PROJECTE DE RECUPERACIÓ DEL CASTELL DE PRATDIP 2ª Fase

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

PROJECTE DE RECUPERACIÓ DEL CASTELL DE PRATDIP 2ª Fase PROJECTE DE RECUPERACIÓ DEL CASTELL DE PRATDIP 2ª fase Pratdip (Baix Camp) Ajuntament de Pratdip Agustí Boada i Fàbregas Arquitecte col. 48896‐8 Abril 2013 Í N D E X 1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA 2. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA 3. COMPLIMENT DE NORMATIVA 4. PLEC DE CONDICIONS 5. PRESSUPOST Amidaments Pressupost 6. PLÀNOLS 01. Situació i emplaçament. 02. Estat actual. Planta. 03. Estat actual. Secció. 04. Enderrocs. 05. Proposta. Planta. 06. Proposta. Secció. 07. Planilla de serralleria. MEMÒRIA DESCRIPTIVA NATURALESA DE L’ENCÀRREC L'encàrrec de redacció del present projecte, ha estat donat per l’Ajuntament de Pratdip en data 31 octubre de 2012, en tant que promotor, al tècnic: Agustí Boada i Fàbregas arquitecte col·legiat 48896-8, inscrit a la Demarcació de Tarragona del CoAC Carrer Lleó, 4 baixos 43004 Tarragona Telf-fax 977254935 – [email protected] En la redacció del projecte ha col·laborat: Alba Garcia Moya arquitecta col·legiada 55544-4, inscrita a la Demarcació de Tarragona del CoAC. TIPUS D’OBRA Els treballs a realitzar en la 2ª fase del projecte de recuperació del castell consisteixen en l’adequació de l’àmbit de l’actuació per tal que aquest sigui visitable, complint amb les normes de seguretat i accessibilitat pertinents. Els trets més important d’aquesta fase són els següents: - Excavació d’una part del nivell 2 (abans mirador) per tal de rebaixar la cota de paviment fins a situar-lo al nivell dels murs trobats en l’excavació arqueològica. - Consolidació dels murs de pedra perimetrals, així com dels murs trobats en l’excavació. - Col·locació de baranes i elements de protecció allí on cal per garantir la seguretat dels visitants. SITUACIÓ L’àmbit d’actuació on es desenvoluparà el projecte es situa dins del nucli urbà de Pratdip, en el punt més elevat del mateix, que es troba damunt d’una gran roca a la qual s’hi accedeix per unes escales que parteixen del carrer del Castell. Aquestes escales donen accés a dues plataformes en diferent nivell. QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA Segons el POUM del terme municipal de Pratdip vigent, aprovat el 30 d’octubre de 2008, l’àmbit d’actuació està classificat com a EP4 (Equipament Públic). PROTECCIÓ EXISTENT El Castell de Pratdip està declarat com a BCIN (Bé Cultural d’Interés Nacional). ANTECEDENTS HISTÒRICS El municipi de Pratdip està ubicat en un turó a 245m d’alçada, a la dreta del barranc conegut com de la Dòvia, en el punt on es troba amb el de Santa Marina. En un primer moment, Pratdip es va adscriure a la baronia d’Entença i amb aquesta fou incorporat al comtat de Prades. Aquest fet provocà una certa dependència de Tivissa, a la comarca de la Ribera D’Ebre. També va mantenir alguns drets sobre el terme l’arquebisbe de Barcelona. Les primeres referències es refereixen a la seva església, i apareixen a les bules papals d’Anastasi IV el 1154 i Celestí III el 1194. Existeix una pedra sepulcral encastada en el mur exterior de l’església parroquial que està datada el 1238. Aquesta llosa va pertànyer a Jacobus de Carcassona. Durant el primer terç del segle XIII, en el marc de les lluites entre faccions del territori, el municipi fou assaltat per Pere dels Arcs. Durant el S.XIV, en el moment de dotar-se l’Hospitalet de l’Infant, en el poble que avui posseeix el mateix nom, li foren adjudicades les aigües de Pratdip, que confluïen al riu Llastres; l’hospital posseïa drets sobre aquestes per moldre i regar. D’aquesta mateixa manera, l’hospital tenia drets sobre Pratdip en concepte de