24, 48 and 72 Hours at Costa Daurada
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Població Concepte Import Aiguamúrcia Peridomèstics 6.125
Població Concepte Import Aiguamúrcia Peridomèstics 6.125,60 ⁄ Aiguamúrcia Control de plagues: 5.650,87 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Albinyana Peridomèstics 2.450,24 ⁄ Alcover Peridomèstics 2.572,75 ⁄ Aldover Peridomèstics 413,48 ⁄ Alforja Peridomèstics 5.299,41 ⁄ Alió Peridomèstics 1.531,50 ⁄ Almoster Peridomèstics 1.642,68 ⁄ Almoster Control de plagues: 266,83 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Altafulla Peridomèstics 5.675,69 ⁄ Altafulla Control de plagues: 6.125,60 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Arnes Peridomèstics 2.538,68 ⁄ Ascó Peridomèstics 6.125,60 Banyeres del Penedès Peridomèstics 4.345,64 ⁄ Banyeres del Penedès Control de plagues: 1.405,31 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Barberà de la Conca Peridomèstics 1.919,06 ⁄ Bellmunt del Priorat Peridomèstics 4.638,14 ⁄ Bellvei del Penedès Peridomèstics 796,33 ⁄ Benissanet Peridomèstics 1.131,53 ⁄ Benissanet Control de plagues: 725,45 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Blancafort Peridomèstics 1.499,81 ⁄ Bonastre Peridomèstics 1.414,09 ⁄ Bot Peridomèstics 1.545,95 ⁄ Botarell Peridomèstics 1.876,16 ⁄ Bítem (EMD) Peridomèstics 384,36 ⁄ Bràfim Peridomèstics 2.909,64 ⁄ Cabra del Camp Control de plagues: 1.575,97 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Cabra del Camp Peridomèstics 2.641,65 ⁄ Calafell Control de plagues: 3.041,23 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Camarles Peridomèstics 1.960,19 ⁄ Cambrils Control de plagues: 4.726,51 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Campredó (EMD) Peridomèstics 1.334,16 ⁄ Caseres Peridomèstics 616,12 ⁄ Castellvell del Camp Peridomèstics 1.869,85 ⁄ Constantí Peridomèstics 6.125,60 ⁄ Constantí Control de plagues: 551,27 -
Ribera-D'ebre.Pdf
2 / Valencia Fruits RIBERA D’EBRE 15 de mayo de 2018 GEMMA CARIM / Presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre “La internacionalización nos permite llegar a grandes distribuidores” Con estas palabras Gemma Carim, presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, hace GC. Hay jóvenes cuyas fa- milias tienen tierras que de- referencia al buen trabajo realizado por las distintas empresas y cooperativas de fruta de hueso de la ciden dedicarse al campo y en comarca en cuanto a exportación. Las tendencias de cultivo, la idiosincrasia del agricultor familiar la comarca cada vez hay más agricultores profesionales que o las iniciativas de apoyo a las empresas son otros asuntos que comenta Carim, también alcaldesa llevan las tierras. La dedicación de localidad ribereña de Vinebre. al mundo agrario, en cualquier caso, viene acompañada de for- Valencia Fruits. Desde la óptica mación. El sector está cada vez del territorio, un análisis de las más profesionalizado. tendencias de cultivo de fruta de V F. ¿Qué otros cultivos desta- hueso en la comarca. ¿Qué frutas can en la Ribera d’Ebre? destacan? GC. En la Ribera d’Ebre tene- Gemma Carim. La Ribera mos un producto agroalimenta- d’Ebre es un referente en el cul- rio excelente. Y no solo de fruta tivo de la fruta de hueso. Solo en de hueso, también tenemos cam- los campos de Benissanet hay pos de olivos, viñedos, almen- catalogadas 69 variedades de me- dros e, incluso, en algunas zonas locotón, por poner un ejemplo. de la comarca, cereales. Los que Somos grandes productores están en expansión son la cereza de cereza, de melocotón, de nec- y la almendra. -
Muntanyes Prades
