24, 48 Et 72 Heures Sur La Costa Daurada
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Població Concepte Import Aiguamúrcia Peridomèstics 6.125
Població Concepte Import Aiguamúrcia Peridomèstics 6.125,60 ⁄ Aiguamúrcia Control de plagues: 5.650,87 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Albinyana Peridomèstics 2.450,24 ⁄ Alcover Peridomèstics 2.572,75 ⁄ Aldover Peridomèstics 413,48 ⁄ Alforja Peridomèstics 5.299,41 ⁄ Alió Peridomèstics 1.531,50 ⁄ Almoster Peridomèstics 1.642,68 ⁄ Almoster Control de plagues: 266,83 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Altafulla Peridomèstics 5.675,69 ⁄ Altafulla Control de plagues: 6.125,60 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Arnes Peridomèstics 2.538,68 ⁄ Ascó Peridomèstics 6.125,60 Banyeres del Penedès Peridomèstics 4.345,64 ⁄ Banyeres del Penedès Control de plagues: 1.405,31 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Barberà de la Conca Peridomèstics 1.919,06 ⁄ Bellmunt del Priorat Peridomèstics 4.638,14 ⁄ Bellvei del Penedès Peridomèstics 796,33 ⁄ Benissanet Peridomèstics 1.131,53 ⁄ Benissanet Control de plagues: 725,45 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Blancafort Peridomèstics 1.499,81 ⁄ Bonastre Peridomèstics 1.414,09 ⁄ Bot Peridomèstics 1.545,95 ⁄ Botarell Peridomèstics 1.876,16 ⁄ Bítem (EMD) Peridomèstics 384,36 ⁄ Bràfim Peridomèstics 2.909,64 ⁄ Cabra del Camp Control de plagues: 1.575,97 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Cabra del Camp Peridomèstics 2.641,65 ⁄ Calafell Control de plagues: 3.041,23 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Camarles Peridomèstics 1.960,19 ⁄ Cambrils Control de plagues: 4.726,51 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Campredó (EMD) Peridomèstics 1.334,16 ⁄ Caseres Peridomèstics 616,12 ⁄ Castellvell del Camp Peridomèstics 1.869,85 ⁄ Constantí Peridomèstics 6.125,60 ⁄ Constantí Control de plagues: 551,27 -
Hola Companys, Quan Fem Una Cerca Al Fons Parroquial De L'arxiu
Hola companys, Quan fem una cerca al Fons Parroquial de l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) ens podem trobar que els llibres sacramentals de la població on necessitem fer la recerca no arriben gaire lluny o sols arriben fins a una època determinada, la qual cosa pot fer aturar de sobte les nostres investigacions en algunes poblacions. Hi ha vegades, però, que per ser la parròquia de la població sufragània d'una altra, o que per una distribució més antiga pertanyia o podia estar inclosa dins d'una administració eclesiàstica major, podem trobar una continuïtat o part dels llibres sacramentals inclosos en una altra parròquia. Us adjunto a continuació una relació de poblacions on he constatat que els llibres sacramentals, o part de les seves inscripcions, poden tenir continuïtat en una altra població. Salutacions Jordi Plana Tomàs Annex 1 6.2 Aiguamúrcia. Veure també: Santes Creus 6.7 Albiol, l’. Veure també: Alcover 6.11 Alió Veure també: Valls. Parròquia de Sant Joan Baptista 6.17 Arbolí, Veure també: Siurana 6.18 Ardenya. Veure també: Riera de Gaià, la Veure també: Tamarit 6.22 Barbera de la Conca Veure també.: Ollers (fons notarial) 6.25 Bellmunt del Priorat Veure també: Falset 6.37 Cambrils. Veure també: Vilafortuny 6.44 Clarà. Veure també: Torredembarra 6.49 Cunit. Veure també: Cubelles 6.50 Duesaigües. Veure també: Argentera 6.51 Esblada. Veure també: Querol 6.55 Farena. Veure també: Rojals (confirmacions) 6.56 Febró, la. Veure també: Capafonts 6.58 Figuerola del Camp Veure també: Guialmons Veure també: Santa Coloma de Queralt 6.59 Figuerola de S. -
