DOCSLIB.ORG

La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^. De fet, el processament de les dades recollides en era la primera intervenció global dels nos- el treball d'inventariació. tres arxius, per tal d'avaluar l'estat i l'abast Hem de fer esment aquí de les perso- d'una part tan important del patrimoni nes que, contractades per la Diputació, documental català, com són els fons muni- col·laboraren en aquesta tasca, i la feren pos- cipals, elaborant-ne un primer diagnòstic sible. A Balaguer, sota la direcció de Joan individualitzat, de cada arxiu municipal, al Farré, hi treballaren Trini Camats, Montse costat de la realització específica del cor- Pons i Paquita Sánchez; a Cervera, sota la responent inventari. Com tindrem ocasió de direcció de Montserrat Canela, hi col·labo- comentar més endavant, la major part raren Roser Marbà i Dolors Montagut; final- d'aquesta documentació resta encara sense ment, a Tàrrega, sota la direcció de Gener cap condició que n'asseguri la seva conser- Gonzalvo, hi van participar Miquel Àngel vació, i la seva accessibilitat i difusió. Farré, Ramona Huguet, Teresa Rubí i Mercè Cada Arxiu Històric Comarcal —seguint Porta. les directrius del Servei d'Arxius— dirigí i A la comarca de la Noguera, amb 35 coordinà la inventariació dels arxius, duta municipis, es van poder inventariar 22 a terme en dos períodes de nou mesos arxius, i s'inicià la tasca en quatre arxius cadascun: d'abril a desembre de 1988, i més. Resten per a una segona etapa un total d'abril a desembre de 1989. La tasca d'ela- de 9 municipis. Cal anotar que, amb les 55 LLIGALiyS (1992) Revista Catalana d'Arxivística noves lleis d'ordenació territorial de Cata- troben dipositats a l'Arxiu Comarcal de Tàr- lunya del 1988, cinc municipis de la rega els fons municipals d'Ossó de Sió i Noguera van alterar la seva pertinença Tàrrega (amb els seus agregats). L'acte de comarcal. Bellvís, Linyola i el Poal s'inte- presentació i lliurament dels inventaris als graren en la nova comarca del Pla d'UrgeU, respectius alcaldes de l'UrgeU va tenir lloc mentre que Alfarràs i la Portella passaren el 23 de novembre de 1991, presidit també a formar part del Segrià. pel conseller de Cultura de la Gene- Actualment, hi ha dipositats a l'Arxiu ralitat Comarcal de Balaguer quatre fons munici- Cal afegir finalment que, a hores d'ara, pals: Balaguer, Alòs de Balaguer; Foradada s'està dissenyant una segona etapa dels pro- i Castelló de Farfanya. cessos d'inventariació d'arxius municipals. A la comarca de la Segarra, amb 21 Així, des de Balaguer es pretén acabar la municipis, es van poder inventariar la tota- inventariació de tots els municipis de la litat dels arxius municipals. Cal dir que Noguera, i des de Cervera i Tàrrega es vol- l'arxiu de Montornès de Segarra es va inven- drà intervenir en la reídització dels inven- tariar des de Tàrrega, car aleshores encara taris dels arxius municipals de la comarca pertanyia a la comarca de l'UrgeU. Quant de les Garrigues, mancada encara d'un a l'Arxiu Municipal de Cervera, aquest no arxiu comarcal propi. va ésser reinventariat, però sí que es va inventariar un municipi que actualment és un agregat de Cervera. Són 12 els arxius La situació dels arxius municipals. municipals dipositats a l'Arxiu Històric Antecedents Comarcal de Cervera: Biosca, Cervera (amb l'agregat de la Prenyanosa), Estaràs, Granya- Durant molts anys els arxius municipals, nella, Granyena, Massoteres, les Oluges, en la seva immensa majoria, han estat obli- Sant Guim de Freixenet, Sant Guim de la dats i abandonats a la seva sort. Llevat dels Plana, Sant Ramon, Talavera i Tarroja. La municipis grans i d'algunes rares excep- presentació oficial i Uiurament dels inven- cions, cap municipi ha dedicat una part taris als alcaldes de la comarca es va dur mínima del seu pressupost i de la seva feina a terme el 15 de gener de 1992, en un acte a l'organització del seu arxiu i al tractament presidit pel conseller de