Santuarios Marianos De La Diócesis De Tarragona: Aproximación Geografica

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Santuarios Marianos De La Diócesis De Tarragona: Aproximación Geografica ARXIU D'ETNOGRAFIA DE CATALUNYA, N° 2, 1983 SANTUARIOS MARIANOS DE LA DIÓCESIS DE TARRAGONA: APROXIMACIÓN GEOGRAFICA Diego López Bonillo Arxiu d'Etnografia de Catalunya, nº 2, 1983, 22-45 ISSN: 0212-0372. EISSN: 2014-3885 http://antropologia.urv.cat/revistarxiu INTRODUCCION Uno de los aspectes a tener en cuenta en el estudio de los san· tuarlos marianes, considerades como centros de religiosidad popu· lar, es el denominado ecológico, es declr, las caracterlsticas genera· les del entorno en el que se encuentran insertos, contempladas des· de un punto de vista geogratico. En este sentido hay que tener en cuenta varios aspectes susceptibles de esquematización, como si· tuac1ón en el contexto general del Area estudiada, caracterlsticas fi sicas del emplazamiento, relaciones con el habitat, etc. Desde este punto de vista, los santuarios marianos del obispado de Tarragona, aunque estAn perfectamente singularlzados en su en· torno, presentan una serie de constantes en relación con el espacio geogratico de que forman parte, que permite una cierta sistematiza· ción dentro del conjunto. En el presente trabajo se intentan poner en evidencia los puntos de coinc1dencia en el conjunto y los rasgos que slngularizan cada uno de los centros estudiades. Hay que tener en cuenta, no obstante, que consiste en una aproximación, siendo susceptible de una investl· gación mAs exhaustiva todos y cada uno de los puntos tratados. AMBITO DE ESTUDIO El arzobispado de Tarragona abarca, en su dimensión actual, la totalldad de los territorios comprendidos en las comarcas del Tarra· gonès, Alt Camp, Conca de Barberà y Baix Camp (excepto una peque· na porción del extremo sur), asl como fragmentes del Priorat, Garri· gues, Urgell, Segarra y Baix Penedès. Los limites actuales son el re· Arxiu d'Etnografia de Catalunya, nº 2, 1983, 22-45 ISSN: 0212-0372. EISSN: 2014-3885 http://antropologia.urv.cat/revistarxiu 23 Siglo Ermita o Localidad Comarca Altura sultado de la remodelaclón llevada a cabo en 1957, ano en que adqui­ tundación santuario s.n.m. rió territorlos pertenecientes hasta entonces a las diócesis de Vic y (metros) Barcelona. El presente estudio se ha realizado en base a los limites Tallat Rocallaura urgell 787 anteriores a dicha remodelación. Xl I Xli Lled612l Pobla de MafumetTarragonès 103 Caracteres físicos Pu lgcerver Alforja Baix Camp 786 El relleve presenta una cierta slmplicidad, dentro de la diversi­ EI Caml Cambrils Baix Camp 20 dad de formaclones. Esta recorrldo el terrltorio de NE aSW por la cor­ Siurana Siurana Priorat 758 dillera Prelitoral, que presenta varias unidades: Els Pratsl3l Guàrdia dels Prats Conca Barberà 380 - Btoque del Gaià, en el curso superior y medio de este rio, sirve La Bovera Guimerà Urgell 589 de separaclón con la comarca del Penedès; una estrlbaclón slgue la La Serra Montblanc Conca Barberà 360 Passanant Passanant Conca Barberà 714 dlrección sur, descendiendo hasta la costa. El Burgar Reus Baix Camp 100 - Sierra de Miramar, limite natural entre el Camp de Tarragona y Paret Delgada Selva del Camp Baix Camp 160 la Conca de Barberà, enlaza el bloque del Gaià con las sierras de Pra- El Claustre Vallbo. Monges Urgell 400 des. - Montanas de Prades. Extenso bloque con las alturas mayores Xlii Montsant Al barca Prlo.rat 980 del territorlo cons•derado (Baltasana, 1201 m), se eleva bruscamente La Roca Mont roig Baix Camp 280 sobre el Camp, presentando altiplanos por encima de los 800 metros; La Jonquera Pobla Cérvoles Les Garrigues 663 surcado por valies profundes de los rlos que tienen su cabecera en Montornès Pobla Montornès Tarragonès 91 Tarragonès este sector, actúa como centro dispersor