DOCSLIB.ORG

Onomàstica Del Terme Municipal D'ulldemolins

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Onomàstica Del Terme Municipal D'ulldemolins Onomàstica del terme municipal d’Ulldemolins 1 Ramon Pere Anglès, Ramon Amigó Anglès Onomàstica del terme municipal d’Ulldemolins ICC Institut Cartogràfic de Catalunya 2 Onomàstica del terme municipal d’Ulldemolins Onomàstica del terme municipal d’Ulldemolins 3 Ramon Pere Anglès, Ramon Amigó Anglès Onomàstica del terme municipal d’Ulldemolins Onomàstica del terme municipal d’Ulldemolins Onomàstica del terme municipal Ramon Pere Anglès, Ramon Amigó Anglès d’Ulldemolins Ramon Pere Anglès Primera edició digital: juny 2009 Ramon Amigó Anglès Primera edició en paper: abril 1997 Tesi de Llicenciatura Filologia Catalana Dirigida pel Dr. Enric Moreu-Rey De l’edició digital: Universitat de Barcelona © Societat d’Onomàstica Departament de Lingüística Romànica © Institut Cartogràfic de Catalunya © Mapes: Institut Cartogràfic de Catalunya Tarragona, 1995 Institut Cartogràfic de Catalunya Parc de Montjuïc- 08038 Barcelona Telèfon: 93 567 15 00 http://www.icc.cat Societat d’Onomàstica Diputació, 276, pral. 1 08010 Barcelona http://www.onomastica.cat Disseny editorial: Twotypes_Comunicació Gràfica http://www.twotypes.cat Sumari Sumari Paraules preliminars ������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������ 11 Fonts documentals ��������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������� 15 Introducció ���������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������� 21 Llista de topònims ��������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������� 77 Mapes ����������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������� 391 Paraules preliminars 12 Onomàstica del terme municipal d’Ulldemolins Onomàstica del terme municipal d’Ulldemolins 13 al plaer d’una investigació profunda, han estat recobrats, si més no, per al patrimoni cultural. Quan fullejava els originals d’aquesta obra vaig pensar que, literalment i amb tota justícia, els autors podien aplicar-se aquelles precioses paraules del nostre Raimon: “Hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa”. Perquè és així. I no vull acabar sense fer esment de la meva admiració i agraïment a Ramon Amigó per la in- troducció que encapçala tota l’obra, és una peça mestra d’història i de toponímia, de lingüística i d’erudició profunda en les ciències auxiliars, que serà una delícia per a qualsevol interessat per l’onomàstica. Benvingudes planes de noms nostres recuperats o recordats que ja romandran per sempre encas- tats en el tresor de la nostra llengua escrita. Joan Roig i Montserrat Paraules preliminars Només l’amistat amb què m’honoren els autors d’aquest llibre, i l’amor que professo a aquesta vila on he arribat després de gairebé vint anys de ministeri sacerdotal, pot disculpar la meva gosadia d’escriure aquests mots d’inici, i que només volen servir de llindar a una obra tan ben treballada i estructurada. Estic més que convençut que l’estudi que teniu a les mans, Onomàstica del terme municipal d’Ulldemolins, no necessita cap padrí ni cap mena de presentació. En Ramon Amigó és un veterà, ja un clàssic, en el camp de la ciència onomàstica, que a més té el do de viure-la i de fruir-hi, i ha encomanat el seu entusiasme a un reguitzell de noves generacions. Coneix la llengua pam a pam, se l’estima amb passió i ho ha comunicat ensenyant-la llargues anyades amb una fidelitat i una dedicació poc usuals ja en els anys tèrbols de prohibició i de persecució idiomàtica. D’altra banda, un dels coautors és ben novell, en Ramon Pere i Anglès, de cal Xiquet, que s’estrena en aquesta obra i presenta ja les credencials d’una tasca arrodonida i ben feta, i es manifesta com un infatigable i pacient recercador de mots i un hàbil transcriptor de vells documents. Aquest