DOCSLIB.ORG

P R E S S E D O S S I E R Costa Daurada

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
P R E S S E D O S S I E R Costa Daurada PRESSEDOSSIER COSTA DAURADA Inhalt Costa Daurada Familientourismus Küstentourismus Binnenlandtourismus Gastro-Tourismus Weintourismus Sport- und Aktivtourismus Gesundheitstourismus Kreuzfahrttourismus Geschäftstourismus Tourismusverband des Kreistags Tarragona www Dieses PFD ist interaktiv, die unterstrichenen Wörter sind Links. PRESSEDOSSIER 5 Schon immer hat die Costa Daurada Zuwanderer mit offenen Armen willkommen geheißen. Das ausgezeichnete Klima und die privilegierte Lage am Mittelmeer – mit über 80 Kilometer Küste und Gebirgen, reich an Naturschätzen und kulturellen Überresten – machen die sechs Landkreise Kataloniens zu einem beliebten Urlaubsziel. Die wichtigsten Destinationen liegen direkt an der Küste und profitieren von den Sandstränden und dem kristallklaren Wasser. Die Strände sind mit allen Annehmlichkeiten ausgestattet und garantierten zertifizierte Qualität. Die im Laufe der Jahrhunderte ausgebauten Ausgrabungsstätten sind sehenswert, vom römischen Tarraco, Residenz des Imperators Caesar Augustus und während des römischen Imperiums Hauptstadt des Hispania citerior bzw. des diesseitigen Spaniens, bis zu den mittelalterlichen Zisterzienser- und Kartäuserklöstern. Aber auch die landschaftliche Schönheit ist ein wichtiger Aspekt: Orte wie das Montsant- oder das Prades-Gebirge, die herrliche Natur des Priorat oder die grünen Hügeln von Conca de Barberà. Darüber hinaus gibt es an der Costa Daurada ein hervorragendes Die Costa Daurada, eine Zufluchtsregion Freizeitangebot. An erster Stelle ist hier die PortAventura World zu nennen, ein Themenpark, der jedes Jahr mit neuen Attraktionen lockt; aber auch die anderen Landkreise der Costa Daurada bieten interessante und attraktive Erlebnisse für Familien, Gruppen und Individualreisende. Das ausgezeichnete Klima mit warmen Sommern und milden Wintern mit wenig Regen macht die Costa Daurada zwölf Monate im Jahr zur idealen Destination für Sportbegeisterte. Zahlreiche Gemeinden verfügen über gut ausgebaute Sportanlagen und das Angebot an Golfplätzen befriedigt selbst die Wünsche der anspruchsvollsten Spieler. Auch in gastronomischer Hinsicht bietet die Costa Daurada eine große Vielfalt: typische Zutaten für eine mediterrane Ernährung wie Olivenöl, Cerealien, Obst und Gemüse, außerdem Fisch und Fleisch von hoher Qualität und nicht zu vergessen die Weine und Cavas mit verschiedenen Herkunftsbezeichnungen. PRESSEDOSSIER 7 So kommt man hin Klima EUROPA ESPANYA Die Costa Daurada liegt Mit dem Auto: Mit dem Flugzeug: Das Klima der Costa Daurada ist typisch mediterran. Die Temperaturen knapp 100 Kilometer Die Costa Daurada ist über ein Der Flughafen Reus ist der schwanken zwischen durchschnittlich 14ºC im Winter und 21 bis 29ºC von Barcelona entfernt gut ausgebautes Straßennetz mit wichtigste Flughafen der im Sommer. Der Kontrast zwischen den Gebieten an der Küste und Europa und dem übrigen Spanien Landkreise der Costa Daurada. denen in den Bergen ist deutlich: Im Gebirge können die Temperaturen und verfügt über verbunden. Von Norden und Süden In der Hochsaison verkehren hier eine ausgezeichnete kommt man am schnellsten über internationale Fluggesellschaften. auf 2 bis 4ºC fallen. die Autobahn AP-7. Von den CATALUNYA