3.2.5. El Priorat

Comprèn 23 municipis: Bellmunt del Priorat, la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Montsant, Falset, la Figuera, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Masroig, el Molar, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa.

La comarca del Priorat està ubicada al centre de les comarques de Tarragona, a una distància relativament similar del mar (costa Daurada) i del límit administratiu amb l’Aragó. Té una superfície d’uns 498,57 km2, que representa un 16,6 % de l’àmbit del Pla i un 1,5% de la superfície total de Catalunya. El seu perímetre recorre 127,33 km.

La seva capital és Falset que té una extensió de 31,6 km2; els municipis amb més extensió són Cornudella de Montsant amb 63,5 km2 i la Morera de Montsant amb 52,9 km2, que junts ocupen un 23% dels km2 totals de la comarca; els més petits en extensió són la Vilella Alta i la Vilella Baixa amb poc més de 5 km2 cadascuna. A la comarca hi ha 30 entitats singulars de població.

Medi físic

Geogràficament, i a grans trets, al Priorat hi podem diferenciar una zona muntanyenca al nord i nord- est i una zona central de transició cap a les zones més planeres del sud. A diferencia de les altres comarques de l’àmbit, aquesta està orientada cap a l’Ebre, i constitueix l’extrem més oriental de la cubeta de Mòra la Nova i Mòra d’Ebre. Gairebé la meitat del territori del Priorat té una altitud superior als 600m i només el 8% es troba per sota dels 200m.

La zona muntanyenca pertany a la serralada pre-litoral catalana, que s’estén amb una lleugera inclinació des del nord-est cap al sud-oest. Aquí el relleu és abrupte, amb muntanyes, barrancs i cingleres que, sovint, conformen un paisatge espectacular. Destaquen, per la seva extensió i espectacularitat, la serra Major del Montsant, màxima alçada de la comarca (Roca Corbatera, 1.163 m.); la serra de la Llena (Punta del General, 924 m.) al límit amb les Garrigues i la Conca de Barberà; i l’extrem occidental de les muntanyes de Prades (cingles de Siurana, 737 m.). També aquí neixen els principals cursos d’aigua del Priorat, com el riu de Siurana i el riu de Montsant. El relleu complicat ha suposat un baix desenvolupament del poblament humà i, en algunes zones, un estat de conservació del patrimoni natural molt elevat.

A la zona central de la comarca hi dominen les muntanyes baixes i de formes arrodonides, amb altures moderades (la Pedra del Terme, 601 m.; lo Molló, 915 m., ja al límit amb el Baix Camp). Aquesta orografia, malgrat que complicada, és molt més accessible que la zona nord, i per això s’hi han instal·lat bona part dels nuclis urbans de la comarca (Torroja, Porrera, Gratallops...). És en aquesta zona on el conreu de la vinya i l’elaboració del vi ha suposat, en els darrers anys, un important impuls econòmic al Priorat.

Al sud del Priorat les zones més planeres guanyen importància, el relleu es suavitza i les comunicacions són més fàcils. Aquí hi trobem la capital, Falset, i la principal via de comunicació, la carretera N-420, que creua la comarca d’est a oest. A la part sud d’aquesta zona el relleu es torna a complicar, en els estreps septentrionals de la serralada litoral que conformen les moles de Colldejou i de Llaberia, amb altures que s’eleven fins als 762 m. de l’Enderrocada.

La xarxa hidrològica del Priorat pertany a la conca de l’Ebre, on desemboquen les aigües que es recullen a la comarca, quasi totes a través del riu de Siurana. Al nord i paral·lel a aquest, el barranc del Rec de Bas neix a la Serra del Tormo i desemboca directament a l’Ebre. Encara més al nord, el barranc del Purgatori davalla cap al nord des de la serra de la Llena, cap a la comarca de les Garrigues.

