CASSENTAMENT ROMA DE LA CLOTA, CREIXELL, TARRAGONES

ALBERT VILASECA CANALS ANA CARILLA SAN2

La Clota és un jaciment situat dins el terme de Creixell, Tarragonés, excavat durant els anys 1992-93. S'hi documentaren tres períodes d'ocupació: un primer I'anomenem la Clota 1 i ens ve donat per les restes arquitectoniques d'un petit assentament que, segons els materials trobats, datem entre inicis-mitjants del segle 1 a.n.e. El segon període, la Clota 11, esta representat per I'escombrera d'un forn d'amfores tipus Dressel2/4 i ceramica comuna. Del tercer període hem documen ta t nivells estratigrafics peró cense poder relacionar-los amb cap tipus d'estructura.

L'ASSENTAMENT ROMA DE LA CLOTA, CREIXELL, TARRAGONES

1. LA CLOTA 1.l. Situació geografica La partida de la Clota es localitza al terme municipal de Creixell, Tarragones, a la part baixa d'una estreta i llarga plana situada entre la serra Litoral Catalana, a pocs metres del mar Mediterrani, a una cota al voltant dels cinc metres. Al peu d'aquesta serra de relleus no gaire pronunciats, entre els 200 i 300 metres i a uns 3 quilometres del mar, trobem amplis espais aptes per al cultiu i també zones de bosc. A la part més baixa, on es troba I'assentament, es conserven encara nom- broses rieres i espais més o menys extensos ocupats per aiguamolls, la qual cosa ens porta a suposar que antigament aquests ocuparien una major extensió. El territori costaner que definim queda emmarcat princi- palment entre les poblacions del Vendrell i .

2.1. La Clota I Aspectes constructius Les restes més antigues corresponen a una part dels paraments d'un petit assentament d'uns 90 metres quadrats aproximadament, de 352 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1996 - Albert Vilaseca 1 Ana Carilla planta rectangular i articulat en base a dos paraments principals que transcorren quasi paral.lels -fig. 3. A partir d'ells mitjancant una serie de murs travessers, es formen cinc recintes: quatre de les estances estaven disposades linealment mantenint una orientació a solana, mentre que la cinquena s'adossava a les anteriors pel costat oest. Aquesta darrera presentava una pavimentació per sota del nivel1 de sol natural, trobant-se en alguns punts a més d'un metre per sota del sol exterior i conferint-li així una primera planta de semisoterrani. Un paral.lel de construcció semisoterrada en zones planes I'hem trobat a Can Catala, Cabrera de Mar, jaciment on la tecnica constructiva emprada és simi- lar a la d'assentaments més antics alternada amb elements de clara influencia romana com I'estucat i els sostres de teules.

S'obsewen diferencies notables quant a les característiques cons- tructives de les habitacions: I'habitació 1, que limita el jaciment pel costat nord, presentava una compartimentació en dos espais, un més gran de 15,4 metres quadrats i un altre, habitació 2, de 8,8 m qua- drats. El paviment d'ambdues habitacions estava compost d'opus sig- ninum format per cal$ i pedres de mida petita. Els costats interiors dels paraments estaven recoberts per un estucat de color rogenc. L'habitació número 3 conservava sencers el tracat de dos dels para- ments que la configuraven; les parets d'aquesta habitació conserva- ven encara restes de la primera capa de preparació de I'estuc. D'aquesta capa, cal assenyalar I'ús de fragments d'amfora inserits a dins amb la finalitat d'augmentar el temps d'assecat de la preparació, evitant així grans esquerdes. Un paviment de terra batuda formava el sol de I'habitació i a una de les cantonades sobresortia verticalment la boca i el col1 d'una amfora; en ser desenterrada aparegué la resta de I'amfo- ra, (Mañá 2Cb) en posició horitzontal i perpendicularment als frag- ments anteriors. Al mateix temps, I'amfora tenia el pivot escapcat, d'aquesta manera I'amfora prenia la funció de canonada d'aigües. L'habitació número 4 limitava I'assentament pel costat meridional amb una porta de comunicació a I'exterior. L'estanca estava formada tam- bé per un paviment de terra batuda. Adossant-se a aquestes habita- cions se situa pel costat oest el recinte número 5; amb una forma estreta i allargada, els paraments estaven formats per filades de peti- tes pedres més o menys rectangulars amb la cara exterior molt ben allisada i sense restes de cap tipus d'enllu'it; el paviment estava for- mat de terra batuda. El costat nord del recinte es trobava completa- ment desaparegut encara que, per la situació dels nivells d'expol.li 'Lassentament roma de la Clota, Creixell, Tarragones" 353 354 MISCELLANIA PENEDESENCA 1996 - Albert Vilaseca 1 Ana Carilla posteriors, permet suposar una entrada d'accés per aquest costat. El costat meridional es trobava totalment conservat en el seu tracat; el parament que el limitava pel sud presenta una obertura a I'exterior, la funció del qual ens és desconeguda. El parament que el limitava per I'est s'adossa als murs adjacents, essent per tant posterior a ells. Aquesta modificació ens porta a suposar que les habitacions quatre i cinc formaven inicialment un únic recinte. Sobre la funcionalitat d'aquest recinte, hem trobat un possible paral.lel, encara que de cronologia més antiga, en la tercera fase del turó dels Dos Pins a Cabrera, En aquesta fase, els autors interpreten un espai annex de forma allarga- da i estreta com en una zona de reserva o de petit rebost.