fruites, pa i oli, així com un cens de 25 lliures. El 1460 part d’aquests beneficis de l’hospital van ser permutats per drets sobre la renta del Castell. Les primeres notícies demogràfiques amb les que comptem daten del 1497, moment en que el poble tenia 31 focs. El 1515 en tenia 30, mentre que el 1553 el total comptabilitzat era de 45. Per alguns investigadors, com Pere Anguera, sembla que l’augment demogràfic estava associat a l’increment de la bonança econòmica. La seva principal activitat fou l’explotació de ruscos de mel, que el 1771 tributaven com a activitat industrial, juntament amb els forns de vidre. El primer cens del S.XIX, de 1830, comptabilitzà un total de 987 habitants, que van arribar a 1.110 el 1842. El terme fou objecte d’enfrontament durant la Guerra de la Independència, entre el coronel Iglésies i l’exèrcit francés. El castell, durant les Guerres Carlistes, va ser usat com a fortí, allotjant un destacament permanent. La’ny 1846 un fort terratrèmol va sacsejar el municipi, provocant esquerdes en murs de cases, de l’església i de la propera ermita de Santa Marina. Segons Madoz, en el seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (1850), Pratdip comptava amb presó, escola i sis masies en el seu terme. També cita l’abundància de boscos i camps, així com la important producció de blat, vi, oli, ametlles, patates, mel, cera, llenya i carbó. El ramat estava format per ovelles i cabres principalment. Com a industries, el poble comptava amb quatre molins de farina, dos d’oli, un forn de vidre i fàbriques d’espart i palma. A finals del S.XIX s’explotaven mines de ferro. Durant el S.XX s’accelera la caiguda demogràfica, arribant a uns 500 habitants a l’actualitat. TITULARITAT DEL TERRENY O EDIFICI El titular del Castell i de tot els terrenys que pertanyen a l’àmbit d’actuació és el propi Ajuntament de Pratdip. COMPANYIES I SERVEIS AFECTATS En els treballs a realitzar no es veu afectat cap servei. ESTAT ACTUAL DESCRIPCIÓ CONSTRUCTIVA ACTUAL Per tal de facilitar la descripció dels treballs, s’adjunta un esquema on s’indiquen la nomenclatura dels diversos nivells: En la 1ª fase del projecte de recuperació es va enderrocar l’estructura del dipòsit, i es va realitzar una excavació arqueològica que va descobrir algunes restes dels murs del Castell original. Es van cobrir els nivells 3 i 4 amb una capa de graves i es va muntar un entarimat en la plataforma 1ª per tal que les restes trobades quedessin protegides de les inclemències del temps durant els mesos en que es redactava el projecte de la 2ª fase. Actualment, el recinte es troba tancat al públic per no complir amb les mesures de seguretat per poder ser visitable, ja que hi ha desnivells importants i elements estructurals poc estables que podrien causar alguna caiguda amb conseqüències molt greus. RELACIÓ DE PATOLOGIES No es troben patologies importants que puguin afectar el ritme dels treballs a realitzar. OBJECTIU DE LA PROPOSTA L’objecte del present projecte és: 1. Descobrir els elements del Castell original que puguin trobar-se, centrant-nos en el nivell 2. 2. Consolidar els murs de pedra perimetrals per tal de garantir la seguretat dels usuaris. 3. Adequar l’àmbit d’actuació per a que pugui ser visitable. Els treballs 1 i 2 requereixen un control arqueològic per no malmetre les restes històriques del castell original que vagin quedant al descobert a mida que avanci l’excavació, i per controlar la correcta execució del consolidat dels murs de pedra. