DOCSLIB.ORG

L'ametlla De Mar, Cunit, Creixell, Reus I El Vendrell, Els Més

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
L'ametlla De Mar, Cunit, Creixell, Reus I El Vendrell, Els Més Societat | Redacció | Actualitzat el 17/05/2016 a les 11:29 L'Ametlla de Mar, Cunit, Creixell, Reus i el Vendrell, els més endeutats per persona a Tarragona Aguilar de Segarra supera els 6.100 euros de deute públic per habitant | Hi ha un centenar d'ajuntaments sense deute A la demarcació de Tarragona, els 7.183 habitants de l'Ametlla de Mar es reparteixen un deute de 17,6 milions d'euros, l'equivalent a 2.449 euros per càpita. A continuació hi ha Cunit, que compta amb un deute de 29,1 milions d'euros i 11.883 veïns, el que deixa un endeutament per habitant de 2.447 euros. Creixell acumula un deute de 8.207.000 euros i compta amb 3.492 habitants, fet que deixa un endeutament per càpita de 2.350 euros. Els 103.194 habitants de Reus tenen un deute acumulat de 221,5 milions d'euros, que equival a un endeutament per càpita de 2.146 euros. Per últim, el Vendrell arrossega un deute de 76,5 milions i compta amb uns 36.000 habitants, el que representa un deute per càpita de 2.092 euros. Els municipis d'Aguilar de Segarra (6.154 euros), Capolat (5.315 euros), Pujalt (4.126 euros) i Ogassa (4.000 euros) són els que registren un deute públic per càpita més elevat de Catalunya, segons les dades del (http://www.minhap.gob.es/ca- ES/Areas%20Tematicas/Administracion%20Electronica/OVEELL/Paginas/DeudaViva.aspx) Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques ( http://www.minhap.gob.es/ca- ES/GobiernoAbierto/Paginas/GobiernoAbierto.aspx) , creuades amb el padró municipal de l'Idescat de 2015. Els tres primers municipis pertanyen a la demarcació de Barcelona, mentre que Ogassa pertany a la de Girona. El municipi amb més deute per habitant de les comarques de Lleida és els Omells de na Gaia (3.992 euros). En termes absoluts, els municipis més endeutats són Barcelona (amb un deute de 836,1 milions d'euros), seguit de Reus (221,5 milions), Terrassa (180,1 milions), Tarragona (176,5 milions) Lleida (174,5 milions), Mataró (127,8 milions), l'Hospitalet de Llobregat (107,1 milions), Sabadell (93,7 milions), Badalona (90,4 milions), i Vilanova i la Geltrú (84,2 milions). Copy: Els ajuntaments que més han ingressat per multes de trànsit el 2015 (https://infogr.am/L1Hg1byoOJR4xy4V) Create bar charts (http://charts.infogr.am/bar- chart?utm_source=embed_bottom&utm_medium=seo&utm_campaign=bar_chart) Aguilar de Segarra, un petit municipi amb un gran deute A la demarcació de Barcelona, el municipi més endeutat és Aguilar de Segarra, que compta amb un deute públic municipal de 1.514.000 euros, que repartit entre els seus 246 habitants representa un endeutament per càpita de 6.154 euros. Seguidament, el municipi de Capolat registra un deute de 489.000 euros, que equival a repartir una càrrega de 5.315 euros entre els seus 92 habitants. Pujalt compta amb 198 habitants, que es reparteixen els 817.000 euros de deute a raó de 4126 euros per càpita. Després hi ha dos municipis del Maresme: Santa Susanna (10.332.000 euros a repartir entre 3.275 habitants: 3.154 euros per càpita), i Vilassar de Dalt (24,6 milions d'euros entre 8.964 habitants: 2.740 euros). Tres municipis del Ripollès, entre els cinc més endeutats de Girona https://www.naciodigital.cat/reus/noticia/17561/ametlla-mar-cunit-creixell-reus-vendrell-mes-endeutats-persona-tarragona Pagina 1 de 2 A