sign in sign up
<<
Home , Agramunt, Anglesola, Biosca, Cabanabona, Cervera, Cubells

Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992)

LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA , LA I L' Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de ) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de )

Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^. De fet, el processament de les dades recollides en era la primera intervenció global dels nos- el treball d'inventariació. tres arxius, per tal d'avaluar l'estat i l'abast Hem de fer esment aquí de les perso- d'una part tan important del patrimoni nes que, contractades per la Diputació, documental català, com són els fons muni- col·laboraren en aquesta tasca, i la feren pos- cipals, elaborant-ne un primer diagnòstic sible. A Balaguer, sota la direcció de Joan individualitzat, de cada arxiu municipal, al Farré, hi treballaren Trini Camats, Montse costat de la realització específica del cor- Pons i Paquita Sánchez; a Cervera, sota la responent inventari. Com tindrem ocasió de direcció de Montserrat Canela, hi col·labo- comentar més endavant, la major part raren Roser Marbà i Dolors Montagut; final- d'aquesta documentació resta encara sense ment, a Tàrrega, sota la direcció de Gener cap condició que n'asseguri la seva conser- Gonzalvo, hi van participar Miquel Àngel vació, i la seva accessibilitat i difusió. Farré, Ramona Huguet, Teresa Rubí i Mercè Cada Arxiu Històric Comarcal —seguint Porta. les directrius del Servei d'Arxius— dirigí i A la comarca de la Noguera, amb 35 coordinà la inventariació dels arxius, duta municipis, es van poder inventariar 22 a terme en dos períodes de nou mesos arxius, i s'inicià la tasca en quatre arxius cadascun: d'abril a desembre de 1988, i més. Resten per a una segona etapa un total d'abril a desembre de 1989. La tasca d'ela- de 9 municipis. Cal anotar que, amb les 55 LLIGALiyS (1992) Revista Catalana d'Arxivística

noves lleis d'ordenació territorial de Cata- troben dipositats a l'Arxiu Comarcal de Tàr- lunya del 1988, cinc municipis de la rega els fons municipals d'Ossó de Sió i Noguera van alterar la seva pertinença Tàrrega (amb els seus agregats). L'acte de comarcal. Bellvís, i s'inte- presentació i lliurament dels inventaris als graren en la nova comarca del Pla d'UrgeU, respectius alcaldes de l'UrgeU va tenir lloc mentre que Alfarràs i passaren el 23 de novembre de 1991, presidit també a formar part del Segrià. pel conseller de Cultura de la Gene- Actualment, hi ha dipositats a l'Arxiu ralitat Comarcal de Balaguer quatre fons munici- Cal afegir finalment que, a hores d'ara, pals: Balaguer, Alòs de Balaguer; s'està dissenyant una segona etapa dels pro- i Castelló de Farfanya. cessos d'inventariació d'arxius municipals. A la comarca de la Segarra, amb 21 Així, des de Balaguer es pretén acabar la municipis, es van poder inventariar la tota- inventariació de tots els municipis de la litat dels arxius municipals. Cal dir que Noguera, i des de Cervera i Tàrrega es vol- l'arxiu de Montornès de Segarra es va inven- drà intervenir en la reídització dels inven- tariar des de Tàrrega, car aleshores encara taris dels arxius municipals de la comarca pertanyia a la comarca de l'UrgeU. Quant de les , mancada encara d'un a l'Arxiu Municipal de Cervera, aquest no arxiu comarcal propi. va ésser reinventariat, però sí que es va inventariar un municipi que actualment és un agregat de Cervera. Són 12 els arxius La situació dels arxius municipals. municipals dipositats a l'Arxiu Històric Antecedents Comarcal de Cervera: , Cervera (amb l'agregat de la Prenyanosa), Estaràs, Granya- Durant molts anys els arxius municipals, nella, Granyena, , , en la seva immensa majoria, han estat obli- , Sant Guim de la dats i abandonats a la seva sort. Llevat dels Plana, , Talavera i Tarroja. La municipis grans i d'algunes rares excep- presentació oficial i Uiurament dels inven- cions, cap municipi ha dedicat una part taris als alcaldes de la comarca es va dur mínima del seu pressupost i de la seva feina a terme el 15 de gener de 1992, en un acte a l'organització del seu arxiu i al tractament presidit pel conseller de Cultura, Honora- dels fons documentals d'una manera ble Sr. Joan Guitart. racional. A la comíirca de l'Urgell es van poder De les poques intervencions parcials inventariar els arxius dels 26 municipis exis- sobre els fons documentíJs que hem loca- tents, incloent-hi el de Tàrrega i els seus litzat als arxius inventariats, cap no es basa agregats (Claravalls, el TaUadell, la Figue- en criteris arxivístics: les escasses sèries més rosa. Santa Maria de MontmagastreU i Altet). o menys ben ordenades i que abasten perío- D'aquests municipis, formen part de la nova des de temps molt determinats, responen comarca del Pla d'Urgell els de , a criteris utilitaristes dels secretaris de la , Ivars d'UrgeU, Vila- corporació, que ordenaren part de la docu- nova de i Vila-sana. Com ja hem mentació generada durant el seu període comentat, Montornès s'ha integrat a la d'activitat a l'Ajuntament. Les altres prove- 56 comarca de la Segeirra. D'altra banda, es nen de persones ahenes a la pròpia institu- Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992)

