DOCSLIB.ORG

Recursos Educatius De Les Terres De Lleida Comarca Pallars Jussà 2 INFORMACIÓ COMARCAL DIVISIÓ MUNICIPAL

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Recursos Educatius De Les Terres De Lleida Comarca Pallars Jussà 2 INFORMACIÓ COMARCAL DIVISIÓ MUNICIPAL INFORMACIÓ COMARCAL Montsec EL PALLARS de l’Estall JUSSÀ Congost de Mont-rebei Extensió 1.293 km2 Població (2004) 12.712 habitants Densitat 9,83 h/km2 Capital comarcal Tremp 14 municipis Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca Pallars Jussà 2 INFORMACIÓ COMARCAL DIVISIÓ MUNICIPAL El Pallars Jussà tenia 35 municipis fins a la dècada dels seixanta. Els canvis socioeconòmics esdevinguts durant aquest període, lligats bàsicament al despoblament que va patir, es traduïren en una important reducció d’aquest nombre. S’agruparen municipis i en sorgiren de nous amb gran extensió, com és el cas de Tremp, el municipi més gran de Catalunya. Actualment, la comarca té 14 municipis - Abella de la Conca - Castell de Mur - Conca de Dalt - Gavet de la Conca - Isona i Conca Dellà - Llimiana - La Pobla de Segur - Salàs de Pallars - Sant Esteve de la Sarga - Sarroca de Bellera - Senterada - Talarn - La Torre de Capdella L’extensió total de la comarca és de 1.293 km2 i la capital és la ciutat de Tremp. - Tremp Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca Pallars Jussà 3 INFORMACIÓ COMARCAL Pic de Subenuix MEDI FÍSIC Pic de Peguera Estanys de la Vall Fosca El Pallars Jussà està situat entre els Pirineus Axials i la Pantà de serralada del Montsec. Ocupa l’àrea formada per la conca Sallente Montsent de Pallars mitjana del riu Noguera Pallaresa i dels seus afluents, el Pica de Cerví Flamisell i el Conques. El riu Noguera Pallaresa entra a la comarca pel congost de Collegats i surt pel congost de S. dels Altars Terradets Tuc de la Cometa Pel nord, alts cims pirinencs separen la comarca del Vall de Manyanet Vall Fosca Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, en la zona prèvia al Parc S. de Serraspina Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Comillini Serra de Sant Gervàs Pel sud, la serralada del Montsec, subdividida pel congost Congost d’Erinyà II S. de Camporan de Terradets en Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies, el Peracalç S. IICongost de Collegats separa de la comarca de la Noguera. d’Estall S. de Pui de Castellet Per l’est, la carena de les serres des del pic del Montsent Lleràs fins a la serra de Peracalç, el separa del Pallars Sobirà. S de Gurb S. de Boumort Pantà de Sant Conca D’altra banda, la línia de serres de Boumort fins a la serra Antoni de Dalt de Comiols marquen el límit amb l’Alt Urgell i la Noguera LaSerrat Terreta de la Sarga Conca de S. de Carreu respectivament. Deçà S. de Carrànima Pic de Per l’oest, el separen de l’Alta Ribagorça les muntanyes i Montllobar Conca Dellà Serra serres que es troben des del pic de Subenuix passant per Mitjana Llevata, fins a la serra de Sant Gervàs i el riu Noguera Pantà de Ribagorçana, en el seu curs mitjà. Aquest riu migparteix CongostII Terradets l’àrea natural de la Terreta entre les dues comarques. de Mont-rebei Montsec d’Ares Congost II S. de la de Terradets Campaneta S. de Atenent les seves característiques físiques, a la comarca Montsec de Rúbies Comiols es poden distingir dues grans zones molt diferenciades: Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca Pallars Jussà 4 INFORMACIÓ COMARCAL LA ZONA PIRINENCA O CONCA DEL FLAMISELL separades per la serra de Carreu i la muntanya de Sant Corneli. La Conca hidrogràfica que s’allarga cap al Conca de Baix per la seva banda, nord de la comarca i aglutina les valls està migpartida pel riu Noguera pirinenques de la vall Fosca i la vall de Pallaresa en la conca de Decà Manyanet. centrada a Tremp, i la Conca de Dellà centrada en la població Es divideix en tres zones: els Pirineus, d’Isona. axials formats per una zona de llacs d’origen glaciar envoltats de muntanyes CLIMA granítiques de gran altitud (pics de Peguera, 2.982 m, Montsent, 2.882 m, En el Pallars Jussà es poden trobar Subenuix, 2.958 m, etc.); la zona de les fortes variacions climàtiques entre Nogueres, amb les seves argiles les parts més altes i les baixes, característiques, que comprèn una presenta una gradació d’augment de depressió longitudinal; finalment, les temperatures i disminució de serres interiors dels Prepirineus que precipitacions. Així les altes valls l’obren a la Conca de Tremp pel congost del nord presenten clima alpí i d’Erinyà subalpí. Les temperatures són Clima subalpí baixes, amb estius frescos i humits A la zona de la Terreta es dóna un clima LA ZONA PREPIRINENCA O CONCA DE TREMP i hiverns rigorosos. més