Malgrat la concentració final en únic riu, la xarxa hidrogràfica del Priorat és complexa, principalment per l’orografia de la meitat nord de la comarca. Hi ha tres rius principals, el més important el riu de Siurana que neix al nord-est del Priorat, en recollir les aigües de la part occidental de les muntanyes

Diagnosi general. Memòria 3. 55

de Prades i la serra de la Mussara. Inicialment es dirigeix d’est a oest per sota la serra del Montsant, però a l’alçada de Torroja canvia de rumb, i pren direcció sud-oest, amb un traçat encara sinuós, per sortir de la comarca i ajuntar-se a l’Ebre a l’alçada de Garcia (la Ribera d’Ebre).

El riu Montsant, es forma per la conjunció de multitud de barrancs i torrents que baixen del nord de la serra del Montsant, de la serra de la Llena i dels contraforts nord-occidentals de les muntanyes de Prades. Desprès d’un recorregut sinuós d’est a oest pel nord de la comarca, amb paisatges tant espectaculars com el congost del Fraguerau, el riu rodeja la serra del Montsant per l’oest, i després gira cap al sud per ajuntar-se al riu de Siurana a la part central occidental de la comarca.

El riu de Capçanes o dels Guiamets, al sud de la comarca, és un altre afluent important, per bé que menor, del riu de Siurana.

El conjunt de la xarxa hidrogràfica presenta un règim clarament mediterrani, amb grans diferències de cabal entre les èpoques més plujoses (primavera i tardor) i les més seques. La majoria de torrents i barrancs secundaris romanen secs bona part de l’any.

Diagnosi general. Memòria 3. 56

Els cursos fluvials del Priorat presenten, en general, un bon estat de conservació, i en alguns casos, com el tram alt del riu Montsant, el bosc de ribera està ben desenvolupat i la fauna associada és força interessant. Cal lamentar, però, l’impacte que representa la presència d’embassaments a les zones altes dels rius (embassament de Siurana, al riu homònim; de Margalef, al riu Montsant; i dels Guiamets, al riu de Capçanes).

L’Inventari de Zones Humides de Catalunya (Departament de Medi Ambient i Habitatge) recull al Priorat, els Herbassars del barranc dels Enllossats i l’Assut de la venta del Pubill, al municipi de Cornudella de Montsant.

És de destacar que, a diferència d’altres comarques (per exemple, als Pirineus), el traçat dels rius principals no ha estat l’element més important d’estructuració territorial (per exemple, les principals vies de comunicació no van paral·leles a aquests rius). La raó és la complexitat orogràfica dels territoris que recorren aquests rius, fet que ha desplaçat la principal via de comunicació (carretera N- 420) a les terres més planes del sud de la comarca. El colls de la Teixeta i d’Alforja canalitzen el trànsit cap a Baix Camp.

Dades socioeconòmiques

Tot seguit es detallen les dades socioeconòmiques principals de cadascun dels municipis i els corresponents assentaments que els conformen. Si bé per a la presa de decisions en l’elaboració del Pla territorial s’ha utilitzat sempre la informació estadística més actual disponible, hi ha una sèrie de dades que només es poden obtenir a partir del cens de població, el qual es realitza cada deu anys (el darrer es va fer l’any 2001). Per tal d’obtenir una imatge coherent de cada comarca, en aquestes taules informatives comarcals s’ha preferit no barrejar dades de diversos anys i, encara que existeixin dades més recents per alguns camps –que existeixen–, s’ha optat per donar la darrera radiografia homogènia de la comarca.

Expressions utilitzades: “POR” és la població ocupada resident; “LTL” són els llocs de treball localitzats; “taxa de dependència” és la relació de menors de 14 anys i majors de 65 anys respecte a la POR. A la columna “Equipaments Educatius” 1 significa que tenen consultori, 2 que tenen CAP i 3 que tenen hospital; a la columna “Equipaments Educatius” 1 significa que tenen escola, 2 que tenen Institut i 3 que tenen estudis universitaris.

Diagnosi general. Memòria 3. 57

Població

El Priorat és la comarca amb una densitat de població més baixa de les comarques del Camp de Tarragona. En el conjunt comarcal és de 20 habitants per km2 . La capital, Falset, té una densitat de 87 persones/ km2.