GIRONA Anbindung. Die eigentliche Regenzeit ist im Oktober und im Frühling, auch wenn LLEIDA Landkreisen in Lérida führt die Der Flughafen von Barcelona liegt rund 100 Kilometer entfernt. man im Sommer durchaus von einem kurzen, heftigen Regenguss COSTA BARCELONA Autobahn AP-2 direkt an die Costa DAURADA TERRES TARRAGONA Daurada. überrascht werden kann. DE L’EBRE Auch die nationalen Landstraßen N-240, N-340, C-14 und C-44 Albió Les Roques TV-2245 T-221 T-241 T-224 TV-2241 La Cirera C-241e Vallfogona R. Llorac Montargull bringen Sie schnell ans Ziel. T-224 TV-2243 TV-2242 TV-2212 T-234 T-243 Rauric Savalla C. T-224 Aguiló Passanant T-222 Vallbona de les Monges Sta. Coloma Q. TV-2244 Conesa TV-2301 B-220 C-241d T-201 Belltall Conca Barberà Les Piles Forès TV-2014 TP-2335 a Rocallaura C-241d Valldeperes T-230 TV-2334 Biure de Gaià TV-2012 T-233 TV-2011 Pontils TV-2013 Vallverd St. Magí B. Senan C-14 Rocafort Q. TV-2338 TV-2331 Viladeperdius Montbrió M. LLEIDA TV-2336 TV-2015 Sta. Perpètua G. Solivella TV-2333 C-37 T-232 Sarral T-201 Blancafort Esblada C-241d Vallespinosa TP-2311 TV-2337 BARCELONA TV-2336 Pira Selmella T-231 el Gaià Querol a Pontons Barberà de la Conca V-2441 TV-2141 T-242 C-37 Vimbodí Cabra del Camp TV-7002 L’Espluga de Francolí TV-7004 AP-2 E-90 Les Ordes TV-2142 Valldossera Vallclara Poblet Bonany T-244 TP-2311 Mit dem Zug: Mit dem Bus: Riudabella TV-700 Les Masies Prenafeta El Pont d’Armentera TV-7003 TV-2421 Paratge Natural C-37 El Pla de Manlleu MONTBLANCN-240 Figuerola C. TV-2441 TV-2004 Bosc Poblet El Pla Sta. Maria TP-2002 Les Pobles TV-7042 Lilla Vilanova de Prades Muntanyes de Prades Aiguaviva TV-7004 Coll de Lilla Am Bahnhof Camp in Viele Unternehmen bieten tägliche Coll del Grau TV-7005 581m 680m C-14 Santes Creus C-37 C-242 Rojals Vilaverd Fontscaldes TV-2005 L’Albà TP-2442 Coll de l’Arena TV-2443 Tarragona verkehren autobús zu den wichtigsten Orten Ulldemolins 1.032m Aiguamúrcia Can Ferrer C. TV-700 Alt Camp TV-7044 La Juncosa del M. C-242 La Riba Vila-rodona TV-2401b La Carronya B-212 C-240z Masmolets TV-2443 TV-2401 T-713 T-701 Prades Farena Mas Bosch TV-7041 T-743 N-240 Hochgeschwindigkeitszüge. der Costa Daurada. Albarca Coll d’Albarca T-704 T-702 Margalef Sant Jaume dels D. Parc Natural 774m Picamoixons T-742 Alió TV-2444 Cornudella La Torregrassa del Montsant Roca Corbatera Capafonts Mont-ral TV-2401 Lleger La Palma d’Ebre TV-7023 AP-2/E-90 N-340 1.163m TP-2036 El Bosquet TV-7041 TV-7421 Llorenç del P. La Bisbal F. La Cogulla La Febró Puigpelat Rodonyà T-240 TV-7091 C-14 1.063m T-3225 TP-2045 El Papiolet T-704 TV-7045c TV-2034 La Bisbal P. Das Eisenbahnunternehmen VALLSTV-2035 Banyeres P. TV-7045d T-240 C-37 TP-2402 Reserva Natural de Sebes T-702 La Morera Montferri Masllorenç L’Aixàvega Alcover Priorat de Montsant TV-7045 TV-7221 N-240 Bellavista Pantà T-704 Bràfim TV-2042 TP-2124 TP-2115 i Meandre de Flix Cornudella la Mussara TV-2031 A-27 TP-2042 L’Arboç Escaladei de Montsant Siurana TV-7092 TV-7093 1.055m C-51 Renfe, ist für den Zugverkehr an Cabacés L’Albiol TV-2041 Los Castillejos T-722 el Gaià Masarbonès TV-7046 Vallmoll Nulles Vilabella La Mussara TV-7222 Albinyana Sta. Oliva T-702 El Milà T-204 T-702 C-242 TV-2043 T-702 Arbolí Coll de les Llebres La Masó Bellvei La Vilella Alta Poboleda 980m T-704 T-233 TV-2032 TP-2125 der gesamten Costa Daurada T-730 Les Masies