Dossier 53Ralli Comprimit Com
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
El Pallars Sobirà 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
Inventari Turístic. EL PALLARS SOBIRÀ 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS/PARC NACIONAL Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici NATURA/ESPAIS NATURALS Parc Natural de l'Alt Pirineu NATURA/ESPAIS NATURALS Collegats-Queralt NATURA/ESPAIS NATURALS Costoja NATURA/ESPAIS NATURALS Marimanha NATURA/ESPAIS NATURALS Naut Aran NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Boumort NATURA/ESPAIS NATURALS/GEOPARC Projecte Geoparc NATURA/NEU La neu NATURA/BOSC La Mata de València Sorpe NATURA/BOSC Bosc de la Mata de València NATURA/BOSC Bosc de Virós NATURA/BOSC Bosc de Bonabé NATURA/BOSC Bedollar d'Ancs i Baiasca NATURA/ARBRES MONUMENTALS Om centenari Peramea NATURA/ARBRES MONUMENTALS El roure de Montenartró Montenartró NATURA/ARBRES MONUMENTALS El Clop de Bernat Llavorsi NATURA/ARBRES MONUMENTALS L'Alzina de Pubill Vall de Cardós NATURA/AIGUA Riu Noguera Pallaresa NATURA/AIGUA Estany de Montcortés NATURA/AIGUA RAMSAR Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Alt Àneu, Espot, La Guinguet NATURA/AIGUA Conjunt de Romedo: Romedo de Dalt, Colatx, Guiló de baix Lladorre NATURA/AIGUA Conjunt de Gallina: Inferior i Major Lladorre NATURA/AIGUA Conjunt del Barranc de Sotllo: Estats, Sotllo, Fons i Areste Alins NATURA/AIGUA Estany Blanc Lladorre NATURA/AIGUA Estany d'Airoto Alt Àneu NATURA/AIGUA Estany de Flamisella Lladorre NATURA/AIGUA Estany de Garrabea Alt Àneu NATURA/AIGUA Estany de Mariola Lladorre NATURA/AIGUA Estany de Montcortés -
La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^. -
THE PYRENEES of CATALONIA 02 the Pyrenees of Catalonia
THE PYRENEES OF CATALONIA 02 The Pyrenees of Catalonia The Pyrenees of Catalonia, Europe Pyrenees, Catalonia Andorra - La Seu Airport Lleida- Alguaire Girona Airport Girona-Costa Brava Airport Lleida Barcelona Barcelona Airport DO YOU KNOW THE PYRENEES OF CATALONIA? A place where the journey is every bit as important as the destination, where you can spend the whole day enjoying nature at its best and then relax in the evening by the fireside. A land characterised by its high mountains, its rich cultural heritage, and its exceptional cuisine. A pristine natural environment that invites you to come and practise sport, visit the only National Park in Catalonia and the many Natural Parks, and explore the age-old customs and traditions of the mountain communities. Discover and experience this inland paradise. The Pyrenees of Catalonia 03 The Pyrenees of Catalonia 04 Nature - Hiking The Pyrenees of Catalonia Nature - Hiking 05 NATURE - HIKING HEARTBEAT OF THE MOUNTAINS Come and immerse yourself in our mountain landscapes, with accessible, reachable peaks of up to 3000 metres high, leafy forests, countless lakes, and green grassy meadows. Descobreix l’únic Parc Nacional de Catalunya Environments-que amb still més untouched de 200 llacs by humans.constitueix Naturalla zona surroundings of great beauty.lacustre Ideal més importantplaces for del losing sud d’Europa-, yourself a littlealguns while dels discovering parcs naturals your més inner valuosos self. de la Península i deu reserves de protecció especial. Segur que et sorprendran. Només cal que et deixis seduir. The Pyrenees of Catalonia 06 Active - Nature Activitats tant per als més atrevits com per a les famílies, amb escapades d’aventura de diferents dificultats que ens descobriran autèntics tresors naturals. -
Regional Aid Map 2007-2013 EN
EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory. -
Un Aspecte Gairebé Desconegut Del Patrimoni Monumental De L'urgell
