The Ronda Path the Roca Foradada The

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

The Ronda Path the Roca Foradada The ENG The Berà Arch Roda de Berà Beaches The Seafront Promenade The Mare de Built by the Romans in the late 1st century b.c. the Roda de Berà has 3 kilometres of coast, 2 of which are From the boundary of Creixell to the beginning of the Déu de Berà Chapel arch of Berà is one of the best preserved triumphal beaches with fine sand . The Mediterranean climate Roc hill there is a magnificent one-kilometre-long Built in the Renaissance style on the site where a arches in the world. It is a cultural asset of national makes this a quiet and charming place where one can Seafront Promenade ideal for walks all year round. It church dedicated to Saint Peter had existed, interest and was given the World Heritage status by enjoy the sea and nature. has been awarded various environmental quality documented to 12th century. The foundation stone of UNESCO in November 2000. certificates like the EMAS and ISO 14001. the present chapel was laid in 1718 and the firs Mas The beaches are called: was held in 1727. It was built in honour of the emperor Augustus and • Llarga was originally called the Arch of Augustus, or perhaps • Punta d’en Guineu The image of the Berà Mother of God is at present the Arch of the Via Augusta. It was not referred to as • Pallisseta kept inside the small temple. It is a woodcarving that RODA de BERÀ the Arch of Berà until the Middle Ages, when the • Costa Daurada replaces the original, which was burnt during the To Vilafranca and Barcelona important Berà Castle was built on the site and gave Spanish Civil War. El Vendrell its name to the whole area. The thousand-year-old The four beaches have the EMAS and ISO 14001 Exit Altafulla/ To Barcelona monument is located right on the Via Augusta (now Quality Certificates. The beaches Llarga and Costa Torredembarra (Ordal) The chapel of Berà has traditionally been a place for Exit the A7 road). Daurada have had the Blue Flag for some years, festive events. Every Easter Monday the celebrate the To Barcelona Airport thanks to the services they offer. To Tarragona “Aplec de sardanes“ (a typical Sardana Dance with a and València To Sitges and Barcelona On a rectangular footing the arch is supported by two lunch). Corinthian pilasters on each side. It is 12,28 metres high, 12 metres wide and 2,34 metres thick. The gateway is 10,15 metres high and 4,87 metres across. Declared a national monument in 1926.It is at present considered one of the four historic elements in the municipality as a Cultural Asset of National interest. The Ronda Path This path is a continuation of the promenade and leads to Roc de Sant Gaietà a very attractive and beautiful area. This place is ideal for walks full of charming beauty spots with magnificent views. Municipal Tourism Patronage Pl. de la Sardana, 1 · 43883 Roda de Berà - Tarragona Tel. +34 977 65 77 74 · E-mail: [email protected] Roda de Berà Town hall C. Joan Carles I, 15 · 43883 Roda de Berà Tel. +34 977 65 70 09 · E-mail: [email protected] Roc de Sant Gaietà The Luis del Olmo The Roca Foradada The Josep Mª Jvjol Chapel The Sant Bartomeu Church The Cucurull A quaint development built on the rocky “Punta del Radio Museum The Punta del Guineu popularly known as the “Copot“ A small church built in the last