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA Enderrocs i moviment de terres S’enderrocarà la solera de formigó que envolta l’obertura feta en la 1ª fase al nivell 2, de forma que s’esborri la forma de “piscina” que té actualment. Un cop enderrocada la solera de formigó, s’excavarà fins arribar al nivell de roca original, o almenys fins a la cota de fons de l’excavació ja realitzada, de manera que els murs del Castell quedin descoberts uns 50-60 cm. S’inclouen totes les despeses corresponents al transport i dipòsit de la runa generada a un centre autoritzat. Paviments i acabats Posteriorment, es replenarà el fons de l’àmbit excavat amb una làmina geotextil i una capa de graves de 15cm de gruix, tal com es va fer en els nivells 3 i 4. En consolidaran els murs de pedra perimetrals, així com els murs descoberts en l’excavació, amb un rejuntat de morter de calç. La zona entre el nivell 2 i les escales d’accés al nivell 3, es terraplenarà i compactarà per tal de millorar l’estat del paviment i facilitar-ne l’accés. Serralleria i equipament Es col·locaran baranes i elements de protecció en diversos punts: - Al voltant del nivell 2, salvant un desnivell d’uns 3m. - A les escales d’accés al nivell 3. - Al desnivell entre els nivells 3 i 4. - A un part del mur perimetral del nivell 4, on l’alçada del mur és inferior als 1,10m normatius. Seguiment arqueològic Degut a l’interès patrimonial de les restes del castell, es preveu el seguiment dels treballs per part d’un arqueòleg per tal de no malmetre cap de les restes que puguin trobar-se. Seguretat i Salut S’ha considerat una partida corresponent a les mesures de seguretat i salut que cal adoptar per al correcte desenvolupament de les obres. ACTUACIÓ PER PUNTS - Enderroc de solera de formigó i buidat de terres de la zona perimetral a l’obertura realitzada en el nivell 2 en la 1ª fase., fins arribar a una cota d’uns 50-60cm per sota del coronament dels murs descoberts. A la imatge s’indica les zones a excavar amb una fletxa en vermell. Amb una fletxa de color blanc, s’indica la cota fins on s’arribarà en l’excavació, aproximadament 1,70m per sota de la solera existent. Amb color verd, s’indica la cota de coronament del murs descoberts, aproximadament entre uns 0,70 i 1,00 m per sota de la solera.
Recommended publications
  • Dos Nuevas Cuevas Del Bronce Medio Y Final Del Macizo De Prades
    Dos nuevas cuevas del bronce medio y final del macizo de Prades Por SALVADORVILASECA Eri tres aiiteriores trabajos dimos a co- en esta misma revista la Cozba (le Porta- iiocer trece cuevas prehistóricas del Cingle Lloret. ' I3laric de Arbolí, de las que sólo una tenía En el presente trabajo nos proponemos iioiiibre : la Co~ladel IZz~fi.Por este motivo, dar noticia de una nueva y pequeña cueva ii iiiedida que iban sieiido descubiertas, ex- sepulcral, la cueva N. Visitada por primera cavadas y publicadas, las denominamos vez por nosotros el 4 de febrero de 1962, cueva A a M, sierido la cueva C la citada había sido descubierta pocos días antes por del Kufí. nuestros amigos los hermanos Juncosa, Eii los mismos artículos, como localida- oriundos de Arbolí, residentes en Xeus, los des próximas a Arboli, publicamos : el se- cuales 110s comunicaroti amablemente su ha- pirlcro dcl 1~9,~.54-.55, del mismo Ci~igle llazgo, 110s regalaron el material que habían I3laric, destruido durante unas obras de re- lecogido y nos ayudar011 en la citada visita 11;iraciGii de la carretera de Tarragoiia a L4- y otra ulterior. ricla, en el tramo del Col1 d'Alforja ; la Como casi todas las cavidades del Cingle C'ozlu (Ic la Ilot~,situada eii la margen iz- Iilanc (llamado así por el color claro de las quierda del barranco da la Font del Brec, calizas del Muschelkalk que lo constituye~i) afluerite del Siurana ; el Az*cnc del Pep-An- es un hueco originado por la yuxtaposicióii toil, de la niargeri dcrcclia del mismo ba- de varios bloques despreiididos de la elevada rranco, y el scpulcro tic1 C'oll del Nassot.