de aguas La Pineda Vila-seca Solcina 18 Montgoi Vilaverd Conca Barberà 303 - Sierra del Montsant (1166 m.). De disposición longitudinal entre los valies de los rlos Siurana y Montsant, con paredes verticales a XIV Les V1rtuts Albiol Baix Camp 780 ambas vertlentes, contrasta violentamente con los relleves suaves La Riera Borges del Camp Baix Camp 255 del Priorat. Al norte y en dlrección paralela, la sierra de La Llena mar­ El Lledó Valls Alt Camp 220 ca el limite con las comarcas de la Depresión Central. xv Els Torrents Vimbodl Conca Barberà 470 - La llanura del Camp de Tarragona; triangular, abierta hac1a el Barrulles Capafonts Baix Camp 740 mar, desclende suavemente hac la la costa y se hali a enmarcada per­ XVI Valldossera Montagut(Querol) Alt Camp 610 fectamente por tas formaciones de la cordlllera Prelitoral Loreto Renau Tarragonès 155 - La Conca de Barberà; cubeta alargada y separada del resto de Misericòrdia Reus Baix Camp 104 la Depresión Central por un reborde montaFloso que desde el fondo El Roser Reus Baix Camp 130 de la depresión adqulere una cierta entidad. El Roser Vallmoll Alt Camp 160 El clima es tlpicamente mediterraneo, con las variaciones que - El Roser Vilallonga Tarragonès 120 imprime el relleve como factor modificante. XVII Loreto Bràfim Alt Camp 250 La Gràcia Alcover Alt Camp 650 Santuarlos - XVIII En el amblto considerado, se encuentran los centros mananos El Remei'•' Alcover Alt Camp 360 La Consolació Gratallops Priorat 410 que figuran en el cuadro 1. 11 . Berà Roda de Berà Tarragonès 20 Cuadro n° 1.- Santuarios marianos en la diócesis de Tarragona ' . Loreto Ulldemolins Priorat 6 50 Arxiu d'Etnografia de Catalunya, nº 2, 1983, 22-45 ISSN: 0212-0372. EISSN: 2014-3885 24 25 http://antropologia.urv.cat/revistarxiu Son un total de treinta y se is santuarios y erm i tas de característi· cas muy diversas, tan to en lo que respecta a los factores que los indi­ vldualizan como a los caracteres geograficos en el que estan ubica­ dos. Dlstribución espacial La primera consideración a tener en cuenta es la distribución en el amblto del territorio estudiado. A este respecto, es digno de seña­ lar cómo la concentración en unos sectores contrasta con la existen­ cia de espacios vaclos en otros (figura 1). Son particularmente abu­ dantes en el sector centro y occidental, dandose la mayor densidad en la llnea imaginaria Reus-Valls. Digno de resaltar, asimismo, es la abundancia de santuanos en el sector montaf'\oso occidental; las montañas que cierran el Camp por este lado y que se prolongan hasta el Montsant y sierra de La Lle na, se encuentran practlcamente rodeadas por un cinturón de eremr torios que, completades por otros en el interior, dotan a es te terrltorio de una elevada densidad de centres mananos. En contraste con esta abundancla, se registra el vaclo de los territo rios situades al Norte y Este de la diócesis; es te vaclo esta roto única mente por los cuatro del extremo septentrional de la Conca de Barbe rà y Valldossera en el limite oriental con la comarca del Penedès. Las razones de esta irregular distrlbuclón no son lndudablemen te de Indole geografrca, puesto que dentro de la variedad de condicio nes flslcas del terrltorlo en cuestlón, èstas no son lo suficientemente contrastadas para explicar la ausencia de centres en clertos territo rlos mlentras abundan en otros. La densldad de poblaclón en el sec· tor llano del Camp de Tarragona podria explicar la abundancla de centres y èste es un factor a tener en cuenta; pera no explica por sr mismo el fenómeno en cuestión. En efecto, en el resto de la dlócests se dan densldades, pero en ningún caso puede establecerse una co rrelaclón entre ambas variables. Pensamos que las razones de la drs tribución espacial hay que buscaries en las circunstancias hrstóricas existentes en la època en que fueron erigides los centres