BIM 3Er Trimestre

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

BIM 3Er Trimestre BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ Núm. 1 MUNICIPAL 3a Època 3r Trimestre AJUNTAMENT DE 2015 MÓRA LA NOVA MÓRA LA NOVA MUNICIPAL Nou equip de govern a l’Ajuntament Entrevista al primer pregoner de Festes: Miquel Esteve Gairebé 700.000 € de deute municipal Nous terrenys per a l’IE 3 d’abril Móra la Nova crea la seva pròpia jota 300 firmes per reclamar més urgències al CAP Èxits esportius en ciclisme i handbol MÓRA LA NOVA MUNICIPAL Editorial Salutació Número 1 Hola, 3a Època 3r Trimestre 2015 En aquest nou BIM que inaugura la nova legislatura, us vull saludar Edita com a nou Batlle de Móra la Nova. Per mi, que he nascut al Mas de Ajuntament de Móra la Nova la Coixa, representa un orgull ser Coordinació l’alcalde del nostre poble. Afronto Eva Vallespí aquest nou repte de la meva Francesc X. Moliné vida amb la il·lusió i l’empenta necessària que el projecte Redacció requereix. Compto amb l’ajuda Sirga Comunicació inestimable de sis regidors que [email protected] treballen de forma entusiasta pel www.sirgacomunicacio.com projecte que tenim en comú. Col·laboradors En aquesta legislatura, l’equip de govern format per ERC i PSC hem Antonio Veciana (metereologia) començat a treballar com un sol bloc per tal de millorar la qualitat de Comissió festes (fotos) vida dels nostres convilatans. Móra la Nova té molts reptes pendents i el nou equip de govern treballarem amb energia per a tirar endavant Maquetació i impressió el màxim nombre de projectes que el poble necessita. Ens hem posat AJEM Jeroni de Moragas com premisses bàsiques la transparència, l’ètica i el treball per a tothom T. 977 400 782 sense distinció de colors polítics. 43740 Móra d’Ebre Podeu estar segurs que ens hi deixarem la pell. Editorial pàg. 2 Sumari En portada pàg. 3 Actualitat pàg. 4-5 L’entrevista pàg. 6 Festes pàg. 7 Cultura pàg. 8-10 Esports pàg. 11-12 Reciclatge pàg. 13 Opinió pàg. 14 Informació d’interès pàg. 15 La foto guardada pàg. 16 2 BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL, 3R TRIMESTRE 2015 MÓRA LA NOVA MUNICIPAL En portada Les eleccions municipals del passat una alternança real al govern Un nou equip de 24 de maig van deixar a Móra la municipal, ja que des del 1995 govern per a Móra Nova un nou consistori amb un nou havia estat governant CiU. Crec equip de govern al seu capdavant. sincerament que la democràcia la Nova format El nou Ajuntament moranovenc està s’enriqueix amb l’alternança”. format per tres grups polítics: ERC- L’alcalde va expressar també el per ERC i PSC AM, que compta amb 5 regidors; CiU, compromís d’ERC d’aplicar a la gestió que en els comicis va aconseguir 4 municipal “transparència, ètica i regidors; i PSC-CP, que va obtenir-hi diàleg” i va recordar que les prioritats 2 regidors. Els grups d’ERC-AM i PSC- del nou govern són l’educació, amb CP van arribar a un acord i governen el repte de la construcció del nou conjuntament, sumant 7 regidors Institut-Escola; la reactivació de de govern, mentre que CiU roman a l’economia al municipi, i l’aplicació l’oposició. de polítiques socials adreçades als Al capdavant del nou consistori s’hi més desfavorits. Finalment, Moliné troba l’alcalde republicà Francesc va recordar que l’Ajuntament de Móra Xavier Moliné. El nou alcalde, el dia de la Nova està al costat del procés cap la seva presa de possessió en sessió a la independència de Catalunya plenària el 13 de juny, va valorar i “no defugirà de les seves aquest canvi de color polític en el responsabilitats si la voluntat del consistori com “un dia històric per poble el 