CA Ruta 1 Per les faldes Ruta 1 de la serra de Montsià Punt de partida: Barraca de l’Ametllé Punt d’arribada: Serreta de Freginals Tipus de recorregut: Lineal Itinerari La barraca de l’Ametllé Longuitud: 5,5 km La barraca de l’Ametllé presenta unes Desnivell: 120 m En aquesta ruta, pels termes dimensions imponents, motiu pel Temps de marxa: 2 h Dificultat: Baixa municipals d’Amposta i Freginals, qual està considerada una de les més recorrereu una de les zones de la grans de la província de Tarragona i la 1 més gran de les Terres de l’Ebre. Té comarca amb més construccions 3 2 una planta rectangular, en forma de naveta, el seu costat llarg amida 8,80 m i el costat ample, 5,40 m, té una alçada d’entre 4 i 5 m. Per les seves dimensions, aquesta construcció La cultura de la pedra de pedra en sec es feia servir com a rutes habitatge temporal de persones i com a lloc per tancar els animals de treball.

La barraca de Quicolis

Ajuntament Ajuntament de pedra en sec. Hi destaquen Aquesta barraca és una de les més de Freginals de la Sénia especialment pel seu nombre, singulars de tota la comarca, destaca c. Major, 11 - 43558 Freginals c. Tortosa, 1 - 43560 La Sénia per la seva qualitat, per les formes, per Tel. 977 57 27 89- Fax. 977 57 27 87 Tel. 977 71 30 00 - Fax. 977 57 01 68 mida i importància les nombroses l’acusada selecció de les pedres i pel www.ajuntamentdefreginals.org www.lasenia.cat barraques, de les quals en podreu seu ús en no estar vinculada a l’activitat [email protected] [email protected] agrícola. Fou construïda per Francisco visitar tres magnífics exemples: Pavía Mateu, conegut per tothom com a Ajuntament Ajuntament “Quicolis” i treballador de la pedrera que Altres construccions de pedra en sec de Godall d’Amposta hi havia a la serreta de Freginals. Aquest pl. de la Mare Teresa Blanch, 8-43516 Godall pl. Espanya, 3-4 - 43870 Amposta veí de Freginals presentava una coixesa La pedra calcària que trobem a la co- Tel. 977 73 80 18- Fax. 977 73 82 25 Tel. 977 70 34 53 - Fax. 977 70 41 32 important, així que aprofitant la pedra marca del Montsià (la pedra viva, el www.godall.cat www.turismeamposta.cat sobrant dels treballs de la pedrera, va taperot o els còdols dels barrancs) ha [email protected] [email protected] realitzar aquesta construcció per poder estat utilitzada tradicionalment, tant quedar-se a passar la nit i estalviar-se en l’elaboració de matèries com la els viatges diaris a la pedrera al poble. calç, com en la construcció de tot ti- pus d’estructures i edificacions en Les rutes de la Pedra en Sec a la comarca del Montsià són tres els nuclis urbans o en la parcel·lació i la barraca de l’Ametllé, la barra- itineraris interpretatius que transcorren per les faldes dels prin- La barraca de la Serreta l’ordenació de l’espai agrari. En aquest ca de Quicolis i la barraca de la àmbit, la pedra s’ha emprat com a ma- cipals accidents orogràfics comarcals: la serra de Montsià, la A les zones de secà de la comarca, on tèria primera per a la construcció de tot serra de Godall i el massís del Ports. Les construccions de pedra Serreta. El recorregut s’inicia a l’aigua és un element escàs però molt tipus d’estructures que proporciona- en sec són el testimoni d’una tècnica i una tecnologia mil·lenària, la barraca de l’Ametllé i segueix valuós i necessari per a les activitats ven múltiples solucions a les necessi- “ dels pagesos i pastors, la pedra en sec tats del pagès. A més de les barraques vinculada aquí a les explotacions agrícoles i ramaderes. després pel terme municipal de va ser també molt utilitzada per cons- ja esmentades, els marges i murs de Es denomina pedra en sec perquè s’utilitza la pedra com a únic Freginals. Per arribar-hi continueu truir estructures de protecció i consoli- contenció en els bancals, les valones element sense ciment o altre material per a lligar-la. per la carretera d’Amposta a dació dels punts on hi havia algun aflo- per envoltar les soques dels arbres i Les rutes de pedra en sec a la comarca del Montsià són una rament o possibilitat d’emmagatzemar protegir-les del vent, els camins empe- oportunitat per descobrir un patrimoni viu que cal conservar. Freginals, fins trobar la rotonda aquesta aigua. La barraca de la Serre- drats per facilitar el trànsit, els ponts i d’accés al poble, allà continueu ta és un exemple d’aquesta funció, era pujadors per salvar petits desnivells, la mateixa barra- els corrals per aplegar el bestiar, etc. pel camí vell de arreplegador ca la que aco- Àlex Farnòs, Pere Luque, Arabogues i Oriol Ferré cisterna són només alguns dels exemples de Textos: Sant Carles. llia una cisterna la gran varietat de construccions rurals Fotos: Museu del Montsià, Arabogues, Ana Añó, Joan Moises i CODE amb el dipòsit i Il·lustracions: Miquel Subirats i Josep Antoni Garcia Bel que aprofiten la pedra com a material l’arreplegador in- bàsic. ” tegrats en la ma- teixa construcció. Generalitat de Catalunya Departament d’Innovació, Universitats i Empresa Ruta 2 Per les faldes Ruta 3 Entre el coll de de la serra de Godall Ruta 2 Na Riu i el povet del Torril Ruta 3