C. Vilaplana T-751 Baix Penedès T-714 La Vilella Baixa TV-7012 TP-7013 TV-2033 T-710 TP-7402 TP-7013 TV-7046b El Rourell Salomó C-242 Les Gunyoles Renau T-711 La Selva del Camp T-7224 Ribera d’Ebre La Figuera Puig d’en Cama TV-7223 TV-2041 EL VENDRELL zuständig. Torroja Priorat Coll d’Alforja Bonastre TV-2126 TP-7403 Alforja 717m Vistavella AP-7/E-15 641m T-722 Els Garidells L’Argilaga T-730 L’Aleixar Vilallonga C. Vespella G. C-242 Almoster T-3231 TP-2044 T-704 T-712 La Secuita -2127 La Torre de l’Espanyol TV-7501 Pantà St. Vicenç C. TV Cunit Gratallops El Morell C-31 Puigdelfí TarragonèsTV-2021 Lo Tormo El Lloar Baix Camp C-14 Calafell Porrera Coll de la Teixeta TV-7048 T-750 Segur C. 523m T-710 TP-7401 Maspujols Castellvell C. La Pobla M. La Nou G. Platja de Cunit Coll Negre TP-2031 T-732 546m T-211 Roda B. Platja de Segur de Calafell 493m C-422 Sant Salvador Francolí Platja Mas Mel - l'Estany Riudecols Les Borges del Camp TP-7225 Perafort La Pobla M. Coma-ruga Platja de Sant Salvador T-721 A-27 Platja de Coma-ruga T-740 N-420 T-203 Platja de Calafell El Molar T-313 TP-2235Els Pallaresos Platja del Francàs T-734 TP-7101b Bellmunt de Priorat T-11 El Catllar Creixell Platja Llarga Pradell de TV-3101 T-202 T-210 Platja la Pellisseta la Teixeta La Riera G. T-214 N-340 Punta de la Guineu T-731 TV-7211 St. Salvador Roc de Sant Gaietà TP-7101 Duesaigües Platja del Creixell TP-2039 García T-3136 REUS Constantí Siurana L’Argentera Mas d’Enric Torredembarra Platja dels Muntanyans Pic de l'Àguila TV-3223 T-313 Botarell T-310 T-11 T-4281 FALSET TV-3143 N-240 Altafulla 484m Riudoms Platja de Baix a Mar El Masroig T-300 Castell Pantà T-320 T-314 A-7 T-734 TP-3211 TV-3131 Monnars Platja de la Paella C-12 d’Escornalbou T-315 A-7 S. Pere i S. Pau T-310 Platja del Canyadell Riudecanyes C-14 TV-2038 TV-7341 Marçà TV-3001La Torre Platja d'Altafulla TV-3142 La Canonja Platja de Tamarit de Fontaubella TV-3103 Platja Llarga Cala Jovera Móra N-420 Torreforta Platja Savinosa Platja de la Móra Vilanova Montbrió del Camp T-314 Platja Arrabassada TV-3002 la Nova d’EscornalbouT-321 TV-3141 Mola de Colldejou L’Arboçet Vinyols i els Arcs Vila-seca TARRAGONA Colldejou Platja 912m del Miracle Els Guiamets Capçanes C-31B DarmósTV-3032 T-312 T-322 La Miranda de Llaberia Mont-roig del Camp La Serra d’Almos Llaberia 919m A-7 TV-3146Platja de la Pineda T-325 Serra de Llaberia T-323 La Pineda Serra d’Almos TV-3147 TV-3031 Cambrils Platja de Ponent Salou Benissanet C-44 Montalt Platja de Llevant T-310 Platja del Regueral Platja Capellans TV-3146 740m TV-3111 Platja d'Horta de Santa Maria Platja Llarga Platja d'Horta de Santa Maria Cala Font C-12 Coll de Fatxes Pratdip Platja de la Llosa Cala Crancs T-311 Platja de l'Ardiaca a 500m AP-7/E-15 Platja de la Pixerota Ginestar T-310 Platja de la Porquerola Cap de Salou Tivissa Platja Llarga C-44 Cala dels Vienesos la Tossa N-340 Cala de les Sirenes d T-318 718m A-7 Cala del Solitari Vandellòs Masboquera Masriudoms Cala Misteri Cala Califòrnia a Serra de
Load more

Recommended publications
  • Hola Companys, Quan Fem Una Cerca Al Fons Parroquial De L'arxiu