2.2. Els materials: datació

Els materials recollits, dels moments de construcció i abandona- ment de I'assentament, han estat molt escassos i no permeten distin- gir un espai cronologic diferenciat. De la construcció de I'assentament SOISs'han recuperat diversos fragments informes d'amfora púnica bar- rejats dins la capa de preparació dels estucs, I'amfora Mañá C2b ja esmentada anteriorment -fig. 4-, datada en el segle II a.n.e. i que tractem especialment més endavant, i una vora d'amfora Dressel la associada a I'anterior. Del moment d'abandonament s'han recuperat fragments informes de ceramica campaniana del tipus B, producció datada a partir de la meitat del segle 75 a.n.e., fragments d'un kala- thos, diverses vores de ceramica comuna de tradició iberica i amfora grecoitalica del tipus Dressel 1A. En la ceramica comuna recollida destaca un predomini de vores de perfil de ((coll de cigne)). Tots aquests materials ens porten a datar el final de I'activitat d'aquest assentament en un moment indeterminat emmarcat també entre els segles 11-1 a.n.e.

Hem de destacar també la troballa d'una amfora emprada com a canonada. La tipologia a que correspon constitueix una de les produc- cions amforiques cartagineses millor estudiades. És el tipus equiva- lent a les formes 312 i 313 de Cintas (CINTAS,1959, IIa.XXV1) i a la Dressel 18. El prototipus d'aquesta forma, que s'identifica amb la trobada a la Clota, ve definida per un col1 ben diferenciat i una boca de gran diametre, adoptant a la vora diversos tipus de motllures. L'assentament roma de la Clota, Creixell, Tarragones" 355

Figura 4. 356 MISCELLANIA PENEDESENCA 1996 - Albert Vilaseca 1 Ana Carilla

L'argila és dura, ben cuita, granulosa i de tons vermellosos; la su- perfície es presenta sempre coberta d'un engob típic cartagines, amb tonalitat groguenca. El pivot presenta una punta ogival, gene- ralment buit i molt desenvolupat. La seva area de producció queda localitzada a I'extrem occidental del Mediterrani. Al nord-est de la Península Iberica es troba documentada a Baetulo en contextos no anteriors al segle I a.n.e. (COMAS,fig. 18, 14-15; 44, 1-3) i a Mataró. Sobre el producte comercialitzat en aquests recipients sembla que les dades actuals apunten cap algun tipus de salaó de peix elabora- da per I'area de I'estret de Gibraltar. Cronologicament aquest tipus de recipient se situa dins el segle I a.n.e., desaparegué cap al 50-30 a.n.e.

Quant a I'ús secundar¡ d'aquest recipient, usat com a canonada, SOIS hem trobat paral.lels documentats al Museo Naval de Cartagena. La forma de I'amfora, de parets quasi bé rectes totalment, la conver- teix en una peca molt apropiada per a aquest tipus de tasca.

De I'entitat de I'activitat d'aquest assentament no se'n poden dir gaire coses: per I'absencia absoluta de restes de fauna marina podem descartar qualsevol tipus d'activitat relacionada amb la pesca. Sí que, en canvi, podem pensar que, a causa de la bona qualitat de les terres de I'entorn, malgrat no haver trobat cap sitja, I'activitat estava dirigida envers I'agricultura i la ramaderia. Hem establert dos ambits diferents en base a les característi- ques constructives, amb evidents millores unes respecte a les altres. En podem classificar unes destinades a I'ús personal dels propietaris (habitacions 1 i 2, i 3), i les destinades a algun tipus de tasca agrícola o ramadera. És necessari ressaltar una evolució de I'assentament quant a la seva planta original i, en conseqüencia, un canvi de plante- jament respecte a la funcionalitat de les estances: el mur de separació dels ambits 3 i 4 és posterior constructivament i de factura molt més grollera respecte a tots els altres. En la primera etapa de la construc- ció podem interpretar I'ambit com un passadís d'accés a I'ambit número 3. Aquest canvi, si bé no aclareix amb seguretat la funcio- nalitat concreta d'aquests recintes i, per tant, tampoc de I'assenta- "Lassentament roma de la Clota, Creixell, Tarragones" 357 ment, ens mostra dues etapes distintes cronologicament malgrat que els materials ceramics dels nivells de construcció i abandonament no ho reflecteixin.

Creiem que és possible assenyalar les restes documentades com a exemple d'ocupació rural en fase embrionaria o transitoria i en el que posteriorment seran les villae, moltes d'elles documentades com de fundació tardo-republicana a les comarques de . Al mateix temps, si bé hem trobat majoria de materials ceramics iberics, hem de pensar en una primera ocupació, que potser podríem dir ((colonial)), per part d'individus procedents de la península Italica. Les petites di- mensions de I'assentament apunten basicament a un model d'explotació agrícola a petita escala, subordinat encara a concepcions indígenes.

En aquest sentit, ['arribada i instal.lació del exercit roma en la lluita contra els cartaginesos va determinar un gran canvi cultural i una des- estabilització en el patró d'assentament iberic a I'ager tarraconensis i en el seus models d'explotació agrícola. La seva fundació i potenciació com a establiment militar i com a centre comercial receptor de gran importancia, ha quedat ampliament reflectida per I'abundancia d'impor- tacions italiques a tots els assentaments del Tarragones (KEAY,1988) i, en general, de tota la zona litoral catalana. En aquesta Iínia, la ciutat de Tarraco es convertí en un centre romanitzador del territori.

4. LA CLOTA II

Cobrint les restes republicanes hem documentat dues etapes més d'habitat. La primera ens ve donada per un centre de producció d'amfores i de ceramica comuna (u.e.102), i una segona fase docu- mentada per la localització d'uns nivells datables a mitjans del se- gle II. La situació en que s'han trobat els dos nivells indiquen que van expoliar el material de construcció del jaciment republica.

No hem trobat cap tipus d'estructura arquitectonica relacionada amb aquestes dues fases. En aquest sentit hem de fer referencia a una excavació realitzada a la parcebla veina, de la qual se'n localitzaren alguns paraments. A causa de la quantitat de fragments d'amfora, els seus excavadors interpretaren que correspondria a un centre de pro- ducció d'amfores. 358 MISCELLANIA PENEDESENCA 1996 - Albert Vilaseca 1 Ana Carilla

No obstant, I'excavació dels nivells proporciona abundant mate- rial amforic i produccions de ceramica fina de terra sigil.lata, tant sudgal.lica com hispanica.