Ribera-D'ebre.Pdf
2 / Valencia Fruits RIBERA D’EBRE 15 de mayo de 2018 GEMMA CARIM / Presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre “La internacionalización nos permite llegar a grandes distribuidores” Con estas palabras Gemma Carim, presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, hace GC. Hay jóvenes cuyas fa- milias tienen tierras que de- referencia al buen trabajo realizado por las distintas empresas y cooperativas de fruta de hueso de la ciden dedicarse al campo y en comarca en cuanto a exportación. Las tendencias de cultivo, la idiosincrasia del agricultor familiar la comarca cada vez hay más agricultores profesionales que o las iniciativas de apoyo a las empresas son otros asuntos que comenta Carim, también alcaldesa llevan las tierras. La dedicación de localidad ribereña de Vinebre. al mundo agrario, en cualquier caso, viene acompañada de for- Valencia Fruits. Desde la óptica mación. El sector está cada vez del territorio, un análisis de las más profesionalizado. tendencias de cultivo de fruta de V F. ¿Qué otros cultivos desta- hueso en la comarca. ¿Qué frutas can en la Ribera d’Ebre? destacan? GC. En la Ribera d’Ebre tene- Gemma Carim. La Ribera mos un producto agroalimenta- d’Ebre es un referente en el cul- rio excelente. Y no solo de fruta tivo de la fruta de hueso. Solo en de hueso, también tenemos cam- los campos de Benissanet hay pos de olivos, viñedos, almen- catalogadas 69 variedades de me- dros e, incluso, en algunas zonas locotón, por poner un ejemplo. de la comarca, cereales. Los que Somos grandes productores están en expansión son la cereza de cereza, de melocotón, de nec- y la almendra. -
Actos Inscritos
BOLETÍN OFICIAL DEL REGISTRO MERCANTIL Núm. 109 Viernes 12 de junio de 2009 Pág. 30687 SECCIÓN PRIMERA Empresarios Actos inscritos TARRAGONA 265359 - RESINEX SPAIN SOCIEDAD LIMITADA. Nombramientos. Apo.Manc.: GAYO SANCHEZ MANUEL;GOMIS PONS MARIA ESTHER;TARRES ALTIMIRA VALENTI. Datos registrales. T 2405 , F 223, S 8, H T 38340, I/A 9 (25.05.09). 265360 - TECNICAS ELECTRICAS Y METALICAS 2006 SOCIEDAD LIMITADA. Cambio de objeto social. LA URBANIZACION, PROMOCION, PARCELACION Y COMPRAVENTA DE TODO TIPO DE CONSTRUCCIONES Y EJECUCIONES DE OBRAS. Datos registrales. T 2233 , F 4, S 8, H T 34607, I/A 4 ( 1.06.09). 265361 - SERCAPITAL INVERSIONES SOCIEDAD LIMITADA. Ceses/Dimisiones. Adm. Unico: FRANQUET SUGRAÑES MARIA TERESA. Nombramientos. Adm. Solid.: FRANQUET SUGRAÑES MARIA TERESA;PALLEJA MONNE JOSEP. Ampliación de capital. Capital: 26.994,00 Euros. Resultante Suscrito: 30.000,00 Euros. Modificaciones estatutarias. Cambio del Organo de Administración: Administrador único a Administradores solidarios. Cambio de domicilio social. PLAZA LLIBERTAT 10 3 (REUS). Datos registrales. T 2249 , F 145, S 8, H T 34971, I/A 2 ( 2.06.09). 265362 - HOSPEDES SOCIEDAD LIMITADA. Ceses/Dimisiones. Adm. Unico: ECHEZARRETA BEDIA JOSE ANTONIO. Nombramientos. Adm. Solid.: ECHEZARRETA GONZALEZ ARITZ;ECHEZARRETA BEDIA JOSE ANTONIO. Ampliación de capital. Capital: 25.452,00 Euros. Resultante Suscrito: 28.462,00 Euros. Modificaciones estatutarias. Cambio del Organo de Administración: Administrador único a Administradores solidarios. Cambio de domicilio social. C/ LA COMA S/N (COLLDEJOU). Datos registrales. T 2456 , F 74, S 8, H T 39485, I/A 3 ( 2.06.09). 265363 - TRAVIMA SOCIEDAD ANONIMA. Revocaciones. Apo.Manc.: GRAU ALCALDE ISABEL. -
Provincia De TARRAGON A
