INFORMACIÓ COMARCAL

Montsec EL de l’Estall

JUSSÀ Congost de Mont-rebei

Extensió 1.293 km2

Població (2004) 12.712 habitants

Densitat 9,83 h/km2

Capital comarcal

14 municipis

Recursos educatius de les Terres de Comarca Pallars Jussà 2 INFORMACIÓ COMARCAL DIVISIÓ MUNICIPAL

El Pallars Jussà tenia 35 municipis fins a la dècada dels seixanta. Els canvis socioeconòmics esdevinguts durant aquest període, lligats bàsicament al despoblament que va patir, es traduïren en una important reducció d’aquest nombre. S’agruparen municipis i en sorgiren de nous amb gran extensió, com és el cas de Tremp, el municipi més gran de Catalunya.

Actualment, la comarca té 14 municipis

- - - - - Isona i Conca Dellà - - - Salàs de Pallars - - - - - La Torre de Capdella L’extensió total de la comarca és de 1.293 km2 i la capital és la ciutat de Tremp. - Tremp

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca Pallars Jussà 3 INFORMACIÓ COMARCAL Pic de Subenuix MEDI FÍSIC Pic de Peguera Estanys de la Vall Fosca El Pallars Jussà està situat entre els Pirineus Axials i la Pantà de serralada del Montsec. Ocupa l’àrea formada per la conca Sallente Montsent de Pallars mitjana del riu Pallaresa i dels seus afluents, el Pica de Cerví Flamisell i el Conques. El riu entra a la comarca pel congost de Collegats i surt pel congost de S. dels Altars Terradets Tuc de la Cometa

Pel nord, alts cims pirinencs separen la comarca del Vall de Manyanet Vall Fosca

Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, en la zona prèvia al Parc S. de Serraspina Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Comillini Serra de Sant Gervàs

Pel sud, la serralada del Montsec, subdividida pel congost Congost d’Erinyà II S. de Camporan de Terradets en Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies, el Peracalç S. IICongost de Collegats separa de la comarca de la Noguera. d’Estall S. de Pui de Castellet Per l’est, la carena de les serres des del pic del Montsent Lleràs fins a la serra de Peracalç, el separa del Pallars Sobirà. S de Gurb S. de Boumort Pantà de Sant Conca D’altra banda, la línia de serres de Boumort fins a la serra Antoni de Dalt de Comiols marquen el límit amb l’Alt Urgell i la Noguera LaSerrat Terreta de la Sarga Conca de S. de Carreu respectivament. Deçà S. de Carrànima Pic de Per l’oest, el separen de l’Alta Ribagorça les muntanyes i Montllobar Conca Dellà Serra serres que es troben des del pic de Subenuix passant per Mitjana Llevata, fins a la serra de Sant Gervàs i el riu Noguera Pantà de Ribagorçana, en el seu curs mitjà. Aquest riu migparteix CongostII Terradets l’àrea natural de la Terreta entre les dues comarques. de Mont-rebei Montsec d’Ares Congost II S. de la de Terradets Campaneta S. de Atenent les seves característiques físiques, a la comarca Montsec de Rúbies Comiols es poden distingir dues grans zones molt diferenciades:

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca Pallars Jussà 4 INFORMACIÓ COMARCAL