jove sensible al món de la pagesia —un amor que professa activament i devotament—, ecòleg militant i entusiasta de les nostres muntanyes, s’ha complagut de rabejar-se en la mar de l’onomàstica d’aquests terrenys d’ocres i verds, dels nostres carrers revellits i d’unes cases pairals sense preten- sions. El seu treball, el primer —i ho vull remarcar—, sota el guiatge del mestre Amigó, és tota una revelació: les mans avesades als mànecs polits de les aixades són aptes per acaronar la ploma i els llibres, i amb quina sensibilitat! Poques coses s’estrenen als nostres pobles. Estrenar un llibre és tot un bell esdeveniment, i quan aquest és una part de la seva història, de la seva lingüística, en definitiva, de la seva essència, encara ho és més. Quants de mots ja perduts que, gràcies a l’esforç d’una recerca pacient i tenaç i Fonts documentals 16 Onomàstica del terme municipal d’Ulldemolins Onomàstica del terme municipal d’Ulldemolins 17 Consells 1672 Llibre dels consells y deter[...] Pt. vila de Ulldemolins co[...] llibre per mi Jaume Angl[...] Dels consells esent jurats Pere Jua[...] Monlleo Mateu Amigo Josep Beso vuy als 12 de setembre de l·any 1672. Conté anotacions fins al 6 de setembre de 1692. Fulls sense numeració. Sense cap interès toponímic. AMU. Deutes 1847 Documento que contiene los individuos que estan adeudando pensiones de sensal hasta el año 1832 inclusive y desde esta á 1841 y hasta el presente de 1847. És un plec de 12 fulls, que forma part d’Escrip. XVIII. Fonts documentals DocMun. 1687 Documents municipals. Anys 1687-1691. AHAT. Capsa 33, núm. 194. Arxius Escrip. XVII Un lligall amb documents de diversa mena, com rebuts, cartes, creacions de cen- AHAT Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona sal, testaments, capítols matrimonials, etc., majoritàriament del segle XVI malgrat AMU Arxiu Municipal d’Ulldemolins que estigui anotat com del XVII-XVIII. AHAT. Capsa 35, núm. 200. APU Arxiu Parroquial d’Ulldemolins Escrip. XVIII Escriptures de creació de censals dels segles XVII-XIX, predominantment del XVIII. Algunes de les il·lustracions que s’ofereixen són preses de notes escrites Manuscrits corresponents a Ulldemolins al dors de l’últim full del document i corresponen, doncs, a dates poc o molt més Amill. 1862 Amillaramiento, any 1862. Pàgines sense numeració. Van numerats els propieta- tardanes. AHAT. Capsa 37, núm. 207. ris. AMU. Estella 1881 Apuntes útiles de hechos antiguos y modernos de Ulldemolins. Extracto de escrituras Bapt. 1706 Llibre de baptismes. Comença el mes de març de 1706 i acaba l’any 1751. APU. y acuerdos del Concejo y Jurados de dicho pueblo y demas documentos que obran en el Archivo del Ayuntam[ien]to y de varios particulares. Recopilado por el S[ecretar]io Capb. 1558 Capbreu vell. Anys 1558-1620. AHAT. Capsa 31, núm. 182. del Ayuntam[ien]to en el año 1881. Jaime J. Estella S[ecreta]rio. 83 folis escrits en una sola cara. Fotocòpia del ms. dipositada a l’Arxiu Històric Comarcal de Reus. Capb. 1589 Capbreu vell. Any 1589. AHAT. Capsa 31, núm. 183. Interrog. 1803 Interrogatorio político. Gener 1803, a Comptes 1755. És un esborrany de les respos- Capb. XVII Capbreus del segle XVII. AHAT. Capsa 39, núm. 211. tes. Hem pogut saber a quines preguntes corresponen gràcies que l’Interrogatorio complet, referit a Reus, va ésser publicat per Pere Anguera a Informe sobre ComPas. XVII Compliment pasqual. Conté informació dels anys 1652, 1688, 1689, 1690, 1702, l’economia reusenca del segle XIX (Cambra de Comerç i Indústria, Reus, 1985). El 1781, 1783 i 1820. AHAT. Capsa 30, núm. 176. castellà que s’hi utilitza és aberrant; el mal coneixement de la llengua imposada fa que algunes expressions hi apareguin en català. Comptes 1755 Llibre de comptes, sense títol. Fulls sense numeració. A partir de 1808, hi ha fulls en blanc i represa d’anotacions de 1810 i 1813. Un encapçalament de 1820, parla Inven. XVI Inventaris. Segles XVI-XVII. AHAT. Capsa 25, núm. 139. d’ajuntament constitucional, però només hi ha l’encapçalament. Després de molts fulls en blanc, hi ha anotacions escarides de presa de possessió d’ajuntaments de Inven. XVII Inventaris. Segle XVII. AHAT. Capsa 25, núm. 140. 