Cultura, Honora- dels fons documentals d'una manera ble Sr. Joan Guitart. racional. A la comíirca de l'Urgell es van poder De les poques intervencions parcials inventariar els arxius dels 26 municipis exis- sobre els fons documentíJs que hem loca- tents, incloent-hi el de Tàrrega i els seus litzat als arxius inventariats, cap no es basa agregats (Claravalls, el TaUadell, la Figue- en criteris arxivístics: les escasses sèries més rosa. Santa Maria de MontmagastreU i Altet). o menys ben ordenades i que abasten perío- D'aquests municipis, formen part de la nova des de temps molt determinats, responen comarca del Pla d'Urgell els de Barbens, a criteris utilitaristes dels secretaris de la Castellnou de Seana, Ivars d'UrgeU, Vila- corporació, que ordenaren part de la docu- nova de Bellpuig i Vila-sana. Com ja hem mentació generada durant el seu període comentat, Montornès s'ha integrat a la d'activitat a l'Ajuntament. Les altres prove- 56 comarca de la Segeirra. D'altra banda, es nen de persones ahenes a la pròpia institu- Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) ció municipal, mogudes per un afany his- precisas de aptitud para este servicio espe- toricista i de conservació de la documenta- cial puedan clasificar sin gran trabajo los ció històrica que consideraren important en papeles y documentos que contengan los aquell moment. archivos que estan a su cargo y bajo su res- Aquestes intervencions no han de ponsabilidad... Expondremos los principios merèixer el nostre menyspreu: les hem de fundamentales de una clasificación cientí- valorar en la seva justa dimensió, tenint en fica... para que, supliendo por este medio compte la manca de legislació existent sobre las omisiones y contradicciones de las leyes, el patrimoni documental, i consegüentment, decretos y reglamentos publicados hasta el l'escassa normativa produïda que impossi- día sobre el particular, no se limiten a cus- bilitava aplicar criteris homogenis per tractar todiar, sino que procuren también organi- d'una manera global els fons municipals. zar, como es debido, los archivos D'altra banda, també hem de tenir en municipales: entendiéndose bien que nos compte la situació de marginació i estan- referimos a aquellos que carezcan de archi- cament d'una gran part dels pobles d'aques- veros expresamente nombrados, porque es tes comarques de Ponent i la seva migradesa de suponer que estos tendrán ya alguna de recursos econòmics. organización que, más o menos perfecta y Al darrer terç del segle passat però, la uniforme, es preciso respetar»®. preocupació per a la conservació dels fons Potser la primera disposició legíJ més documentals dels municipis ja existia. Fer- clara i desenvolupada és la que trobem al min Abella, l'any 1877, ja cridava l'atenció Reglamento Orgánico para el Cuerpo de sobre el pèssim estat en què es trobaven la Secretarios de Ayuntamiento, de 24 d'agost majoria dels arxius municipals, i proposava de 1916. Dedica l'article 41 a l'arxiu un sistema de classificació de la seva docu- municipal: mentació «Art. 41. Será también obligación del Secre- D'aquesta manera descrivia Fermin tario del Ayuntamiento, en donde no Abella la situació en què es trobaven la hubiese archivero, custodiar y ordenar el majoria d'arxius municipals: «...el estado de Archivo Municipal. los archivos de nuestras ciudades y villas, En su consecuencia, deberá: hablando en general, es más deplorable de Primero. Formar el inventario de todos los lo que parece. Muchos de ellos merecen el papeles y documentos que hubiere en el nombre de almacenes, mejor que de archi- Archivo por años correlativos, y dentro de vos, porque sus papeles se encuentran de cada año por materias, o según sea la natu- tal modo desordenados y confundidos que raleza de los asuntos a que aquellos se refie- no se sabe lo que contienen por carecer de ran, cuidando de que por ningún concepto catalogación; y a la sombra de este invete- salgan del local en que se custodien.