ció municipal, mogudes per un afany his- precisas de aptitud para este servicio espe- toricista i de conservació de la documenta- cial puedan clasificar sin gran trabajo los ció històrica que consideraren important en papeles y documentos que contengan los aquell moment. archivos que estan a su cargo y bajo su res- Aquestes intervencions no han de ponsabilidad... Expondremos los principios merèixer el nostre menyspreu: les hem de fundamentales de una clasificación cientí- valorar en la seva justa dimensió, tenint en fica... para que, supliendo por este medio compte la manca de legislació existent sobre las omisiones y contradicciones de las leyes, el patrimoni documental, i consegüentment, decretos y reglamentos publicados hasta el l'escassa normativa produïda que impossi- día sobre el particular, no se limiten a cus- bilitava aplicar criteris homogenis per tractar todiar, sino que procuren también organi- d'una manera global els fons municipals. zar, como es debido, los archivos D'altra banda, també hem de tenir en municipales: entendiéndose bien que nos compte la situació de marginació i estan- referimos a aquellos que carezcan de archi- cament d'una gran part dels pobles d'aques- veros expresamente nombrados, porque es tes comarques de i la seva migradesa de suponer que estos tendrán ya alguna de recursos econòmics. organización que, más o menos perfecta y Al darrer terç del segle passat però, la uniforme, es preciso respetar»®. preocupació per a la conservació dels fons Potser la primera disposició legíJ més documentals dels municipis ja existia. Fer- clara i desenvolupada és la que trobem al min Abella, l'any 1877, ja cridava l'atenció Reglamento Orgánico para el Cuerpo de sobre el pèssim estat en què es trobaven la Secretarios de Ayuntamiento, de 24 d'agost majoria dels arxius municipals, i proposava de 1916. Dedica l'article 41 a l'arxiu un sistema de classificació de la seva docu- municipal: mentació «Art. 41. Será también obligación del Secre- D'aquesta manera descrivia Fermin tario del Ayuntamiento, en donde no Abella la situació en què es trobaven la hubiese archivero, custodiar y ordenar el majoria d'arxius municipals: «...el estado de Archivo Municipal. los archivos de nuestras ciudades y villas, En su consecuencia, deberá: hablando en general, es más deplorable de Primero. Formar el inventario de todos los lo que parece. Muchos de ellos merecen el papeles y documentos que hubiere en el nombre de almacenes, mejor que de archi- Archivo por años correlativos, y dentro de vos, porque sus papeles se encuentran de cada año por materias, o según sea la natu- tal modo desordenados y confundidos que raleza de los asuntos a que aquellos se refie- no se sabe lo que contienen por carecer de ran, cuidando de que por ningún concepto catalogación; y a la sombra de este invete- salgan del local en que se custodien. rado desorden, van desapareciendo poco Segundo. Colocar y enlegajar los expresa- a poco los monumentos de nuestra historia dos papeles y documentos con la debida patria» separación de años y de materias. La seva proposta de sistema de classi- Tercero. Procurar su conservación en el ficació anava encaminada a «...facilitar en mejor estado posible. cuanto sea posible, los medios para que los Cuarto. Adicionar todos los años el inven- secretarios que no reúnan las condiciones tario con un apéndice, que tendrá la debida LLIGALiyS (1992) Revista Catalana d'Arxivística

expresión de los papeles y documentos en nia idèntica en molts dels arxius, i no només él comprendidos. succeïa amb la documentació centenària, Quinto. Remitir a la Diputación provincial sinó que la documentació d'aquest segle una copia del inventario, autorizada con el també patia els mateixos problemes. V°B° del Alcalde y el seUo del Ayunta- miento. Sexto. Remitir a la Diputación provincial en Metodologia el mes de febrero de cada año, una copia del apéndice al inventario correspondiente 1. Treball de camp al año anterior en las mismas fechas y con los mismos requisitos que la del inventario». En la fase inicial del projecte d'inven- Malauradament, a cap deis arxius que tariació, es disposava d'una prèvia notifica- hem inventariat hem trobat indicis que ció del Servei d'Arxius als alcaldes i aquestes disposicions s'haguessin dut a secretaris dels ajuntaments objecte del nos- terme. tre treball arxivístic. Més endavant, la Circular de la Direc- Així, se'ls informava de la nostra feina ción General de Administración Local, de a realitzar a l'arxiu municipal. D'entrada, 10 de febrer de 1945, que desenvolupa des del punt de vista metodològic, hauríem l'article 5 del Reglament de Secretaris de de distingir dues maneres diferents de tre- 1924, torna a incidir en el matebc tema. ballar. En un primer cas, contemplem la UInstituto de Estudios de Administración inventariació dels arxius municipals que Local havia d'editar un catàleg de documen- foren dipositats, per la bona disposició dels tació dels arxius locals d'Espanya amb una municipis, als arxius comarcals. Cal dir que sistemàtica adequada, i organitzar cursos aquesta possibilitat fou molt exitosa en el per a secretaris i funcionaris encarregats cas de la comarca de la Segarra; a l'Arxiu dels arxius de les corporacions locals per Històric Comarcal de Cervera es van poder a la difusió de les més interessants mani- concentrar 12 arxius municipals. D'aquest festacions de la riquesa cultural. àmbit específic de treball —sense tanta En alguns dels arxius hem trobat còpia repercussió a l'Urgell i la Noguera— en par- de l'inventari de l'any 1945. Però la majo- larem més endavant. El segon àmbit ria d'eUs no s'ajusten a la realitat, es van d'inventariació, és a dir, en els casos en què confeccionar amb una manca total de rigor, l'ajuntament no accedí a dipositar l'arxiu essent molt parcials i incomplets. I ni les municipal a l'Arxiu Comarcal corresponent, diputacions ni l'IEAL varen complir els seus ens obligava a fer un treball de camp; dis- programes. sortadament, aquest procés d'inventariació Durant el temps que hem estat treba- —lògicament, amb moltes més limitacions llant en cadascun dels arxius inventariats, que la tasca que es portava a terme a hem pogut constatar que la gran majoria Cervera—, realitzat a les pròpies dependèn- d'ells no estaven organitzats i que la custò- cies municipals, fou el més emprat pel que dia, en tot cas, afectava a una documenta- fa als municipis de la Noguera i l'Urgell. ció molt limitada. I també hem vist com Centrarem ara la nostra atenció en descriure aquella situació descrita l'any 1877, des- la inventariació realitzada mitjançant un tre- 58 prés de més de cent anys encara es mante- ball de camp. En aquest cas, el director de Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992)

l'Arxiu Historie Comarcal, i un tècnic col·la- de seguretat de les instal·lacions (amb indi- borador, es traslladaven al municipi corres- cació dels dispositius i elements de segu- ponent, i s'exposava als secretaris i responsa- retat instal·lats en el cas que hi fossin), la bles municipals la nostra feina a reeilitzar a il·luminació i grau d'incidència de la llum l'arxiu municipal. En un primer moment se'ls natural, i estat de les instal·lacions elèctri- demanava col·laboració en l'adquisició de ques. Quant als dipòsits documentals, prò- caixes, carpetes, cordills, etc., per tal de con- piament dits, s'especificava l'existència o no feccionar lligalls, i facilitar així la nostra tasca. de prestatgeries, i la seva tipologia, amb indicació dels elements protectors dels docu- ments existents (armaris metàl·lics o de fusta, 2. Confecció d'un informe mobles arxivadors, capses de cartró o de fusta, carpetes, portafolis, UigaUs, etc.). Abans de començar a treballar en 5) Primera valoració de l'estat de la l'inventari, pròpiament dit, havíem de reco- documentació: la seva ubicació física (en llir una sèrie de dades, sobre les quals con- armaris, en prestatges, en calaixos, a terra, feccionar, a posteriori, un informe especí- etc.), l'existència o no de lligalls, el grau de fic de cada arxiu municipal. Podem enu- conservació i possible deteriorament de la merar ara aquesta recollida d'informació: documentació (indicant les causes: efectes 1) Recollida de dades de localització de ambientals, humitats, temperatures extre- l'arxiu: adreça postal, telèfon, horaris d'aten- mes, poca ventUació, excés de Uum, agents ció al públic, i dades professionals i labo- destructors), possible presència d'agents rals dels responsables de la documentació degradants (insectes, corcs, rosegadors, (el secretari, en gairebé tots els casos). fongs, etc.), i en general, una avaluació glo- 2) Actitud i interès dels responsables bal de l'estat de conservació dels fons. municipals envers el seu propi arxiu, i la 6. Estudi per detectar possibles actua- seva disponibilitat en el moment de plante- cions arxivístiques prèvies sobre la docu- jar la possibilitat de dipositar el seu fons mentació (classificacions, ordenacions, històric a l'Arxiu Comarcal corresponent, i catalogacions, indexacions, amb un intent així facilitar enormement la nostra tasca d'identificació dels autors). De fet, es feia d'inventariació. una avaluació primera sobre el grau d'orde- 3) Partida del pressupost municipal que nació de l'arxiu i les seves sèries, i les alte- es destinava als fons documentals. racions al seu ordre originari. 4) Recollida d'informació sobre els 7. Realització d'un exhaustiu reportatge aspectes físics relacionats amb l'arxiu: dades fotogràfic, recoUint totes les dependències generals de les dependències municipals, i instal·lacions municipals on era localitzada estat de les instal·lacions, època de construc- la documentació. ció de les mateixes, funcions de les diver- Com hem apuntat anteriorment, amb ses sales que aplegaven documentació (bé tota aquesta informació es va elaborar, per les pròpiament destinades a arxiu, o bé les a cada municipi, un informe —amb el que complien altres funcions), condicions reportatge fotogràfic corresponent— que ambientals (de manera primordial, anotant acompanyaria l'inventari, un cop redactat, els nivells d'humitat i de temperatura), les tasques que es portaven a terme a les obertures dels edificis, avaluació del grau dependències dels arxius comarcals. LLIGALiyS (1992) Revista Catalana d'Arxivística

