Cassentament Roma De La Clota, Creixell, Tarragones
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
CASSENTAMENT ROMA DE LA CLOTA, CREIXELL, TARRAGONES ALBERT VILASECA CANALS ANA CARILLA SAN2 La Clota és un jaciment situat dins el terme de Creixell, Tarragonés, excavat durant els anys 1992-93. S'hi documentaren tres períodes d'ocupació: un primer I'anomenem la Clota 1 i ens ve donat per les restes arquitectoniques d'un petit assentament que, segons els materials trobats, datem entre inicis-mitjants del segle 1 a.n.e. El segon període, la Clota 11, esta representat per I'escombrera d'un forn d'amfores tipus Dressel2/4 i ceramica comuna. Del tercer període hem documen ta t nivells estratigrafics peró cense poder relacionar-los amb cap tipus d'estructura. L'ASSENTAMENT ROMA DE LA CLOTA, CREIXELL, TARRAGONES 1. LA CLOTA 1.l. Situació geografica La partida de la Clota es localitza al terme municipal de Creixell, Tarragones, a la part baixa d'una estreta i llarga plana situada entre la serra Litoral Catalana, a pocs metres del mar Mediterrani, a una cota al voltant dels cinc metres. Al peu d'aquesta serra de relleus no gaire pronunciats, entre els 200 i 300 metres i a uns 3 quilometres del mar, trobem amplis espais aptes per al cultiu i també zones de bosc. A la part més baixa, on es troba I'assentament, es conserven encara nom- broses rieres i espais més o menys extensos ocupats per aiguamolls, la qual cosa ens porta a suposar que antigament aquests ocuparien una major extensió. El territori costaner que definim queda emmarcat princi- palment entre les poblacions del Vendrell i Torredembarra. 2.1. La Clota I Aspectes constructius Les restes més antigues corresponen a una part dels paraments d'un petit assentament d'uns 90 metres quadrats aproximadament, de 352 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1996 - Albert Vilaseca 1 Ana Carilla planta rectangular i articulat en base a dos paraments principals que transcorren quasi paral.lels -fig. 3. A partir d'ells mitjancant una serie de murs travessers, es formen cinc recintes: quatre de les estances estaven disposades linealment mantenint una orientació a solana, mentre que la cinquena s'adossava a les anteriors pel costat oest. Aquesta darrera presentava una pavimentació per sota del nivel1 de sol natural, trobant-se en alguns punts a més d'un metre per sota del sol exterior i conferint-li així una primera planta de semisoterrani. Un paral.lel de construcció semisoterrada en zones planes I'hem trobat a Can Catala, Cabrera de Mar, jaciment on la tecnica constructiva emprada és simi- lar a la d'assentaments més antics alternada amb elements de clara influencia romana com I'estucat i els sostres de teules. S'obsewen diferencies notables quant a les característiques cons- tructives de les habitacions: I'habitació 1, que limita el jaciment pel costat nord, presentava una compartimentació en dos espais, un més gran de 15,4 metres quadrats i un altre, habitació 2, de 8,8 m qua- drats. El paviment d'ambdues habitacions estava compost d'opus sig- ninum format per cal$ i pedres de mida petita. Els costats interiors dels paraments estaven recoberts per un estucat de color rogenc. L'habitació número 3 conservava sencers el tracat de dos dels para- ments que la configuraven; les parets d'aquesta habitació conserva- ven encara restes de la primera capa de preparació de I'estuc. D'aquesta capa, cal assenyalar I'ús de fragments d'amfora inserits a dins amb la finalitat d'augmentar el temps d'assecat de la preparació, evitant així grans esquerdes. Un paviment de terra batuda formava el sol de I'habitació i a una de les cantonades sobresortia verticalment la boca i el col1 d'una amfora; en ser desenterrada aparegué la resta de I'amfo- ra, (Mañá 2Cb) en posició horitzontal i perpendicularment als frag- ments anteriors. Al mateix temps, I'amfora tenia el pivot escapcat, d'aquesta manera I'amfora prenia la funció de canonada d'aigües. L'habitació número 4 limitava I'assentament pel costat meridional amb una porta de comunicació a I'exterior. L'estanca estava formada tam- bé per un paviment de terra batuda. Adossant-se a aquestes habita- cions se situa pel costat oest el recinte número 5; amb una forma estreta i allargada, els paraments estaven formats per filades de peti- tes pedres més o menys rectangulars amb la cara exterior molt ben allisada i sense restes de cap tipus d'enllu'it; el paviment estava for- mat de terra batuda. El costat nord del recinte es trobava completa- ment desaparegut encara que, per la situació dels nivells d'expol.li 'Lassentament roma de la Clota, Creixell, Tarragones" 353 354 MISCELLANIA PENEDESENCA 1996 - Albert Vilaseca 1 Ana Carilla posteriors, permet suposar una entrada d'accés per aquest costat. El costat meridional es trobava totalment conservat en el seu tracat; el parament que el limitava pel sud presenta una obertura a I'exterior, la funció del qual ens és desconeguda. El parament que el limitava per I'est s'adossa als murs adjacents, essent per tant posterior a ells. Aquesta modificació ens porta a suposar que les habitacions quatre i cinc formaven inicialment un únic recinte. Sobre la funcionalitat d'aquest recinte, hem trobat un possible paral.lel, encara que de cronologia més antiga, en la tercera fase del turó dels Dos Pins a Cabrera, En aquesta fase, els autors interpreten un espai annex de forma allarga- da i estreta com en una zona de reserva o de petit rebost. 