la demarcació de Girona, el municipi d'Ogassa té un deute de 928.000 euros i 232 habitants, el que deixa un endeutament per càpita de 4.000 euros. En segon lloc hi ha Bàscara, amb un deute total de 2,38 milions d'euros i 943 habitants, el que equival a 2.523 euros d'endeutament per càpita. Portbou compta amb un deute de 2,92 milions d'euros i 1.167 habitants, resultant en un endeutament per persona de 2.503 euros. Seguidament, hi trobem Vallfogona del Ripollès, que suma un endeutament de 491.000 euros a repartir en 205 habitants, és a dir, 2.395 euros per càpita, i Pardines (334.000 euros entre 155 habitants: 2.154 euros). Els més endeutats per habitant a Lleida són Els Omells de na Gaia, Tiurana, la Baronia de Rialp, Seròs i Bausen A les comarques de Lleida, els Omells de na Gaia lideren la classificació amb 543.000 euros de deute i 136 habitants, el que representa un endeutament per càpita de 3.992 euros. Després es troba Tiurana, amb un endeutament de 220.000 euros i 72 habitants, el que equival a un deute per càpita de 3.055 euros. La Baronia de Rialb deu 636.000 euros i compta amb 245 habitants, xifres que deixen un deute de 2.595 euros per càpita. Els 1.886 habitants de Seròs també es reparteixen un deute de 4,41 milions d'euros, equivalent a 2.341 euros per càpita. Per últim, Bausen registra un deute de 135.000 euros, a repartir entre 58 habitants i representa un endeutament per càpita de2.327 euros. Els municipis tarragonins són els més endeutats per habitant, seguits dels lleidatans, gironins i barcelonins Si es té en compte l'endeutament global de tots els municipis de les quatre demarcacions catalanes, les dades d'Hisenda creuades amb l'Idescat mostren el següent: els municipis de les comarques de Barcelona registren un endeutament de 2.859 milions d'euros i compten amb una població de 5.537.674 persones, el que equival a un endeutament per càpita de 516 euros. Els 753.024 habitants dels municipis gironins pateixen un deute de 467 milions d'euros, el que representa un endeutament per càpita de 621 euros. Els municipis de les comarques de Lleida tenen 433.918 habitants i un deute total de 316 milions d'euros, xifres que deixen un endeutament per càpita de 729 euros. Per últim, els 791.638 habitants dels municipis de Tarragona arrosseguen un deute públic de 864 milions, el que equival a 1.091 euros per càpita. Un centenar de municipis sense deute Per contra, segons les dades d'Hisenda, hi més d'un centenar de municipis a tot Catalunya que no registren cap deute i n'hi ha a les quatre demarcacions. La majoria són petites poblacions com Sant Agustí de Lluçanès, Fulleda, Sant Sadurní d'Osormort, Santa Maria de Merlès, Torroja del Priorat, Rupit i Pruit, o Gisclareny, entre d'altres. Però també hi ha poblacions de mida mitjana que mantenen els seus comptes públics sense cap deute, com Gurb, Fornells de la Selva, Sant Martí Sarroca, la Granada, Constantí, el Bruc o Avinyó, entre d'altres. Totes les ciutats de més de 10.000 habitants tenen deutes, però les que en tenen menys per habitant són Abrera (1,82 euros per càpita), Sant Pere de Ribes (4,31 euros per càpita) i Montgat (4,43 euros per càpita). Totes les dades de deute viu dels ajuntaments en data 31 de desembre 2015 (http://www.minhap.gob.es/ca- ES/Areas%20Tematicas/Administracion%20Electronica/OVEELL/Paginas/DeudaViva.aspx) https://www.naciodigital.cat/reus/noticia/17561/ametlla-mar-cunit-creixell-reus-vendrell-mes-endeutats-persona-tarragona Pagina 2 de 2.