4.1. Els nivells: cronologia

Hem recuperat abundant material ceramic que ens data el mo- ment de producció del forn, destacant la presencia de terra sigil.lata sudgal.lica i terra sigil.lata hispanica. Els materials de vaixella fina obtinguts corresponen a diverses formes de terra sigiblata sudgal.lica i hispanica, amb presencia majoritaria de les primeres. Aquest aspec- te és rellevant, ja que les produccions gal.liques són les que predomi- nen a la nostra costa en contextos situats al voltant del segon quart del segle I d.n.e.; posteriorment la presencia de vaixella hispanica sera la que predominara. Hem localitzat també una variant dins les produccions sudgal.liques, com és la terra sigil.lata marmorata, tipus que es comenca a produir cap al 40 d.n.e. amb una perduració molt curta de 30-40 anys. La cronologia a la qual s'adscriuen les formes trobades d'ambdues produccions no planteja cap mena de dubte per a I'actual investigació: de terra sigil.lata sudgal.lica hem documentat peces perfectament datables al voltant de mitjans del segle I d.n.e, com són les formes Drag. 15/17, Drag. 18, Drag. 24/25, Drag. 27, Drag. 29, Drag. 37, Ritt. 8, i la peca en marmorata Drag. 18. Les produccions en terra sigil.lata hispanica comencen a arribar d'una manera important a partir de la segona meitat del segle 1, d'aquest tipus hem documentat peces de les formes Drag. 18, Drag. 24/25, Drag. 27, Drag. 37, Hisp. 21 i Ritt. 8, formes totes elles documentades a partir de la segona meitat del segle l. Així doncs, segons I'exposat anteriorment, portem a datar I'activitat productiva d'aquest centre en un curt període compres a mitjans-tercer quart del segle I d.n.e.

És la que ha proporcionat major volum de material ceramic. Vol- dríem també ressaltar que les produccions aparegudes -¡ les que no han aparegut- ens han permes donar una cronologia molt precisa, perfilant-se així una facies ceramologica molt característica del mo- "Lassentament roma de la Clota, Creixell, Tarragones" 359 ment de formació d'aquest estrat. D'entre el grup de les ceramiques que ens permeten donar una cronologia acurada hem de destacar I'abundant presencia de terra sigil.lata hispanica i africana A.

Dins del grup de les hispaniques trobem les típiques formes de Drag. 24/25, Drag. 15/17, Drag. 27 i Drag.18 entre les més nombro- ses. Tot aquest grup té una cronologia de segona meitat del segle I i és abundant fins al tercer quart del segle II. Per contrapartida, el conjunt ceramic format per les clares A apareix en unes proporcions similars; cal ressaltar I'abundancia de peces de la forma Lamb. 2A, Lamb. 318, Lamb. 23, Lamb. 4136A. La majoria de peces tenen una cronologia dins de la primera meitat del segle II, havent-hi SOIS 6 formes que les podem trobar dins de la segona meitat d'aquest segle. Tenint en comte que la terra sigil.lata clara A no es troba a la Penín- sula en nivells anteriors a I'any 90 d.n.e., I'equivalencia quant a la proporció documentada de les dues produccions, i la presencia mino- ritaria de ceramiques africanes de cronologia més avancada, portem a datar aquests dos nivells entre els anys 150-170 d.n.e.

4.2. La producció amforica En el segon període, la Clota II, I'activitat principal és la produc- ció de recipients amforics i de ceramica comuna, especialment les gerres amb una o dues nanses. Aquesta activitat requereix un consi- derable esforc huma i una situació geografica molt proxima a les materies primeres i que són: abundancia d'aigua, de boscos i una distancia més o menys propera a les argileres. Les més properes que hem localitzat es troben a uns 3-4 quilometres (Roda de Bera i Mas Virgili). Finalment, com a motiu principal de I'establiment del centre, és també la proximitat al mercat.

En aquest taller es produia un sol tipus d'amfora, la Dressel 214, forma molt típica i coneguda a la Tarraconensis. La forma del recipi- ent segueix la Iínia de prototipus procedents de I'illa de Cos produits a mitjans del segle I a.n.e. El nostre tipus es caracteritza per presentar una vora més o menys arrodonida amb dues nanses bífides que, arrencant per sota mateix de la vora, transcorren paral.leles al coll. L'alcada pot variar entre els 0,85 i 1 metre. La producció d'aquest tipus és molt comuna al Mediterrani occidental, podent trobar tallers de producció per tot Italia, sud de Franca i a la Península Iberica. Els 360 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1996 - Albert Vilaseca 1 Ana Carilla 'Lassentament roma de la Clota, Creixell, Tarragonesl' 361

dibuix dels +ts

Figura 8. 362 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1996 - Albert Vilaseca 1 Ana Carilla

Figura 8 'Lassentament roma de la Clota, Creixell, Tarragonesl' 363 tituli picfi mostrant que eren amfores destinades al transport de vi. Cronologicament podem situar I'inici d'aquesta producció a finals del segle I a.n.e., arnb una perduració fins a mitjans del segle II d.n.e. Un altre aspecte a ressaltar és la dedicació única en la producció d'un sol recipient amforic, ja que a la majoria de centres d'aquesta area del litoral mediterrani, sovint trobem la producció de Dressell 214 en com- binació arnb amfores del tipus Pasqual 1 i Dressel 711 1. Malaurada- ment no hem trobat cap tipus de resta arquitectonica relacionada arnb I'activitat de producció del forn, fet que impossibilita establir compara- cions arnb altres forns coneguts. Cal dir, pero, que una característica comuna als forns de la Tarraconensis és la petita mida del conjunt de producció, limitant-se majoritariament a bateries de dos o tres forns.

