DOCSLIB.ORG

Emigració De La Conca De Barberà a La Ciutat De Valls En El Marc De La Primera Guerra Carlina

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Emigració De La Conca De Barberà a La Ciutat De Valls En El Marc De La Primera Guerra Carlina Emigració de la Conca de Barberà a la ciutat de Valls en el marc de la Primera Guerra Carlina Josep M. Grau Pujol Roser Puig Tàrrech 11 Centre d’Estudis de la Conca de Barberà Emigració de la Conca de Barberà a la ciutat de Valls en el marc de la Primera Guerra Carlina Josep M. Grau Pujol Roser Puig Tàrrech C/ Doctor Fleming 16, 2n 43470 La Selva del Camp Paraules clau: migracions, Valls, segle XIX, Conca de Barberà, Primera Guerra Car­ lina, padró d’habitants. Resum Estudi del flux migratori de la Conca de Barberà vers Valls en la primera meitat del segle XIX; a través del padró d’habitants vallenc del 1844 es compten 154 emigrants, més de la meitat dones. Les professions dels que s’instal·len al Camp de Tarragona es concentren principalment en el sector terciari (comerç, servei domèstic i transport) i, en segon lloc, en el secundari (artesans). S’aporten diferents censos de població de la Conca extrets del Butlletí Oficial de la Província, a més de múltiples referències als carlins. Estudio del movimiento migratorio de la comarca interior de la Conca de Barberà hacia Valls en la primera mitad del siglo XIX; a través del padrón municipal de habitantes vallense del 1844 se contabilizan 154 emigrantes, más de la mitad mujeres. Las ocupa- ciones de los que se instalan en el Camp de Tarragona se concentran principalmente en el sector terciario (comercio, servicio doméstico y transporte) y en el sector secundario (ar- tesanos). Se presentan diversos censos de población de la Conca publicados en el boletín oficial de la provincia de Tarragona, además de muchas referencias sobre los carlistas. El primer terç del segle XIX fou un dels més negatius a la Conca pel que fa a mortalitat. Així, a Barberà, els anys que aquesta supera a la natalitat són el 1800, 1802-1803, 1809, 1812, 1823, 1829 i 1839.1 Primer apareixen les crisis de sub- sistències i epidèmies del canvi de centúria; posteriorment, la Guerra del Francès i el Trienni Liberal comportaren l’enfrontament entre liberals i absolutistes,2 que 1 Dolors Juliano Corregido. “Evolució demogràfica a Barberà de la Conca”. Aplec de Treballs (Montblanc), 7 (1985), p. 47-113. 2 Aquest període encara és desconegut a la nostra comarca, Josep M. Planes Closa, entre 1822-1824 comptabilitza diverses defuncions violentes de conquencs a l’Urgell, concretament en els municipis d’Anglesola, Tàrrega i Verdú. Apareixen tres combatents de la Conca, un de la Guàrdia dels Prats, un de Sarral i un altre de Vimbodí, “L’Urgell de l’odi i de la mort, 1820-1840. Un assaig de valoració”. Quaderns del Pregoner d’Urgell (Bellpuig), 8 (1994), p. 34. Aplec de Treballs (Montblanc) 25 (2007): 115-154 11 Centre d’Estudis de la Conca de Barberà desembocarà més endavant en la Primera Guerra Carlina (1833-1840). Valentí Gual detecta que l’any 1802 fou negatiu a la Conca en dues parròquies, però l’any següent ja ho serà en set de les onze estudiades (63,6%) —només se salven Lilla, Vallclara, Vilanova i Vimbodí, on serà dolent el 1804. La crisi de 1809 fou impres- sionant, algunes xifres són reveladores, l’Espluga de Francolí perdé 207 habitants el 1812 —any que es coneix com el de la fam—; la crisi de mortalitat és alta en aquest període. A més de les defuncions d’adults, cal ressenyar la caiguda de la natalitat: el poble de Pira perd 11 habitants. La mobilitat forçada per la guerra de Napoleó fou considerable, com és el cas de Rojals, on el 1809 un 35% dels enter- raments són de gent