Load more

Recommended publications
  • The Ronda Path the Roca Foradada The
    ENG The Berà Arch Roda de Berà Beaches The Seafront Promenade The Mare de Built by the Romans in the late 1st century b.c. the Roda de Berà has 3 kilometres of coast, 2 of which are From the boundary of Creixell to the beginning of the Déu de Berà Chapel arch of Berà is one of the best preserved triumphal beaches with fine sand . The Mediterranean climate Roc hill there is a magnificent one-kilometre-long Built in the Renaissance style on the site where a arches in the world. It is a cultural asset of national makes this a quiet and charming place where one can Seafront Promenade ideal for walks all year round. It church dedicated to Saint Peter had existed, interest and was given the World Heritage status by enjoy the sea and nature. has been awarded various environmental quality documented to 12th century. The foundation stone of UNESCO in November 2000. certificates like the EMAS and ISO 14001. the present chapel was laid in 1718 and the firs Mas The beaches are called: was held in 1727. It was built in honour of the emperor Augustus and • Llarga was originally called the Arch of Augustus, or perhaps • Punta d’en Guineu The image of the Berà Mother of God is at present the Arch of the Via Augusta. It was not referred to as • Pallisseta kept inside the small temple. It is a woodcarving that RODA de BERÀ the Arch of Berà until the Middle Ages, when the • Costa Daurada replaces the original, which was burnt during the To Vilafranca and Barcelona important Berà Castle was built on the site and gave Spanish Civil War.
    [Show full text]
  • Morfologia Històrica Del Territorium De Tarraco En Època
    ANNEX IV – Inventari i mapa de localització dels llocs de culte cristià i dels cementiris del Camp de Tarragona (Mapa 11). ANNEX IV – INVENTARI I MAPA DE LOCALITZACIÓ DELS LLOCS DE CULTE CRISTIÀ I DELS CEMENTIRIS DEL CAMP DE TARRAGONA. A continuació presentem l’inventari amb el seu corresponent mapa d’ubicació (amb una escala original 1:50.000) dels llocs de culte cristià (creus, esglèsies, ermites, oratoris, etc...) i d’enterrament que hem pogut constatar al Camp de Tarragona (Mapa 10)1. Es tracta d’elements molt interessants que poden atorgar-nos valuoses informacions sobre l’antiga morfologia del territori que ens ocupa, doncs la seva especial importància ha afavorit la seva conservació. Sovint han conservat un emplaçament original ben antic o bé s’han superposat a indrets d’una significació anterior. En el cas concret de la centuriació, és ben conegut el fenomen de cristianització d’elements de la xarxa cadastral (fites convertides en creus de terme, altars de camí esdevinguts ermites, encreuaments ocupats per esglesioles, etc...) (veure III Part, capítol 5, apartat 5.3.3.)2. En conseqüència, el material que seguidament exposarem (localitzat, fonamentalment, treballant sobre materials cartogràfics a escala 1:25.000 i 1:50.000) ha proporcionat tot un seguit de dades que han estat molt importants a l’hora de realitzar l’anàlisi arqueomorfològica desenvolupada al Capítol 5 de la Part III. 1.- TARRAGONÈS. 1.1.- Altafulla. 1.1.1.- Ermita de Sant Antoni de Pàdua. 1.1.2.- Cementiri d’Altafulla. 1.2.- El Catllar de Gaià. 1.2.1.- Ermita de Sant Ramon.
    [Show full text]
  • La Delimitació Del Terme Municipal Les Fites, Història I Patrimoni De Torredembarra Joaquim Nolla Aguilà
    Joaquim Nolla Aguilà La delimitació del terme municipal Les fites, història i patrimoni de Torredembarra Joaquim Nolla Aguilà Introducció. Un dels elements bàsics que caracteritzen els municipis, juntament amb la població i l'organització, és el seu territori o terme municipal. Sense ell, no es pot parlar de municipi. Per tant, és important delimitar clarament els límits territorials de cadascun d’ells, atès que és en el territori municipal on l’ajuntament pot exercir les seves competències. L'any 1865 es va publicar el Reglamento General de Operaciones Topográficas Catastrales on es fixava que la unitat administrativa era el terme municipal i que era bàsic delimitar clarament el seus límits. Tot i que alguns municipis (Torredembarra i Altafulla entre ells) ja ho havien fet anteriorment, va ser a partir d'aquesta normativa que es realitzaren molts treballs de delimitació, fixant amb unes fites, els límits territorials dels municipis. Actualment, pel que fa a Catalunya, la recuperació dels límits històrics municipals es fa per mitjà d'un conveni, signat l'any 2005, entre el Departament de Governació i l'Institut Cartogràfic de Catalunya. Ara que parlem de fronteres entre països, pot semblar decimonònic tornar a delimitar clarament els límits dels termes municipals però, si recordem, fa pocs anys encara es va produir un contenciós ben a prop nostre. Quan la Generalitat elaborava el Mapa Municipal de Catalunya hi va haver un problema de delimitació entre Altafulla i Tarragona (l'Estació del tren, el pont que travessa la via, la rotonda del Club Nàutic i uns 45 metres de platja varen ser motiu de discòrdia a l’hora de fixar a quin dels dos municipis pertanyien).