Tot i que la capitalitat de la contrada ha estat sempre tradicionalment atribuïda a Falset o a Cornudella, dins la comarca es poden diferenciar diferents àmbits: Bellmunt, Gratallops, la Morera, Poboleda, Porrera, Torroja i la Vilella Alta formen el Priorat històric; Cornudella i Ulldemolins formen part de l’Alt Priorat; i la resta de municipis constituirien el Baix Priorat

Taula: Dades bàsiques de la comarca del Priorat 2007 Comarca Nombre Capital Superfície Població 2007 Densitat Pes (%) municipis (Km2) població 2007 població capital/ comarca Priorat 23 Falset 498,57 9.785 19,6 28%

Total àmbit 131 2.999,02 575.333 191,84

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’IDESCAT.

El moment òptim de poblament de la comarca fou el 1887, poc abans de la invasió de la fil·loxera, que abaté totes les vinyes. Entre el 1900 i el 1970 perd el 45% de la població. La tendència a la baixa va continuar al conjunt de la comarca. La població l’any 2001 era de 9196 habitants, el que representa el 89% de la població existent l’any 1981.

En els darrers 6 anys, la comparació de la població de l’any 2001 amb la del 2007, ens indica que el nombre d’habitants ha crescut en un 6%. El 2001, al Priorat hi vivien 9.228 persones, sis anys desprès n’hi viuen 9.785.

Falset és el municipi més poblat amb 2.742 habitants el 2007, ha incrementat la seva població en quasi un 9% respecte el 2001, i un 3% respecte dos anys enrere, el 2005, i aglutina el 28% dels habitants comarcals. A la comarca, només hi ha un altre municipi per sobre els 1.000 habitants,

Diagnosi general. Memòria 3. 58

Cornudella de Montsant amb 1.006 residents el darrer any. La suma dels residents als dos municipis, Falset i Cornudella, representa un 38% de la població del Priorat.

El municipi menys poblat és el Lloar amb 113 persones, una mica més en té la Vilella Alta amb 115. El Priorat és una comarca amb majoria de municipis petits, un 39% té entre 100 i 200 habitants, que representen un 11% de la població comarcal.

A la taula que recull l’evolució de la població entre l’any 2001 i el 2007, s’observa que 15 municipis han evolucionat positivament (65%), amb increments des d’un 12% a Pradell de la Teixeta fins a un 0,41% a Ulldemolins.

Només 8 municipis han perdut població, des del decreixement de -0,30 a Cabacés fins el -7,65 a la Morera de Montsant. Cal tenir en compte que als municipis petits, tant els augments com els decreixements de població, repercuteixen en una proporció elevada en l’evolució.

Els municipis més petits són els de tradició més agrícola, de conreu de la vinya; en general es podria dir que els municipis que han perdut població són aquells amb més ocupats agrícoles.

Comparant l’evolució entre els dos anys amb el total de l’àmbit, queda palès que l’increment de població a la comarca (6%) ha estat molt menor que al global de l’àmbit, on és de quasi un 27%. I també inferior a la del total de Catalunya d’un 13%.

Taula: Evolució de la població per municipis. Període 2001-2007 Municipis 2001 2007 Evolució 2001-2007 (%)

Bellmunt del Priorat 308 336 9,09 Bisbal de Falset, la 252 245 -2,77 Cabacés 344 343 -0,30 Capçanes 409 401 -1,95 Cornudella de Montsant 860 1.006 1,98 Falset 2.518 2.742 8,90 Figuera, la 120 164 36,66 Gratallops 233 253 8,58 Guiamets, els 301 332 10,30 Lloar, el 116 113 -2,58 Marçà 603 662 9,78 Margalef 129 122 -5,42 Masroig, el 515 525 1,94 Molar, el 291 290 -0,34 Morera de Montsant, la 170 157 -7,65 Poboleda 339 354 4,42 Porrera 467 477 2,14 Pradell de la Teixeta 191 169 11,52 Torre Fontaubella, la 129 137 6,20 Torroja del Priorat 140 147 5,00 Ulldemolins 491 493 0,41 Vilella alta, la 123 115 -6,50 Vilella Baixa, la 179 202 12,85 Total Comarca 9.228 9.785 6,03 Total Àmbit 453.289 575.333 26,92 Catalunya 6.361.365 7.210.508 13,35

Font: Elaboració pròpia apartir de les dades del Padró municipal d'habitants de l'IDESCAT. Anys 2001 i 2007.