27-S és la d’avançar cap a Móra la Nova perquè es produeix a l’autogovern”. Col·lectiu de Dones i a l’Associació Amics del CARLOS TRINCHAN (PSC). Regidor de Equip de Govern Barri. Sanitat, Medi Ambient, Urbanisme i Obres, 3r Tinent Alcalde: Nascut a Móra la Nova, té FRANCESC XAVIER MOLINÉ (ERC). Alcalde: EVA VALLESPÍ (ERC). Regidora de Cultura, 46 anys, casat i amb dos fills. És Arquitecte Nascut a Móra la Nova el 1967, casat i amb una Serveis Socials, La Dona, Comunicació Tècnic. Treballa en el món de la construcció filla, és llicenciat en Humanitats i en Ciències i Protocol: Nascuda a Barcelona el des de fa més de vint anys, on ha participat del Treball. Treballa a la secció de Planificació i 1974, casada i amb dos fills, és Tècnica en projectes d’edificació i d’activitats, tant en el Gestió de Treballs de la Central Nuclear d’Ascó. Administrativa, Tècnica en Gestió Comercial sector privat com en el sector públic. Des dels Els últims quatre anys ha estat regidor a i Educadora Infantil. Ha estat vinculada a 16 anys està involucrat amb entitats d’àmbit l’oposició amb ERC. Molt vinculat al món de entitats locals com la Coral Sant Pau, Esplai local, Creu Roja, A.V. Agrupació del Remei i AMPA l’atletisme, ha entrenat joves del municipi en Kau Kau’s i natació de l’AMPA. Col·labora amb de l’IE 3 d’abril. diferents etapes. entitats socials i acompanya els nens i nenes MÍRIAM VINAIXA (ERC). Regidora de Festes, de primer any de catequesi. Fires, Ensenyament i Joventut: Nascuda JESÚS ÁLVAREZ (ERC). Regidor de a Móra la Nova el 1978, casada i amb dos Governació, Cementiri, Protecció Civil i Consistori fills, és Tècnica Superior en Integració Social Serveis, 1r Tinent Alcalde: Nascut a Móra Francesc Xavier Moliné (ERC) i Diplomada en Magisteri d’Educació Especial. la Nova, té 47 anys, casat i amb dos fills, és Treballa de mestra interina pel Departament auxiliar mecànic. Transportista d’una empresa Míriam Vinaixa (ERC) d’Ensenyament, feina que combina amb el local del sector de la construcció. Ha estat treball en diferents entitats del poble. Des de implicat en entitats locals com la Lluna Plena, Laura Griñó (ERC) fa 19 anys s’encarrega, juntament amb un Club Atlètics i Futbol Sala de Móra la Nova. Eva Vallespí (ERC) grup de joves, de coordinar i potenciar el lleure Abans d’entrar al govern, ha estat vuit anys de a Móra la Nova mitjançant l’Esplai Kau-Kau’s. regidor d’ERC a l’oposició. Jesús Álvarez (ERC) Abans d’entrar al govern, va estar vuit anys de regidora a l’oposició. JORDI LÓPEZ (PSC). Regidor d’Esports, Jordi López (PSC) Turisme, Agricultura, 2n. Tinent Alcalde: Carlos Trinchan (PSC) LAURA GRIÑÓ (ERC). Regidora de Promoció Nascut a Móra la Nova fa 46 anys, casat i amb Industrial i Ocupació, Hisenda, Comerç i dos fills, és Enginyer Tècnic Agrícola. Treballa Ferran Bladé (CDC) Alberg: Nascuda a Tortosa el 1960, casada al sindicat Joves Agricultors i Ramaders i amb dos fills, és auxiliar administrativa i de Catalunya i té una petita empresa de Montse Pedret (CDC) esteticista. Va ser presidenta de la Unió de consultoria tècnica del camp agropecuari. Ivan Vilanova (CDC) Comerciants durant 7 anys i membre de Implicat de fa temps en diverses associacions l’Assemblea Nacional Catalana de Móra la del poble, Creu Roja, APPFI, AMPA i Club Atlètics Pili Vaqué (CDC) Nova. Va estar vinculada al grup de teatre del de Móra la Nova. 3 BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL, 3R TRIMESTRE 2015 3 MÓRA LA NOVA MUNICIPAL Actualitat L’Equip de Govern Municipal hereta un deute de gairebé 700 mil euros L’actual equip de govern de l’Ajuntament de Móra la Nova, format per ERC i PSC, sorgit