    [Show full text]
  • Archivo Histórico De Tarragona Núm
    Archivo Histórico de Tarragona Núm. 13 Boletín informativo Octubre 2010 EDITORIAL El Plan de Ocupación de Digitalización de Cataluña EDITORIAL en el Tarragonés ............................................................................. 1 El Plan de Ocupación de EL TRATAMIENTO DE LOS FONDOS Incorporación de los instrumentos de descripción Digitalización de Cataluña de los fondos de empresa al programa GIAC ...................... 2 en el Tarragonés Finalización de la digitalización por la Sociedad Genealógica de Utah .................................................................... 3 Fruto de la colaboración entre los Departamentos El tratamiento del fondo Fotografía Canadell ...................... 3 de Trabajo y de Cultura y Medios de Comunica- INGRESOS ción de la Generalitat de Cataluña, esta iniciativa Administración periférica del Estado ..................................... 3 pretende formar y dar trabajo a personas en paro, Notariales ......................................................................................... 5 en el marco de un proyecto vinculado con las nue- Judiciales ........................................................................................... 6 vas tecnologías y el patrimonio documental. Asociaciones y fundaciones ....................................................... 6 Fondos comerciales y de empresa ........................................... 7 Colecciones ...................................................................................... 7 NOTICIAS Implantación de la UNE EN–ISO 9001:2008
    [Show full text]
  • Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Tarragona
    Desplegament 2020-2022 demarcació de Tarragona Cristina Campillo i Cruellas – Gencat.cat Jaume Vidal González – Diputació de Tarragona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2020 2 Desplegament 2020 (I). Capitals de comarca. El 2020, s’ha fet el desplegament de capitals de comarca, obres promogudes per la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD). Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Calendari de recepció d’obres: • El Vendrell – Valls: 31/12/2020. • Valls - Montblanc: 31/12/2020. • Tortosa – Gandesa: 31/12/2020. • Mora la Nova – Falset: 31/01/2021. A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2020 (II). Instruments de comercialització. Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Instruments de comercialització: Xarxa desplegada per la SPD el 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) Sol·licituds via el Punt d’Informació Únic (PIU) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/ Xarxa desplegada per la XOC el 2020 • Oferta majorista de lloguer de fibres fosques • Oferta majorista de serveis actius • https://www.xarxaoberta.cat/ 4 Desplegament 2020 (II) Els
    [Show full text]
  • Cassentament Roma De La Clota, Creixell, Tarragones
    CASSENTAMENT ROMA DE LA CLOTA, CREIXELL, TARRAGONES ALBERT VILASECA CANALS ANA CARILLA SAN2 La Clota és un jaciment situat dins el terme de Creixell, Tarragonés, excavat durant els anys 1992-93. S'hi documentaren tres períodes d'ocupació: un primer I'anomenem la Clota 1 i ens ve donat per les restes arquitectoniques d'un petit assentament que, segons els materials trobats, datem entre inicis-mitjants del segle 1 a.n.e. El segon període, la Clota 11, esta representat per I'escombrera d'un forn d'amfores tipus Dressel2/4 i ceramica comuna. Del tercer període hem documen ta t nivells estratigrafics peró cense poder relacionar-los amb cap tipus d'estructura. L'ASSENTAMENT ROMA DE LA CLOTA, CREIXELL, TARRAGONES 1. LA CLOTA 1.l. Situació geografica La partida de la Clota es localitza al terme municipal de Creixell, Tarragones, a la part baixa d'una estreta i llarga plana situada entre la serra Litoral Catalana, a pocs metres del mar Mediterrani, a una cota al voltant dels cinc metres. Al peu d'aquesta serra de relleus no gaire pronunciats, entre els 200 i 300 metres i a uns 3 quilometres del mar, trobem amplis espais aptes per al cultiu i també zones de bosc. A la part més baixa, on es troba I'assentament, es conserven encara nom- broses rieres i espais més o menys extensos ocupats per aiguamolls, la qual cosa ens porta a suposar que antigament aquests ocuparien una major extensió. El territori costaner que definim queda emmarcat princi- palment entre les poblacions del Vendrell i Torredembarra.