forana, dels batismes 10 són de fills de pares forasters (quatre de la Conca i sis del Camp de Tarragona).3 Segons Pedro Nogales els anys de 1834 i 1845 foren de males collites, el 1837 hi ha secada i el 1834 apareix el còlera;4 les servituds del conflicte foren les lleves i les contribucions estraordinàries, a més de les morts directes. L’historiador reusenc Pere Anguera, en la seva monografia sobre aquesta guerra, aporta molta informació sobre la Conca de Barberà. En un buidatge del Butlletí Oficial de la Província de Tarragona compta 64 ordres de cap- tura de carlins conquencs durant la guerra, dels quals 44 són nascuts a l’Espluga de Francolí (69%), seguits a distància de Sarral amb 9 individus (14%). La Conca no és, però, la comarca capdavantera, sinó que és superada amb escreix pel Priorat amb 159 ordres (57 corresponen a Falset); el Baix Camp en té 74 (44 per Alforja) i l’Alt Camp 62.5 Les conseqüències sobre la població són els robatoris de collites, assalts, segrestos, assassinats, és a dir, accions pròpies del bandolerisme. L’agost del 1834 la partida carlina del Llarg de Copons s’acosta a Santa Coloma de Queralt, on mata Magí Bonet i un altre; el juliol de 1835 a les Piles segresten un rambler colomí; el mes següent retenen una dona de Rocafort de Queralt. El febrer de 1836, després d’una derrota militar, alliberen dos homes i cinc dones de Sarral i un home de Montblanc; a l’abril cremen pallisses, saquejen diverses cases i maten dos malalts a Vimbodí. A Sarral, Tomàs Capdevila explica que el dia 4 de febrer els carlins mataren 25 soldats, i quan arribà l’exèrcit s’afusellà l’alcalde, Jaume Teixidó, per considerar-lo traïdor, després incendiaren la vila en represàlia per la mortaldat. Una de les conseqüències més immediates fou la migració dels seus habitants.6 3 “Les crisis demogràfiques del període 1751-1815 a la Conca de Barberà”. Aplec de Treballs (Montblanc), 15 (1997), p. 17-53. 4 Una visió de la primera guerra carlista. Les cartes de la companyia d’Aragó (1833-1840). Reus: 1995. 5 Déu, rei i fam. El primer carlisme a Catalunya. Barcelona: 1995, p. 314-316. El mateix historiador és autor de l’article “Aproximació al primer carlisme al Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat”. Recerques (Barcelona), vol. III, 23 (1990), p. 37-52. Sobre aquest con- flicte, amb posterioritat ha aparegut l’obra de Ramon Arnabat.Visca el rei i la religió! La primera guerra civil de la Catalunya contemporània. Lleida: 2006. 6 Sarreal. Notes històriques de la vila. Valls: 1934, p. 68-71. Aplec de Treballs (Montblanc) 25 (2007): 115-154 118 Centre d’Estudis de la Conca de Barberà El juliol del mateix any el grup del Llarg torna a la capital de la Baixa Segarra i durant la sega acaba amb la vida de dos jornalers.7 A Conesa el 1835 l’exèrcit mata un metge de Guimerà i un frare mercedari de Santa Coloma, de nom Jaume. Són anys en què el moviment vegetatiu és negatiu: el 1835, menys 10 habitants; el 1837, menys 14, i el 1838, menys 11.8 La població de la demarcació provincial amb més carlins era la Selva del Camp, amb 186, seguida de l’Espluga de Francolí, amb 115 membres, dels quals 40 (35%) moriren i 24 (21%) es presentaren a l’indult. En quatre pobles de la Conca estricta (l’Espluga, Lilla, Rojals, Senan i Vimbodí) durant la guerra moren almenys 167 persones de forma violenta, la majoria homes adults. Aquesta xifra ens pot indicar la virulència de l’enfrontament, que si agafem com a referència el cens de 1830, equival a un 1% dels seus habitants, i això en un període curt, de tres a sis anys. El fervor carlí que va prendre a l’Espluga per davant d’altres viles de la Conca es podria explicar per la proximitat al monestir de Poblet i la influència