RECULL DE PREMSA 99. Parc Natural de la Serra de Prades

El Parc Natural de les Muntanyes de Prades, impulsat reusdigital - - 24 maig 2017 Una imatge de la reunió a la Diputació

El Palau de la Diputació de Tarragona va ser el marc, ahir, d'una reunió amb alcaldes i regidors de setze municipis de les muntanyes de Prades per tal d'impulsar la creació del parc natural previst en aquesta zona, un projecte que estava aturat des de la dècada passada. Impulsada per la Generalitat, la reactivació del parc disposa del suport de la Diputació de Tarragona, institució que s'encarregarà de coordinar els municipis d'aquesta àrea per tal de garantir el necessari consens que permeti que el parc pugui ser una realitat. En la trobada d'ahir a la Diputació hi va haver la presència de la secretària general de Medi Ambient i Sostenibilitat de la , Marta Subirà, així com d'altres càrrecs institucionals.

Informació publicada al diari El Punt Avui. Dimecres, 24 de maig del 2017.

Es reprèn el projecte de Parc Natural de les Muntanyes de Prades Les muntanyes de Prades es podrien convertir en un Parc Natural. Després d'anys en què el projecte havia quedat aturat, Generalitat i Diputació de Tarragona l'han tornat a engegar. S'ha començat per buscar el consens de la vintena de municipis afectats. Els següents passos a seguir serà sumar-hi la resta d'actors implicats arreu de les 5 comarques afectades pel projecte. Redacció / TAC 12 - 24 maig 2017 Les Muntanyes de Prades poden ser el pròxim Parc Natural de Catalunya. La Generalitat ha reactivat el projecte que feia anys que havia quedat aturat. La Diputació de Tarragona vol actuar com un paraigua sota el qual vagin a una els Ajuntaments afectats. El Parc Natural implicaria 22 municipis de 5 comarques diferents, una característica que no es reprodueix a cap altre Parc Natural. El primer pas, però, ha de ser el consens polític al territori tal com explica la diputada de Territori i Sostenibilitat de la Diputació, Imma Costa, 'crec que avui, amb la major part d'Ajuntaments que han vingut i que els interessa, hem vist molt bona predisposició per començar a treballar'. La secretària general de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat, Marta Subirà, explica que aquest només el primer pas. 'És a partir d'aquest consens que obrirem un procés amb els sectors de la societat, tant econòmics, com ambientals, usuaris del territori tipus societats de caçadors, ramaders, pagesos, propietaris forestals, turisme... és un procés llarg perquè volem que hi hagi una molt bona interlocució entre totes aquelles persones que s'hi veuran vinculades'. Aquest projecte ha de suposar un revulsiu per a les Muntanyes de Prades des del punt de vista de la dinamització econòmica. Tant Generalitat com Diputació posen de manifest que els Parcs Naturals d'arreu de Catalunya han tingut un resultat molt positiu per les respectives comunitats quan s'han constituït en base al consens de totes les parts implicades.

Informació publicada al web de Canal tv. Dimecres, 24 de maig del 2017.

Impuls per reactivar la creació del Parc Natural Muntanyes de Prades Alcaldes i regidors de 16 municipis de la zona han acordat impulsar un projecte que estava parat des de la passada dècada EUROPA PRESS - 23/05/2017

Imatge d'arxiu de boletaires en el municipi de Prada de Conflent. (Marc Arias)

Alcaldes i regidors de 16 municipis de les Muntanyes de Prada de Conflent s'han reunit aquest dimarts amb representants de la Diputació de Tarragona i de la Secretaria de Medi ambient de la Generalitat per reactivar la creació del Parc Natural Muntanyes de Prada de Conflent, un projecte que estava parat des de la passada dècada. Aquest impuls, liderat per la Generalitat, compta amb el suport de la Diputació de Tarragona, que s'encarregarà de coordinar els municipis d'aquesta àrea amb la finalitat d´aconseguir el necessari consens que permeti que el parc pugui ser una realitat, ha informat aquest dimarts la corporació en un comunicat. En la reunió, els alcaldes i regidors assistents s'han mostrat inicialment a favor d'impulsar novament el parc pels beneficis que pot suposar per a la dinamització econòmica dels respectius municipis, i han destacat la necessitat que hi hagi un consens ampli entre les institucions, les entitats i la ciutadania del territori. La trobada ha comptat amb la secretària general de Medi ambient i Sostenibilitat de la Generalitat, Marta Subirà; la diputada de Medi ambient, Salut Pública, Enginyeria municipal i Territori de la Diputació, Imma Costa, i el diputat de Recursos Humans de la Diputació i president del Parc Nacional dels Ports, Joan Josep Malràs. La Diputació i Generalitat han posat l'accent en què els parcs naturals han acabat funcionant de forma positiva quan han nascut en base a la coincidència d'objectius i amb el consens de totes les parts implicades.

Informació publicada al diari La Vanguardia. Dimarts, 23 de maig del 2017.