    [Show full text]
  • 99. RECULL DE PREMSA. Parc Natural De Les Muntanyes De Prades
    RECULL DE PREMSA 99. Parc Natural de la Serra de Prades El Parc Natural de les Muntanyes de Prades, impulsat reusdigital - tarragona - 24 maig 2017 Una imatge de la reunió a la Diputació El Palau de la Diputació de Tarragona va ser el marc, ahir, d'una reunió amb alcaldes i regidors de setze municipis de les muntanyes de Prades per tal d'impulsar la creació del parc natural previst en aquesta zona, un projecte que estava aturat des de la dècada passada. Impulsada per la Generalitat, la reactivació del parc disposa del suport de la Diputació de Tarragona, institució que s'encarregarà de coordinar els municipis d'aquesta àrea per tal de garantir el necessari consens que permeti que el parc pugui ser una realitat. En la trobada d'ahir a la Diputació hi va haver la presència de la secretària general de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Marta Subirà, així com d'altres càrrecs institucionals. Informació publicada al diari El Punt Avui. Dimecres, 24 de maig del 2017. Es reprèn el projecte de Parc Natural de les Muntanyes de Prades Les muntanyes de Prades es podrien convertir en un Parc Natural. Després d'anys en què el projecte havia quedat aturat, Generalitat i Diputació de Tarragona l'han tornat a engegar. S'ha començat per buscar el consens de la vintena de municipis afectats. Els següents passos a seguir serà sumar-hi la resta d'actors implicats arreu de les 5 comarques afectades pel projecte. Redacció / TAC 12 - 24 maig 2017 Les Muntanyes de Prades poden ser el pròxim Parc Natural de Catalunya.
    [Show full text]
  • TARRAGONA 10 DISSABTE, 2 DE FEBRER DE 2019 Tarragona
    DIARI DE TARRAGONA 10 DISSABTE, 2 DE FEBRER DE 2019 Tarragona Inmobiliario XAVIER FERNÁNDEZ JOSÉ La vivienda nueva TARRAGONA Pisos con una mayor superficie y calidad, muchos de ellos con pis- cina, y, por tanto, más caros. Sus cuesta un 50% más compradores: parejas en torno a los cuarenta años de edad y con uno o dos hijos que venden el piso que adquirieron cuando empeza- en TGN que en Reus ron a vivir juntos y ahora buscan el piso ‘definitivo’, con espacio in- terior y exterior. Es la tipología base de las nuevas viviendas que se construyen en Tarragona y sus clientes, según explicó ayer el pre- sidente de la Comissió Territorial Un estudio revela que el municipio más caro de la demarcación para los Provincial de Tarragona de la Associació de Promotors de Cata- pisos de reciente construcción es Cambrils, y el más barato Masdenverge lunya, Daniel Roig. ciutats La vivienda que venden esas pa- rejas con hijos para poder adquirir los pisos nuevos es la que com- pran las parejas cerca de la trein- tena que empiezan su vida en común. Los inmuebles de segunda mano son la única forma de acce- der al mercado inmobiliario que tienen las parejas jóvenes. De he- cho, la compra de pisos usados quintuplica a la de los nuevos. Roig, el presidente de la enti- dad, Lluís Marsà; y el director ge- neral, J. Marc Torrent presentaron un exhaustivo estudio sobre el nú- mero, superficie y precio de las nuevas promociones de pisos y chalets que se construyeron el año Los inmuebles a la venta REUS de primera mano son de más calidad y superficie P17 para parejas con hijos Solidaridad con Kelly pasado en la demarcación de Ta- La comunidad latina ha rragona.