3. Confecció de l'inventari imprescindible el confeccionar alguns lli- gcdls, i una tasca prèvia de classificació i I. Objectius i problemes ordenació, a resultes d'un grau de desor- dre molt elevat, que n'impedia qualsevol Cal dir, d'entrada, que l'objectiu primor- descripció, per mínima que fos. Per desgrà- dial del programa pretenia obtenir una pri- cia, aquesta situació no n'era una excepció. mera informació sobre l'estat i l'abast Procuràvem, però, respectar els lligalls que general de la documentació municipal de trobàvem als arxius. les nostres comarques. Els resultats haurien Un cop elaborada aquesta recollida de superar, si més no, els obtinguts en d'informació, entrem en la realització de l'experiència prèvia de l'Arxiu Comarcal de l'inventari, pròpiament dit. En el cas que Vilafranca del Penedès. Es tractava, doncs, els fons municipals es poguessin dipositar de redactar una primera inventariació, que a l'Arxiu Comarcal —com ja hem dit, res- no comportés una prèvia i completa classi- saltem l'assoHment d'aquest objectiu per ficació i ordenació de les sèries, donat el part de l'Arxiu Comarcal de Cervera—, es volum important de la documentació a podia redactar un inventari moh més pre- inventariar, la dispersió geogràfica dels cís que els que fossin fruit del treball de municipis, i uns horaris de secretaria molt camp. A l'Arxiu Comarcal, un cop ingres- limitats en el temps. Era una primera des- sat el fons, es portava a terme una acurada cripció que necessitava —i necessita— una tasca de classificació i ordenació dels docu- segona fase, amb la redacció d'un nou ments i sèries documentals, car en gran inventari més complet i precís que l'inicial, part, aquests arxius presentaven un desor- i amb les tasques prèvies de classificació dre manifest, amb la pèrdua de la seva i ordenació fetes en profunditat (lògicament, estructura originària. Un cop acomplerta quan l'arxiu municipal era dipositat a les aquesta primera fase, s'elaborava l'inventari, nostres dependències, es podia treballar a pròpiament dit, que seguia la mateixa meto- fons, i per tant, se'n va fer una acurada dologia que els inventaris elaborats a les inventariació, que no necessitarà una segona dependències municipals, per la qual cosa, fase). Hi havien causes que obligaven a no el nostre fil narratiu se centrarà ara en deta- poder redactar un inventari ben precís. Està- llar aquest programa d'inventariació. vem limitats en el temps —la necessitat de complir el programa comarcal durant el període de vigència dels contractes dels nos- II. El model de fitxa emprat en la descripció tres col·laboradors-, i també, la majoria de les instal·lacions municipals visitades no reu- De cada unitat arxivística (Uibre o lli- nien massa bones condicions per treballar gall) es confeccionà una fitxa de camp, que amb comoditat. A més, la gran majoria recollia les dades següents: d'arxius presentava una desorganització a) Descripció del contingut de la uni- notòria, i una classificació prèvia, feta a fons, tat, amb clara indicació de la sèrie de per- ens era inviable, per les causes apuntades tinença. A vegades, utilitzàrem les inicials més amunt. En un primer moment es trac- en unitats molt repetitives, com per exem- tava, doncs, de detectar el grau de desor- ple amb els llibres d'intervenció i tresore- 60 dre dels fons. Cal dir que, a cops, es feia ria («Llibre General de Despeses» = LIGD). Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992)

Aquest factor, lògicament, ens estalvià molta classificació— les que es van utilitzar per feina. a la redacció dels nostres inventaris. A més, b) Dades extremes de la unitat, amb aquesta normativa es trobava encara en una indicació de la continuïtat o discontinuïtat fase d'elaboració que va permetre, d'una cronològica de la mateixa. banda, la redacció dels nostres inventaris c) Especificació del tipus formal de la sense especials inconvenients, i d'altra unitat: llibre o lligall. En aquest segon cas, banda, la nostra tasca —de caire essencial- el criteri era, 1) descriure lligalls d'una ment pràctic— va poder aportar alguns sug- mateixa temàtica, 2) descriure lligalls d'una geriments a la comissió del Servei d'Arxius, mateixa sèrie, però de diferents temàtiques, especialment significatives en la mesura que i 3) com a darrer recurs, i sense abusar- avançava el nostre treball, algunes d'elles ne, descriure lligalls de documentació assumides en el text final de les normes de diversa. classificació, publicades finalment pel Ser- d) Signatura, remetent als dígits del vei d'Arxius^. quadre de classificació emprat (sobre aquest quadre, vegeu més endavant). e) Signatura topogràfica, per a la loca- IV. El tractament informàtic lització dels fons. f) Aposició del segell municipal, per a Un cop finalitzada la feina de camp, la identificació clara de l'arxiu municipal començava l'etapa de treball a l'Arxiu de pertinença de la fitxa. Comarcal. Aquí es tractava, sobretot, del Cal dir també que es van inventariar tractament informàtic de les fitxes elabora- diversos fons no pròpiament municipals, des en els ajuntaments visitats. Per assolir però que sovint es troben a les dependèn- aquest objectiu, comptàvem amb un pro- cies dels municipis, especialment en els grama de base de dades, facilitat pel Ser- petits (majoritaris, a les nostres comarques): vei d'Arxius de la Generalitat, uniforme per Jutjat de Pau, Sindicat de Rabassaires, a tots els arxius de la xarxa comarcal. A «Jefatura Local del Movimiento», Cambra cada fitxa, la informació es basava en els Agrària, etc. següents camps: a) municipi b) comarca ni. El quadre de classificació c) descripció de la unitat arxivística d) data inicial En aquest punt, acabava la nostra tasca e) data final de camp als ajuntaments de les nostres f) signe indicador de la continuïtat o dis- comarques, i s'iniciava el treball de redac- continuïtat cronològica de la unitat descrita ció de l'inventari als arxius comarcals. En g) signatura sistemàtica (remetent al Quadre aquelles dates, s'estaven elaborant unes nor- de Classificació de la documentació muni- mes de classificació de la documentació cipal, publicat pel Servei d'Arxius el 1989) municipal, per part d'una comissió del Ser- h) signatura topogràfica vei d'Arxius, que tenia el Sr. Josep Matas i) format de la unitat descrita (llibre/lligall) com a redactor. Foren aquestes normes Igualment, vam comptar amb un pro- —amb el seu corresponent quadre de grama específic, també facilitat pel Servei 61 LLIGALiyS (1992) Revista Catalana d'Arxivística

