TARRAGONA 10 DISSABTE, 2 DE FEBRER DE 2019 Tarragona
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
L' ÈPOCA MEDIEVAL La Creació Del Comtat De Les Muntanyes De Prades
L’ ÈPOCA MEDIEVAL La creació del comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d’Entença durant la baixa edat mitjana N Creació, configuració i evolució del domini comtal 6 Vilosell Pobla de Cérvoles Vallclara L’any 1324, el monarca Jaume II (comte de Barcelona i rei d’Aragó) va crear el comtat de les Muntanyes de Prades Prades i el va atorgar al seu fill Ramon Berenguer. A 1 més, va establir que aquest nou comtat s’unís 3 Siurana indissolublement amb part del territori que havia Cabassers Escaladei 4 estat dldel dfdifunt Guillem d’Entença (l(els castells i viles d’Altafalla, Falset, Tivissa i Móra, i els drets que el comte‐rei tenia sobre els castells i llocs de Marçà i FALSET Garcia 5 Pratdip). Tarragona D’aquesta manera, aconseguia aglutinar diversos i diferents territoris sota l’autoritat d’un únic senyor 2 —el comte de Prades— i formar un conjunt territorial i senyorial indivisible: el comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d’Entença; del qual, Falset en va esdevenir el centre polític i 0 5 10 15 km administratiu. De totes maneres, el nou comtat de Albert Martínez i Elcacho '08 les Muntanyes de Prades incloïa territoris que pertanyien, en part, a senyories monacals i 1 Part dels territoris que havien configurat la Batllia reial de les muntanyes de Prades eclàlesiàstiques: alguns territoris que depenien dldel 2 La baronia d'Entença (el terme de Garcia, delimitat amb línia discontínua en el mapa, també hi monestir de Poblet, la baronia de Cabacés (que pertanyia; no obstant això, inicialment, no es va incloure en la nova senyoria comtal) pertanyia al bisbe i a l’Església de Tortosa), el priorat 3 La baronia de Cabacés 4 El priorat de la Cartoixa d'Escaladei de la Cartoixa d’Escaladei i els dominis del monestir 5 El monestir de Bonrepòs de Santa Maria de Bonrepòs. -
Els Noms De Lloc I El Territori. Una Interpretació Geogràfica De La Toponímia Del Baix Camp (Tarragona)
Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. -
Dos Nuevas Cuevas Del Bronce Medio Y Final Del Macizo De Prades
Dos nuevas cuevas del bronce medio y final del macizo de Prades Por SALVADORVILASECA Eri tres aiiteriores trabajos dimos a co- en esta misma revista la Cozba (le Porta- iiocer trece cuevas prehistóricas del Cingle Lloret. ' I3laric de Arbolí, de las que sólo una tenía En el presente trabajo nos proponemos iioiiibre : la Co~ladel IZz~fi.Por este motivo, dar noticia de una nueva y pequeña cueva ii iiiedida que iban sieiido descubiertas, ex- sepulcral, la cueva N. Visitada por primera cavadas y publicadas, las denominamos vez por nosotros el 4 de febrero de 1962, cueva A a M, sierido la cueva C la citada había sido descubierta pocos días antes por del Kufí. nuestros amigos los hermanos Juncosa, Eii los mismos artículos, como localida- oriundos de Arbolí, residentes en Xeus, los des próximas a Arboli, publicamos : el se- cuales 110s comunicaroti amablemente su ha- pirlcro dcl 1~9,~.54-.55, del mismo Ci~igle llazgo, 110s regalaron el material que habían I3laric, destruido durante unas obras de re- lecogido y nos ayudar011 en la citada visita 11;iraciGii de la carretera de Tarragoiia a L4- y otra ulterior. ricla, en el tramo del Col1 d'Alforja ; la Como casi todas las cavidades del Cingle C'ozlu (Ic la Ilot~,situada eii la margen iz- Iilanc (llamado así por el color claro de las quierda del barranco da la Font del Brec, calizas del Muschelkalk que lo constituye~i) afluerite del Siurana ; el Az*cnc del Pep-An- es un hueco originado por la yuxtaposicióii toil, de la niargeri dcrcclia del mismo ba- de varios bloques despreiididos de la elevada rranco, y el scpulcro tic1 C'oll del Nassot. -