estudiades De la observación del cuadro 1 se deduce que los centres mas antigues se remontan al siglo Xli, con la excepción de El Tallat y tal vez de Els Prats, cuyos orlgenes parecen situarse en el slglo anterior En esta època la dlvisoria entre la Catalunya cristiana y la demarca· ción ocupada por los musulmanes se situaba en el Gaià, precisamen· Arxiu d'Etnografia de Catalunya, nº 2, 1983, 22-45 ISSN: 0212-0372. EISSN: 2014-3885 26 http://antropologia.urv.cat/revistarxiu SOlSONA H " " lliIDA t 8AIX{I0ffA \ ~ TORTOSA I I \ \ \ Arxiu d'Etnografia de Catalunya, nº 2, 1983, 22-45 ISSN: 0212-0372. EISSN: 2014-3885 http://antropologia.urv.cat/revistarxiu te en el sector cuya ausencia de santuarios es manifiesta; esta zona tierras que lo limitan; se tra~a de los santuarios de Montgoi, La Serra, se encontraba sembrada de fortificaciones -Querol, Santa Perpetua, La Jonquera y La Consolació. etc.· al igual que otros Jugares de la Conca de Barberà -Montbrió de la Otra area en la que se concentran cuatro santuarios a escasa Marca, Biure de Gaià, Savallà del Comptat, etc.·. El curso bajo fue tie· distancia es el reborde montal'loso que separa la Conca de Barberà rra de nadie hasta que se lnició la repoblación lenta a fi naies del siglo de las comarcas llanas de la Depresión Central catalana: El Tallat, El Xl. Claustre, Passanant y La Bovera. En el siglo Xli tuvo lugar la reconquista de las montal'las de Pra­ La excepción en el gran vacfo del sector NE lo constituye la ermi­ des, cuyo último bastión musulman, Siurana, pasó a mancs de Ra· ta de Valldossera, cuya importancia viena dada por el desplazamien­ món Berenguer IV en 1153. En esta época se fundan los monasterios to de población desde las alturas de Montagut hacia los valies que li­ de Poblet (1149), Santes Creus (1159) y Scala Dei (1163). Es a partir de mitan el antlguo municipio por el Este. entonces cuando se edifican la mayor parte de los santuarios del sec­ tor montal'loso de Prades y sus estrlbaciones. Al mismo tiempo, se Otro grupo lo constituyen una serie de santuarios situades a Jo establecen algunes en los Jugares ya repoblades del Norte -La Bove­ largo de la costa.
Recommended publications
  • Hola Companys, Quan Fem Una Cerca Al Fons Parroquial De L'arxiu
    Hola companys, Quan fem una cerca al Fons Parroquial de l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) ens podem trobar que els llibres sacramentals de la població on necessitem fer la recerca no arriben gaire lluny o sols arriben fins a una època determinada, la qual cosa pot fer aturar de sobte les nostres investigacions en algunes poblacions. Hi ha vegades, però, que per ser la parròquia de la població sufragània d'una altra, o que per una distribució més antiga pertanyia o podia estar inclosa dins d'una administració eclesiàstica major, podem trobar una continuïtat o part dels llibres sacramentals inclosos en una altra parròquia. Us adjunto a continuació una relació de poblacions on he constatat que els llibres sacramentals, o part de les seves inscripcions, poden tenir continuïtat en una altra població. Salutacions Jordi Plana Tomàs Annex 1 6.2 Aiguamúrcia. Veure també: Santes Creus 6.7 Albiol, l’. Veure també: Alcover 6.11 Alió Veure també: Valls. Parròquia de Sant Joan Baptista 6.17 Arbolí, Veure també: Siurana 6.18 Ardenya. Veure també: Riera de Gaià, la Veure també: Tamarit 6.22 Barbera de la Conca Veure també.: Ollers (fons notarial) 6.25 Bellmunt del Priorat Veure també: Falset 6.37 Cambrils. Veure també: Vilafortuny 6.44 Clarà. Veure també: Torredembarra 6.49 Cunit. Veure també: Cubelles 6.50 Duesaigües. Veure també: Argentera 6.51 Esblada. Veure també: Querol 6.55 Farena. Veure també: Rojals (confirmacions) 6.56 Febró, la. Veure també: Capafonts 6.58 Figuerola del Camp Veure també: Guialmons Veure també: Santa Coloma de Queralt 6.59 Figuerola de S.
