita ceparació y se ha convingut, de voluntat de dits dos comissionats y poden dir ab veritat ells, dits experts, baix lo jurament que tenen prestat, segons la practica que de semblants cosas tenen. De tot lo que dits experts me han requirit rebrer lo present acte, que fou fet en dita vila de la Torredenbarra, en los die, mes y any sobre expressats, essent presents per testimonis intrumentals Josep Anton Arnalich, sabater y Joseph Oliver, texidor, los dos de dita present vila, per estas cosas cridats y dits experts (als quals jo, lo notari avall escrit, fas fe conexer, han firmat esto és, dits Lluhis Bover y Joan Dalmau, per no saber de escriurer, ha firmat lo dit Joseph Anton Arnalich, altre de dits testimonis. Lluhís Bover. Joan Dalmau. Jo, Joseph Anton Arnalich, firmo per dit Pau Daltnau. En poder de mi, dit Rafel Martí y Gassol, notari de mi propria y per dit Pau Dalmau. Així ho aproba lo infraescrit notari, de mi propria. En testimoni (signe) de veritat Rafel Martí y Gassol, notari.

La delimitació entre Torredembarra i Creixell entre 1864 i 1865. L'any 1864, hi va haver una instància de diversos propietaris de Torredembarra adreçada a l'ajuntament on es reclamava la necessitat de

70 Joaquim Nolla Aguilà delimitar novament els límits entre ambdós termes. L'ajuntament de Torredembarra adreçà una carta al del Creixell on, atès que hi havia confusió i per tal d'estalviar conflictes entre els veïns i els mateixos ajuntaments, fora convenient establir una nova partició dels termes. Ambdues administracions, enviaren una circular dirigida al governador civil en què reiteraven la necessitat de revisar la fitació existent, revisar el mollons que hi haguessin en mal estat i demanaven el permís per emplaçar-ne de nous si feia falta. El governador els donava sempre que la nova delimitació fos de comú acord i no alterés els límits existents. Acte seguit es nomenaren els perits: Josep Suñé per Torredembarra i Pau Rovira Pujol per Creixell. Finalment, el 8 d'octubre, es realitzà l'acte d'afitament en presència de les autoritats locals i dels secretaris dels respectius ajuntaments per certificar- ho. Hi assistiren en representació de Torredembarra, l'alcalde Joaquim Borràs, el regidor síndic Antoni Borrul i el secretari Francesc Rugé, i en representació de Creixell, l'alcalde Josep Llagostera, el regidor síndic, Joan Gibert i el secretari Francesc Tarrat. Acta de delimitació dels termes: “... convencidos de que no se hacía alteración alguna a los límites puesto que para ello, según manifestaron los peritos expresados, se halla un mojón muy antiguo que se hallaba muy deteriorado arreglándolo de modo que marcase con perfección la dirección y división de cada uno de les términos. Se plantó un mojón dirección al sur y ha distancia del mojón antiguo que sirve de guía, de trescientos pasos más o menos, al lado de un camino estrecho que viniendo del manos del Puyol arriba, se dirige desde el término de Torredembarra al del Creixell. Otro mojón se colocó en la misma línea y en dirección también al sur a la misma distancia poco más o menos, en lo alto de la montaña al lado de dos fitas divisorias que hay en al ángulo que forman una pieza de tierra que en aquel punto tiene Madrona Fusté que afronta por norte y oeste con tierras de Joaquin Torrens, por este con el término de Creixell y por el sur con tierras de Juan Oliver. Otro mojón se ha puesto a la distancia de ochenta pasos de este último, en dirección al este, sito en la misma pieza antes nombrada de Madrona Fusté, y este marca la línea divisoria de los dos términos que sigue la falda de la montaña, en dirección al sur, hasta el punto que por ser bien conocido del público no ofrece dudas, por cuya razón no se ha continuado la colocación de mojones hasta el mar. En este estado y convencidos que han obrado en conciencia sin intención de causar daño a la corporación, propiedad ni a persona alguna, para que en todo tiempo pueda constar esta formalidad, han acordado firmar la presente”.

71 Recull de Treballs · 17 (2016) Tot i que en principi tot semblava resolt, no fou així, atès que un veí de Creixell, Josep Antoni Maria, disconforme amb la divisòria que s'havia fet en la partida de “las Mónicas”, presentà al·legació al Governador Civil. Aquest, comunicà als ajuntaments que s’anul·lava la fitació que havien acordat. Aquests, convençuts que la delimitació era correcta, aportaren noves proves entre les quals destaquen un document sol·licitat per l'Ajuntament de Torredembarra a Diego de Joxa, antic dipositari del senyor de l'antic terme de Clarà (2), on es remetia a una antiga divisió que fixava els termes. “Deseando complacer a esta corporación municipal he examinado los documentos que existen en mi poder, según los cuales las tierras que están bajo el domino directo de mi señor padre, sitas en el término de Clarà, lindaban: Por la parte del sol ixent ab lo terme de Creixell comansant en lo puesto nomenat lo Pujol de las Mónicas, baixan en vers lo camí reial de Barcelona y de aquí a la pesa de terra y sinia de Juan Soler de la Toredembarra, passat per lo mig de l'estany Saler que part de lo qual es dit teme de Creixell y part del dit terme de Clarà: a migdia ab la vora del mar desde lo dit terme de Creixell fins al terme de Torredembarra y en lo puesto anomenat la Estacada: a ponent ab lo dit terme de Torredembarra comensan a la vora del mar y en lo dit puesto nomenat la Estacada y camí del pas del Rey pujant en dretchura al camí Real y de aquí al trull del Gatell y pujant més amunt el puesto de anomenat las Glayetas y de aquí al mas den Tarrassa y mes amunt al olivar de Jaume Guardiola y a tremontana: part ab lo dit terme de Torredembarra y part ab lo terme de la Pobla de Motornés pasan per daban del Mas den Sequelló, fins a encontrar altre vegada lo dit teme de Creixell y puesto anomenat lo puyol de las Moriscas”. Segons es desprèn del document, el punt de trobada dels termes era el Pujol de les Monicas, el mateix que s'havia marcat en la delimitació de l'any 1864. Per tant, s'havia respectat l'original i no s'havia produït cap alteració. Tot i així el governador manà una nova delimitació i el 5 d'abril de 1865, es convocà novament una reunió amb representants dels ajuntaments per fixar/revisar una nova partió. En representació de Torredembarra hi assistiren l'alcalde, Antoni Borrull, els regidors Francesc Roig, Josep Suñé i Esteve Huguet i, el perit Francesc Bres Vilademut; per Creixell, l'alcalde, Silvestre Reverter, els regidors Pere Mercader, Joan , Josep Morros i Joan Soler i, el perit, Miquel Elias; per la Pobla de Montornès l'alcalde, Josep Ferré, els propietaris comissionats, Joan Mercader Baldrich i Joan Mercader Soler i, el perit, Joaquim Covina. Segons consta en l'acta del