1807 i successius. Hi ha fulls solts amb esborranys d’avaluacions. Al final, conté Interrog. 1803. AMU. Llev. XVII Llevadors de la renda de causes pies. Segles xvii-xviii. AHAT. Capsa 36, núm. 203. Consells 1624 Llibre dels consells de la vila de Ulldemolins y comense a 4 del mes de desembre Llev. 1618 Llevador de les rendes que especten a la Reverend Comunitat dels preveres de la del ayn 1624 [fet] per mi Mateu Vidal escriva del consell dit any. Comprèn anota- present vila de Ulldemolins [...] comensant a colectar en lo any 1618. Manuscrit cions fins a l’any 1629. Fulls sense numeració. AMU. foliat. AMU. 18 Onomàstica del terme municipal d’Ulldemolins Onomàstica del terme municipal d’Ulldemolins 19 MN 1286 Manual notarial. Any 1286. AHAT. Capsa 11, núm. 55. Val. 1563 Llibre de vàlues de l’any 1563 (folis 1r a 69v). Seguit de les vàlues de l’any 1611 (folis 70r a 150v); de les de 1618 (folis 151r a 231v), i de les de 1625 (folis 232r a MN 1304 Manual notarial. Anys 1304-1307. AHAT. Capsa 11, núm. 56. 314r). Folis amb numeració moderna tota seguida. AMU. MN 1398 Manual notarial. Anys 1398-1401. AHAT. Capsa 21, núm. 105. Val. 1577 Llibre de vàlues. Any 1577. 95 folis. AMU. MN 1422 Manual notarial. Anys 1422-1424. AHAT. Capsa 12, núm. 62. Val. 1583 Llibre de vàlues. Any 1583. 93 folis. AMU. MN 1448 Manual notarial. Anys 1448-1456. AHAT. Capsa 21, núm. 106. Val. 1597 Llibre de vàlues. Any 1597. 44 folis. AMU. MN 1500 Manual notarial. Anys 1500-1519. AHAT. Capsa 26, núm. 143. Val. 1611 Vegeu Val. 1563. Del foli 70r al 150v. MN 1529 Manual notarial. Anys 1529-1530. AHAT. Capsa 30, núm. 175. Els seus onze Val. 1618 Vegeu Val. 1563. Del foli 151r al 231v. primers folis contenen Òbits entre 1528 i 1534. Val. 1625 Vegeu Val. 1563. Del foli 232r al 314r. MN 1530 Manual notarial. Anys 1530-1533. AHAT. Capsa 21, núm. 114. Val. sd/a Llibre de vàlues. Sense data.
Load more

Recommended publications
  • SERRA DE MONTSANT (El Priorat) Ascensió a La Roca Corbatera (1.163 M) Pel Grau Gran O Pel Grau Dels Tres Esglaons
    A.E. Talaia GMF20150222_044 SERRA DE MONTSANT (el Priorat) Ascensió a la Roca Corbatera (1.163 m) pel Grau Gran o pel Grau dels Tres Esglaons Data: DIUMENGE 22 DE FEBRER DE 2015 Hora de sortida: ¼ de 9 (8.15) DEL MATÍ Desplaçament: AMB COTXES PARTICULARS Lloc de sortida: APARCAMENT DEL PARC DEL GARRAF Coordinadors de la sortida: Anna-Llibertat Garcia (686571880), Blai Poch (607845854), Joan Raventós (696373454) i Xavier Caba (600210199) Horaris previstos: 08.00 h - Trobada a l’aparcament del Parc del Garraf. 08.15 h - Sortida amb els cotxes des de Vilanova. 09.30 h - Arribada a Cornudella de Montsant. Esmorzar (hi ha un parc infantil i diversos bars). 10.15 h - Sortida de Cornudella (amb els cotxes) en direcció al poble d’Albarca. 10.30 h - Arribada a Albarca. Aparcament dels vehicles. 10.45 h - Inici de l’excursió des d’Albarca. 11.30 h - Pla del Grau Gran 11.45 h - Ermita de la Mare de Déu de Montsant. 12.45 h - Cim de Roca Corbatera (1.163 m). 14.15 h - Arribada a Albarca (dinar). 15.30 h - Tornada cap a Vilanova (amb aturada voluntària per a “fer un cafè” a Cornudella). 17.00 h - Arribada a Vilanova (sense fer “cafè”). Resum de l’itinerari: Albarca (815 m) - Refugi Montsant (C.E.T.) - Collet Roig - GR 171 - Collet de les Forques - Collet de Miraguelos (946 m) - Grau Gran - Pla del Grau Gran (1.045 m) - Ermita Mare de Déu de Montsant (1.027 m) - Racó del Sastre - Roca Corbatera (1.163 m) - Pla del Grau - GR 171 - Collet Roig - Albarca.