    [Show full text]
  • Provincia De TARRAGON A
    Provincia de TARRAGON A Comprende esta provincia los siguientes municipios, por partidos judiciales Partido de Falset Partido de Reus Arbolí. Mora la Nueva. Aleixar. Montroig. Argentera. Morera de Motsant (La) . Alforja . Musara (La). Belimunt de Ciurana. Palma de Ebro (La). Almoster. Reus. Bisbal de Falset. Poboleda. Borjas del Campo. Riudecois. Cabacés. Porrera . Botarel]. Riudoms . Capsanes. Pradell. Cambrils . Selva (La). Colldejou. Pratdip. Castelivell. Vilaplana. Cornudella. Riudecañas. Maspujols . Viñols y Archs . Dosaiguas. Tivisa. Montbrió de Tarragona. Falset. Torre de Fontaubella . Figuera (La). Torre del Español . García . Torro ja . Partido de Tarragona Gratallops. Ulldemolins . Guiamets. Vandellós. Canonja• (La) . Dobla de Mafumet . Lloá. Vilanova de Escornalbou . Catllar. Renau. Margalef. Vilanova de Prades. Constantí . Rourell. Marsá . Vilella Alta . Moren . Secuita (La) . Masroig . Vilella Baja . Pallaresos. TARRAGONA. Mol á. Vinebre . Perafort. Vilaseca. Partido de Gandesa Partido de Tortosa Ardes. Gandesa. Alcanar . Mas de Barberans . Aseó. Horta de San Juan . Aldover . Masdenverge . Batea. Miravet. Alfara . Paúls. Benisanet. Mora de Ebro. Ametlla de Mar (La). Perelló. Bot. Pinell de Bray . Amposta. Rasquera. Caseras. Pobla de Masaluca. Benifallet. Roquetas. Corbera. Prat de Compte . Cenia (La) . San Carlos de la Rápita , Fatarella . Ribarroja de Ebro. Cherta . Santa Bárbara . Flix. Villalba de los Arcos . Freginals. Tivenys. Galera (La) . Tortosa . Partido de Montblanch Ginestar. Ulldecona . Godall . Barbará. Prades. Blancafort . Querol . Capafons . Rocafort de Queralt. Partido de Valls Con esa . Santa Coloma de Queralt . Espluga de Francoli . Santa Perpetua . Albiol . Plá de Santa María . Febró. Sarreal. Alcover. Pont de Armentera . Fores . Savallá del Condado . Alió. PuigpeIat. Llorach. Senant. Bráfim. Riba (La). Montblanch. Solivella. Cabra del Campo. Rodoña. Montbrió de la Marca. Validara . Figuerola.
    [Show full text]
  • P R E S S E D O S S I E R Costa Daurada
    PRESSEDOSSIER COSTA DAURADA Inhalt Costa Daurada Familientourismus Küstentourismus Binnenlandtourismus Gastro-Tourismus Weintourismus Sport- und Aktivtourismus Gesundheitstourismus Kreuzfahrttourismus Geschäftstourismus Tourismusverband des Kreistags Tarragona www Dieses PFD ist interaktiv, die unterstrichenen Wörter sind Links. PRESSEDOSSIER 5 Schon immer hat die Costa Daurada Zuwanderer mit offenen Armen willkommen geheißen. Das ausgezeichnete Klima und die privilegierte Lage am Mittelmeer – mit über 80 Kilometer Küste und Gebirgen, reich an Naturschätzen und kulturellen Überresten – machen die sechs Landkreise Kataloniens zu einem beliebten Urlaubsziel. Die wichtigsten Destinationen liegen direkt an der Küste und profitieren von den Sandstränden und dem kristallklaren Wasser. Die Strände sind mit allen Annehmlichkeiten ausgestattet und garantierten zertifizierte Qualität. Die im Laufe der Jahrhunderte ausgebauten Ausgrabungsstätten sind sehenswert, vom römischen Tarraco, Residenz des Imperators Caesar Augustus und während des römischen Imperiums Hauptstadt des Hispania citerior bzw. des diesseitigen Spaniens, bis zu den mittelalterlichen Zisterzienser- und Kartäuserklöstern. Aber auch die landschaftliche Schönheit ist ein wichtiger Aspekt: Orte wie das Montsant- oder das Prades-Gebirge, die herrliche Natur des Priorat oder die grünen Hügeln von Conca de Barberà. Darüber hinaus gibt es an der Costa Daurada ein hervorragendes Die Costa Daurada, eine Zufluchtsregion Freizeitangebot. An erster Stelle ist hier die PortAventura World zu nennen, ein Themenpark, der jedes Jahr mit neuen Attraktionen lockt; aber auch die anderen Landkreise der Costa Daurada bieten interessante und attraktive Erlebnisse für Familien, Gruppen und Individualreisende. Das ausgezeichnete Klima mit warmen Sommern und milden Wintern mit wenig Regen macht die Costa Daurada zwölf Monate im Jahr zur idealen Destination für Sportbegeisterte. Zahlreiche Gemeinden verfügen über gut ausgebaute Sportanlagen und das Angebot an Golfplätzen befriedigt selbst die Wünsche der anspruchsvollsten Spieler.