72 Joaquim Nolla Aguilà

Ple de l'ajuntament de Torredembarra, els representats de Torredembarra i la Pobla de Montornès estigueren d'acord en els límits fixats l'any 1864, no així els representants de Creixell que reclamaren que la línia divisòria passes més enllà del Pujol de las Mónicas i que part d'aquests terrenys passessin al terme de Creixell. Remeteren tota la documentació al Govern Civil i aquest, segons consta en l'acta del Ple de l'Ajuntament de 10 d'agost de 1865, desestimà les al·legacions de Creixell i donà per finalitzat el litigui fixant com a bona la fitació de 1864. Delimitació del terme l'any 1871. En compliment del decret, de 23 de desembre de l'any 1870, que establia: “«que todos los Ayuntamientos de la Península, e islas Baleares y Canarias procederán inmediatamente al señalamiento de sus respectivos términos municipales por medio de hitos o mojones permanentes», es fa una revisió dels límits territorials entre Torredembarra, Creixell i Altafulla, assegurant que les fites que hi haguessin posades es conservaven i en tot cas, si fos necessari, fer-ne de noves. Durant el maig de l'any 1871 es delimiten els termes, prèvia constitució de les comissions municipals. Es marquen 16 fites entre Altafulla i Torredembarra i 14 fites entre Creixell i Torredembarra. Nota: l'acta de delimitació entre Torredembarra i la Pobla de Montornès no s'ha conservat. Entre Creixell i Torredembarra. En la Villa de Torredembarra a mayo de 1871. Con el objeto de cumplimentar la disposición del Decreto de 23 de diciembre del año último relativo al señalamiento de los términos municipales con arreglo a las instrucciones que acompañan al citado decreto, esta villa puesto de acuerdo con los pueblos de Altafulla, Pobla de Montornès y Creixell ha procedido a dar principio a la repetida operación, correspondiendo las comisiones las personas siguientes: Por esta villa José Rovira, alcalde, Ramon Porta, síndico, Jose Maria Guardiola, perito agrónomo, y el secretario. Por Altafulla, el alcalde, Jaime Salvat, --- por la Pobla de Montornés, ---, alcalde, José Alsina, síndico, y finalmente por Creixell, José Figuerola, alcalde, Juan Guasch, síndico, y Jaime Casamitjana, síndico. Todos han reconocido la conveniencia y utilidad de este amojonamiento y en su virtud acuerdan lo siguiente: empezar por la parte este de esta villa para la división de este con pueblo del Creixell y por medio de ambas comisiones constituidas en la playa y entre la fincas de Juan y Gatell y Rosalia Olivé se ha colocado:

73 Recull de Treballs · 17 (2016) Número 1- El primer hito. Número 2- Continuado en la parte norte y a distancia de 198 metros de aquel, se ha señalado otro entre las fincas de dichos propietarios siguiendo la misma dirección. Número 3- Y a distancia de 206 metros se ha señalado otro que existirá entre las mismas fincas. Número 4- Al llegar al linde de la carretera de Barcelona a Tarragona, en la parte sur de la misma se ha acordado poner otro que distará del anterior sobre 160 metros. Número 5- En el linde de la misma carretera en su parte norte, se ha señalado otro. Número 6- Continuando hacia el norte, a la distancia de 194 metros del último hito se ha encontrado y reconocido como mojón una piedra colocada en un margen de la pieza de Madrona Rosell y Juan Querol. Número 7- En la misma dirección y entre la indicada pieza al pie de un olivo a distancia de 156 metros del último se colocará otro. Número 8- La comisión continuando en la misma dirección expresada, peró mirando mas bién hacia poniente a 48 metros se ha señalado otro hito. Número 9- Hacia el norte a 26 metros se ha señalado otro entre las fincas de Querol y Rosell. Número 10- A distancia de 193 metros del anterior en la misma dirección y entre la fincas de José Virgili y Madrona Rosell se colocará otro. Número 11- Al llegar a la altura de la finca de Vicente Fontanilles se encontraron y reconocieron como hitos, dos grandes piedras que por su mal estado se acordó restituir por otro distante del anterior 133 metros. Número 12- Inclinándose un tanto hacia poniente y a 33 metros del último, en terreno de Joaquim Torrens se encontró un mojón en buen estado que se conservará con solo gravar las iniciales de T y C. Número 13- Siguiendo otra vez en dirección norte a 116 metros entra las fincas de Albert de Torrelleta y Joaquim Torrens, se ha encontrado y reconocido como exacto y válido un mojón cuyas letras están borrosas y que se gravarán nuevamente. Número 14- Continuado la misma dirección y a distancia de 150 metros del anterior, entre las fincas de dichos propietarios y a mayor altura se ha señalado otro mojón el que lindará al este con Creixell, al norte con la Pobla de Montornés. Se le pondrá las iniciales de T, P y C.

