DOCSLIB.ORG

PREVISIÓ RUTES CURS ESCOLAR 2014-2015 (Sobre Dades Del Curs

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
PREVISIÓ RUTES CURS ESCOLAR 2014-2015 (Sobre Dades Del Curs PREVISIÓ RUTES CURS ESCOLAR 2014-2015 (sobre dades del curs 2013-2014) RUTA ITINERARI OBLIGATORI NO OBLIGATORI TOTAL POSTOBLIGATORI TOTAL 22 Tivenys (J Bau) 59 59 16 Bítem (J Bau) Ruta núm. 1 Itinerari: Tortosa – Tivenys – Santa Rosa – Bítem – Institut Tortosa – Institut Joaquim Bau 9 Tivenys (C Despuig) 12 Bítem (C Despuig) 0 39 52 Ruta núm. 2 Itinerari: Tortosa – Font de Quinto – Campredó – Institut Tortosa – Institut Joaquim Bau 32 Campredó (J Bau) 7 Campredó (C Despuig) 13 Campredó ( J Bau) 11 Vinallop ( J Bau) 12 4 Vinallop (J Bau) 16 Ruta núm. 3 Itinerari: Tortosa – Vinallop – Institut Joaquim Bau 1 Vinallop ( PAGAMENT) Ruta núm. 4 Itinerari: Tortosa-l’Ampolla- Roqué -Institut Camarles-Tortosa 48 48 3 51 Ruta núm. 5 Itinerari: Tortosa-l’Aldea Renfe – l’Aldea Hostal-l’Aldea Estació-Institut Camarles-Tortosa 39 39 9 48 Ruta núm. 6 Itinerari: Tortosa-l’Aldea Hostal-l’Aldea Estació- Institut Camarles-Tortosa 43 43 1 44 Itinerari: Tortosa-l’Aldea Hostal-l’Aldea Estació-HORTS -Lligallos 1-Lligallos 2-IES Camarles- 19 L'Aldea 46 46 Ruta núm. 7 Tortosa 27 Lligallos 0 Ruta núm. 8 Itinerari: Tortosa – l’Ampolla- Roqué – Institut Camarles 49 49 4 53 23 Benifallet 34 5 Benifallet 48 Ruta núm. 9 Itinerari: Tortosa-Benifallet- Xerta- Institut Roquetes-Tortosa 11 Xerta 9 Xerta 18 Paüls 40 4 Paüls 47 Ruta núm. 10 Itinerari: Tortosa-Paüls-Xerta--Institut Roquetes-Tortosa 22 Xerta 3 Xerta 23 Aldover 31 5 Aldover 40 Ruta núm. 11 Itinerari: Tortosa-Xerta-Aldover-Institut Roquetes-Tortosa 8 Xerta 4 Xerta 11 Alfara 35 38 Ruta núm. 12 Itinerari: Tortosa-Alfara de Carles-els Reguers-Institut Roquetes-Tortosa 24 Els Reguers 3 Ruta núm. 15 Itinerari: Sant Jaume d'Enveja-Institut de Deltebre 40 40 40 Ruta núm. 15 BIS Itinerari: Els Muntells - Sant Jaume d'Enveja-Institut de Deltebre 24 24 24 Ruta núm. 16 Itinerari: Perelló - Rasquera-Institut Blanca d’Anjou 27 27 3 30 Ruta núm. 17 Itinerari: Calafat - Sant Jordi d'Alfama -Tres Cales - Institut Mare de Déu de la Candelera 36 36 10 46 Itinerari: Calafat - Sant Jordi d'Alfama - Tres Cales - Escola Sant Jordi de l'Ametlla de Mar Ruta núm. 18 (primària) 49 49 49 Ruta núm. 19 Itinerari: Calafat - Sant Jordi d'Alfama - Tres Cales - Escola Sant Jordi de l'Ametlla de Mar 43 43 19 Primària + 24 infantil Itinerari: Tortosa-Bítem - Roquetes-Raval de Crist -4 camins-CEE Sant Jordi- Jesús-Tortosa - 18 18 Ruta núm. 20 6 Sant Jordi CEE Verge de la Cinta-Tortosa 8+4 cadires Verge Ruta núm. 21 Itinerari: Tortosa-l’Ametlla de Mar-el Perelló-l’Ampolla-CEE St Jordi-CEE Verge Cinta-Tortosa 18 18 18 Ruta núm. 22 Itinerari: Tortosa-Camarles-Deltebre-l’Aldea-CEE Sant Jordi-CEE Verge de la Cinta-Tortosa 22 22 22 Ruta núm. 23 Itinerari: Tortosa-Amposta-l’Aldea- Roquetes- CEE Verge Cinta-Tortosa 9 + 2 cadires 1 ( Ivan Martin) PAGAMENT 12 12 Itinerari: Tortosa (diverses parades)-CEE Sant Jordi-Tortosa (diverses parades)-CEE Verge de 25 Sant Jordi 25 58 Ruta núm. 24 la Cinta-Tortosa 27+6 cadires 33 Taxi 1 Itinerari: Gandesa- Corbera d'Ebre - Pinell de Brai – CEE Sant Jordi – CEE Verge de la Cinta 5 5 5 Taxi 2 Itinerari: Horta de Sant Joan – Xerta – Aldover - CEE Sant Jordi 6 6 6 Itinerari: La Sénia (Ulldecona) - Mas de Barberans – Santa Bàrbara – CEE Sant Jordi – CEE Taxi 3 Verge de la Cinta 5 5 5 Taxi 4 Itinerari: Alcanar - Sant Carles de la Ràpita – Amposta – CEE Sant Jordi 3 3 3 Taxi 5 Itinerari: els Reguers – CEE Verge de la Cinta 2 2 2 Taxi 6 Itinerari: Urbanització Riumar – parada bus Deltebre 1 1 1 Taxi 7 Itinerari: Disseminat Ampolla – parada bus Ampolla 1 1 1 686 182 845 82 925.
Load more

Recommended publications
  • JAUME BLANCH LO XATO La Dolçaina D'aldover
    JAUME BLANCH LO XATO La dolçaina d’Aldover M. Carme Queralt Tomàs A Aldover Joan Amades i Joan To- más van entrevistar i escoltar Jau- 20 me Blanch, tocador de gaita o de dolçaina, perquè de les dos ma- neres el descriuen, a casa seua, i el van retratar. Era un home humil, analfabet, pagès d’ofici, que havia Caramella nascut a Tortosa cap al 1853 (no 71 sabia la seua data de naixement); era veí d’Aldover i havia viscut també a Alfara i Xerta, anava vestit OBRA DEL CANÇONER POPULAR DE CATALUNYA a la manera tradicional i tenia un gran coneixement de la música tra- CPCPTC/ dicional, que havia aprés escoltant dolçainers. A la seua memòria Amades i Tomás refereixen més de deu hores de sentir-lo parlar i d’escoltar-lo tocar, i de transcriure la seua música. I TOCADORS SONADORS Als setze anys, cap al 1869, Jaume Joan Amades va ser un dels molts missions de recerca . També la que Blanch va aprendre a tocar la dol- investigadors que la institució ano- inclou la visita de Joan Amades i el çaina, aprenent-ne d’un gaiter de menada Obra del Cançoner Po- mestre Joan Tomás van fer a Al- Benicarló (Baix Maestrat), i promp- pular de Catalunya, creada per la dover per tal d’entrevistar-se amb el te va començar a anar pels pobles a Fundació Patxot a Barcelona el dolçainer Jaume Blanch Gelabert, tocar per festes, tocant la dolçaina 1922, va enviar per tota Catalunya de malnom lo Xato , però conegut que va comprar a Amposta, amb amb l’objectiu de recopilar de arreu del Baix Ebre i el Montsià,on èxit notable, perquè cobrava menys manera sistemàtica i exhaustiva les era un personatge molt popular,per que altres músics i tocava tantes cançons i la música instrumental la dolçaina d’Aldover.