    [Show full text]
  • Muntanyes Prades
    T-230 T-233 Vallverd TV-2333 Fulleda C-14 TV-2336 T-232 TV-2338 Sarral CONCA Blancafort a Lleida DE BARBERA C-241d Vinaixa TV-2337 AP-2 Tarres TV-2336 Pira N-240 TP-2311 TURISMO FAMILIAR MONTANÑAS DE PRADES L Albi Barbera de la C. Sortida 8 AP-2 T-242 T-231 FAMILY TOURISM IN THE PRADES MOUNTAINS N-240 TOURISME FAMILIAL MONTAGNES DE PRADES Vimbodíi Milmanda L’Espluga C-14 Cabra del Camp TV-7002 Mare de Deu de Francolíi TV-7001 a Barcelona dels Torrents N-240 T-700 Sortida 9 TV-7007 Riu Francoli AP-2 AP-2 El Vilosell Riudabella GARRIGUES Vallclara Riu Milans Les Masies La Santissima Trinitat La Pobla TV-7004a Reial Monestir de Santa Figuerola C. Montblanc TP-2311 de Cervoles TV-7003 Maria de Poblet TV-2001 Mirador de la Pena T-700 Punta Curull El Pla de Sta. Maria Roca de l Abella N-240 Serra de la Llena T-700 Rojalons Serra de Miramar Font de la Martina Font de la Teula Castellfollit TV-7004 TV-7005 TV-7042 Paratge Natural Lilla El Titllar C-14 Vilanova de Prades de Poblet Rojals C-242 Els Cogullons Mare de Deu Vilaverd Fontscaldes del Montgoi C-37 Mola dels Ulldemolins Tossal de la La Bartra Quatre Termes T-700 Baltassana C-242 Prades El Pinetell C-240z T-713 T-701 Farena La Riba Masmolets TV-7041 Albarca T-704 La Cadeneta TV-7044 Picamoixons ALT CAMP Capafonts Mont-ral N-240 T-702 PRIORAT La Febro C-14 Margalef TV-7041 TV-7091 Riu El Bosquet TV-7421 TV-7045b Francoli TV-7021 T-3225 La Morera M.
    [Show full text]
  • Dos Nuevas Cuevas Del Bronce Medio Y Final Del Macizo De Prades
    Dos nuevas cuevas del bronce medio y final del macizo de Prades Por SALVADORVILASECA Eri tres aiiteriores trabajos dimos a co- en esta misma revista la Cozba (le Porta- iiocer trece cuevas prehistóricas del Cingle Lloret. ' I3laric de Arbolí, de las que sólo una tenía En el presente trabajo nos proponemos iioiiibre : la Co~ladel IZz~fi.Por este motivo, dar noticia de una nueva y pequeña cueva ii iiiedida que iban sieiido descubiertas, ex- sepulcral, la cueva N. Visitada por primera cavadas y publicadas, las denominamos vez por nosotros el 4 de febrero de 1962, cueva A a M, sierido la cueva C la citada había sido descubierta pocos días antes por del Kufí. nuestros amigos los hermanos Juncosa, Eii los mismos artículos, como localida- oriundos de Arbolí, residentes en Xeus, los des próximas a Arboli, publicamos : el se- cuales 110s comunicaroti amablemente su ha- pirlcro dcl 1~9,~.54-.55, del mismo Ci~igle llazgo, 110s regalaron el material que habían I3laric, destruido durante unas obras de re- lecogido y nos ayudar011 en la citada visita 11;iraciGii de la carretera de Tarragoiia a L4- y otra ulterior. ricla, en el tramo del Col1 d'Alforja ; la Como casi todas las cavidades del Cingle C'ozlu (Ic la Ilot~,situada eii la margen iz- Iilanc (llamado así por el color claro de las quierda del barranco da la Font del Brec, calizas del Muschelkalk que lo constituye~i) afluerite del Siurana ; el Az*cnc del Pep-An- es un hueco originado por la yuxtaposicióii toil, de la niargeri dcrcclia del mismo ba- de varios bloques despreiididos de la elevada rranco, y el scpulcro tic1 C'oll del Nassot.
