Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^. De fet, el processament de les dades recollides en era la primera intervenció global dels nos- el treball d'inventariació. tres arxius, per tal d'avaluar l'estat i l'abast Hem de fer esment aquí de les perso- d'una part tan important del patrimoni nes que, contractades per la Diputació, documental català, com són els fons muni- col·laboraren en aquesta tasca, i la feren pos- cipals, elaborant-ne un primer diagnòstic sible. A Balaguer, sota la direcció de Joan individualitzat, de cada arxiu municipal, al Farré, hi treballaren Trini Camats, Montse costat de la realització específica del cor- Pons i Paquita Sánchez; a Cervera, sota la responent inventari. Com tindrem ocasió de direcció de Montserrat Canela, hi col·labo- comentar més endavant, la major part raren Roser Marbà i Dolors Montagut; final- d'aquesta documentació resta encara sense ment, a Tàrrega, sota la direcció de Gener cap condició que n'asseguri la seva conser- Gonzalvo, hi van participar Miquel Àngel vació, i la seva accessibilitat i difusió. Farré, Ramona Huguet, Teresa Rubí i Mercè Cada Arxiu Històric Comarcal —seguint Porta. les directrius del Servei d'Arxius— dirigí i A la comarca de la Noguera, amb 35 coordinà la inventariació dels arxius, duta municipis, es van poder inventariar 22 a terme en dos períodes de nou mesos arxius, i s'inicià la tasca en quatre arxius cadascun: d'abril a desembre de 1988, i més. Resten per a una segona etapa un total d'abril a desembre de 1989. La tasca d'ela- de 9 municipis. Cal anotar que, amb les 55 LLIGALiyS (1992) Revista Catalana d'Arxivística noves lleis d'ordenació territorial de Cata- troben dipositats a l'Arxiu Comarcal de Tàr- lunya del 1988, cinc municipis de la rega els fons municipals d'Ossó de Sió i Noguera van alterar la seva pertinença Tàrrega (amb els seus agregats). L'acte de comarcal. Bellvís, Linyola i el Poal s'inte- presentació i lliurament dels inventaris als graren en la nova comarca del Pla d'UrgeU, respectius alcaldes de l'UrgeU va tenir lloc mentre que Alfarràs i la Portella passaren el 23 de novembre de 1991, presidit també a formar part del Segrià. pel conseller de Cultura de la Gene- Actualment, hi ha dipositats a l'Arxiu ralitat Comarcal de Balaguer quatre fons munici- Cal afegir finalment que, a hores d'ara, pals: Balaguer, Alòs de Balaguer; Foradada s'està dissenyant una segona etapa dels pro- i Castelló de Farfanya. cessos d'inventariació d'arxius municipals. A la comarca de la Segarra, amb 21 Així, des de Balaguer es pretén acabar la municipis, es van poder inventariar la tota- inventariació de tots els municipis de la litat dels arxius municipals. Cal dir que Noguera, i des de Cervera i Tàrrega es vol- l'arxiu de Montornès de Segarra es va inven- drà intervenir en la reídització dels inven- tariar des de Tàrrega, car aleshores encara taris dels arxius municipals de la comarca pertanyia a la comarca de l'UrgeU. Quant de les Garrigues, mancada encara d'un a l'Arxiu Municipal de Cervera, aquest no arxiu comarcal propi. va ésser reinventariat, però sí que es va inventariar un municipi que actualment és un agregat de Cervera. Són 12 els arxius La situació dels arxius municipals. municipals dipositats a l'Arxiu Històric Antecedents Comarcal de Cervera: Biosca, Cervera (amb l'agregat de la Prenyanosa), Estaràs, Granya- Durant molts anys els arxius municipals, nella, Granyena, Massoteres, les Oluges, en la seva immensa majoria, han estat obli- Sant Guim de Freixenet, Sant Guim de la dats i abandonats a la seva sort. Llevat dels Plana, Sant Ramon, Talavera i Tarroja. La municipis grans i d'algunes rares excep- presentació oficial i Uiurament dels inven- cions, cap municipi ha dedicat una part taris als alcaldes de la comarca es va dur mínima del seu pressupost i de la seva feina a terme el 15 de gener de 1992, en un acte a l'organització del seu arxiu i al tractament presidit pel conseller de