Hola Companys, Quan Fem Una Cerca Al Fons Parroquial De L'arxiu

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Hola Companys, Quan Fem Una Cerca Al Fons Parroquial De L'arxiu Hola companys, Quan fem una cerca al Fons Parroquial de l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) ens podem trobar que els llibres sacramentals de la població on necessitem fer la recerca no arriben gaire lluny o sols arriben fins a una època determinada, la qual cosa pot fer aturar de sobte les nostres investigacions en algunes poblacions. Hi ha vegades, però, que per ser la parròquia de la població sufragània d'una altra, o que per una distribució més antiga pertanyia o podia estar inclosa dins d'una administració eclesiàstica major, podem trobar una continuïtat o part dels llibres sacramentals inclosos en una altra parròquia. Us adjunto a continuació una relació de poblacions on he constatat que els llibres sacramentals, o part de les seves inscripcions, poden tenir continuïtat en una altra població. Salutacions Jordi Plana Tomàs Annex 1 6.2 Aiguamúrcia. Veure també: Santes Creus 6.7 Albiol, l’. Veure també: Alcover 6.11 Alió Veure també: Valls. Parròquia de Sant Joan Baptista 6.17 Arbolí, Veure també: Siurana 6.18 Ardenya. Veure també: Riera de Gaià, la Veure també: Tamarit 6.22 Barbera de la Conca Veure també.: Ollers (fons notarial) 6.25 Bellmunt del Priorat Veure també: Falset 6.37 Cambrils. Veure també: Vilafortuny 6.44 Clarà. Veure també: Torredembarra 6.49 Cunit. Veure també: Cubelles 6.50 Duesaigües. Veure també: Argentera 6.51 Esblada. Veure també: Querol 6.55 Farena. Veure també: Rojals (confirmacions) 6.56 Febró, la. Veure també: Capafonts 6.58 Figuerola del Camp Veure també: Guialmons Veure també: Santa Coloma de Queralt 6.59 Figuerola de S. Creus Veure també: Santa Coloma de Queralt 6.61 Forès. Veure també: Sala de Comalats, la Veure també: Glorieta Veure també: Passanant Veure també: Belltall 6.64 Glorieta. Veure també: Passanant Veure també: Belltall 6.65 Gratallops. Veure també: Torroja del Priorat 6.67 Guialmons. Veure també: Figarola del Camp Veure també: Santa Coloma de Queralt 6.69 Irles, les Veure també: Riudecols 6.73 Llorenç de Rocafort. Veure també: Vallbona de les Monges 6.79 Masó, la. Veure també, Rourell, el Veure també fons notarial: Ollers 6.80 Maspujols. Veure també: Aleixar 6.81 Masricart. Veure també: Canonja, la 6.82 Milà, el. Veure també: Alcover 6.83 Montagut. Veure també: Querol Veure també: Valldossera 6.84 Montargull. El Veure també: Rauric 6.86 Montblanc. Veure també: Rojals (confirmacions) 6.94 Morell, el. Veure també: Vilallonga del Camp 6.96 Mussara, la. Veure també: Vilaplana 6.99 Nulles. Veure també: Vallmoll 6.100 Ollers. Veure també: Barberà de la Conca 6.103 Pallaresos, els. Veure també: Tarragona. Parroquia de Sta.Ma. de la Catedral 6.105 Perafort. Veure també: Secuita, la 6.111 Pobla de Mafumet, la Veure també: Secuita, la Veure també: Perefort 6.113 Pobles, les. Veure també: Santes Creus 6.120 Prenafeta. Veure també: Figarola del Camp Veure també: Santa Coloma de Queralt 6.121 Puigdelfí. Veure també: Perafort Veure també: Secuita, la 6.122 Puigpelat. Veure també: Alió Veure també: Vallmoll Veure també: Valls. Parròquia de Sant Joan Baptista 6.124 Rauric. Veure també: Montagull 6.129 Riba, la. Veure també: Vilaverd 6.130 Riera de Gaià, la. Veure també: Tamarit 6.132 Riudecols. Veure també: Alforja 6.135 Rocafort de Vallbona Veure també: Nàlec 6.138 Roda de Berà. Veure també: Creixell 6.139 Rodonyà. Veure també: Montferri 6.152 Sarral. Veure també fons notarial.: Ollers 6.189 Vilafortuny. Veure també: Cambrils 6.190 Vilanova Escornalbou Veure també: Riudecanyes 6.192 Vilaplana. Veure també: Musara, la 6.196 Vilella Alta, la. Veure també: Gratallops Veure també: Torroja del Priorat 6.197 Vilet, el. Veure també: Maldà 6.202 Vistabella. Veure també: Secuita, la .