Load more

Recommended publications
  • TOWARDS the ROBOT BUTLER: the HUMABOT CHALLENGE Enric Cervera, Juan Carlos García, Pedro J
    TOWARDS THE ROBOT BUTLER: THE HUMABOT CHALLENGE Enric Cervera, Juan Carlos García, Pedro J. Sanz Department of Computer Science and Engineering, University of Jaume I, Castellón, Spain {ecervera,garciaju,sanzp}@uji.es The HUMABOT Challenge has been the official robot competition for the 2014 IEEE­RAS International Conference on Humanoid Robots (HUMANOIDS’2014), which was held during this conference in Madrid (Spain, November 18­20th). In fact, after a long time running this Humanoids Conference around the world, this is the first time that a competition is organized jointly with this event. In the following, some clues will be given concerning the logistic problems and the main aspects to succeed with this new competition. The original idea of this competition was due to Prof. Carlos Balaguer, General Chair of HUMANOIDS’2014. It is noticeable at this respect that Prof. Balaguer was the Coordinator of the Robotics Spanish Network (years 2006­09) and, during this period, a national humanoids competition (CEABOT) was consolidated thanks to his impulse. In the CEABOT competition there is the rule that the winner is in charge of organizing the next edition. It should be mentioned that University Jaume I (UJI) has been participating since 2007 and has won four years consecutively (2007­2010). In addition, UJI has been co­organizer of the competition since 2010. So, due to this long time experience, Prof. Balaguer chose UJI as the organizer of the first HUMABOT Challenge edition. A year before the Challenge, and during the very preliminary stage, we were envisioning a competition including three different dimensions, depending on the humanoid platform size selected: mini, middle­size or large.
    [Show full text]
  • El Túnel De Tresponts Es Perforarà Per Les Dos Boques
    SEGRE 14 COMARQUES Dimecres, 31 de gener del 2018 INFRAESTRUCTURES CARRETERES TURISME ESTABLIMENTS C. SANS Tanca el balneari de Rocallaura avui amb 34 empleats SEGRE TÀRREGA ❘ LLEIDA ❘ El balneari de Ro- Un complex amb callaura, a Vallbona de les més de cent Monges, tancarà avui les portes i deixarà al carrer els anys d’història trenta-quatre treballadors amb què compta. Ho fa- ■ El balneari de Rocallau- rà després de presentar un ra el va construir l’avi dels concurs de creditors i al cap Vilanova Marqués, histò- de prop de nou anys d’obrir rica propietària del com- com a centre de tractament plex, a començaments del i benestar amb una inversió segle XX, i es va reformar milionària per remodelar les entre el 2004 i el 2008. El instal·lacions. Treballadors 2014, Balneari de Roca- Operaris van instal·lar barreres de seguretat a la C-14 ahir a la tarda. del balneari van confirmar llaura SL va entrar en sus- ahir a SEGRE que avui serà pensió de pagaments amb l’últim dia encara que es van un passiu de set milions. negar a fer més declaracions Des del 2011, les instal·la- sobre aquesta qüestió. Fonts cions les va gestionar Ho- El túnel de Tres Ponts es sindicals van explicar que a tusa, i el 2015 els Vilano- la majoria de la plantilla se va Marqués van recuperar li acabarà el contracte avui, el complex, que compta si bé dos o tres empleats es amb vuitanta-dos habita- perforarà per les dos boques quedaran fins a mitjans de cions, entre aquestes deu febrer per desmantellar i fer minisuites, sis suites i ha- Pas alternatiu per treballs previs, però sense greus afectacions inventari.