    [Show full text]
  • Mesozoico De La Galera (103)
    Mesozoico de La Galera (103) ÍNDICE Í N D I C E 1.- LOCALIZACIÓN Y LÍMITES............................................................................................................1 2.- CARACTERÍSTICAS GEOLÓGICAS ...............................................................................................1 3.- ACUÍFEROS ...................................................................................................................................2 4.- PARÁMETROS HIDRODINÁMICOS ...............................................................................................3 5.- PIEZOMETRÍA Y DIRECCIONES DE FLUJO.....................................................................................3 6.- ÁREAS DE RECARGA Y DESCARGA.............................................................................................5 7.- HIDROQUIMICA............................................................................................................................6 8.- PROBLEMÁTICA ............................................................................................................................7 Pág - i Masa de agua subterránea de La Plana de La Galera - 103 1.- LOCALIZACIÓN Y LÍMITES La masa de agua subterránea del Mesozoico de La Galera (09.102) cuenta con una extensión de 358 km². Localizada en la provincia de Tarragona, incluye las comarcas de Montsià, Baix Ebre, Terra Alta y Ribera d’Ebre. Constituye los materiales mesozoicos de la fosa tectónica de dirección N-S limitada por los Puertos de Tortosa al NO y la Sierra de Montsiá
    [Show full text]
  • Environmental Impact Assessment
    Av. Marià Fortuny 83, 2n 3a 43203, REUS [email protected] www.limonium.org 977 342 069 Presentation LIMONIUM, SOCIETAT d’ACTUACIONS AMBIENTALS, was born as a company on April 1996. It is formed by a pluridisciplinar team of young but experienced professionals, educated in the items of environmental sciences, engineering, biology, land planning and environmental education. Limonium offers its experience to companies, public administrations and individuals, and because of this, two different working teams have been created: environmental consulting and communication and environmental education. Image of ENVIRONMENTAL CONSULTING AREA OF LIMONIUM: studies, projects, and assessments Image of COMMUNICATION and ENVIRONMENTAL EDUCATION TEAM OF LIMONIUM: education for sustainability and environmental concernment, for schools and general public. Limonium spp. Limonium is the latin name of a genus of plants named Sea-Lavanders or Statice in English. They belong to the famíly Plumbaginaceae, being small and generally linked to salty environments (salty marshes, inland and coastal salty soils and first coastal line). They consist morfologically on a basal rosette of leafs, usually fleshy, and long floral stems, with colors that change from white to violet through pink. The essence of genus Limonium defines the philosophy of our company: • Diversity: genus Limonium has more than 100 species in the Iberian Peninsula • Adaptation to local conditions: there is a different Limonium in almost every different cliff or salty marsh. • Adaptation to difficult conditions: Limonium plants always grow in difficult environments, in places that are harsh for other species. • Humility: Limonium are always humble plants, that know their limitations and that only flower when conditions are proper.