ideològica dels monjos i hisendats locals. Cal recordar els esdeveni- ments del Trienni Liberal: el 1822, quan el frare trapense Antonio Marañón, un antic capità de l’exèrcit durant la guerra amb Napoleó Bonaparte, participà en una insurrecció a la plaça del monestir de Poblet contra el govern juntament amb el rector de Prades i el notari propietari espluguí Josep Cabeça, els quals arreplegaren un bon nombre de pagesos i baixaren fins a l’Espluga. L’any següent es documenten més enfrontaments entre reialistes i liberals a la mateixa Espluga i la resta de comarca. Morts violentes per acció de guerra a l’Espluga de Francolí (1836-1840) – 1836: 21 (11 eren de l’Espluga) – 1837: 11 (9 són espluguins, 1 de Vilaverd i 1 desconegut) – 1839: 9 (4 són de l’Espluga, 1 de Senan, 1 de l’Albiol, 1 d’Alcover, 1 de Valls i 1 desconegut) – 1840: 5 (1 és de l’Espluga i 2 són desconeguts) Total: 46 (7 són de fora de la Conca) Font: Jordi Roca Armengol. “Les Guerres carlines a l’Espluga de Francolí (I i II)”, Butlletí del Centre d’Estudis Locals (l’Espluga de Francolí), 5 i 6 (1990), p. 3; i Història de l’Espluga de Francolí. El segle XIX. L’Espluga de Francolí: 2000, vol. V, p. 247-252. 7 Pere Anguera. Op. cit., p. 461-463, 471-475 i 497. 8 Valentí Gual Vilà. “El poblament de Conesa (s. XIV-XX)”. Dins: Conesa. Barcelona: 1989, p. 177. Aplec de Treballs (Montblanc) 25 (2007): 115-154 119 Centre d’Estudis de la Conca de Barberà Morts violentes per acció de guerra a Lilla (1837-1840) – 1837: 16 (15 desconeguts, i 1 de Lilla) – 1838: 2 (1 de Montblanc i 1 de Lilla) – 1839: 1 (foraster) – 1840: 3 (1 de Montblanc i 2 forasters) Total: 22 (18 de forasters, un 82%) Font: Josep M. Grau - Roser Puig. Lilla. Aproximació a la història d’un poble.
Load more

Recommended publications
  • Combinació De Model Pap En Els Municipis Més
    NOU SERVEI DE RECOLLIDA SELECTIVA A LA CONCA DE BARBERÀ SISTEMA MIXT DE: PORTA A PORTA AMB CUBELL IDENTIFICATIU CONTENIDORS INTEL·LIGENTS NECESSITAT DE CANVI DE MODEL - La recollida de residus de la comarca s’efectuava de manera anònima mitjançant contenidors de les 5 fraccions a la via pública. - Atesos els resultats de recollida selectiva registrats quedava palès que feia anys que es patia un estancament, a més d’inputs externs que ens duen a plantejar el canvi: - 2019 – 51,52% de R.S - Objectius directives europees – - Augment progressiu del cànon - Proves pilots iniciades durant el 2018 amb molt bons resultats: PROVA PILOT PORTA A PORTA AL NUCLI HISTÒRIC DE MONTBLANC PROVA PILOT TANCAMENT DE CONTENIDORS AMB TARJETA A ROCAFORT DE QUERALT u Resultats òptims: 80% de recollida selectiva u Resultats òptims: 75%-80% de recollida selectiva u Servei eficaç en característiques urbanístiques especials: casc u Sistema òptim en municipis petits pel grau de sensibilització antic, teixit comercial… u Reducció de les àrees d’aportació u Millora de l’espai públic reduint el soroll i les males olors i eliminació dels voluminosos a fora de les àrees de residus i u No canvi d’hàbits escampats pel municipi u Impropis orgànica 5-7% u Impropis orgànica del 2-3% IMPLANTACIÓ 2020 NOU SERVEI RECOLLIDA u 2020 repte d’aplicar el nou servei de recollida de residus u HABITANTS: 20.103 u MUNICIPIS PAP: 7 (ESPLUGA DE FRANCOLÍ, VILAVERD, VIMBODÍ I POBLET, STA COLOMA DE QUERALT, MONTBLANC, BARBERÀ DE LA CONCA, SARRAL) u MUNICIPIS AMB CONTENIDORS TANCATS: 15 (MÉS 42 NUCLIS DISSEMINATS) u HABITATGES AMB SISTEMA PAP: 8.172 u HABITATGES AMB CONTENIDORS TANCATS: 3.224 CAMPANYA D’IMPLANTACIÓ DEL NOU SERVEI u Inicialment, s’havia de realitzar durant els mesos de maig i juny, però degut a la declaració de l’estat d’alarma per emergència sanitària es va posposar fins a la nova data.