Itinerari Les margenades Itinerari El camí de coll de Na Riu L’itinerari recorre els camins i La ruta té un recorregut de tipus En aquestes terres de secà, al peu de la El coll de Na Riu és un bon mirador lineal que ressegueix un tram de serra de Godall, la pedra calcària esde- lligallos de la zona situada entre del poble de la Sénia i dels camps vé la roca matriu del territori. L’agricultor les primeres serres del massís d’oliveres a banda i banda del riu Sénia. l’anomenat Camí Vell d’Amposta hi va haver de realitzar unes dures tas- Després, el camí continua entre finques a Godall. L’itinerari es pot ini- ques de preparació dels terrenys abans del Port i el poble de la Sénia on, d’oliveres margenades amb pedra en de poder conrear la terra. Després des d’antany, els pagesos han sec i màquies en direcció al camí de Pa- ciar tant a la cruïlla del camí vell d’arrabassar la vegetació, la feina se- llerols. d’Amposta amb la T-331, carrete- güent consistia a espedregar el terreny, treballat les ves- ra de Santa Bàrbara a Ulldecona, d’aquest procés en resultava una gran sants i les planes quantitat de pedra que el pagès havia per transformar- com en el cementeri vell del po- d’amuntegar. La construcció de mar- ble de Godall. ges de pedra en sec ha permès con- les en rics camps rear les finques i modelar els pendents d’oliveres. Un Durant el traçat s’hi poden veure mitjançant l’abancalament del terreny, Punt de partida: Camí de Pallerols unes impressionants margenades i ha configurat un paisatge caracterís- element clau en Punt d’arribada: Povet del Torril tic de murs de pedra i petites parcel·les aquestes transfor- Tipus de recorregut: Lineal de roca calcària blanquinosa. Les d’oliveres en forma de terrassa. Longitud: 3.350 m millors d’aquestes cons- Punt de partida: Cementiri vell de Godall macions ha estat Desnivell: 100 m Punt d’arribada: T-331 la construcció Temps de marxa: 50 min truccions es troben dins de Tipus de recorregut: Lineal Dificultat: Baixa conreus particulars, cosa Longitud: 5,2 km d’elements de Desnivell: Molt baix Els povets de pedra seca que en dificulta la visita. Tot Temps de marxa:1 h pedra en sec, entre els quals i així vora el camí hi ha nom- Dificultat: Baixa destaquen els marges de pedra Els povets eren punts d’abeurada, tant seca, els pous i els forns de calç. per a animals com per a humans. Tenen brosos marges, els quals us una estreta relació amb l’aprofitament ajudaran a fer-vos una idea Els conreus de secà El recorregut està senyalitzat ramader, ja que habitualment se situen de la seva importància i del L’itinerari transcorre enmig de camps el pagès en el treball de camp. Els al- amb banderoles de color verd, a la vora dels camins i lligallos, que con- de conreu d’oliveres. Es tracta d’un con- tres conreus com els tarongers tenen que indiquen els punts d’interès duïen els ramats cap al massís del Port. treball dels pagesos per reu establert des de molt antic, ja que aquí una presència secundària, tot i que En aquesta ruta cal destacar el povet de Els forns de calç guanyar uns metres de ter- Als termes municipals de Godall i la les oliveres més velles de les nostres van guanyant terreny progressivament. i la distància a recórrer. Hi ha Torril, el pou té una profunditat d’uns terres són probablement d’implantació L’oliverar no és només una plantació 15 metres. I les seves parets estan tre- En aquesta ruta podreu observar dife- des de les màquies de la vora) i el forn Galera trobem algunes de les millors diferents opcions d’itineraris i rents exemples d’aquests elements. s’acabava de tancar amb pedra. Un cop ra de cultiu al peu de la serra de margenades de la comarca. El marge romana. Les oliveres són generalment d’oliveres, és alhora un agrosistema ballades amb pedra en sec. La part su- un monocultiu, en el qual es troben in- que configura tot el paisatge i sosté un diverses variants idònies per perior està tancada amb una construc- Els forns de calç proveïen la calç per a construït el forn, es prenia foc i s’anava Godall. A la meitat del recorre- és una construcció alineada de pedres, la construcció dels edificis. Se situaven carregant de gavells de malesa a mesura tercalats alguns garrofers, que tradicio- important poblament natural i altres ac- ció circular amb el sostre pla, també ordenades unes damunt de les altres gaudir de la natura i de totes les sempre prop dels recursos necessaris que s’anava consumint. Passades unes gut podreu descansar a l’Àrea de nalment han tingut la funció de produir tivitats com la caça o el pasturatge. fet amb pedra en sec i lloses de grans segons la forma i el volum. Aquests l’aliment per als animals que ajudaven possibilitats que ens ofereix, ja per fer-los funcionar: la pedra i les plan- vuitanta hores, la pedra ja estava cuita, lleure de la font de l’Arboç. murs es construïen quan els camps dimensions. El pou s’alimenta de les tes que feien de combustible. A l’interior és a dir, s’havia transformat en calç. es convertien en terreny de cultiu. Els sigui caminant, en bicicleta o a aigües que li arriben des del camí su- s’hi carregava la malesa (plantes talla- Al llarg del recorregut aquesta perior i de l’escolament produït després marges limitaven les propietats, com cavall. ruta es creua amb altres antics a parcel·lació dins d’aquestes, o bé de les pluges. camins, com el de la Galera a seguint les línies del terreny. Com a elements complementaris trobem els Freginals, o amb diversos lligallos passos entre bancals, les rampes o pu- o passos de bestiar, alguns dels jadors, les escales o la construcció de barraques, que sovint s’encabien dins quals han estat aprofitats recent- del mateix marge. ment per adequar diferents itine- terra raris senyalitzats que poden ser també del vostre interès, com el de les Oliveres Mil·lenàries o el del barranc de la Caldera. pedraplè