    [Show full text]
  • La Gestió Dels Residus a L'àmbit Municipal
    DADES DE RESIDUS MUNICIPALS 2008 Terres de l’Ebre (Baix Ebre, Montsià, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta) juliol de 2009 LA GENERACIÓ DE RESIDUS A LES TERRES DE L’EBRE LA GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS Totes les comarques de les Terres de l’Ebre generen menys residus que la mitjana catalana, concretament 1,45 kg/hab/dia. Les comarques que en generen més són Ribera d’Ebre i Priorat, que produeixen 1,54 kg/hab/dia. La comarca que en genera menys és la Terra Alta, amb 1,11 kg/hab/dia. TOTAL GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS (kg/hab/DIA) PER COMARQUES. DADES DE 2008 4,00 3,00 2,00 Kg /hab./dia Kg 1,00 1,44 1,48 1,54 1,54 1,59 1,11 0,00 Baix Ebre Montsià Priorat Ribera d'Ebre Terra Alta Total Catalunya RECOLLIDA SELECTIVA A LES TERRES DE L’EBRE LA RECOLLIDA SELECTIVA Les comarques de les Terres de l’Ebre, en conjunt, són les que més residus recullen selectivament de tot Catalunya, concretament un 38,2% dels residus municipals generats. Ribera d’Ebre, amb el 53,2%, és la comarca que recull selectivament més residus. La segueixen el Montsià (45,6%) i el Priorat (44,2%). RELACIÓ ENTRE RECOLLIDA SELECTIVA I FRACCIÓ RESTA (%) PER COM ARQUES. DADES DE 2008 100,0 90,0 80,0 46,8 54,4 70,0 55,8 63,3 65,6 73,7 60,0 % 50,0 40,0 30,0 53,2 45,6 20,0 44,2 36,7 34,4 26,3 10,0 0,0 Baix Ebre Mont sià Priorat Ribera d'Ebre Terra Alta Total Cat alunya % RS / RM %FR / RM RECOLLIDA SELECTIVA A LES TERRES DE L’EBRE LA MATÈRIA ORGÀNICA El Montsià és la comarca que més matèria orgànica recull selectivament per habitant, molt per sobre de la mitjana catalana.