Recommended publications
  • CAPAFONTS-VILAPLANA-CAPAFONTS Baix Camp Itinerari Circular Dividit En Dues Jornades Pel Sector Meridional De Les Muntanyes De Pr
    CAPAFONTS-VILAPLANA-CAPAFONTS Baix Camp Itinerari circular dividit en dues jornades pel sector meridional de les Muntanyes de Prades en el que creuarem dues vegades la Serra de la Mussara. Si be està realitzat partint de Capafonts, també es pot realitzar perfectament iniciant-lo a Vilaplana. Accés Accedim a Capafonts per la carretera TV-7041 des d’Alcover o per la T-704 des de Prades. CAPAFONTS-VILAPLANA Pel Picorandan, la Febró, la Mussara i el cingle de Campanilles Distància 14,3 Km Desnivell acumulat +646 -973m Nivell de dificultat moderat Data 13 d’abril de 2013 Cartografia Editorial Piolet. Muntanyes de Prades (1:25000) Punts per a GPS http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10563751 En aquest primer tram visitarem indrets tant característics com el Picorandan, el barranc de la Cova del Corral, els avencs de la Febró, l’antic poble de la Mussara o el cingle de Campanilles. Capafonts (739m) Partim de l’Oficina de d’Informació, al nord del poble, seguint la carretera de Prades que deixem a mà esquerra (WSW), entremig de dos revolts molt pronunciats, per prendre un camí carreter paral·lel. A l’alçada d’un mas i pel seu accés, anem a creuar la carretera. Continuem a l’altre marge per una drecera que n’estalvia una llarga marrada. La tornem a travessar i continuem paral·lels, pel corriol, fins al coll de Capafonts. Al coll atenyem el Camí dels Motllats, camí carreter per on transcorre la variant 5 del GR 65, que seguim a mà esquerra (SE). Ens en apartem lleugerament per assolir el cim.
    [Show full text]
  • Provincia De TARRAGON A
    Provincia de TARRAGON A Comprende esta provincia los siguientes municipios, por partidos judiciales Partido de Falset Partido de Reus Arbolí. Mora la Nueva. Aleixar. Montroig. Argentera. Morera de Motsant (La) . Alforja . Musara (La). Belimunt de Ciurana. Palma de Ebro (La). Almoster. Reus. Bisbal de Falset. Poboleda. Borjas del Campo. Riudecois. Cabacés. Porrera . Botarel]. Riudoms . Capsanes. Pradell. Cambrils . Selva (La). Colldejou. Pratdip. Castelivell. Vilaplana. Cornudella. Riudecañas. Maspujols . Viñols y Archs . Dosaiguas. Tivisa. Montbrió de Tarragona. Falset. Torre de Fontaubella . Figuera (La). Torre del Español . García . Torro ja . Partido de Tarragona Gratallops. Ulldemolins . Guiamets. Vandellós. Canonja• (La) . Dobla de Mafumet . Lloá. Vilanova de Escornalbou . Catllar. Renau. Margalef. Vilanova de Prades. Constantí . Rourell. Marsá . Vilella Alta . Moren . Secuita (La) . Masroig . Vilella Baja . Pallaresos. TARRAGONA. Mol á. Vinebre . Perafort. Vilaseca. Partido de Gandesa Partido de Tortosa Ardes. Gandesa. Alcanar . Mas de Barberans . Aseó. Horta de San Juan . Aldover . Masdenverge . Batea. Miravet. Alfara . Paúls. Benisanet. Mora de Ebro. Ametlla de Mar (La). Perelló. Bot. Pinell de Bray . Amposta. Rasquera. Caseras. Pobla de Masaluca. Benifallet. Roquetas. Corbera. Prat de Compte . Cenia (La) . San Carlos de la Rápita , Fatarella . Ribarroja de Ebro. Cherta . Santa Bárbara . Flix. Villalba de los Arcos . Freginals. Tivenys. Galera (La) . Tortosa . Partido de Montblanch Ginestar. Ulldecona . Godall . Barbará. Prades. Blancafort . Querol . Capafons . Rocafort de Queralt. Partido de Valls Con esa . Santa Coloma de Queralt . Espluga de Francoli . Santa Perpetua . Albiol . Plá de Santa María . Febró. Sarreal. Alcover. Pont de Armentera . Fores . Savallá del Condado . Alió. PuigpeIat. Llorach. Senant. Bráfim. Riba (La). Montblanch. Solivella. Cabra del Campo. Rodoña. Montbrió de la Marca. Validara . Figuerola.