    Hola companys, Quan fem una cerca al Fons Parroquial de l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) ens podem trobar que els llibres sacramentals de la població on necessitem fer la recerca no arriben gaire lluny o sols arriben fins a una època determinada, la qual cosa pot fer aturar de sobte les nostres investigacions en algunes poblacions. Hi ha vegades, però, que per ser la parròquia de la població sufragània d'una altra, o que per una distribució més antiga pertanyia o podia estar inclosa dins d'una administració eclesiàstica major, podem trobar una continuïtat o part dels llibres sacramentals inclosos en una altra parròquia. Us adjunto a continuació una relació de poblacions on he constatat que els llibres sacramentals, o part de les seves inscripcions, poden tenir continuïtat en una altra població. Salutacions Jordi Plana Tomàs Annex 1 6.2 Aiguamúrcia. Veure també: Santes Creus 6.7 Albiol, l’. Veure també: Alcover 6.11 Alió Veure també: Valls. Parròquia de Sant Joan Baptista 6.17 Arbolí, Veure també: Siurana 6.18 Ardenya. Veure també: Riera de Gaià, la Veure també: Tamarit 6.22 Barbera de la Conca Veure també.: Ollers (fons notarial) 6.25 Bellmunt del Priorat Veure també: Falset 6.37 Cambrils. Veure també: Vilafortuny 6.44 Clarà. Veure també: Torredembarra 6.49 Cunit. Veure també: Cubelles 6.50 Duesaigües. Veure també: Argentera 6.51 Esblada. Veure també: Querol 6.55 Farena. Veure també: Rojals (confirmacions) 6.56 Febró, la. Veure també: Capafonts 6.58 Figuerola del Camp Veure també: Guialmons Veure també: Santa Coloma de Queralt 6.59 Figuerola de S.
    [Show full text]
  • Provincia De TARRAGON A
    Provincia de TARRAGON A Comprende esta provincia los siguientes municipios, por partidos judiciales Partido de Falset Partido de Reus Arbolí. Mora la Nueva. Aleixar. Montroig. Argentera. Morera de Motsant (La) . Alforja . Musara (La). Belimunt de Ciurana. Palma de Ebro (La). Almoster. Reus. Bisbal de Falset. Poboleda. Borjas del Campo. Riudecois. Cabacés. Porrera . Botarel]. Riudoms . Capsanes. Pradell. Cambrils . Selva (La). Colldejou. Pratdip. Castelivell. Vilaplana. Cornudella. Riudecañas. Maspujols . Viñols y Archs . Dosaiguas. Tivisa. Montbrió de Tarragona. Falset. Torre de Fontaubella . Figuera (La). Torre del Español . García . Torro ja . Partido de Tarragona Gratallops. Ulldemolins . Guiamets. Vandellós. Canonja• (La) . Dobla de Mafumet . Lloá. Vilanova de Escornalbou . Catllar. Renau. Margalef. Vilanova de Prades. Constantí . Rourell. Marsá . Vilella Alta . Moren . Secuita (La) . Masroig . Vilella Baja . Pallaresos. TARRAGONA. Mol á. Vinebre . Perafort. Vilaseca. Partido de Gandesa Partido de Tortosa Ardes. Gandesa. Alcanar . Mas de Barberans . Aseó. Horta de San Juan . Aldover . Masdenverge . Batea. Miravet. Alfara . Paúls. Benisanet. Mora de Ebro. Ametlla de Mar (La). Perelló. Bot. Pinell de Bray . Amposta. Rasquera. Caseras. Pobla de Masaluca. Benifallet. Roquetas. Corbera. Prat de Compte . Cenia (La) . San Carlos de la Rápita , Fatarella . Ribarroja de Ebro. Cherta . Santa Bárbara . Flix. Villalba de los Arcos . Freginals. Tivenys. Galera (La) . Tortosa . Partido de Montblanch Ginestar. Ulldecona . Godall . Barbará. Prades. Blancafort . Querol . Capafons . Rocafort de Queralt. Partido de Valls Con esa . Santa Coloma de Queralt . Espluga de Francoli . Santa Perpetua . Albiol . Plá de Santa María . Febró. Sarreal. Alcover. Pont de Armentera . Fores . Savallá del Condado . Alió. PuigpeIat. Llorach. Senant. Bráfim. Riba (La). Montblanch. Solivella. Cabra del Campo. Rodoña. Montbrió de la Marca. Validara . Figuerola.