U N ASPECTE GAIREBÉ DESCONEGUT DEL PATRIMONI MONUMENTAL DE L’URGELL: ELS MOLINS DE VENT Joan Ramon González Pérez Daniel Rubio Ruiz Josep Ignasi Rodríguez Duque UN ASPECTE GAIREBÉ DESCONEGUT DEL PATRIMONI MONUMENTAL DE L’URGELL: ELS MOLINS DE VENT Comunicació Introducció subtroncocònica que si bé eren situades en llocs dominants, tenien una sèrie de peculia- Joan Ramon La utilització de l’energia eòlica és un fet nor- ritats que les diferenciava de les torres de guai- González Pérez mal al llarg de la història humana, sobretot ta. Per una banda l’entrada es trobava a peu quan les societats assoleixen un grau de tec- pla, els murs tenien un gruix inferior al metre i Daniel nologia suficient. No obstant tots tenim una la qualitat de la pedra i del morter no aconse- Rubio Ruiz sèrie d’arquetipus que ens fan associar el molí guien els acabats de les torres del segle XI; de vent amb un determinat paisatge; que va per una altra banda encara que eren en llocs Josep Ignasi des de la mateixa Mancha a les costes llevan- enlairats, de vegades corresponien al mig Rodríguez Duque tines de la Mediterrània i d’una manera espe- d’una suau i ampla carena i quan eren en es- cial a les Balears. L’existència dels molins de perons mai tenien fossat per la part més Servei d’Arqueologia de vent porta associada dues característiques fí- accesible. El fet de ser conegudes popular- la Fundació Pública siques fonamentals: per una banda un espai ment com “torres dels moros” no ajudava mas- Institut d’Estudis ampli on bufin vents amb suficient força i fre- sa a la seva correcta interpretació i això expli- IIerdencs de la Diputació de Lleida qüència, i per un altre una manca de lleres d’ai- caria que foren publicades com a fortifica- gua adequades per a l’aprofitament de l’energia cions en excel·lents treballs de caràcter hidràulica derivada. -
La Central Hidroeléctrica De Terradets (1932-1935)
La electrificación y el territorio. Historia y futuro LA CENTRAL HIDROELÉCTRICA DE TERRADETS (1932-1935) Jordi Solà i Mas Historiador i antropólogo Associació Pirineus.watt [email protected] Este trabajo de investigación es, en cierto modo, fruto del azar. En el año 2012, en la comarca del Pallars Jussà, conmemoramos el Centenario del inicio de las obras hidroeléctricas de las centrales de Sant Antoni y Capdella por parte de Riegos y Fuerza del Ebro (F.S. Pearson y Carlos Montañés) la primera, y Energía Eléctrica de Catalunya (Emili Riu) la segunda. Durante los trabajos de documentación para organizar los diversos actos del Centenario, localizamos el proyecto de obra de la Central de Terradets y otra documentación relativa a la misma en el archivo del Fondo Histórico de Endesa. Dicha central es la última obra de un proyecto global de F.S. Pearson y Carlos Montañés sobre una concesión de aguas en el río Noguera Pallaresa, desde Pobla de Segur hasta Camarasa, mediante la cual se pretendía dar un nuevo impulso a la electrificación de Cataluña. Las obras de dicha concesión se iniciaron en 1912 con la construcción de la central hidroeléctrica de Sant Antoni (1912-1916) y siguieron con la central hidroeléctrica de Camarasa (1917-1920), central hidroeléctrica de Gavet (1930- 1931) y, finalmente, la central hidroeléctrica de Terradets (1932-1935) en un proceso que duró veintitrés años. Así pues, con la documentación del Fondo Histórico de Endesa, la documentación de los dos principales municipios afectados, Llimiana y Guardia de Tremp, la documentación del Arxiu Comarcal del Pallars Jussà y la del Arxiu Històric de Lleida, fundamentalmente, planteamos la posibilidad de realizar un estudio que tuviera como objetivo general ver que había sucedido a lo largo de esos veintitrés años de presencia de la empresa Riegos y Fuerza del Ebro en el territorio y su relación con el mismo. -