quarter of the 20th This religious building was built during the 17th The remains of an old castle documented as of the 10th Guineu“ between the years 1964 and 1972. Built in the is the place where fierce waves break against the century beside a Manor Hous that no longer exists. It century. The choir, the facade and the bell tower are to 11th century, from where can be seen all the Located in the incomparable setting of Roc de Sant style of typical Mediterranean fishing village. rocks undermining and opening large cavaties, like was extended and renovated by Josep Maria Jujol, (a late 19th century. Inside are several Tarragona coast. It was rehabilitated Gaietà, it was originally built as a village for fishermen the one in the photo. famous architect who collaborated with Antoni Gaudi) works by the architect Josep Maria Jvjol, at the end of 2011. but now houses the Luis del Olmo Radio Museum as Inside there are different styles of a buildings from who commissioned the pictoric decoration and the the altar table, the presbytery flagstones and well as the Municipal Cultural Centre. The Museum has different parts of Spain. liturgical and ornamental elements in its interior. the tabernacle. more than 300 radio devices of different styles and periods from the end of the 19th century up the 1960’s. The village has different quaint spots which makes it unforgettable. The Yachting Harbour Les Monges Cultural Centre The Elias Quarry The Pujol de la Morella Lookout Located between the beaches of Pelliseta and Costa An old Manor House located going up the Main street. An old quarry which was in use till the middle of the Situated on the top of a hill, towards the north, as if it Daurada, the mouth of the harbour faces west. It has This Manor House was once a nuns convent who 20th century. It forms part of two of the signposted were a mountain protecting the town. From there one a total of 634 moorings and 511 parking spaces. It also contributed a lot to educating people. At present it is a itineraries, the first, the extraction of stone and the can enjoy a beautiful panoramic view of the town. It also has commercial premises with a surface of Municipal Cultural Centre where conferences, second, on the findings of different vegetable species in has a very nice picnic area. 97,217sq.Metres. Its situation is Longitude 1º 28º 5ºº workshops and exhibitions are held. the area. East and Latitude 41º 10º 07ºº North. Camí de Cal Llorenç C. Hèrcules Camí de l’A C. Casasimarro C. Doctor Castro Arquitecte Martinell EIXAMPLE C. del C. Lisboa C. allès Cucurull RESIDENCIAL C. Brusel·les Pça. C. Ignasi Iglésias C. Urgell venc C. V V C. C. Estel A B C D C. LondresE C. Santiago Rusiñol C. Àngel Guimerà enus anya Dipòsit C. Vila-rodona Santes Creus Santes Dipòsit C. 1 Romanesque Cloister, with stones, door, old C. Roma C. Beethoven C. Josep Mª.A.Mozart de Segarra wooden beamsC. and Mart c lay roof tiles. Inside there is a C. Munt C. W C. Cervantes a l'Avenc C. Pau venc A mural sculpture by Philippe Lavaill, called the three Els Tres Molins Av. l’A T venc AVE NUCLI C. Berlín v A arradellas i Joan del v RocC. Johann Sebastian Bach de . l’A 15 C. Montjuïc A . Josep A Roda de Berà town hall venc Marias. Merla . v a N-340 (A-7) v venc C. Ossa Menor ANTIC 977. Lluís 65 70 09 Dipòsit A Carné Josep . l’A i Platges C. Júpiter a 1 km. alls C. París