T-230 T-233 Vallverd TV-2333 Fulleda C-14 TV-2336 T-232 TV-2338 Sarral CONCA Blancafort a Lleida DE BARBERA C-241d Vinaixa TV-2337 AP-2 Tarres TV-2336 Pira N-240 TP-2311 TURISMO FAMILIAR MONTANÑAS DE PRADES L Albi Barbera de la C. Sortida 8 AP-2 T-242 T-231 FAMILY TOURISM IN THE PRADES MOUNTAINS N-240 TOURISME FAMILIAL MONTAGNES DE PRADES Vimbodíi Milmanda L’Espluga C-14 Cabra del Camp TV-7002 Mare de Deu de Francolíi TV-7001 a Barcelona dels Torrents N-240 T-700 Sortida 9 TV-7007 Riu Francoli AP-2 AP-2 El Vilosell Riudabella GARRIGUES Vallclara Riu Milans Les Masies La Santissima Trinitat La Pobla TV-7004a Reial Monestir de Santa Figuerola C. Montblanc TP-2311 de Cervoles TV-7003 Maria de Poblet TV-2001 Mirador de la Pena T-700 Punta Curull El Pla de Sta. Maria Roca de l Abella N-240 Serra de la Llena T-700 Rojalons Serra de Miramar Font de la Martina Font de la Teula Castellfollit TV-7004 TV-7005 TV-7042 Paratge Natural Lilla El Titllar C-14 Vilanova de Prades de Poblet Rojals C-242 Els Cogullons Mare de Deu Vilaverd Fontscaldes del Montgoi C-37 Mola dels Ulldemolins Tossal de la La Bartra Quatre Termes T-700 Baltassana C-242 Prades El Pinetell C-240z T-713 T-701 Farena La Riba Masmolets TV-7041 Albarca T-704 La Cadeneta TV-7044 Picamoixons ALT CAMP Capafonts Mont-ral N-240 T-702 PRIORAT La Febro C-14 Margalef TV-7041 TV-7091 Riu El Bosquet TV-7421 TV-7045b Francoli TV-7021 T-3225 La Morera M. -
Els Noms De Lloc I El Territori. Una Interpretació Geogràfica De La Toponímia Del Baix Camp (Tarragona)
Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. -
The Ronda Path the Roca Foradada The
ENG The Berà Arch Roda de Berà Beaches The Seafront Promenade The Mare de Built by the Romans in the late 1st century b.c. the Roda de Berà has 3 kilometres of coast, 2 of which are From the boundary of Creixell to the beginning of the Déu de Berà Chapel arch of Berà is one of the best preserved triumphal beaches with fine sand . The Mediterranean climate Roc hill there is a magnificent one-kilometre-long Built in the Renaissance style on the site where a arches in the world. It is a cultural asset of national makes this a quiet and charming place where one can Seafront Promenade ideal for walks all year round. It church dedicated to Saint Peter had existed, interest and was given the World Heritage status by enjoy the sea and nature. has been awarded various environmental quality documented to 12th century. The foundation stone of UNESCO in November 2000. certificates like the EMAS and ISO 14001. the present chapel was laid in 1718 and the firs Mas The beaches are called: was held in 1727. It was built in honour of the emperor Augustus and • Llarga was originally called the Arch of Augustus, or perhaps • Punta d’en Guineu The image of the Berà Mother of God is at present the Arch of the Via Augusta. It was not referred to as • Pallisseta kept inside the small temple. It is a woodcarving that RODA de BERÀ the Arch of Berà until the Middle Ages, when the • Costa Daurada replaces the original, which was burnt during the To Vilafranca and Barcelona important Berà Castle was built on the site and gave Spanish Civil War. -
11.JTD 11De12.Pdf
Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. -
Morfologia Històrica Del Territorium De Tarraco En Època
ANNEX IV – Inventari i mapa de localització dels llocs de culte cristià i dels cementiris del Camp de Tarragona (Mapa 11). ANNEX IV – INVENTARI I MAPA DE LOCALITZACIÓ DELS LLOCS DE CULTE CRISTIÀ I DELS CEMENTIRIS DEL CAMP DE TARRAGONA. A continuació presentem l’inventari amb el seu corresponent mapa d’ubicació (amb una escala original 1:50.000) dels llocs de culte cristià (creus, esglèsies, ermites, oratoris, etc...) i d’enterrament que hem pogut constatar al Camp de Tarragona (Mapa 10)1. Es tracta d’elements molt interessants que poden atorgar-nos valuoses informacions sobre l’antiga morfologia del territori que ens ocupa, doncs la seva especial importància ha afavorit la seva conservació. Sovint han conservat un emplaçament original ben antic o bé s’han superposat a indrets d’una significació