Per altra banda, trobem també una coincidencia cronologica en la'\fi de producció d'amfores als centres del nord-est de la Península, com és el cas dels forns de Tibissa (Baix Ebre), Ventura de I'Oller (Valles Occidental) o Can Féu (Valles Occidental) entre altres. A partir d'aquest moment, els centres de producció els trobarem situats per les províncies occidentals del nord d'Africa, els quals predominaran sobre tots els altres en aquesta vessant del Mediterrani.

Quant a la difusió amforica, no podem realitzar cap tipus d'analisi a causa de I'absencia total d'impressió de segells en alguna de les parts de les amfores. No obstant, si tenim en comte que I'amfora és un tipus de recipient emprat per servir de contenidor en el transport marítim, no fóra gens agosarat pensar que la proximitat de Tarraco degué implicar d'alguna manera que els productes que es comercialit- zaven des del seu port ho fossin envasats en una part de la producció d'amfores de Creixell. Per altra banda, la producció d'un sol tipus de recipient podria ser un indicatiu d'un forn de petita entitat, i que la seva producció podria ser destinada a proveir d'aquest recipients a vil-les properes com les del Moro, els Munts o el Vilarenc.

Els grafits de les amfores Els símbols incisos trobats a les amfores es troben situats en tots els casos per damunt del pivot de I'amfora, recuperant 48 grafits sencers d'un total de 238 pivots, que representa un 20,1°/0. La incisió ha estat realitzada arnb un objecte més o menys punxant, i pel trac groller i irregular que presenten molt possiblement han estat fets arnb 364 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1996 - Albert Vilaseca 1 Ana Carilla un pal o una branca. Els símbols que hem trobat representen Iletres: un primer grup ens ve donat per les lletres <(N,,i [(S,, unides mitjan- cant un nexe; el tenim repetit sencer un total de 6 vegades i de manera simplificada 19 vegades. Un segon grup representa la lletra (

Terra sigil4ata sudgal.lica

1. Unitat estratigrafica 102 (fig. 5)

Dragendorff 18 CR 92-102 (1).- Perfil complet. Pasta marró fosc, compacta i ben depurada. Vernís marró rogenc, brillant, de bona qualitat. Diametre de la vora: 15,6 cm. Diametre del peu: 7,8 cm.

Dragendorff 18 (marmorata) Es coneixen peces des d'epoca de Tiberi fins a altres datables de la segona meitat avancada del segle primer (MART~NCASTILLO, 1968). CR 92-102 (2).- Fragment de vora i paret. Pasta rosa salmonat, compacta i ben depurada. Vernís groc amb taques vermelles, poc brillant. Diametre de la vora: 9,8 cm.

Dragendorff 29 Es tracta d'una forma peculiar del taller de La Graufesenque. La seva cronologia s'estén des d'epoca de Tiberi fins als flavis. CR 92-102 (3).-Perfil sencer. Pasta marró fosc, poc depurada i compacta. Vernís marró rogenc forqa brillant, sobretot a la cara inter- na, de bona qualitat. Porta la típica decoració a rodeta a la vora. L'ornamentació general consta de tres frisos amb motius vegetals i animals: al primer es pot observar una garlanda vegetal, amb petits motius intercalats. Aquest fris queda limitat per sota pel classic baque- tó amb perletes. De la carena cap avall, la decoració canvia: esta molt poc marcada i és difícil explicar-la. Semblen com ondulacions vege- tals verticals, sota les quals hi ha un tercer fris on destaquen unes "L'assentament roma de la Clota, Creixell, Tarragonesl' 365

Figura 5. 366 MISCEL.LANIAPENEDESENCA 1996 - Albert Vilaseca 1 Ana Carilla noves que inscriuen animals indeterminats (un sembla un anec); aquest marc queda interromput per sota amb petites flors. Diametre de la vora: 10,5 cm. Es tracta d'una forma Drag. 298.

Dragendorff 37 CR 92-102 (4).- Perfil complet. Pasta vermell fosc, ben depurada i compacta. Vernís vermell, brillant, de bona qualitat. Presenta una rica decoració distribu'ida en cinc frisos: 1) Sota la vora llisa s'observa un fris d'oves. 2) Fris separat per una Iínia ondulant horitzontal que s'anira succeint en tots ells, conté escenes d'animals: un Ileó, un porc i un porc senglar. 3) Fris d'estrígils entre els quals hi ha espais buits a mode de meto- pes ocupats per animals mitologics. 4) Fris de garlandes. 5) A prop de la base s'estén un altre fris de puntes de fletxa. Diametre de la vora: indeterminat.

La terra sigil-lata hispanica

1. Unitat estratigrafica 102 (fig. 6)

Dragendorff 18 CR 92-102 (1).- Perfil complet. Pasta vermella, poc depurada i compacta. Vernís marró rogenc, semibrillant, de qualitat. Presenta incisions horitzontals a la cara externa de la paret. Es conserva un segell complet al seu interior, il.legible. Diametre de la vora: 16 cm. Diametre del peu: 8 cm.

Dragendorff 24/25 Aquesta forma té els més antics precedents en les produccions aretines. Molt d'hora és imitada als tallers gal.lics, a partir dels quals arriba als terrissers hispanics. Tant la hispanica com la gal.lica tenen un peu molt baix i decoració a rodeta (en la hispanica la porten els exemplars més antics). La hispanica es caracteritza per les típiques motllures a la part exterior del fons. Cronologia semblant a la dels productes de la Gal.lia (juli-claudis/flavis), Solen ser copes de petites dimensions (MESQUIRIZ,M. A. 1961, pags. 57-59). 'Lassentament roma de la Clota, Creixell, Tarragones" 367

Figura 6. 368 MISCELLANIA PENEDESENCA 1996 - Albert Vilaseca 1 Ana Carilla

CR 92-102 (2).- Perfil complet. Copa de reduides dimensions amb decoració a rodeta a la vora. Pasta marró rosat. Vernís marró rogenc sense Iluentor, de poca qualitat. Diametre de la vora: 7 cm. Diametre del peu: 3,5 cm.