    [Show full text]
  • La Gestió Dels Residus a L'àmbit Municipal
    DADES DE RESIDUS MUNICIPALS 2008 Terres de l’Ebre (Baix Ebre, Montsià, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta) juliol de 2009 LA GENERACIÓ DE RESIDUS A LES TERRES DE L’EBRE LA GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS Totes les comarques de les Terres de l’Ebre generen menys residus que la mitjana catalana, concretament 1,45 kg/hab/dia. Les comarques que en generen més són Ribera d’Ebre i Priorat, que produeixen 1,54 kg/hab/dia. La comarca que en genera menys és la Terra Alta, amb 1,11 kg/hab/dia. TOTAL GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS (kg/hab/DIA) PER COMARQUES. DADES DE 2008 4,00 3,00 2,00 Kg /hab./dia Kg 1,00 1,44 1,48 1,54 1,54 1,59 1,11 0,00 Baix Ebre Montsià Priorat Ribera d'Ebre Terra Alta Total Catalunya RECOLLIDA SELECTIVA A LES TERRES DE L’EBRE LA RECOLLIDA SELECTIVA Les comarques de les Terres de l’Ebre, en conjunt, són les que més residus recullen selectivament de tot Catalunya, concretament un 38,2% dels residus municipals generats. Ribera d’Ebre, amb el 53,2%, és la comarca que recull selectivament més residus. La segueixen el Montsià (45,6%) i el Priorat (44,2%). RELACIÓ ENTRE RECOLLIDA SELECTIVA I FRACCIÓ RESTA (%) PER COM ARQUES. DADES DE 2008 100,0 90,0 80,0 46,8 54,4 70,0 55,8 63,3 65,6 73,7 60,0 % 50,0 40,0 30,0 53,2 45,6 20,0 44,2 36,7 34,4 26,3 10,0 0,0 Baix Ebre Mont sià Priorat Ribera d'Ebre Terra Alta Total Cat alunya % RS / RM %FR / RM RECOLLIDA SELECTIVA A LES TERRES DE L’EBRE LA MATÈRIA ORGÀNICA El Montsià és la comarca que més matèria orgànica recull selectivament per habitant, molt per sobre de la mitjana catalana.
    [Show full text]
  • Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Tarragona
    Desplegament 2020-2022 demarcació de Tarragona Cristina Campillo i Cruellas – Gencat.cat Jaume Vidal González – Diputació de Tarragona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2020 2 Desplegament 2020 (I). Capitals de comarca. El 2020, s’ha fet el desplegament de capitals de comarca, obres promogudes per la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD). Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Calendari de recepció d’obres: • El Vendrell – Valls: 31/12/2020. • Valls - Montblanc: 31/12/2020. • Tortosa – Gandesa: 31/12/2020. • Mora la Nova – Falset: 31/01/2021. A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2020 (II). Instruments de comercialització. Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Instruments de comercialització: Xarxa desplegada per la SPD el 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) Sol·licituds via el Punt d’Informació Únic (PIU) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/ Xarxa desplegada per la XOC el 2020 • Oferta majorista de lloguer de fibres fosques • Oferta majorista de serveis actius • https://www.xarxaoberta.cat/ 4 Desplegament 2020 (II) Els
    [Show full text]
  • La Crònica Negra De La Destrucció D'arxius a La Demarcació
    Lligall 18/2001 65 La crònica negra de la destrucció d’arxius a la demarcació de Tarragona Josep M. T. Grau Pujol i Manel Güell Quan s’enceta el tema de la conservació dels arxius, hom sol enu- merar aquells agents i/o factors que han demostrat la seva capacitat agressiva envers diferents suports documentals. Llavors, es comença parlant del pitjor enemic dels arxius, el foc, per continuar en el mateix sentit, per l’aigua, la fauna papirofàgica i els agents climàtics. Tanma- teix, es deixen el principal, el suprem causant de la pèrdua i la destruc- ció de patrimoni documental, el màxim responsable i, sens dubte, l’ene- mic públic número u dels arxius: l’home. La capacitat de l’home per destruir patrimoni documental no té parió en tota la història de la humanitat; les formes que ha assajat, en aquest sentit, han estat tan múltiples i diverses com la intensitat i la intencio- nalitat de llurs accions. Les guerres han estat, certament, la causa més frapant i sentida d’a- questa pèrdua, potser la més freqüent, però no l’única1. La infravaloració pels documents que mostrava la gran massa de la societat, l’escàs interès que ha generat la seva salvaguarda, la desídia, han estat factors que poden explicar, en ple segle XX, que més d’un ajuntament veiés cremar en una foguera tot l’arxiu, que es llencés tota la documentació municipal al barranc o riera del poble quan s’estrenava nou edifici consistorial o que, amb molta més freqüència, una inhàbil i maltriada política d’expurgació estigués més orientada a aconseguir espai que no pas a prescindir d’a- quells documents que realment eren sobrers.