anterior. En el cas concret de la centuriació, és ben conegut el fenomen de cristianització d’elements de la xarxa cadastral (fites convertides en creus de terme, altars de camí esdevinguts ermites, encreuaments ocupats per esglesioles, etc...) (veure III Part, capítol 5, apartat 5.3.3.)2. En conseqüència, el material que seguidament exposarem (localitzat, fonamentalment, treballant sobre materials cartogràfics a escala 1:25.000 i 1:50.000) ha proporcionat tot un seguit de dades que han estat molt importants a l’hora de realitzar l’anàlisi arqueomorfològica desenvolupada al Capítol 5 de la Part III. 1.- TARRAGONÈS. 1.1.- Altafulla. 1.1.1.- Ermita de Sant Antoni de Pàdua. 1.1.2.- Cementiri d’Altafulla. 1.2.- El Catllar de Gaià. 1.2.1.- Ermita de Sant Ramon. -
V O L U M - F 1
V O L U M - F 1 INFORME MEDIAMBIENTAL A J U N T A M E N T D E S A L O U PLA D’ ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL REVISIÓ DEL PLA GENERAL D’ ORDENACIÓ URBANA TEXT REFÓS – SETEMBRE 2003 TEXT REFÓS elaborat en compliment de l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona de data 21-05-03, de suspensió de l’aprovació definitiva del P.O.U.M. Qualsevol referència terminològica continguda en el present document que correspongui al Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, de refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, s’ha d’entendre substituïda pel seu equivalent de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme. PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SALOU - REVISIÓ DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ URBANA – TEXT REFÓS –SETEMBRE 2003 S.T.M. PLANEJAMENT VOLUM - F1 INFORME MEDIAMBIENTAL 1 – INTRODUCCIÓ.........................................................................................................................1 1.1 El nou marc derivat de la Llei 2/2002 ...................................................................2 Art. 57 Plans d’ordenació urbanística municipal.................................................. 3 Art. 58 Determinacions dels plans d’ordenació urbanística municipal ........... 3 Art. 59 Documentació dels plans d’ordenació urbanística municipal ............ 5 1.2 L’informe ambiental ................................................................................................7 1.2.1 Objectius de l’informe ambiental .............................................................. 7 1.2.2 -
Onomàstica Del Terme Municipal De Calafell
Onomàstica del terme municipal de Calafell Joan Hugué i Rovirosa ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) i a través del Dipòsit Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) y a través del Repositorio Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB. -
Catalonia Accessible Tourism Guide
accessible tourism good practice guide, catalonia 19 destinations selected so that everyone can experience them. A great range of accessible leisure, cultural and sports activities. A land that we can all enjoy, Catalonia. © Turisme de Catalunya 2008 © Generalitat de Catalunya 2008 Val d’Aran Andorra Pirineus Costa Brava Girona Lleida Catalunya Central Terres de Lleida Costa de Barcelona Maresme Costa Barcelona del Garraf Tarragona Terres Costa de l’Ebre Daurada Mediterranean sea Catalunya Index. Introduction 4 The best destinations 6 Vall de Boí 8 Val d’Aran 10 Pallars Sobirà 12 La Seu d’Urgell 14 La Molina - La Cerdanya 16 Camprodon – Rural Tourism in the Pyrenees 18 La Garrotxa 20 The Dalí route 22 Costa Brava - Alt Empordà 24 Vic - Osona 26 Costa Brava - Baix Empordà 28 Montserrat 30 Maresme 32 The Cister route 34 Garraf - Sitges 36 Barcelona 38 Costa Daurada 40 Delta de l’Ebre 42 Lleida 44 Accessible transport in Catalonia 46 www.turismeperatothom.com/en/, the accessible web 48 Directory of companies and activities 49 Since the end of the 1990’s, the