    [Show full text]
  • Chorological Notes on the Non-Native Flora of the Province of Tarragona (Catalonia, Spain)
    Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 133-146. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)133 GEA, FLORA ET fauna GEA, FLORA ET FAUNA Chorological notes on the non-native flora of the province of Tarragona (Catalonia, Spain) Filip Verloove*, Pere Aymerich**, Carlos Gómez-Bellver*** & Jordi López-Pujol**** * Meise Botanic Garden, Nieuwelaan 38, B-1860 Meise, Belgium. ** C/ Barcelona 29, 08600 Berga, Barcelona, Spain. *** Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. Secció Botànica i Micologia. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona. Avda. Diagonal, 643. 08028 Barcelona, Spain. **** Botanic Institute of Barcelona (IBB, CSIC-ICUB). Passeig del Migdia. 08038 Barcelona, Spain. Author for correspondence: F. Verloove. A/e: [email protected] Rebut: 10.07.2019; Acceptat: 16.07.2019; Publicat: 30.09.2019 Abstract Recent field work in the province of Tarragona (NE Spain, Catalonia) yielded several new records of non-native vascular plants. Cenchrus orientalis, Manihot grahamii, Melica chilensis and Panicum capillare subsp. hillmanii are probably reported for the first time from Spain, while Aloe ferox, Canna ×generalis, Cenchrus setaceus, Convolvulus farinosus, Ficus rubiginosa, Jarava plumosa, Koelreu- teria paniculata, Lycianthes rantonnetii, Nassella tenuissima, Paraserianthes lophantha, Plumbago auriculata, Podranea ricasoliana, Proboscidea louisianica, Sedum palmeri, Solanum bonariense, Tipuana tipu, Tradescantia pallida and Vitis ×ruggerii are reported for the first time from the province of Tarragona. Several of these are potential or genuine invasive species and/or agricultural weeds. Miscellane- ous additional records are presented for some further alien taxa with only few earlier records in the study area. Key words: Alien plants, Catalonia, chorology, Spain, Tarragona, vascular plants.
    [Show full text]
  • Calendari 2021
    2 0 2 1 2 0 2 C.E. Muntanyenc Creixell Muntanyenc C.E. Facebook: del pàgina la a dirigiu-vos Per a qualsevol consulta de les activitats marcades amb el logo el amb marcades activitats les de consulta qualsevol a Per D’ACTIVITATS Facebook: Grup Muntanyenc Lira Vendrellenca Lira Muntanyenc Grup Facebook: o visitar el nostre perfil en en perfil nostre el visitar o [email protected] fer-nos arribar algun correu (via e-mail) a: a: e-mail) (via correu algun arribar fer-nos CALENDARI www.gmlira.cat, www.gmlira.cat, la nostra adreça electrònica: electrònica: adreça nostra la Per a qualsevol dubte podeu consultar podeu dubte qualsevol a Per Vendrell Impremta Ramon · El GENER DIA 28: Sortida matinal a la “Mola de Colldejou (Baix Camp)” Organitza: Club Esportiu Muntanyenc de Creixell Dificultat: * DIES 9 I 10 : : Sortida d’esquí i raquetes de neu Llicència necessària: A Lloc: a determinar (per la comarca de la Cerdanya) Dificultat: * * Llicència necessària: C o assegurança de l’estació MARÇ DIA 7: Sortida “Senders del 1714 (5a etapa)” DIA 17: Sortida matinal a “Els Esgavellats (Vilanova del Camí)” Itinerari: Coll d’Estenalles – Mura - Talamanca Organitza: Club Esportiu Muntanyenc de Creixell Distància: 19,6 km. aprox. Dificultat: * Desnivell positiu: 497 m. Desnivell negatiu: 785 m. Llicència necessària: A Dificultat: * *Llicència necessària: A DIA 14 : Sortida al “Poblat Ibèric d’Ulldecona (Serra del Montsià)” DIA 24 : Sortida “Senders del 1714 (3a etapa)” Organitza: Club Esportiu Muntanyenc de Creixell Itinerari: Sant Cugat del Vallès – Autopista C58 - Terrassa Dificultat: * * Distància: 16,5 km. aprox. Llicència necessària: A Desnivell positiu: 354 m.