Els Pirineus Com a Zona De Resistència. Visió Militar Del Pallars (1945-1950)
ElS PirinEuS com a zona dE rESiStència. ViSió militar dEl PallarS (1945-1950) Josep Clara Resum Departament d’Història Per als militars, el coneixement del medi representa el millor aliat per assolir la victòria. Enfront de la i Història de l’Art. geografia dels professors, que ha tendit a ocultar la importància estratègica de l’espai, la dels militars Universitat de Girona és una geografia aplicada que avalua les possibilitats potencials dels elements d’un territori (orogra- fia, vegetació, hidrografia, població, etc.) i destaca la influència del medi en les operacions bèl·liques. En aquest treball es presenta una visió dels Pallars des del punt de vista militar, segons observacions fetes en el decenni de 1940. Durant aquells anys, les comarques acostades a la ratlla fronterera van ser ocupades per l’exèrcit franquista, ja que es temia la presència d’un enemic important que havia de venir del nord i, per això, també s’hi van fer obres de fortificació permanents, per tal de combatre’l en el moment oportú. Paraules clau: geografia militar, Pallars, centre de resistència, postguerra. Abstract: The Pyrenees as a resistance zone. Military view of El Pallars (1945-1950). To the military, the knowledge of the environment represents the best ally to achieve victory. Facing the geography of the professors, which has tended to conceal the strategic importance of space, the geography of the military is an applied one which evaluates the potential possibilities of the elements of a territory (orography, vegetation, hydrography, population, etc.) and highlights the environmental influence on warlike operations. This work introduces military point of view on the Pallars, based on observations made in the 1940s. -
Risc D'incendi Municipis Afectats Amb L'obligació D'elaborar El PAM Per
Municipi amb PAM obligat Lloberola Sanaüja Llanera Vallferosa Ctra. LV-3005 p.k. 6, accés a Fustegueres Sant Serni Puig-arner Biosca Cal Millet Granollers Selvanera Fontanet Claret Palou Talteüll l'Aguda Torà Cellers Guarda-si-venes Polígon Industrial Florejacs Massoteres Palouet Guissona la Morana Sant Martí de la Morana Vicfred Ivorra Gra les Pallargues zona Santuari Sant Guim de la Plana Sisteró Bellveí Concabella Torrefeta Ratera el Far Viver de Segarra Mont-roig Pelagalls Comabella el Llor Portell Gospí Hostafrancs Sedó Castellmeià Riber Tarroja Ferran de Segarra Sant Ramon Malacara la Prenyanosa Montcortés Malgrat Alta-riba Muller l'Aranyó de Segarra Castellnou d'Oluges Santa Fe la Cardosa les Oluges Estaràs el Canós Montfalcó Gàver Murallat el Castell de Santa Maria Tordera Vergós Guerrejat Cervera Melió Altadill Sant Domí la Curullada Vergós Freixenet Montpalau de Segarra Fonolleres Sant Guim Amorós la Móra de Freixenet Granyanella el Mas Claret la Rabassa Sant Pere Sant Guim Polígon Industrial dels Arquells Montlleó de la Rabassa Timor Palamós la Tallada Cisteró Briançó els Hostalets Pet-Food Sant Antolí i Vilanova Pomar Granyena la Sisquella Rubinat de Segarra Pallerols Gramuntell Montfar el Mas Vilagrasseta Llindars de Bondia Montornès de Segarra Pavia Bellmunt Montoliu la Guàrdia Lada de Segarra Cabestany Talavera l'Ametlla de Segarra Civit Suró Risc d'Incendi Escala: Àmbit Geogràfic: CONSELL COMARCAL DE Pla d'Assistència i Suport Municipis afectats amb LA SEGARRA (PAS de la Segarra) 1/116.000 LA SEGARRA Servei de Protecció Civil Any 2019 l'obligació d'elaborar el Àrea Tècnica i Territorial PAM per incendis Lloberola Risc d'inundacions. -
Recursos Educatius De Les Terres De Lleida Comarca Pallars Jussà 2 INFORMACIÓ COMARCAL DIVISIÓ MUNICIPAL