    [Show full text]
  • Els Noms De Lloc I El Territori. Una Interpretació Geogràfica De La Toponímia Del Baix Camp (Tarragona)
    Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos.
    [Show full text]
  • P R E S S E D O S S I E R Costa Daurada
    PRESSEDOSSIER COSTA DAURADA Inhalt Costa Daurada Familientourismus Küstentourismus Binnenlandtourismus Gastro-Tourismus Weintourismus Sport- und Aktivtourismus Gesundheitstourismus Kreuzfahrttourismus Geschäftstourismus Tourismusverband des Kreistags Tarragona www Dieses PFD ist interaktiv, die unterstrichenen Wörter sind Links. PRESSEDOSSIER 5 Schon immer hat die Costa Daurada Zuwanderer mit offenen Armen willkommen geheißen. Das ausgezeichnete Klima und die privilegierte Lage am Mittelmeer – mit über 80 Kilometer Küste und Gebirgen, reich an Naturschätzen und kulturellen Überresten – machen die sechs Landkreise Kataloniens zu einem beliebten Urlaubsziel. Die wichtigsten Destinationen liegen direkt an der Küste und profitieren von den Sandstränden und dem kristallklaren Wasser. Die Strände sind mit allen Annehmlichkeiten ausgestattet und garantierten zertifizierte Qualität. Die im Laufe der Jahrhunderte ausgebauten Ausgrabungsstätten sind sehenswert, vom römischen Tarraco, Residenz des Imperators Caesar Augustus und während des römischen Imperiums Hauptstadt des Hispania citerior bzw. des diesseitigen Spaniens, bis zu den mittelalterlichen Zisterzienser- und Kartäuserklöstern. Aber auch die landschaftliche Schönheit ist ein wichtiger Aspekt: Orte wie das Montsant- oder das Prades-Gebirge, die herrliche Natur des Priorat oder die grünen Hügeln von Conca de Barberà. Darüber hinaus gibt es an der Costa Daurada ein hervorragendes Die Costa Daurada, eine Zufluchtsregion Freizeitangebot. An erster Stelle ist hier die PortAventura World zu nennen, ein Themenpark, der jedes Jahr mit neuen Attraktionen lockt; aber auch die anderen Landkreise der Costa Daurada bieten interessante und attraktive Erlebnisse für Familien, Gruppen und Individualreisende. Das ausgezeichnete Klima mit warmen Sommern und milden Wintern mit wenig Regen macht die Costa Daurada zwölf Monate im Jahr zur idealen Destination für Sportbegeisterte. Zahlreiche Gemeinden verfügen über gut ausgebaute Sportanlagen und das Angebot an Golfplätzen befriedigt selbst die Wünsche der anspruchsvollsten Spieler.
    [Show full text]
  • Onomàstica De Vilaverd Els Noms De Lloc I De Persona Del Terme Municipal
    278 podall 2015 Onomàstica de Vilaverd Els noms de lloc i de persona del terme municipal M Estudi dels noms de persona (cognoms i renoms) i de llocs (carrers i partides de terme) U S del poble de Vilaverd a través de fonts documentals, bliogràfiques i orals. E R N E Estudio de los nombres de persona (apellidos y apodos) y de lugar (calles y partidas del M término) del pueblo de Vilaverd a través de fuentes documentales, bibliográficas y U orales. S E R T C A study of personal names (Surnames and nicknames) and places (streets and out of A games) in the village of Vilaverd through oral and documentary sources bliogràfiques . R T S B A Josep M. Grau i Pujol. Arxiver i historiador (Montblanc, 1963), col·labora habitualment en revistes de centres d’estudis de la Concade Barberà, Camp de Tarragona i Terres de Girona, s’ha especialitzat en història moderna, si bé també investiga el període contemporani. Moisés Selfa Sastre (Pego, Alacant, 1973). És professor a la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat de Lleida. Doctor en Filologia (2000) per aquesta mateixa Universitat. Una de les seves línies de recerca actual és l'onomàstica de l'Alt Camp i la Conca de Barberà. 2015 podall 279 Onomàstica de Vilaverd Els noms de lloc i de persona del terme municipal Josep M. T. Grau Pujol Moisés Selfa Sastre. *[email protected] Paraules clau: Antroponímia, toponímia, Conca de Barberà Fa més de noranta anys de la creació de l´Oficina de Toponímia i Onomàstica de l´Institut d´Estudis Catalans (IEC), la confiaren a un jove erudit de vint-i-quatre anys, Josep Maria de Casacuberta, que tres anys després crearia l´emblemàtica editorial Barcino.