Mont-ral impulsa la creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades i Poblet El municipi ha aprovat una moció que busca sumar sinèrgies amb la resta del territori Montse Plana - 30/03/2017

Vistes de les Muntanyes de Prades. Xavi Pagès

Fa més de 40 anys que es parla de convertir les muntanyes de Prades i Poblet en Parc Natural, però a dia d’avui, i després de diverses promeses per part del Govern de la Generalitat, encara és hora que aquesta idea es materialitzi. Ara, des del municipi de Mont-ral, a l’Alt Camp, s’ha decidit passar a l’acció i encapçalar els tràmits per aconseguir una figura que fomenti la protecció i conservació conjunta dels aproximadament 260 quilòmetres que formen part de les muntanyes de Prades, un conjunt de serres situades entre les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà, el i les Garrigues. Va ser aquest dilluns que l’Ajuntament de Mont-ral va aprovar en sessió plenària una moció que té l’objectiu d’impulsar la declaració del Parc Natural de les Muntanyes de Prades i Poblet. «Fa uns mesos vam mantenir una reunió amb la Generalitat i ens van informar que, si volíem revifar el tema, el territori s’havia de coordinar», explica el regidor de Comunicació, Tomàs Forteza. És per aquest motiu que Mont-ral ha decidit impulsar el moviment amb l’aprovació de la moció com a primer pas. Ara, el següent repte és fer arribar el text perquè sigui aprovat pels 21 municipis restants del territori que formen part de la zona en qüestió: , , Arbolí, , Cornudella, , l’Albiol, l’Aleixar, la Febró, la Pobla de Cérvoles, , , l’Espluga de Francolí, Montblanc, Prades, , , , , Vimbodí i Poblet i . La previsió és que en els properes sessions plenàries de tots aquests municipis, cada un d’ells aprovi la moció i que aquesta sigui retornada a Mont-ral. Segons explica Forteza, quan tots els municipis implicats hagin donat el vistiplau al text, Mont-ral ho comunicarà a la Generalitat per tal que el Govern Català comenci a redactar el projecte. Protegir, conservar i restaurar Segons es remarca en la moció aprovada per Mont-ral, la necessitat de declarar les muntanyes de Prades i Poblet Parc Natural rau en la importància de protegir, conservar i restaurar aquest paisatge davant la «fragmentació administrativa» que presenta i la «coexistència de diferents nivells de conservació». És per tot això que s’insta a una «gestió conjunta» del territori. Promeses a l’aire En diverses ocasions, la Generalitat ha parlat del Parc Natural de les Muntanyes de Prades. L’any 2001, per exemple, des de l’executiu de Pujol ja es va fer la promesa, i posteriorment, el 2006, el llavors conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va presentar l’avantprojecte. Vuit anys més tard, el 2014, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, tornà a anunciar la voluntat de constituir el Parc Natural. Novament, la promesa quedà al calaix, fins que l’any passat el tema va tornar a sortir a la llum, aquest cop de la mà del nou titular de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, que es comprometia a tirar endavant el Parc Natural. Ha hagut de passar un any més, i aquest cop, amb Mont-ral al capdavant, sembla que finalment el Parc Natural es materialitzarà.

Informació publicada a Diari Més Digital. Dijous, 30 de març del 2017.

¿Un nou Parc Natural a Prades? Del projecte se’n parla des de fa quatre dècades però no ha acabat mai de passar de la teoria a la pràctica JORDI SALVAT – Tarragona - 13/07/2016