    [Show full text]
  • Paral·Lelismes Lèxics Entre Els Parlars Del Priorat I El Subdialecte Tortosí1
    Paral·lelismes lèxics entre els parlars del Priorat i el subdialecte tortosí1 Emili Llamas Puig Universitat Rovira i Virgili Justificació L’estudi lingüístic dels diferents parlars que conformen la llengua catalana ens ajuda a fer-nos un dibuix més precís de la riquesa dialectal que dona color a la nostra llengua. Estudiar amb profunditat els nostres parlars és alhora conèixer els nostres pobles, els nostres costums i, en definitiva, conèixer diferents maneres de veure i entendre el món que ens envolta. Cal doncs, reivindicar un dels patrimonis immaterials més valuosos que tenim, els nostres parlars. El fet que l’objecte d’estudi de la meva tesi doctoral sigui la comarca del Priorat respon a motius personals (vincles familiars i sentimentals) i científics (aquest territori no disposava d’un estudi geolingüístic exhaustiu). Però pel que aquí ens interessa hi ha encara un altre motiu per estudiar els parlars del Priorat i és el fet que la comarca estigui situada en una cruïlla de trets lingüístics que dona a aquests parlars una fesomia heterogènia i amb personalitat pròpia i diferenciada dels de les comarques veïnes (Ribera d’Ebre, Baix Camp i Garrigues). Aquesta particularitat fa que l’estudi d’aquests parlars sigui encara més atractiu. Breu descripció històrica i geogràfica2 La comarca del Priorat té 496,20 km2 i és vertebrada pel massís de Montsant, de la Serralada Prelitoral, a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.3 La 1 Aquest article és un dels resultats de la tesi doctoral “Els parlars del Priorat. Estudi geolingüístic” (inèdita), investigació que s’ha pogut dur a terme gràcies a l’obtenció d’una Beca de Recerca Predoctoral del Programa de Personal Investigador en Formació, concedida pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.
    [Show full text]
  • Cellers Ripoll Sans
    CAL BATLLET - Celler Ripoll Sans “Vi de la VILA” PRIORAT DOQ Marc Ripoll Sans. C/ Consolació 16. 43737 Gratallops. Priorat. Spain. tel +34 687638951 [email protected] www.facebook.com/calbatllet Foundation year 2000 Vineyard 10 ha. Annual production 16.000 l. Villages Gratallops and Torroja The Cal Batllet winery was created in the year 2000 by restoring the old family winery situated in Gratallops. Its production comes exclusively from the growing of the family-owned vineyards, some as much as 100 years old, cultivated on hillsides with slate soil placed in Gratallops and Torroja del Priorat. The grape varieties grown here are the local Carinyena and Garnatxa in reds mainly, and the old Escanyavella in whites. Was with the 10th vintage, the 2009, when we decided to move from the wine range of Closa Batllet and Petit Batllet, to elaborate all the wines under the distinctive “Vi de la VILA”, clearly committed with a philosophy of terroir wines, expressing all the personality from each village where we have our roots: Gratallops and Torroja. el PETIT ARTAI 2011, Gratallops Vi de la Vila Aged for 12 months in french Allier and Nevers. New barriques (10%). 44% carinyena, 36% garnacha, 16% cabernet s., 2% merlot, 2% syrah. Production 18.124 bottles. 16,5 % vol. Gratallops properties: Camp d'en Piquer (slope and terr. 250m), Camí de Bellmunt (terr. 300m), Coma (slope 300m), el Pla (terr. 350m), Coll de Falset (terr. 350m), la Capella (slope and terr. 300m), Tros d’en Molles (terr. 300m), Vinyals (slope and terr. 250m), Mas d’en Pallarès (terr.