    [Show full text]
  • Family Tourism
    family tourism 1 The Costa Daurada – which takes its name from the golden tone the sun bestows on the sand of its beaches - is an area of natural beauty and interest brimming with contrasts: rocky The Costa areas with lush vegetation just a few kilometres away from the coast, where you can take a dip in the cool sea water. It provides its visitors with a quality tourist offer, with everything they could dream of for their holidays: history, art, monu- Daurada ments, nature, sports, traditions, gastronomy, quality accom- modation... This offer is complemented by a wealth of activi- ties designed for parents to experience new sensations with their children in a natural setting. The options for enjoying leisure time and discovering its charms are unending: family beach moments, outings to the mountains, entertainment and sports activities and many other surprises. The Costa Daurada is a natural beauty spot that really lives up to the expectations of people who want to try new ex- periences. But it is much more than a natural space, it is a life culture, with a splendid climate so you can enjoy yourself from the crack of dawn until the wee small hours. The Costa Daurada is the ideal space for a family holiday, as its offer and infrastructure are adapted to children’s needs. The municipalities of Salou, Cambrils, Vila-seca. La Pineda Platja and Calafell are a clear example of this, as they are certified by the Government of Catalonia as a Family Tourism Destination. Come and see for yourself! FAMILY TOURISM DESTINATION activities “Coasting” with the family On the Costa Daurada there is never time to spare, in fact you’ll wish you had more! Besides the peace and quiet of its (i) Municipal Tourist Board of Cambrils · Pg.
    [Show full text]
  • Llista De Municipis De La Província De Tarragona
    Llista de municipis de la província de Tarragona Nom Pob. (2002) Aiguamúrcia 671 Alt camp Albinyana 1.695 Baix penedès l'Albiol 214 Baix camp Alcover 4.042 Alt camp l'Aleixar 740 Baix camp Alfara de Carles 355 Alforja 1.303 Baix camp Alió 382 Alt camp Almoster 927 Baix camp Altafulla 3.563 Tarragones l'Arboç 3.873 Baix penedès Arbolí 125 Baix camp l'Argentera 151 Baix camp Banyeres del Penedès 1.830 Baix penedès Barberà de la Conca 434 Conca de barberà Bellmunt del Priorat 311 Priorat Bellvei 1.431 Baix penedès la Bisbal de Falset 250 Priorat la Bisbal del Penedès 2.209 Baix penedès Blancafort 407 Conca de barberà Bonastre 387 Baix penedès les Borges del Camp 1.666 Baix camp Botarell 749 Baix camp Bràfim 580 Alt camp Cabacés 342 Priorat Cabra del Camp 668 Alt camp Calafell 14.637 Baix penedès Cambrils 22.215 Baix camp Capafonts 124 Baix camp Capçanes 413 Priorat Castellvell del Camp 1.388 Baix camp Catllar 2.691 Tarragones Colldejou 196 Baix camp Conesa 136 Conca de barberà Constantí 5.206 Tarragones Cornudella de Montsant 873 Priorat Creixell 2.197 Tarragonès Cunit 6.828 Baix penedès Duesaigües 202 Baix camp Espluga de Francolí 3.664 Conca de barberà Falset 2.581 Priorat Febró 63 Baix camp la Figuera 124 Priorat Figuerola del Camp 301 Alt camp Forès 62 Conca de barberà Garidells 158 Tarragones Ginestar 847 Gratallops 228 Priorat Guiamets 308 Priorat el Lloar 123 Priorat Llorac 126 Conca de barberà Llorenç del Penedès 1.692 Baix penedès Marçà 617 Priorat Margalef 128 Priorat Masllorenç 424 Baix penedès la Masó 278 Alt camp Maspujols 498