INFORMACIÓ COMARCAL Montsec EL PALLARS de l’Estall JUSSÀ Congost de Mont-rebei Extensió 1.293 km2 Població (2004) 12.712 habitants Densitat 9,83 h/km2 Capital comarcal Tremp 14 municipis Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca Pallars Jussà 2 INFORMACIÓ COMARCAL DIVISIÓ MUNICIPAL El Pallars Jussà tenia 35 municipis fins a la dècada dels seixanta. Els canvis socioeconòmics esdevinguts durant aquest període, lligats bàsicament al despoblament que va patir, es traduïren en una important reducció d’aquest nombre. S’agruparen municipis i en sorgiren de nous amb gran extensió, com és el cas de Tremp, el municipi més gran de Catalunya. Actualment, la comarca té 14 municipis - Abella de la Conca - Castell de Mur - Conca de Dalt - Gavet de la Conca - Isona i Conca Dellà - Llimiana - La Pobla de Segur - Salàs de Pallars - Sant Esteve de la Sarga - Sarroca de Bellera - Senterada - Talarn - La Torre de Capdella L’extensió total de la comarca és de 1.293 km2 i la capital és la ciutat de Tremp. - Tremp Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca Pallars Jussà 3 INFORMACIÓ COMARCAL Pic de Subenuix MEDI FÍSIC Pic de Peguera Estanys de la Vall Fosca El Pallars Jussà està situat entre els Pirineus Axials i la Pantà de serralada del Montsec. Ocupa l’àrea formada per la conca Sallente Montsent de Pallars mitjana del riu Noguera Pallaresa i dels seus afluents, el Pica de Cerví Flamisell i el Conques. El riu Noguera Pallaresa entra a la comarca pel congost de Collegats i surt pel congost de S. dels Altars Terradets Tuc de la Cometa Pel nord, alts cims pirinencs separen la comarca del Vall de Manyanet Vall Fosca Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, en la zona prèvia al Parc S. -
Aportacions a La Flora Dels Pirineus Centrals (II)
Orsis 27, 2013 261-286 Aportacions a la flora dels Pirineus centrals (II) Moisès Guardiola Universitat de Barcelona. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació Av. Diagonal 643. 08028 Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). 08193 Bellaterra [email protected] Albert Petit Empar Carrillo Aaron Pérez-Haase Efrem Batriu Josep Maria Ninot Universitat de Barcelona. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació Av. Diagonal 643. 08028 Barcelona Llorenç Sáez Universitat Autònoma de Barcelona. Unitat de Botànica Facultat de Biociències. 08193 Bellaterra Manuscrit rebut el desembre de 2012 Resum En aquest treball aportem noves dades de 58 plantes vasculars trobades, principalment, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o en àrees properes (des de la Vall d’Aran fins a Andorra). De cadascuna, en donem les localitats on l’hem observada i en valorem l’interès fitogeogràfic, tenint en compte el coneixement actual de la flora piri- nenca. Festuca alpina Suter subsp. riverae Chas, Kerguélen & Plonka i Trisetum spicatum (L.) K. Richt. subsp. ovatipaniculatum Hultén ex Jonsell representen novetats per a la flora de Catalunya, alhora que es confirma la presència de Lathyrus bauhinii Genty i Trisetum baregense Laffite & Miégeville, plantes citades d’antic. La resta de citacions corresponen a plantes rares o poc citades en aquest territori o al conjunt de Catalunya. Paraules clau: plantes vasculars; plantes rares; element boreoalpí; endemisme; oròfit; Parc Nacional. Abstract. Additions to the flora of the central Pyrenees (II) Here we report new data concerning 58 rare plants, mainly recorded in the Aigüestortes i Estany de Sant Maurici National Park or in neighbouring areas (from Vall d’Aran to An- dorra). -
Un Juzgado De Tremp Destapa Una Red De Tráfico De Personas La Operación La Realizan Los Mossos Y La Guardia Civil Y Se Practican 11 Detenciones