    [Show full text]
  • 3.2.5. El Priorat
    3.2.5. El Priorat Comprèn 23 municipis: Bellmunt del Priorat, la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Montsant, Falset, la Figuera, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Masroig, el Molar, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. La comarca del Priorat està ubicada al centre de les comarques de Tarragona, a una distància relativament similar del mar (costa Daurada) i del límit administratiu amb l’Aragó. Té una superfície d’uns 498,57 km2, que representa un 16,6 % de l’àmbit del Pla i un 1,5% de la superfície total de Catalunya. El seu perímetre recorre 127,33 km. La seva capital és Falset que té una extensió de 31,6 km2; els municipis amb més extensió són Cornudella de Montsant amb 63,5 km2 i la Morera de Montsant amb 52,9 km2, que junts ocupen un 23% dels km2 totals de la comarca; els més petits en extensió són la Vilella Alta i la Vilella Baixa amb poc més de 5 km2 cadascuna. A la comarca hi ha 30 entitats singulars de població. Medi físic Geogràficament, i a grans trets, al Priorat hi podem diferenciar una zona muntanyenca al nord i nord- est i una zona central de transició cap a les zones més planeres del sud. A diferencia de les altres comarques de l’àmbit, aquesta està orientada cap a l’Ebre, i constitueix l’extrem més oriental de la cubeta de Mòra la Nova i Mòra d’Ebre.
    [Show full text]
  • Altanetba (2).Pdf
    0° 1°E Vallfogona Llorac de Riucorb Savallà Santa Coloma del Comtat de Queralt Passanant i Belltall Conesa OSCA Les Piles Forès Rocafort Pontils Senan de Queralt LLEIDA Solivella Blancafort Sarral L' Espluga de Francolí El Pont Pira Querol Vimbodí d'Armentera BARCELONA Barberà de la Conca Cabra del Camp Montblanc Vallclara El Pla de Figuerola Aiguamúrcia del Camp Santa Maria Vilanova de Prades Ulldemolins Vilaverd Sant Jaume El Montmell dels Domenys La Riba La Bisbal Prades Vila-rodona de Falset Capafonts Valls Alió Margalef Cornudella Mont-ral La Bisbal La Palma del Penedès Llorenç de Montsant Bràfim SARAGOSSA Riba-roja d'Ebre La Febró Puigpelat del Penedès d'Ebre Rodonyà La Morera Banyeres de Montsant Alcover Masllorenç Cabacés del Penedès L' Arboç Vilaplana Vilabella Poboleda L' Albiol El Milà Nulles Montferri La Vilella Arbolí Santa Alta La Masó Albinyana Oliva Bellvei Flix Torroja La Vilella del Priorat Vallmoll Salomó Baixa Vinebre El Rourell La Pobla de Vilallonga La Secuita Bonastre L' Aleixar La Selva Renau Vespella Massaluca La Figuera Gratallops Alforja del Camp Els Garidells Porrera Almoster del Camp de Gaià El Vendrell El Lloar Cunit La Torre de Castellvell El Morell Calafell Maspujols Roda l'Espanyol del Camp Ascó La Pobla La Nou de Barà Perafort La Fatarella Les Borges de Mafumet de GaiàLa Pobla Riudecols El Catllar El Molar Bellmunt del Camp de Montornès Consell Comarca l del Priorat Els Pallaresos del Priorat Constantí La Riera Creixell Vilalba dels Arcs Falset Duesaigües Garcia de Gaià Botarell Reus Torredembarra Pradell
    [Show full text]
  • Priorat Outstanding
    [)¡ CAN TE R PROMOTION DECANTER RECOMMENDED PRIORAT .-111 P1SSARR.E PR IO RAT Costers del Priorat Fina Son, M>rtI 43738 Bellmun, del Priora, TI,"""" Web ~ WWW.COSl~prioralcom 0034618201473 UK 1rnp<><Ur: l.ooIOOa ro.. UK Imponer/dbtnbu'or 2013 FERRER BOBET V1NYES VELLES PRIORAT-- - Ferrer Bobet Web: W'WW. ~Lcom E:~orn UK Imponer. H2V\N Web: www.h2vJn.co.uk1 T:020 1478 7376 paco , garcla ~ ~ RIOJA 1011 CR IANZA 2011 D0tX co".UJ DI VUfyU VILLU Bodegas Paco García C " t aVento. SI " , n PRlORAT L6 ,M~ ae AJo Leza LA RlOJA SPAI Tet +34 941432 3n Mas Dolx f ma,t. ~fo4!bodcgaspacogarcoa.com Web; W'W'W.mudobt.com UK Imponer: WNW bodegaspacogaroa.com OWLoeb Wltter KOGARCIAWI ES ++4 20 nJ4 0385 Dernnter PANEL TASTING Priorat For gutsy, spicy individuality and a true sense of place, the new breed of wines from this rugged Catalan territory are well worth discovering, says Sarah Jane Evans MW v PRIORAT IS COMPLlCATED. If you want to drive from A ................ to B - no chanceoVou 'lI need to go round via F and M O a. Vin de Vila Village : . ~onlsanl T A T There's scarcely a straight line in the place. It's the same 1.. .................. : .......~ ....................... 1 La Morera de Montsant N with the soil. Priorat is all about the slate: lIicorella. It's 2 Scala Dei ~.., NíS.AN .. ::' what gives the minerality. Vet look at any geological map 3 Poboleda . 1'.40 :.... 4 La Vilella Alta ot"l.A Dé, " . .¡" and you 'lI be dazzled by the contrasting selection of soils.