continental, amb estius calorosos, hiverns freds i un màxim de Conca geomòrfica situada ja al Prepirineu. A la Conca de Tremp, es dóna un precipitacions a la tardor i la primavera. Està enfondida entre les serralades clima mediterrani de muntanya prepirinenques interiors (serres de Sant mitjana i baixa amb un estiu sec i un La pluviositat se situa entre els 1.200 3 Gervàs, Peracalç i Boumort) i exterior màxim de precipitacions a la tardor i mm a la capçalera de la Vall Fosca 3 (serra del Montsec). a la primavera. La barrera física que fins a l’entorn dels 600 mm a les zones constitueix la serra de Montsec atura més La Conca de Tremp està dividida en dues l’entrada a la Conca de Tremp de meridionals. Els mesos més secs són zones, la Conca de Dalt i la Conca de Baix, vents humits. el juliol i els mesos d’hivern. Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca Pallars Jussà 5 INFORMACIÓ COMARCAL En l’estatge de vegetació submediterrània, a la Conca de Tremp i a la Terreta, es troben espècies com alzina-carrasca, roure de fulla petita, garrigues així com brolles i fenassars, boixedes, joncedes i pastures. En estatges superiors hi ha pinedes de pi roig amb faigs en les zones més humides i boscos de planifolis (trèmol, auró, arç blanc, roure martinenc i Clima mediterrani de Bosc de planifolis (Sarroca de Bellera) muntanya mitjana i baixa carrioide, avellaner) a la vall Fosca i vall de Manyanet. Dominen les rouredes El règim tèrmic de la Conca es seques de roure de fulla petita en les A l’àmbit pirinenc es troben amfibis i caracteritza per oscil·lacions molt zones més baixes de la vall i el roure rèptils com el tritó pirinenc, la granota pronunciades a causa de les baixes martinenc en les alçades superiors. roja, la sargantana de les torberes. temperatures hivernals produïdes per Peixos com la truita autòctona i la la inversió tèrmica que pateix en Finalment, en les zones del nord de la irisada. Aus com els voltors, l’àguila aquesta època i provoca boires molt comarca, amb vegetació d’alta daurada o el trencalòs. Ocells com la abundants. muntanya, s’hi pot trobar pi negre i prat merla de pit blanc, el pardal d’ala alpí. blanca, el pela-roques, la perdiu blanca VEGETACIÓ i el gall fer. Petits mamífers com el FAUNA talpó, la musaranya, la llúdriga, la marta, La vegetació es caracteritza per la seva l’ermini i grans mamífers com l’isard i diversitat, donades les condicions Està determinada per la presència el porc senglar. ambientals tan diverses que es troben d’espècies pirinenques que ocupen les en la comarca. La pràctica totalitat dels parts altes i de comunitats En l’àmbit de la muntanya mitjana i la estatges de vegetació del territori mediterrànies situades al Prepirineu. Conca es troben rèptils com l’escurçó, català són presents a la comarca. llangardaix o sargantana. Els peixos Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca Pallars Jussà 6 INFORMACIÓ COMARCAL inclouen el barb als rius i als també zona de pas d’espècies com el teixó, l’eriçó vulgar, el porc senglar, embassaments la rabosa de riu, el barb grues, cigonyes negres, etc. A la el cèrvol o el cabirol. i la bagra i espècies introduïdes com serralada del Montsec s’hi troben la carpa. Entre les aus n´hi ha moltes nombrosos rapinyaires com el voltor, de migratòries a l’eix fluvial de la l’aufrany, l’àguila daurada, l’aliga Noguera Pallaresa així com als cuabarrada o el trencalòs. Finalment hi aiguamolls de Cellers. Aquests són ha mamífers com la guineu, la fagina, Voltor. Foto: Custodi Torres Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca Pallars Jussà 7 INFORMACIÓ COMARCAL HIDROGRAFIA INFORMACIÓ COMARCAL Estanys de la vall Fosca RIUS R. RiqüernaP. de Sallente B. d’estany Gento La major part del Pallars Jussà és drenat per la Noguera Pallaresa, R. de Filià que solca la comarca de nord a sud per la seva part central, exceptuant la zona de la Terreta, drenada per la Noguera Ribagorçana i part de la conca del riu Rialb, afluent del Segre. R. Flamisell R. Bòssia Els afluents del Noguera Pallaresa són: per la dreta, el riu Flamisell, reforçat pel seu afluent, el riu de Bellera o Bòssia, que aboca les seves aigües a la Noguera R. de Pallaresa, a la Pobla de Segur. Cadolla Per l’esquerra, el riu de Carreu, el riu d’Abella, el riu de Gavet o de B. de Miralles Conques i el barranc de Barcedana. B. del Solà R. de R. Noguera Serradell Pallaresa LLACS I ESTANYS B. d’Esplugafreda B. de Seròs P. de Sant Antoni La zona lacustre d’estany Gento, a la capçalera de la vall Fosca, R. de Carreu alimenta el riu Flamisell. Engloba més de 80 llacs, els més B. de Tercui importants dels quals formen una xarxa hidrològica connectada i B. de Palau B.