v Av C. Josep A C. V alls Av. l’Avenc Mirador Pujol Zona Poliesportiva TourismIrla iPatronage Bosch de la Morella Municipal Eixample alls 2 Moor door. Islamic style door with an Arabic Ptge. V 10 C. Sant Camí del V C. V Av. Avenc Sant Gaietà Piscina 977 65 77 74 C. Calaf C. Sant Miquel Comp inscription at the back. Tennis C. J. S. Bach C. Flors Baixador Antiga carrerada Santa Coloma anys i Jover Pàdel Local Police endrell . La Mancha Frontó C. Via C. Joan Carles I v C. Aigua 9 C. Escorpí A Futbol Pl. Ptge. Expo C. Meritxell Església a Coloma C. Ramon Casas C. Mirador de Berà 16 a Bonastre 8 Olímpics Pl. Dr. 977 65 77 00 Antoni Gaudí C. Navas de 3 GothicC. style Mas V building. The access stairway is a C. Parroquial Pujol C. Neptú ari C.Església 1 C. C. Guardiola C. Pedrera Folch i Pl. a Bonastre - a la Pobla 7 irgili C. Igualada C. 5 Doctor’s surgery reproduction of the gothic style stairway in the MartorellA C. Reina Sofia C. Esport v a l'Est Pl. La Mancha C. Calaf C. Pau Casals Pou C. Goya . Fleming ació de RENFE Pins 977 65 75 14 Generalitat of Catalunya in Barcelona. C. Ramon Casas C. Dr a Masia Mas de Nin orrent C. Joan CarlesC. I C. C. Sagit BARÀ MAR T Pl. T 1 C. Joan Gris endrell C. Pau Picasso a Pedrera de Mas de Nin 3 V orres C. Salvador Dalí C. Salvador Dalí PEDRERA C. Major Sardana Radio Museum allès C. Joan Brossa Marinada Camí de Cal Llorenç C. Joan Maragall Pedrera M.D. Pujol C. Ptge. Mont Ras idal DE L’ELIES a Pedrera de l’Aguilera T C. Meritxell a Magdalena F C. Plutó C. V del corral olosa s . C. BARCELONA - LLEIDA 4 Reproduction of the main door of the Avila ives C. Pompeu C. Font 4 977 80 18 85 EIXAMPLE C. Sant Fabra del Xim C. Hèrcules Bartomeu C. Sant C. Morella C. Pintor V C. Mercadé RESIDENCIAL C. Sant Isidre Entities Hotel C. Cathedral.Mas del This is the main entrance to the Camí de l’A CONSULTORI Crt C. Miramar Cementiri C. Narcis Monturiol a. Bonastre C. Sant Salvador Cucurull C. Mérida Capricorn C. Josep V MÈDIC Cultural Centre “La Roca Foradada“. C. Casasimarro Av. Josep Carner 977 65 77 12serrat C.
Recommended publications
  • Classificació Ordenats I Presentats I No Descalificats1
    EL CATLLAR (Tarragonès) - 17/03/2019 | Prova: 1/4 Club organitzador: CBCD Torredembarra R1 Zona Volta Temps N de Total V1 + V2 penalització 0 1 2 3 4 5 Pos N Participant 1 2 3 4 5 TV suplementaria 0 1 5 2 5 13 2 2 1 0 0 5 245 NAVARRO ORTEGA CONRAD S 10:30 0 Altres 1 0 1 5 5 5 16 29 A 12:23 29 0 Temps 02/03/2003 CAÑAS TRIAL ACADEMY CE STA COLOMA DE CERVELLÓ P 1:53 5 5 5 5 5 25 0 0 0 0 0 10 281 PAMIES BAGET SERGI S 10:30 0 Altres 2 5 5 5 5 5 25 50 A 12:16 50 0 Temps 06/05/2002 CBCD TORREDEMBARRA ALEIXAR P 1:46 5 5 5 5 5 25 0 0 0 0 0 10 270 ROMERO SEGURA DAVID S 10:30 0 Altres 3 5 5 5 5 5 25 50 A 12:27 50 0 Temps 13/01/2001 CBCD TORREDEMBARRA L'ALEIXAR P 1:57 17/03 El Catllar - 27/04 Roda de Berà - 16/06 Prades - 27/07 Cambrils EL CATLLAR (Tarragonès) - 17/03/2019 | Prova: 1/4 Club organitzador: CBCD Torredembarra R2 Zona Volta Temps N de Total V1 + V2 penalització 0 1 2 3 4 5 Pos N Participant 1 2 3 4 5 TV suplementaria 5 1 2 3 1 12 1 4 1 1 0 3 112 BLANCAFORT SURIÑACH ARNAU S 9:30 0 Altres 1 5 1 5 1 0 12 24 A 10:54 24 0 Temps 24/04/2004 UC VIC FOLGUEROLES P 1:24 5 1 2 4 5 17 0 4 1 0 1 4 287 ABRIL CALDERÍN SANTIAGO S 9:30 0 Altres 2 5 1 1 1 5 13 30 A 11:39 30 0 Temps 04/08/2005 MONPEDA CC ALMAZORA (C.