    [Show full text]
  • L'aprofitament De Les Aigües Del Canal D'urgell
    L'aprofitament de les aigües del canal d'Urgell Ramon J. BATALLA i VILLANUEVA El canal d'Urgell rega terres de les comarques de l'Urgell, la Noguera, el Segria i les Garrigues, sector de la Depressió Central de Cataluya compres entre el Segre i els pri­ mers altiplans de la Segarra. El canal, de 144 Km. de llargada, arrenca del Segre, aigües avall del Tossal (la Noguera), passa a tocar d' Artesa de Segre i Foradada (nom anterior a la foradada de Montclar, de 4 km. de llargada,en un anticlinal guixenc), deixa fora Agramunt i travessa un altre anticlinal, la serra d' Almenara, per una trinxera de 2,44 km. i un terraple alt de 25 m. que li permet mantenir-se amb una inclinació mínima vore­ jant la corba de nivell de 300 m. Passa entre Tarrega (no regada) i Bellpuig d'Urgell, on tomba a l'oest, fins fregar els murs de les Borgues Blanques; rega Juneda i Artesa de Lleida i desguassa en el Segre, entre Albatarrec (regat) i Montoliu de Lleida, tal com es manifesta en el mapa i les dades adjuntes. Comja se sap, molts segles abans que l'empresa mercantil de Barcelona, Girona Hnos. Clavé i Cia, donés forma al projecte mal acabat i incomplet del canal, a mitjan segle XIX, s'havien fet molts projectes i estudis per regar aquesta part de Catalunya. La necessitat de regar aquestes terres arides de ponent, que en anyades bones gairebé abastava de blat la Catalunya humida, era sentida de segles i ja des de CarIes I es parlava d' obrir-hi un canal.
    [Show full text]
  • Elecciones Al Parlamento De Cataluña 2021 Municipios Por Junta Electoral De Zona
    ELECCIONES AL PARLAMENTO DE CATALUÑA 2021 MUNICIPIOS POR JUNTA ELECTORAL DE ZONA Nombre del municipio Junta de zona Abella de la Conca JEZ de Tremp Abrera JEZ de Sant Feliu de Llobregat Àger JEZ de Balaguer Agramunt JEZ de Balaguer Aguilar de Segarra JEZ de Manresa Agullana JEZ de Figueres Aiguafreda JEZ de Granollers Aiguamúrcia JEZ del Vendrell Aiguaviva JEZ de Girona Aitona JEZ de Lleida Alamús, els JEZ de Lleida Alàs i Cerc JEZ de la Seu d'Urgell Albagés, l' JEZ de Lleida Albanyà JEZ de Figueres Albatàrrec JEZ de Lleida Albesa JEZ de Balaguer Albi, l' JEZ de Lleida Albinyana JEZ del Vendrell Albiol, l' JEZ de Valls Albons JEZ de Girona Alcanar JEZ de Tortosa Alcanó JEZ de Lleida Alcarràs JEZ de Lleida Alcoletge JEZ de Lleida Alcover JEZ de Valls Aldea, l' JEZ de Tortosa Aldover JEZ de Tortosa Aleixar, l' JEZ de Reus Alella JEZ de Mataró Alfara de Carles JEZ de Tortosa Alfarràs JEZ de Balaguer Alfés JEZ de Lleida Alforja JEZ de Reus Algerri JEZ de Balaguer Alguaire JEZ de Balaguer Alins JEZ de Tremp Alió JEZ de Valls Almacelles JEZ de Lleida Almatret JEZ de Lleida Almenar JEZ de Balaguer Almoster JEZ de Reus Alòs de Balaguer JEZ de Balaguer Alp JEZ de Puigcerdà Alpens JEZ de Berga Alpicat JEZ de Lleida Alt Àneu JEZ de Tremp Altafulla JEZ del Vendrell Amer JEZ de Girona Ametlla de Mar, l' JEZ de Tortosa Ametlla del Vallès, l' JEZ de Granollers Ampolla, l' JEZ de Tortosa Amposta JEZ de Tortosa Anglès JEZ de Santa Coloma de Farners Anglesola JEZ de Cervera Arbeca JEZ de Lleida Arboç, l' JEZ del Vendrell Arbolí JEZ de Reus Arbúcies JEZ
    [Show full text]
  • Catalan Modernism and Vexillology