Load more

Recommended publications
  • El Pallars Sobirà 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
    Inventari Turístic. EL PALLARS SOBIRÀ 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS/PARC NACIONAL Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici NATURA/ESPAIS NATURALS Parc Natural de l'Alt Pirineu NATURA/ESPAIS NATURALS Collegats-Queralt NATURA/ESPAIS NATURALS Costoja NATURA/ESPAIS NATURALS Marimanha NATURA/ESPAIS NATURALS Naut Aran NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Boumort NATURA/ESPAIS NATURALS/GEOPARC Projecte Geoparc NATURA/NEU La neu NATURA/BOSC La Mata de València Sorpe NATURA/BOSC Bosc de la Mata de València NATURA/BOSC Bosc de Virós NATURA/BOSC Bosc de Bonabé NATURA/BOSC Bedollar d'Ancs i Baiasca NATURA/ARBRES MONUMENTALS Om centenari Peramea NATURA/ARBRES MONUMENTALS El roure de Montenartró Montenartró NATURA/ARBRES MONUMENTALS El Clop de Bernat Llavorsi NATURA/ARBRES MONUMENTALS L'Alzina de Pubill Vall de Cardós NATURA/AIGUA Riu Noguera Pallaresa NATURA/AIGUA Estany de Montcortés NATURA/AIGUA RAMSAR Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Alt Àneu, Espot, La Guinguet NATURA/AIGUA Conjunt de Romedo: Romedo de Dalt, Colatx, Guiló de baix Lladorre NATURA/AIGUA Conjunt de Gallina: Inferior i Major Lladorre NATURA/AIGUA Conjunt del Barranc de Sotllo: Estats, Sotllo, Fons i Areste Alins NATURA/AIGUA Estany Blanc Lladorre NATURA/AIGUA Estany d'Airoto Alt Àneu NATURA/AIGUA Estany de Flamisella Lladorre NATURA/AIGUA Estany de Garrabea Alt Àneu NATURA/AIGUA Estany de Mariola Lladorre NATURA/AIGUA Estany de Montcortés
    [Show full text]
  • Dossier 53Ralli Comprimit Com
    PRESENTACIÓ / PRESENTACIÓN El Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa és El Rally Internacional de la Noguera Pallaresa es un esdeveniment amb mig segle d’història que un evento con medio siglo de historia que acoge acull diverses competicions i activitats distintas competiciones y actividades relacionades amb el piragüisme i els esports relacionadas con el piragüismo y los deportes d’aigües braves. de aguas bravas. Aquest tipus d’activitats s’introduïren a l’Estat a Este tipo de actividades se introdujeron en el través de la Noguera Pallaresa, cosa que va Estado a través del Noguera Pallaresa, cosa que contribuir al desenvolupament turístic de la contribuyó en el desarrollo turístico de la comarca i a convertir el Ral·li en una de les comarca y a convertir el Rally en una de las competicions de piragüisme d’aigües braves competiciones de piragüismo de aguas bravas més antigues de l’Estat (des de 1964). más antiguas del Estado (desde 1964). El Ral·li s’organitza conjuntament entre l'A.E. El Ral·li se organiza conjuntamente entre l’A.E. Pallars i l'Ajuntament de Sort. L'A.E. Pallars és Pallars y el Ayuntamiento de Sort. L’A.E. Pallars un club esportiu amb cinquanta anys d’història es un club deportivo con cincuenta años de arrelat al poble de Sort, amb una llarga tradició historia arraigado al pueblo de Sort, con una en el desenvolupament d’aquest tipus larga tradición en el desarrollo de este tipo de d’esdeveniments. En aquest cas, l’A.E. Pallars eventos. En este caso, l’A.E.