LA ZONA PIRINENCA O CONCA DEL FLAMISELL separades per la serra de Carreu i la muntanya de Sant Corneli. La Conca hidrogràfica que s’allarga cap al Conca de Baix per la seva banda, nord de la comarca i aglutina les valls està migpartida pel riu Noguera pirinenques de la vall Fosca i la vall de Pallaresa en la conca de Decà Manyanet. centrada a Tremp, i la Conca de Dellà centrada en la població Es divideix en tres zones: els Pirineus, d’Isona. axials formats per una zona de llacs d’origen glaciar envoltats de muntanyes CLIMA granítiques de gran altitud (pics de Peguera, 2.982 m, Montsent, 2.882 m, En el Pallars Jussà es poden trobar Subenuix, 2.958 m, etc.); la zona de les fortes variacions climàtiques entre Nogueres, amb les seves argiles les parts més altes i les baixes, característiques, que comprèn una presenta una gradació d’augment de depressió longitudinal; finalment, les temperatures i disminució de serres interiors dels Prepirineus que precipitacions. Així les altes valls l’obren a la Conca de Tremp pel congost del nord presenten clima alpí i d’Erinyà subalpí. Les temperatures són Clima subalpí baixes, amb estius frescos i humits A la zona de la Terreta es dóna un clima LA ZONA PREPIRINENCA O CONCA DE TREMP i hiverns rigorosos. més continental, amb estius calorosos, hiverns freds i un màxim de Conca geomòrfica situada ja al Prepirineu. A la Conca de Tremp, es dóna un precipitacions a la tardor i la primavera. Està enfondida entre les serralades clima mediterrani de muntanya prepirinenques interiors (serres de Sant mitjana i baixa amb un estiu sec i un La pluviositat se situa entre els 1.200 3 Gervàs, Peracalç i Boumort) i exterior màxim de precipitacions a la tardor i mm a la capçalera de la Vall Fosca 3 (serra del Montsec). a la primavera. La barrera física que fins a l’entorn dels 600 mm a les zones constitueix la serra de Montsec atura més La Conca de Tremp està dividida en dues l’entrada a la Conca de Tremp de meridionals. Els mesos més secs són zones, la Conca de Dalt i la Conca de Baix, vents humits. el juliol i els mesos d’hivern.

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca Pallars Jussà 5 INFORMACIÓ COMARCAL En l’estatge de vegetació submediterrània, a la Conca de Tremp i a la Terreta, es troben espècies com alzina-carrasca, roure de fulla petita, garrigues així com brolles i fenassars, boixedes, joncedes i pastures.

En estatges superiors hi ha pinedes de pi roig amb faigs en les zones més humides i boscos de planifolis (trèmol, auró, arç blanc, roure martinenc i Clima mediterrani de Bosc de planifolis (Sarroca de Bellera) muntanya mitjana i baixa carrioide, avellaner) a la vall Fosca i vall de Manyanet. Dominen les rouredes El règim tèrmic de la Conca es seques de roure de fulla petita en les A l’àmbit pirinenc es troben amfibis i caracteritza per oscil·lacions molt zones més baixes de la vall i el roure rèptils com el tritó pirinenc, la granota pronunciades a causa de les baixes martinenc en les alçades superiors. roja, la sargantana de les torberes. temperatures hivernals produïdes per Peixos com la truita autòctona i la la inversió tèrmica que pateix en Finalment, en les zones del nord de la irisada. Aus com els voltors, l’àguila aquesta època i provoca boires molt comarca, amb vegetació d’alta daurada o el trencalòs. Ocells com la abundants. muntanya, s’hi pot trobar pi negre i prat merla de pit blanc, el pardal d’ala alpí. blanca, el pela-roques, la perdiu blanca VEGETACIÓ i el gall fer. Petits mamífers com el FAUNA talpó, la musaranya, la llúdriga, la marta, La vegetació es caracteritza per la seva l’ermini i grans mamífers com l’isard i diversitat, donades les condicions Està determinada per la presència el porc senglar. ambientals tan diverses que es troben d’espècies pirinenques que ocupen les en la comarca. La pràctica totalitat dels parts altes i de comunitats En l’àmbit de la muntanya mitjana i la estatges de vegetació del territori mediterrànies situades al Prepirineu. Conca es troben rèptils com l’escurçó, català són presents a la comarca. llangardaix o sargantana. Els peixos

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca Pallars Jussà 6 INFORMACIÓ COMARCAL inclouen el barb als rius i als també zona de pas d’espècies com el teixó, l’eriçó vulgar, el porc senglar, embassaments la rabosa de riu, el barb grues, cigonyes negres, etc. A la el cèrvol o el cabirol. i la bagra i espècies introduïdes com serralada del Montsec s’hi troben la carpa. Entre les aus n´hi ha moltes nombrosos rapinyaires com el voltor, de migratòries a l’eix fluvial de la l’aufrany, l’àguila daurada, l’aliga Noguera Pallaresa així com als cuabarrada o el trencalòs. Finalment hi aiguamolls de Cellers. Aquests són ha mamífers com la guineu, la fagina,

