La Gent De Mar I Les Ermites De La Costa
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
La gent de mar i les Ajutsermites a la navegació de i objectes la costa. de devoció Eduard Rovira Gual Justificació Amb motiu del 300 aniversari de la construcció de l’ermita de Sant Antoni d’Altafulla, entre el 14 de febrer i el 13 de juny de 2014 es va programar una sèrie d’actes, entre els quals el 15 de maig hi va haver una jornada d’homenatge dels “Homes de Mar” a l’ermita, amb la participació de l’Armada, la Capitania Marítima de Tarragona, el Club Marítim d’Altafulla, la Confraria de Pescadors de Tarragona i la Confraria de Pescadors de Torredembarra. Aquest homenatge és conseqüència de l’antiga relació dels pescadors i mariners amb l’ermita de Sant Antoni i amb les ermites costaneres en general, per la tècnica de fer servir punts concrets de la costa com a ajuts per a la navegació i de la tradició d’encomanar-se a sants i marededéus quan la mar es mostra hostil. Introducció D’entrada voldria remarcar que aquesta xerrada1 és la modesta aportació que fa la Confraria de Pescadors de Torredembarra a la celebració del tricentenari de l’ermita de Sant Antoni. 1Xerrada el dia 17 de maig de 2014 a la sala de plens de l’Ajuntament d’Altafulla amb motiu de l’homenatge a l’ermita de Sant Antoni de les entitats marineres de la zona. 145 Recull de Treballs · 18 (2017) Una representació dels pescadors ja va assistir a l’homenatge de la gent de la mar a l’ermita, i en aquella ocasió el Vice Patró major primer de la Confraria, Joaquim Rovira (Quimarró), va dir unes paraules que m’agradaria reproduir: La relació entre els pescadors de la Torre amb Sant Antoni ha tingut sempre dos aspectes: Un és l’aspecte tècnic. Sant Antoni, com altres ermites de la costa, era i encara és una senya, una referència per ajudar a la navegació, a la feina de cada dia. L’altre aspecte era i encara és, el de la devoció. A la Torre no hi ha cap ermita, però la gent de Baix a Mar sempre hem tingut com a pròpies la de Montornès, en altres temps la de Berà, i sobre tot Sant Antoni. Fa 300 anys els pescadors d’Altafulla van construir aquesta ermita, i he sentit a dir que els pescadors de Baix a Mar de la Torre hi van ajudar, poc o molt. Així que la Confraria de Pescadors de Torredembarra també vol col·laborar en aquesta celebració... En la darrera imatge, el Quim Rovira anunciava aquesta conferència i acabava dient: Ens sentim molt satisfets de participar en aquest tricentenari, de la mateixa manera que els nostres antecessors i avantpassats van contribuir a la seva construcció. Tal com va dir el Quimarró parlant de Sant Antoni i tal com diu el títol d’aquesta xerrada, la gent de mar ha tingut sempre relació amb les ermites costaneres des de dos punts de vista: Un tècnic i un altre religiós. Així cal explicar com es poden fer servir les ermites per a navegar i la devoció religiosa de la gent de mar. 146 Eduard Rovira Gual Ajuts a la navegació: La navegació costanera es caracteritza per fer servir referències de la costa per a poder fixar la situació. Es poden fer servir referències orogràfiques, com turons o muntanyes, i també construccions o elements artificials. L’important és que aquestes referències tinguin perfils o detalls que els facin identificables. Les referències orogràfiques poden ser llunyanes (com la serra del Montmell, Montserrat...), o a prop de la costa (com Sant Joan, el Pujol, Montjuic...) Pel que fa a les referències artificials podem destacar-ne les xemeneies (Cal Llovet, tèrmica de Cubelles...), els campanars (Creixell, Roda...) i els castells (Tamarit, Altafulla...). Les ermites no són edificis tan grans com els castells o alts com els campanars, però acostumen a estar en punts elevats i poden fer aquesta funció. Reconèixer un punt de terra des del mar pot servir per saber on ets situat d’una manera aproximada (si ets molt a prop de la costa). Però per situar-te amb precisió, per saber on cales les xarxes o el palangre, o per saber on hi ha una roca o un clot ric en pesca, fa falta més d’una referència o, dit d’una altra manera, cal prendre senyes. Prendre senyes en llenguatge més tècnic és obtenir enfilacions. Enfilació: Visual dirigida a dos punts que estan alineats, és a dir, un darrere l’altre. 147 Recull de Treballs · 18 (2017) Observació de dues enfilacions des del mar: 1. enfilació edifici alt amb el cim de la muntanya. 