    [Show full text]
  • Morfologia Històrica Del Territorium De Tarraco En Època
    ANNEX IV – Inventari i mapa de localització dels llocs de culte cristià i dels cementiris del Camp de Tarragona (Mapa 11). ANNEX IV – INVENTARI I MAPA DE LOCALITZACIÓ DELS LLOCS DE CULTE CRISTIÀ I DELS CEMENTIRIS DEL CAMP DE TARRAGONA. A continuació presentem l’inventari amb el seu corresponent mapa d’ubicació (amb una escala original 1:50.000) dels llocs de culte cristià (creus, esglèsies, ermites, oratoris, etc...) i d’enterrament que hem pogut constatar al Camp de Tarragona (Mapa 10)1. Es tracta d’elements molt interessants que poden atorgar-nos valuoses informacions sobre l’antiga morfologia del territori que ens ocupa, doncs la seva especial importància ha afavorit la seva conservació. Sovint han conservat un emplaçament original ben antic o bé s’han superposat a indrets d’una significació anterior. En el cas concret de la centuriació, és ben conegut el fenomen de cristianització d’elements de la xarxa cadastral (fites convertides en creus de terme, altars de camí esdevinguts ermites, encreuaments ocupats per esglesioles, etc...) (veure III Part, capítol 5, apartat 5.3.3.)2. En conseqüència, el material que seguidament exposarem (localitzat, fonamentalment, treballant sobre materials cartogràfics a escala 1:25.000 i 1:50.000) ha proporcionat tot un seguit de dades que han estat molt importants a l’hora de realitzar l’anàlisi arqueomorfològica desenvolupada al Capítol 5 de la Part III. 1.- TARRAGONÈS. 1.1.- Altafulla. 1.1.1.- Ermita de Sant Antoni de Pàdua. 1.1.2.- Cementiri d’Altafulla. 1.2.- El Catllar de Gaià. 1.2.1.- Ermita de Sant Ramon.
    [Show full text]
  • Ager Tarraconensis 1 Aspectes Històrics I Marc Natural Historical Aspects and Natural Setting
    Ager Tarraconensis 1 Aspectes històrics i marc natural Historical aspects and natural setting Marta Prevosti i Josep Guitart i Duran (directors científics / Scientific Directors) Three chapters in English 16 Institut d’Estudis Catalans Institut Català d’Arqueologia Clàssica Tarragona, 2010 Biblioteca de Catalunya - Dades CIP Ager Tarraconensis. – (Documenta ; 16) Bibliografia. – Conté: 1. Aspectes històrics i marc natural -- 2. El poblament -- 3. Les inscripcions romanes (IRAT). – Text en català, alguns capítols també en anglès ISBN 9788493773434 (o.c.) I. Prevosti, Marta, dir. II. Guitart i Duran, Josep, 1946- dir. III. Gorostidi, Diana IV. Institut d’Estudis Catalans V. Institut Català d’Arqueologia Clàssica VI. Col·lecció: Documenta (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) ; 16 1. Arqueologia del paisatge – Catalunya – Camp de Tarragona 2. Excavacions arqueològiques – Catalunya – Camp de Tarragona 3. Camp de Tarragona (Catalunya) – Arqueologia romana 904(467.14) Ager Tarraconensis és un projecte de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Institut d’Estudis Catalans, amb el finança- ment d’Acesa-Abertis. El projecte s’emmarca dins la línia de recerca de l’ICAC «Arqueologia del paisatge, poblament i terri- tori» i del projecte Forma Orbis Romani de l’Institut d’Estudis Catalans, promogut per la Unió Acadèmica Internacional. Aquesta recerca també s’ha inserit en el marc del projecte del Ministeri de Ciència i Innovació HAR2009-10752: «Interacció i articulació urbs-territorium en el conventus Tarraconensis». © d’aquesta edició, Institut d’Estudis Catalans i Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) Institut Català d’Arqueologia Clàssica Plaça d’en Rovellat, s/n, 43003 Tarragona Telèfon 977 24 91 33 - fax 977 22 44 01 [email protected] - www.icac.net © del text, els autors © de les fotografies i il·lustracions, els autors, llevat que s’indiqui el contrari © de la traducció a l’anglès, Paul Turner (capítols 2 i 5.4.3.) i Encarna Raga Almúdever (capítol 4) © de la foto de la coberta, Arxiu MNAT / M.