European Union has promoted a series of initiatives to contribute to the development of accessible tourism. The Catalan tourism sector has boosted the accessibility of its services, making a reality the principle that a respectful and diverse society should recognise the equality of conditions for people with disabilities. This principle is enshrined in the “Barcelona declaration: the city and people with disabilities” that to date has been signed by 400 European cities. There are many Catalan companies and destinations that have adapted their products and services accordingly. -
(H1N1)V Influenza a Infection: Report on the First Deaths in Spain
ORIGINAL ARTICLE Severe pandemic (H1N1)v influenza A infection: Report on the first deaths in Spainresp_1874 78..85 IGNACIO MARTIN-LOECHES,1 ALEJANDRO RODRIGUEZ,1 JUAN BONASTRE,2 RAFAEL ZARAGOZA,3 RAFAEL SIERRA,4 ASUNCIÓN MARQUES,5 JOSE JULIÁ-NARVAEZ,6 EMILI DIAZ,1 JORDI RELLO;7 THE H1N1 SEMICYUC WORKING GROUP* 1Critical Care Department, Joan XXIII University Hospital, University Rovira i Virgili, IISPV, CIBER Enfermedades Respiratorias (CIBERes), Tarragona, 2Critical Care Department, La Fe University Hospital, 3Critical Care Department, Dr Peset University Hospital, 5Critical Care Department, La Ribera University Hospital, Valencia, 4Critical Care Department, Puerta del Mar University Hospital, Cádiz, 6Critical Care Department, Infanta Cristina University Hospital, Badajoz, and 7Critical Care Department, Vall d’Hebron University Hospital, Institut de Recerca Vall d’Hebron, CIBER Enfermedades Respiratorias (CIBERes), Universitat Autónoma de Barcelona, Barcelona, Spain ABSTRACT SUMMARY AT A GLANCE Background and objective: The impact of pandemic The impact of pandemic (H1N1)v influenza A influenza A (H1N1)v infection is still unknown but it is infection is still unknown but it is associated with a associated with a high case-fatality rate. high case-fatality rate. This prospective, observa- Methods: This was a prospective, observational, mul- tional, multicentre study conducted in 144 ticentre study conducted in 144 Spanish intensive care Spanish intensive care units, summarizes the clini- units. Demographic and clinical data were reviewed for cal characteristics of the first 131 patients who died all cases of pandemic influenza A (H1N1)v infection during the initial wave of infection. reported from 23 June 2009 through 11 February 2010 and confirmed by reverse transcriptase PCR assay. -
4. POTENCIAL SOCIOECONÒMIC L' Alt Camp És Una Comarca Situada A
L’ Anàlisi de l’impacte territorial de la N-240 sobre la comarca de l’ Alt Camp 4. POTENCIAL SOCIOECONÒMIC L’ Alt Camp és una comarca situada a la part alta de la meitat sud del país, entre la costa i les terres de l’interior. Limita amb les comarques de la Conca de Barberà, l’ Anoia, l’ Alt Penedès, el Baix Penedès, el Tarragonès i el Baix Camp, formant el territori del Camp de Tarragona amb aquestes dues últimes. Una comarca qualificada d’equilibrada i harmònica, de 538 km2 de superfície i 37.744 habitants. Figura 13. Situació de la comarca Font:www.altcamp.org 4.1. Localització, superfície i delimitació La comarca de l’Alt Camp ocupa la vint-i-novena posició de les comarques catalanes pel que fa a l’extensió i representa el 18,16% del territori de l’àmbit del Camp (format per les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès) i l’1,7% del total de Catalunya. Al nord, la serralada Pre - litoral i les muntanyes de Prades la separen de la Conca de Barberà, amb la qual comunica per tres passos: cap a ponent, l’estret o congost de la Riba; a la part central, el coll de l’illa, i a Llevant el coll de Cabra. Al nord - est limita amb l’Anoia (sols directament accessible pel coll d’ Esblada) i amb l’Alt Penedès. I al sud-est, ho fa amb el Baix Penedès, accessible pel Coll de la Rubiola.