de ESTAT DEL DEUTE de l’AJUNTAMENT DE MÓRA LA NOVA a data 12.06.2015 les eleccions municipals del passat mes de maig, va prendre com a primera mesura Any ENTITAT Capital Capital Data econòmica, conèixer el deute municipal formalització INICIAL PENDENT cancel·lació heretat del govern anterior de CiU. Segons 2000 Caixa Bank “LA CAIXA” 180.303,63 € 3.586,25 € 01/07/2015 les dades facilitades per la intervenció 2001 BCL (ara BBVA) 150.253,03 € 10.732,35 € 30/09/2015 municipal, el deute de l’Ajuntament de 2010 Catalunya Bank (CAIXA TARRAGONA) 160.000,00 € 128.239,90 € 31/12/2025 Móra la Nova a 12 de juny de 2015 pujava a 2011 Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) 82.000,00 € 57.400,00 € 12/12/2021 686.012,05 euros. L’equip de govern actual ha 2011 Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) 153.000,00 € 107.100,00 € 12/12/2021 explicat que “volíem saber quin era el punt 2014 BANC DE SABADELL 125.000,00 € 125.000,00 € 30/11/2017 de partida econòmic per tal de dissenyar 2015 Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) 253.953,55 € 253.953,55 € 22/05/2025 el nostre full de ruta. Sempre havíem TOTAL PENDENT 686.012,05 € sentit que érem un dels ajuntaments més sanejats però la veritat és que tenim un deute important amb els bancs al qual haurem d’anar fent front els pròxims anys i això pot hipotecar alguns projectes” i ha afegit que “la gent havia de saber d’on partim perquè la nostra voluntat de govern és ser totalment transparents en la gestió municipal perquè la gent sàpiga en tot moment en què es gasten els seus diners”. L’Ajuntament inicia els tràmits Els pregons urbanístics per poder construir el del poble han nou institut escola a la zona del canviat de Comellar L’Ajuntament de Móra la Nova ha iniciat la modificació urbanística de 9.000 m2, música situats entre el polígon dels Aubals i la zona del Comellar i catalogats com a Si bé inicialment i de forma temporal, zona verda, per reconvertir-los en zona d’equipaments.
Recommended publications
  • Població Concepte Import Aiguamúrcia Peridomèstics 6.125
    Població Concepte Import Aiguamúrcia Peridomèstics 6.125,60 ⁄ Aiguamúrcia Control de plagues: 5.650,87 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Albinyana Peridomèstics 2.450,24 ⁄ Alcover Peridomèstics 2.572,75 ⁄ Aldover Peridomèstics 413,48 ⁄ Alforja Peridomèstics 5.299,41 ⁄ Alió Peridomèstics 1.531,50 ⁄ Almoster Peridomèstics 1.642,68 ⁄ Almoster Control de plagues: 266,83 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Altafulla Peridomèstics 5.675,69 ⁄ Altafulla Control de plagues: 6.125,60 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Arnes Peridomèstics 2.538,68 ⁄ Ascó Peridomèstics 6.125,60 Banyeres del Penedès Peridomèstics 4.345,64 ⁄ Banyeres del Penedès Control de plagues: 1.405,31 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Barberà de la Conca Peridomèstics 1.919,06 ⁄ Bellmunt del Priorat Peridomèstics 4.638,14 ⁄ Bellvei del Penedès Peridomèstics 796,33 ⁄ Benissanet Peridomèstics 1.131,53 ⁄ Benissanet Control de plagues: 725,45 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Blancafort Peridomèstics 1.499,81 ⁄ Bonastre Peridomèstics 1.414,09 ⁄ Bot Peridomèstics 1.545,95 ⁄ Botarell Peridomèstics 1.876,16 ⁄ Bítem (EMD) Peridomèstics 384,36 ⁄ Bràfim Peridomèstics 2.909,64 ⁄ Cabra del Camp Control de plagues: 1.575,97 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Cabra del Camp Peridomèstics 2.641,65 ⁄ Calafell Control de plagues: 3.041,23 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Camarles Peridomèstics 1.960,19 ⁄ Cambrils Control de plagues: 4.726,51 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Campredó (EMD) Peridomèstics 1.334,16 ⁄ Caseres Peridomèstics 616,12 ⁄ Castellvell del Camp Peridomèstics 1.869,85 ⁄ Constantí Peridomèstics 6.125,60 ⁄ Constantí Control de plagues: 551,27