Voltor. Foto: Custodi Torres

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca Pallars Jussà 7 INFORMACIÓ COMARCAL

HIDROGRAFIA INFORMACIÓ COMARCAL Estanys de la vall Fosca RIUS R. RiqüernaP. de Sallente B. d’estany Gento La major part del Pallars Jussà és drenat per la Noguera Pallaresa, R. de Filià que solca la comarca de nord a sud per la seva part central, exceptuant la zona de la Terreta, drenada per la Noguera Ribagorçana i part de la conca del riu Rialb, afluent del Segre.

R. Flamisell

R. Bòssia Els afluents del Noguera Pallaresa són: per la dreta, el riu Flamisell, reforçat pel seu afluent, el riu de Bellera o Bòssia, que aboca les seves aigües a la Noguera R. de Pallaresa, a la Pobla de Segur. Cadolla Per l’esquerra, el riu de Carreu, el riu d’Abella, el riu de Gavet o de B. de Miralles

Conques i el barranc de Barcedana. B. del Solà R. de R. Noguera Serradell Pallaresa LLACS I ESTANYS B. d’Esplugafreda B. de Seròs P. de Sant Antoni La zona lacustre d’estany Gento, a la capçalera de la vall Fosca, R. de Carreu alimenta el riu Flamisell. Engloba més de 80 llacs, els més B. de Tercui importants dels quals formen una xarxa hidrològica connectada i B. de Palau B. del Pont utilitzada per a l’aprofitament hidroelèctric, a partir de les obres B. de l’Espona Pujalt de R. R. d’Abella realitzades a principis del segle XX d’elevació i buidatge. Tots els R. del Llinar R. Noguera Ribagorçana llacs aporten la seva aigua al més baix, estany Gento, que B. Gros R. de Gavet

R. de constitueix el col·lector final. Els estanys més grans vinculats a P. de Conques Terradets aquesta xarxa són Mar, Colomina, Tort i Fosser. B. del Bosc B. de Barcedana Els estanys de Basturs, situats a la Conca de Dellà, no gaire lluny d’Isona,són d’origen càrstic, uns dels pocs d’aquesta tipologia que es troben a Catalunya.

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca Pallars Jussà 8 INFORMACIÓ COMARCAL PANTANS comarca amb un cabal de 48 m2/seg. Alimenta la central hidroelèctrica de El pantà de Sant Antoni va ser un dels Gavet i permet regar part de les terres primers embassaments construïts a dels municipis de Gavet i Llimiana fins l’Estat Espanyol per a l’explotació als peus del Montsec hidroelèctrica (1912-1916). Es troba entre la Pobla de Segur i Tremp. Té 2.040 ha de superfície i una capacitat útil de 184 hm3. La resclosa de retenció d’aigua fou la més gran d’Europa i quarta del món.

El pantà de Cellers o de Terradets està situat al límit sud de la comarca, en l’estret de Terradets. Té una superfície de 1.245 ha i una capacitat útil de 23 hm3.

L’embassament de Sallente, a la capçalera de la vall Fosca, abasteix la central hidroelèctrica – reversible d’estany Gento-Sallente. D’altra banda, el pantà d’Escales, situat a l’Alta Ribagorça, pertany parcialment a la comarca. Pantà de Sant Antoni