Provincia de TARRAGON A Comprende esta provincia los siguientes municipios, por partidos judiciales Partido de Falset Partido de Reus Arbolí. Mora la Nueva. Aleixar. Montroig. Argentera. Morera de Motsant (La) . Alforja . Musara (La). Belimunt de Ciurana. Palma de Ebro (La). Almoster. Reus. Bisbal de Falset. Poboleda. Borjas del Campo. Riudecois. Cabacés. Porrera . Botarel]. Riudoms . Capsanes. Pradell. Cambrils . Selva (La). Colldejou. Pratdip. Castelivell. Vilaplana. Cornudella. Riudecañas. Maspujols . Viñols y Archs . Dosaiguas. Tivisa. Montbrió de Tarragona. Falset. Torre de Fontaubella . Figuera (La). Torre del Español . García . Torro ja . Partido de Tarragona Gratallops. Ulldemolins . Guiamets. Vandellós. Canonja• (La) . Dobla de Mafumet . Lloá. Vilanova de Escornalbou . Catllar. Renau. Margalef. Vilanova de Prades. Constantí . Rourell. Marsá . Vilella Alta . Moren . Secuita (La) . Masroig . Vilella Baja . Pallaresos. TARRAGONA. Mol á. Vinebre . Perafort. Vilaseca. Partido de Gandesa Partido de Tortosa Ardes. Gandesa. Alcanar . Mas de Barberans . Aseó. Horta de San Juan . Aldover . Masdenverge . Batea. Miravet. Alfara . Paúls. Benisanet. Mora de Ebro. Ametlla de Mar (La). Perelló. Bot. Pinell de Bray . Amposta. Rasquera. Caseras. Pobla de Masaluca. Benifallet. Roquetas. Corbera. Prat de Compte . Cenia (La) . San Carlos de la Rápita , Fatarella . Ribarroja de Ebro. Cherta . Santa Bárbara . Flix. Villalba de los Arcos . Freginals. Tivenys. Galera (La) . Tortosa . Partido de Montblanch Ginestar. Ulldecona . Godall . Barbará. Prades. Blancafort . Querol . Capafons . Rocafort de Queralt. Partido de Valls Con esa . Santa Coloma de Queralt . Espluga de Francoli . Santa Perpetua . Albiol . Plá de Santa María . Febró. Sarreal. Alcover. Pont de Armentera . Fores . Savallá del Condado . Alió. PuigpeIat. Llorach. Senant. Bráfim. Riba (La). Montblanch. Solivella. Cabra del Campo. Rodoña. Montbrió de la Marca. Validara . Figuerola. -
Els Noms De Lloc I El Territori. Una Interpretació Geogràfica De La Toponímia Del Baix Camp (Tarragona)
Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. -
11.JTD 11De12.Pdf
Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. -
Morfologia Històrica Del Territorium De Tarraco En Època
ANNEX IV – Inventari i mapa de localització dels llocs de culte cristià i dels cementiris del Camp de Tarragona (Mapa 11). ANNEX IV – INVENTARI I MAPA DE LOCALITZACIÓ DELS LLOCS DE CULTE CRISTIÀ I DELS CEMENTIRIS DEL CAMP DE TARRAGONA. A continuació presentem l’inventari amb el seu corresponent mapa d’ubicació (amb una escala original 1:50.000) dels llocs de culte cristià (creus, esglèsies, ermites, oratoris, etc...) i d’enterrament que hem pogut constatar al Camp de Tarragona (Mapa 10)1. Es tracta d’elements molt interessants que poden atorgar-nos valuoses informacions sobre l’antiga morfologia del territori que ens ocupa, doncs la seva especial importància ha afavorit la seva conservació. Sovint han conservat un emplaçament original ben antic o bé s’han superposat a indrets d’una significació anterior. En el cas concret de la centuriació, és ben conegut el fenomen de cristianització d’elements de la xarxa cadastral (fites convertides en creus de terme, altars de camí esdevinguts ermites, encreuaments ocupats per esglesioles, etc...) (veure III Part, capítol 5, apartat 5.3.3.)2. En conseqüència, el material que seguidament exposarem (localitzat, fonamentalment, treballant sobre materials cartogràfics a escala 1:25.000 i 1:50.000) ha proporcionat tot un seguit de dades que han estat molt importants a l’hora de realitzar l’anàlisi arqueomorfològica desenvolupada al Capítol 5 de la Part III. 1.- TARRAGONÈS. 1.1.- Altafulla. 1.1.1.- Ermita de Sant Antoni de Pàdua. 1.1.2.- Cementiri d’Altafulla. 1.2.- El Catllar de Gaià. 1.2.1.- Ermita de Sant Ramon. -