    [Show full text]
  • Ribera-D'ebre.Pdf
    2 / Valencia Fruits RIBERA D’EBRE 15 de mayo de 2018 GEMMA CARIM / Presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre “La internacionalización nos permite llegar a grandes distribuidores” Con estas palabras Gemma Carim, presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, hace GC. Hay jóvenes cuyas fa- milias tienen tierras que de- referencia al buen trabajo realizado por las distintas empresas y cooperativas de fruta de hueso de la ciden dedicarse al campo y en comarca en cuanto a exportación. Las tendencias de cultivo, la idiosincrasia del agricultor familiar la comarca cada vez hay más agricultores profesionales que o las iniciativas de apoyo a las empresas son otros asuntos que comenta Carim, también alcaldesa llevan las tierras. La dedicación de localidad ribereña de Vinebre. al mundo agrario, en cualquier caso, viene acompañada de for- Valencia Fruits. Desde la óptica mación. El sector está cada vez del territorio, un análisis de las más profesionalizado. tendencias de cultivo de fruta de V F. ¿Qué otros cultivos desta- hueso en la comarca. ¿Qué frutas can en la Ribera d’Ebre? destacan? GC. En la Ribera d’Ebre tene- Gemma Carim. La Ribera mos un producto agroalimenta- d’Ebre es un referente en el cul- rio excelente. Y no solo de fruta tivo de la fruta de hueso. Solo en de hueso, también tenemos cam- los campos de Benissanet hay pos de olivos, viñedos, almen- catalogadas 69 variedades de me- dros e, incluso, en algunas zonas locotón, por poner un ejemplo. de la comarca, cereales. Los que Somos grandes productores están en expansión son la cereza de cereza, de melocotón, de nec- y la almendra.
    [Show full text]
  • BIM 3Er Quadrimestre 2017
    BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ Núm. 8 MUNICIPAL 3a Època 3R Quadrimestre AJUNTAMENT DE 2017 MÓRA LA NOVA MÓRA LA NOVA MUNICIPAL Móra la Nova aprova un Les festes de Nadal una cita pressupost consensuat de més plena d’activitats per a tothom de 3,5M d’euros Una Sant Silvestre aquàtica i el Més visitants a la 186a Fira, que Club de Twirling moranovenc en ha presentat moltes novetats molta projecció Pavelló Firal 1 d’Octubre, el nou Commemoració del Dia nom del recinte després dels internacional per a l’eliminació atacs policials de la violència de gènere MÓRA LA NOVA MUNICIPAL Editorial Número 8 Salutació Des de finals d’octubre, ERC governa 3a Època en minoria a Móra la Nova. Les fortes 3r Quadrimestre 2017 tensions nacionals i els diferents punts de vista sobre el procés van fer insostenible el pacte de govern. Però Edita el trencament ha estat d’una forma Ajuntament de Móra la Nova civilitzada i sensata, com haurien de ser totes les relacions que finalitzen. Coordinació Hem de conviure en el mateix poble sense animadversió. Eva Vallespí El governar en minoria ens ha Francesc X. Moliné obligat a negociar i a pactar uns pressupostos pel 2018 amb l’oposició. Redacció Fruit d’aquesta negociació, s’han Roger Font i Montornés aprovat amb els vots favorables del PDeCat i del PSC després de recollir algunes de les seves esmenes. www.riberaproduccions.com D’altra banda, al mes d’octubre va tenir lloc la 186 Fira de Móra la Nova. Hem introduït alguns canvis fruit de la pressió urbanística que ens Col·laboradors han servit per reorganitzar la Fira i per traure’n una part de l’àmbit Antonio Veciana (meteorologia) urbà, minimitzant molèsties.