    [Show full text]
  • 99. RECULL DE PREMSA. Parc Natural De Les Muntanyes De Prades
    RECULL DE PREMSA 99. Parc Natural de la Serra de Prades El Parc Natural de les Muntanyes de Prades, impulsat reusdigital - tarragona - 24 maig 2017 Una imatge de la reunió a la Diputació El Palau de la Diputació de Tarragona va ser el marc, ahir, d'una reunió amb alcaldes i regidors de setze municipis de les muntanyes de Prades per tal d'impulsar la creació del parc natural previst en aquesta zona, un projecte que estava aturat des de la dècada passada. Impulsada per la Generalitat, la reactivació del parc disposa del suport de la Diputació de Tarragona, institució que s'encarregarà de coordinar els municipis d'aquesta àrea per tal de garantir el necessari consens que permeti que el parc pugui ser una realitat. En la trobada d'ahir a la Diputació hi va haver la presència de la secretària general de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Marta Subirà, així com d'altres càrrecs institucionals. Informació publicada al diari El Punt Avui. Dimecres, 24 de maig del 2017. Es reprèn el projecte de Parc Natural de les Muntanyes de Prades Les muntanyes de Prades es podrien convertir en un Parc Natural. Després d'anys en què el projecte havia quedat aturat, Generalitat i Diputació de Tarragona l'han tornat a engegar. S'ha començat per buscar el consens de la vintena de municipis afectats. Els següents passos a seguir serà sumar-hi la resta d'actors implicats arreu de les 5 comarques afectades pel projecte. Redacció / TAC 12 - 24 maig 2017 Les Muntanyes de Prades poden ser el pròxim Parc Natural de Catalunya.
    [Show full text]
  • Onomàstica De Vilaverd Els Noms De Lloc I De Persona Del Terme Municipal
    278 podall 2015 Onomàstica de Vilaverd Els noms de lloc i de persona del terme municipal M Estudi dels noms de persona (cognoms i renoms) i de llocs (carrers i partides de terme) U S del poble de Vilaverd a través de fonts documentals, bliogràfiques i orals. E R N E Estudio de los nombres de persona (apellidos y apodos) y de lugar (calles y partidas del M término) del pueblo de Vilaverd a través de fuentes documentales, bibliográficas y U orales. S E R T C A study of personal names (Surnames and nicknames) and places (streets and out of A games) in the village of Vilaverd through oral and documentary sources bliogràfiques . R T S B A Josep M. Grau i Pujol. Arxiver i historiador (Montblanc, 1963), col·labora habitualment en revistes de centres d’estudis de la Concade Barberà, Camp de Tarragona i Terres de Girona, s’ha especialitzat en història moderna, si bé també investiga el període contemporani. Moisés Selfa Sastre (Pego, Alacant, 1973). És professor a la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat de Lleida. Doctor en Filologia (2000) per aquesta mateixa Universitat. Una de les seves línies de recerca actual és l'onomàstica de l'Alt Camp i la Conca de Barberà. 2015 podall 279 Onomàstica de Vilaverd Els noms de lloc i de persona del terme municipal Josep M. T. Grau Pujol Moisés Selfa Sastre. *[email protected] Paraules clau: Antroponímia, toponímia, Conca de Barberà Fa més de noranta anys de la creació de l´Oficina de Toponímia i Onomàstica de l´Institut d´Estudis Catalans (IEC), la confiaren a un jove erudit de vint-i-quatre anys, Josep Maria de Casacuberta, que tres anys després crearia l´emblemàtica editorial Barcino.