    [Show full text]
  • Morfologia Històrica Del Territorium De Tarraco En Època
    ANNEX IV – Inventari i mapa de localització dels llocs de culte cristià i dels cementiris del Camp de Tarragona (Mapa 11). ANNEX IV – INVENTARI I MAPA DE LOCALITZACIÓ DELS LLOCS DE CULTE CRISTIÀ I DELS CEMENTIRIS DEL CAMP DE TARRAGONA. A continuació presentem l’inventari amb el seu corresponent mapa d’ubicació (amb una escala original 1:50.000) dels llocs de culte cristià (creus, esglèsies, ermites, oratoris, etc...) i d’enterrament que hem pogut constatar al Camp de Tarragona (Mapa 10)1. Es tracta d’elements molt interessants que poden atorgar-nos valuoses informacions sobre l’antiga morfologia del territori que ens ocupa, doncs la seva especial importància ha afavorit la seva conservació. Sovint han conservat un emplaçament original ben antic o bé s’han superposat a indrets d’una significació anterior. En el cas concret de la centuriació, és ben conegut el fenomen de cristianització d’elements de la xarxa cadastral (fites convertides en creus de terme, altars de camí esdevinguts ermites, encreuaments ocupats per esglesioles, etc...) (veure III Part, capítol 5, apartat 5.3.3.)2. En conseqüència, el material que seguidament exposarem (localitzat, fonamentalment, treballant sobre materials cartogràfics a escala 1:25.000 i 1:50.000) ha proporcionat tot un seguit de dades que han estat molt importants a l’hora de realitzar l’anàlisi arqueomorfològica desenvolupada al Capítol 5 de la Part III. 1.- TARRAGONÈS. 1.1.- Altafulla. 1.1.1.- Ermita de Sant Antoni de Pàdua. 1.1.2.- Cementiri d’Altafulla. 1.2.- El Catllar de Gaià. 1.2.1.- Ermita de Sant Ramon.
    [Show full text]
  • La Delimitació Del Terme Municipal Les Fites, Història I Patrimoni De Torredembarra Joaquim Nolla Aguilà
    Joaquim Nolla Aguilà La delimitació del terme municipal Les fites, història i patrimoni de Torredembarra Joaquim Nolla Aguilà Introducció. Un dels elements bàsics que caracteritzen els municipis, juntament amb la població i l'organització, és el seu territori o terme municipal. Sense ell, no es pot parlar de municipi. Per tant, és important delimitar clarament els límits territorials de cadascun d’ells, atès que és en el territori municipal on l’ajuntament pot exercir les seves competències. L'any 1865 es va publicar el Reglamento General de Operaciones Topográficas Catastrales on es fixava que la unitat administrativa era el terme municipal i que era bàsic delimitar clarament el seus límits. Tot i que alguns municipis (Torredembarra i Altafulla entre ells) ja ho havien fet anteriorment, va ser a partir d'aquesta normativa que es realitzaren molts treballs de delimitació, fixant amb unes fites, els límits territorials dels municipis. Actualment, pel que fa a Catalunya, la recuperació dels límits històrics municipals es fa per mitjà d'un conveni, signat l'any 2005, entre el Departament de Governació i l'Institut Cartogràfic de Catalunya. Ara que parlem de fronteres entre països, pot semblar decimonònic tornar a delimitar clarament els límits dels termes municipals però, si recordem, fa pocs anys encara es va produir un contenciós ben a prop nostre. Quan la Generalitat elaborava el Mapa Municipal de Catalunya hi va haver un problema de delimitació entre Altafulla i Tarragona (l'Estació del tren, el pont que travessa la via, la rotonda del Club Nàutic i uns 45 metres de platja varen ser motiu de discòrdia a l’hora de fixar a quin dels dos municipis pertanyien).