Diagnosi general. Memòria 3. 59

La taula següent recull els saldos migratoris (les persones que arriben menys les que marxen) de l’any 2001 i de l’any 2006, amb les dades comarcals i les de cadascun dels seus municipis, .

El saldo migratori comarcal de l’any 2001, va ser positiu de 42 persones; en canvi el del darrer any, ha estat negatiu de 25 persones. Els fluxos de població de l’any 2001, tant els positius com els negatius, es produeixen principalment, amb la resta de les comarques de Tarragona. L’any 2006, també agafen importància els fluxos que es produeix amb els municipis de la mateixa comarca, encara que en menor grau.

L’any 2001, un 70% dels municipis de la comarca tenia saldo positiu, aquesta proporció havia baixat cinc anys més tard, així una mica més de la meitat dels municipis del Priorat tenien saldo negatiu, el més elevat era el Masroig (-24), la majoria de les persones havien marxat a la resta de la província. Falset, en el primer any estudiat, va tenir saldo migratori 0, en canvi, el darrer any, l’ha tingut positiu de 30 persones, en la seva majoria procedents de la resta de la província.

Diagnosi general. Memòria 3. 60

Taula: Saldos migratoris per municipis. Comparació anys 2001-2006 Municipis 2001 2006 Bellmunt del Priorat 5 8 Bisbal de Falset, la -2 -19 Cabacés -1 -1 Capçanes 5-7 Cornudella de Montsant 6 21 Falset 030 Figuera, la 3-6 Gratallops -6 1 Guiamets, els 12 1 Lloar, el 33 Marçà 83 Margalef 0-5 Masroig, el 4-24 Molar, el 1-8 Morera de Montsant, la -1 -4 Poboleda -7 6 Porrera 1-14 Pradell de la Teixeta -4 -4 Torre Fontaubella, la 2 -1 Torroja del Priorat 8 3 Ulldemolins 8 -6 Vilella alta, la -4 -4 Vilella Baixa, la 1 2 Total Comarca 42 -25

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’IDESCAT.

A la comarca hi resideix actualment un 25% de població de 65 anys i més, fa sis anys aquesta proporció era lleugerament major, d’un 28%. La comparació amb les altres comarques de l’àmbit del Pla, confirma que el Priorat és la comarca que té la població més envellida.

Taula: Estructura d’edats, comparació 2001-2007 (%) Comarca El Priorat Camp Tarragona Catalunya Edats/any 0-14 15-64 >= 65 0-14 15-64 >=65 0-14 15-64 >=65 2001 11,00 61,04 28,33 14,60 69,14 16,25 13,60 68,98 17,41 2007 11,30 63,50 25,20 15,59 69,87 14,53 14,52 69,06 16,41

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’IDESCAT.

Cal esmentar que al darrer any, s’ha produït una lleugera disminució, en 3 punts, de la població de 65 i més anys. Així com, s’ha incrementat les persones adultes en dos punts. En canvi, la proporció de nens i nenes s’ha mantingut igual.

Per municipis, els de menor nombre d’habitants, en general, són els que tenen la població més envellida; així, el Lloar, Margalef, i Bellmunt del Priorat tenen els percentatges més alts, que van des d’un 35% a un 39%; també, encara que en proporcions lleugerament menors, el Masroig i la Morera de Montsant. A Falset, la proporció de gent de la tercera edat era d’un 22%.

Una de les causes que potencien el tenir la població més envellida és l’emigració cap a fora de la comarca que va succeir el segle passat. Una altra possible causa és l’elevada proporció de segones residències a alguns municipis de la comarca, aquest és el cas dels tres municipis citats amb els

Diagnosi general. Memòria 3. 61

percentatges més alts de gent de la tercera edat, els tres tenen més del 50% d’habitatges secundaris el 2001, hi ha parelles de gent gran que quan es jubilen van a viure a les seves segones residències convertint-les en habituals.