    [Show full text]
  • ESTADO ACTUAL Y EVOLUCIÓN DE LA INTRUSIÓN MARINA EN LOS ACUÍFEROS COSTEROS DEL LITORAL MERIDIONAL DE TARRAGONA (ESPAÑA) Eduardo A
    TECNOLOGÍA DE LA INTRUSIÓN DE AGUA DE MAR EN ACUÍFEROS COSTEROS: PAÍSES MEDITERRÁNEOS ©IGME. Madrid 2003. ISBN. 84-7840-470-8 ESTADO ACTUAL Y EVOLUCIÓN DE LA INTRUSIÓN MARINA EN LOS ACUÍFEROS COSTEROS DEL LITORAL MERIDIONAL DE TARRAGONA (ESPAÑA) Eduardo A. Garrido Schneider Hidrogeólogo. Instituto Geológico y Minero de España. [email protected] RESUMEN Perelló, where the recharge deficit, permeability, piezo- Con datos de las redes de control de distintos metric gradient, and water pumping lead to a high Organismos (IGME, CHE y ACA) se analiza, globalmen- degree of salination in the north of L’Ampolla and in the te, el estado de la intrusión marina de las unidades whole L’Ametlla aquifer. Nevertheless, the salinity evo- hidrogeológicas del Bajo Ebro-Montsiá y del Perelló en lution in all the aquifers of this unit has been favoura- el año 1999, y se compara con la situación que mante- ble during the last five years. nían durante los cinco años anteriores. Los acuíferos del complejo deltaico del Ebro muestran una salinización Key words natural permanente y creciente conforme penetran en Ebro delta, Perelló, monitoring networks, piezo- el mar. Las planas costeras, sectores proximales del metry, chloride, facies, ionic ratios, salinization, evolu- delta y depósitos entre Tortosa y Amposta reciben apor- tion. tes subterráneos de los mesozoicos circundantes que frenan el avance de la salinización, pero son insuficien- INTRODUCCIÓN tes en L’Ampolla, en Amposta y en San Carlos de la El litoral del sur de la provincia de Tarragona (figu- Rápita. La intrusión también afecta a las planas cuater- ra 1) acoge una de las formaciones deltaicas más narias y mesozoicos de la unidad del Perelló donde el importantes del mar Mediterráneo creada a partir de déficit de recarga, permeabilidad, gradientes piezomé- los aportes sedimentarios del río Ebro en su punto de tricos y extracciones favorecen un elevado grado de desembocadura.
    [Show full text]
  • Onomàstica Del Terme Municipal D'ulldemolins
    Onomàstica del terme municipal d’Ulldemolins 1 Ramon Pere Anglès, Ramon Amigó Anglès Onomàstica del terme municipal d’Ulldemolins ICC Institut Cartogràfic de Catalunya 2 Onomàstica del terme municipal d’Ulldemolins Onomàstica del terme municipal d’Ulldemolins 3 Ramon Pere Anglès, Ramon Amigó Anglès Onomàstica del terme municipal d’Ulldemolins Onomàstica del terme municipal d’Ulldemolins Onomàstica del terme municipal Ramon Pere Anglès, Ramon Amigó Anglès d’Ulldemolins Ramon Pere Anglès Primera edició digital: juny 2009 Ramon Amigó Anglès Primera edició en paper: abril 1997 Tesi de Llicenciatura Filologia Catalana Dirigida pel Dr. Enric Moreu-Rey De l’edició digital: Universitat de Barcelona © Societat d’Onomàstica Departament de Lingüística Romànica © Institut Cartogràfic de Catalunya © Mapes: Institut Cartogràfic de Catalunya Tarragona, 1995 Institut Cartogràfic de Catalunya Parc de Montjuïc- 08038 Barcelona Telèfon: 93 567 15 00 http://www.icc.cat Societat d’Onomàstica Diputació, 276, pral. 1 08010 Barcelona http://www.onomastica.cat Disseny editorial: Twotypes_Comunicació Gràfica http://www.twotypes.cat Sumari Sumari Paraules preliminars ������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������ 11 Fonts documentals ��������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������� 15 Introducció ����������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������
    [Show full text]
  • Pliego De Clausulas Técnicas Particulares Que Han De
    PLIEGO DE CLAUSULAS TÉCNICAS PARTICULARES QUE HAN DE REGIR EL CONTRATO, POR PROCEDIMENTO ABIERTO, DEL SERVICIO DE INTERCONEXIÓN MEDIANTE LA RED VIRTUAL PRIVADA (ALTANET-BA) EXISTENTE ENTRE LA DIPUTACIÓN DE TARRAGONA Y LOS AYUNTAMIENTOS Y CONSELLS COMARCALS DE LAS COMARCAS DE TARRAGONA. Este Pliego de Prescripciones Técnicas está formado por los siguientes apartados: Objeto del contrato Descripción técnica Requerimientos funcionales Requerimientos técnicos Plazo de ejecución Plazo de garantía Presupuesto base de licitación Criterios de valoración Clasificación empresarial Propiedad intelectual y confidencialidad Documentación a presentar Forma de pago 1 - OBJETO DEL CONTRATO Es objeto del contrato la renovación del servicio de la red privada de banda ancha existente entre la Diputación y un conjunto de Ayuntamientos y Consells Comarcals que más adelante se detalla, así como la implantación y puesta en funcionamiento de este servicio de red para los demás Entes Locales de Tarragona que soliciten este servicio durante el período de vigencia de este contrato. Se trata de un proyecto de “llaves en mano”, que se concretará en una prestación de servicio de red, que incluirá el uso del hardware, software, electrónica de red, elementos de supervisión de la red tanto activos como pasivos, así como el apoyo a usuarios finales. En ningún caso la Diputación de Tarragona pretende realizar inversión en infraestructura de red, se trata de la contratación de una prestación de servicio de red de comunicaciones, con una serie de valores añadidos que se detallan en este pliego de condiciones técnicas, para construir una extranet de Banda Ancha fiable y segura entre la Diputación de Tarragona y los Entes Locales de sus comarcas.