Ritterling 8 La seva morfologia ve donada pels models italics i gal.lics, i és molt abundant a Tricio. La inclinació del llavi cap a I'interior indica antiguitat. Els seus orígens es troben, sens dubte, a la producció aretina d'epoca augustea (MESQUIFIZ,M. A., 1961, pags. 52-53). CR 92-102 (3).- Perfil complet. Es tracta d'una copa de petites dimensions. Pasta marró rosat, compacta i poc depurada. Vernís mar- ró rogenc, de poca qualitat. Diametre de la vora: 5 cm. Diametre del peu: 3,2 cm.

2. Unitat estratigrafica 104 (fig. 6)

Dragendorff 1511 7 Els seus orígens estan molt possiblement en la producció gal.li- ca, introduint-se a través del taller de La Graufesenque, en epoca de Claudi. Als productes gal.lics el fons rarament és horitzontal, presentan un notable aixecament al centre. El peu és forca alt, no presentant les típiques motllures característiques de la producció hispanica. La hispanica presenta una paret Ilisa, essent poc comú que esti- gui motllurada. Els exemplars més antics presenten una paret molt oberta, formant un marcat angle amb el fons. CR 92-104 (4).- Perfil complet. Pasta rosa salmonat, de bona cocció, compacta. Vernís molt brillant, d'excel.lent qualitat. Diametre de la vora: 17,6 cm. Diametre del peu: 7,7 cm. Presenta semblances amb els productes gal.lics: el fons no és totalment horitzontal, acu- sant una petita elevació al centre. Porta segell a la cara interna OF.SEMPR0. És un exemplar del primer període de la producció hispanica.

Dragendorff 27 CR 92-104 (5).- Perfil complet. Pasta vermella, poc depurada Vernís taronja fosc, brillant, de poca qualitat. Diametre de la vora: 1C cm. Diametre del peu: 4 cm. Porta segell a la cara interna, amb 1 lectura: OF. TI. T./. Lassentarnent roma de la Clota, Creixell, Tarragones" 369

Hispanica 2 (fig. 7) Es tracta d'una forma típicament hispanica. És un petit recipient globular, de peu molt baix i vora exvasada. Porta una decoració sen- zilla de gotes o Iínies obliqües a la barbotina sobre la cara externa. Aquest tipus ens remet als gots de parets fines d'epoca flavia, als quals probablement imita. Té una cronologia de mitjans de segle I fins al segle III dC (MEZQUIRIZ,M. A. 1961, pags. 72-74). CR 92-104 (6).- Fragment de vora i paret. Pasta rosada, ben depurada i compacta. Vernís taronja fosc, amb una intensa lluentor i d'excel.lent qualitat. Diametre de la vora: 7 cm.

ELS SEGELLS

Malgrat el gran volum de peces ceramiques que hem trobat, són poques les marques de terrisser que han aparegut, sobretot en terra sigil.lata sudgal.lica, i són encara moltes menys aquelles que es po- den distingir i Ilegir, ja que la gran majoria estan molt deteriorades, la qual cosa dificulta moltíssim I'atribució a un determinat taller. La major proporció correspon a la terra sigil.lata hispanica, fet aquest inusual ja que, com sabem, els terrissers hispanics, contrariament als sud- gal.lics, no solien signar els seus exemplars. No hem documentat cap marca in planta pedís; les poques que tenim porten el segell inscrit a la cara interna. La forma on han aparegut major quantitat de marques ha estat la Dragendorff 27. El tipus de cartutx utilitzat sol ésser rectangular, de grans dimer, sions, amb els extrems rodons. Hi ha una excepció: OF.TI.T.I., que els té bífids o en forma de cua de peix. L'únic cartutx petit, amb la particularitat de tenir les Iletres minúscules, és un que pertany a una petita copa Drag. 27 de terra sigiblata sudgal.lica. Les Iletres no solen ser molt altes, no sobrepassant les mesures del cartutx (4-5 mm). Es tracta sempre de capitals romanes, de vega- des fetes amb poca cura, i la final sol ser més petita, condicionada per la forma de I'espai ocupat pel cartutx, o a causa de la longitud de la signatura. En ocasions les Iletres són de difícil lectura a causa d'una impressió molt suau. 370 MISCELLANIA PENEDESENCA 1'996 - Albert Vilaseca /Ana Carilla

El prefix habitual és la fórmula OF, abreviació d'officina o taller on va ser fabricada la ceramica. Comptem amb un sufix: FI, abreviació, com I'anterior, d'officina, poc comú, ja que el procediment habitual és la utilització del prefix en les seves variants. No ens ha aparegut cap nom de terrisser complet, es presenten sempre de forma abreujada. Comptem en dos casos amb el nexe AV. Nogensmenys, podem atribuir algunes de les peces a un determinat taller per la claredat amb que es presenta el seu segell.