    Catalan Modernism and Vexillology Sebastià Herreros i Agüí Abstract Modernism (Modern Style, Modernisme, or Art Nouveau) was an artistic and cultural movement which flourished in Europe roughly between 1880 and 1915. In Catalonia, because this era coincided with movements for autonomy and independence and the growth of a rich bourgeoisie, Modernism developed in a special way. Differing from the form in other countries, in Catalonia works in the Modern Style included many symbolic elements reflecting the Catalan nationalism of their creators. This paper, which follows Wladyslaw Serwatowski’s 20 ICV presentation on Antoni Gaudí as a vexillographer, studies other Modernist artists and their flag-related works. Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Josep Llimona, Miquel Blay, Alexandre de Riquer, Apel·les Mestres, Antoni Maria Gallissà, Joan Maragall, Josep Maria Jujol, Lluís Masriera, Lluís Millet, and others were masters in many artistic disciplines: Architecture, Sculpture, Jewelry, Poetry, Music, Sigillography, Bookplates, etc. and also, perhaps unconsciously, Vexillography. This paper highlights several flags and banners of unusual quality and national significance: Unió Catalanista, Sant Lluc, CADCI, Catalans d’Amèrica, Ripoll, Orfeó Català, Esbart Català de Dansaires, and some gonfalons and flags from choral groups and sometent (armed civil groups). New Banner, Basilica of the Monastery of Santa Maria de Ripoll Proceedings of the 24th International Congress of Vexillology, Washington, D.C., USA 1–5 August 2011 © 2011 North American Vexillological Association (www.nava.org) 506 Catalan Modernism and Vexillology Background At the 20th International Conference of Vexillology in Stockholm in 2003, Wladyslaw Serwatowski presented the paper “Was Antonio Gaudí i Cornet (1852–1936) a Vexillographer?” in which he analyzed the vexillological works of the Catalan architectural genius Gaudí.
    [Show full text]
  • Massoteres. Arqueologia
    arqueologia 35 castell, però, totes les referències conegudes correspo- CASTELL DE MASSOTERES nen al segle XIV i per això a Catalunya Romànica apun- Nucli: Massoteres ten la hipòtesi que fos en aquest segle quan es va Distància des de Cervera: 19 km construir una petita fortalesa dins el terme del castell Accés: Carretera de Talteüll. Indret: Nucli urbà L'any 1339 sabem que Pere II Galceran de Pinós pos- seïa en feu pel comte d'Urgell els castells de Talteüll, Tipologia: Castell Massoteres i Palou, dels quals es proclama senyor en Època: s. XIV un document del 1344. En el fogatjament de 1358 Galceran de Pinós tenia els castells i llocs de Talteüll i Maçotes. L'any 1377 el castell i lloc de Talteüll, amb tots els castells situats al seu terme, foren venuts per Pere III UTILITZACIÓ: Galceran de Pinós a Arnau d'Erill pel preu de 80.000 Original: Militar/Defensa sous barcelonesos. Actual: Jaciment d'interès arqueològic L'any 1831, abans d'aprovar-se l'abolició dels senyo- rius jurisdiccionals, Talteüll, Massoteres i Palou consta- Arqueologia DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA ven dins el corregiment de Cervera i pertanyien a Felip de Buxons i N. Martí. BIBLIOGRAFIA -Catalunya Romànica: el Segrià, les Garrigues, el Pla d'Urgell, la Segarra, l'Urgell, vol XXIV. Barcelona 1997, ps. 311-312. -La Vall del Llobregós, dins Llobregós Informatiu. s/d. NECRÒPOLI DEL SERRAT DEL MORO Façana posterior de Cal Soler Nucli: Massoteres Distància des de Cervera: 23 km Poques notícies es tenen del castell de Massoteres. Accés: Camí sense asfaltar Malgrat que del poble ja se'n té coneixement de la seva Indret: Des de Massoteres agafar el camí que existència al segle XI, del castell pròpiament dit no hi surt des de l'antic safareig i travessar l'actual C-451, a l'altre banda de la qual surt un camí ha referències escrites fins al segle XIV.