P R E S S E D O S S I E R Costa Daurada
PRESSEDOSSIER COSTA DAURADA Inhalt Costa Daurada Familientourismus Küstentourismus Binnenlandtourismus Gastro-Tourismus Weintourismus Sport- und Aktivtourismus Gesundheitstourismus Kreuzfahrttourismus Geschäftstourismus Tourismusverband des Kreistags Tarragona www Dieses PFD ist interaktiv, die unterstrichenen Wörter sind Links. PRESSEDOSSIER 5 Schon immer hat die Costa Daurada Zuwanderer mit offenen Armen willkommen geheißen. Das ausgezeichnete Klima und die privilegierte Lage am Mittelmeer – mit über 80 Kilometer Küste und Gebirgen, reich an Naturschätzen und kulturellen Überresten – machen die sechs Landkreise Kataloniens zu einem beliebten Urlaubsziel. Die wichtigsten Destinationen liegen direkt an der Küste und profitieren von den Sandstränden und dem kristallklaren Wasser. Die Strände sind mit allen Annehmlichkeiten ausgestattet und garantierten zertifizierte Qualität. Die im Laufe der Jahrhunderte ausgebauten Ausgrabungsstätten sind sehenswert, vom römischen Tarraco, Residenz des Imperators Caesar Augustus und während des römischen Imperiums Hauptstadt des Hispania citerior bzw. des diesseitigen Spaniens, bis zu den mittelalterlichen Zisterzienser- und Kartäuserklöstern. Aber auch die landschaftliche Schönheit ist ein wichtiger Aspekt: Orte wie das Montsant- oder das Prades-Gebirge, die herrliche Natur des Priorat oder die grünen Hügeln von Conca de Barberà. Darüber hinaus gibt es an der Costa Daurada ein hervorragendes Die Costa Daurada, eine Zufluchtsregion Freizeitangebot. An erster Stelle ist hier die PortAventura World zu nennen, ein Themenpark, der jedes Jahr mit neuen Attraktionen lockt; aber auch die anderen Landkreise der Costa Daurada bieten interessante und attraktive Erlebnisse für Familien, Gruppen und Individualreisende. Das ausgezeichnete Klima mit warmen Sommern und milden Wintern mit wenig Regen macht die Costa Daurada zwölf Monate im Jahr zur idealen Destination für Sportbegeisterte. Zahlreiche Gemeinden verfügen über gut ausgebaute Sportanlagen und das Angebot an Golfplätzen befriedigt selbst die Wünsche der anspruchsvollsten Spieler. -
Móra D'ebre Castillo De Móra
432 / MÓRA D’EBRE MÓRA D’EBRE La villa de Móra d’Ebre, cabeza municipal y capital de la comarca de la Ribera d’Ebre, se asienta en el margen derecho del río Ebro, en el lugar de la cubeta o depresión de Móra. Dista 60 km de la capital provincial, Tarragona, que se recorren a través de la T-11 y la N-420 que conduce hasta Gandesa. Limita al Norte con Ascó, al Este con Móra la Nova, al Sur con Tivissa, Benissanet y Corbera d’Ebre, y al Oeste con la Fatarella. La singularidad geográfica del lugar, en la llanura fluvial del Ebro, favoreció la existencia de asentamientos estables desde época ibérica. En este sentido, los restos localizados en torno al calvario, en las proximidades del castillo, son suficientes para suponer la existencia de unoppidum, ocupado como mínimo hasta la segunda mitad del siglo II o el siglo I a.C. Por otro lado, los vestigios de la villa romana de Els Emportells, situada cerca del río, en el camino de Les Sénies, indican la presencia de un asentamiento de época romana. Las referencias históricas acerca de la villa de Móra son escasas y remontan al siglo XII. Tras la reconquista, en el año 1153 Arbert de Castellvell tomó posesión de la villa, situada en los lími- tes del marquesado de Siurana. Años más tarde, en 1174, el rey Alfonso II el Casto y Guillem de Castellvell, firmaron un acuerdo en virtud del cualIldefonsus, Dei gracia rex Aragonensis, comes Barchi- nonensis et marchio Provincie entregaba a este último el castrum de Móra, junto con el castillo de Tivissa y las fortalezas de Garcia y Marçà. -