    [Show full text]
  • E.I.A. De Apertura De Una Cantera a Cielo Abierto
    E.I.A. DE APERTURA DE UNA CANTERA A CIELO ABIERTO TITULACIÓN: GRADO EN INGENIERIA CIVIL (TRANSPORTES Y SERVICIOS URBANOS) NOMBRE: JOAN FARRÉ DALMAU FECHA: JUNIO 2015 E.I.A. DE APERTURA DE UNA CANTERA A CIELO ABIERTO Indice 1 DESCRIPCIÓN GENERAL DEL PROYECTO 4 1.1 PLANEAMIENTO GENERAL 4 1.2 METODO DE EXPOTACION 4 1.2.1 PREPARACIÓN 5 1.2.2 ARRANQUE (PERFORACIÓN Y VOLADURA) 5 1.2.3 CARGA Y TRANSPORTE A LA INSTALACIÓN DE TRITURACIÓN Y CLASIFICACIÓN 6 1.2.4 TRITURACIÓN Y CLASIFICACIÓN 6 1.2.5 CARGA PARA LA EXPEDICIÓN 8 1.3 RESTAURACIÓN 8 1.3.1 GENERALIDADES 8 1.3.2 MORFOLOGÍA, COMPOSICIÓN DEL PAISAJE Y USOS DEL SUELO 9 1.3.3 PERFILES DE RESTAURACIÓN DE LOS TALUDES 10 1.3.4 OBRAS PARA EL CONTROL DE ESCORRENTÍA 11 1.3.5 RESTITUCIÓN DEL SUELO 11 1.3.6 REVEGETACIÓN 12 1.4 VIDA Y RITMO DE EXPLOTACION 14 1.4.1 COMERCIALIZACIÓN 14 1.5 PERSONAL 15 1.6 INSTALACIONES AUXILIARES 15 1.7 DESCRIPCION DE LAS CARACTERISTICAS DE LOS PROCESOS Y FUENTES GENERADORAS DE EMISIONES 15 2 LOCALIZACION 17 2.1.1 SITUACIÓN Y EMPLAZAMIENTO 17 3 COMPATIBILIDAD URBANISTICA 19 4 DESCRIPCIÓN DEL MEDIO 20 4.1 MEDIO FISICO 20 4.1.1 ÁMBITO TERRITORIAL 20 4.1.2 ATMÓSFERA 22 4.1.3 CLIMA 25 4.1.4 GEOLOGÍA 35 4.1.5 HIDROLOGÍA 45 4.2 MEDIO BIOLOGICO 52 4.2.1 FLORA 52 4.2.2 FAUNA 76 4.2.3 ESPACIOS PROTEGIDOS 79 4.3 MEDIO HUMANO (SOCIAL Y ECONÓMICO) 82 4.3.1 ESTRUCTURA TERRITORIAL: INFRAESTRUCTURAS Y SERVICIOS 82 4.3.2 ESTRUCTURA SOCIAL Y ECONÓMICA 86 4.3.3 VERTEBRACIÓN SOCIAL, ESTILOS Y CALIDAD DE VIDA 93 4.3.4 PATRIMONIO HISTÓRICO Y CULTURAL 98 4.3.5 PLANES, PROYECTOS Y EXPECTATIVAS POBLACIONALES 122 4.3.6 PERCEPCIÓN DEL PAISAJE 123 1 E.I.A.