74 Joaquim Nolla Aguilà

Entre Altafulla i Torredembarra. Número 1- Se empezó en un punto llamado Cañadell entre las fincas de Casaletas, este, y de Pamies y Casals, se encontro un hito que se consideró suficiente con alguna reparación, está situado al pie del barranco y a cierta distancia de la playa. Número 2- Siguiendo hacia el este a 132 metros se halla un hito que por su buen estado se consideró valedero. Número 3- A 22 metros en la misma dirección al pie de un algarrobo entre la finca de Magdalena Girol se colocará un mojón frente la casita del Esterior y a corta distancia de ella. Número 4- A 21,50 metros se encontró un hito se consideró firme y valedero puesto en las mismas fincas e inclinándose un tanto a poniente. Número 5- A 318 metros y al llegar al camino de Martineta, se encontró una piedra en regular estado al pie del margen de la finca de Juan Gibert y Cisneros, se acordó dejarlo y colocar otro frente a aquel en el mismo camino y al pie de las fincas de Don Juan Antonio Casas y José Mata. Número 6- A 168 metros del anterior, y dentro de las fincas de José Matas, al este, y Juan Antonio Casas, oeste, existe un hito que se acordó conservarlo por su buen estado. Número 7- Distante 30 metros se encontró otro hito buen, entre José Mata al este y José Maria Ferrer al oeste en el camino llamado vell. Número 8- Siguiendo en dirección hacia poniente y carretera general de Tarragona Barcelona a 232 metros y al pie de ella en la parte sur se ha colocado un mojón. Número 9- Atravesando la carretera en la misma dirección y al pie del paso que da entrada a la finca de José y a 71 metros del anterior se encontró un mojón que se ha considerado suficiente con alguna pequeña reparación. Número 10- Siguiendo desde este último punto hacia norte y atravesando la anterior finca a 200 metros de una zanja entres las piezas de Olivé al este y José al sur se halla un hito que por su mal estado se acordó restituirlo por otro de buena piedra y colocarlo a 5,50 metros de aquel en la parte sur en donde existe una unión. Número 11- En la misma dirección y a 120 metros del anterior en la misma zanja entre las fincas de Llorach al este y José al oeste se colocará un hito en la linde de Llorach. Número 12- Al llegar al extremo de la finca de José a corta distancia de la casa y a 142 metros del anterior que forma esquinase colocará un mojón entre

75 Recull de Treballs · 17 (2016) dicha finca y la de Esteban Roig y Padrines al pie del mismo camino que dirige a la referida casa. Número 13- A 180 metros y en la misma dirección y zanja, al último de la finca de Franciso Gatell y Moragas y entre la misma y la de Sebastián Guasch se colocó otro mojón. Número 14- A 200 metros y en la misma dirección entre la finca de Virgili a Este y Borras a poniente se colocará un hito a pesar de haberse reconocido como línea divisoria en este punto la misma zanja. Número 15- A 232 metros del anterior y misma dirección y zanja al llegar al camino de la Riera entre las fincas entre las fincas de José Girol, este y … a sur se encontró un hito en buen estado y se acordó reconocerlo por exacto y verdadero. Número 16- A 156 metros del anterior en la misma dirección norte se encontró un hito que tiene la inscripción 1782 en la parte sur y número 6 en la parte norte. Se acordó su conservación. La delimitació entre tots els pobles l’any 1889. Entre Torredembarra i Creixell. A diferència de la fitació abans esmentada, que es realitzà per acord dels dos ajuntaments, a instància de particulars, aquesta nova delimitació es produí per una normativa legislativa que afectà a quasi tots els pobles d'Espanya -exceptuant algunes províncies- Reial Decret de 30 d'agost de 1889. En l'articulat de la normativa s'estableix l'obligatorietat de renovar o construir nous mollons que permetin delimitar clarament els termes municipals -resseguint la línia divisòria amb els municipis limítrofs-. Així mateix, s'imposava que des del lloc on s’instal·lessin cadascun d'ells s'havia de veure l'anterior i el posterior. Per aquest motiu, es reuniren totes les corporacions i acordaren, en compliment del reial decret, refer les fites que hi haguessin o plantar-ne de noves als llocs on no existissin o estiguessin malmeses. Aquestes anirien numerades i, en ambdues bandes, hi hauria la inicial de cadascun dels pobles limítrofs mirant cap al terme municipal corresponent. El cost de l'obra seria proporcional per a cada poble en funció de les fites que compartissin. Per acord del ple de l'Ajuntament de Torredembarra la reparació o construcció i la seva instal·lació s’encarregà als constructors Pere Cañellas, Manuel Ramon i Josep Argilagós. Cadascun dels ajuntaments nomenà una Comissió -formada per representants polítics i tècnics- per tal de reunir-se i establir el dia i el lloc on es fixarien les fites.

76 Joaquim Nolla Aguilà

De les deliberacions que es portaren a terme no en tenim constància, ja que solament hem pogut localitzar les actes corresponents al dia de la fitació de cadascun d'ells. Quan fixaren el calendari per a la fitació s'establí que es començaria per la línia de Creixell, es continuaria per la de la Pobla de Montornès i acabaria per la d'Altafulla. El dia quinze de novembre es reuniren les dues comissions constituïdes: per Torredembarra, l'alcalde Joan Rovira Mauri, els regidors Joan Ivern Rovira, Ramon Miras Pedro i Salvador Romeu Mañé, i els pràctics Joan Papiol Rovira i Bartolomé Ciuró Benaiges; per Creixell, l'alcalde Josep Morros Hugas, els regidors Josep Fontanillas Fortuny, Cayetano Carbonell i Pablo Fontanillas, i els pràctics Josep Llagostera i Jaume Riambau. Tal com havien acordat anteriorment començaren a delimitar els termes en el punt de confluència d'ambdós a la platja, o sigui, a l'est per Torredembarra i a l'oest per Creixell. "Torredembarra se ha grabado la inicial T. y en su parte E. que mira a Creixell la inicial C., en ambos lados se ha grabado el núm. 1. N.2 Desde el mojón anterior, siguiendo la comisión en línea recta de S. a N. por la divisoria de las expresadas fincas de Oliver y QueroI, a los 62 metros se encuentra la línea férrea de Tarragona a Barcelona y a los 203 metros se ha construido un mojón también de obra de ladrillo y cemento sobre la pared que divide las expresadas fincas, el cual mide 60 cm. De altura sobre la pared citada, por ambos lados figura grabado el núm. 2 y la inicial correspondiente a las dos poblaciones. N.3 Siguiendo la dirección divisoria a los 171,40 m. y sobre la misma se ha construido otro mojón igual al anterior con la sola diferencia de estar señalado con el núm. 3. N.4 A los 131 m. y sobre la misma pared se ha construido otro mojón señalado con el núm. 4. N. 5 Desde el mojón núm. 4 y siguiendo la dirección en línea recta de S. a N. a los 22,90 se encuentra la carretera general de Tarragona a Barcelona a cuyo lado de la citada vía y entre la divisoria de las antes descritas fincas de Oliver y QueroI se ha construido otro mojón de una altura de un metro 40 cm. sobre el terreno con 70 cm. de cimiento, señalado con el núm. 5 y con las iniciales respectivas. N. 6 Atravesando la carretera en línea recta de S. a N. Y siguiendo la divisoria de la finca de Querol -Creixell- y Valentín Fuster -Torredembarra- a los