    [Show full text]
  • Archivo Histórico De Tarragona Núm
    Archivo Histórico de Tarragona Núm. 13 Boletín informativo Octubre 2010 EDITORIAL El Plan de Ocupación de Digitalización de Cataluña EDITORIAL en el Tarragonés ............................................................................. 1 El Plan de Ocupación de EL TRATAMIENTO DE LOS FONDOS Incorporación de los instrumentos de descripción Digitalización de Cataluña de los fondos de empresa al programa GIAC ...................... 2 en el Tarragonés Finalización de la digitalización por la Sociedad Genealógica de Utah .................................................................... 3 Fruto de la colaboración entre los Departamentos El tratamiento del fondo Fotografía Canadell ...................... 3 de Trabajo y de Cultura y Medios de Comunica- INGRESOS ción de la Generalitat de Cataluña, esta iniciativa Administración periférica del Estado ..................................... 3 pretende formar y dar trabajo a personas en paro, Notariales ......................................................................................... 5 en el marco de un proyecto vinculado con las nue- Judiciales ........................................................................................... 6 vas tecnologías y el patrimonio documental. Asociaciones y fundaciones ....................................................... 6 Fondos comerciales y de empresa ........................................... 7 Colecciones ...................................................................................... 7 NOTICIAS Implantación de la UNE EN–ISO 9001:2008
    [Show full text]
  • Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Tarragona
    Desplegament 2020-2022 demarcació de Tarragona Cristina Campillo i Cruellas – Gencat.cat Jaume Vidal González – Diputació de Tarragona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2020 2 Desplegament 2020 (I). Capitals de comarca. El 2020, s’ha fet el desplegament de capitals de comarca, obres promogudes per la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD). Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Calendari de recepció d’obres: • El Vendrell – Valls: 31/12/2020. • Valls - Montblanc: 31/12/2020. • Tortosa – Gandesa: 31/12/2020. • Mora la Nova – Falset: 31/01/2021. A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2020 (II). Instruments de comercialització. Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Instruments de comercialització: Xarxa desplegada per la SPD el 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) Sol·licituds via el Punt d’Informació Únic (PIU) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/ Xarxa desplegada per la XOC el 2020 • Oferta majorista de lloguer de fibres fosques • Oferta majorista de serveis actius • https://www.xarxaoberta.cat/ 4 Desplegament 2020 (II) Els
    [Show full text]
  • Cognom, Nom Nom Edat Cementiri Lloc De Residència Professió C. De
    Cognom, nom Nom Edat Cementiri Lloc de residència Professió C. de guerra Condemna Motiu Data defunció (..., ...), Domingo - Fossa No consta - - - - 03/05/1939 Abadia Gómez Francesc 64 Fossa Falset (Priorat) Pagès 10/04/1939 Mort Afusellat 06/05/1939 Abellà Costa Serafí 55 Fossa Móra d'Ebre - - - Malaltia 05/02/1940 Abella Mateu Josep 46 Fossa Barberà de la Conca Pagès 28/02/1939 Mort Afusellat 20/03/1939 Abellà Trillas Maties 36 Fossa Montblanc Pagès 24/04/1939 Mort Afusellat 31/05/1939 Abelló Cabré Jaume 36 Fossa Poboleda Pagès 14/04/1939 Mort Afusellat 06/05/1939 Adrian Bes Blai 28 Fossa Vilalba dels Arcs Pagès 11/05/1939 Mort Afusellat 15/06/1939 Agustench Solanes Josep 49 Secc. 5a Mont-ral Barber 12/05/1939 Mort Afusellat 08/08/1939 Aixalà Abelló Salvador 30 Fossa Torroja del Priorat Pagès 09/05/1939 Mort Afusellat 14/07/1939 Aixalà Masó Josep 29 Fossa Amposta Xofer 20/07/1939 Mort Afusellat 16/11/1939 Alabau Garcia Sebastià 45 P. Militar Tarragona Peó 16/02/1939 Mort Afusellat 28/02/1939 Alba Carbonell Rafel 23 Fossa Jesús i Maria Pagès 21/02/1940 Mort Afusellat 20/06/1941 Alberich Cubells Josep 42 Fossa Palma d'Ebre Paleta 06/06/1939 Mort Afusellat 21/07/1939 Albert Colomé Dionisi 29 Nínxol 40 - Secc. 6a El Catllar de Gaià - 11/08/1939 Mort Afusellat 15/11/1939 Albiñana Matas Josep 37 Fossa Cambrils Perruquer 16/01/1940 Mort Afusellat 04/09/1940 Alcover Llorens Ambrosi 32 Fossa Pla de Cabra Pagès - Mort Afusellat 24/08/1940 Alcoverro Berenguer Àngel 54 P.