    [Show full text]
  • Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Tarragona
    Desplegament 2020-2022 demarcació de Tarragona Cristina Campillo i Cruellas – Gencat.cat Jaume Vidal González – Diputació de Tarragona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2020 2 Desplegament 2020 (I). Capitals de comarca. El 2020, s’ha fet el desplegament de capitals de comarca, obres promogudes per la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD). Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Calendari de recepció d’obres: • El Vendrell – Valls: 31/12/2020. • Valls - Montblanc: 31/12/2020. • Tortosa – Gandesa: 31/12/2020. • Mora la Nova – Falset: 31/01/2021. A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2020 (II). Instruments de comercialització. Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Instruments de comercialització: Xarxa desplegada per la SPD el 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) Sol·licituds via el Punt d’Informació Únic (PIU) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/ Xarxa desplegada per la XOC el 2020 • Oferta majorista de lloguer de fibres fosques • Oferta majorista de serveis actius • https://www.xarxaoberta.cat/ 4 Desplegament 2020 (II) Els
    [Show full text]
  • La Crònica Negra De La Destrucció D'arxius a La Demarcació
    Lligall 18/2001 65 La crònica negra de la destrucció d’arxius a la demarcació de Tarragona Josep M. T. Grau Pujol i Manel Güell Quan s’enceta el tema de la conservació dels arxius, hom sol enu- merar aquells agents i/o factors que han demostrat la seva capacitat agressiva envers diferents suports documentals. Llavors, es comença parlant del pitjor enemic dels arxius, el foc, per continuar en el mateix sentit, per l’aigua, la fauna papirofàgica i els agents climàtics. Tanma- teix, es deixen el principal, el suprem causant de la pèrdua i la destruc- ció de patrimoni documental, el màxim responsable i, sens dubte, l’ene- mic públic número u dels arxius: l’home. La capacitat de l’home per destruir patrimoni documental no té parió en tota la història de la humanitat; les formes que ha assajat, en aquest sentit, han estat tan múltiples i diverses com la intensitat i la intencio- nalitat de llurs accions. Les guerres han estat, certament, la causa més frapant i sentida d’a- questa pèrdua, potser la més freqüent, però no l’única1. La infravaloració pels documents que mostrava la gran massa de la societat, l’escàs interès que ha generat la seva salvaguarda, la desídia, han estat factors que poden explicar, en ple segle XX, que més d’un ajuntament veiés cremar en una foguera tot l’arxiu, que es llencés tota la documentació municipal al barranc o riera del poble quan s’estrenava nou edifici consistorial o que, amb molta més freqüència, una inhàbil i maltriada política d’expurgació estigués més orientada a aconseguir espai que no pas a prescindir d’a- quells documents que realment eren sobrers.
    [Show full text]
  • Paral·Lelismes Lèxics Entre Els Parlars Del Priorat I El Subdialecte Tortosí1
    Paral·lelismes lèxics entre els parlars del Priorat i el subdialecte tortosí1 Emili Llamas Puig Universitat Rovira i Virgili Justificació L’estudi lingüístic dels diferents parlars que conformen la llengua catalana ens ajuda a fer-nos un dibuix més precís de la riquesa dialectal que dona color a la nostra llengua. Estudiar amb profunditat els nostres parlars és alhora conèixer els nostres pobles, els nostres costums i, en definitiva, conèixer diferents maneres de veure i entendre el món que ens envolta. Cal doncs, reivindicar un dels patrimonis immaterials més valuosos que tenim, els nostres parlars. El fet que l’objecte d’estudi de la meva tesi doctoral sigui la comarca del Priorat respon a motius personals (vincles familiars i sentimentals) i científics (aquest territori no disposava d’un estudi geolingüístic exhaustiu). Però pel que aquí ens interessa hi ha encara un altre motiu per estudiar els parlars del Priorat i és el fet que la comarca estigui situada en una cruïlla de trets lingüístics que dona a aquests parlars una fesomia heterogènia i amb personalitat pròpia i diferenciada dels de les comarques veïnes (Ribera d’Ebre, Baix Camp i Garrigues). Aquesta particularitat fa que l’estudi d’aquests parlars sigui encara més atractiu. Breu descripció històrica i geogràfica2 La comarca del Priorat té 496,20 km2 i és vertebrada pel massís de Montsant, de la Serralada Prelitoral, a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.3 La 1 Aquest article és un dels resultats de la tesi doctoral “Els parlars del Priorat. Estudi geolingüístic” (inèdita), investigació que s’ha pogut dur a terme gràcies a l’obtenció d’una Beca de Recerca Predoctoral del Programa de Personal Investigador en Formació, concedida pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.