    [Show full text]
  • El Aitona Vence Al Alguaire En Casa (1-0) Gracias a Jaroslaw
    LUNES 16 DE SEPTIEMBRE DE 2019 | DEPORTES 9 FÚTBOL Tercera Catalana Grupo 13 El Aitona vence al Alguaire en casa (1-0) gracias a Jaroslaw El Artesa de Lleida golea 7-0 al Arbeca, con doblete de Mamadu y Sekou, y se pone líder en la clasificación ROSSELLÓ 2 (m.24 Martí), 1-2 (m.27 Jacob), 2-2 (m.29 Jordi), 2-3 (m.47 Ja- ALBAGES 2 cob), 2-4 (m.49 Martí). Rosselló: Jordi, Olaf, Iker, Oriol, Árbitro: Albert Figuerola sacó Aleix, Gerard, Jordi M (m.60 Jo- amarilla a Sinbara y Emanuel del sep), Josep S (m.46 Arnau), Ro- Escola de Tremp y a Oriol del So- ger (m.89 Arnau S), Óscar, Albert ses. Moussa fue expulsado en el (m.60 Xavier). m.43. Albages: Josep Angel, Eduard, Cristian, Enric (m.46 Edgar), Ke- GOLMÉS 2 vin Nicolàs, Francisco Javier, Hei- tor, George Daniel (m.58 Jordi), PARDINYES 4 Costel (m.46 Àlex), Xavier (m.46 Golmés: Alex, Eloy, Iñaki, Albert Ngor), Jesús. (m.63 Guillem), Ramón, Llorenç, Goles: 0-1 (m.30 Cristian), 1-1 Aziz, Youseff, Mohammed, Abou (m.37 Jordi), 1-2 (m.44 Eduard), (m.47 Roger), Mouhamed. 2-2 (m.61 Olaf) Pardinyes: Ferrán (m.83 Alfon- Árbitro: Sergi Sánchez expulsó so), José, Alexis, Salum (m.46 F. con roja directa a Gerard del Ros- de Borja), Sergi, Iván, Joel (m.74 selló y sacó amarilla a Olaf, Arnau Roger), Juan Carlos (m.46 Edgar), y Xavier del Rosselló y a Josep Án- Juan Jose (m.83 Santiago), Carles, gel, Cristian y Francisco del Alba- Crespo.
    [Show full text]
  • Decret 153/2019 Fertilització Del Sòl I Gestió De Les Dejeccions Ramaderes
    Decret 153/2019 Fertilització del sòl i gestió de les dejeccions ramaderes Pilar Mallol Casals. Enginyera Agrònoma. UdL Lleida Jornada sobre nova normativa en gestió de la fertilització i les dejeccions ramaderes Vallfogona de Balaguer, 25 de setembre 2019 ÍNDEX ° INTRODUCCIÓ ° PLA GESTIÓ DEJECCIONS RAMADERES ° INSTAL·LACIONS EN GRANJA ° EMMAGATZEMATGE EN DESTÍ ° MAQUINÀRIA APLICACIÓ ° FERTILITZACIÓ EN PARCEL·LA ° SEGUIMENT I CONTROL ° RESUM. ASPECTES PRINCIPALS Motivació Contaminació aigües nitrats °Carta emplaçament UE a Espanya per infracció Directiva Nitrats Directiva Marc de l’Aigua °Bon estat 2027. Objectiu a complir! Directiva sostres °Emissions amoníac. Reducció per complir límits Directiva 2001/81/CE Millors tècniques disponibles (MTD) °Porcí i aviram // Annex I. 21 de Febrer 2021 INTRODUCCIÓ Mesures fins ara insuficients PROGRAMA ACTUACIÓ REFORÇAT Motivació FERTILITZACIÓ D’EXCEL·LÈNCIA, aprofitant el potencial fertilitzant de les dejeccions ramaderes Aposta del DARP per la fertilització orgànica, però per això cal saber amb que fertilitzem! Cal conèixer i aplicar bé les dejeccions ramaderes ° Conèixer la riquesa en nutrients: N, P, K ° Calcular la dosificació adequada ° Aplicar les dejeccions en el seu moment ° Realitzar una distribució correcta INTRODUCCIÓ ° Reduir les pudors Nitrats en aigües subterrànies Període 2012-2015 Concentració de Nitrats (mg/l) Tendències Nitrats INTRODUCCIÓ (mg/l) 1960 2019 2025 Zones Vulnerables Catalunya (ZV) Novetat Índex de Càrrega Ramadera ICR = (N dejeccions/ N admissible terres) INTRODUCCIÓ ZV-A: municipis i ICR > 1,2 - ZV-A: municipis amb ICR > 0,8 i municipis 0,5< ICR <0,8 + NO 3 > 50 mg/L ZV-B: municipis en zones vulnerables no inclosos en els anteriors grups Comarca la Noguera ZV-A i ICR> 1,2 Bellmunt d’Urgell INTRODUCCIÓ ZV-A Algerri, Balaguer, Bellcaire d’Urgell, Cubells, Foradada, Menàrguens, Montgai, Penelles, Preixens, Sentiu de Sió (La), Térmens, Vallfogona de Balaguer ZV-B Albesa, Castelló de Farfanya, Ivars de Noguera, Os de Balaguer, Torrelameu.