    [Show full text]
  • THE PYRENEES of CATALONIA 02 the Pyrenees of Catalonia
    THE PYRENEES OF CATALONIA 02 The Pyrenees of Catalonia The Pyrenees of Catalonia, Europe Pyrenees, Catalonia Andorra - La Seu Airport Lleida- Alguaire Girona Airport Girona-Costa Brava Airport Lleida Barcelona Barcelona Airport DO YOU KNOW THE PYRENEES OF CATALONIA? A place where the journey is every bit as important as the destination, where you can spend the whole day enjoying nature at its best and then relax in the evening by the fireside. A land characterised by its high mountains, its rich cultural heritage, and its exceptional cuisine. A pristine natural environment that invites you to come and practise sport, visit the only National Park in Catalonia and the many Natural Parks, and explore the age-old customs and traditions of the mountain communities. Discover and experience this inland paradise. The Pyrenees of Catalonia 03 The Pyrenees of Catalonia 04 Nature - Hiking The Pyrenees of Catalonia Nature - Hiking 05 NATURE - HIKING HEARTBEAT OF THE MOUNTAINS Come and immerse yourself in our mountain landscapes, with accessible, reachable peaks of up to 3000 metres high, leafy forests, countless lakes, and green grassy meadows. Descobreix l’únic Parc Nacional de Catalunya Environments-que amb still més untouched de 200 llacs by humans.constitueix Naturalla zona surroundings of great beauty.lacustre Ideal més importantplaces for del losing sud d’Europa-, yourself a littlealguns while dels discovering parcs naturals your més inner valuosos self. de la Península i deu reserves de protecció especial. Segur que et sorprendran. Només cal que et deixis seduir. The Pyrenees of Catalonia 06 Active - Nature Activitats tant per als més atrevits com per a les famílies, amb escapades d’aventura de diferents dificultats que ens descobriran autèntics tresors naturals.
    [Show full text]
  • Imagen 1. Fotografía Del Pantano Y Presa De Camarasa Desde La C-13
    IMAGEN 1. FOTOGRAFÍA DEL PANTANO Y PRESA DE CAMARASA DESDE LA C-13. AGOSTO 2017. IMAGEN 2. FOTOGRAFÍA DE LA CORONACIÓN DE LA PRESA DE CAMARASA, PARAMENTO AGUAS ABAJO. AGOSTO 2017. 957 IMAGEN 3. FOTOGRAFÍA DEL ALIVIADERO DE LA PRESA DE CAMARASA. AGOSTO 2017. IMAGEN 4. FOTOGRAFÍA DEL EMBALSE DE CAMARASA. AGOSTO 2017. 958 IMAGEN 5. FOTOGRAFÍA DE LA CENTRAL HIDROELÉCTRICA Y DEL ALIVIADERO LATERAL DE CAMARASA. AGOSTO 2017. IMAGEN 6. FOTOGRAFÍA DE LA TUBERÍA DE DESVÍO DE AGUA A LA CENTRAL DE CAMARASA. AGOSTO 2017. 959 IMAGEN 7. FOTOGRAFÍA DEL INGENIERO PATTERSON DE LA PRESA Y CENTRAL HIDROELÉCTRICA DE CAMARASA EN 1921. FONDO HISTÓRICO ENDESA. IMAGEN 8. SIMILAR VISTA DESDE OTRO ÁNGULO EN UNA POSTAL. 960 IMAGEN 9. POSTAL CON LA PRESA DE CAMARASA. 961 IMAGEN 10-15. DIFERENTES FOTOGRAFÍAS HISTÓRICAS DEL PROCESO CONSTRUCTIVO DE LA PRESA DE CAMARASA Y CENTRAL. 962 IMAGEN 16. PLANTA DE LA PRESA DE CAMARASA. FUENTE: INVENTARIO DE PRESAS Y EMBALSES, SNCZI. IMAGEN 16 Y 17. SECCIÓN TRANSVERSAL DE LA PRESA DE CAMARASA. SNCZI. DERECHA: MISMA SECCÍON CON LA ZONIFICACIÓN DE HORMIGÓN EMPLEADO (DÍAZ Y BUENO 2001). 963 IMAGEN 18. PLANO DEL SISTEMA HIDROELÉCTICO DE CAMARASA (DÍEZ Y BUENO 2001). 964 IMAGEN 18. ARTÍCULO EN LA REVISTA “LA ENERGÍA ELÉCTRICA DE 1925” SOBRE LA PRESA DE CAMARASA. 965 CAPEL HORACIO Y URTEAGA LUIS, 1994. “EL TRIUNFO DE LA HIDROELECTRICIDAD Y LA EXPANSION DE LA CANADIENSE” EN: LAS TRES CHIMENEAS. FECSA, PP 13-81. DÍEZ JOAQUÍN Y BUENO FRANCISCO 2001, INGENIERÍA DE PRESAS. PRESAS DE FÁBRICA. TOMO I. SERVICIO DE PUBLICACIONES DE LA UNIVERSIDAD DE CANTABRIA.