Economia

La base econòmica principal del Priorat ha estat sempre l’agricultura amb les seves indústries derivades. Encara que la superfície regada ha augmentat des del 1970, és una comarca estrictament de secà. Per tradició la vinya és el conreu característic de la comarca. El segueixen en importància les ametlles, les avellanes i l’oli. Tant el vi i l’oli, estan sota denominacions d’origen que els donen prestigi i més possibilitats de comercialització. La ocupació en el sector de l’agricultura ha perdut una mica de pes des del 1991, però continua suposant una quarta part dels treballadors del Priorat, una dada que no es troba a la resta de comarques de l’àmbit. Per contra, al mateix decenni 1991-2001 el percentatge d’ocupats al sector serveis ha passat de representar el 31% del total a ser el 54%.

Les dades desglossades són les següents, l’any 2001, l’agricultura ocupava un 22% del total de la població que treballava de la comarca, era el segon sector desprès del dels serveis que donava feina a un 46% dels ocupats. Els sectors industrials i de la construcció tenien unes proporcions menors, d’un 18 i d’un 14% respectivament.

Per municipis, les proporcions de treballadors al sector agrícola són elevades a pobles com: la Bisbal de Falset amb un 63% dels seus ocupats i Margalef amb un 49%, altres municipis com la Vilella Alta i Cabacés tenen proporcions entorn el 40%.

Les persones ocupades a la indústria i els serveis comarcals es concentren a la capital, amb un 44% del total industrial i un 32% en el cas dels serveis. Cornudella també recull una part dels serveis de la comarca, en concret s’hi concentra un 12% del total comarcal. Aquest municipi és un centre comarcal que ha vist incrementats el seu nombre de residents en 146 en els darrers 6 anys.

La geografia física no es coincident amb la geografia econòmica: Mentre les aigües i altres elements fisiològics deriven cap a la conca del Ebre pel llit del riu Siurana, l’economia connecta el Priorat amb Barcelona i el món a través de Reus. Els colls d’Alforja i la Teixeta canalitzen el trànsit cap a Baix Camp.

La mobilitat diària obligada dels treballadors des del seu lloc de residència fins el de treball, ens indica que al Priorat un 31% de persones surten de la comarca cada dia, per tant el Priorat té una autocontenció d’un 68%, que no és elevada comparativament amb les altres comarques de l’àmbit, és la segona més baixa desprès del Baix Penedès. La comarca veïna del Baix Camp és on es desplacen majoritàriament a treballar les persones del Priorat.

Respecte a les infraestructures, cal esmentar que la línia de ferrocarril Barcelona-Madrid travessa pel sud la comarca, amb estacions als Guiamets, Capçanes, Marçà-Falset i Pradell-la Torre de Fontaubella. A excepció de la de Capçanes, totes les estacions se situen considerablement allunyades el nucli urbà respectiu, per tant, les comunicacions per tren no faciliten gaire el trasllat de persones d’aquests municipis cap a centres importants. Bona part dels desplaçaments diaris és fan en cotxe.

Dotació d’equipaments

La dotació en equipaments d’una comarca o d’un municipi és un indicador del grau d’autosuficiència que té i de l’atracció que exerceix sobre les àrees del seu entorn. També indica quines són les mancances en el benestar social de la població.

La comarca del Priorat disposa dels equipaments més indispensables per cobrir les necessitats de les persones que hi viuen. Les taules següents indiquen les dotacions en equipaments educatius, sanitaris i de benestar social que donen servei als residents a la comarca.