    [Show full text]
  • TARRAGONA 10 DISSABTE, 2 DE FEBRER DE 2019 Tarragona
    DIARI DE TARRAGONA 10 DISSABTE, 2 DE FEBRER DE 2019 Tarragona Inmobiliario XAVIER FERNÁNDEZ JOSÉ La vivienda nueva TARRAGONA Pisos con una mayor superficie y calidad, muchos de ellos con pis- cina, y, por tanto, más caros. Sus cuesta un 50% más compradores: parejas en torno a los cuarenta años de edad y con uno o dos hijos que venden el piso que adquirieron cuando empeza- en TGN que en Reus ron a vivir juntos y ahora buscan el piso ‘definitivo’, con espacio in- terior y exterior. Es la tipología base de las nuevas viviendas que se construyen en Tarragona y sus clientes, según explicó ayer el pre- sidente de la Comissió Territorial Un estudio revela que el municipio más caro de la demarcación para los Provincial de Tarragona de la Associació de Promotors de Cata- pisos de reciente construcción es Cambrils, y el más barato Masdenverge lunya, Daniel Roig. ciutats La vivienda que venden esas pa- rejas con hijos para poder adquirir los pisos nuevos es la que com- pran las parejas cerca de la trein- tena que empiezan su vida en común. Los inmuebles de segunda mano son la única forma de acce- der al mercado inmobiliario que tienen las parejas jóvenes. De he- cho, la compra de pisos usados quintuplica a la de los nuevos. Roig, el presidente de la enti- dad, Lluís Marsà; y el director ge- neral, J. Marc Torrent presentaron un exhaustivo estudio sobre el nú- mero, superficie y precio de las nuevas promociones de pisos y chalets que se construyeron el año Los inmuebles a la venta REUS de primera mano son de más calidad y superficie P17 para parejas con hijos Solidaridad con Kelly pasado en la demarcación de Ta- La comunidad latina ha rragona.
    [Show full text]
  • Fitxa Leader Del Camp (1.3
    Paisatge del Priorat (Consell Comarcal del Priorat) Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp Superfície: Alt Camp: Aiguamúrcia, Alcover, Alió, Bràfim, Cabra del Camp, Figuerola del Camp, els 2 Garidells, La Masó, El Milà, Montferri, Mont-ral, Nulles, el Pla de Santa Maria, el Pont 2.190,60 km d’Armentera, Puigpelat, la Riba, Querol, Rodonyà, el Rourell, Vallmoll, Valls, Vilabella i Població: Vila-rodona. Conca de Barberà: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l’Espluga de Francolí, Forès, 93.947 habitants Llorac, Montblanc, Passanant i Belltall, les Piles, Pira, Pontils, Rocafort de Queralt, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà de Comtat, Senan, Solivella, Vallclara, Vallfogona de Densitat de població: Riucorb, Vilanova de Prades, Vilaverd i Vimbodí i Poblet. 42,88 hab./km2 Priorat: Bellmunt del Priorat, la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Nombre de municipis: Montsant, Falset, la Figuera, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Mas- roig, el Molar, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, la Torre 93 municipis de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. Baix Camp: l’Albiol, l’Aleixar, Alforja, Arbolí, l’Argentera, les Borges del Camp, Botarell, Capafonts, Colldejou, Duesaigües, la Febró, Maspujols, Prades, Pratdip, Riudecanyes, Riudecols, Vilanova d’Escornalbou i Vilaplana. Baix Penedès: Bonastre, Masllorenç i el Montmell. Tarragonès: Renau, Salomó, la Secuita i Vespella de Gaià. Territori Dades de contacte El Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp actua a les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i el Baix Camp. Engloba també tres municipis de la comarca del Seus: Baix Penedès i quatre del Tarragonès.