2.2. Els materials: datació Els materials recollits, dels moments de construcció i abandona- ment de I'assentament, han estat molt escassos i no permeten distin- gir un espai cronologic diferenciat. De la construcció de I'assentament SOISs'han recuperat diversos fragments informes d'amfora púnica bar- rejats dins la capa de preparació dels estucs, I'amfora Mañá C2b ja esmentada anteriorment -fig. 4-, datada en el segle II a.n.e. i que tractem especialment més endavant, i una vora d'amfora Dressel la associada a I'anterior. Del moment d'abandonament s'han recuperat fragments informes de ceramica campaniana del tipus B, producció datada a partir de la meitat del segle 75 a.n.e., fragments d'un kala- thos, diverses vores de ceramica comuna de tradició iberica i amfora grecoitalica del tipus Dressel 1A. En la ceramica comuna recollida destaca un predomini de vores de perfil de ((coll de cigne)). Tots aquests materials ens porten a datar el final de I'activitat d'aquest assentament en un moment indeterminat emmarcat també entre els segles 11-1 a.n.e. Hem de destacar també la troballa d'una amfora emprada com a canonada. La tipologia a que correspon constitueix una de les produc- cions amforiques cartagineses millor estudiades. És el tipus equiva- lent a les formes 312 i 313 de Cintas (CINTAS,1959, IIa.XXV1) i a la Dressel 18. El prototipus d'aquesta forma, que s'identifica amb la trobada a la Clota, ve definida per un col1 ben diferenciat i una boca de gran diametre, adoptant a la vora diversos tipus de motllures. L'assentament roma de la Clota, Creixell, Tarragones" 355 Figura 4. 356 MISCELLANIA PENEDESENCA 1996 - Albert Vilaseca 1 Ana Carilla L'argila és dura, ben cuita, granulosa i de tons vermellosos; la su- perfície es presenta sempre coberta d'un engob típic cartagines, amb tonalitat groguenca. El pivot presenta una punta ogival, gene- ralment buit i molt desenvolupat. La seva area de producció queda localitzada a I'extrem occidental del Mediterrani. Al nord-est de la Península Iberica es troba documentada a Baetulo en contextos no anteriors al segle I a.n.e. (COMAS,fig. 18, 14-15; 44, 1-3) i a Mataró. Sobre el producte comercialitzat en aquests recipients sembla que les dades actuals apunten cap algun tipus de salaó de peix elabora- da per I'area de I'estret de Gibraltar. Cronologicament aquest tipus de recipient se situa dins el segle I a.n.e., desaparegué cap al 50-30 a.n.e. Quant a I'ús secundar¡ d'aquest recipient, usat com a canonada, SOIS hem trobat paral.lels documentats al Museo Naval de Cartagena. La forma de I'amfora, de parets quasi bé rectes totalment, la conver- teix en una peca molt apropiada per a aquest tipus de tasca. De I'entitat de I'activitat d'aquest assentament no se'n poden dir gaire coses: per I'absencia absoluta de restes de fauna marina podem descartar qualsevol tipus d'activitat relacionada amb la pesca. Sí que, en canvi, podem pensar que, a causa de la bona qualitat de les terres de I'entorn, malgrat no haver trobat cap sitja, I'activitat estava dirigida envers I'agricultura i la ramaderia. Hem establert dos ambits diferents en base a les característi- ques constructives, amb evidents millores unes respecte a les altres. En podem classificar unes destinades a I'ús personal dels propietaris (habitacions 1 i 2, i 3), i les destinades a algun tipus de tasca agrícola o ramadera. És necessari ressaltar una evolució de I'assentament quant a la seva planta original i, en conseqüencia, un canvi de plante- jament respecte a la funcionalitat de les estances: el mur de separació dels ambits 3 i 4 és posterior constructivament i de factura molt més grollera respecte a tots els altres. En la primera etapa de la construc- ció podem interpretar I'ambit com un passadís d'accés a I'ambit número 3. Aquest canvi, si bé no aclareix amb seguretat la funcio- nalitat concreta d'aquests recintes i, per tant, tampoc de I'assenta- "Lassentament roma de la Clota, Creixell, Tarragones" 357 ment, ens mostra dues etapes distintes cronologicament malgrat que els materials ceramics dels nivells de construcció i abandonament no ho reflecteixin.