    [Show full text]
  • El Despoblament De Les Muntanyes De Prades I L'atracció D'alcover (1924)*
    2016 podall 141 El despoblament de les Muntanyes de Prades i l’atracció d’Alcover (1924)* En base al padró d’habitants d’Alcover de l’any 1924 s’analitzen els emigrants de les Muntanyes M de Prades que hi habiten, en total 189, sobretot procedents de Mont-ral, l’Albiol i Rojals. U S Es comenta la cronologia d’arribada, la distribució socio-professional i l’origen geogràfic E dels cònjugues. R N E En base al padrón de habitantes de Alcover de 1924 se analizan los emigrantes de las Muntanyes de Prades que habitan en esta villa, en total 189, sobre todo procedentes M de Mont-ral, Albiol y Rojals. Se comenta la cronología de llegada, la distribución U S socioprofesional y el origen geográfico de los cónyuges. E R T C Analyzing the population census of Alcover in 1924, we can know all the A migrants in Prades mountains that live in, 189, especially from Mont-ral, Albiol R and Rojals. This study says also the socio-professional distribution and T S geographic origin of spouses about the migrants. B A Paraules clau: Alcover, Muntanyes de Prades, despoblament, migracions interiors Josep M. Grau i Pujol. Arxiver i historiador (Montblanc, 1963), col·laborador habitual de revistes de centres d’estudis de la Conca de Barberà, Camp de Tarragona i Terres de Girona. S’ha especialitzat en història moderna, si bé també investiga el període contemporani 142 podall 2016 El despoblament de les Muntanyes de Prades i l’atracció d’Alcover (1924)* Josep M. Grau i Pujol *[email protected] El 1987 Ignasi Planas de Martí dibuixava un mapa de les interelacions dels municipis de les Muntanyes de Prades amb els del peu de la plana del Camp i la Conca, així, Rojals el situa sota la dependència de Montblanc (agregat el 1940), Vallclara de Vimbodí, la Mussara de Vilaplana (agregat el 1961), Siurana de Cornudella (agregat el 1942), Mont-ral d’Alcover, l’Albiol de la Selva del Camp, Arbolí d’Alforja, Vilanova, la Febró i Capafonts de Prades.
    [Show full text]
  • QUADERNS D'història TARRACONENSE X
    INSTITUT D'ESTUDIS TARRACONENSES RAMON BERENGUER.IV QUADERNS D'HISTÒRIA TARRACONENSE x EXCMA. DIPUTACIÓ DE TARRAGONA 1990 \ QUADERNS D'HISTÒRIA TARRACONENSE x 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 INSTITUT D'ESTUDIS TARRACONENSES RAMON BERENGUER IV SECCIÓ D'ARQUEOLOGIA I HISTÒRIA PUBLICACIÓ NÚM. 84 QUADERNS D'HISTÒRIA TARRACONENSE x EXCMA. DIPUTACIÓ DE TARRAGONA 1990 Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV Publicació núm. 174 Quaderns d'Història Tarraconense fa constar que el contingut dels treballs publicats reflecteix únicament l'opi­ nió de llurs autors. ISSN: 02Il - I42X Dipòsit Legal: T. 2.737. 1990 Ho edita: Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. Santa Anna, 8. Tel. 23 50 32 43003 Tarragona. 1990 Imprès a Indústries Gràfiques Gabriel Gibert, S. A. -Cartagena, 12- Tarragona ÍNDEX M. LURDES MALLART RA VENTÓS. Empremtes iconogràfiques angleses en els monstres del Claustre de Santes Creus . 7 MARIA ROSA MANOTE i CLIVILLÉS. La lauda sepulcral de l'Arquebisbe de Tarragona Pere de Sagarriga . 31 EZEQUIEL GORT i JUANPERE. Un episodi de la Guerra Civil catalana: el setge d'Alcover (1463-1464) . 39 VALENTÍ GUAL VILÀ. JAUME FELIP SÀNCHEZ. Clarors demogràfiques a l'entorn del segle XV. La Conca de Barberà . 59 TALLER ESCOLA D'ARQUEOLOGIA. Aproximació a les forti­ ficacions de Tarragona en èpoques moderna i contemporània. Excava- cions en el sector «Castell del Rei-Baluard de Carles V>> .