    [Show full text]
  • Dossier Prensa Gran
    GRGRANAN FONDFONDOO LLAA MMUSSARAUSSA R A REUS REUS 03_06_2018 DOSSIER PRENSA CUMPLIMOS 5 AÑOS Polar Gran Fondo La Mussara cumple 5 años. Será el próximo 3 de junio de 2018, fecha en la que se disputará la quinta edición de una marcha cicloturista que pasó de ser el sueño de unos pocos a una multitudinaria jornada de puro ciclismo. Una cita anual protagonizada por la Marea Rosa y que, actualmente, es referencia a nivel internacional para todos los amantes del ciclismo. Gracias a todos los que nos han acompañado en estos 5 años. Gracias por dejarnos soñar y por formar parte de esta gran familia. QUÉ ES POLAR GRAN FONDO LA MUSSARA Polar Gran Fondo La Mussara es una marcha cicloturista que nació en 2014 con la ambición de escribir la leyenda en el mundo del ciclismo. En aquella primera edición se presentó en dos distancias: Gran Fondo (189km y 3.200m de desnivel positivo) y Medio Fondo (97km y 1.600m de desnivel positivo) con el objetivo de dar cabida a ciclistas amateurs y profesionales. ¡Lo consiguió! Se superaron todos los pronósticos y agotó en pocos días las 2.000 plazas disponibles. La segunda edición, en mayo de 2015, la participación se dobló y tiñó de rosa las carreteras de la provincia de Tarragona con una inmensa Marea Rosa de más de 4.000 ciclistas. Ya en 2016, se superaron los 6.000 ciclistas en la tercera edición de una marcha que alca- nzó una participación femenina del 10%. No fue un hecho aislado, Polar Gran Fondo La Mussara es, hoy por hoy, la marcha con más mujeres ciclistas en la línea de salida.
    [Show full text]
  • Environmental Impact Assessment
    Av. Marià Fortuny 83, 2n 3a 43203, REUS [email protected] www.limonium.org 977 342 069 Presentation LIMONIUM, SOCIETAT d’ACTUACIONS AMBIENTALS, was born as a company on April 1996. It is formed by a pluridisciplinar team of young but experienced professionals, educated in the items of environmental sciences, engineering, biology, land planning and environmental education. Limonium offers its experience to companies, public administrations and individuals, and because of this, two different working teams have been created: environmental consulting and communication and environmental education. Image of ENVIRONMENTAL CONSULTING AREA OF LIMONIUM: studies, projects, and assessments Image of COMMUNICATION and ENVIRONMENTAL EDUCATION TEAM OF LIMONIUM: education for sustainability and environmental concernment, for schools and general public. Limonium spp. Limonium is the latin name of a genus of plants named Sea-Lavanders or Statice in English. They belong to the famíly Plumbaginaceae, being small and generally linked to salty environments (salty marshes, inland and coastal salty soils and first coastal line). They consist morfologically on a basal rosette of leafs, usually fleshy, and long floral stems, with colors that change from white to violet through pink. The essence of genus Limonium defines the philosophy of our company: • Diversity: genus Limonium has more than 100 species in the Iberian Peninsula • Adaptation to local conditions: there is a different Limonium in almost every different cliff or salty marsh. • Adaptation to difficult conditions: Limonium plants always grow in difficult environments, in places that are harsh for other species. • Humility: Limonium are always humble plants, that know their limitations and that only flower when conditions are proper.
    [Show full text]
  • Pliego De Clausulas Técnicas Particulares Que Han De
    PLIEGO DE CLAUSULAS TÉCNICAS PARTICULARES QUE HAN DE REGIR EL CONTRATO, POR PROCEDIMENTO ABIERTO, DEL SERVICIO DE INTERCONEXIÓN MEDIANTE LA RED VIRTUAL PRIVADA (ALTANET-BA) EXISTENTE ENTRE LA DIPUTACIÓN DE TARRAGONA Y LOS AYUNTAMIENTOS Y CONSELLS COMARCALS DE LAS COMARCAS DE TARRAGONA. Este Pliego de Prescripciones Técnicas está formado por los siguientes apartados: Objeto del contrato Descripción técnica Requerimientos funcionales Requerimientos técnicos Plazo de ejecución Plazo de garantía Presupuesto base de licitación Criterios de valoración Clasificación empresarial Propiedad intelectual y confidencialidad Documentación a presentar Forma de pago 1 - OBJETO DEL CONTRATO Es objeto del contrato la renovación del servicio de la red privada de banda ancha existente entre la Diputación y un conjunto de Ayuntamientos y Consells Comarcals que más adelante se detalla, así como la implantación y puesta en funcionamiento de este servicio de red para los demás Entes Locales de Tarragona que soliciten este servicio durante el período de vigencia de este contrato. Se trata de un proyecto de “llaves en mano”, que se concretará en una prestación de servicio de red, que incluirá el uso del hardware, software, electrónica de red, elementos de supervisión de la red tanto activos como pasivos, así como el apoyo a usuarios finales. En ningún caso la Diputación de Tarragona pretende realizar inversión en infraestructura de red, se trata de la contratación de una prestación de servicio de red de comunicaciones, con una serie de valores añadidos que se detallan en este pliego de condiciones técnicas, para construir una extranet de Banda Ancha fiable y segura entre la Diputación de Tarragona y los Entes Locales de sus comarcas.