    [Show full text]
  • Butlletí D'anàlisi De La Conjuntura Local De Les Terres De L'ebre, 2N
    L’INFORME EN SÍNTESI 1. El nombre d’afiliats a la Seguretat Social al conjunt de les Terres de l’Ebre ha crescut per vint-i- unè trimestre consecutiu, amb un augment de l’1,2% (fins a 54.676 cotitzants). Aquest creixement implica, a més a més, una acceleració d’un 0,3% respecte al trimestre anterior. 2. El fort impuls de les afiliacions al Règim General, que creixen un 2,4% en termes globals, explica aquesta dinàmica. Per contra, les afiliacions al règim d’autònoms han registrat una davallada d’1,8 punts percentuals respecte al mateix trimestre l’any anterior. 3. Tots els grans sectors de l’economia de les Terres de l’Ebre exhibeixen creixements positius respecte al mateix trimestre l’any anterior, a excepció del sector de la indústria i de l’agricultura. Destaquen, sobretot, la construcció (4,7%). El segueixen els serveis (0,9%), la indústria (-1,7%) i l’agricultura (-2,2%). 4. El creixement interanual de l’afiliació ha augmentat en dos de les quatre comarques. Destaca el creixement del Baix Ebre amb un valor del 3,0%, seguit del Montsià amb un valor de 0,6%, de la Terra Alta amb un -0,2% i de la Ribera d’Ebre amb un valor de -4,2 punts percentuals. 5. El nombre d’empreses totals de les Terres de l’Ebre ha registrat una variació interanual de -1,6 punts percentuals. Per la seva banda, Catalunya registra una evolució negativa de 0,1 punts percentuals. 6. El creixement interanual dels altres serveis i del transport ha estat del 5,0% i del 4,5% respectivament al conjunt de municipis de més població de la zona, seguit del sector secundari (3,1%), la construcció (2,8%), els serveis empresarials (2,3%), l’hostaleria (2,1%), el comerç (1,5%), els serveis socials (0,8%), el sector primari (-0,3%) i l’oci (-7,5%).
    [Show full text]
  • Anuncio 14104 Del BOE Núm. 57 De 2018
    BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 57 Martes 6 de marzo de 2018 Sec. V-B. Pág. 18101 V. Anuncios B. Otros anuncios oficiales MINISTERIO DE FOMENTO 14104 Anuncio del Administrador de Infraestructuras Ferroviarias por el que se somete a información pública, a efectos de expropiaciones, el "Proyecto de Constructivo para la Implantación del ancho estándar en el Corredor Mediterráneo. Tramo: Castellbisbal-Murcia. Subtramo: Vinaroz- Vandellós. Vía y electrificación". En cumplimiento de los artículos 18 y 19.1 de la Ley de Expropiación Forzosa, de 16 de diciembre de 1954, y artículos concordantes de su Reglamento (Decreto de 26 de abril de 1957), se abre un período de información pública de quince días hábiles, a partir del día siguiente al de la publicación de este anuncio en el Boletín Oficial del Estado, sobre la relación de bienes y derechos afectados por la ejecución de las obras definidas en el proyecto de referencia, con el objeto de que cualquier persona pueda aportar por escrito los datos oportunos para rectificar posibles errores de la relación que se publica en este anuncio u oponerse, por razones de fondo o forma, a la necesidad de ocupación. Con tal motivo, la documentación de expropiaciones del mencionado Proyecto puede ser examinada, en días y horas hábiles de oficina en la Subdelegación del Gobierno en Castellón (Plaza M.ª Agustina, 6, CP12.071, Castellón), Subdelegación de Gobierno de Tarragona (Plaza Imperial Tarraco, 3, 43005 Tarragona), así como en la Subdirección de Operaciones Este de ADIF (C/ Camino Molino de las Fuentes, s/n Edificio de Cristal, 46026 Valencia), y en los Ayuntamientos de Camarles (C/ Vint, 20, 43894 Camarles-Tarragona), Freginals (C/ Major, 11, 43558 Freginals-Tarragona), L'Aldea (AV.