77 Recull de Treballs · 17 (2016) 228 metros 60 cm. ya la vista del anterior se construye el mojón núm. 6 enclavado en la margen de la propiedad de Fuster y frente a la divisoria de las fincas de Querol y de José Guasch, de Creixell, siendo su altura de un metro quince cm. sobre el nivel del suelo y quince cm. de cimiento y con las iniciales correspondientes. N. 7 Siguiendo igual dirección a los 152,65 m. y en la divisoria de las fincas de Querol y Fuster se construye el mojón núm: 7 de 1,20 m. de altura y 46 cm. de cimiento y con las iniciales correspondientes. N.8 Desde el mojón núm. 7 se deriva en línea recta hacia Oeste siguiendo la divisoria de las fincas de Querol y Fuster a los 48,50 m. arrimado a la margen de la finca de Fuster se construye el mojón núm. 8 constando de una altura de 0,68m.y 0,38 de cimiento. N. 9 Desde al mojón anterior vuelve a derivarse hacia el N. siguiendo igualmente la divisoria de las fincas expresadas y a los 26,15 m. se construye el mojón núm.9 de una altura de 1,54m. Sobre el terreno teniendo de cimiento 40 cm. N. 10 En el mojón núm. 9 forma ángulo y se desvía en línea recta hacia N.O. y a la distancia de 209 metros y en la divisoria de las fincas dé Valentín Fuster y de Jaime Puñed, se construye sobre piedra firme el mojón núm. 10, siendo su altura 1,12 m. N. 11 Siguiendo la misma dirección a los 66,40 m. y en la divisoria de la finca de Fuster, se ha construido el mojón núm. 11 sobre piedra firme y de una altura de 0,60 m. N. 12 A los 34,45 m. del anterior y en la misma dirección y en la divisoria de las fincas de Fuster -Torredembarra- y Fontanillas -Creixell-se ha construido el mojón núm. 12, el cual tiene 0,50 m. de cimiento y 1,40 m. de altura sobre el terreno. N. 13 En llegado al mojón núm. 12 se desvía en línea recta hacia S.O. y a los 33,90 m. y en la divisoria de las fincas de Fuster -Torredembarra- y de Altet -Creixell- se ha construido el mojón núm. 13, siendo su altura sobre el nivel del suelo de 1,32m. Teniendo de cimiento 46cm. N.14 Desde el mojón anterior vuelve a desviarse en línea recta en dirección a N.O. y a los 303,40metros se llega a la parte más elevada del monte llamado Pujol en cuyo punto se construye el mojón núm. 14 el que mide 1,20 metros de altura sin cimiento por hallarse emplazado sobre piedra firme del monte. En la cara que mira al S. se ha grabado la inicial T. y en la que mira al N. la inicial C. y en ambos lados el número 14. En el citado mojón termina

78 Joaquim Nolla Aguilà

el término del Creixell y empieza el de Pobla de Montornés, sirviendo el mismo de divisoria o deslinde de los tres términos, por cuyo motivo por la cara que mira a O. por lindar con el término de la Pobla de Montornés se ha grabado la inicial P. y el núm. 1, dándose por terminado el acto de deslinde y amojonamiento de los términos municipales de Torredembarra y Creixell" Entre Torredembarra i la Pobla de Montornès. El dia setze de novembre, a les vuit del matí, es reuniren les comissions constituïdes: per Torredembarra, l‘alcalde Joan Rovira Mauri, els regidors Joan Ivern Rovira, Salvador Romeu Mañé i Ramon Miras Pedro, els pràctics Joan Papiol Rovira i Bartolomé Ciuró Benaiges i el secretari Josep Garreta; per la Pobla de Montornès, I'alcalde Pablo Mercadé Solé, els regidors Pere Casas Baldrich, Bernat Fontanac Mercadé i Josep Brunet Palau, els pràctics Joan Coll Tutusaus i Rafael Solé Cervelló i el secretari Ramon Altés Gil. En primer lloc revisaren el molló que s'havia col·locat el dia anterior, el número 14 de la divisòria entre Torredembarra i Creixell, situat a la part més alta del Pujol de las Moriscas. Aquesta fita servia per delimitar, no solament la confrontació entre aquests termes, sinó que també marcava el límit entre els de Torredembarra i la Pobla de Montornès i, per tant, passava a ser la primera entre ambdós termes. “Puestos de acuerdo las comisiones y habiendo convenido que los gastos de construcción de los mojones fueran satisfechos a partes iguales por las dos respectivas corporaciones municipales, dieron principio al acto, emprendiendo la marcha en línea recta hacia el sur por en medio de la finca de Francisco Torrens y a los treinta metros se construyó un mojón de obra de ladrillos y cemento sobre piedra firme quedando a la altura de un metro sobre el nivel del suelo, habiéndose grabado en la cara que mira al E. la letra T. por lindar al término de Torredembarra y por la que mira el O. la letra P. por lindar con el de Pobla de Montornés, y en ambos lados figura el número 2. Núm. 3 Desde al mojón núm. 2, siguiendo la misma dirección en línea recta hacia el sur a los 261,60 metros se construye el mojón núm. 3 sobre piedra firme, quedando a la altura de un metro veinte cm. enclavados en la propiedad de Francisco Torrens. Núm. 4 En el mojón núm.3 se desvía en línea recta, atravesando la finca de Torrens -Torredembarra- y la de Valentín Fuster -Pobla de Montornés-, a los 360 m. se encuentra el camino que, de la carretera de Tarragona a Barcelona, se dirige a Pobla de Montornés, en cuyo punto y al lado superior