d'Arxius, per a la impressió dels inventa- CONCLUSIONS ris. Amb aquest programa, cada full, en l'encapçalament, porta consignats el nom Els municipis de la Segarra, l'UrgeU i de l'arxiu municipal, i els títols de la sec- la Noguera són un bon exemple del que ció i la sèrie. L'ordre d'impressió de les seria un model arquetípic de les comarques dades recollides a l'inventari és el següent: de poc pes demogràfic de l'interior del Prin- a) signatura sistemàtica cipat. La Noguera, amb poc més de 44.000 b) descripció temàtica de la unitat habitants, l'Urgell amb 30.000, i la Segarra c) les dates extremes, i la seva continuïtat amb 17.000, tenen com a característica el 0 discontinuïtat cronològica fet d'estructurar-se en municipis petits. d) format Només Tàrrega i Balaguer —caps de e) signatura topogràfica comarca— superen la xifra de 10.000 habi- Cal afegir, per cloure aquest capítol tants. Més encara, un gran nombre de muni- dedicat a la metodologia, que periòdicament cipis no arriben al miler. D'aquest fet, en tenien Uoc unes sessions conjuntes dels res- podem treure una primera i lògica consta- ponsables dels arxius comarcals que treba- tació: la majoria dels ajuntaments tenen uns llaven en la inventariació dels arxius muni- recursos molt limitats, i uns baixos pressu- cipals, per tal d'intercanviar experiències, postos. 1 mirar de fer aportacions que milloressin la nostra tasca; en aquest sentit, aquestes sessions eren importants a l'hora d'obtenir Els factors demogràfics i econòmics una necessària unificació dels criteris de redacció dels inventaris, respectant, natu- Les tres comarques esmentades i el Pla ralment, les peculiaritats de cada arxiu d'UrgeU, no tenen els mateixos condicio- municipal. L'intercanvi —i, a vegades la nants i el mateix grau de desenvolupament. polèmica— era especialment viu en el camp La Segarra i la Noguera alta, és a dir, el secà de la descripció de les unitats documentals, més empobrit, estan en una situació de tan nombroses, en la seva diversitat, pel que regressió, amb un considerable èxode rural, respecta a la documentació municipal. una part del qual es concentra als princi- Un cop finalitzada la redacció dels pals nuclis urbans, deixant els petits muni- inventaris, se'n facilità una còpia al Servei cipis gairebé sense possibilitats d'actuació. d'Arxius, i una segona a cadascun dels La resta dels municipis, coincidents amb el municipis de les respectives comarques, en reg més dinàmic i propers a la carretera N- un acte públic de lliurament d'aquests inven- n, el vertader eix de desenvolupament eco- taris als responsables municipals de la nòmic, tot i que mantenen la seva població comarca. També, des d'aleshores, aquests i un nivell d'activitat estancat, estan en mi- inventaris resten a disposició dels investi- llors condicions. Però de les dades recolli- gadors dels arxius comarcals, per a la seva des, constatem que a les quatre comarques consulta. hi ha una homogeneïtat pel que fa a la ges- tió, tutela i control del patrimoni documental municipal: a) En cap pressupost municipal hi ha una 62 partida dedicada a arxiu. Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992)

b) Manca de personal que es faci càrrec de que gran part dels fons històrics de les nos- la tutela i control de la documentació. tres vües s'ha perdut irreversiblement, i el c) NuHa dedicació per part dels secretaris que resta, en alguns casos, pot córrer la ma- a les tasques arxivístiques. teixa sort. Podem dir que el gruix documen- d) Els municipis no compleixen —i no ho tal de la majoria d'arxius municipals de les poden complir— els requisits mínims esta- quatre comarques es limita a l'època con- blerts a la Llei 6/1985 d'Arxius, és a dir, temporània, i moltes sèries només comen- uns locals i unes instal·lacions dignes i segu- cen a ésser completes a partir del 1940. res, i facilitar l'accés a la consulta per part dels usuaris. La gestió documental

Les instal·lacions Podem afirmar que són comptats els municipis on s'apliqui un sistema de gestió Les instal·lacions destinades a arxiu dels de la documentació administrativa que per- immobles municipals són sovint velles, amb meti l'accés als expedients des del moment greus mancances pel que fa a la conserva- que són generats fins al seu arxivatge defi- ció i seguretat dels fons. La construcció, nitiu. En cap municipi s'han fixat els crite- d'uns anys ençà, de nous ajuntaments ris de com s'ha de classificar, com s'ha podria haver millorat aquesta situació, però d'arxivar i on i quan de temps s'ha de con- en cap dels casos s'ha previst l'acondicio- servar la documentació. No podem parlar nament d'espais dignes i suficients. De tots en cap cas de l'existència dels conceptes de els municipis inventariats, podríem dir que documentació activa, semiactiva i inactiva. només tres compleixen els mínims. De la resta, no podem parlar d'arxius, sinó prò- piament de magatzems, la majoria de Uaccés a la documentació dimensions reduïdes, on hi podem trobar una gran diversitat d'objectes barrejats amb En el camp de l'estudi i la divulgació la documentació constitutiva del seu patri- del patrimoni, el panorama és també nega- moni documental. 1 sovint, aquestes depen- tiu: l'accés a la consulta és molt problemàtic, dències es troben ubicades a les golfes o atesa la deficiència de les installacions, la a les plantes baixes, on les condicions desorganització dels fons, la manca d'instru- ambientals acostumen a ésser les més des- ments de descripció, ek horaris, etc., amb favorables. l'agreujant, en alguns Uocs, de l'existència dels anomenats erudits locals, de baix nivell de formació, però que disposen sovint dels ar- Els fons documentals xius municipals com un bé gairebé personal.