Marques sudgal.liques

1. OXAO El cartutx, rectangular de petites dimensions (1 1 x 2,5 mm). Es troba inscrit en una doble circumferencia de 14 mm de diametre. La lectura, dubtosa a causa que les lletres que hi apareixen són molt petites i poc marcades. No hem trobat cap paral.lel.

lnacabada i de dubtosa lectura. Cartutx rectangular que amida 11 x 4 mm. Més que lletres semblen numerals romans poc marcats inscrits en dos cercles concentrics, I'extern de 15 mm de diametre. Hem trobat una marca semblant a la nostra (FICHESef alii., 1978, Fig. 20, núm. 84), que podria tenir un parablel en un terrisser de Montans anomenat /u- Ilus, que apareix a Empúries, Valencia, Astúries, Cantabria i Pamplona (BELTRAN,M., 1990, pag. 95). O bé podria tractar-se de lulius, de La Graufesenque, que apareix a Empúries, Pamplona, luliobriga, Belo, Sevilla, Conimbriga, Jales; o lullinus, també de La Graufesenque, que apareix a Estepa i a Conimbriga (BELTRAN,M., 1990, pag. 93).

Marques hispaniques

1. FIRMA ... (fig. 7, núm. 7) Segell mal conservat, amb les Iletres molt poc marcades, la qual "Lassentament roma de la Clota, Creixell, Tarragonesl' 371 cosa n'ha dificultat la transcripció. De moment no hem trobat cap paral.lel o signatura que s'hi assembli. Les Iletres, capitals romanes, mesuren 3 mm d'alcada. El cartutx esta fragmentat, i conserva unes dimensions de 13 mm. Podria tractar-se simplement del verb FIR- MAT, cense posar el nom o cognom del terrisser.

CR 92-104 (7).- Fragment de fons. Pasta rosa fosc, ben compac- ta i depurada. Vernís taronja fosc, molt brillant i de poca qualitat. Diametre del peu: 7 cm. A la seva part interna porta el segell inacabat: FIRMA ...

2. OFAN MTR. (fig. 7, núm. 10) Cartutx rectangular complet arnb una llargada de 22 mm. Les lletres són capitals romanes arnb 2 mm d'alcada. Una marca quasi exacta I'hem trobada al treball de Balil (1966), apareguda a indrets tan diversos com Tarragona, Banasa o Segobri- ga, arnb la particularitat que en lloc de MTR apareix MATR. Podria tractar-se de I'oficina d'Annius Maternus, segons Boube (serie B). Mayet ens presenta aquesta marca arnb algunes diferencies d'estil: les grafies van separades per punts, i la T forma un nexe de dues lletres (Ti E) (MAYET,F., 1983, lamina CCVIII). Segons Mezquíriz es va trobar a la campanya de 1979 al taller de Bezares (La Rioja) un bol arnb una signatura identica a la nostra en les formes Drag. 27 i 1511 7 (CARANDINI,A., 1981, pag. 113). MATERNUS és un cognomen molt comú tant en I'onomastica dels officinatores com a I'epigrafia monumental (MAYET,F., 1983, pag. 200). La terminació TR és característica de Bezares i Tricio. ANNlUS és terrisser d'Arenzana de Arriba, i té el seu homonim a La Graufesenque, terrisser de I'epoca de Tiberi-Neró (GARABITO,T., 1976a, pag. 14). CR 92-104 (1 O).- Fragment de fons. Pasta vermella, poc depura- da. Vernís poc brillant, de poca qualitat. Diametre del peu: 5 cm. A la cara interna hi ha un segell, arnb la lectura: OFAN MTR, a I'entorn del qual apareix un grafit il.legible. 372 MISCELLANIA PENEDESENCA 1996 - Albert Vilaseca 1 Ana Carilla

Figura 7. L'assentament roma de la Clota, Creixell, Tarragones" 373

3. OF. SEMPRO (fig. 6, núm. 4) Cartutx rectangular, amb unes dimensions de 38 mm per 4 mm. Queda inscrit en un doble cercle inacabat i forca tosc. La lectura és molt clara, encara que les Iletres no tenen molt relleu; aquestes són uniformes, amb una altura igual a la de la cartel.la. Porta un punt quasi inapreciable entre la F i la S. El seu desenvolupament seria així: OF (ficina) SEMPRO (ni), és a dir, la major part de vegades el nom del terrisser esta abreujat i quan porta prefix EX, O o OF el nom va en genitiu. El terrisser SEMPRONIUS, Garabito-Solovera el situen als ta- llers de la localitat de Tricio, des d'on es difonen per tota la Hispania romana els seus productes (Banasa, Tarraco, Merida, Conimbriga, Volubilis, Sala, Valencia ...) (GARABITO,T., 1976a). És un dels terrissers que té una major quantitat de marques a la Península i fora d'ella. Hem trobat en aquesta marca tot un seguit de paral.lels, que varien en I'ampliació o reducció de les Iletres que omplen el cartutx. La gran majoria d'elles a la Mauritania (Banasa, Lixus, Volúbilis), i crida I'aten- ció que totes elles apareguin en forma Drag. 1511 7 i Drag. 27 Significa aixo que aquest terrisser solament treballava aquestes formes? No ho sabem amb certesa. Tot i ésser freqüent que aparegui el terme a'illat (SEMPRONIUS), pot estar associat amb altres ceramistes (CIPRES,P., 1984, pags. 193- 215). Per la seva troballa en altres jaciments té una cronologia esta- blerta: mitjans del segle I dC. Les diverses variants d'aquesta marca ja són citades per altres autors (BALIL,A,, 1966, pag. 148).

4. OF.TI.T.1. (fig. 6, núm. 5) No hem trobat cap marca igual, la més semblant és 0F.TITI (Sala, a la serie de Boube) (MAYET,F., 1983, núm. 647, lamina CC- XIX). Possiblement pertany a la producció del terrisser TITUS, cera- mista de Tricio de la primera epoca de producció hispanica. Lletres capitals romanes, tenen una alcada de 2 mm. Cartutx complet: 25 mm en forma bífida. Hi ha un espai buit entre la segona T i la segona I que estaria ocupat per una lletra de la qual no ens queda practicament cap senyal, esta quasi totalment esborrada. 374 MISCEL,LANIA PENEDESENCA 1996 - Albert Vilaseca / Ana Carilla

5. PATERAVI FI. (fig. 7, núm. 9)

Podria tractar-se d'una forma Drag. 27. Les lletres són capitals romanes, amb una altura de 4 mm. El cartutx medeix 3,2 cm. Pre- senta a la primera paraula un nexe: la A i la V van unides, per la qual cosa en un primer moment hem tingut el dubte si es tractava d'una N. La lectura que en feiem, per tant, en un primer moment era PA TERNI. La lectura podria ser aquesta: PA TER(NUS) A VI(TUS) (OF)FI(CINA). És a dir, que podria tractar-se de I'associació d'aquests dos artesans, o bé del nomen i el cognomen d'un sol ceramista (GARABITO,T., 1976a, pag. 10).