79 Recull de Treballs · 17 (2016) del citado camino y en propiedad de Valentín Fuster se construye el mojón núm. 4, el cual mide un metro de altura con 0,35 cm. de cimiento, hallándose grabadas las respectiva iniciales. Núm. 5 Siguiendo la misma dirección por la divisoria de las fincas de Fuster -Pobla de Montornés- y de Isidro Giralt -Torredembarra- a los 59 m., se ha construido el mojón núm. 5, en tierras de Fuster y arrimado al margen de la finca de Juan Mañé del termino de Torredembarra, siendo su altura de dos metros sobre el nivel del suelo, teniendo cuarenta cm. de cimiento. Núm. 6 En el mojón núm. 5 se forma ángulo y se desvía hacia el Norte y a la distancia de 87 m. después de seguirse la divisoria de las fincas de Fuster y Mañé, en propiedad de Francisco Torrens, arrimado a la pared divisoria de las fincas de Torrens y Mañé, se ha construido el mojón núm. 6, siendo su altura de dos metros y cuarenta y cinco cm. de cimiento. Núm. 7 En el mojón núm. 6 se desvían hacia N.O. siguiendo la divisoria de las últimas mencionadas fincas de Torrens y de Ana Trémul se construye el mojón núm. 7 el cual mide 1,10 m. de altura con 50 cm. de cimiento. Núm. 8 Y en la divisoria de las fincas de Torrens -Torredembarra- y de Juan Mercadé -Pobla de Montornés- se ha construido el mojón núm. 8, siendo su altura de un metro diez cm. con cincuenta cm. de cimiento. Núm. 9 Siguiendo igual dirección por la divisoria de las fincas mencionadas, a los 182 m. se construye el mojón núm. 9 arrimado al margen de la propiedad de Torrens y divisoria de la de Florencio Mercadé; tiene este mojón una altura sobre el desnivel del suelo de un metro ochenta y cinco cm. y tiene de cimiento cincuenta cm. Núm. 10 Desde el mojón núm. 9 se desvía en línea recta hacia S.O. atravesando el terreno propiedad de Torrens, habiéndose construido un mojón a la divisoria de 100 m. del anterior, habiéndose señalado con el núm. 10, y tiene de altura 1,60 m. sobre el terreno y cuarenta y cinco cm. de cimiento. Núm. 11 Desde el mojón núm. 10 vuelve a desviarse en línea recta hacia O. atravesando la finca de Torrens y a los 200 m. se encuentra un camino de la propia finca en cuyo punto se ha construido el mojón núm. 11 arrimado a un margen siendo de una altura de 1,70 m. con 0,60 m. de cimiento. Núm. 12 Desde el mojón anterior se sigue la misma dirección por un camino que da entrada a la finca ya los 200 m. se encuentra un camino vecinal que se dirige a la Nou y Pobla de Montornés, habiéndose construido el mojón núm. 12 con una altura sobre el nivel del suelo de 1,25 m. con 0,50 m. de cimiento. Núm. 13 Atravesando el camino antedicho y siguiendo la misma dirección hacia O. a los 200 m. se encuentra el camino denominado "Moliné" en cuyo

80 Joaquim Nolla Aguilà punto y al lado del camino y arrimado al margen de la finca de Torrens se construye el mojón núm. 13 de una altura de 2,45 m. con 0,70 m. de cimiento. Núm. 14 Desde el mojón núm. 13, forma ángulo hacia el N. siguiendo el camino "Moliné" hasta la distancia de 60 m. que lo deja y entra en la propiedad de Da. Josefina Saguñolas Vda. de Borrás atravesándola en línea recta a los 200 m. se encuentra el camino de Montornés y en el ángulo que forma y arrimado a la pared que cierra la expresada finca de Saguñolas se ha construido el mojón núm. 14 siendo su altura de 1, 35 m. con 0,50 de cimiento. Núm. 15 Atravesando el camino y siguiendo la misma dirección N. y por la divisoria de las fincas de Pedro Solé - Pobla de Montornés- y Juan Borrás -Torredembarra- a los 180m. Se ha construido el mojón núm.15 siendo su altura de 1,25 m. con 0,50 de cimiento. Núm. 16 Siguiendo la misma dirección y en la divisoria de las fincas de Borrás y Aleu se ha construido el mojón núm. 16 el cual tiene un altura de un metro sobre el nivel del suelo y cuarenta cm. de cimiento. Núm. 17 Siguiendo a los 120 m. y en la divisoria de las fincas de Ana Trémul y Aleu, se ha construido el mojón núm. 17 de una altura de un m. treinta y cinco cm. con cincuenta cm. de cimiento. Núm. 18 Continuando igual dirección por la divisoria de las fincas de Ana Trémul, Hermenegildo Llorens, Valentín Fuster y Franciso Lluch -de Torredembarra- con las de Aléu y de Jacinto Torts a los 200 m. se ha construido el mojón 18, siendo su altura de 1,85 m. con sesenta cm. de cimiento. Núm. 19 Siguiendo igual dirección por la divisoria de las fincas de Francisco Lluch, herederos de Pijuán -Torredembarra- con las de Juan Gibert e Isidro Porta -Pobla de Montornés- a los 220 m. se ha construido el mojón núm. 19 en el cual se ha grabado también el núm. del actual 1889, siendo su altura un m. sesenta cm. sobre el nivel del suelo con treinta cm. de cimiento. Núm. 20 Siguiendo la dirección marcada anteriormente y por la divisoria de las fincas de Heredera de Rovira Seguñolas -Torredembarra- y de Isidro Porta -Pobla de Montornés- a los 180 m. se llega al punto conocido por "Coll de Creus", divisoria de los términos de Torredembarra, Pobla de Montornés y AItafulla, en cuyo punto se encuentra un gran mojón antiguo construido en el año 1782, el cual se ha reparado; se compone de tres piezas de sillería colocadas una sobre otra formando una altura sobre el terreno de 2,60 m.. Se halla emplazado en la divisoria de los tres términos y entre la de las fincas de H. de Rovira Seguñolas del término de Torredembarra de la de Isidro