CANALS

El canal de Gavet, que surt del llac de Sant Antoni, és el més important de la

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca Pallars Jussà 9 INFORMACIÓ COMARCAL POBLACIÓ La davallada més forta s’ha produït en els municipis muntanyencs, però també El Pallars Jussà és una de les ha afectat els de la Conca de Tremp. comarques catalanes més extenses i Només tres municipis superen el miler una de les menys poblades (13.261 d’habitants: el cap comarcal, Tremp, habitants l’any 2004). que amb 5.947 habitants el 2004 concentra gairebé el 44,8 % de la A partir del segle XVIII fins a mitjans població de la comarca; Isona (1.211 del segle XIX, la població va augmentar habitants) i la Pobla de Segur (2.959 h) de manera considerable assolint el seu n’apleguen el 31,4 %. Ramat de bestiar boví. Vall Fosca màxim històric al 1860 amb 28.345 habitants. Des d’aquesta data, la 1900 1920 1940 1960 1981 1991 2002 A la Conca de Tremp, es produeix població ha experimentat una davallada 19.980 19.971 19.629 19.905 14.219 12.860 12.563 ametlla i cereals (especialment ordi i progressiva. Els moments històrics on varietats de blat d’alt rendiment) a les es va produir un retrocés demogràfic La població ocupada per sectors l’any zones de secà i farratge i horta a les més significatiu va ser a finals del XIX, 2001 era: zones de regadiu. A les valls del principis del XX com a conseqüència Flamisell, dominen els farratges. de la crisi de l’agricultura tradicional i Darrerament, s’ha introduït de nou a la l’arribada de la fil·loxera a la Conca de comarca el cultiu de la vinya, que tanta Tremp l’any 1900. La comarca va importància econòmica hi havia tingut perdre un terç de la seva població. juntament amb l’olivera. L’altra gran crisi es va produir durant la dècada dels 60 amb la mecanització El tipus predominant de bestiar és el del camp i la industrialització de les porcí, amb més de la meitat d’unitats ciutats, amb la pèrdua d’un altre terç. SECTOR PRIMARI ramaderes, seguit de l’oví, el boví i Això va provocar dues onades l’aviram. Actualment, mentre el sector migratòries, la primera a Amèrica i la El Pallars Jussà disposa d’un sector ramader manté una certa solidesa, el segona a Barcelona. agropecuari amb una gran diversitat de sector agrari pateix una situació producció. endèmica de crisi.

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca Pallars Jussà 10 INFORMACIÓ COMARCAL Les perspectives de futur apunten a subsectors principals: alimentació i aconseguir complementar l’activitat hidroelèctric. agropecuària amb el turisme rural. Dins del subsector alimentari, Copirineu és l’establiment industrial més important de la comarca. Aquesta cooperativa lletera creada als anys 60, va arribar al final dels vuitanta a ser un dels principals productors de Catalunya de derivats làctics com formatge i mantega. Actualment, després d’un període de crisi important, ha diversificat la producció i afronta el futur amb optimisme.

El subsector hidroelèctric té una forta implantació a la comarca com a conseqüència de la construcció de tres grans centrals hidroelèctriques: Cabdella al 1914, Talarn al 1916 i Presa de Talarn Terradets al 1935. L’any 1985 es posà en funcionament la central hidroelèctrica reversible d’estany Gento-Sallente. Camp d’ametllers (Conca de Dalt) A més de la indústria pròpiament dita, Actualment a la comarca hi ha vuit la construcció també té una situació SECTOR SECUNDARI centrals i tres minicentrals en rellevant, superant el 10 % de funcionament amb una producció de l’ocupació comarcal. Actualment el Es tracta d’un sector força diversificat, 566.800 kw. sector basa les seves activitats en amb la presència de dos dels l’obra pública i l’habitatge.

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca Pallars Jussà 11 INFORMACIÓ COMARCAL SECTOR TERCIARI troba en una fase incipient, en comparació amb les comarques veïnes Aquest sector és el més important de de muntanya. la comarca, amb gairebé la meitat de la població dedicada a activitats terciàries. D’aquestes, les més importants tradicionalment han estat les comercials. Els dos centres principals de la comarca, la Pobla de Segur i sobretot Tremp, han exercit, gràcies al seu emplaçament estratègic, de centres de distribució de totes les valls de muntanya i concentren la major part dels comerços majoristes de l’àrea.

Les tres poblacions més grans, Tremp, la Pobla de Segur i Isona, són també les úniques que celebren el tradicional mercat setmanal.

Una altra de les branques de l’activitat terciària que aplega un nombre molt elevat de llocs de treball és la dels serveis públics: hospital, Acadèmia General Bàsica de Suboficials de Talarn, centres d’assistència primària, centres educatius, serveis socials, etc.