    [Show full text]
  • Cassentament Roma De La Clota, Creixell, Tarragones
    CASSENTAMENT ROMA DE LA CLOTA, CREIXELL, TARRAGONES ALBERT VILASECA CANALS ANA CARILLA SAN2 La Clota és un jaciment situat dins el terme de Creixell, Tarragonés, excavat durant els anys 1992-93. S'hi documentaren tres períodes d'ocupació: un primer I'anomenem la Clota 1 i ens ve donat per les restes arquitectoniques d'un petit assentament que, segons els materials trobats, datem entre inicis-mitjants del segle 1 a.n.e. El segon període, la Clota 11, esta representat per I'escombrera d'un forn d'amfores tipus Dressel2/4 i ceramica comuna. Del tercer període hem documen ta t nivells estratigrafics peró cense poder relacionar-los amb cap tipus d'estructura. L'ASSENTAMENT ROMA DE LA CLOTA, CREIXELL, TARRAGONES 1. LA CLOTA 1.l. Situació geografica La partida de la Clota es localitza al terme municipal de Creixell, Tarragones, a la part baixa d'una estreta i llarga plana situada entre la serra Litoral Catalana, a pocs metres del mar Mediterrani, a una cota al voltant dels cinc metres. Al peu d'aquesta serra de relleus no gaire pronunciats, entre els 200 i 300 metres i a uns 3 quilometres del mar, trobem amplis espais aptes per al cultiu i també zones de bosc. A la part més baixa, on es troba I'assentament, es conserven encara nom- broses rieres i espais més o menys extensos ocupats per aiguamolls, la qual cosa ens porta a suposar que antigament aquests ocuparien una major extensió. El territori costaner que definim queda emmarcat princi- palment entre les poblacions del Vendrell i Torredembarra.
    [Show full text]
  • Chorological Notes on the Non-Native Flora of the Province of Tarragona (Catalonia, Spain)
    Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 133-146. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)133 GEA, FLORA ET fauna GEA, FLORA ET FAUNA Chorological notes on the non-native flora of the province of Tarragona (Catalonia, Spain) Filip Verloove*, Pere Aymerich**, Carlos Gómez-Bellver*** & Jordi López-Pujol**** * Meise Botanic Garden, Nieuwelaan 38, B-1860 Meise, Belgium. ** C/ Barcelona 29, 08600 Berga, Barcelona, Spain. *** Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. Secció Botànica i Micologia. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona. Avda. Diagonal, 643. 08028 Barcelona, Spain. **** Botanic Institute of Barcelona (IBB, CSIC-ICUB). Passeig del Migdia. 08038 Barcelona, Spain. Author for correspondence: F. Verloove. A/e: [email protected] Rebut: 10.07.2019; Acceptat: 16.07.2019; Publicat: 30.09.2019 Abstract Recent field work in the province of Tarragona (NE Spain, Catalonia) yielded several new records of non-native vascular plants. Cenchrus orientalis, Manihot grahamii, Melica chilensis and Panicum capillare subsp. hillmanii are probably reported for the first time from Spain, while Aloe ferox, Canna ×generalis, Cenchrus setaceus, Convolvulus farinosus, Ficus rubiginosa, Jarava plumosa, Koelreu- teria paniculata, Lycianthes rantonnetii, Nassella tenuissima, Paraserianthes lophantha, Plumbago auriculata, Podranea ricasoliana, Proboscidea louisianica, Sedum palmeri, Solanum bonariense, Tipuana tipu, Tradescantia pallida and Vitis ×ruggerii are reported for the first time from the province of Tarragona. Several of these are potential or genuine invasive species and/or agricultural weeds. Miscellane- ous additional records are presented for some further alien taxa with only few earlier records in the study area. Key words: Alien plants, Catalonia, chorology, Spain, Tarragona, vascular plants.