    [Show full text]
  • Deltebre, Natural Attraction .Mouth of the Ebro River
    Deltebre, natural attraction .Mouth of the Ebro River. come .Mussel beds in the Fangar’s bay. Deltebre, natural attraction NATURAL AND UNIQUE LANDSCAPES Deltebre is the best place to discover nature thanks to its location in the heart of the Ebro Delta National Park. HIGH NATURAL VALUE The Ebro Delta is the most important wetland in Catalonia and the second one in the Iberian Peninsula. LAND OF COLOURS The rice cycle characterises the colour of the landscapes. Blue spring, green summer, yellow end of summer and earthy winter. SOURCE OF LIFE Up to 343 species of birds seen and more than 500 of different species of vegetation, including the main product of the territory, the rice. ENDLESS HORIZON The landscape is characterised by flat lands which gives them a peculiar and unique aspect in all Catalonia. RIVER OF LIFE The Ebro River arrives to its mouth in the Delta, where it covers Deltebre’s lands and creates a wonderful landscape full of wetlands, ricefields, fine sand beaches… ECO-FRIENDLY Deltebre is a sustainable quality tourism destination. It is supported by the European Charter for Sustaina- ble Tourism and the title of European Destination of Excellence. TERRES DE L’EBRE BIOSPHERE RESERVE In only 30 km of distance, Els Ports Natural Park and the Ebro Delta National Park offer a great landscape diversity covering from sandy areas and wetlands to the mountains at 1,500 m high. 3 How to arrive BY CAR Toll roads: by the AP-7 motorway, taking one of these accesses: 39A, 40, 41. Free roads: by the N-340 road, crossing these villages: l’Ampolla, Camarles, l’Aldea, Amposta, Sant Carles de la Ràpita.
    [Show full text]
  • Designing a Sediment Management Program for the Lower Ebro River and Its Delta
    Designing a Sediment Management Program for the Lower Ebro River and its Delta Albert Rovira & Carles Ibàñez Aquatic Ecosystems Unit (UEA) Institute for Food and Agricultural Research and Technology (IRTA) Sant Carles de la Ràpita, Spain Gravel mining Dams Floodplain occupation Water pollution The Lower Ebro River and Delta Riba-Roja dam Mequinença dam Length: 30 km Length: 84 km Capacity: 210 hm3 3 Capacity: 1534 hm Built in: 1969 year Built in: 1966 year Flix dam Length: 13 km 3 Capacity: 11 hm Móra d’Ebre Built in: 1948 Irrigation channels Capacity: 50 m3 s-1 Xerta Tortosa a e S n Amposta a e n a rr e it d e 0 300 km N M 020 km N The recent past and present of the Lower Ebro River and Delta From 1969 to the present-days: - Dam construction - Alteration of hydrological regimen Accumulation - Disruption sediment transference - Delta reshape Erosion Erosion Accumulation Main areas of erosion and accumulation in the Ebro Delta Channel incision (Vericat & Batalla, 2006) Towards a new sediment management plan Main goal Develop a new water and sediment fluvial regimen in order to mitigate the present impacts. In detail: • Minimize the sediment unbalance between the River and Delta • Reduce the riverbed erosion (channel incision) • Stop the coastal retreat of the river mouth • Minimize the regression in other coastal zones of the Delta Sediment management plan approach Riba-Roja dam Mequinença dam Nuclear Plant Flix dam Móra d’Ebre Xerta Irrigation channels Tortosa a e S n Amposta a e n a rr e it d e 020 kmN M Flushing Procedures 1 Mequinença
    [Show full text]