Diagnosi general. Memòria 3. 62

Tant l’any 2001 com el 2006, al Priorat hi havia 19 centres d’ensenyança, tots ells de titularitat pública. Un 61% dels municipis tenien una escola, només Falset, amb 3, i Cornudella de Montsant, amb 2, en tenien més d’una. El nombre d’escoles públiques ve fixada per llei, segons el nombre d’habitants de cada municipi per garantir l’accés a l’escola de tots els infants, en el cas del municipis molt petits, els nens/es van a altres escoles de l’entorn més proper. El Priorat és l’única comarca de l’àmbit del Camp de Tarragona que no té cap escola privada.

Taula: Centres d'ensenyança. Comparació proporció centres públics i privats. Any 2006 Àmbit Territorial Públics Privats Total

Nombre % Nombre % Nombre % Priorat 19 100 19 100 Camp Tarragona 290 78 81 22 371 100 Catalunya 2.808 67 1.360 33 4.168 100

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’IDESCAT.

Taula: Nombre de centres segons tipus d’ensenyament que fan. Comparació 2001-2006 Àmbit Infantil Infantil i primària Secundària Infantil, primària i Educació especial Territorial secundària Any 2001 2006 2001 2006 2001 2006 2001 2006 2001 2006 Priorat 1 1 16 16 2 2 0 0 0 0 Camp 73 104 156 177 47 51 29 30 9 9 Tarragona Catalunya 965 1.163 1.608 1.751 630 647 485 478 121 129

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’IDESCAT.

De la lectura de la taula es desprèn que els equipaments escolars s’han mantingut estables els darrers 6 anys, cal recordar que la població infantil i jove representava la mateixa proporció, un 11%, tant el 2001 com el 2007, per tant, no ha estat necessari dotar a la comarca de més escoles.

Els diferents tipus d’ensenyament són iguals els dos anys estudiats, i es concreten en escoles on s’imparteix classes d’infantil i primària en 16 municipis. Falset té a més, una escola específica d’infantil i una altra d’ensenyament secundari obligatori. Cornudella de Montsant té la d’infantil i primària i una de secundaria.

El Priorat a nivell d’equipament sanitari no disposa de cap centre hospitalari. Per a rebre atenció hospitalària la població s’ha de desplaçar cap a les comarques de l’entorn, el Tarragonès i el Baix Camp.

A la comarca hi ha dos centres d’atenció primària, un ubicat a la capital i l’altre al segon municipi amb més nombre d’habitants, que és Cornudella de Montsant. Una xarxa de consultoris mèdics, distribuïts pel territori, presten servei a diversos municipis amb menys població.

L’any 2001, a la comarca hi havia 10 oficines de farmàcia ubicades als municipis més grans, aquest nombre representava un índex d’1,09 farmàcies per cada 1.000 habitants. Aquest índex és superior al de la Conca de Barberà (0,55) i també al de l’àmbit del Pla (0,51).

Els equipaments de benestar social tenen l’objectiu d’ajudar a les persones amb dèficits econòmics i/o familiars que necessiten atenció especialitzada. Entre aquestes persones hi ha el col·lectiu de la gent gran que és molt nombrós i un dels més necessitats en quan a atenció específica. La dotació en centres de dia i en residències destinades a la tercera edat és un indicador bàsic de la cobertura que fan aquests equipaments en un territori.

La taula adjunta recull les dades d’aquesta dotació a la comarca i la compara amb les del Camp de Tarragona i amb les de Catalunya.

Diagnosi general. Memòria 3. 63

Taula: Centres de dia i places a residències per a gent gran. Comparació 2001-2007 Centres de dia Nombre places a Residències Nombre centres Nombre places 2001 2007 2001 2007 2001 2007 Priorat 2 3 7 22 92 234 Camp 25 52 309 918 2.348 3.558 Tarragona Catalunya 466 706 7.328 12.746 39.071 50.267

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’IDESCAT.

L’evolució en els darrers 6 anys ha estat positiva tant en el nombre de centres de dia com, especialment, en el nombre de les places que disposen.

També s’ha incrementat el nombre de places ubicades a residències per a gent gran. L’increment ha estat notori, l’any 2001 hi havia 92 places, l’any 2007 aquestes havien augmentat a 234, quasi triplicant el nombre de places del 2001.