    [Show full text]
  • Agulla Butlletí Municipal Del Catllar
    març 2018 // NÚM. 9 ’agulla BUTLLETÍ MUNICIPAL del CATLLAR Entrevistem Joan Díaz, regidor d’Urbanisme, Una vorera unirà Medi Ambient i Patrimoni pàgina 5 el nucli antic amb El pressupost municipal Bonaigua i Mas Blanc per al 2018 supera els 3,9 milions d’euros pàgina 7 Coneixem les nostres urbanitzacions: Mas de Blanc i la Guinardera pàgina 3 pàgina 13 Deixa que Garden Tapioles la primavera entri a casa teva març 2018 BUTLLETÍ MUNICIPAL del 2 ’agulla CATLLAR NÚM. 9 da és la construcció d’una Telèfons AJUNTAMENT La gestió dels residus: escola de música amb ús 977 65 31 01 - 977 65 30 07 compartit per a les aules 977 65 31 08 (Fax) d’ensenyament secundari molt a millorar VIGILANTS MUNICIPALS obligatori, que estarà al cos- 619 042 538 tat de les escoles noves de (i a estalviar) ASSISTENT SOCIAL primària i de la llar d’infants 977 65 36 87 municipal. CONSULTORI MÈDIC Entre els diferents serveis sonal de l’Ajuntament o de 977 65 36 75 JOAN municipals, en aquest nú- la concessionària del servei Altres inversions importants mero del butlletí municipal hagin de destinar hores a la són la construcció de dues LLAr d’infaNTS MORLÀ 977 65 49 62 volem centrar especialment seva neteja, fet que incre- pistes de pàdel i la promoció Alcalde l’atenció sobre uns quants menta el cost total del servei. de l’ocupació, creant noves INSTITUT-ESCOLA del Catllar L’AGULLA aspectes concrets de la places de treball que ofe- 977 65 35 01 gestió de residus al municipi En aquesta revista podreu riran noves oportunitats a BIBLIOTECA MUNICIPAL que incideixen en el cost real veure algunes imatges persones per a la inserció 977 65 37 42 i efectiu que suporta l’Ajun- d’aquests abocaments que laboral.
    [Show full text]
  • Calendari 2021
    2 0 2 1 2 0 2 C.E. Muntanyenc Creixell Muntanyenc C.E. Facebook: del pàgina la a dirigiu-vos Per a qualsevol consulta de les activitats marcades amb el logo el amb marcades activitats les de consulta qualsevol a Per D’ACTIVITATS Facebook: Grup Muntanyenc Lira Vendrellenca Lira Muntanyenc Grup Facebook: o visitar el nostre perfil en en perfil nostre el visitar o [email protected] fer-nos arribar algun correu (via e-mail) a: a: e-mail) (via correu algun arribar fer-nos CALENDARI www.gmlira.cat, www.gmlira.cat, la nostra adreça electrònica: electrònica: adreça nostra la Per a qualsevol dubte podeu consultar podeu dubte qualsevol a Per Vendrell Impremta Ramon · El GENER DIA 28: Sortida matinal a la “Mola de Colldejou (Baix Camp)” Organitza: Club Esportiu Muntanyenc de Creixell Dificultat: * DIES 9 I 10 : : Sortida d’esquí i raquetes de neu Llicència necessària: A Lloc: a determinar (per la comarca de la Cerdanya) Dificultat: * * Llicència necessària: C o assegurança de l’estació MARÇ DIA 7: Sortida “Senders del 1714 (5a etapa)” DIA 17: Sortida matinal a “Els Esgavellats (Vilanova del Camí)” Itinerari: Coll d’Estenalles – Mura - Talamanca Organitza: Club Esportiu Muntanyenc de Creixell Distància: 19,6 km. aprox. Dificultat: * Desnivell positiu: 497 m. Desnivell negatiu: 785 m. Llicència necessària: A Dificultat: * *Llicència necessària: A DIA 14 : Sortida al “Poblat Ibèric d’Ulldecona (Serra del Montsià)” DIA 24 : Sortida “Senders del 1714 (3a etapa)” Organitza: Club Esportiu Muntanyenc de Creixell Itinerari: Sant Cugat del Vallès – Autopista C58 - Terrassa Dificultat: * * Distància: 16,5 km. aprox. Llicència necessària: A Desnivell positiu: 354 m.