    [Show full text]
  • Paral·Lelismes Lèxics Entre Els Parlars Del Priorat I El Subdialecte Tortosí1
    Paral·lelismes lèxics entre els parlars del Priorat i el subdialecte tortosí1 Emili Llamas Puig Universitat Rovira i Virgili Justificació L’estudi lingüístic dels diferents parlars que conformen la llengua catalana ens ajuda a fer-nos un dibuix més precís de la riquesa dialectal que dona color a la nostra llengua. Estudiar amb profunditat els nostres parlars és alhora conèixer els nostres pobles, els nostres costums i, en definitiva, conèixer diferents maneres de veure i entendre el món que ens envolta. Cal doncs, reivindicar un dels patrimonis immaterials més valuosos que tenim, els nostres parlars. El fet que l’objecte d’estudi de la meva tesi doctoral sigui la comarca del Priorat respon a motius personals (vincles familiars i sentimentals) i científics (aquest territori no disposava d’un estudi geolingüístic exhaustiu). Però pel que aquí ens interessa hi ha encara un altre motiu per estudiar els parlars del Priorat i és el fet que la comarca estigui situada en una cruïlla de trets lingüístics que dona a aquests parlars una fesomia heterogènia i amb personalitat pròpia i diferenciada dels de les comarques veïnes (Ribera d’Ebre, Baix Camp i Garrigues). Aquesta particularitat fa que l’estudi d’aquests parlars sigui encara més atractiu. Breu descripció històrica i geogràfica2 La comarca del Priorat té 496,20 km2 i és vertebrada pel massís de Montsant, de la Serralada Prelitoral, a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.3 La 1 Aquest article és un dels resultats de la tesi doctoral “Els parlars del Priorat. Estudi geolingüístic” (inèdita), investigació que s’ha pogut dur a terme gràcies a l’obtenció d’una Beca de Recerca Predoctoral del Programa de Personal Investigador en Formació, concedida pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.
    [Show full text]
  • Catàleg D'activitats Del Parc Natural De La Serra De Montsant
    Catàleg d’activitats del Parc Natural de la Serra de Montsant 1 Presentació Des de la creació del Parc Natural l’abril de 2002, l’educació ambiental i la difusió dels valors naturals i culturals d’aquest espai natural protegit ha estat un dels objectius principals de l’equip de gestió. Amb aquesta voluntat finalment ens hem animat a editar aquest catàleg d’activitats dirigit a tots els públics interessats a aprofundir en el patrimoni natural i cultural de Montsant. Aquest catàleg s’estructura a partir de tres tipus d’activitats segons les característiques de la sortida. Són propostes que us permetran conèixer els indrets més singulars de la serra i us convidaran a passejar per qualsevol dels onze pobles que envolten el Parc, alhora que descobrir les activitats tradicionals que encara s’hi desenvolupen al voltant de l’oli, el vi, la fruita seca i els dolços. Un territori que és viu i vol continuar desenvolupant-se de manera coherent amb la conservació tot garantint la qualitat de vida dels que hi viuen. Aquesta oferta d’activitats està dissenyada per a grups de visitants que volen conèixer l’espai natural protegit de manera integral i es vehicula a partir de les empreses col·laboradores del Parc Natural, bones coneixedores del territori i dels seus valors. Una bona oportunitat per gaudir d’aquest territori de la mà dels seus guies locals! Neus Miró i Miró Directora del Parc Natural de Montsant Les eMPreses OrGanitZaDOres CATSUD eL BrOGit GUiatGes PeDrenca, natUra i cULtUra 626 684 917 – 636 162 426 689 006 199 690 251 295 [email protected] [email protected] [email protected] www.catsud.com www.elbrogit.com www.pedrenca.com 2 ACTIVITATS EN AQUESTA GUIA Aquesta guia està estructurada en 3 tipologies d’activitats: Activitats de tast, on proposem iniciar-vos en el coneixement de Montsant, els seus valors naturals, culturals, els seus pobles..
    [Show full text]