81 Recull de Treballs · 17 (2016) Porta del de la Pobla de Montornés y de la de Rafael Coch del de Altafulla. Este mojón que se ha señalado con el núm. 20 por la parte de la Pobla de Montornés, figura grabado en la cara que mira al E. la letra P, al lado S. se ha grabado la letra T, y el núm. 1 por mirar al término de Torredembarra y al lado N. la inicial A por mirar al de Altafulla, en el lado que mira al O. figura grabado el núm. 1782 que seguramente será el del año en que se construyó. Todos los mojones, excepto el que se acaba de describir, son construidos con materiales de ladrillo y cemento y en todos figuran grabadas las iniciales de los respectivos términos municipales".’ Entre Torredembarra i Altafulla. El dia vint-i-sis de novembre, a les vuit del matí, es reuniren les comissions constituïdes: per Torredembarra, l'alcalde Joan Rovira Mauri, els regidors Joan Ivern Rovira, Salvador Romeu Mañé i Ramon Miras Pedro, els pràctics Joan Papiol Rovira i Bartolomé Ciuró Benaiges i el secretari Josep Garreta; per Altafulla, l'alcalde Josep Borrás Ramon, els regidors Josep Inglés, Manuel Blanch i Joan Ballesté, els pràctics Joan Pirian i el secretari Joan Bassa Planas. El punt de trobada fou el "Coll de Creus", en la línia divisòria entre els termes de Torredembarra, Altafulla i la Pobla de Montornès, on hi havia situada una fita de l'any 1782. Aquesta fita servia per delimitar els tres termes i, per tant, tenia el número vint pel que respecta a la delimitació entre Torredembarra i la Pobla de Montornès, i passà a numerar-se amb el número 1 per delimitar la confrontació entre Torredembarra i Altafulla. "Puestos de acuerdo las comisiones y habiendo convenido que los gastos de construcción de los mojones fueran satisfechos a partes iguales por las dos respectivas corporaciones municipales, dieron principio al acto, emprendiendo la marcha en línea recta hacia el O. por la línea divisoria de las fincas de herederos de Rovira de Seguñolas y los herederos de Gibert del término de Torredembarra con la de Rafael Coch del de Altafulla, a los 238 metros del mojón núm. 1 y en el vértice del ángulo que forman los márgenes de las fincas de Gibert y Coch se ha construido el mojón núm.2 siendo la construcción de obra de ladrillo y cemento y de una altura de 1,20 m. habiéndose grabado las iniciales de los dos respectivos pueblos. Núm. 3 Desde el mojón núm. 2 se desvía la línea recta por la divisoria de las dos fincas citadas en dirección a S.O. ya los 20 m. se encontró un mojón de una sola pieza de piedra de sillería en al cual figura el año 1782, se ha blanqueado y grabado el núm. 3 y las iniciales de ambos términos. Núm. 4 Desde el mojón núm. 3 se desvía en línea recta hacia el O. siguiendo 82 Joaquim Nolla Aguilà la divisoria de las mismas fincas, a los 22 m. se encuentra y atraviesa el camino vecinal que se dirige a la Nou entrando en una finca de la viuda de José Camps y sigue la misma dirección hacia O. sirviendo de divisoria un margen a los 98 m. del mojón anterior y dentro de una rasa o desguace se encontró otro mojón de piedra de sillería, el cual por ser metido en un fondo se ha reformado con obra de ladrillo y cemento quedando de una altura sobre el nivel del suelo de 1,80 m., sirviéndose de base la pieza antigua, se la ha señalado con el núm. 4, habiéndose grabado las correspondientes letras iniciales de ambos términos. Núm. 5 Desde el mojón núm. 4 se desvía hacia el S. sirviéndose de divisoria la rasa que media entre la finca de la viuda de José Camps -Torredembarra- con las de Gabriel Guardiola y Joaquin Borrás -Altafulla-, a los 57 m. se encuentra el camino llamado Moliné y en su parte inferior y en medio del desagüe y entre las fincas de Ana Fresnoi -Torredembarra- y la de la viuda de Juan Tarradesia - Altafulla- se ha construido con obra de ladrillo y cemento el mojón núm. 5 de una altura de 1,30 m. Núm.6 Siguiendo la misma dirección y desagüe a los 331 m. Del anterior se ha construido dentro la roca y frente las fincas de Francisco Lluch -Torredembarra- y de Antonio Boronat -Altafulla- el mojón núm. 6 con obra de ladrillo y cemento, la altura de este mojón es de 1,35 m. Núm.7 Siguiendo el desagüe y en dirección S. a los 590 m. se construyó el mojón núm.7 arrimado aI margen de la finca de Argilagós -Altafulla- y al lado del desagüe, su altura es de 1,45 m. construido de iguales materiales que el anterior. Núm.8 Desde el mojón núm. 7 se desvía del desagüe por la divisoria de la finca de Argilagós -Altafulla- con la de herederos de Juan Rovira Flaquer y atravesando esta última finca en dirección S.O. a los 46 m. del mojón anterior se construyó el señalado con el núm. 8 en medio de un predio cultivable plantado de viña, siendo de una altura de 1 m., con los mismos materiales que los anteriores. Núm.9 Desde el mojón anterior se desvía algo hacia el S. en línea recta por en medio de la finca de herederos de Rovira, hasta que a los 46 m. se encuentra la finca de Joaquín Borrás -Altafulla- y en el vértice de un ángulo que forman dos márgenes se construyó otro mojón de materiales iguales a los últimos, quedando a una altura de 1 m. habiéndose señalado con el núm. 9. Núm.10 Siguiendo en línea recta hacia S. O. por la divisoria de las fincas de Rovira y Borrás cuya divisoria la forma un margen, al fin de este se construye el mojón núm. 10 de una altura de 1,60 m. de iguales materiales que los anteriores.