    [Show full text]
  • La Gestió Dels Residus a L'àmbit Municipal
    DADES DE RESIDUS MUNICIPALS 2008 Terres de l’Ebre (Baix Ebre, Montsià, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta) juliol de 2009 LA GENERACIÓ DE RESIDUS A LES TERRES DE L’EBRE LA GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS Totes les comarques de les Terres de l’Ebre generen menys residus que la mitjana catalana, concretament 1,45 kg/hab/dia. Les comarques que en generen més són Ribera d’Ebre i Priorat, que produeixen 1,54 kg/hab/dia. La comarca que en genera menys és la Terra Alta, amb 1,11 kg/hab/dia. TOTAL GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS (kg/hab/DIA) PER COMARQUES. DADES DE 2008 4,00 3,00 2,00 Kg /hab./dia Kg 1,00 1,44 1,48 1,54 1,54 1,59 1,11 0,00 Baix Ebre Montsià Priorat Ribera d'Ebre Terra Alta Total Catalunya RECOLLIDA SELECTIVA A LES TERRES DE L’EBRE LA RECOLLIDA SELECTIVA Les comarques de les Terres de l’Ebre, en conjunt, són les que més residus recullen selectivament de tot Catalunya, concretament un 38,2% dels residus municipals generats. Ribera d’Ebre, amb el 53,2%, és la comarca que recull selectivament més residus. La segueixen el Montsià (45,6%) i el Priorat (44,2%). RELACIÓ ENTRE RECOLLIDA SELECTIVA I FRACCIÓ RESTA (%) PER COM ARQUES. DADES DE 2008 100,0 90,0 80,0 46,8 54,4 70,0 55,8 63,3 65,6 73,7 60,0 % 50,0 40,0 30,0 53,2 45,6 20,0 44,2 36,7 34,4 26,3 10,0 0,0 Baix Ebre Mont sià Priorat Ribera d'Ebre Terra Alta Total Cat alunya % RS / RM %FR / RM RECOLLIDA SELECTIVA A LES TERRES DE L’EBRE LA MATÈRIA ORGÀNICA El Montsià és la comarca que més matèria orgànica recull selectivament per habitant, molt per sobre de la mitjana catalana.