    [Show full text]
  • Festes Majors 2009 Entrevista Al Planer Absent Armando
    Octubre 2009 - Número 8 FESTES MAJORS 2009 ENTREVISTA AL PLANER ABSENT ARMANDO LLASAT MARTÍ 2 ANYS DE MAGAZÍN Línia SANTA BÀRBARA – AMPOSTA Santa Bàrbara Amposta Sortida Arribada 07.35 h ........................................... 07.55 h. 07.40 h. ......................................... 08.00 h. 15.40 h. ......................................... 16.00 h. SUMARI Amposta Santa Bàrbara Sortida Arribada 13.00 h. .......................................... 13.20 h. Editorial.........................................................................................................3 13.05 h. .......................................... 13.20 h. 19.00 h. .......................................... 19.20 h. Governació.i.Urbanisme.............................................................................4 19.05 h. .......................................... 19.20 h. Agricultura.i.Medi.Ambient........................................................................7 Cultura,.Esports,.Educació.i.Mitjans.de.Comunicació............................9 Línia SANTA BÀRBARA – TORTOSA Hisenda,.Noves.Tecnologies.i.Promoció.Econòmica.............................12 Santa Bàrbara Tortosa Joventut,.Serveis.Socials.i.Salut...............................................................15 Sortida Arribada Festes.i.Fires...............................................................................................22 07.40 h. .......................................... 08.00 h. 2.anys.de.la.revista.Santa.Bàrbara.Magazín..........................................25 07.55
    [Show full text]
  • Documentació Referent Al Priorat De L'arxiu Històric De La Diputació
    DOCUMENTACIÓ REFERENT AL PRIORAT DE L’ARXIU HISTÒRIC DE LA DIPUTACIÓ La Diputació de Tarragona va crear el seu Arxiu Històric el 1997, per tal de posar a disposició de consulta pública tot el seu patrimoni documental de caràcter històric, o sigui, amb més de 30 anys d’antiguitat. Va ser ubicat al mateix edifici que el Museu d’Art Modern, amb qui comparteix les instalAlacions1. El fons de l’AHDT es composa d’una quinzena de seccions, cada una de les quals sol dividir-se en dues o més sèries: Cpq., capses en quart, i Cpf., capses en foli. Aquestes seccions han anat generant documentació des de la seva creació, en diferentes dates, a partir de la segona meitat del s. XIX (Actes, 1836, Obres Públiques, 1857, Cultura, 1859, Intervenció, 1860, Beneficència 1869, Agricultura, 1880, Urbanisme, 1883, etc.). L’AHDT és, doncs, d’un arxiu històric d’època contemporània (segles XIX i XX). Cultura, Governació, el Butlletí Oficial, Cens i les Actes, són seccions que consultades amb calma i exhaustivitat, són capaces de proporcionar informació sobre qualsevol comarca tarragonina, no cal dir que també del Priorat. Però, a més, també hi ha altres seccions i fons amb informació concreta que podem detectar i donar-ne directa referència. En aquest article pretenem exposar uns breus comentaris que ajudin a copsar les possibilitats d’investigació d’aquest centre, de cara als investigadors i estudiosos prioratins. Informació específica La documentació més antiga, fa referència als aranzels parroquials. Sembla que vers 1856 els municipis hagueren de contribuïr al sosteniment dels serveis religiosos locals, cosa que comportà l’elaboració d’estadillos per saber quins efectius tenia l’Església en una determinada població, amb què comptava la parròquia, quins serveis oferia i amb quines valoracions econòmiques s’havien de taxar (Governació, Cpq., 2-3).
    [Show full text]