    [Show full text]
  • Cellers Ripoll Sans
    CAL BATLLET - Celler Ripoll Sans “Vi de la VILA” PRIORAT DOQ Marc Ripoll Sans. C/ Consolació 16. 43737 Gratallops. Priorat. Spain. tel +34 687638951 [email protected] www.facebook.com/calbatllet Foundation year 2000 Vineyard 10 ha. Annual production 16.000 l. Villages Gratallops and Torroja The Cal Batllet winery was created in the year 2000 by restoring the old family winery situated in Gratallops. Its production comes exclusively from the growing of the family-owned vineyards, some as much as 100 years old, cultivated on hillsides with slate soil placed in Gratallops and Torroja del Priorat. The grape varieties grown here are the local Carinyena and Garnatxa in reds mainly, and the old Escanyavella in whites. Was with the 10th vintage, the 2009, when we decided to move from the wine range of Closa Batllet and Petit Batllet, to elaborate all the wines under the distinctive “Vi de la VILA”, clearly committed with a philosophy of terroir wines, expressing all the personality from each village where we have our roots: Gratallops and Torroja. el PETIT ARTAI 2011, Gratallops Vi de la Vila Aged for 12 months in french Allier and Nevers. New barriques (10%). 44% carinyena, 36% garnacha, 16% cabernet s., 2% merlot, 2% syrah. Production 18.124 bottles. 16,5 % vol. Gratallops properties: Camp d'en Piquer (slope and terr. 250m), Camí de Bellmunt (terr. 300m), Coma (slope 300m), el Pla (terr. 350m), Coll de Falset (terr. 350m), la Capella (slope and terr. 300m), Tros d’en Molles (terr. 300m), Vinyals (slope and terr. 250m), Mas d’en Pallarès (terr.
    [Show full text]
  • 3.2.5. El Priorat
    3.2.5. El Priorat Comprèn 23 municipis: Bellmunt del Priorat, la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Montsant, Falset, la Figuera, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Masroig, el Molar, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. La comarca del Priorat està ubicada al centre de les comarques de Tarragona, a una distància relativament similar del mar (costa Daurada) i del límit administratiu amb l’Aragó. Té una superfície d’uns 498,57 km2, que representa un 16,6 % de l’àmbit del Pla i un 1,5% de la superfície total de Catalunya. El seu perímetre recorre 127,33 km. La seva capital és Falset que té una extensió de 31,6 km2; els municipis amb més extensió són Cornudella de Montsant amb 63,5 km2 i la Morera de Montsant amb 52,9 km2, que junts ocupen un 23% dels km2 totals de la comarca; els més petits en extensió són la Vilella Alta i la Vilella Baixa amb poc més de 5 km2 cadascuna. A la comarca hi ha 30 entitats singulars de població. Medi físic Geogràficament, i a grans trets, al Priorat hi podem diferenciar una zona muntanyenca al nord i nord- est i una zona central de transició cap a les zones més planeres del sud. A diferencia de les altres comarques de l’àmbit, aquesta està orientada cap a l’Ebre, i constitueix l’extrem més oriental de la cubeta de Mòra la Nova i Mòra d’Ebre.
    [Show full text]
  • Altanetba (2).Pdf
    0° 1°E Vallfogona Llorac de Riucorb Savallà Santa Coloma del Comtat de Queralt Passanant i Belltall Conesa OSCA Les Piles Forès Rocafort Pontils Senan de Queralt LLEIDA Solivella Blancafort Sarral L' Espluga de Francolí El Pont Pira Querol Vimbodí d'Armentera BARCELONA Barberà de la Conca Cabra del Camp Montblanc Vallclara El Pla de Figuerola Aiguamúrcia del Camp Santa Maria Vilanova de Prades Ulldemolins Vilaverd Sant Jaume El Montmell dels Domenys La Riba La Bisbal Prades Vila-rodona de Falset Capafonts Valls Alió Margalef Cornudella Mont-ral La Bisbal La Palma del Penedès Llorenç de Montsant Bràfim SARAGOSSA Riba-roja d'Ebre La Febró Puigpelat del Penedès d'Ebre Rodonyà La Morera Banyeres de Montsant Alcover Masllorenç Cabacés del Penedès L' Arboç Vilaplana Vilabella Poboleda L' Albiol El Milà Nulles Montferri La Vilella Arbolí Santa Alta La