    [Show full text]
  • Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Tarragona
    Desplegament 2020-2022 demarcació de Tarragona Cristina Campillo i Cruellas – Gencat.cat Jaume Vidal González – Diputació de Tarragona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2020 2 Desplegament 2020 (I). Capitals de comarca. El 2020, s’ha fet el desplegament de capitals de comarca, obres promogudes per la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD). Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Calendari de recepció d’obres: • El Vendrell – Valls: 31/12/2020. • Valls - Montblanc: 31/12/2020. • Tortosa – Gandesa: 31/12/2020. • Mora la Nova – Falset: 31/01/2021. A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2020 (II). Instruments de comercialització. Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Instruments de comercialització: Xarxa desplegada per la SPD el 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) Sol·licituds via el Punt d’Informació Únic (PIU) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/ Xarxa desplegada per la XOC el 2020 • Oferta majorista de lloguer de fibres fosques • Oferta majorista de serveis actius • https://www.xarxaoberta.cat/ 4 Desplegament 2020 (II) Els
    [Show full text]
  • La Crònica Negra De La Destrucció D'arxius a La Demarcació
    Lligall 18/2001 65 La crònica negra de la destrucció d’arxius a la demarcació de Tarragona Josep M. T. Grau Pujol i Manel Güell Quan s’enceta el tema de la conservació dels arxius, hom sol enu- merar aquells agents i/o factors que han demostrat la seva capacitat agressiva envers diferents suports documentals. Llavors, es comença parlant del pitjor enemic dels arxius, el foc, per continuar en el mateix sentit, per l’aigua, la fauna papirofàgica i els agents climàtics. Tanma- teix, es deixen el principal, el suprem causant de la pèrdua i la destruc- ció de patrimoni documental, el màxim responsable i, sens dubte, l’ene- mic públic número u dels arxius: l’home. La capacitat de l’home per destruir patrimoni documental no té parió en tota la història de la humanitat; les formes que ha assajat, en aquest sentit, han estat tan múltiples i diverses com la intensitat i la intencio- nalitat de llurs accions. Les guerres han estat, certament, la causa més frapant i sentida d’a- questa pèrdua, potser la més freqüent, però no l’única1. La infravaloració pels documents que mostrava la gran massa de la societat, l’escàs interès que ha generat la seva salvaguarda, la desídia, han estat factors que poden explicar, en ple segle XX, que més d’un ajuntament veiés cremar en una foguera tot l’arxiu, que es llencés tota la documentació municipal al barranc o riera del poble quan s’estrenava nou edifici consistorial o que, amb molta més freqüència, una inhàbil i maltriada política d’expurgació estigués més orientada a aconseguir espai que no pas a prescindir d’a- quells documents que realment eren sobrers.
    [Show full text]
  • Paral·Lelismes Lèxics Entre Els Parlars Del Priorat I El Subdialecte Tortosí1
    Paral·lelismes lèxics entre els parlars del Priorat i el subdialecte tortosí1 Emili Llamas Puig Universitat Rovira i Virgili Justificació L’estudi lingüístic dels diferents parlars que conformen la llengua catalana ens ajuda a fer-nos un dibuix més precís de la riquesa dialectal que dona color a la nostra llengua. Estudiar amb profunditat els nostres parlars és alhora conèixer els nostres pobles, els nostres costums i, en definitiva, conèixer diferents maneres de veure i entendre el món que ens envolta. Cal doncs, reivindicar un dels patrimonis immaterials més valuosos que tenim, els nostres parlars. El fet que l’objecte d’estudi de la meva tesi doctoral sigui la comarca del Priorat respon a motius personals (vincles familiars i sentimentals) i científics (aquest territori no disposava d’un estudi geolingüístic exhaustiu). Però pel que aquí ens interessa hi ha encara un altre motiu per estudiar els parlars del Priorat i és el fet que la comarca estigui situada en una cruïlla de trets lingüístics que dona a aquests parlars una fesomia heterogènia i amb personalitat pròpia i diferenciada dels de les comarques veïnes (Ribera d’Ebre, Baix Camp i Garrigues). Aquesta particularitat fa que l’estudi d’aquests parlars sigui encara més atractiu. Breu descripció històrica i geogràfica2 La comarca del Priorat té 496,20 km2 i és vertebrada pel massís de Montsant, de la Serralada Prelitoral, a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.3 La 1 Aquest article és un dels resultats de la tesi doctoral “Els parlars del Priorat. Estudi geolingüístic” (inèdita), investigació que s’ha pogut dur a terme gràcies a l’obtenció d’una Beca de Recerca Predoctoral del Programa de Personal Investigador en Formació, concedida pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.
    [Show full text]
  • Cellers Ripoll Sans
    CAL BATLLET - Celler Ripoll Sans “Vi de la VILA” PRIORAT DOQ Marc Ripoll Sans. C/ Consolació 16. 43737 Gratallops. Priorat. Spain. tel +34 687638951 [email protected] www.facebook.com/calbatllet Foundation year 2000 Vineyard 10 ha. Annual production 16.000 l. Villages Gratallops and Torroja The Cal Batllet winery was created in the year 2000 by restoring the old family winery situated in Gratallops. Its production comes exclusively from the growing of the family-owned vineyards, some as much as 100 years old, cultivated on hillsides with slate soil placed in Gratallops and Torroja del Priorat. The grape varieties grown here are the local Carinyena and Garnatxa in reds mainly, and the old Escanyavella in whites. Was with the 10th vintage, the 2009, when we decided to move from the wine range of Closa Batllet and Petit Batllet, to elaborate all the wines under the distinctive “Vi de la VILA”, clearly committed with a philosophy of terroir wines, expressing all the personality from each village where we have our roots: Gratallops and Torroja. el PETIT ARTAI 2011, Gratallops Vi de la Vila Aged for 12 months in french Allier and Nevers. New barriques (10%). 44% carinyena, 36% garnacha, 16% cabernet s., 2% merlot, 2% syrah. Production 18.124 bottles. 16,5 % vol. Gratallops properties: Camp d'en Piquer (slope and terr. 250m), Camí de Bellmunt (terr. 300m), Coma (slope 300m), el Pla (terr. 350m), Coll de Falset (terr. 350m), la Capella (slope and terr. 300m), Tros d’en Molles (terr. 300m), Vinyals (slope and terr. 250m), Mas d’en Pallarès (terr.