Ja hem parlat de la manca d'organit- zació dels fons, de la pèrdua o inexistència PROPOSTES d'un ordre originari, de la mancança d'ins- truments de descripció i, el que cal sub- Segons el nostre criteri, en aquestes ratllar de manera rotunda i lamentable és comarques formades majoritàriament per 63 LLIGALiyS (1992) Revista Catalana d'Arxivística

petits municipis, l'Arxiu Comarcal ha d'ésser Curs d'Arxivística per a l'Administració l'ens que tingui cura de la documentació Local impartit a Lleida, que fa especial inci- històrica i administrativa del seu àmbit ter- dència en tots aquests temes. ritorial, comptant amb les directrius tècni- Per acabar, voldríem ressaltar alguns ques del Servei d'Arxius de la Generalitat, aspectes d'aquesta proposta i unes conside- i del suport dels respectius consells comar- racions finals sobre els inventaris dels arxius cals, dins l'àmbit competencial que els hi municipals elaborats des dels arxius pertoca. Ja hem posat de relleu que els tras- comarcals. llats de fons històrics municipeJs eJs arxius Perquè la tutela i el control que els comarcals només s'ha dut a terme, d'una arxius comarcals han d'exercir sobre el manera parcialment satisfactòria, a la patrimoni documental dels seus àmbits ter- Segarra i en menor grau a la Noguera. El ritorials sigui efectiu, tal com marca el fracàs més escandedós el constitueix el cas Decret 110/88, que regula l'organització de de l'Urgell, comarca en la qual el criteri la Xarxa d'Arxius Històrics Comarcals i, per estret i locedista dels ajuntaments ha com- poder complir els objectius i obligacions que portat la pràctica inexistència d'aquesta con- marca la Llei 6/85, d'Arxius, és necessari, centració documental. Sens dubte, la poh'tica en primer lloc, que la Generalitat dicti les de concentració dek fons històrics als arxius normes reglamentàries que garanteixin la comarcals portada d'una manera racional, gestió, la tutela, el control i la difusió del permetria, d'entrada, la conservació de la patrimoni documental conservat en els documentació en dipòsits dignes i segurs, arxius públics de Catalunya. En segon Uoc, una millora ostensible de l'accés a la con- que estableixi les condicions materials i fun- sulta per part dels investigadors —pensem, cionals que es requereixin per a tais finali- per exemple, amb la Universitat de Lleida— tats. En tercer lloc, s'haurien de clarificar i una difusió del patrimoni envers el seu les relacions existents amb els consells entorn social i cultural. No neguem, en comarcals i amb els mateixos municipis, absolut, el dret dels ajuntaments a conser- definint, d'una vegada, l'àmbit competen- var en les seves dependències municipals cial que correspon a cadascú. 1 en quart els seus fons documentals, sempre que es Uoc, els arxius comarcals haurien de comp- compleixin, això sí, els requisits mínims tan tar amb una plantilla de personal suficient mencionats al llarg d'aquest article. Esmen- per poder atendre totes les necessitats. La tem, per exemple, l'interès que demostren situació actual —en què la majoria dels alguns municipis (Bellpuig, Verdú, Guis- arxius comarcals només disposen de la sona, Bellvís) en poder mantenir dignament plaça de director coberta— creiem que és el seu patrimoni documental. Són excep- insostenible, i farà fracassar totes les pro- cions on la intervenció de l'Arxiu Comar- postes d'actuacions futures que es vulguin cal ha d'incidir en la millora de les plantejar. condicions de conservació, accés i gestió Un comentari fined sobre els inventaris dels seus fons documentals. dels arxius municipals realitzats. Aquests En l'apèndix del present article adjun- inventaris són entesos com una primera fase tem una proposta d'actuació, elaborada pels d'actuació descriptiva, que necessita una directors dels arxius comarcals de Balaguer segona fase d'aprofundiment en la classifica- 64 i Tàrrega, en qualitat de professors d'un ció i en la millor precisió de les dades. Però Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992)

de ben poca cosa servirà aquest esforç realit- MASACHS, Josep M. Inventaris dels arxius zat en la confecció dels inventaris, si aquesta municipals de la comarca de VAU Penedès. activitat no té continuïtat amb l'actualitza- Vilafranca del Penedès: Arxiu Històric ció periòdica dels mateixos, i si els ajunta- Comarcal, 1987 (inèdit). ments no posen remei a la gestió de la documentació administrativa. MAYANS I PLUJÀ, Antoni. Els arxius par- Tot aquest conjunt de mesures perme- roquials, municipals i notarials de la Gar- tria establir el cicle de la documentació rotxa. Una aproximació. Girona: Diputació municipal i facilitaria enormement els tras- de Girona, 1987. passos de la documentació històrica a l'arxiu municipal o al comarcal corresponent. BENAUL, Josep M. «Bases per a un cens dels arxius municipals de Catalunya». Lli- gall, , 1988, núm. 1, pàgs. Bibliografia 99-116.

CASADEMONT, Miquel, i altres. «Els arxius CASTELLS, Narcís; MAURI, AKred. municipals, aquests petits i grans tresors «Arxius de l'Administració Local». Lligall. amagats». Revista de Gimna, Girona, 1981, Barcelona, 1988, núm. 1, pàgs. 41-49. núm. 95, pàgs. 137-151. MATAS, Josep. «Els arxius públics de Cata- CASADEMONT, Miquel, i altres. Informe lunya. Marc legal i competències». Lligall, sobre l'estat dels arxius municipals de les Barcelona, 1988, núm. 1, pàgs. 229-240. . Girona: Diputació de Girona, 1981. MATAS, Josep (redactor). Normes per a la classificació de la documentació municipal. ALBERCH, Ramon; BARRIACH, Fran- Barcelona: Departament de Cultura de la cesc; PANYELLA, Vinyet. Els arxius his- , 1989. tòrics municipals: normes bàsiques de classificació. Barcelona: Departament de ALBERCH, Ramon. «Els quadres de clas- Cultura de la Generalitat de Catalunya, sificació per a arxius municipals a l'estat 1982. espanyol. Consideracions generals». Lligall. Barcelona, 1990, núm. 2, pàgs. 69-84. Associació d'Arxivers de Catalunya. Els arxius municipals a les comarques barcelo- BENAUL, Josep M. Primera Guia de l'Ardu nines. Barcelona: Diputació de Barcelona, Històric de Sabadell. Sabadell: Arxiu His- 1987. tòric de Sabadell, 1990.