    [Show full text]
  • Móra D'ebre Castillo De Móra
    432 / MÓRA D’EBRE MÓRA D’EBRE La villa de Móra d’Ebre, cabeza municipal y capital de la comarca de la Ribera d’Ebre, se asienta en el margen derecho del río Ebro, en el lugar de la cubeta o depresión de Móra. Dista 60 km de la capital provincial, Tarragona, que se recorren a través de la T-11 y la N-420 que conduce hasta Gandesa. Limita al Norte con Ascó, al Este con Móra la Nova, al Sur con Tivissa, Benissanet y Corbera d’Ebre, y al Oeste con la Fatarella. La singularidad geográfica del lugar, en la llanura fluvial del Ebro, favoreció la existencia de asentamientos estables desde época ibérica. En este sentido, los restos localizados en torno al calvario, en las proximidades del castillo, son suficientes para suponer la existencia de unoppidum, ocupado como mínimo hasta la segunda mitad del siglo II o el siglo I a.C. Por otro lado, los vestigios de la villa romana de Els Emportells, situada cerca del río, en el camino de Les Sénies, indican la presencia de un asentamiento de época romana. Las referencias históricas acerca de la villa de Móra son escasas y remontan al siglo XII. Tras la reconquista, en el año 1153 Arbert de Castellvell tomó posesión de la villa, situada en los lími- tes del marquesado de Siurana. Años más tarde, en 1174, el rey Alfonso II el Casto y Guillem de Castellvell, firmaron un acuerdo en virtud del cualIldefonsus, Dei gracia rex Aragonensis, comes Barchi- nonensis et marchio Provincie entregaba a este último el castrum de Móra, junto con el castillo de Tivissa y las fortalezas de Garcia y Marçà.
    [Show full text]
  • Archivo Histórico De Tarragona Núm
    Archivo Histórico de Tarragona Núm. 13 Boletín informativo Octubre 2010 EDITORIAL El Plan de Ocupación de Digitalización de Cataluña EDITORIAL en el Tarragonés ............................................................................. 1 El Plan de Ocupación de EL TRATAMIENTO DE LOS FONDOS Incorporación de los instrumentos de descripción Digitalización de Cataluña de los fondos de empresa al programa GIAC ...................... 2 en el Tarragonés Finalización de la digitalización por la Sociedad Genealógica de Utah .................................................................... 3 Fruto de la colaboración entre los Departamentos El tratamiento del fondo Fotografía Canadell ...................... 3 de Trabajo y de Cultura y Medios de Comunica- INGRESOS ción de la Generalitat de Cataluña, esta iniciativa Administración periférica del Estado ..................................... 3 pretende formar y dar trabajo a personas en paro, Notariales ......................................................................................... 5 en el marco de un proyecto vinculado con las nue- Judiciales ........................................................................................... 6 vas tecnologías y el patrimonio documental. Asociaciones y fundaciones ....................................................... 6 Fondos comerciales y de empresa ........................................... 7 Colecciones ...................................................................................... 7 NOTICIAS Implantación de la UNE EN–ISO 9001:2008
    [Show full text]
  • Designing a Sediment Management Program for the Lower Ebro River and Its Delta