Butlletíoficial De La Província De Tarragona
eBOP Divendres, 17 d’agost de 2007 Número 192 SUMARI ADMINISTRACIÓ DE L’ESTAT MINISTERI D’ECONOMIA I HISENDA ........................................................................2 Delegación del Ministerio de Economía y Hacienda en Tarragona Secretaría General MINISTERI DE TREBALL I ASSUMPTES SOCIALS ..........................................................4 Tesorería General de la Seguridad Social Dirección Provincial de Tarragona Unidad de Recaudación ejecutiva 43/02 de Reus Unidad de Recaudación ejecutiva 43/03 de Tortosa Subdirección Provincial de Recaudación Ejecutiva ADMINISTRACIÓ LOCAL CONSELLS COMARCALS ..........................................................................................8 Consell Comarcal de l’Alt Camp Consell Comarcal del Baix Ebre Consell Comarcal del Baix Penedès Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre AJUNTAMENTS Ajuntament d’Aldea ....................................................................................................12 Ajuntament d’Aldover ..................................................................................................13 Ajuntament de l’Aleixar ................................................................................................14 Ajuntament d’Alió........................................................................................................14 Ajuntament de l’Ametlla de Mar ....................................................................................14 Ajuntament d’Amposta ................................................................................................15 -
Archivo Histórico De Tarragona Núm
Archivo Histórico de Tarragona Núm. 13 Boletín informativo Octubre 2010 EDITORIAL El Plan de Ocupación de Digitalización de Cataluña EDITORIAL en el Tarragonés ............................................................................. 1 El Plan de Ocupación de EL TRATAMIENTO DE LOS FONDOS Incorporación de los instrumentos de descripción Digitalización de Cataluña de los fondos de empresa al programa GIAC ...................... 2 en el Tarragonés Finalización de la digitalización por la Sociedad Genealógica de Utah .................................................................... 3 Fruto de la colaboración entre los Departamentos El tratamiento del fondo Fotografía Canadell ...................... 3 de Trabajo y de Cultura y Medios de Comunica- INGRESOS ción de la Generalitat de Cataluña, esta iniciativa Administración periférica del Estado ..................................... 3 pretende formar y dar trabajo a personas en paro, Notariales ......................................................................................... 5 en el marco de un proyecto vinculado con las nue- Judiciales ........................................................................................... 6 vas tecnologías y el patrimonio documental. Asociaciones y fundaciones ....................................................... 6 Fondos comerciales y de empresa ........................................... 7 Colecciones ...................................................................................... 7 NOTICIAS Implantación de la UNE EN–ISO 9001:2008