«Els arxius municipals al Penedès i ». CANELA, Montserrat; MARBA, Roser; A: COLOMÉ, J.; VALLÈS, J., Ir Seminan MONTAGUT, Dolors. «L'organització d'estudis d'història local i comarcal. L'Estat de l'Arxiu de Plans de Sió». Jornada de tre- de la qüestió al Penedès i Garrafi Vilafranca ball a les Pallargues, els Plans de Sió. Els del Penedès: Arxiu Històric Comarcal, Plans de Sió: Ajuntament, 1990, pàgs. 1987, pàgs. 155-165. 77-84. 65 LLIGALiyS (1992) Revista Catalana d'Arxivística

MATAS, Josep. «Les normes bàsiques de l'exemple dels arxius municipals de la classificació dels arxius municipals de Cata- comarca de l'Urgell». A «I Congrés Inter- lunya». Lligall. Barcelona, 1990, num. 2, nacional d'Història Local de Catalunya». pàgs. 85-99. Barcelona: Revista L'Avenç / Diputació de Barcelona, novembre del 1991 (en GONZALVO I BOU, Gener. «El patrimoni premsa). documental a la Catalunya interior:

NOTES

1 Llei d'Arxius 6/1985 de 26 d'abril: DOGC Núm. ABELLA, Fermin. Derecho administmtivo pmvincial 536, lO-V-1985, pàgs. 1.263-1.265; Decret d'Organització y municipal, o tratado general teórica-práctico de las atri- de la Xarxa d'Arxius Històrics Comarcals 10/1988 de 5 de buciones de las diputaciones provinciales y ayuntamientos. maig: DOGC núm. 995, 25-V-1988, pàgs. 2.191-2.192. Madrid, 1877, vol. 1, pàgs. 687-700. ^ S'han enllestit, o bé s'hi treballa, els inventaris ^ ABELLA, Fermín, op. cit., pàg. 689. d'altres comarques catalanes: el Tarragonès, l'All Camp, el ^ ABELLA, Fermin, op. cit., pàg. 690. , el , la Conca de Barberà, la Vall d'Aran, l', el , el Vallès Occidental i ^ MATAS, Josep (redactor). La classificació de la docu- la , entre d'altres. mentació municipal. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1989. ^ Vegeu a l'Apèndix el llistat complet dels municipis 66 inventariats. Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992)

APÈNDIX

Quadre dels arxius municipals inventariats amb el nombre d'habitants, nombre d'unitats inventariades i datació de la documentació

Relació d'arxius municipals inventariats

El Segrià Alfarràs 3121 593 Contemporània Portella, La 633 0

** La Noguera Àger 619 0 Medieval/Moderna/Contemporània 1.451 1.191 Contemporània 572 587 Contemporània Alòs de Balaguer 179 695 Contemporània 3.186 0 Avellanes-Santa Linya 512 0 Balaguer 13.087 1.689 Medieval/Moderna/Contemporània Baronia de Rialb, La 284 0 Bellcaire d'UrgeU 1.463 691 Contemporània Bellmunt d'Urgell 236 422 Contemporània 119 444 Contemporània 988 984 Moderna/Contemporània Castelló de Farfanya 642 771 Contemporània 403 1.304 Medieval/Moderna/Contemporània Foradada 156 654 Moderna/Contemporània 365 429 Moderna/Contemporània Menàrguens 904 633 Moderna/Contemporània 862 635 Contemporània 245 0 853 0 , Les 582 1.217 Contemporània Ponts 2.250 0 607 0 Sentiu de Sió, La 475 610 Contemporània Térmens 1.410 0 Contemporània 231 0 600 645 Contemporània 1.413 724 Contemporània 67 LLIGALiyS (1992) Revista Catalana d'Arxivística

Vilanova de l'Aguda 277 596 Contemporània Vilanova de Meià 508 0

** La Segarra Montornès de Segarra 132 420 Medieval/Moderna/Contemporània Biosca 273 174 Contemporània Estaràs 195 136 Contemporània 118 208 Contemporània Granyena 203 322 Contemporània 2.695 837 Medieval/Moderna/Contemporània 192 329 Contemporània Massoteres 156 177 Moderna/Contemporània Montoliu 216 268 Contemporània Oluges, Les 229 222 Contemporània Plans de Sió 722 815 Contemporània Ribera d'Ondara 504 419 Contemporània Sanaüja 472 192 Contemporània Sant Guim de Freixenet 1.088 491 Contemporània 207 247 Contemporània Sant Ramon 603 179 Contemporània Prenyanosa (Cervera) 39 185 Contemporània Talavera 308 220 Contemporània Torà 1.136 546 Moderna/Contemporània Tarroja 208 209 Contemporània Torreflor 738 614 Contemporània

** L'UrgeU 4.775 994 Contemporània 1.300 272 Contemporània 592 516 Contemporània Bellpuig 3.800 879 Medieval/Moderna/Contemporània Castellserà 1.238 505 Contemporània 243 699 Moderna/Contemporània Fuliola, La 1.343 589 Contemporània Guimerà 473 767 Medieval/Moderna/Contemporània Maldà 333 568 Moderna/Contemporània 101 522 Contemporània Els OmeUs de Na Gaia 159 466 Contemporània Ossó de Sió 253 285 Contemporània 485 565 Contemporània Puigverd d'Agramunt 243 359 Moderna/Contemporània Sant Martí de Riucorb 802 879 Moderna/Contemporània 68 Tàrrega 11.188 2.625 Medieval/Moderna/Contemporània Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992)

Tornabous 927 489 Contemporània 285 509 Contemporània Verdú 960 912 Medieval/Moderna/Contemporània 422 321 Medieval/Moderna/Contemporània

** Pla d'UrgeU Barbens 799 693 Contemporània Castellnou de Seana 770 551 Contemporània Ivars d'UrgeU 1.764 636 Contemporània 1.222 656 Contemporània Vila-sana 563 474 Contemporània BeUvís 2.313 1.149 Moderna/Contemporània Linyola 2.410 1.166 Contemporània Poal, El 693 513 Contemporània

69 LLIGALiyS (1992) Revista Catalana d'Arxivística

UNITATS DOCUMENTALS DELS ARXIUS INVENTARIATS DE LA NOGUERA

Albesa 1191

Algerri 587

Alòs de Balaguer 695

Balaguer* 1689

BeUcaire d'UrgeU 691

BeUmunt d'Urgell 422

Cabanabona 444

Camarasa 984

Castelló de Farfanya 771

Cubells 1304

Foradada 654

Ivars de Noguera 429

Menàrguens 633

Montgai 635

Les Penelles 1217

La Sentiu de Sió 610

Torrelameu 645

Vallfogona de Bal. 724

Vilanova de l'Aguda 596

500 1000 1500 2000

* Fins a l'any 1939 Unitats documentals 70 Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992)