Cultura, Honora- dels fons documentals d'una manera ble Sr. Joan Guitart. racional. A la comíirca de l'Urgell es van poder De les poques intervencions parcials inventariar els arxius dels 26 municipis exis- sobre els fons documentíJs que hem loca- tents, incloent-hi el de Tàrrega i els seus litzat als arxius inventariats, cap no es basa agregats (Claravalls, el TaUadell, la Figue- en criteris arxivístics: les escasses sèries més rosa. Santa Maria de MontmagastreU i Altet). o menys ben ordenades i que abasten perío- D'aquests municipis, formen part de la nova des de temps molt determinats, responen comarca del Pla d'Urgell els de Barbens, a criteris utilitaristes dels secretaris de la Castellnou de Seana, Ivars d'UrgeU, Vila- corporació, que ordenaren part de la docu- nova de Bellpuig i Vila-sana. Com ja hem mentació generada durant el seu període comentat, Montornès s'ha integrat a la d'activitat a l'Ajuntament. Les altres prove- 56 comarca de la Segeirra. D'altra banda, es nen de persones ahenes a la pròpia institu- Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) ció municipal, mogudes per un afany his- precisas de aptitud para este servicio espe- toricista i de conservació de la documenta- cial puedan clasificar sin gran trabajo los ció històrica que consideraren important en papeles y documentos que contengan los aquell moment. archivos que estan a su cargo y bajo su res- Aquestes intervencions no han de ponsabilidad... Expondremos los principios merèixer el nostre menyspreu: les hem de fundamentales de una clasificación cientí- valorar en la seva justa dimensió, tenint en fica... para que, supliendo por este medio compte la manca de legislació existent sobre las omisiones y contradicciones de las leyes, el patrimoni documental, i consegüentment, decretos y reglamentos publicados hasta el l'escassa normativa produïda que impossi- día sobre el particular, no se limiten a cus- bilitava aplicar criteris homogenis per tractar todiar, sino que procuren también organi- d'una manera global els fons municipals. zar, como es debido, los archivos D'altra banda, també hem de tenir en municipales: entendiéndose bien que nos compte la situació de marginació i estan- referimos a aquellos que carezcan de archi- cament d'una gran part dels pobles d'aques- veros expresamente nombrados, porque es tes comarques de Ponent i la seva migradesa de suponer que estos tendrán ya alguna de recursos econòmics. organización que, más o menos perfecta y Al darrer terç del segle passat però, la uniforme, es preciso respetar»®. preocupació per a la conservació dels fons Potser la primera disposició legíJ més documentals dels municipis ja existia. Fer- clara i desenvolupada és la que trobem al min Abella, l'any 1877, ja cridava l'atenció Reglamento Orgánico para el Cuerpo de sobre el pèssim estat en què es trobaven la Secretarios de Ayuntamiento, de 24 d'agost majoria dels arxius municipals, i proposava de 1916. Dedica l'article 41 a l'arxiu un sistema de classificació de la seva docu- municipal: mentació «Art. 41. Será también obligación del Secre- D'aquesta manera descrivia Fermin tario del Ayuntamiento, en donde no Abella la situació en què es trobaven la hubiese archivero, custodiar y ordenar el majoria d'arxius municipals: «...el estado de Archivo Municipal. los archivos de nuestras ciudades y villas, En su consecuencia, deberá: hablando en general, es más deplorable de Primero. Formar el inventario de todos los lo que parece. Muchos de ellos merecen el papeles y documentos que hubiere en el nombre de almacenes, mejor que de archi- Archivo por años correlativos, y dentro de vos, porque sus papeles se encuentran de cada año por materias, o según sea la natu- tal modo desordenados y confundidos que raleza de los asuntos a que aquellos se refie- no se sabe lo que contienen por carecer de ran, cuidando de que por ningún concepto catalogación; y a la sombra de este invete- salgan del local en que se custodien.