  • TARRAGONA 10 DISSABTE, 2 DE FEBRER DE 2019 Tarragona
    DIARI DE TARRAGONA 10 DISSABTE, 2 DE FEBRER DE 2019 Tarragona Inmobiliario XAVIER FERNÁNDEZ JOSÉ La vivienda nueva TARRAGONA Pisos con una mayor superficie y calidad, muchos de ellos con pis- cina, y, por tanto, más caros. Sus cuesta un 50% más compradores: parejas en torno a los cuarenta años de edad y con uno o dos hijos que venden el piso que adquirieron cuando empeza- en TGN que en Reus ron a vivir juntos y ahora buscan el piso ‘definitivo’, con espacio in- terior y exterior. Es la tipología base de las nuevas viviendas que se construyen en Tarragona y sus clientes, según explicó ayer el pre- sidente de la Comissió Territorial Un estudio revela que el municipio más caro de la demarcación para los Provincial de Tarragona de la Associació de Promotors de Cata- pisos de reciente construcción es Cambrils, y el más barato Masdenverge lunya, Daniel Roig. ciutats La vivienda que venden esas pa- rejas con hijos para poder adquirir los pisos nuevos es la que com- pran las parejas cerca de la trein- tena que empiezan su vida en común. Los inmuebles de segunda mano son la única forma de acce- der al mercado inmobiliario que tienen las parejas jóvenes. De he- cho, la compra de pisos usados quintuplica a la de los nuevos. Roig, el presidente de la enti- dad, Lluís Marsà; y el director ge- neral, J. Marc Torrent presentaron un exhaustivo estudio sobre el nú- mero, superficie y precio de las nuevas promociones de pisos y chalets que se construyeron el año Los inmuebles a la venta REUS de primera mano son de más calidad y superficie P17 para parejas con hijos Solidaridad con Kelly pasado en la demarcación de Ta- La comunidad latina ha rragona.
    [Show full text]
  • 1. Plan Parcial Zona Oeste De Tarragona. a La Vista Tan Sólo El 2 " De Lo Que Se Puede Construir
    1. Plan Parcial zona oeste de Tarragona. A la vista tan sólo el 2 " de lo que se puede construir. planificación global, infradotados de los públicas, algunas ya realizadas y otras en nación territorial de las comarcas del servicios más elementales, e irrumpiendo proyecto que, de llevarse a cabo sin inser- Ebro debe pasar necesariamente por op- en el paisaje boscoso de la manera más tarse en un planteamiento global de alter- ciones alternativas que no sean como salvaje. nativas del Ebro, no harán más que au- hasta hoy una descarada expoliación ex- Entre Vendrell, Calafell y Cunit cuen- mentar el desequilibrio y la marginación. clusiva de los recursos naturales. tan con más de cien urbanizaciones apro- Las centrales nucleares de Vandellós, La Conca de Barbera. Priorato y Terra badas, otras tantas entre Creixell, Torre- Aseó y las proyectadas en Ametlla de Alta son comarcas al margen de la pro- dembarra, Altafulla y Tarragona. Vilase- Mar; el trasvase del río Ebro; los embal- blemática del Ebro, pero también excluidas ca-Salou y Cambrils más de 90, y cerca ses de Xerta y García, que se unirían a del desarrollo industrial y, por tanto, en de 50 entre Montroig, Hospitalet y Ametlla los de Mequinenza y Ribarroja; los inten- franco proceso regresivo. de Mar. La privatización de la costa y sus tos de aprovechamiento turístico del Del- recursos naturales es un hecho que se ta {península de los Alfaques) e indus- Asentamientos industriales materializa en un continuo urbano a lo trial, son las más importantes de las in- A partir de los años sesenta Tarragona largo del litoral.