    [Show full text]
  • La Central Hidroeléctrica De Terradets (1932-1935)
    La electrificación y el territorio. Historia y futuro LA CENTRAL HIDROELÉCTRICA DE TERRADETS (1932-1935) Jordi Solà i Mas Historiador i antropólogo Associació Pirineus.watt [email protected] Este trabajo de investigación es, en cierto modo, fruto del azar. En el año 2012, en la comarca del Pallars Jussà, conmemoramos el Centenario del inicio de las obras hidroeléctricas de las centrales de Sant Antoni y Capdella por parte de Riegos y Fuerza del Ebro (F.S. Pearson y Carlos Montañés) la primera, y Energía Eléctrica de Catalunya (Emili Riu) la segunda. Durante los trabajos de documentación para organizar los diversos actos del Centenario, localizamos el proyecto de obra de la Central de Terradets y otra documentación relativa a la misma en el archivo del Fondo Histórico de Endesa. Dicha central es la última obra de un proyecto global de F.S. Pearson y Carlos Montañés sobre una concesión de aguas en el río Noguera Pallaresa, desde Pobla de Segur hasta Camarasa, mediante la cual se pretendía dar un nuevo impulso a la electrificación de Cataluña. Las obras de dicha concesión se iniciaron en 1912 con la construcción de la central hidroeléctrica de Sant Antoni (1912-1916) y siguieron con la central hidroeléctrica de Camarasa (1917-1920), central hidroeléctrica de Gavet (1930- 1931) y, finalmente, la central hidroeléctrica de Terradets (1932-1935) en un proceso que duró veintitrés años. Así pues, con la documentación del Fondo Histórico de Endesa, la documentación de los dos principales municipios afectados, Llimiana y Guardia de Tremp, la documentación del Arxiu Comarcal del Pallars Jussà y la del Arxiu Històric de Lleida, fundamentalmente, planteamos la posibilidad de realizar un estudio que tuviera como objetivo general ver que había sucedido a lo largo de esos veintitrés años de presencia de la empresa Riegos y Fuerza del Ebro en el territorio y su relación con el mismo.
    [Show full text]
  • Ajuntament De Baix Pallars Tercers
    AJUNTAMENT DE BAIX PALLARS Pàgina: 1 Data: 30/05/2018 Exercici Comptable: 2018 TERCERS Tip. Doc. NIF. Nom Tip. Ter. Contacte Adreça C.P. Municipi Província País Sense DESPESES DIVERSES document Telef.: Fax: e-Mail: Model 347 1ª Domiciliació 2ª Domiciliació 3ª Domiciliació Sense COMUNITAT PROPIETARIS LIDIA - OFIGEST C/ SANT SEBASTIA, 1 25590 BAIX PALLARS LLEIDA ESPAÑA document AMADEU RABASA GERRI DE LA SAL Telef.: 973 65 14 37 Fax: e-Mail: Model 347 1ª Domiciliació C.C.C.: 2100 0245 51 0200018002 LA CAIXA 2ª Domiciliació 3ª Domiciliació Sense GROUPAMA SEGUROS, S.A. document Telef.: Fax: e-Mail: Model 347 1ª Domiciliació 2ª Domiciliació 3ª Domiciliació Sense DEPARTAMENT DE MEDI Entitats RDA. SANT MARTÍ, 2-6 25006 LLEIDA LLEIDA ESPAÑA document AMBIENT I HABITATGE públiques Telef.: 973 283930 Fax: e-Mail: Model 347 1ª Domiciliació 2ª Domiciliació 3ª