    [Show full text]
  • Horaris Vàlids Desde 12/09/18
    Tel. 902.29.29.00 www.igualadina.com Restabliment horaris 01/07/2020. Es restableixen els horaris habituals excepte l'expedició de Tarragona - Igualada en ambdós sentits de Dissabtes i festius de Juliol i Agost a causa de la crisi sanitària fins nou avís. Horaris vàlids desde 12/09/18 Líneas: Tarragona - Lleida DS i Festius Reus - Montblanc Excepte Dissabtes i De l`1 juliol Tarragona - Igualada De Dilluns a Divendres Feiners Festius tot l Dissabtes Dv Sant , Diumenges al 31 d ´any tot l´any 25/12, del 1 / 06 al Reus - Andorra ´agost 01/01 15/09 (3) (7) (6) (3) (5) (3) (7) (3) (5) (3) (3) (3) (6) (3) (5) Reus (EE.AA) 06:00 07:00 14:10 07:00 Tarragona 06:00 07:35 10:15 11:30 12:30 15:50 18:00 07:30 07:30 07:35 15:50 Port Aventura 7:46 (2) 07:46 Salou Pl. Europa 07:48 07:48 Salou P. Jaume I 07:50 07:50 Els Garidells 12:45 07:50 Vallmoll 12:50 7:55 La Selva del Camp 06:10 14:20 Alcover 06:20 14:30 Valls 06:25 08:25 10:40 11:50 12:55 16:15 18:25 07:45 08:00 08:25 16:15 La Riba 06:30 14:40 Vilaverd 06:35 14:45 Fontscaldes 08:30 08:30 L´Illa (cruïlla) 08:38 08:38 Montblanc 06:40 06:45 08:45 10:55 12:10 13:10 14:55 18:40 18:40 08:10 08:25 08:45 La Guàrdia del Prat 18:42 08:50 Blancafort 08:30 09:00 Solivella 09:05 09:05 Emb.Belltall 09:07 09:07 Emb.
    [Show full text]
  • Acta Junta De Govern
    Acta Junta de govern Identificació de la sessió Sessió: Junta de Govern del dia 15-4-19 Òrgan: Junta de govern Caràcter: Ordinària President/a: Francesc Benet Ribé Secretari/ària: Xavier Salvado Vives Dia: 15 d'abril de 2019 Hora d'inici: 19:00 Lloc: Sala de Juntes Assistents: Sr. Antoni Gutiérrez Torregrosa (FIC) Sr. Josep Amill Canela (PDeCAT) Sr. Magí Trullols Trull (FIC) Sr. Enric París Daran (ERC-AM) Sr. Ramon Mullerat Figueras (ERC-AM) Sr. Marc Vinya Miralles (PDeCAT) ACORDS ACTA SESSIÓ ANTERIOR 1. JUNTA DE GOVERN 18-3-19 S'aprova per unanimitat PROPOSTES 2. SOL·LICITUD DE SUBVENCIÓ PER A LA MILLORA DEL TRANSPORT PÚBLIC DE VIATGERS DE LA COMARCA 2019 Unanimitat Fets 1.El Consell Comarcal té subscrit un conveni amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques per dur a terme un seguit d’actuacions per a la millora de la xarxa de transport públic de viatgers per carretera a la comarca, per tal de permetre la integració a l’ esmentada xarxa d’aquells municipis que no gaudeixen de cap servei de transport públic de viatgers per carretera i també per millorar les comunicacions existents donant solucions específiques a les necessitats de desplaçament de la població. 2. A la comarca, l’any 2018 es van portar a terme un total de vuit línies de transport de viatgers. SIGNAT ELECTRÒNICAMENT PER: Aquest document és una còpia autèntica del electrònic original custodiat per Consell Comarcal de la Conca Barberà. Podeu verificar seva autenticitat a través del servei de validació la Seu Electrònica l'Ens amb el CVE 5AA779B9423442E198F6343F01BD2559 i data d'emissió 12/06/2019 a les 09:43:20 CPISR-1 C Xavier Salvadó Vives el dia 17/04/2019 a les 10:36:14 i CPISR-1 C Francesc Benet Ribé el dia 17/04/2019 a les 12:27:47 3.
    [Show full text]
  • Els Molins Fariners 1 Les Masies Del Municipi De Les Piles
    ELS MOLINS FARINERS 1 LES MASIES DEL MUNICIPI DE LES PILES per Salvador Palau Rafecas "El Galo" ELS MOLINS FARINERS El municipi de Les Piles forma part de la conca fluvial de I'Alt Gaia. A la xarxa hidrografica del riu Gaia i els seus petits afluents, als segles Xli-XIII s'hi fonamenta la cabdal i necessaria industria farinera d'antany, en la qual la for(;a motriu de I'ai- gua n'era essencial. Els molins fariners eren enginys hidraulics que tenien per finalitat la molta de cereals, sigui per a bestiar o per a I'elemental prefabricació del pa. El seu funcionament consistia en encabir un cert volum d'aigua en una bassa. que sempre i en els molins que coneixem era a frec del propi edifici on es feia la molta. Préviament I'aigua era desviada del curs del riu mitjancant una resclosa l. a través d'una sequia. conduida fins a la bassa, dintre d'ella i a frec de la paret del molí s'hi troba el cacau (especie de pou) per on I'aigua hi baixava, fins a la paret més fonda de I'edifici just al lloc on hi havia el desguas i el rodet -roda horitzontal formada per departaments inclinats i concaus (aleps) -9eneralment de fusta, algun de pedra i més modernament de ferro. Cúnica obertura del cacau era a través d'un petit estellador que regulava I'ai- gua per donar-li embranzida al rodet a través d'una inclinada i curta canal de fusta. El rodet recolzat per un sol punt (agulla) damunt un dau de ferro o metall, feia rodar la mola alta, subjectada aquesta per la nadilla i I'arbre, que pujava del rodet, pasant pel mig de la mola sotana o baixa (la qual era fixa).