99. RECULL DE PREMSA. Parc Natural De Les Muntanyes De Prades
RECULL DE PREMSA 99. Parc Natural de la Serra de Prades El Parc Natural de les Muntanyes de Prades, impulsat reusdigital - tarragona - 24 maig 2017 Una imatge de la reunió a la Diputació El Palau de la Diputació de Tarragona va ser el marc, ahir, d'una reunió amb alcaldes i regidors de setze municipis de les muntanyes de Prades per tal d'impulsar la creació del parc natural previst en aquesta zona, un projecte que estava aturat des de la dècada passada. Impulsada per la Generalitat, la reactivació del parc disposa del suport de la Diputació de Tarragona, institució que s'encarregarà de coordinar els municipis d'aquesta àrea per tal de garantir el necessari consens que permeti que el parc pugui ser una realitat. En la trobada d'ahir a la Diputació hi va haver la presència de la secretària general de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Marta Subirà, així com d'altres càrrecs institucionals. Informació publicada al diari El Punt Avui. Dimecres, 24 de maig del 2017. Es reprèn el projecte de Parc Natural de les Muntanyes de Prades Les muntanyes de Prades es podrien convertir en un Parc Natural. Després d'anys en què el projecte havia quedat aturat, Generalitat i Diputació de Tarragona l'han tornat a engegar. S'ha començat per buscar el consens de la vintena de municipis afectats. Els següents passos a seguir serà sumar-hi la resta d'actors implicats arreu de les 5 comarques afectades pel projecte. Redacció / TAC 12 - 24 maig 2017 Les Muntanyes de Prades poden ser el pròxim Parc Natural de Catalunya. -
Comisión De Twirling Campeonato De España De Twirling Semifinal De Parejas Y Conjuntos
FEDB - COMISIÓN DE TWIRLING CAMPEONATO DE ESPAÑA DE TWIRLING SEMIFINAL DE PAREJAS Y CONJUNTOS HORARIO DE LA COMPETICIÓN SABADO 26 DE ABRIL DE 2014 HORA ACTO 09.30 H. CONCENTRACION CLUBES - ENTREGA DE CREDENCIALES 10.00 - 10.30 H. CERMONIA DE APERTURA PRESENTACIÓN DE LOS CLUBES PARTICIPANTES COMUNIDAD AUTONOMA DE ANDALUCÍA CLUB TWIRLING CHICLANA (CÁDIZ) COMUNIDAD AUTONOMA DE MURCIA CLUB TWIRLING MONTEAGUDO (MURCIA) COMUNIDAD AUTONOMA DE MADRID CLUB TWIRLING ALEGRIA (MEJORADA DEL CAMPO) CLUB TWIRLING GETAFE COMUNIDAD AUTONOMA DE VALENCIA CLUB TWIRLING LLUCENA DEL CID (CASTELLÓ DE LA PLANA) COMUNIDAD AUTONOMA DE CASTILLA - LEÓN CLUB TWIRLING CARBAJOSA DE LA SAGRADA (SALAMANCA) COMUNIDAD AUTÓNOMA DE CATALUNYA CLUB TWIRLING ALCANAR (TARRAGONA) CLUB TWIRLING BENAVENT DE SEGRIÀ (LLEIDA) CLUB TWIRLING BLANES (GIRONA) CLUB TWIRLING COSTA BRAVA (GIRONA) CLUB TWIRLING ELS ALFACS (TARRAGONA) CLUB TWIRLING ELS MAGRANERS (LLEIDA) CLUB TWIRLING GORNAL (BARCELONA) CLUB TWIRLING LA VIE D'ULLDECONA (TARRAGONA) CLUB TWIRLING L'AMETLLA DE MAR (TARRAGONA) CLUB TWIRLING MATARÓ (BARCELONA) CLUB TWIRLING SANT FELIU DE GUIXOLS (GIRONA) CLUB TWIRLING L'HOSPITALET (BARCELONA) (Club Organizador) PRESENTACION DE LOS JUECES JURAMENTO DEL DEPORTISTA Srta. ANDREA LUCAS JURAMENTO DEL JUEZ Sra. JESSICA DIEZ PARLAMENTOS: 1. Sr. Ginés González - Presidente C.T. Monteagudo 2. Sra. Sara Abad - Presidenta de la Comisión Twirling de la FEBD 3. Autoridad local. 10.30 - 10.35 H CALENTAMIENTO PAREJAS INFANTILES SERIE C 10.35 - 11.15 H. COMPETICION 11.15 - 11.20 H. CALENTAMIENTO PAREJAS CADETE SERIE C 11.20 - 11.40 H. COMPETICION 11.40 - 11.45 H CALENTAMIENTO PAREJAS JUNIOR SERIE C 11.45 - 12.30 H. COMPETICION 12.30 - 12.35 H. -
Butlletí D'anàlisi De La Conjuntura Local De Les Terres De L'ebre, 2N