    [Show full text]
  • Foreign Rights 2017 Lagalera Foreign Rights 2017
    2017 Foreign Rights Foreign laGalera Foreign Rights 2017 Refugee. One Family’s Odyssey Tessa Julià / Illustrated by Anna Gordillo New! Never has a fictional story been so real. Refugee is a marvellous picture book to raise the awareness of the who- le family about the plight of refugees, perfect for understanding their painful reality and to explain it to young children. “Why have they woken me up in such a rush? It is still dark outside. We leave carrying only a few things. We are not going for a day out. Everyone looks scared and sad. I’m scared. Dad holds my hand tightly. It hurts. I feel like crying. But I don’t. Where are we going? Why are we running away?” These are some of the questions posed by the protagonist of this story with so much reality in it. Author Tessa Julià and illustrator Anna Gordillo have joined forces to present us with a beautiful yet unsettling picture book about the crude reality faced by refugees, but offering a glimmer of hope. Part of the profts generated from the sales of the Spanish and Ca- talan editions will be donated to Open Arms, a non-governmental organisation dedicated to helping refugees. «Why are we leaving? Publication: February 2017 Why do we have to Hardcover Pages: 40 walk so much? Age: 4+ What about my toys? Size: 20,5 x 29 cm And my bed? I’m scared.» Tessa Julià Anna Gordillo combines her work as a teacher with studied Fine Arts at the University of Barcelona. In 2016 her writing.
    [Show full text]
  • Paral·Lelismes Lèxics Entre Els Parlars Del Priorat I El Subdialecte Tortosí1
    Paral·lelismes lèxics entre els parlars del Priorat i el subdialecte tortosí1 Emili Llamas Puig Universitat Rovira i Virgili Justificació L’estudi lingüístic dels diferents parlars que conformen la llengua catalana ens ajuda a fer-nos un dibuix més precís de la riquesa dialectal que dona color a la nostra llengua. Estudiar amb profunditat els nostres parlars és alhora conèixer els nostres pobles, els nostres costums i, en definitiva, conèixer diferents maneres de veure i entendre el món que ens envolta. Cal doncs, reivindicar un dels patrimonis immaterials més valuosos que tenim, els nostres parlars. El fet que l’objecte d’estudi de la meva tesi doctoral sigui la comarca del Priorat respon a motius personals (vincles familiars i sentimentals) i científics (aquest territori no disposava d’un estudi geolingüístic exhaustiu). Però pel que aquí ens interessa hi ha encara un altre motiu per estudiar els parlars del Priorat i és el fet que la comarca estigui situada en una cruïlla de trets lingüístics que dona a aquests parlars una fesomia heterogènia i amb personalitat pròpia i diferenciada dels de les comarques veïnes (Ribera d’Ebre, Baix Camp i Garrigues). Aquesta particularitat fa que l’estudi d’aquests parlars sigui encara més atractiu. Breu descripció històrica i geogràfica2 La comarca del Priorat té 496,20 km2 i és vertebrada pel massís de Montsant, de la Serralada Prelitoral, a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.3 La 1 Aquest article és un dels resultats de la tesi doctoral “Els parlars del Priorat. Estudi geolingüístic” (inèdita), investigació que s’ha pogut dur a terme gràcies a l’obtenció d’una Beca de Recerca Predoctoral del Programa de Personal Investigador en Formació, concedida pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.