Domiciliació AJUNTAMENT DE BAIX PALLARS Pàgina: 2 Data: 30/05/2018 Exercici Comptable: 2018 TERCERS Tip. Doc. NIF. Nom Tip. Ter. Contacte Adreça C.P. Municipi Província País Sense CREU ROJA PALLARS Altres SORT 25560 SORT LLEIDA ESPAÑA document SOBIRÀ Telef.: 90222229 Fax: e-Mail: Model 347 1ª Domiciliació 2ª Domiciliació 3ª Domiciliació Sense COMISSIO DE FESTES DE Altres CONTXITA SAUQUET GERRI DE LA SAL 25590 BAIX PALLARS LLEIDA ESPAÑA document GERRI DE LA SAL Telef.: 973 662004 Fax: e-Mail: Model 347 1ª Domiciliació C.C.C.: 2013 0632 41 0200434260 CAIXA CATALUNYA 2ª Domiciliació 3ª Domiciliació Sense COMUNITAT VEÏNS Particulars PERACALÇ 25513 BAIX PALLARS LLEIDA ESPAÑA document PERACALÇ Telef.: Fax: e-Mail: Model 347 1ª Domiciliació 2ª Domiciliació 3ª Domiciliació Sense SOCIETAT CAÇADORS POCS I Altres JOSEP MORERA - C/ LA PAU, S/N 25590 BAIX PALLARS LLEIDA ESPAÑA document DOLENTS JAUME PUJOL GERRI DE LA SAL Telef.: 973 662064 Fax: e-Mail: Model 347 1ª Domiciliació 2ª Domiciliació 3ª Domiciliació AJUNTAMENT DE BAIX PALLARS Pàgina: 3 Data: 30/05/2018 Exercici Comptable: 2018 TERCERS Tip.
    [Show full text]
  • Inyola. Episodis De La Guerra Civil Espanyola (1936-39)
    URTX L INYOLA. EPISODIS DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-39). VIVÈNCIES I TESTIMONIS PERSONALS Joan Civit Esmatges 319 LINYOLA. EPISODIS DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-39). VIVÈNCIES I TESTIMONIS PERSONALS Joan Abstract Civit Esmatges Cronista de Linyola En este articulo se descriven diversos episodios de la guerra civil española ocurridos en la lo - calidad de Linyola (Lleida) a través de la vivencias personales del autor del texto i de otros tes - timonios orales recogidos por el mismo autor. This article describes various episodes of the Spanish civil war that happened in the village of Linyola (Lleida) through the personal experiences of the author and oral accounts from other pe - ople gathered by the author. Paraules clau Guerra civil, testimonis personals, 1936-1939, Linyola (Lleida). Introducció perquè a casa nostra ens portava aquell ro - tatiu un noi de la Llibreria Dalmases de Mo - “La guerra és la continuació de la política llerussa, amb bicicleta–. Un temps abans, amb altres medis, escrivia, ara fa més de també havia caigut assassinat lʼestudiant fa - 150 anys, el famós tratadista militar Von langista Matías Montero; després moria de Claussewits”. la mateixa manera el tinent de la Guàrdia dʼAssalt Castillo. Amic lector: Aviat els esdeveniments es precipitaren a ve - El present any 2006 es compleix el 70 aniver - locitat de vertigen i el “genet apocalíptic de la sari de lʼinici de la Guerra Civil Espanyola, la guerra” va iniciar el seu galop destructor per qual ensangnà tota la Península, tot postrant- muntanyes, valls, masos, viles i ciutats, sem - la en un caos de terror, dol, misèria i deses - brant al seu pas la destrucció i la mort.