    [Show full text]
  • P.I.L. Al·Legacions 2013-2014
    ANNEX 2 PLA D'ARRENDAMENTS I SUBMINISTRAMENTS COMARCA MUNICIPI ENTITAT SUBVENCIÓ DIPUTACIÓ 2013 Alt Urgell Alàs i Cerc Ajuntament d'Alàs i Cerc 3.710,94 € Alt Urgell Arsèguel Ajuntament d'Arsèguel 2.453,48 € Alt Urgell Bassella Ajuntament de Bassella 4.086,40 € Alt Urgell Cabó Ajuntament de Cabó 2.880,31 € Alt Urgell Cava Ajuntament de Cava 2.734,87 € Alt Urgell Coll de Nargó Ajuntament de Coll de Nargó 3.972,55 € Alt Urgell Estamariu Ajuntament d'Estamariu 2.307,31 € Alt Urgell Fígols i Alinyà Ajuntament de Fígols i Alinyà 3.438,23 € Alt Urgell Josa i Tuixén Ajuntament de Josa i Tuixén 2.670,21 € Alt Urgell Josa i Tuixén E.M.D. de Josa de Cadí 750,00 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò Ajuntament de Montferrer i Castellbò 7.751,42 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò E.M.D. de Vila i Vall de Castellbò 825,00 € Alt Urgell Oliana Ajuntament d'Oliana 3.628,16 € Alt Urgell Organyà Ajuntament d'Organyà 2.673,62 € Alt Urgell Peramola Ajuntament de Peramola 3.327,99 € Alt Urgell Pont de Bar Ajuntament del Pont de Bar 3.764,16 € Alt Urgell Ribera d'Urgellet Ajuntament de Ribera d'Urgellet 5.137,66 € Alt Urgell Seu d'Urgell Ajuntament de la Seu d'Urgell 9.799,63 € Alt Urgell Valls d'Aguilar Ajuntament de les Valls d'Aguilar 4.873,37 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D. de la Guàrdia d'Ares 750,00 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D. de Taús 750,00 € Alt Urgell Valls de Valira Ajuntament de les Valls de Valira 5.927,50 € Alt Urgell Valls de Valira E.M.D.
    [Show full text]
  • Dossier 53Ralli Comprimit Com
    PRESENTACIÓ / PRESENTACIÓN El Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa és El Rally Internacional de la Noguera Pallaresa es un esdeveniment amb mig segle d’història que un evento con medio siglo de historia que acoge acull diverses competicions i activitats distintas competiciones y actividades relacionades amb el piragüisme i els esports relacionadas con el piragüismo y los deportes d’aigües braves. de aguas bravas. Aquest tipus d’activitats s’introduïren a l’Estat a Este tipo de actividades se introdujeron en el través de la Noguera Pallaresa, cosa que va Estado a través del Noguera Pallaresa, cosa que contribuir al desenvolupament turístic de la contribuyó en el desarrollo turístico de la comarca i a convertir el Ral·li en una de les comarca y a convertir el Rally en una de las competicions de piragüisme d’aigües braves competiciones de piragüismo de aguas bravas més antigues de l’Estat (des de 1964). más antiguas del Estado (desde 1964). El Ral·li s’organitza conjuntament entre l'A.E. El Ral·li se organiza conjuntamente entre l’A.E. Pallars i l'Ajuntament de Sort. L'A.E. Pallars és Pallars y el Ayuntamiento de Sort. L’A.E. Pallars un club esportiu amb cinquanta anys d’història es un club deportivo con cincuenta años de arrelat al poble de Sort, amb una llarga tradició historia arraigado al pueblo de Sort, con una en el desenvolupament d’aquest tipus larga tradición en el desarrollo de este tipo de d’esdeveniments. En aquest cas, l’A.E. Pallars eventos. En este caso, l’A.E.