83 Recull de Treballs · 17 (2016) Núm.11 El mojón núm. 10 sirve de vértice a un ángulo por desviarse en línea recta hacia el E. siguiendo la divisoria de las mencionadas fincas de.Rovira y Borrás ya los 40 metros vuelve a encontrarse el desagüe que se dejó en el mojón núm. 7 y sobre el margen de muro de la finca de Rovira se construyó el mojón núm. 11 que figura de una altura de 1,35 m. Núm.12 Desde el mojón del 1 1 vuelve a desviarse hacia el S. siguiendo el desagüe hasta la distancia de 75 m. del anterior en cuyo punto y en medio del mencionado desagüe se construyó el mojón núm. 12 frente las fincas de José Virgili -Torredembarra- y Borrás -Altafulla-. El mencionado mojón quedó a una altura de 1,35 m. habiéndose empleado para su construcción obra de ladrillo y cemento, excepto en su base que la forma un mojón antiguo de piedra de sillería. Núm.13 Siguiendo la rasa de desagüe en dirección algo escorada a E. a los 115 m. se atraviesa el camino que se dirige a la Riera en cuya parte inferior y entre las fincas de Riba Gerasetó -Torredembarra- y viuda de José Recasens -Altafulla- se construyó el mojón núm. 13 con iguales materiales que los anteriores sirviéndose de parte de su base una piedra de sillería que servía de antiguo mojón habiendo quedado a una altura de 1,30 m. sobre el terreno. Núm.14 Siguiendo el desagüe siempre en dirección S. a los 8,97 m. se ha construido el mojón núm. 14 dentro el desagüe y arrimado al muro de pared de la finca de Joaquin Jové del termino de Altafulla y frente de la de Ramon Ravell de Torredembarra. Los materiales empleados son idénticos a los anteriores y tiene una altura de 1,45 m. Núm.15 Desde el mojón núm. 14 se deja el desagüe y siguiendo una línea recta en dirección hacia el S. se atraviesa la finca de Joaquín Jové hasta encontrar la pared cerca de la citada finca, construyéndose al lado de la carretera y a la distancia de 205 m. arrimado a la pared y al lado E. de la puerta que da entrada a la mencionada finca se construye el mojón núm. 15 quedando a una altura sobre el nivel del suelo de 1,30 m. Núm.16 En llegando al mojón núm. 15 se desvía el E. por el lado de la carretera y en dirección al camino Vell en cuya entrada y a la distancia de 71 m. del anterior arrimado a la pared de la finca de Julio Huget -Altafulla- se ha construido el mojón núm. 16 de una altura de 1,80 con materiales de ladrillo y cemento. Núm.17 Siguiendo hacia el E. por el mencionado camino a los 208 m. arrimado al lado del mismo y arrimado al vértice que forman las paredes de la finca Herederos de José Mata -Torredembarra- se ha reformado un mojón antiguo sirviendo de base una piedra de sillería y el resto de obra de ladrillo y cemento, ha quedado de una altura de 1,25m. y al lado de una puerta que da 84 Joaquim Nolla Aguilà entrada a una finca de Herederos de José M. Ferrer del término de Altafulla. Núm.18 Desde el mojón núm. 17 se desvía en línea recta hacia el S. siguiendo una pared que divide las fincas de Mata -Torredembarra- y la de Herederos de Ferrer -Altafulla- a los 30 m. se ha reformado otro mojón antiguo existente y asido a la mencionada pared, dicho mojón es de piedra y se le ha señalado con el núm. 18 y es de una altura de 1,50 m. Núm.19 Al llegar al mojón núm. 18 tiene que saltarse la pared se encuentra otra que es la divisoria de las fincas de Mateo -Torredembarra- y la de Herederos de Casas -Altafulla-, y siguiendo la pared en dirección S.E. a los 143 m., se encuentra la línea férrea de Tarragona a Barcelona la que se atraviesa y a los 18 m. de esta se encuentra un camino en cuyo lado S. se construye el mojón núm. 19 quedando a una altura de 1,35 m. Núm.20 Siguiendo la misma divisoria y en la propia dirección descrita a los 331 m. y en medio de una finca de Magdalena Casals se encontró un mojón en buen estado de piedra de sillería, el cual solo se ha blanqueado y grabado el núm. 20 y las iniciales de los dos términos municipales, es de una altura de 1,10 m. Núm. 21 Desde el mojón núm. 20 sigue todavía la misma dirección por en medio de la finca últimamente nombrada hasta que a los 21,50 m. en el vértice que forma un margen se desvía hacia S. O. y a los 140 m. al lado del camino que servía de paso para las fincas de José Miracle y de Ana Trémol de Torredembarra se ha construido el mojón núm. 21 arrimado al margen de la finca de Magdalena Casals -Altafulla-, su altura es de 1,40 m. Núm. 22 Desde el último mojón siguiendo en línea recta hacia S. por el camino antes dicho a los 110 m. se construye el mojón núm. 22 en la divisoria de las fincas de Ana Trémol -Torredembarra-, siendo su altura de 1,25 m. Núm. 23 Siguiendo la dirección hacia el S. trazada ya en la descripción anterior siguiendo la divisoria de las fincas de Ana Trémol -Torredembarra- y la de Antonio Pámies -Altafulla- a los 137 m. se ha encontrado un mojón de piedra de sillería algo deteriorado, el cual se ha reparado con ladrillo y cemento, habiendo quedado como base la parte antigua de sillería, ha quedado a una altura de 1,25 m. sobre el nivel del terreno y se marca con el núm. 23. Con este mojón se da por terminado el deslinde y amojonamiento de los términos de Torredembarra y Altafulla por terminar el terreno cultivable y hallarse al borde de un despeñadero, en cuyo fondo existe una especie de rasa o desagüe que termina en la playa conocida por Cañadell, cuyo desagüe determina la divisoria de ambos términos. En todos los mojones en la cara que mira a su término municipal figura grabado la letra inicial de la respectiva población".