    Designing a Sediment Management Program for the Lower Ebro River and its Delta Albert Rovira & Carles Ibàñez Aquatic Ecosystems Unit (UEA) Institute for Food and Agricultural Research and Technology (IRTA) Sant Carles de la Ràpita, Spain Gravel mining Dams Floodplain occupation Water pollution The Lower Ebro River and Delta Riba-Roja dam Mequinença dam Length: 30 km Length: 84 km Capacity: 210 hm3 3 Capacity: 1534 hm Built in: 1969 year Built in: 1966 year Flix dam Length: 13 km 3 Capacity: 11 hm Móra d’Ebre Built in: 1948 Irrigation channels Capacity: 50 m3 s-1 Xerta Tortosa a e S n Amposta a e n a rr e it d e 0 300 km N M 020 km N The recent past and present of the Lower Ebro River and Delta From 1969 to the present-days: - Dam construction - Alteration of hydrological regimen Accumulation - Disruption sediment transference - Delta reshape Erosion Erosion Accumulation Main areas of erosion and accumulation in the Ebro Delta Channel incision (Vericat & Batalla, 2006) Towards a new sediment management plan Main goal Develop a new water and sediment fluvial regimen in order to mitigate the present impacts. In detail: • Minimize the sediment unbalance between the River and Delta • Reduce the riverbed erosion (channel incision) • Stop the coastal retreat of the river mouth • Minimize the regression in other coastal zones of the Delta Sediment management plan approach Riba-Roja dam Mequinença dam Nuclear Plant Flix dam Móra d’Ebre Xerta Irrigation channels Tortosa a e S n Amposta a e n a rr e it d e 020 kmN M Flushing Procedures 1 Mequinença
    [Show full text]
  • PREVISIÓ RUTES CURS ESCOLAR 2014-2015 (Sobre Dades Del Curs
    PREVISIÓ RUTES CURS ESCOLAR 2014-2015 (sobre dades del curs 2013-2014) RUTA ITINERARI OBLIGATORI NO OBLIGATORI TOTAL POSTOBLIGATORI TOTAL 22 Tivenys (J Bau) 59 59 16 Bítem (J Bau) Ruta núm. 1 Itinerari: Tortosa – Tivenys – Santa Rosa – Bítem – Institut Tortosa – Institut Joaquim Bau 9 Tivenys (C Despuig) 12 Bítem (C Despuig) 0 39 52 Ruta núm. 2 Itinerari: Tortosa – Font de Quinto – Campredó – Institut Tortosa – Institut Joaquim Bau 32 Campredó (J Bau) 7 Campredó (C Despuig) 13 Campredó ( J Bau) 11 Vinallop ( J Bau) 12 4 Vinallop (J Bau) 16 Ruta núm. 3 Itinerari: Tortosa – Vinallop – Institut Joaquim Bau 1 Vinallop ( PAGAMENT) Ruta núm. 4 Itinerari: Tortosa-l’Ampolla- Roqué -Institut Camarles-Tortosa 48 48 3 51 Ruta núm. 5 Itinerari: Tortosa-l’Aldea Renfe – l’Aldea Hostal-l’Aldea Estació-Institut Camarles-Tortosa 39 39 9 48 Ruta núm. 6 Itinerari: Tortosa-l’Aldea Hostal-l’Aldea Estació- Institut Camarles-Tortosa 43 43 1 44 Itinerari: Tortosa-l’Aldea Hostal-l’Aldea Estació-HORTS -Lligallos 1-Lligallos 2-IES Camarles- 19 L'Aldea 46 46 Ruta núm. 7 Tortosa 27 Lligallos 0 Ruta núm. 8 Itinerari: Tortosa – l’Ampolla- Roqué – Institut Camarles 49 49 4 53 23 Benifallet 34 5 Benifallet 48 Ruta núm. 9 Itinerari: Tortosa-Benifallet- Xerta- Institut Roquetes-Tortosa 11 Xerta 9 Xerta 18 Paüls 40 4 Paüls 47 Ruta núm. 10 Itinerari: Tortosa-Paüls-Xerta--Institut Roquetes-Tortosa 22 Xerta 3 Xerta 23 Aldover 31 5 Aldover 40 Ruta núm. 11 Itinerari: Tortosa-Xerta-Aldover-Institut Roquetes-Tortosa 8 Xerta 4 Xerta 11 Alfara 35 38 Ruta núm.
    [Show full text]
  • Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Tarragona
    Desplegament 2020-2022 demarcació de Tarragona Cristina Campillo i Cruellas – Gencat.cat Jaume Vidal González – Diputació de Tarragona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2020 2 Desplegament 2020 (I). Capitals de comarca. El 2020, s’ha fet el desplegament de capitals de comarca, obres promogudes per la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD). Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Calendari de recepció d’obres: • El Vendrell – Valls: 31/12/2020. • Valls - Montblanc: 31/12/2020. • Tortosa – Gandesa: 31/12/2020. • Mora la Nova – Falset: 31/01/2021. A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2020 (II). Instruments de comercialització. Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Instruments de comercialització: Xarxa desplegada per la SPD el 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) Sol·licituds via el Punt d’Informació Únic (PIU) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/ Xarxa desplegada per la XOC el 2020 • Oferta majorista de lloguer de fibres fosques • Oferta majorista de serveis actius • https://www.xarxaoberta.cat/ 4 Desplegament 2020 (II) Els