Masó Albinyana Oliva Bellvei Flix Torroja La Vilella del Priorat Vallmoll Salomó Baixa Vinebre El Rourell La Pobla de Vilallonga La Secuita Bonastre L' Aleixar La Selva Renau Vespella Massaluca La Figuera Gratallops Alforja del Camp Els Garidells Porrera Almoster del Camp de Gaià El Vendrell El Lloar Cunit La Torre de Castellvell El Morell Calafell Maspujols Roda l'Espanyol del Camp Ascó La Pobla La Nou de Barà Perafort La Fatarella Les Borges de Mafumet de GaiàLa Pobla Riudecols El Catllar El Molar Bellmunt del Camp de Montornès Consell Comarca l del Priorat Els Pallaresos del Priorat Constantí La Riera Creixell Vilalba dels Arcs Falset Duesaigües Garcia de Gaià Botarell Reus Torredembarra Pradell
    [Show full text]
  • Priorat Outstanding
    [)¡ CAN TE R PROMOTION DECANTER RECOMMENDED PRIORAT .-111 P1SSARR.E PR IO RAT Costers del Priorat Fina Son, M>rtI 43738 Bellmun, del Priora, TI,"""" Web ~ WWW.COSl~prioralcom 0034618201473 UK 1rnp<><Ur: l.ooIOOa ro.. UK Imponer/dbtnbu'or 2013 FERRER BOBET V1NYES VELLES PRIORAT-- - Ferrer Bobet Web: W'WW. ~Lcom E:~orn UK Imponer. H2V\N Web: www.h2vJn.co.uk1 T:020 1478 7376 paco , garcla ~ ~ RIOJA 1011 CR IANZA 2011 D0tX co".UJ DI VUfyU VILLU Bodegas Paco García C " t aVento. SI " , n PRlORAT L6 ,M~ ae AJo Leza LA RlOJA SPAI Tet +34 941432 3n Mas Dolx f ma,t. ~fo4!bodcgaspacogarcoa.com Web; W'W'W.mudobt.com UK Imponer: WNW bodegaspacogaroa.com OWLoeb Wltter KOGARCIAWI ES ++4 20 nJ4 0385 Dernnter PANEL TASTING Priorat For gutsy, spicy individuality and a true sense of place, the new breed of wines from this rugged Catalan territory are well worth discovering, says Sarah Jane Evans MW v PRIORAT IS COMPLlCATED. If you want to drive from A ................ to B - no chanceoVou 'lI need to go round via F and M O a. Vin de Vila Village : . ~onlsanl T A T There's scarcely a straight line in the place. It's the same 1.. .................. : .......~ ....................... 1 La Morera de Montsant N with the soil. Priorat is all about the slate: lIicorella. It's 2 Scala Dei ~.., NíS.AN .. ::' what gives the minerality. Vet look at any geological map 3 Poboleda . 1'.40 :.... 4 La Vilella Alta ot"l.A Dé, " . .¡" and you 'lI be dazzled by the contrasting selection of soils.
    [Show full text]
  • Festes Majors 2009 Entrevista Al Planer Absent Armando
    Octubre 2009 - Número 8 FESTES MAJORS 2009 ENTREVISTA AL PLANER ABSENT ARMANDO LLASAT MARTÍ 2 ANYS DE MAGAZÍN Línia SANTA BÀRBARA – AMPOSTA Santa Bàrbara Amposta Sortida Arribada 07.35 h ........................................... 07.55 h. 07.40 h. ......................................... 08.00 h. 15.40 h. ......................................... 16.00 h. SUMARI Amposta Santa Bàrbara Sortida Arribada 13.00 h. .......................................... 13.20 h. Editorial.........................................................................................................3 13.05 h. .......................................... 13.20 h. 19.00 h. .......................................... 19.20 h. Governació.i.Urbanisme.............................................................................4 19.05 h. .......................................... 19.20 h. Agricultura.i.Medi.Ambient........................................................................7 Cultura,.Esports,.Educació.i.Mitjans.de.Comunicació............................9 Línia SANTA BÀRBARA – TORTOSA Hisenda,.Noves.Tecnologies.i.Promoció.Econòmica.............................12 Santa Bàrbara Tortosa Joventut,.Serveis.Socials.i.Salut...............................................................15 Sortida Arribada Festes.i.Fires...............................................................................................22 07.40 h. .......................................... 08.00 h. 2.anys.de.la.revista.Santa.Bàrbara.Magazín..........................................25 07.55
    [Show full text]