    [Show full text]
  • Creixell Tarragona
    @ @ AJUNTAMENT DE CREIXELL TARRAGONA ASSISTENTS A Creixell, a les set de la tarda del dia PRESIDENT vint de juliol de dos mil disset, es Jordi Llopart iSenent reuneixen en la Sala d'Actes de la Casa de la Vila, el ple de la Corporació per tal REGIDORS de celebrar SESSIÓ ORDINARIA en 1a Sílvia Farrero Tahull convocatória amb l'assisténcia dels Srs. Francesc Sentis Escamilla regidors expressats al marge. Montserrat Muñoz Madueño Mari Carmen Marín Hidalgo Presideix el sr. alcalde amb I'assisténcia Jordi Moliné Górriz del sr. secretari de la Corporació. Josep Brugarola Arall Ma Dolores Juncal Santos Obert I'acte pel sr. President, es passa Pedro José Martínez Guindos tot seguit a la deliberació dels punts de Juan Miguel Teruel Girol I'ORDRE DEL DIA i s'adopten els Pilar Romero Grácia següents, SECRETARI Josep Ma. Piqué iCugat. ACORDS 1.-APROVACIÓ DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR DE DATA 15 DE JUNY DE 2017. Es fa avinent pel sr. secretari I'acta de la sessió plenária celebrada el dia 15 de maig de 2017. Per unanimitat dels onze membres assistents dels onze que el formen s'aprova l'acta 2.- APROVACIÓ SI S'ESCAU DE L'EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DE CRÉDITS NÚM. 5t2017, "DICTAMEN, Comissió informativa i de Seguiment de data 13 de juliolde 2017 1. Pel Decret de I'Alcaldia de data 5 de juliol de 2017 s'inicia I'expedient per a I'aprovació de la modificació de crédits mitjangant transferéncies de credit. 2. Per poder atendre /es despeses gue es detallen a continuació: cl BscrÉstA, 3 - TEL.
    [Show full text]
  • Xarxa Venda 09 06
    Viatja lliurement en autobusos urbans i interurbans pel Camp de Tarragona Punts de venda i recàrrega Alcover C. de l'Onze de Setembre, 23 Pradell de la Teixeta C. Font, 9 Alcover C. de l'Onze de Setembre, 27-29 Prades Pl. Major, 25 Alcover Raval de St. Anna, 6 Pratdip C. Major, 3 Alforja Pl. de Dalt, 9 Reus Av. de Barcelona, 10 Altafulla Pl. dels Vents, 5 Reus Av. de l'Onze de Setembre, 11 Banyeres del Penedès C. de Albert Santó, 5 Reus Av. de la Salle, 45 Banyeres del Penedès Rambla de Pujolet, s/n Reus Av. de St. Jordi, 31 Barberà de la Conca Pl. Puig Major, 6 Reus Av. del Cardenal Vidal i Barraquer, 28 Bellvei C. de Montpeo, 29 Reus Av. del Carrilet, 39 (Local 3) Botarell C. d'Amunt, 10 Reus Av. del Doctor Vilaseca, 21 Bràfim Av. Catalunya, 5 Reus Av. del Doctor Vilaseca, 6 Cabra del Camp C. la Creu, 6 Reus Av. Pere El Cerimoniós, 18 Calafell Av. d'Espanya, 92 Reus C. Ample, 10 Calafell Av. de Catalunya, 6 Reus C. Ample, 15 Calafell C. de David de Mas, bloc 1 Reus C. d'Astorga, 4 Calafell C. de la Mar, 48 Reus C. de Bernat de Bell-lloc, 1 Calafell C. de les Penyes, 3 Reus C. de Frederic Urales, 3 Calafell C. Principal, 35 Reus C. de l'Argentera, 20 Calafell Carrerada d'en Ralet, 24-26 Reus C. de la Mare Molas, 59 Calafell Pg. Marítim, 255 Reus C. de la Muralla, 15 Calafell Ronda de la Universitat, 1 Reus C.
    [Show full text]