    [Show full text]
  • Chorological Notes on the Non-Native Flora of the Province of Tarragona (Catalonia, Spain)
    Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 133-146. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)133 GEA, FLORA ET fauna GEA, FLORA ET FAUNA Chorological notes on the non-native flora of the province of Tarragona (Catalonia, Spain) Filip Verloove*, Pere Aymerich**, Carlos Gómez-Bellver*** & Jordi López-Pujol**** * Meise Botanic Garden, Nieuwelaan 38, B-1860 Meise, Belgium. ** C/ Barcelona 29, 08600 Berga, Barcelona, Spain. *** Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. Secció Botànica i Micologia. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona. Avda. Diagonal, 643. 08028 Barcelona, Spain. **** Botanic Institute of Barcelona (IBB, CSIC-ICUB). Passeig del Migdia. 08038 Barcelona, Spain. Author for correspondence: F. Verloove. A/e: [email protected] Rebut: 10.07.2019; Acceptat: 16.07.2019; Publicat: 30.09.2019 Abstract Recent field work in the province of Tarragona (NE Spain, Catalonia) yielded several new records of non-native vascular plants. Cenchrus orientalis, Manihot grahamii, Melica chilensis and Panicum capillare subsp. hillmanii are probably reported for the first time from Spain, while Aloe ferox, Canna ×generalis, Cenchrus setaceus, Convolvulus farinosus, Ficus rubiginosa, Jarava plumosa, Koelreu- teria paniculata, Lycianthes rantonnetii, Nassella tenuissima, Paraserianthes lophantha, Plumbago auriculata, Podranea ricasoliana, Proboscidea louisianica, Sedum palmeri, Solanum bonariense, Tipuana tipu, Tradescantia pallida and Vitis ×ruggerii are reported for the first time from the province of Tarragona. Several of these are potential or genuine invasive species and/or agricultural weeds. Miscellane- ous additional records are presented for some further alien taxa with only few earlier records in the study area. Key words: Alien plants, Catalonia, chorology, Spain, Tarragona, vascular plants.
    [Show full text]
  • La Crònica Negra De La Destrucció D'arxius a La Demarcació
    Lligall 18/2001 65 La crònica negra de la destrucció d’arxius a la demarcació de Tarragona Josep M. T. Grau Pujol i Manel Güell Quan s’enceta el tema de la conservació dels arxius, hom sol enu- merar aquells agents i/o factors que han demostrat la seva capacitat agressiva envers diferents suports documentals. Llavors, es comença parlant del pitjor enemic dels arxius, el foc, per continuar en el mateix sentit, per l’aigua, la fauna papirofàgica i els agents climàtics. Tanma- teix, es deixen el principal, el suprem causant de la pèrdua i la destruc- ció de patrimoni documental, el màxim responsable i, sens dubte, l’ene- mic públic número u dels arxius: l’home. La capacitat de l’home per destruir patrimoni documental no té parió en tota la història de la humanitat; les formes que ha assajat, en aquest sentit, han estat tan múltiples i diverses com la intensitat i la intencio- nalitat de llurs accions. Les guerres han estat, certament, la causa més frapant i sentida d’a- questa pèrdua, potser la més freqüent, però no l’única1. La infravaloració pels documents que mostrava la gran massa de la societat, l’escàs interès que ha generat la seva salvaguarda, la desídia, han estat factors que poden explicar, en ple segle XX, que més d’un ajuntament veiés cremar en una foguera tot l’arxiu, que es llencés tota la documentació municipal al barranc o riera del poble quan s’estrenava nou edifici consistorial o que, amb molta més freqüència, una inhàbil i maltriada política d’expurgació estigués més orientada a aconseguir espai que no pas a prescindir d’a- quells documents que realment eren sobrers.
    [Show full text]
  • Consorci Per Al Desenvolupament Del Baix Ebre I Montsià)
    Olive trees field. Mas de Barberans, Montsià (Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià) Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià Area: Baix Ebre: l’Aldea, Aldover, Alfara de Carles, l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Benifallet, Camarles, Deltebre, Paüls, el Perelló, Roquetes, Tivenys, Tortosa and Xerta. 1.738,1 km2 Montsià: Alcanar, Amposta, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Masdenver- Population: ge, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja, Santa Bàrbara, la Sénia and Ulldecona. 150.250 inhabitants Population density: 86,44 inhab./km2 Number of municipalities: 26 municipalities The territory Contact details Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià works along the most Southern regions with a privileged position as a junction between Catalonia, Valencia and Aragon; Office and between two dynamic communication axis: the Mediterranean axis and the river Ebre Corridor. Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià In landscape terms, the region has two differentiated areas. The mountains range, where Els Ports, Montsià range and Cardó stand out; the inland and coastal plains; and finally the Pl. Alfons XII, 7. 1r B riverbank and the Delta; all of them configured by one of the most characteristic elements of 43500 Tortosa both regions: Ebre river, which has played a decisive role in the economic and human shaping Phone (+34) 977 44 21 16 of both regions. This landscape has been recently recognised as a Biosphere Reserve, together with Terra Alta and Ribera d’Ebre; and it is protected by different figures, the most relevant www.leader.cat ones are: Ebre Delta Natural Park and Els Ports Natural Park.