UNITATS DOCUMENTALS DELS ARXIUS INVENTARIATS DE LA SEGARRA

Biosca 174

Estaràs 136

Granyanella 208

Granyena 322

Guissona 837

Ivorra 329

Massoteres 177

Montoliu 268

Montornès de Segarra 420

Les Oluges 222

Plans de Sió 815

Prenyanosa (Cervera) 815

Ribera d'Ondara 419

Sanaüja 192

Sant Guim de Freix. 491

Sant Guim de la Pla. 247

Sant Ramon 179

Talavera 220

Tarroja 209

Torreflor 614

0 200 400 600 800 1000

Unitats documentals 71 LLIGALiyS (1992) Revista Catalana d'Arxivística

UNITATS DOCUMENTALS DELS ARXIUS INVENTARIATS DE L'URGELL

Agramunt 174

Anglesola 272

Belianes 516

Bellpuig 879

Castellserà 505

Ciutadilla 699

Omells de Na Gaia 466

La Fullola 589

Guimerà 767

Maldà 568

Nalec 522

Ossó de Sió 285

Preixana 565

Puigvert d'Agramunt 359

Sant Martí de Riuco. 879

Tàrrega 2625

Tornabous 489

Vallbona de les Mon. 509

Verdú 912

Vilagrassa 321

0 500 1000 1500 2000 2500 3000

Unitats documentals 72 Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992)

UNITATS DOCUMENTALS DELS ARXIUS INVENTARIATS DEL PLA D'URGELL

Barbens

Bellvís

Castellnou de Seana

Ivars d'Urgell

Linyola

El Poal

Vilanova de Bellpuig

VÜa-isan a

0 400 800 1200

Unitats documentals 73 LLIGALiyS (1992) Revista Catalana d'Arxivística

DATACIÓ DE LA DOCUMENTACIÓ INVENTARIADA

La Noguera La Segarra

M«Ato/Ck>

Contsmportnis 13

L'Urgell Pla d'Urgell

MS/Mo/OD s Mod/Cont

74 Me: Medieval Mo/Mod: Moderna Co/Cont: Contemporània Revista Catalana d'Arxivística LLIGALLyS (1992)

DATACIÓ DE LA DOCUMENTACIÓ INVENTARIADA DE LA NOGUERA, LA SEGARRA, L'URGELL I EL PLA D'URGELL

Mod/Cont 11

Me/Mo/Co 8

Contemporània 48

Me: Medieval Mo/Mod: Moderna Co/Cont: Contemporània 75 LLIGALiyS (1992) Revista Catalana d'Arxivística

FONS HISTÒRICS MUNICIPALS INGRESSATS A L'ARXIU COMARCAL

La Noguera La Segarra

L'Urgell

76 AC: Arxiu Comarcal AM: Arxiu Municipal Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992)

FONS HISTÒRICS MUNICIPALS INGRESSATS ALS ARXIUS COMARCALS DE BALAGUER, CERVERA I TÀRREGA

AC: Arxiu Comarcal AM: Arxiu MunicipeJ 77 LLIGALiyS (1992) Revista Catalana d'Arxivística

ANNEX organitzats i ordenats i que disposen d'un quadre de classificació que representa les La documentació administrativa funcions exercides històricament pels òi^ans dels municipis petits i mitjans a de govern local i que es corresponen amb les competències que tenen atribuïdes. la demarcació de Lleida: Són molt pocs els municipis que dis- possibilitats de millora de la posen d'unes instal·lacions adients per a la seva gestió i organització* conservació del seu patrimoni documental. A la majoria d'ells, no podem parlar d'arxiu * Aquest document fou inclòs a les conclusions del municipal ni de dipòsit, sinó de magatzems Curs sobre l'Arxivística local, organitzat per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, que tingué lloc a on es guarda la documentació barrejada Lleida durant els mesos de novembre i desembre de amb altres estris d'ús temporal i esporàdic. 1991. El cuts era adreçat als funcionaris de l'Administració Constatem també que els municipis que han Local i especialment als secretaris municipals. arranjat els edificis dels seus ajuntaments Aquest informe que elaborem els arxi- o que els ha construït de nova planta, són vers comarcals que hem participat com a comptats els casos en què els arquitectes han professors del Curs sobre l'arxivística local previst una o unes dependències dignes i organitzat per l'Escola d'Administració suficients per a l'arxiu. Piíblica de Catalunya, en col·laboració amb Malauradament, en alguns municipis la Delegació Territorial del Govern de la hem comprovat que la documentació his- Generalitat a Lleida i la Direcció General tòrica està en unes condicions de conser- d'Administració Local, és fruit de l'estret vació tal, que corre el perill de destrucció contacte que hem mantingut durant aquest o desaparició immediata si no s'hi posa Curs amb el cap del Servei d'Administra- remei. ció Local i els secretaris municipals que hi El trasllat dels fons històrics municipals han participat i fruit, també de la nostra als arxius comarcals, tal com preveu la Llei experiència en la tasca d'inventariació del 6/85 d'Arxius, només es compleix parcial- patrimoni documental municipal de les ment a la comarca de la Segarra i en menor comarques, que hem dut a terme al Uarg mesura a la Noguera. d'aquests darrers anys.

1. Situació actual del patrimoni 2. La gestió documental als municipis documental als municipis de la petits i mitjans demarcació de Lleida En el cas de municipis petits amb pres- Exceptuant la Paeria de Lleida i l'Ajun- supostos que tot just arriben a cobrir les des- tament de la Seu d'UrgeU, fins a la data, peses més elementals i per contractar el no hi ha cap altre municipi a la circums- personal més imprescindible, no es pot pre- cripció que tingui arxiver. A la resta de tendre l'organització d'un sistema de ges- municipis no hi ha cap tècnic que combini tió documental i un servei d'arxiu que les seves funcions amb la tasca d'arxiver. controlin la documentació administrativa Són comptats els municipis que tenen tant en la fase activa a les oficines de ges- 78 els seus fons documentals degudament tió, com en la fase semiactiva, fins que Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992)