    [Show full text]
  • Catàleg D'activitats Del Parc Natural De La Serra De Montsant
    Catàleg d’activitats del Parc Natural de la Serra de Montsant 1 Presentació Des de la creació del Parc Natural l’abril de 2002, l’educació ambiental i la difusió dels valors naturals i culturals d’aquest espai natural protegit ha estat un dels objectius principals de l’equip de gestió. Amb aquesta voluntat finalment ens hem animat a editar aquest catàleg d’activitats dirigit a tots els públics interessats a aprofundir en el patrimoni natural i cultural de Montsant. Aquest catàleg s’estructura a partir de tres tipus d’activitats segons les característiques de la sortida. Són propostes que us permetran conèixer els indrets més singulars de la serra i us convidaran a passejar per qualsevol dels onze pobles que envolten el Parc, alhora que descobrir les activitats tradicionals que encara s’hi desenvolupen al voltant de l’oli, el vi, la fruita seca i els dolços. Un territori que és viu i vol continuar desenvolupant-se de manera coherent amb la conservació tot garantint la qualitat de vida dels que hi viuen. Aquesta oferta d’activitats està dissenyada per a grups de visitants que volen conèixer l’espai natural protegit de manera integral i es vehicula a partir de les empreses col·laboradores del Parc Natural, bones coneixedores del territori i dels seus valors. Una bona oportunitat per gaudir d’aquest territori de la mà dels seus guies locals! Neus Miró i Miró Directora del Parc Natural de Montsant Les eMPreses OrGanitZaDOres CATSUD eL BrOGit GUiatGes PeDrenca, natUra i cULtUra 626 684 917 – 636 162 426 689 006 199 690 251 295 [email protected] [email protected] [email protected] www.catsud.com www.elbrogit.com www.pedrenca.com 2 ACTIVITATS EN AQUESTA GUIA Aquesta guia està estructurada en 3 tipologies d’activitats: Activitats de tast, on proposem iniciar-vos en el coneixement de Montsant, els seus valors naturals, culturals, els seus pobles..
    [Show full text]
  • 3.2.5. El Priorat
    3.2.5. El Priorat Comprèn 23 municipis: Bellmunt del Priorat, la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Montsant, Falset, la Figuera, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Masroig, el Molar, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. La comarca del Priorat està ubicada al centre de les comarques de Tarragona, a una distància relativament similar del mar (costa Daurada) i del límit administratiu amb l’Aragó. Té una superfície d’uns 498,57 km2, que representa un 16,6 % de l’àmbit del Pla i un 1,5% de la superfície total de Catalunya. El seu perímetre recorre 127,33 km. La seva capital és Falset que té una extensió de 31,6 km2; els municipis amb més extensió són Cornudella de Montsant amb 63,5 km2 i la Morera de Montsant amb 52,9 km2, que junts ocupen un 23% dels km2 totals de la comarca; els més petits en extensió són la Vilella Alta i la Vilella Baixa amb poc més de 5 km2 cadascuna. A la comarca hi ha 30 entitats singulars de població. Medi físic Geogràficament, i a grans trets, al Priorat hi podem diferenciar una zona muntanyenca al nord i nord- est i una zona central de transició cap a les zones més planeres del sud. A diferencia de les altres comarques de l’àmbit, aquesta està orientada cap a l’Ebre, i constitueix l’extrem més oriental de la cubeta de Mòra la Nova i Mòra d’Ebre.
    [Show full text]