    [Show full text]
  • 3.2.5. El Priorat
    3.2.5. El Priorat Comprèn 23 municipis: Bellmunt del Priorat, la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Montsant, Falset, la Figuera, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Masroig, el Molar, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. La comarca del Priorat està ubicada al centre de les comarques de Tarragona, a una distància relativament similar del mar (costa Daurada) i del límit administratiu amb l’Aragó. Té una superfície d’uns 498,57 km2, que representa un 16,6 % de l’àmbit del Pla i un 1,5% de la superfície total de Catalunya. El seu perímetre recorre 127,33 km. La seva capital és Falset que té una extensió de 31,6 km2; els municipis amb més extensió són Cornudella de Montsant amb 63,5 km2 i la Morera de Montsant amb 52,9 km2, que junts ocupen un 23% dels km2 totals de la comarca; els més petits en extensió són la Vilella Alta i la Vilella Baixa amb poc més de 5 km2 cadascuna. A la comarca hi ha 30 entitats singulars de població. Medi físic Geogràficament, i a grans trets, al Priorat hi podem diferenciar una zona muntanyenca al nord i nord- est i una zona central de transició cap a les zones més planeres del sud. A diferencia de les altres comarques de l’àmbit, aquesta està orientada cap a l’Ebre, i constitueix l’extrem més oriental de la cubeta de Mòra la Nova i Mòra d’Ebre.
    [Show full text]
  • Altanetba (2).Pdf
    0° 1°E Vallfogona Llorac de Riucorb Savallà Santa Coloma del Comtat de Queralt Passanant i Belltall Conesa OSCA Les Piles Forès Rocafort Pontils Senan de Queralt LLEIDA Solivella Blancafort Sarral L' Espluga de Francolí El Pont Pira Querol Vimbodí d'Armentera BARCELONA Barberà de la Conca Cabra del Camp Montblanc Vallclara El Pla de Figuerola Aiguamúrcia del Camp Santa Maria Vilanova de Prades Ulldemolins Vilaverd Sant Jaume El Montmell dels Domenys La Riba La Bisbal Prades Vila-rodona de Falset Capafonts Valls Alió Margalef Cornudella Mont-ral La Bisbal La Palma del Penedès Llorenç de Montsant Bràfim SARAGOSSA Riba-roja d'Ebre La Febró Puigpelat del Penedès d'Ebre Rodonyà La Morera Banyeres de Montsant Alcover Masllorenç Cabacés del Penedès L' Arboç Vilaplana Vilabella Poboleda L' Albiol El Milà Nulles Montferri La Vilella Arbolí Santa Alta La Masó Albinyana Oliva Bellvei Flix Torroja La Vilella del Priorat Vallmoll Salomó Baixa Vinebre El Rourell La Pobla de Vilallonga La Secuita Bonastre L' Aleixar La Selva Renau Vespella Massaluca La Figuera Gratallops Alforja del Camp Els Garidells Porrera Almoster del Camp de Gaià El Vendrell El Lloar Cunit La Torre de Castellvell El Morell Calafell Maspujols Roda l'Espanyol del Camp Ascó La Pobla La Nou de Barà Perafort La Fatarella Les Borges de Mafumet de GaiàLa Pobla Riudecols El Catllar El Molar Bellmunt del Camp de Montornès Consell Comarca l del Priorat Els Pallaresos del Priorat Constantí La Riera Creixell Vilalba dels Arcs Falset Duesaigües Garcia de Gaià Botarell Reus Torredembarra Pradell
    [Show full text]