Parlar del terrisser PATERNUS va molt sovint acompanyat d'un cognomen, sens dubte per diferenciar-se més facilment els uns dels altres (MAYET,F., 1983. pag. 200). Pel que fa al ceramista AVITUS, es tracta d'un terrisser de Tricio (GARABITO,T., 1976a, pag. 461). Aquest ceramista esta documentat a Tarragona (BABIL,A., 1966, pag. 153): A.AVI. No hem trobat cap marca paral.lela a la de la nostra peca, pero sabem que ambdós estan documentats a Tricio, encara que no treba- llant junts (GARABITO,T., 1976a, pag. 245).

CR 92-104 (9).- Fragment de fons i paret. Pasta taronja, poc depurada i porosa. Vernís taronja fosc, brillant, de poca qualitat. Dia- metre del peu: 6 cm. Porta un segell al seu interior: PATERAVI FI.

6. 0HI.V HI AV. .. (fig. 7, núm. 8) Esta inacabat. Lectura imprecisa. Alcada de les Iletres: entre 2 i 3 mm. Cartutx fragmentat: 30 mm. Lletres capitals romanes.

CR 92-104 (8).- Fragment de fons. Pasta oxidada, vermell fosc, compacta i depurada. Vernís marró rogenc, brillant i de qualitat. Dia- metre del peu: 5 cm. Porta un segell a ['interior: OHI. V HI AV...

7. OlRlMlClO (fig. 6, núm. 1) Dimensions del cartutx: 21 mm per 4 mm. Cartutx rectangular complet. Lletres capitals romanes. La seva lectura podria ser OF MlC- CIO (BABIL,A., 1966, pag. 145). 'Lassentament roma de la Clota, Creixell, Tarragonesl' 375

Terrissers com PATERNUS i SEMPRONIUS venen els seus pro- ductes per tota Hispania i, fins i tot, al Marroc, Britania, Germania i la GaI.lia. Garabito descarta els fria nomina abreujats i és més partidari, a partir de les dades proporcionades pels centres de producció de La Rioja, d'una associació de tallers.

TITUS és un terrisser dlArenzana de Arriba, i es troba associat amb altres terrissers a Bezares. La signatura serviria bé per identificar els productes d'un terrisser, o bé per controlar la producció (per un mateix o com a mitja fiscal). ANlUS (terrisser d'Arenzana de Arriba) (GARABITO,T., 1976a, pag. 15).

Existeix un grup que degué realitzar el seu comerc a través de la Vall de I'Ebre, i després per via marítima es dirigia cap el sud (mercats de la Betica i la Mauritania, com: AN(1US) MTR (Tarraco, Banasa, Sala), IUMA (Iruña, Cabriana, Tarraco, Cástulo, Lixus, Sala, Banasa) i PATER- NUS (Corduba, Itálica, Villafranca de los Barros, Lixus, Volúbilis, Sala).

El nom Annius és un gentilici d'una família italiana instal.lada a Espanya, esta representat per diversos officinatores a Tritum Maga- Ilum: Annius, Annius Fuscus, Annius Maternus, Annius Octavianus, G. Annius Tritiensis i Lucius Annius. És un nom freqüent a les regions celtiques, per assimilació a la forma Ilatina, sens dubte. Avitus és un sobrenom roma de forma, havent estat important a les regions celti- ques, expressant el parentiu. Titius o Titus no és un genitlici freqüent a I'epigrafia monumental, pero és citat com a nom d'origen celtic de ceramista. Els cognomina, que li són associats, són poc coneguts: Aio, Lagandus (MAYET,F., 1983, pag. 197).

CONCLUSIONS De les dues unitats estratigrafiques que han estat objecte d'estu- di, tenim representades terra sigil.lata sudgal.lica, terra sigil.lata hispa- nica i terra sigil.lata africana A.

A la unitat estratigrafica 102 és clar el predomini de les sud- gal.liques, mentre que a la unitat estratigrafica 104 ho és de les hispa- niques. Cal recordar que aquest primer nivell correspon a un aboca- dor del forn d'amfores, i I'altre pertany a un nivell d'expoli. A que obeeix aquesta diferencia tan marcada? 376 MISCEL,LANIA PENEDESENCA 1996 - Albert Vilaseca 1 Ana Carilla

En primer lloc ['afluencia de terra sigil.lata sudgal.lica al nivell 102, tenint en compte.les apreciacions fetes arnb anterioritat, podríem dir que correspon tant a un moment d'altes importacions com de transició de la ceramica, apreciant-se una serie de canvis: aparició de la forma Dragendorff 37 desplaqant la 29, arnb un tipus de decoració característic que coincideix arnb algunes de les nostres peces.

D'altra banda, el gran predomini de terra sigil.lata hispanica al nivell 104 demostra un canvi de proveidors; es comenca a realitzar sigil.lata propia, a imitació de la terra sigil.lata sudgal.lica i italica, i es difon en gran quantitat cap a la costa a partir dels centres de produc- ció de La Rioja. S'observa un gran predomini de la forma 37, arnb la seva decoració més comuna: el classic repertori de cercles. Pel que fa a la ceramica sudgal.lica, I'aparició de peces realitzades en aques- ta forma es pot dir que té un caracter merament testimonial, fet que contrasta arnb el gran volum que trobem de les hispaniques.