2. enfilació far amb el cim de l’altra muntanya. De les dues enfilacions en surt una situació molt precisa. Això és prendre senyes. Per fer aquest exercici hem de conèixer i poder reconèixer els punts de la costa vistos des del mar. 148 Eduard Rovira Gual En aquesta foto de Baix a Mar es pot veure al fons la Serra del Montmell, amb la “Dent” a l’esquerra el “Més alt” al mig. I més cap a la dreta la “Mamella”. Això de mamella és un nom molt usat al llarg de tota la costa: Qualsevol muntanya de perfil arrodonit amb un pic al mig, com si fos un mugró, se n’hi diu mamella o alguna cosa per l’estil: Mamelló, mamella borda, mamella tacada... En aquesta altra foto es pot reconèixer el campanar de la Pobla, a la dreta clarament Mas Mercadé i a l’esquerra la urbanització Castell de Montornès. L’ermita de Montornès queda fora de la foto, més a l’esquerra. 149 Recull de Treballs · 18 (2017) A continuació els dos extrems d’aquesta mateixa imatge per tal que es vegin millor les referències citades. La urbanització Castell de Montornès s’identifica pel mas en forma de castell. Si no estic errat n’hi deien Mas Solé. 150 Eduard Rovira Gual En aquesta imatge es veu el far de Torredembarra i darrere seu, Sant Antoni. Ho sabem perquè baixant la falda de la muntanya hi trobem el castell d’Altafulla, i en la foto ampliada s’hi aprecia una ratlleta blanca. Abans no hi havia tanta vegetació i l’ermita era una bona taca blanca. 151 Recull de Treballs · 18 (2017) Com es pot comprovar tampoc és fàcil reconèixer la costa si no la veus diferents cops i la memoritzes. Així, navegar per una costa desconeguda és impossible si no t’hi ajuda algú. Per això hi ha uns llibres anomenats “derroteros” que faciliten la navegació costanera fent descripcions de la costa amb text i dibuixos, i relacionant aquestes descripcions amb les cartes nàutiques. Per exemple: CARTA 100A (aquesta és la carta que en l’acte d’homenatge de la gent de mar a l’ermita de Sant Antoni el Sr. Celier, en nom de l’Armada, en va donar una reproducció facsímil de la primera edició). Villa de Torredembarra.- Se distingue en una de las alturas que dominan el cabo Gros; a 1 M (milla) escasa al WSW se ve la Villa de Altafulla, de menos importancia, y al SW de ésta última y cerca de la orilla del mar, el lugar de Tamarit, fácil de reconocer por una especie de castillo y una torre aislada muy destacada al W. Més endavant, seguint la costa, descriu: “…se divisan desde fuera la villa de Vendrell, San Vicente o San Vicens, muchos pueblecillos de pescadores, diversas torres y la ermita del promontorio de Bará. Como puntos notables se destacan los siguientes: la torre de la iglesia de Pobla de Montornés… y la torre de la iglesia de Roda”. Val a dir que les noves edicions del “derrotero” sovint es limiten a afegir novetats, tot mantenint informació antiga que ja no té interès per a la navegació comercial actual. Com a exemple el terme “muchos pueblecillos de pescadores” ja que ara és una costa completament urbanitzada. Cal remarcar que també fa servir ermites i campanars, tant en les descripcions escrites com en els dibuixos. 152 Eduard Rovira Gual 153 Recull de Treballs · 18 (2017) Avui en dia hi ha tota mena d’aparells que et diuen exactament on ets. El G.P.S. ja fa temps que es fa servir a la mar i d’un temps ençà també a terra. Però abans no era així. Els navegants amb el “derrotero” i els pescadors de casa amb les senyes apreses. Hi havia pescadors que se sabien les senyes de memòria, però també n’hi havia que amb la poca lletra que havien après prenien notes. El meu avi, Ernest Rovira Guimerà, va arribar a omplir un munt de llibretes. Les de la següent imatge, només són una mostra. Entre totes no costa gaire trobar- ne una que faci referència a Sant Antoni. I al Montmell i a Montornès. El que és més difícil és saber què hi posa: Primer cal interpretar la lletra del meu avi, que als 11 anys ja anava en mar. Després, com construeix algunes paraules. I finalment, si no estàs familiaritzat amb els noms locals de les mateixes senyes ha de ser molt difícil. Jo n’he “traduït” un parell de pàgines de la llibreta titulada: Roca dels Flares. Les senyes de la Roca. O com ho va escriure l’avi: 154 Eduard Rovira Gual Roca dels Flaras. Las señas de la Roca Sn Pera de la Selva – par la Torra de la Mora Al Tall de las tret par Sn Tantoni San Juan a las campanas. Un Mas Blang Just de terra la casilla del Francas, Al Flare gros una mica de terra la telaya Loma de Mumell pal campana de Qrexell.