    [Show full text]
  • Àrnica 19910301
    úm. 4 Preu: 200 PTA- ,Marc 1991 wrïttmijrttratumtt RASTELL 3 Nial f *«:V'v<' »»«"«••. V.,,,..;. «,«t:^^,.,^ t.,,>„..^, Ci,.„*t"i- 4 La pipida La Historia pallaresa a debat un-, .1 Xavier Català --%í.»W— J 8 L'arna Els ocells a les Valls d'Àneu Màrius Domingo i de Pedro 11 Lo vistaire Camarada Fidel. Francesc Prats i A rmengol 14 Lo bisbot Lo vistaire o bull de la llengua 15 Fulls de l'Ecomuseu 19 La grípia Lurdes Marsal 21 Lo rovell de l'ou La toponimia, una eina de coneixement a la punta dels dits Albert Tu rull 25 La mosquera El boom dels idiomes José Miguel Lucea 27 Lo coder Carme Font 30 Vent de Port 31 Carallades Director: Ferran Relia i Foro. Coordinador: Xavier Castells ¡ Montero. Equip de Redacció: Joan Abella, Jordi Abella, Josepa Berenguer, Joan Blanco, Xavier Català, Carme Font, Ester Isus, Lurdes Mar- sol, Carme Mestre. Impressió: Imprès Servei. Doctor Combelles, 39. Lleida. D.L.:L-134-1990. I.S.S.N.: 1130-5444. ÁRNICA fa constar que el contingut dels articles publicats reflec­ teix ijnicament l'opinió de llurs sotasignats. Adreça de l'editor: Consell Cultural de les Valls d'Àneu. Carrer Major, 6. 25580 Esterri d'Àneu. Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament Llac de La Guingueta. Foto: Studi 3. d'Esterri d'Àneu. Nial En la proximitat del temps, som observats per la nostra propia histo­ ria. Les veus del temps ens volen explicar els seus secrets; ens parlen de la gent i el seu entorn, de com es vivia i com es viu, de tristeses i desitjós amagats, d'il.lusions, fracassos i triomfs en la vida diària i de tot allò que fa referència a aquest territori i a aquesta població.
    [Show full text]
  • Els Pirineus Com a Zona De Resistència. Visió Militar Del Pallars (1945-1950)
    ElS PirinEuS com a zona dE rESiStència. ViSió militar dEl PallarS (1945-1950) Josep Clara Resum Departament d’Història Per als militars, el coneixement del medi representa el millor aliat per assolir la victòria. Enfront de la i Història de l’Art. geografia dels professors, que ha tendit a ocultar la importància estratègica de l’espai, la dels militars Universitat de Girona és una geografia aplicada que avalua les possibilitats potencials dels elements d’un territori (orogra- fia, vegetació, hidrografia, població, etc.) i destaca la influència del medi en les operacions bèl·liques. En aquest treball es presenta una visió dels Pallars des del punt de vista militar, segons observacions fetes en el decenni de 1940. Durant aquells anys, les comarques acostades a la ratlla fronterera van ser ocupades per l’exèrcit franquista, ja que es temia la presència d’un enemic important que havia de venir del nord i, per això, també s’hi van fer obres de fortificació permanents, per tal de combatre’l en el moment oportú. Paraules clau: geografia militar, Pallars, centre de resistència, postguerra. Abstract: The Pyrenees as a resistance zone. Military view of El Pallars (1945-1950). To the military, the knowledge of the environment represents the best ally to achieve victory. Facing the geography of the professors, which has tended to conceal the strategic importance of space, the geography of the military is an applied one which evaluates the potential possibilities of the elements of a territory (orography, vegetation, hydrography, population, etc.) and highlights the environmental influence on warlike operations. This work introduces military point of view on the Pallars, based on observations made in the 1940s.
    [Show full text]
  • TERMINOLOGY USED by CATALAN BASKET-MAKERS Dolores Soriano
    TERMINOLOGY USED BY CATALAN BASKET-MAKERS Dolores Soriano 'I'he Catalan terminology for basketry is different from the Spanish terminology. The Catalan, unlike the Spanish has one special name for each part of the basket. This terminolgy was collected from the Catalan basket-makers all around Zatalonia, in different fields of basket work, during the years 1978, 1979 and 1980. The terminology and the techniques use11 now by the Catalan basket-makers are snown in this report. I. TECHNIQUES OF BASKETRY USED BY CATALAN BASKET-MAKERS. 1. Woven Technique ("Tecnica Teixida" ) . 1.1. Diagonal braiding of two directions ("Diagonal de dues direccions") . Or twilled work. - In this technique each element of the weft passes over one, two or more warp elements. Both warp and weft strands are brought together in pairs and one twined about the other. Use: to make the plaited strand of alfalfa and palmetto Geographical localization: Marseme (Tordera), Baix Ebre (Els Reguers, Beni- fallet, Alfara dels Ports), Baix ~m~ord: ('I'orroella de Montgri) and ~onsi; (~2s de Barberans) . 1.2. Diagonal weave of three directions: triangular weave ("Diagonal composta de tres directions") . The warp is made by a pair of rods, knotted to a hoop of iron with a nylon thread. Each pair is spread at a 45O angle: 'The one on the right runs downwards and the left upwards. One rod goes up spirally to the hoop of iron and is tied to the rest of the warp with a nylon thread, forming a series of triangular structures. Use: the baskets made with myrtle, rush and cane are used for fishing: basket of fish ("gambines" ) , lobster- pot ("nansa," "cistella de peix") .