La major part de la terra sigil.lata hispanica que tenim correspon, sens dubte, a productes de segle I dC, ja que el vernís en aquest període adopta una tonalitat roig clara, és compacte i brillant (es tracta de productes de bona qualitat).

Si bé no hem sotmes les pastes de les nostres ceramiques gal.li- ques a una analisi físico-química, podem afirmar tant pel que fa als estils decoratius, com sobretot als vernissos i a I'aparició de terra sigil.lata marmorata, una procedencia del sud de Franca, sens dubte del major centre productor de la Gal.lia en epoca romana: La Graufes- enque (la difusió de la seva ceramica és una mostra del domini que Roma assolí en epoca altimperial).

Pel que fa a les ceramiques hispaniques, creiem possible atribuir el seu origen a La Rioja, per la seva filiació en formes, pastes i motius decoratius, tot i que com sabem aquestes característiques no són suficients i ens hem hagut de recolzar principalment en les marques de terrisser. L'atribució a un determinat taller pel que fa a les sudgal.li- ques ha estat més difícil, ja que es tractava de formes Ilises, molt semblants a les hispaniques, i I'absencia de marques ens dificultava enormement la identificació, en aquest sentit sí que ens en hem hagut de conformar basicament arnb I'aspecte propiament decoratiu de les ceramiques. Lassentament roma de la Clota, Creixell, Tarragonesl' 377

Malgrat el gran volum de sigil.lata hispanica que hem comptabi- litzat, són poques les formes que apareixen. Comparant ambdues unitats estratigrafiques, ens trobem amb un gran nombre de Drag. 27 en les formes llises i 37 en formes decorades en ambdós blocs. Al mateix nivell (104) ens han aparegut formes 37 A i B. A la unitat 102 observem una considerable quantitat de formes Drag. 24/25, absent totalment a la 104. La mateixa situació es compleix amb la Drag. 151 17, que solament apareix al nivell 104. Les altres formes (Drag. 18, Hispanica 2, Ritterling 8) estan molt poc representades. La producció de la val1 de I'Ebre, com hem pogut constatar, ofereix una homogene'itat molt gran en la qualitat de la pasta, del vernís i de la cocció, en les formes i en les decoracions. Tot aixo posa de relleu I'existencia de grans centres de producció amb un comerq molt actiu que devia estar en mans de negotiatores, els quals ordena- ven o programaven la producció en funció de les necessitats del mercat i dels gustos de la clientela (MAYET,F., 1983, pag. 233). En aquest sentit estem d'acord amb Mayet, ja que excavacions, realitza- des sobretot per la zona del litoral mediterrani que han donat quanti- tats importants de ceramica provinent d'aquests centres hispanics, donen per suposat almenys una forta demanda d'aquests productes que implicaria una gran comercialització en aquesta zona.

BABIL,A. (1966)."Materiales para un índice de marcas de ceramista en TSH". A.E. Arq., XXXVIII. P~CJS.139-1 70. BELTRAN,M. Guía de la cerámica romana. Libros Pórtico. Zaragoza 1990. BERGESSORIANO, M. "Hallazgos arqueológicos submarinos ingresados en el Museo Ar- queológico de Tarragona", Boletín Arqueológico.1969-70. RSAT. Tarragona 1970. CARANDINI,A. (coord.). Atlante delle forme ceramiche. 1 ceramica fina romana nel Bacino Mediterraneo (Medio e Tardo Imperio). Roma 1981. FICHES,J.L., et alii. Un lot de vases sigillés des premieres années du regne de Néron dans /'un des ports de Narbonne. Archeonautica, 2. París 1978. GARABITOGÓMEZ, T. "Las zonas de comercialización de los alfares romanos riojanos". Berceo, 93. Logroño 1977. Pags. 155-170. GARABITOGÓMEZ, T.; SOLOVERA,M. E. 'Terra sigillata hispánica de Tricio II. Marcas de alfarero". Studia Archaeologica, 40. Santiago de Compostela-Valladolid 1976. 378 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1996 - Albert Vilaseca 1 Ana Carilla

GARC~AJ., ZAMORA, D. "La Vall de Cabrera de Mar. Un model d'ocupació del territori a la Laietania Iberica". Laietania, 8. Museu Comarcal del Maresme-Mataró, 1993. GUERRERO,V.; ROLDÁN,B. Catálogo de las ámforas prerromanas. Museo Nacional de Arqueología Marítima. Cartagena 1992. GIRÓROMEU, P. "Identificación de algunas vías romanas en el Penedés", 1 Asam- blea intercomarcal de Investigadores del Penedés y la Conca del Ódena. Martorell 1950. GORGES,Jean-Gérard. Les villes hispano romaines. lnventaire et problematique arqueologiques. París 1970. KEAY,S.; CARRETÉ,J.; MILLET,M. "Ciutat i camp al món roma: les prospeccions a I'Ager Tarraconensis". A Tribuna dJArqueologia 1988-1989. Departament de Cultura de la . Barcelona 1990. MART~NCASTILLO, G.: "Comercio y producción de cerámicas finas en época imperial (ss.1-V d.c.)". Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, 5 -1968. MAYET,F. Les céramiques sigillés hispaniques. Vols. I i II. CNRS, París 1983.

MEZ~UIRIZDE CATALÁN, M. A. Terra sigillata hispánica. Vols. 1-11, The William L. Bryant Foundation. Monografías sobre cerámicas hispánicas, 1. Valencia 1961. MIRÓ,J. "La producción de ámforas romanas en Catalunya". B.A.R. lnternational Series 473, Oxford 1988. PALET,J.M.; POU,J.; REVILLA,V. <