    [Show full text]
  • El Naixement De La Comarca Del Pla D'urgell
    Anuari 2 · 2011 · Pàgines 9-27 El naixement de la comarca del Pla d’Urgell Francesc Foguet i Boreu Universitat Autònoma de Barcelona Al meu pare, in memoriam Un dels llocs comuns dels qui tenien suspicàcies envers la creació del Pla d’Urgell era la idea que es tractava d’una comarca “inventada”. Certament, la seva reivindicació té punts de contacte amb la “tradició inventada” descrita per Eric Hobsbawm (2002: 7), en virtut de la qual les tradicions que semblen o recla- men patents d’antiguitat són –sovint– bastant recents en l’origen i, de vegades, inventades. Legitimada en el passat històric i en la voluntat popular, la nova comarca establiria –i simbolitzaria– la cohesió social i la pertinença a un grup que compartia un espai geogràfic –la plana– i una singularitat sociològica –derivada de l’impacte econòmic del canal d’Urgell– ben delimitats. Malgrat això, el fet que la comarca passés de ser reclamada activament a partir de les acaballes dels anys setanta a aconseguir l’aprovació del Parlament de Catalunya el 1988 fou el resultat d’un procés complex que –com veurem en aquest paper– no admet simplificacions, perquè són moltes les variables que cal ponderar. El Pla d’Urgell no va ser, en tot cas, una comarca nascuda ex novo. De la condició d’“imaginada” pels escriptors al reconeixement jurídic pels par- lamentaris, tot passant per la vindicació, el debat i l’acció política, s’escolen gairebé dues dècades decisives per a la història democràtica del país i, més concretament, de l’antiga terra del Mascançà. UNA COMARCA IMAGINADA En les seves Proses de Ponent, l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú (1970: 31-46) advertia de les dues possibilitats que hi havia a l’hora d’escriure sobre el “galimaties” de l’Urgell: o fiar-se dels límits que les divi- sions comarcals havien establert, o escoltar-se la gent del país.
    [Show full text]
  • Horaris Vàlids Desde 12/09/18
    Tel. 902.29.29.00 www.igualadina.com Restabliment horaris 01/07/2020. Es restableixen els horaris habituals excepte l'expedició de Tarragona - Igualada en ambdós sentits de Dissabtes i festius de Juliol i Agost a causa de la crisi sanitària fins nou avís. Horaris vàlids desde 12/09/18 Líneas: Tarragona - Lleida DS i Festius Reus - Montblanc Excepte Dissabtes i De l`1 juliol Tarragona - Igualada De Dilluns a Divendres Feiners Festius tot l Dissabtes Dv Sant , Diumenges al 31 d ´any tot l´any 25/12, del 1 / 06 al Reus - Andorra ´agost 01/01 15/09 (3) (7) (6) (3) (5) (3) (7) (3) (5) (3) (3) (3) (6) (3) (5) Reus (EE.AA) 06:00 07:00 14:10 07:00 Tarragona 06:00 07:35 10:15 11:30 12:30 15:50 18:00 07:30 07:30 07:35 15:50 Port Aventura 7:46 (2) 07:46 Salou Pl. Europa 07:48 07:48 Salou P. Jaume I 07:50 07:50 Els Garidells 12:45 07:50 Vallmoll 12:50 7:55 La Selva del Camp 06:10 14:20 Alcover 06:20 14:30 Valls 06:25 08:25 10:40 11:50 12:55 16:15 18:25 07:45 08:00 08:25 16:15 La Riba 06:30 14:40 Vilaverd 06:35 14:45 Fontscaldes 08:30 08:30 L´Illa (cruïlla) 08:38 08:38 Montblanc 06:40 06:45 08:45 10:55 12:10 13:10 14:55 18:40 18:40 08:10 08:25 08:45 La Guàrdia del Prat 18:42 08:50 Blancafort 08:30 09:00 Solivella 09:05 09:05 Emb.Belltall 09:07 09:07 Emb.
    [Show full text]