    [Show full text]
  • Cognom, Nom Nom Edat Cementiri Lloc De Residència Professió C. De
    Cognom, nom Nom Edat Cementiri Lloc de residència Professió C. de guerra Condemna Motiu Data defunció (..., ...), Domingo - Fossa No consta - - - - 03/05/1939 Abadia Gómez Francesc 64 Fossa Falset (Priorat) Pagès 10/04/1939 Mort Afusellat 06/05/1939 Abellà Costa Serafí 55 Fossa Móra d'Ebre - - - Malaltia 05/02/1940 Abella Mateu Josep 46 Fossa Barberà de la Conca Pagès 28/02/1939 Mort Afusellat 20/03/1939 Abellà Trillas Maties 36 Fossa Montblanc Pagès 24/04/1939 Mort Afusellat 31/05/1939 Abelló Cabré Jaume 36 Fossa Poboleda Pagès 14/04/1939 Mort Afusellat 06/05/1939 Adrian Bes Blai 28 Fossa Vilalba dels Arcs Pagès 11/05/1939 Mort Afusellat 15/06/1939 Agustench Solanes Josep 49 Secc. 5a Mont-ral Barber 12/05/1939 Mort Afusellat 08/08/1939 Aixalà Abelló Salvador 30 Fossa Torroja del Priorat Pagès 09/05/1939 Mort Afusellat 14/07/1939 Aixalà Masó Josep 29 Fossa Amposta Xofer 20/07/1939 Mort Afusellat 16/11/1939 Alabau Garcia Sebastià 45 P. Militar Tarragona Peó 16/02/1939 Mort Afusellat 28/02/1939 Alba Carbonell Rafel 23 Fossa Jesús i Maria Pagès 21/02/1940 Mort Afusellat 20/06/1941 Alberich Cubells Josep 42 Fossa Palma d'Ebre Paleta 06/06/1939 Mort Afusellat 21/07/1939 Albert Colomé Dionisi 29 Nínxol 40 - Secc. 6a El Catllar de Gaià - 11/08/1939 Mort Afusellat 15/11/1939 Albiñana Matas Josep 37 Fossa Cambrils Perruquer 16/01/1940 Mort Afusellat 04/09/1940 Alcover Llorens Ambrosi 32 Fossa Pla de Cabra Pagès - Mort Afusellat 24/08/1940 Alcoverro Berenguer Àngel 54 P.
    [Show full text]
  • MUNICIPIS DE TARRAGONA Guardia Urbana
    EMERGENCIAS: Emergències 112 Aeroport de Reus 977 779 800 Guàrdia Urbana 092 Cambra de Comerç 977 219 676 Emergencias mèdiques 061 Canal Reus T.V. 977 300 509 Mossos d’Esquadra 088 Canal Català T.V. 977 251 644 Policia Nacional 091 Correus 902 197 197 Guàrdia Civil 062 Estació d’autobusos 977 229 126 Protecció Civil 1006 FECSA (Avarias) 900 770 007 Gas Natural (Avarias) 900 750 750 Ràdio Reus (SER) 977 772 121 Tarragona Ràdio 977 244 816 RENFE 902 240 202 TAXI 977 345 050 Universitat Rovira i Virgili 902 337 878 SERVICIOS: AJUNTAMENT DE TARRAGONA 977 29 61 00 AJUNTAMENT DE CAMBRILS 977 794 579 AJUNTAMENT DE REUS 977 010 010 AJUNTAMENT DE SALOU 977 309 200 AJUNTAMENT DE TORREDEMBARRA 977 64 00 25 AJUNTAMENT DE VILA-SECA 977 30 93 00 MUNICIPIS DE TARRAGONA AJUNTAMENT DE TARRAGONA 977 29 61 00 www.tarragona.cat Ajuntament Operadora 977 296 100 Departament de Compres 977 296 117 Departament de Cultura 977 296 100 Departament de Tresoreria 977 296 124 Institut Municipal d'Educació 977 248 409 Departament de Llicencies d'Obres 977 296 146 Departament de Medi Ambient 977 296 222 Departament de Neteja Pública 977 296 150 Oficina Consumidor OMIC (telef. i fax) 977 296 119 Departament de Personal 977 296 109 Departament de Recaptació Directa 977 296 125 Departament de Relacions Ciutadanes 977 296 167 Brigada Municipal 977 546 298 Brigada D'intervenció Ràpida 900 200 274 Fax Brigada 977 547 323 Laboratori Municipal 977 200 071 Fax Laboratori 977 200 617 Patronat Municipal D'Esports 977 550 299 Guardia Urbana: Urgències 092 Comissaria 977 010 092
    [Show full text]