El territori del nou parc natural es repartiria entre cinc comarques

La primera vegada que es va parlar de la possibilitat que les muntanyes de Prades es convertissin en un Parc Natural va ser el 1976. Aquesta reivindicació la recollia el Llibre blanc de la gestió de la natura dels Països Catalans, elaborat aquell any. Però quatre dècades després, el Parc Natural de les Muntanyes de Prades i Poblet continua sense ser una realitat, tot i diversos moviments que s’han fet des del Govern de la Generalitat per tirar-lo endavant. Les muntanyes de Prades són un conjunt de serres que pertanyen a la serralada Litoral, situades entre les comarques de l’Alt Camp, el , la Conca de Barberà, el Priorat i les Garrigues. Abracen uns 260 km de superfície i s’hi inclouen diversos espais d’interès històric, social i natural. Hi ha 22 municipis: Alcover, Alforja, Arbolí, Capafonts, Cornudella, el Vilosell, l’Albiol, l’Aleixar, la Febró, la Pobla de Cérvoles, la Riba, la Selva del Camp, l’Espluga de Francolí, Montblanc, Mont-ral, Prades, Ulldemolins, Vallclara, Vilanova de Prades, Vilaverd, Vimbodí i Vilaplana. Es tracta d’un Espai Natural Protegit (ENP) en què, a més, hi ha zones que ja tenen un grau encara més especial de protecció, com és el cas del Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) del Bosc de Poblet, les Reserves Naturals Parcials (RNP) del Barranc del Titllar i el Barranc de la Trinitat, a més d’espais de la Xarxa Natura 2000 i de ZEPA. La coexistència de paisatges plenament mediterranis amb altres de centreeuropeus, i fins i tot boreals, converteix les muntanyes de Prades en un espai molt interessant des del punt de vista biogeogràfic. De la promesa al primer projecte El 2001, des de l’executiu de Pujol ja es va fer la promesa de crear el Parc Natural. L’octubre del 2006 el llavors conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va presentar l’avantprojecte del Parc Natural de les Muntanyes de Prades i Poblet. Ho va fer davant els alcaldes dels 22 municipis afectats i diverses entitats ecologistes, però va generar recels. Va rebre crítiques per l’oportunisme electoral de la presentació i també perquè no havia comptat amb els municipis de la zona a l’hora d’elaborar-lo. Un altre punt de fricció en una part dels municipis era la inclusió del topònim Poblet en el nom del parc. Els més pròxims al paratge de Poblet ho veien amb bons ulls, mentre els altres no ho veien gaire clar. El febrer del 2014 el llavors conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va anunciar l’objectiu del Govern de tirar endavant tres parcs naturals: el Montsec, les capçaleres del Ter i el Freser i les muntanyes de Prades. I hi va posar data: l’any 2017. El setembre del 2015 el Govern va aprovar el decret de declaració del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, que ocupa 14.750 hectàrees repartides entre els municipis de Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló, tots al Ripollès. En el cas del Montsec, des de l’any passat hi ha un acord institucional per a la declaració del Parc Natural. L’aprovació d’aquesta figura es preveu per a finals d’aquest any o principis del que ve. La pròrroga pressupostària Però pel que fa a les muntanyes de Prades i Poblet, a hores d’ara hi ha poca feina feta i la pròrroga del pressupost de la Generalitat encara ho complica més. Al març el nou titular de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, es comprometia a tirar endavant el Parc Natural a partir de la reclamació del president d’ERC del Camp de Tarragona i diputat de Junts pel Sí, l’espluguí Ferran Civit, a la comissió de Territori del Parlament de Catalunya. Civit apuntava que el conseller estaria disposat a actualitzar el projecte i a treballar-lo de baix a dalt i afegia que la declaració de Parc Natural podria ser compatible amb l’existència del PNIN de Poblet amb les seves particularitats com a zona d’especial protecció, una circumstància que es dóna en altres indrets del país com el Parc Natural del Cadí-Moixeró, que comprèn el PNIN del Massís del Pedraforca. El diputat espluguí apunta com un dels problemes de les muntanyes de Prades, comparat amb altres parcs pròxims com el del Montsant, que en aquest segon no hi ha municipis en el perímetre del parc, cosa que sí que passa en el primer, amb municipis com l’Albiol, Prades i nuclis com Farena. Civit recorda que al Parc Natural de la Garrotxa s’ha superat aquesta circumstància. Civit és optimista i considera que hi ha una feina feta que es pot aprofitar actualitzant-la i que s’han superat alguns dels recels de fa uns anys. Beneficis en diferents àmbits L’assessor i formador en sostenibilitat i turisme Xavier Cazorla va ser el ponent principal aquest mes de maig de la jornada El bosc de Poblet i les muntanyes de Prades: una destinació de turisme de natura? Cazorla afirma que la creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades tindria una primera dimensió administrativa, amb la creació d’una figura jurídica que permetria tenir finançament per crear un equip tècnic per gestionar-lo i impulsar una sèrie d’accions. La segona dimensió, segons Cazorla, són els beneficis per al territori des del punt de vista turístic i mediambiental: “Hi ha estudis que assenyalen que per cada euro que s’inverteix en territoris protegits en retornen 8,8. Es creen llocs de treball directes i indirectes. Però l’impacte no és immediat, sinó que cal temps. Un exemple és el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el més gran de Catalunya, on l’economia estava molt basada en l’agricultura i la ramaderia i des de la seva creació s’han desenvolupat molt el turisme i els productes locals”. Un altre exemple que apunta Cazorla és el veí Parc Natural del Montsant. “Fa 40 anys en aquest territori hi havia poca cosa més que sargantanes, però el món del vi l’ha revifat i ara n’és un motor. I la zona és Patrimoni Immaterial de la Unesco, amb un model de turisme sostenible”. “Un Parc Natural és una figura que uneix un territori i genera motivació, empatia i generositat entre els seus diferents integrants. El Parc Natural de les Muntanyes de Prades seria una figura que aglutinaria cinc comarques i dues províncies diferents i permetria impulsar polítiques comunes”, comenta. Sobre la denominació, Cazorla considera que “Poblet suma” i que el PNIN existent es podria mantenir, perquè un Parc Natural és una figura d’aixopluc més gran. Segons Cazorla, la creació del Parc Natural potenciaria turísticament el territori: “El turista no entén de límits polítics sinó de destinacions turístiques. La nova figura ajudaria a estructurar i coordinar i permetria crear equipaments i infraestructures i captar recursos. Les muntanyes de Prades són les muntanyes de la Costa Daurada i hi sumem una joia com Poblet, reconeguda mundialment. Els recursos són escassos i s’han d’aprofitar”.

Informació publicada al diari Ara. Dimecres, 13 de juliol del 2016.

Recull de premsa

Juny del 2017

99. Parc Natural de la Serra de Prades