La Fundación Dexeus reconstruye LA CHE LOCALIZA LA CONCESIÓN DE OTRA DERROTA DEL LLEIDA. NAVEGABILIDAD DEL PALLARESA. El el clítoris a siete leridanas víctimas Pallars se amparará en el documento, de Los de Molo caen en la reanudación de la ablación desde 2007 | PÁG. 11 1910, para que se permita el rafting| PÁG.14 en el campo de La Nucía (2-1) | P. 27-29 www.lamanyana.cat DIRECTOR: FRANCESC GUILLAUMET JUEVES 6 FEBRERO DE 2020 AÑO: LXXXII · NÚM: 27.988 · Precio: 1,30€ Un juzgado de Tremp destapa una red de tráfico de personas La operación la realizan los Mossos y la Guardia Civil y se practican 11 detenciones Dos arrestos se efectúan en Torrefarrera y Rosselló y la red tiene vínculos con Portugal FOTO: Núria García / La Guardia Civil con el arrestado en Torrefarrera LA PÀGINA TRES La Paeria derriba dos viviendas Un vecino de Les socorre a del Secà por deficiencias graves un padre que pedía ayuda para llevar a su hija al Arnau El padre pidió ayuda en la Plaça Europa aunque varios coches le esquivaron. La niña ya se encuentra fuera de peligro y el conductor que les llevó se localizó gracias a las redes sociales. LOCAL | PÁG.13 FOTO: Postureig de Lleida / El padre de la niña FOTO: S.G. / El derribo fue consecuencia de la caída parcial del techo de una de las casas LOCAL | PÁG.7 El 1-O en Lleida se ‘cuela’ en Los acusados de robar droga el juicio a Trapero ACTUAL | P. 20 se ven “víctimas” COMARQUES | P. 17 JUEVES 6 DE FEBRERO DE 2020 | LA PÀGINA TRES Cau una xarxa dedicada al tràfic de persones en situació irregular amb detinguts a Torrefarrera i Rosselló Un total d’onze persones van ser arrestades en els registres realitzats de forma simultània a Ponent, Mataró i Portugal Lleida ÓSCAR BUETAS Agents de la Unitat d’Investigació dels Mossos d’Esquadra i efectius del cos de la Guàrdia Civil van de- tenir ahir un total d’onze de per- sones, segons van informar fonts de la policia catalana, en una operació conjunta contra una or- ganització que es dedicava pre- suntament al tràfic de persones en situació irregular. -
Sin Título-11
URTX D E VIES ANTIGUES A CAMINS RALS Ramon Cardona i Colell 7 DE VIES ANTIGUES A CAMINS RALS Ramon 1. INTRODUCCIÓ configurada abans de la guerra civil 3. Per tant Cardona i Colell veiem com el record dels camins de sempre L'actual xarxa viària del Solsonès, a l'igual que difícilment pot haver quedat esborrat. Arqueòleg. la d'altres comarques, és molt recent. Els tes- Responsable de la timonis orals que ens parlen dels antics ca- Aquests darrers anys hem tingut l'oportunitat Secció d'Arqueologia mins, de les carrerades i fires de bestiar, la d'investigar amb profunditat dins de la Secció del Centre d'Estudis cartografia, la toponímia, les diverses notícies d'Arqueologia del Centre d'Estudis Lacetans Lacetans de Solsona històriques ens poden donar informació enca- de Solsona alguns dels camins de la zona oest ra dels camins de tota la vida, que reculen fins de la comarca. Això ha estat possible gràcies al món medieval i alguns fins a la prehistòria. als treballs arqueològis que s'estan duent a En una comarca on les comunicacions sem- terme des del 1996 al jaciment del Camp dels pre han estat difícils i on han estat sempre de Moros de la Codina (Pinell), des del 1997 al l'interès comú conservar els camins per les jaciment ibèric de Sant Esteve d'Olius, i també mateixes condicions del terreny, el seu traçat a recents prospeccions arqueològiques en ha patit poques variacions d'importància al llarg obres de millora i adequació de carreteres, de la història. Considerant a més l'estudi de sobretot en el cas de la nova carretera que certs paràmetres damunt el territori com són, comunicarà Solsona i Biosca, tram 9+084 a nuclis de població, matèries primeres, límits 23+500.