  • 1. Plan Parcial Zona Oeste De Tarragona. a La Vista Tan Sólo El 2 " De Lo Que Se Puede Construir
    1. Plan Parcial zona oeste de Tarragona. A la vista tan sólo el 2 " de lo que se puede construir. planificación global, infradotados de los públicas, algunas ya realizadas y otras en nación territorial de las comarcas del servicios más elementales, e irrumpiendo proyecto que, de llevarse a cabo sin inser- Ebro debe pasar necesariamente por op- en el paisaje boscoso de la manera más tarse en un planteamiento global de alter- ciones alternativas que no sean como salvaje. nativas del Ebro, no harán más que au- hasta hoy una descarada expoliación ex- Entre Vendrell, Calafell y Cunit cuen- mentar el desequilibrio y la marginación. clusiva de los recursos naturales. tan con más de cien urbanizaciones apro- Las centrales nucleares de Vandellós, La Conca de Barbera. Priorato y Terra badas, otras tantas entre Creixell, Torre- Aseó y las proyectadas en Ametlla de Alta son comarcas al margen de la pro- dembarra, Altafulla y Tarragona. Vilase- Mar; el trasvase del río Ebro; los embal- blemática del Ebro, pero también excluidas ca-Salou y Cambrils más de 90, y cerca ses de Xerta y García, que se unirían a del desarrollo industrial y, por tanto, en de 50 entre Montroig, Hospitalet y Ametlla los de Mequinenza y Ribarroja; los inten- franco proceso regresivo. de Mar. La privatización de la costa y sus tos de aprovechamiento turístico del Del- recursos naturales es un hecho que se ta {península de los Alfaques) e indus- Asentamientos industriales materializa en un continuo urbano a lo trial, son las más importantes de las in- A partir de los años sesenta Tarragona largo del litoral.
    [Show full text]
  • Instrumentos-Barro-Catalunya.Pdf
    Presidenta Excma. Sra. Da CARMEN CALVO POYATO Consejera de Cultura de la Junta de Andalucía Vice-Presidenta BEATRIZ DE MIGUEL ALBARRACIN Directora del Centro de Documentación Musical de Andalucía Consejo Científico SMAINE MOHAMED EL-AMINE, HAMID AL-BASRI, JOSE BLAS VEGA, SERGIO BONANZINGA, EMILIO CASARES, MANUELA CORTES, ISMAIL DIADIE IDARA, KIFAH FAKHOURY, GIAMPIERO FINOCCHIARO, GIROLAMO GAROFALO, JOSE ANTONIO GONZÁLEZ ALCANTUD, MAHMOUD GUETTAT, LOUIS HAGE, HABIB HASSAN TOUMA, GUY HOUT, SAMHA EL KHOLY, KOFFI KOUASSI, Ma TERESA LINARES SABIO, MANUEL LORENTE, SALAH EL MAHDI, MEHENNA MAHFOUFI, ÁNGEL MEDINA, OMAR METIOUI, JOSE SANTIAGO MORALES INOSTROZA, BECHIR ODEIMI, ALICIA PEREA, CHRISTIAN POCHE, SCHEHEREZADE QUASSIM HASSAN, CALISTO SÁNCHEZ, SALVADOR RODRÍGUEZ BECERRA, GEORGES SAWA, PAOLO SCARNECCHIA, AMNON SHILOAH, ABDELLAH ZIOU ZIOU. Director REYNALDO FERNANDEZ MANZANO Secretaría ISABEL SÁNCHEZ OYARZABAL Diseño JUAN VIDA Fotocomposición e impresión LA GRAFICA, S.C.AND.-GRANADA Depósito Legal: GR-487/95 I.S.S.N.: (en trámite) © Consejería de Cultura. Junta de Andalucía. Instrumentos populares de barro en el sur de Catalunya Salvador Palomar Abadía General and descriptive approximation to the diversity of sonorous earthenware ¡nstruments and utensils ¡n the Southern área of Catalonla. This work deals with their use ¡n popular traditions as part of the laPour and festive atmosphere as well as ¡ts dlffusion and commerclallzatlon. 1. Los alfares del sur de Catalunya La zona del sur de Catalunya, a la que voy a referirme, abarca de la comarca del «Camp de Tarragona» al Ebro, en el territorio de la actual provincia de Tarragona. Los centros alfareros de estas comarcas -desaparecidos o en activo- considerados en este estudio, son Alcover, Reus y la Selva del Camp (Camp de Tarragona), Benissanet, Ginestar y Miravet (Ribera d'Ebre), Tivenys (Baix Ebre) y La Galera (Montsiá).
    [Show full text]