Pel que fa a la ocupació lligada a Telefèric estany Gento – Sallente (Vall Fosca) l’activitat turística, aquesta encara es

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca Pallars Jussà 12 INFORMACIÓ COMARCAL LA XARXA VIÀRIA COMARCAL - La carretera C-1412 és l’eix viari que El Pallars Jussà constitueix un articula la Conca de Tremp d’est a node important de oest: des de Tremp, passant per comunicacions viàries en el marc Isona, travessa el port de Comiols i del Pirineu. connecta amb . Forma part de l’eix subpirinenc. La Torre de La xarxa bàsica de carreteres al INFORMACIÓ COMARCALCapdella Pallars Jussà està formada per L-503 A part de la xarxa principal es troben Sarroca de les següents carreteres: Bellera les carreteres locals. La més extensa N-260 és la de la vall Fosca (L-503 de - La carretera C-13 és l’eix viari Senterada a Capdella) més important de la comarca. La travessa, de nord a sud, seguint Força important també és la xarxa de

N-260 el curs de la Noguera Pallaresa, N-260 camins rurals que asseguren l’accés des del congost de Terradets fins La Pobla de Segur a tots els nuclis de població del a la Pobla de Segur. municipi, donat l’accidentat relleu de Salàs de Pallars la comarca. - La N-260. És l’eix pirinenc. En Talarn C-13 el sector que afecta la comarca, Tremp Abella de Pel que fa a la xarxa de ferrocarrils, la Conca connecta Sort amb la Pobla de C-1311 per la comarca discorre la línia de

Segur i . GavetC-13 de L-511 Lleida a la Pobla de Segur. Constitueix C-1412 la Conca un important eix de comunicacions tot L-912 Isona - Eix subpirinenc. El sector que Guàrdia de i que pateix un funcionament deficitari. Llimiana transcorre per la comarca està Sant Esteve Noguera format per les carreteres C-1311, de la Sarga de Tremp a Pont de Montanyana, part del traçat de la C-1412 de Tremp a Isona i l’L-511 d’Isona a Coll de Nargó.

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca Pallars Jussà 13 INFORMACIÓ COMARCAL HISTÒRIA es va convertir en la punta de llança de la romanització a la zona prepirinenca. Prehistòria Edat Mitjana El territori del Pallars Jussà ja era habitat des del final del Paleolític. El testimoni En l’Edat Mitjana el Pallars Jussà formà de l’hàbitat humà més antic del Pallars part del comtat pirinenc de Pallars. Jussà correspon al taller de sílex a Aquest fou dividit en Pallars Sobirà i l’aire lliure localitzat al jaciment dels Pallars Jussà l’any 1011. Ramon IV Nerets. Tanmateix, són l’Eneolític i l’edat (1011-1047) esdevingué el primer del Bronze els períodes de màxima comte del Pallars Jussà independent. plenitud d’hàbitat al Pallars durant la prehistòria. La població es concentrava La situació del Pallars com a terra de en dues zones. Els habitants de la frontera entre la Catalunya Vella i Nova primera es dedicaven a la caça, pesca provocà la proliferació de castells i i activitats agrícoles i vivien en coves. fortificacions en tota la part sud del Es localitzaven a la vall de Serradell territori. (cova de Toralla, cova de les Llenes Làpida epigràfica romana d’Erinyà, forat Negre de Serradell). La (Museu Conca Dellà) El comtat existirà fins l’any 1192, quan segona zona era habitada per ramaders segurament els lacetans, que vivien en la comtessa Dolça I el cedirà al rei que conformaven la cultura megalítica. petits poblats fortificats a la vora del riu. Alfons I el Cast, que l’incorporarà a la Es localitzaven a la zona central de la corona d’Aragó. Tanmateix, algunes comarca, entre Peramea i Senterada La cultura romana, per la seva banda, zones de l’actual Pallars Jussà (Salàs, aproximadament. va tenir una forta implantació a la Aramunt, Pessonada, Sant Engràcia, comarca. Els pobles pallaresos etc.) seguien depenent del comte de Edat Antiga estaven integrats en la província Pallars fins al segle XV quan, amb la Tarraconensis i formaven part del derrota d’Hug Roger III el 1487, el En l’època ibèrica, el territori estigué Municipium Aesonensis amb capitalitat comtat de Pallars va passar a formar habitat per algun dels pobles pirinencs, a Aeso, l’actual Isona. Aquesta ciutat part de la corona d’Aragó.

