3.2.5. El Priorat
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
3.2.5. El Priorat Comprèn 23 municipis: Bellmunt del Priorat, la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Montsant, Falset, la Figuera, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Masroig, el Molar, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. La comarca del Priorat està ubicada al centre de les comarques de Tarragona, a una distància relativament similar del mar (costa Daurada) i del límit administratiu amb l’Aragó. Té una superfície d’uns 498,57 km2, que representa un 16,6 % de l’àmbit del Pla i un 1,5% de la superfície total de Catalunya. El seu perímetre recorre 127,33 km. La seva capital és Falset que té una extensió de 31,6 km2; els municipis amb més extensió són Cornudella de Montsant amb 63,5 km2 i la Morera de Montsant amb 52,9 km2, que junts ocupen un 23% dels km2 totals de la comarca; els més petits en extensió són la Vilella Alta i la Vilella Baixa amb poc més de 5 km2 cadascuna. A la comarca hi ha 30 entitats singulars de població. Medi físic Geogràficament, i a grans trets, al Priorat hi podem diferenciar una zona muntanyenca al nord i nord- est i una zona central de transició cap a les zones més planeres del sud. A diferencia de les altres comarques de l’àmbit, aquesta està orientada cap a l’Ebre, i constitueix l’extrem més oriental de la cubeta de Mòra la Nova i Mòra d’Ebre. Gairebé la meitat del territori del Priorat té una altitud superior als 600m i només el 8% es troba per sota dels 200m. La zona muntanyenca pertany a la serralada pre-litoral catalana, que s’estén amb una lleugera inclinació des del nord-est cap al sud-oest. Aquí el relleu és abrupte, amb muntanyes, barrancs i cingleres que, sovint, conformen un paisatge espectacular. Destaquen, per la seva extensió i espectacularitat, la serra Major del Montsant, màxima alçada de la comarca (Roca Corbatera, 1.163 m.); la serra de la Llena (Punta del General, 924 m.) al límit amb les Garrigues i la Conca de Barberà; i l’extrem occidental de les muntanyes de Prades (cingles de Siurana, 737 m.). També aquí neixen els principals cursos d’aigua del Priorat, com el riu de Siurana i el riu de Montsant. El relleu complicat ha suposat un baix desenvolupament del poblament humà i, en algunes zones, un estat de conservació del patrimoni natural molt elevat. A la zona central de la comarca hi dominen les muntanyes baixes i de formes arrodonides, amb altures moderades (la Pedra del Terme, 601 m.; lo Molló, 915 m., ja al límit amb el Baix Camp). Aquesta orografia, malgrat que complicada, és molt més accessible que la zona nord, i per això s’hi han instal·lat bona part dels nuclis urbans de la comarca (Torroja, Porrera, Gratallops...). És en aquesta zona on el conreu de la vinya i l’elaboració del vi ha suposat, en els darrers anys, un important impuls econòmic al Priorat. Al sud del Priorat les zones més planeres guanyen importància, el relleu es suavitza i les comunicacions són més fàcils. Aquí hi trobem la capital, Falset, i la principal via de comunicació, la carretera N-420, que creua la comarca d’est a oest. A la part sud d’aquesta zona el relleu es torna a complicar, en els estreps septentrionals de la serralada litoral que conformen les moles de Colldejou i de Llaberia, amb altures que s’eleven fins als 762 m. de l’Enderrocada. La xarxa hidrològica del Priorat pertany a la conca de l’Ebre, on desemboquen les aigües que es recullen a la comarca, quasi totes a través del riu de Siurana. Al nord i paral·lel a aquest, el barranc del Rec de Bas neix a la Serra del Tormo i desemboca directament a l’Ebre. Encara més al nord, el barranc del Purgatori davalla cap al nord des de la serra de la Llena, cap a la comarca de les Garrigues. Malgrat la concentració final en únic riu, la xarxa hidrogràfica del Priorat és complexa, principalment per l’orografia de la meitat nord de la comarca. Hi ha tres rius principals, el més important el riu de Siurana que neix al nord-est del Priorat, en recollir les aigües de la part occidental de les muntanyes Diagnosi general. Memòria 3. 