L’INFORME EN SÍNTESI 1. El nombre d’afiliats a la Seguretat Social al conjunt de les Terres de l’Ebre ha crescut per vint-i- unè trimestre consecutiu, amb un augment de l’1,2% (fins a 54.676 cotitzants). Aquest creixement implica, a més a més, una acceleració d’un 0,3% respecte al trimestre anterior. 2. El fort impuls de les afiliacions al Règim General, que creixen un 2,4% en termes globals, explica aquesta dinàmica. Per contra, les afiliacions al règim d’autònoms han registrat una davallada d’1,8 punts percentuals respecte al mateix trimestre l’any anterior. 3. Tots els grans sectors de l’economia de les Terres de l’Ebre exhibeixen creixements positius respecte al mateix trimestre l’any anterior, a excepció del sector de la indústria i de l’agricultura. Destaquen, sobretot, la construcció (4,7%). El segueixen els serveis (0,9%), la indústria (-1,7%) i l’agricultura (-2,2%). 4. El creixement interanual de l’afiliació ha augmentat en dos de les quatre comarques. Destaca el creixement del Baix Ebre amb un valor del 3,0%, seguit del Montsià amb un valor de 0,6%, de la Terra Alta amb un -0,2% i de la Ribera d’Ebre amb un valor de -4,2 punts percentuals. 5. El nombre d’empreses totals de les Terres de l’Ebre ha registrat una variació interanual de -1,6 punts percentuals. Per la seva banda, Catalunya registra una evolució negativa de 0,1 punts percentuals. 6. El creixement interanual dels altres serveis i del transport ha estat del 5,0% i del 4,5% respectivament al conjunt de municipis de més població de la zona, seguit del sector secundari (3,1%), la construcció (2,8%), els serveis empresarials (2,3%), l’hostaleria (2,1%), el comerç (1,5%), els serveis socials (0,8%), el sector primari (-0,3%) i l’oci (-7,5%). -
Calendari Per Punts
Jornada 01 Rasquera 23 de Març Jornada 02 Reus 30 de Març Jornada 03 Benissanet 06 d'Abril Jornada 04 Vilanova 26 d'Abril Rasquera 15 L'Hospitalet 19 L'Hospitalet 18 Xerta 20 Reus 10 L'Hospitalet 18 L'Hospitalet 18 Pratdip 11 Reus 12 Mont-roig 13 Pratdip 9 Alforja 13 Benissanet 13 Rasquera 16 Masboquera 13 Xerta 18 Benissanet 9 Salomó 15 Masboquera 11 Pinell 14 Vilanova 13 Mont-roig 14 Miami 15 Alforja 15 Vilanova 13 La Fatarella 13 Miami 14 Vandellòs 15 Corbera 14 Salomó 13 Montbrió 16 Pinell 12 Corbera 21 Colldejou 11 Montbrió 17 Horta 9 Bot 13 La Fatarella 12 Colldejou 17 Vandellòs 9 Bot 14 Montbrió 14 Colldejou 12 Bot 13 Horta 16 Colldejou 13 La Fatarella 2 Horta 11 Horta 17 Miami 11 La Fatarella 14 Corbera 14 Vandellòs 13 Montbrió 14 Salomó 17 Bot 13 Vandellòs 15 Masboquera 17 Salomó 15 Vilanova 13 Pinell 16 Miami 11 Mont-roig 8 Corbera 15 Pinell 15 Pratdip 10 Mont-roig 7 Benissanet 11 Alforja 9 Masboquera 13 Rasquera 16 Vilanova 12 Alforja 15 Xerta 15 Rasquera 13 Reus 12 Xerta 15 Pratdip 4 Reus 14 Benissanet 8 Jornada 05 Corbera 27 d'Abril Jornada 06 Bot 11 de Maig Jornada 07 Horta 25 de Maig Jornada 08 Vandellòs 1 de Juny Benissanet 17 L'Hospitalet 14 L'Hospitalet 18 Masboquera 14 Vilanova 10 L'Hospitalet 16 L'Hospitalet 18 Miami 12 Vilanova 13 Reus 18 Miami 13 Pratdip 10 Corbera 19 Benissanet 17 Montbrió 17 Masboquera 15 Corbera 17 Rasquera 16 Montbrió 12 Xerta 11 Bot 15 Reus 18 Colldejou 9 Pratdip 11 Bot 13 Mont-roig 10 Colldejou 9 Alforja 14 Horta 16 Rasquera 19 La Fatarella 15 Xerta 13 Horta 18 Salomó 14 La Fatarella 16 Pinell -
V O L U M - F 1
V O L U M - F 1 INFORME MEDIAMBIENTAL A J U N T A M E N T D E S A L O U PLA D’ ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL REVISIÓ DEL PLA GENERAL D’ ORDENACIÓ URBANA TEXT REFÓS – SETEMBRE 2003 TEXT REFÓS elaborat en compliment de l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona de data 21-05-03, de suspensió de l’aprovació definitiva del P.O.U.M. Qualsevol referència terminològica continguda en el present document que correspongui al Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, de refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, s’ha d’entendre substituïda pel seu equivalent de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme. PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SALOU - REVISIÓ DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ URBANA – TEXT REFÓS –SETEMBRE 2003 S.T.M. PLANEJAMENT VOLUM - F1 INFORME MEDIAMBIENTAL 1 – INTRODUCCIÓ.........................................................................................................................1 1.1 El nou marc derivat de la Llei 2/2002 ...................................................................2 Art. 57 Plans d’ordenació urbanística municipal.................................................. 