s'arxiva definitivament o s'elimina. Per fer serveis d'un tècnic en arxius i solucionar això necessitem el suport tècnic i la col·labo- el problema. ració d'altres institucions. A més, el creixent Els municipis petits, en canvi, per la volum de documentació que es va generant migradesa dels seus recursos econòmics, i actualment i l'ús de les noves tecnologies, pel volum documental que generen al Uarg afegeixen nous elements que accentuen de l'any, creiem que poden solucionar el encara més el problema. seu problema si disposen del suport tècnic Els responsables de l'administració i l'eissessorament per part d'altres institu- local d'aquests petits municipis, en la seva cions que tenen mitjans per resoldre aquesta immensa majoria són conscients de l'exis- greu situació. tència d'aquest problema i de la impossi- Els arxius històrics comarcals, tal com bilitat de posar-hi remei amb la manca de preveu el Decret 110/88 en el seu article recursos humans i tècnics de què disposen. 5, «tutelaran tot el patrimoni documental de No hi ha un model, un sistema o un con- la comarca i tindran coneixement de la seva junt de normes que regulin la gestió de la do- situació i assessoraran els seus propie- cumentació activa o semiactiva, generada i taris sobre les actuacions que calgui realit- rebuda per l'administració local. En no dispo- zar». Per tant, és l'Arxiu Comarcal qui ha sar d'una definició prèvia no permet arxivar de prestar aquest servei a l'Administració els documents i els expedients a la carpeta local, un servei de suport i d'assessorament corresponent segons la sèrie, subsèrie, etc. tècnic. La no existència d'un sistema de ges- Els arxius històrics comarcals, la ges- tió documental comporta que el concepte tió dels quals han assumit els consells d'arxiu, tal com s'entén en l'administració comarcals, al Uarg d'aquests darrers anys actual, no hi sigui present en el petit muni- han demostrat la seva eficàcia tant en la cipi. Als £irxius municipals, hi va a parar tasca d'inventariació de fons documentals la documentació semiactiva sense haver-la municipals com en la de concentració dels classificat i ordenat prèviament i sense anar fons històrics i el seu correcte tractament acompanyada dels corresponents fulls de arxivístic en els casos en què s'ha dut a transferència. terme. L'àmbit comarcal, a més, per no De tot això es pot deduir que tampoc hi ésser d'una excessiva extensió, permet fer ha cap instrument de descripció que, a ban- una tasca d'assessorament tècnic i de tutela da de servir d'inventari, serveixi també per i control de la documentació d'una manera accedir i recuperar la documentació amb òptima, solucionant satisfactòriament tots la màxima facilitat, tant per la mateixa Admi- aquells problemes que ek petits ajuntaments nistració com pels usuaris i els investigadors. no poden abordar per la seva manca de recursos econòmics i tècnics. Els arxius comarcals, treballant de 3. Proposta d'organització d'un sistema forma coordinada i, sota les directrius del global de tractament del patrimoni Servei d'Arxius de la Generalitat, poden documental aplicar d'una manera correcta la normativa sobre tractament documental a tot el seu Entenem que els municipis mitjans i àmbit territorial i podrien dur a terme les grans tenen prou recursos per contractar ek següents tasques: LLIGALiyS (1992) Revista Catalana d'Arxivística

a) Assessorar tècnicament tots els munici- comarcals de personal tècnic suficient. Pen- pis en matèria arxivística. sem que, amb la contractació d'un tècnic b) Dissenyar, conjuntament amb els secre- superior —arxiver— a cadascun dels arxius taris municipals, un sistema de gestió docu- històrics comarcals, es podrà dur a terme mental, homogeni per a tots els municipis, aquesta feina. però adaptat a les característiques de cadas- La Direcció General d'Administració cun d'eUs, que permeti una gestió adminis- Local del Departament de Governació i la trativa eficaç i que organitzi d'una manera Direcció General del Patrimoni Cultural del senzilla els arxius administratius de cada Departament de Cultura de la Generalitat, localitat. hauran de treballar estretament en aquest c) Un cop creat i posat en funcionament el projecte. sistema de gestió documental, des de l'Arxiu La contractació d'aquest personal Comarcal se supervisará la seva execució podria anar a càrrec dels respectius con- per tal d'anar corregint les deficiències i, sells comarcals, de la Direcció General d'una manera regular i periòdica, els arxi- d'Administració Local, mitjançant convenis vers aniran passant per cada municipi per entre els consells i la Direcció General tal de realitzar les tasques tècniques més d'Administració Local, etc. complexes com poden ésser les de transfe- Des dels arxius històrics comeircals, es rències, tria i eliminació, etc., conjuntament podria distribuir el material arxivístic homo- amb els responsables municipals. logat que facilitarà el Servei d'Arxius de la d) Normalitzar les transferències de la docu- Generalitat. mentació històrica als arxius comarcals. Els consells comarcals donaran el seu Aquestes transferències, fins a la data s'han suport i facilitaran tots els mitjans necessa- dut a terme amb total satisfacció per part ris per tal d'aconseguir les millores que dels municipis i, és previsible que en un suposen l'aplicació d'aquest projecte. futur immediat siguin molts més els muni- El Servei d'Arxius de la Generalitat faci- cipis que dipositin la seva documentació his- litarà la preparació del personal tècnic. tòrica als arxius comarcals. e) Mentre no existeixi l'arxiu històric en Balaguer i Tàrrega, 13 de desembre de una determinada comarca, es pot assignar 1991. a un altre arxiu històric comarcal la respon- sabiütat de la documentació d'aquesta Joan Farré i Viladrich comarca. Director de l'Arxiu Històric Comarcal de Balaguer

4. Mitjans per dur a terme el projecte Gener Gonzalvo i Bou Per dur a terme aquesta tasca, serà Director de l'Arxiu Històric necessari, en primer lloc, dotar els arxius Comarcal de Tàrrega

80 Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992)

RESUMEN RESUME SUMMARY

Con el objetivo básico de cono- Afin surtout de connaître Field work was carried out in cer el estado de conservación y el l'état de conservation et le volume 1988 and 1989 in all the munici- volumen de la documentación des documents municipaux dans palities in Noguera, Segarra and municipal de estas comarcas, y en ces contrées, et dans le cadre Urgell courüies with the basic objec- el marco de un programa de inven- d'un programme visant à inven- tive of learning the state of preser- tariado general de los archivos torier l'ensemble des archives vation and the number of municipal municipales de Cataluña encargado municipales de la Catalogne —sur records in these counties. This was por el Servicio de Archivos con el la demande du service des archi- done within the framework of a pro- apoyo de la Diputación de Lleida, ves et avec le soutien de la Dipu- grama for the general inventory of se llevó a cabo durante los años tació de Lleida— une enquête sur 's municipal archives star- 1988 y 1989 el trabajo de campo le terrain a été menée en 1988 et ted by the Department of Archives correspondiente a todos los muni- 1989 dans toutes les municipali- with support from the Diputation of cipios de la Noguera, la Segarra y tés de la Noguera, la Segarra et Lleida. A descriptive card was pre- el UrgeU. Se confeccionó una ficha rUrgell. Après avoir confectionné pared for each item of archive mate- por cada unidad archivística, se cla- les fiches correspondant à chaque rial, the records were packed into sificó la documentación y se envió unité, les documents ont été clas- boxes and transferred to the relevara al archivo comarcal correspondiente sés et envoyés aux archives res- County Archive when approved by cuando lo autorizaron las autorida- pectives de chaque contrée après the local authorities. A report was des municipales, y se elaboró un avoir obtenu l'autorisation des prepared on each municipal archive. informe por cada archivo munici- autorités municipales, et un dos- In the case of the small villages, the pal. Se comprobó la pérdida de sier a été dressé de chacune des loss of a significant part of histori- buena parte de los fondos históri- archives municipales. Il a été cal municipal resources was noted cos municipales en los núcleos constaté que la perte d'une bonne and the conclusion was that the only pequeños, y se concluyó que para partie des fonds historiques way to guarantee the proper conser- la mejor conservación y difusión de municipaux s'était produite dans vation and availability of these dichos fondos era conveniente el les petites localités, et l'on a tiré resources is to have them transferred traslado al respectivo archivo la conclusion qu'une meilleure to their County Archive. comarcal. conservation et diffusion de ces fonds serait garantie si on les transfère aux archives de la con- trée correspondante.

81