    [Show full text]
  • Segregacions: Un Problema De Fronteres
    SEGREGACIONS: UN PROBLEMA DE FRONTERES ESTUDI HISTÒRICO-JURÍDIC A TRAVÉS DEL PERELLÓ I LES TERRES DE L’EBRE El Perelló 2014 1 2 ÍNDEX Relació d'abreviatures pàg. 5 1. Introducció pàg. 7 2. Origen i evolució del municipi pàg.13 2.1 Teories pàg.13 2.2 Evolució dels municipis a les Terres de l'Ebre pàg.14 3. El municipi liberal pàg.19 4. Segregacions durant el segle XIX pàg.21 4.1 Marc legal pàg.21 4.2 Enumeració i descripció essencial de les segregacions a les pàg.27 Terres de l'Ebre 4.3 Anàlisi concret de la segregació de l'Ametlla de Mar pàg.28 respecte del Perelló 5. Segregacions durant el segle XX pàg.37 5.1 Marc legal pàg.37 5.2 Enumeració i descripció essencial de les segregacions a les pàg.42 Terres de l'Ebre 5.3Anàlisi concret de la segregació de l'Ampolla respecte del Perelló pàg.45 6. Comparativa entre segregacions del s. XIX respecte al s. XX pàg.61 Legislació aplicable Parts legitimades per instar la segregació Òrgan competent Requisits legals Participació dels actors en el procés Adequació a la realitat social 7. Consideracions finals pàg.67 8. Bibliografia pàg.69 9. Fonts documentals pàg.73 Annexos pàg.75 3 4 Relació d'abreviatures BOE Butlletí Oficial de l'Estat CE Constitució Espanyola DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya FJ Fonament Jurídic Sr Senyor TC Tribuna Constitucional TS Tribunal Suprem Pàg. Pàgina Pàgs. Pàgines 5 6 1. INTRODUCCIÓ En l'actualitat ens trobem immersos en una greu crisi econòmica que ha provocat que es qüestioni l'organització i el model de la societat contemporània.
    [Show full text]
  • El Govern Assumirà El Cost Per Retirar El Monument Franquista De L'ebre A
    núm. 1015 9 d’octubre de 2020 www.mesebre.cat El Govern assumirà el cost per retirar el monument franquista de l’Ebre a Tortosa FOTO: ACN l Departament de Justícia assumirà l’execució del projecte per retirar el monument. La E consellera, Ester Capella, ha assegurat que el Departament “vol, pot i sap com fer-ho”. Plana 4 Terres de l’Ebre: el risc de rebrot baixa considerablement Tot i ser la regió sanitària amb els pitjors indicadors epidemiològics de Catalunya, pel brot de Padesa, en les darreres hores el risc de rebrot al territori baixa 67 punts i ara és de 302. La setmana anterior era de 424. P3 2 DIARI MÉS EBRE • divendres 9 d’octubre / 2020 opinió diverses mesures, s’ha desenvo- lupat una iniciativa pionera des EDITORIAL de l’àmbit cultural. Des del mes de juliol, el Departament de Salut, l’Institut Català de la Salut (ICS) i Edita: Els professionals de la salut són els baluards el Departament de Cultura de la Generalitat han posat en marxa un programa que té per finalitat de la pandèmia. millorar l’estat emocional dels professionals sanitaris després del Com els cuidem i protegim? COVID-19 a través dels museus i Limicola, SL • DL: T-1610/2001 l’art. D.Ebre (Ed. impr.) • ISSN: 2564-8691 a crisi sanitària sense L’objectiu és ajudar a l’estat aní- D.Ebre (internet) • ISSN: 2564-8705 Lprecedents generada mic d’aquests professionals per pel COVID-19 ha provocat combatre l’ansietat, la depressió nombrosos efectes en la salut i fins i tot lleus manifestacions de les persones que treballen d’estrès posttraumàtic.
    [Show full text]