3 Art. 58 Determinacions dels plans d’ordenació urbanística municipal ........... 3 Art. 59 Documentació dels plans d’ordenació urbanística municipal ............ 5 1.2 L’informe ambiental ................................................................................................7 1.2.1 Objectius de l’informe ambiental .............................................................. 7 1.2.2 -
(H1N1)V Influenza a Infection: Report on the First Deaths in Spain
ORIGINAL ARTICLE Severe pandemic (H1N1)v influenza A infection: Report on the first deaths in Spainresp_1874 78..85 IGNACIO MARTIN-LOECHES,1 ALEJANDRO RODRIGUEZ,1 JUAN BONASTRE,2 RAFAEL ZARAGOZA,3 RAFAEL SIERRA,4 ASUNCIÓN MARQUES,5 JOSE JULIÁ-NARVAEZ,6 EMILI DIAZ,1 JORDI RELLO;7 THE H1N1 SEMICYUC WORKING GROUP* 1Critical Care Department, Joan XXIII University Hospital, University Rovira i Virgili, IISPV, CIBER Enfermedades Respiratorias (CIBERes), Tarragona, 2Critical Care Department, La Fe University Hospital, 3Critical Care Department, Dr Peset University Hospital, 5Critical Care Department, La Ribera University Hospital, Valencia, 4Critical Care Department, Puerta del Mar University Hospital, Cádiz, 6Critical Care Department, Infanta Cristina University Hospital, Badajoz, and 7Critical Care Department, Vall d’Hebron University Hospital, Institut de Recerca Vall d’Hebron, CIBER Enfermedades Respiratorias (CIBERes), Universitat Autónoma de Barcelona, Barcelona, Spain ABSTRACT SUMMARY AT A GLANCE Background and objective: The impact of pandemic The impact of pandemic (H1N1)v influenza A influenza A (H1N1)v infection is still unknown but it is infection is still unknown but it is associated with a associated with a high case-fatality rate. high case-fatality rate. This prospective, observa- Methods: This was a prospective, observational, mul- tional, multicentre study conducted in 144 ticentre study conducted in 144 Spanish intensive care Spanish intensive care units, summarizes the clini- units. Demographic and clinical data were reviewed for cal characteristics of the first 131 patients who died all cases of pandemic influenza A (H1N1)v infection during the initial wave of infection. reported from 23 June 2009 through 11 February 2010 and confirmed by reverse transcriptase PCR assay. -
Alcanar : La Moleta Del Remei
Cultura Museus C C La Moleta del Remei ALCANAR ALCANAR Museu d’Arqueologia de Catalunya de Catalunya. Guías del Museu d’Arqueologia Guías del Museu d’Arqueologia de Catalunya ALCANAR LA MOLETA DEL REMEI ISBN 843937285-X Generalitat de Catalunya Departament de Cultura 9 7 8 8 4 3 9 3 7 2 8 5 1 Guías del Museu d’Arqueologia de Catalunya ALCANAR LA MOLETA DEL REMEI Francisco Gracia Alonso, David Garcia i Rubert, Glòria Munilla Cabrillana, y M. del Mar Villalbí Prades Ruta de los Iberos Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Índice 6 Introducción 8 Situación y acceso 11 Entorno medioambiental 14 Descripción del asentamiento 17 Historia de las investigaciones 18 Fases de ocupación 18 Primer Hierro 20 Ibérico Pleno 22 Ibérico Final 22 Economía 29 Sociedad 32 Creencias y rituales 37 Arquitectura 37 Ámbitos de habitación 41 Edificios singulares 44 Sistema defensivo 46 Tipologías materiales 50 Contextualización: La Moleta y el poblamiento protohistórico en las tierras del río Sénia 52 El proyecto de