Falset concentra quasi totes les places del Priorat, amb 200, 135 més que al 2001. Els Guiamets també disposa de places en residències per a persones grans, que han augmentat en 7 places respecte entre 2001 i 2007.

La relació de la comarca amb l’àmbit és baixa, així, els centres de dia representen només un 8% del total de l’àmbit (2001) i un 6% al 2007 i les seves places un 2% els dos anys . En quan, al nombre de places a residències, eren un 4% i un 7% respectivament.

La dotació en equipaments de biblioteques i arxius és menor que a les altres comarques, 4 biblioteques i 1 arxiu. Per altra part, no té cap museu. Aquesta dotació està vinculada amb el nombre d’habitants del Priorat menor al de la resta de comarques del Pla.

La utilització de l’equipament TIC (tecnologies d’informació a la llar) és també un indicador del grau de desenvolupament d’una comarca i, sobretot, de la seva connexió amb la resta del territori.

La propera taula recull les dades de tinença i d’ús de noves tecnologies (tinença d’ordinador, connexió a Internet, telèfon mòbil i banda ampla).

L’any 2006 respecte el 2004, el seu us havia baixat a la comarca, excepte en el cas de la banda ampla que havia augmentat, encara que amb poca diferència. Probablement si es disposés de dades més recents, la introducció a les noves tecnologies fora major.

Tant l’any 2004 com el 2006 el telèfon mòbil era la tecnologia més emprada, amb un 78,1 i un 71,4 respectivament; per altra part, un 50% disposava d’ordinador, no obstant, aquest us havia baixat 4 punts el 2006.

Taula: Equipament TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació a la llar). Comparació 2004-2006 Àmbit Tinença ordinador Connexió Internet Telèfon mòbil Banda ampla Territorial/Any 2004 2006 2004 2006 2004 2006 2004 2006 Priorat 49,6 46,0 31,3 28,2 78,1 71,4 10,2 16,2 Camp Tarragona 54,4 57,3 36,1 39,6 80,6 83,5 16,2 30,4 Catalunya 54,7 57,2 40,4 43,1 79,7 85,2 17,8 33,8

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’IDESCAT.

Diagnosi general. Memòria 3. 64

Comparativament amb l’àmbit del Pla, al Priorat, la tinença d’ordinador és menor els dos anys estudiats. També ho és la connexió a Internet i l’ús del telèfon mòbil, i molt més encara en disposar de banda ampla.

Notes finals

El Priorat és una comarca poc poblada, on l’evolució demogràfica ha estat positiva els darrers anys, amb un lleuger increment del 6%, que sembla indicar un trencament en la constant pèrdua de població que va patir la comarca durant molt anys.

Falset és el municipi més poblat amb 2.742 habitants el 2007, ha incrementat la seva població en quasi un 9% els darrers 6 anys, aglutina el 28% dels habitants comarcals. Cornudella de Montsant amb 1.006 residents el darrer any, és el segon municipi en nombre d’habitants. La suma dels residents als dos municipis representa un 38% de la població del Priorat.

El Priorat és la comarca més agrícola del Camp de Tarragona. El sector serveis donava feina a un 46% dels ocupats comarcals i l’agricultura, segon sector en nombre d’ocupats, donava feina a un altre 22%. Tot i el camí recorregut en aquest sentit, encara es podria potenciar el sector agrícola com a factor incentivador de l’economia de la comarca, aprofitant les preuades denominacions d’origen del vi i de l’oli.

La major dotació d’equipaments se centra a Falset capital indiscutible de la comarca, amb el seu paper d’aglutinador dels altres municipis. Cornudella també té equipaments i conforma una rodalia de municipis al seu entorn.

Els productes agraris que es produeixen a la comarca i el paisatge que comporta aquesta producció poden ser un bon atractiu turístic a la comarca. Aquest potencial s’hauria de consolidar i augmentar per mitjà de la creació de més rutes turístiques vinculades amb el correu de la vinya i preparació del vi, amb el de l’olivera i l’obtenció de l’oli.

Diagnosi general. Memòria 3. 65