    [Show full text]
  • Ruta Bibliobús Pere Quart 2020
    RUTA BIBLIOBÚS GENER 2020 PERE QUART DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 1 2 3 4 5 Central de Central de Biblioteques de Biblioteques de Lleida Lleida 6 7 8 9 10 11 12 Salàs de Pallars (M) (La Torre de Capdella) (La Vall de Boí) Talarn (T) La Plana de Mont-ros (M) Vilaller (T) Barruera (M) La Pobleta de Bellveí (T) 13 14 15 16 17 18 19 (Baix Pallars) Llavorsí (M) Esterri d'Àneu (M) (La Guingueta d'Àneu) Central de Gerri de la Sal (M) Alins (T) Espot (T) Escaló (M) Biblioteques de (Vall de Cardós) Rialp (T) Lleida Ribera de Cardós (T) 20 21 22 23 24 25 26 Isona i Conca Dellà) Salàs de Pallars (M) (La Torre de Capdella) (La Vall de Boí) Isona (T) Talarn (T) La Plana de Mont-ros (M) Vilaller (T) Barruera (M) La Torre de Capdella (T) 27 28 29 30 31 (Baix Pallars) Llavorsí (M) Esterri d'Àneu (M) (La Guingueta d'Àneu) Central de Gerri de la Sal (M) Alins (T) Espot (T) Escaló (M) Biblioteques de (Vall de Cardós) Rialp (T) Lleida Ribera de Cardós (T) FEBRER 2020 DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Isona i Conca Dellà) Salàs de Pallars (M) (La Torre de Capdella) (La Vall de Boí) Isona (T) Talarn (T) La Plana de Mont-ros (M) Vilaller (T) Barruera (M) La Pobleta de Bellveí (T) 10 11 12 13 14 15 16 (Baix Pallars) Llavorsí (M) Esterri d'Àneu (M) (La Guingueta d'Àneu) Central de Gerri de la Sal (M) Alins (T) Espot (T) Escaló (M) Biblioteques de (Vall de Cardós) Rialp (T) Lleida Ribera de Cardós (T) 17 18 19 20 21 22 23 Isona i Conca Dellà) Salàs de Pallars (M) (La Torre de Capdella)
    [Show full text]
  • Calendari Ruta Bibliobús Pere Quart 2021
    GENER 2021 RUTA BIBLIOBÚS PERE QUART 2021 DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 1 23 45 6 78910 11 12 13 14 15 16 17 La Plana de Mont-ros (M) Vilaller (T) Barruera (M) La Pobleta de Bellveí (T) 18 19 20 21 22 23 24 Coll de Nargó (M) Ribera d'Urgellet (M) Llavorsí (M) Espot (M) Central de Organyà (T) Ribera de Cardós (T) Escaló (M) Biblioteques de Alins (T) Rialp (T) Lleida Gerri de la Sal (T) 25 26 27 28 29 30 31 Isona (T) Salàs de Pallars (M) La Plana de Mont-ros (M) Vilaller (T) Barruera (M) Talarn (T) La Torre de Capdella (T) FEBRER 2021 DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 12 3 4 567 Coll de Nargó (M) Ribera d'Urgellet (M) Llavorsí (M) Espot (M) Central de Organyà (T) Ribera de Cardós (T) Escaló (M) Biblioteques de Alins (T) Rialp (T) Lleida Gerri de la Sal (T) 8 9 10 11 12 13 14 Isona (T) Salàs de Pallars (M) La Plana de Mont-ros (M) Vilaller (T) Barruera (M) Talarn (T) La Pobleta de Bellveí (T) 15 16 17 18 19 20 21 Coll de Nargó (M) Ribera d'Urgellet (M) Llavorsí (M) Espot (M) Central de Organyà (T) Ribera de Cardós (T) Escaló (M) Biblioteques de Alins (T) Rialp (T) Lleida Gerri de la Sal (T) 22 23 24 25 26 27 28 Isona (T) Salàs de Pallars (M) La Plana de Mont-ros (M) Vilaller (T) Barruera (M) Talarn (T) La Torre de Capdella (T) MARÇ 2021 DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 12 3 4 567 Coll de Nargó (M) Ribera d'Urgellet (M) Llavorsí (M) Espot (M) Central de Organyà (T) Ribera de Cardós (T) Escaló (M) Biblioteques de Alins (T) Rialp (T) Lleida Gerri de la Sal (T)
    [Show full text]