55 de Prades i la serra de la Mussara. Inicialment es dirigeix d’est a oest per sota la serra del Montsant, però a l’alçada de Torroja canvia de rumb, i pren direcció sud-oest, amb un traçat encara sinuós, per sortir de la comarca i ajuntar-se a l’Ebre a l’alçada de Garcia (la Ribera d’Ebre). El riu Montsant, es forma per la conjunció de multitud de barrancs i torrents que baixen del nord de la serra del Montsant, de la serra de la Llena i dels contraforts nord-occidentals de les muntanyes de Prades. Desprès d’un recorregut sinuós d’est a oest pel nord de la comarca, amb paisatges tant espectaculars com el congost del Fraguerau, el riu rodeja la serra del Montsant per l’oest, i després gira cap al sud per ajuntar-se al riu de Siurana a la part central occidental de la comarca. El riu de Capçanes o dels Guiamets, al sud de la comarca, és un altre afluent important, per bé que menor, del riu de Siurana. El conjunt de la xarxa hidrogràfica presenta un règim clarament mediterrani, amb grans diferències de cabal entre les èpoques més plujoses (primavera i tardor) i les més seques. La majoria de torrents i barrancs secundaris romanen secs bona part de l’any. Diagnosi general. Memòria 3. 56 Els cursos fluvials del Priorat presenten, en general, un bon estat de conservació, i en alguns casos, com el tram alt del riu Montsant, el bosc de ribera està ben desenvolupat i la fauna associada és força interessant. Cal lamentar, però, l’impacte que representa la presència d’embassaments a les zones altes dels rius (embassament de Siurana, al riu homònim; de Margalef, al riu Montsant; i dels Guiamets, al riu de Capçanes). L’Inventari de Zones Humides de Catalunya (Departament de Medi Ambient i Habitatge) recull al Priorat, els Herbassars del barranc dels Enllossats i l’Assut de la venta del Pubill, al municipi de Cornudella de Montsant. És de destacar que, a diferència d’altres comarques (per exemple, als Pirineus), el traçat dels rius principals no ha estat l’element més important d’estructuració territorial (per exemple, les principals vies de comunicació no van paral·leles a aquests rius). La raó és la complexitat orogràfica dels territoris que recorren aquests rius, fet que ha desplaçat la principal via de comunicació (carretera N- 420) a les terres més planes del sud de la comarca. El colls de la Teixeta i d’Alforja canalitzen el trànsit cap a Baix Camp. Dades socioeconòmiques Tot seguit es detallen les dades socioeconòmiques principals de cadascun dels municipis i els corresponents assentaments que els conformen. Si bé per a la presa de decisions en l’elaboració del Pla territorial s’ha utilitzat sempre la informació estadística més actual disponible, hi ha una sèrie de dades que només es poden obtenir a partir del cens de població, el qual es realitza cada deu anys (el darrer es va fer l’any 2001). Per tal d’obtenir una imatge coherent de cada comarca, en aquestes taules informatives comarcals s’ha preferit no barrejar dades de diversos anys i, encara que existeixin dades més recents per alguns camps –que existeixen–, s’ha optat per donar la darrera radiografia homogènia de la comarca. Expressions utilitzades: “POR” és la població ocupada resident; “LTL” són els llocs de treball localitzats; “taxa de dependència” és la relació de menors de 14 anys i majors de 65 anys respecte a la POR. A la columna “Equipaments Educatius” 1 significa que tenen consultori, 2 que tenen CAP i 3 que tenen hospital; a la columna “Equipaments Educatius” 1 significa que tenen escola, 2 que tenen Institut i 3 que tenen estudis universitaris. Diagnosi general. Memòria 3. 57 Població El Priorat és la comarca amb una densitat de població més baixa de les comarques del Camp de Tarragona. En el conjunt comarcal és de 20 habitants per km2 . La capital, Falset, té una densitat de 87 persones/ km2. Tot i que la capitalitat de la contrada ha estat sempre tradicionalment atribuïda a Falset o a Cornudella, dins la comarca es poden diferenciar diferents àmbits: Bellmunt, Gratallops, la Morera, Poboleda, Porrera, Torroja i la Vilella Alta formen el Priorat històric; Cornudella i Ulldemolins formen part de l’Alt Priorat; i la resta de municipis constituirien el Baix Priorat Taula: Dades bàsiques de la comarca del Priorat 2007 Comarca Nombre Capital Superfície Població 2007 Densitat Pes (%) municipis (Km2) població 2007 població capital/ comarca Priorat 23 Falset 498,57 9.785 19,6 28% Total àmbit 131 2.999,02 575.333 191,84 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’IDESCAT. El moment òptim de poblament de la comarca fou el 1887, poc abans de la invasió de la fil·loxera, que abaté totes les vinyes. Entre el 1900 i el 1970 perd el 45% de la població. La tendència a la baixa va continuar al conjunt de la comarca. La població l’any 2001 era de 9196 habitants, el que representa el 89% de la població existent l’any 1981.