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca Pallars Jussà 14 INFORMACIÓ COMARCAL rivalitat entre Tremp, al costat de Carles aquesta època, entre 1816 i 1840, es III o l’Arxiduc, i Talarn, fidel a Felip V. produí una forta polèmica entre les poblacions de Talarn i Tremp per ser Tremp caigué en mans dels felipistes capital administrativa de la comarca. l’any 1712 i com a càstig de la fidelitat de Tremp a l’Arxiduc, la nova L’any 1821, en aplicar-se les reformes administració nascuda del règim de de l’Administració segons la Constitució Nova Planta va suprimir tota mena de de Cadis, la capitalitat passà a Tremp i vida oficial i va crear el corregiment de finalment, l’any 1840, després de molts Talarn, que comprenia l’antiga litigis i enfrontaments amb Talarn, sotsvegueria del Pallars. Tremp esdevindrà definitivament cap del partit judicial. Segles XIX I XX

Monestir de Sant Pere de les Maleses. S. IX. En la guerra contra Napoleó, el Pallars (La Pobla de Segur) Jussà hi va tenir un paper destacat. El mateix any 1808 es creà la Junta de Edat Moderna Talarn, amb terços de voluntaris anomenats terços de Talarn. En La guerra dels Segadors de 1640-52 aquesta guerra començà a tenir repercutí fortament a la comarca. Es protagonisme el baró d’Eroles (1784- creà el terç del Pallars per combatre 1825), que posteriorment va destacar les tropes castellanes i molts pobles com un dels màxims representants de Escut casa baró d’Eroles (Talarn) es fortificaren. l’absolutisme, sobretot com a membre de la Regència d’Urgell durant el trienni El 1880 és una data important per la La guerra contra Felip V , entre 1705 i liberal. comarca ja que es va gestar el projecte el 1712, tingué també una especial del ferrocarril de la Noguera Pallaresa, virulència, sobretot per la creixent Durant la primera guerra carlina (1833- que havia de comunicar Lleida amb 1839) es visqueren enfrontaments Saint Girons i la salvaria de l’aïllament importants entre els dos bàndols. En

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca Pallars Jussà 15 INFORMACIÓ COMARCAL crònic que patia a causa de les males Pobla de Segur, estació final del el tancament de la fàbrica de ciment comunicacions. trajecte, l’any 1959. de Xerallo, que provocà la marxa de més de 1.000 persones. A principis del segle XX es produí una gran transformació econòmica i social de la comarca, marcada per les construccions hidroelèctriques a càrrec de l’empresa anomenada la Canadenca.

La Guerra Civil espanyola (1936-1939) va ser especialment cruenta en aquesta zona ja que el Pallars es va convertir en primera línia de front durant 9 mesos (abril - desembre del 38). Les accions dels dos bàndols combatents es van fer sentir a la comarca de manera Fàbrica de ciment de Xerallo. Anys 50 tràgica, tant per part dels comitès revolucionaris durant els primers Actualment, s’ha aconseguit aturar la moments de la Guerra com amb la davallada demogràfica. Hi ha hagut una repressió franquista soferta a partir de important millora de les infraestructures l’arribada de les tropes nacionals. viàries i dels equipaments bàsics. D’aquesta manera, la comarca afronta Trinxeres de la Guerra Civil espanyola A partir dels anys 60 la comarca ha patit el futur amb optimisme. (Vall de Carreu) un progressiu despoblament a causa de la manca de perspectives Aquest projecte restà inacabat i tardà econòmiques, que tingué el seu molt a portar-se a terme: el tren no moment més important l’any 1973 amb arribà a Tremp fins l’any 1950 i a la

Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca Pallars Jussà 16