    [Show full text]
  • Fitxa Leader Del Camp (1.3
    Paisatge del Priorat (Consell Comarcal del Priorat) Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp Superfície: Alt Camp: Aiguamúrcia, Alcover, Alió, Bràfim, Cabra del Camp, Figuerola del Camp, els 2 Garidells, La Masó, El Milà, Montferri, Mont-ral, Nulles, el Pla de Santa Maria, el Pont 2.190,60 km d’Armentera, Puigpelat, la Riba, Querol, Rodonyà, el Rourell, Vallmoll, Valls, Vilabella i Població: Vila-rodona. Conca de Barberà: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l’Espluga de Francolí, Forès, 93.947 habitants Llorac, Montblanc, Passanant i Belltall, les Piles, Pira, Pontils, Rocafort de Queralt, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà de Comtat, Senan, Solivella, Vallclara, Vallfogona de Densitat de població: Riucorb, Vilanova de Prades, Vilaverd i Vimbodí i Poblet. 42,88 hab./km2 Priorat: Bellmunt del Priorat, la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Nombre de municipis: Montsant, Falset, la Figuera, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Mas- roig, el Molar, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, la Torre 93 municipis de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. Baix Camp: l’Albiol, l’Aleixar, Alforja, Arbolí, l’Argentera, les Borges del Camp, Botarell, Capafonts, Colldejou, Duesaigües, la Febró, Maspujols, Prades, Pratdip, Riudecanyes, Riudecols, Vilanova d’Escornalbou i Vilaplana. Baix Penedès: Bonastre, Masllorenç i el Montmell. Tarragonès: Renau, Salomó, la Secuita i Vespella de Gaià. Territori Dades de contacte El Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp actua a les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i el Baix Camp. Engloba també tres municipis de la comarca del Seus: Baix Penedès i quatre del Tarragonès.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Environmental Impact Assessment
    Av. Marià Fortuny 83, 2n 3a 43203, REUS [email protected] www.limonium.org 977 342 069 Presentation LIMONIUM, SOCIETAT d’ACTUACIONS AMBIENTALS, was born as a company on April 1996. It is formed by a pluridisciplinar team of young but experienced professionals, educated in the items of environmental sciences, engineering, biology, land planning and environmental education. Limonium offers its experience to companies, public administrations and individuals, and because of this, two different working teams have been created: environmental consulting and communication and environmental education. Image of ENVIRONMENTAL CONSULTING AREA OF LIMONIUM: studies, projects, and assessments Image of COMMUNICATION and ENVIRONMENTAL EDUCATION TEAM OF LIMONIUM: education for sustainability and environmental concernment, for schools and general public. Limonium spp. Limonium is the latin name of a genus of plants named Sea-Lavanders or Statice in English. They belong to the famíly Plumbaginaceae, being small and generally linked to salty environments (salty marshes, inland and coastal salty soils and first coastal line). They consist morfologically on a basal rosette of leafs, usually fleshy, and long floral stems, with colors that change from white to violet through pink. The essence of genus Limonium defines the philosophy of our company: • Diversity: genus Limonium has more than 100 species in the Iberian Peninsula • Adaptation to local conditions: there is a different Limonium in almost every different cliff or salty marsh. • Adaptation to difficult conditions: Limonium plants always grow in difficult environments, in places that are harsh for other species. • Humility: Limonium are always humble plants, that know their limitations and that only flower when conditions are proper.
    [Show full text]