85 Recull de Treballs · 17 (2016) Les fites que hem localitzat. Una vegada localitzats i transcrits tots els documents referents a les diverses delimitacions, un grup d’amics (3) ens vam plantejar el repte de localitzar-les sobre el terreny i comprovar quantes podien restar dretes i si es podien trobar fàcilment. Per endavant, ja coneixíem la ubicació d’algunes, les més properes als camins, però es tractava de resseguir el terme i, com si fos una gimcana, travessar camins, saltar marges i obrir els ulls per trobar-ne el màxim. Era evident, que passats més de 125 anys de l’última delimitació, els canvis soferts als termes (autopistes, carreteres, urbanitzacions, tancament de finques, etc.), ens dificultaria el treball però a poc a poc i resseguint el plànol del terme i amb les pistes/dades dels documents (metres, passes distants una d’altra, direcció: este, oest, noms de propietaris de les finques, etc.) vam localitzar-ne força. Tot i que el plantejament no era pas fer-ne un treball científic, no vam desaprofitar l’oportunitat de fotografiar-les i prendre notes per tal que quedès constància de les fites existents avui dia. El document que vam prendre com a referència principal va ser el de l’última delimitació, l’any 1889. Per tant, buscàrem 14 fites entre Creixell i Torredembarra, 20 fites entre la Pobla de Montornès i Torredembarra i 23 fites entre Altafulla i Torredembarra. O sigui un total de 57 fites, a les qual podíem sumar-ne algunes més de les delimitacions anteriors, en especial les anomenades, contra-fites més petites. En vam localitzar 21 (7 amb Creixell, 8 amb la Pobla de Montornès i 6 amb Altafulla). Com el lector podrà apreciar, hi ha fites molt visibles, sobretot a la vora dels camins rurals, però d’altres estan en llocs inversemblants. Damunt d’una paret, encastades als marges, tancades dins d’un filat, dins de propietats privades de difícil accés, però, la que més ens va sorprendre va ser una que és va aprofitar fa anys per fer la porta d’entrada a una casa.

86 Joaquim Nolla Aguilà

Bibliografia. COMPANYS FARRERONS, Isabel (1998). “La fitació entre els termes de Torredembarra i Altafulla de 1782”. Inclòs a: “Estudis Altafullencs”. Núm. 22. Pàg. 49-59. Centre d'Estudis Altafullencs. Altafulla. NOLLA AGUILÀ, Joaquim (2000). “La delimitació dels termes entre Torredembarra i Creixell (1864 – 1865)”. Inclòs a : “La Sínia”. Núm. 31. Pàg. 10-11. Ajuntament de Torredembarra. Torredembarra. NOLLA AGUILÀ, Joaquim (2001). “La fitació del terme de Torredembarra amb els pobles limítrofs l’any 1889 (I). Inclòs a: “La Sínia”. Núm. 32. Pàg. 10-11. Ajuntament de Torredembarra. Torredembarra. NOLLA AGUILÀ, Joaquim (2001). “La fitació del terme de Torredembarra amb els pobles limítrofs l’any 1889 (II)”. Inclòs a: “La Sínia”. Núm. 33. Pàg. 10-11. Ajuntament de Torredembarra. Torredembarra. NOLLA AGUILÀ, Joaquim (2001). “La fitació del terme de Torredembarra amb els pobles limítrofs l’any 1889 (III). Inclòs a: “La Sínia”. Núm. 34. Pàg. 10-11. Ajuntament de Torredembarra. Torredembarra, 2001.

87 Recull de Treballs · 17 (2016) Notes 1 Aquest fons documental, conformat al llarg dels segles pels diversos senyors de Queralt i els altres senyors amb qui emparentaren, és de consulta obligada per a qualsevol estudi històric de Torredembarra. No hem d'oblidar que, mort el darrer dels Icart l'any 1658, Maria d'Icart i Joan de Reart, per matrimoni l'any 1663, emparentaren les dues famílies. La baronia i el senyoriu de Torredembarra restà supeditada a un títol més important, el de Comtes de Santa Coloma de Queralt. Per tant, els béns, entre els quals hi havia l'arxiu amb els documents que demostraven drets, propietats i jurisdiccions, passaren a integrar-se en el patrimoni dels Comtes. Per a conèixer més veure: Nolla, Joaquim (2003). “Un volum del fons documental del Comptes de Santa Coloma de Queralt, conservat a l'Arxiu Municipal de Torredembarra”.Inclós a: Recull de Treballs, 6. Pàg. 27-37. 2 Recordem que l’any 1842, per disposició legislativa, Clarà, com a municipi més petit i que fins a aleshores era un municipi autònom, es va integrar a Torredembarra. 3 Ivon Bairaguet, Ester Novell i Josep Tarragó. Nota de l'autor: Els documents s'han transcrit literalment. Solament s'han actualitzat algunes grafies per tal de fer-les més entenedores. 4. Terme municipal de Torredembarra. Plànol elaborat pel topògraf Leandro Burgate. Any 1921. Escala: 1:25000. Cartoteca de Catalunya núm. 5241/932. 5. Fotografia cedida per Lluís Roig. Imatges Per tal de visualitzar com és el terme de Torredembarra i el camí que vam resseguir, adjuntem un plànol de l’any 1921 (4), on es veuen molt marcats els límits i la direcció que segueix la delimitació dels termes. Així mateix, podem apreciar les cotes de desnivell i en vermell l’altitud dels diferents punts del terme. La seqüència en què us les presentem és la mateixa que vam resseguir, començant des de la platja tocant a Creixell, seguint per la Pobla de Montornès i acabant a la platja del Canyadell entre Altafulla i Torredembarra. Les imatges amb les fites que hem trobat, us les presentem en l’ordre que les vam localitzar. Amb Creixell: des del mar fins el Pujol. Amb la Pobla de Montornès: Des del Pujol al coll de Creus. Amb Altafulla: des del coll de Creus a la platja del Canyadell.

4 – Terme municipal de Torredembarra. Plànol elaborat pel topògraf Leandro Burgate. Any 1921. Escala: 1:25000. Cartoteca de Catalunya núm. 5241/932.

88 89 Recull de Treballs · 17 (2016)

90 Joaquim Nolla Aguilà

91 Recull de Treballs · 17 (2016)

92 Joaquim Nolla Aguilà

93 Recull de Treballs · 17 (2016)

94 Joaquim Nolla Aguilà

95 Recull de Treballs · 17 (2016)

96 Joaquim Nolla Aguilà

97