difusión 53 El Museu Comarcal del Montsià y la gestión del patrimonio arqueológico territorial 57 Bibliografía básica 14 4 2 12 13 5 Puntos de interés: 4. Torre 7. Ámbito 9 11. Ámbito 17 1. Edificio singular 1 5. Muralla o muro de 8. Ámbito 12 12. Ámbito 62 2. Edificio singular 2 circunvalación 9. Ámbito 13 13. Ámbito 64 3. Edificio singular 3 6. Ámbito 7 10. Ámbito 14 14. Ámbito 67 3 1 11 10 7 8 2 9 6 6 Introducción Introducción La Moleta del Remei es uno de los primeros yacimientos ibéricos catalanes que despertó interés entre la comunidad científica del país: su existencia ya fue notificada al Institut d’Estudis Catalans (Instituto de Estudios Catalanes) en una fecha tan antigua como el año 1919. -
Programa De Festes Majors 2015
Festa Major de Falset, del 14 al 17 d’agost de 2015 Festa Major de Falset Salutació alcalde Durant la campanya electoral us vaig dir que tinc un somni. El somni és un Falset que alhora és el mateix poble que estimem i també és un poble millor. No volem que Falset deixi de ser el poble on ens vam criar i on ens trobem a gust. A mesura que ens fèiem grans, hem anat veient que no hi ha cap altre poble com Falset, i descobrir que una cosa és peculiar de Falset ens ha fet sentir-la més nostra i voldríem que no canviés mai, i que els nostres fi lls la poguessin gaudir i també poguessin dir com nosaltres hem dit tantes vegades: “a Falset tenim...”, “a Falset fem...”. Una de les coses que ens fa ser més diferents són les festes. Tenim unes festes sensacionals i les volem preservar. Alhora, volem que el nostre poble sigui cada cop millor. I per això voldríem fer unes festes una mica millors. No volem fer sinó el mateix que han fet els que ens han precedit, que les van anar construint poc a poc: un any van afegir els gegants, un altre van substituir les corrides de toros per la batalla de fl ors, ara fa poc s’hi ha incorporat la Somera... Cada generació hi ha deixat la seva empremta per tal que les festes segueixin essent les mateixes i alhora vagin canviant. L’actual consistori també volem que les festes d’enguany siguin molt tradicionals i que alhora tinguin un punt de renovació. -
Anuncio 28075 Del BOE Núm. 192 De 2009
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 192 Lunes 10 de agosto de 2009 Sec. V-B. Pág. 96517 V. Anuncios B. Otros anuncios oficiales MINISTERIO DE POLÍTICA TERRITORIAL 28075 Anuncio de la Dependencia de Industria y Energía de la Subdelegación del Gobierno en Tarragona por la que se somete a información pública el proyecto de instalación de línea aérea trifásica a 110 kV S.E. Montsià-S.E. Maestrazgo en los términos municipales de Ulldecona (Tarragona) y de San Rafael del Río, Traiguera y San Jorge (Castellón de la Plana). A los efectos previstos en el RD 1955/2000 de 1 de diciembre (BOE n.º 310, de 27 de diciembre), por el que se regulan las actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica; en el artículo 17 de la Ley de Expropiación Forzosa de 16 de diciembre de 1954 y 56 del Reglamento para su aplicación, se somete a información pública la solicitud señalada, que se detalla a continuación: Peticionario: Electra del Maestrazgo, S.A., con domicilio a efectos de notificaciones en la C/ Huerto de Mas, 3-4, 12002 Castellón de la Plana. Objeto de la petición: Autorización administrativa, aprobación del proyecto y reconocimiento en concreto de utilidad pública del proyecto de línea aérea trifásica a 110 kV entre S.E. Montsià (Tarragona) y S.E. Maestrazgo (Castellón de la Plana). Descripción de la instalación: La línea afectada reúne las siguientes características: Línea aérea 110 kV S.E. Montsià – S.E. Maestrazgo. Tramo 1 - Origen: SE Montsià (Tarragona) - Final: apoyo nº 25 - Términos municipales afectados: Ulldecona (Tarragona) y San Rafael del Río y Traiguera (Castellón de la Plana).