    [Show full text]
  • Family Tourism
    family tourism 1 The Costa Daurada – which takes its name from the golden tone the sun bestows on the sand of its beaches - is an area of natural beauty and interest brimming with contrasts: rocky The Costa areas with lush vegetation just a few kilometres away from the coast, where you can take a dip in the cool sea water. It provides its visitors with a quality tourist offer, with everything they could dream of for their holidays: history, art, monu- Daurada ments, nature, sports, traditions, gastronomy, quality accom- modation... This offer is complemented by a wealth of activi- ties designed for parents to experience new sensations with their children in a natural setting. The options for enjoying leisure time and discovering its charms are unending: family beach moments, outings to the mountains, entertainment and sports activities and many other surprises. The Costa Daurada is a natural beauty spot that really lives up to the expectations of people who want to try new ex- periences. But it is much more than a natural space, it is a life culture, with a splendid climate so you can enjoy yourself from the crack of dawn until the wee small hours. The Costa Daurada is the ideal space for a family holiday, as its offer and infrastructure are adapted to children’s needs. The municipalities of Salou, Cambrils, Vila-seca. La Pineda Platja and Calafell are a clear example of this, as they are certified by the Government of Catalonia as a Family Tourism Destination. Come and see for yourself! FAMILY TOURISM DESTINATION activities “Coasting” with the family On the Costa Daurada there is never time to spare, in fact you’ll wish you had more! Besides the peace and quiet of its (i) Municipal Tourist Board of Cambrils · Pg.
    [Show full text]
  • Protecció Civil De La Generalitat Prova Avui El Funcionament De Les Sirenes Per Alertar D'un Accident Químic En 37 Municipis
    Generalitat de Catalunya Departament d’Interior Direcció General de Protecció Civil Gabinet de Comunicació i Premsa Nota de premsa Avui, a partir de les 10.00 hores del matí Protecció Civil de la Generalitat prova avui el funcionament de les sirenes per alertar d’un accident químic en 37 municipis • Per primera vegada, un gran centre comercial participa avui en l’exercici practicant el confinament de totes les persones que hi hagi a l’interior en el moment que soni la sirena • Prop de 5.000 alumnes i professors d’escoles de 8 municipis participaran en l’exercici realitzant el confinament segur • Durant la prova, es farà enviament de missatges a través de l’aplicació per a mòbils gencat.mobi/pcivil quan s’activin les sirenes de cada zona, tal com es faria en una emergència real • El twitter de Protecció Civil de la Generalitat @emergenciescat també informarà de l’activació i desactivació de les sirenes en temps real i dels consells davant el risc químic • Es demana a la ciutadania dels 37 municipis que informin a través de twitter de si senten o no la sirena i a quin barri es troben amb l’etiqueta #provasirenes Protecció Civil de la Generalitat (DGPC) prova avui, a partir de les 10.00 hores, les sirenes de la xarxa d’alarmes adscrites al Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya PLASEQCAT. Al llarg del matí s’activaran les sirenes d’avís de risc químic ubicades en 37 municipis, el so de les quals és perceptible en una àrea aproximada de 137 Km2.
    [Show full text]