Àrnica 19910301
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
úm. 4 Preu: 200 PTA- ,Marc 1991 wrïttmijrttratumtt RASTELL 3 Nial f *«:V'v<' »»«"«••. V.,,,..;. «,«t:^^,.,^ t.,,>„..^, Ci,.„*t"i- 4 La pipida La Historia pallaresa a debat un-, .1 Xavier Català --%í.»W— J 8 L'arna Els ocells a les Valls d'Àneu Màrius Domingo i de Pedro 11 Lo vistaire Camarada Fidel. Francesc Prats i A rmengol 14 Lo bisbot Lo vistaire o bull de la llengua 15 Fulls de l'Ecomuseu 19 La grípia Lurdes Marsal 21 Lo rovell de l'ou La toponimia, una eina de coneixement a la punta dels dits Albert Tu rull 25 La mosquera El boom dels idiomes José Miguel Lucea 27 Lo coder Carme Font 30 Vent de Port 31 Carallades Director: Ferran Relia i Foro. Coordinador: Xavier Castells ¡ Montero. Equip de Redacció: Joan Abella, Jordi Abella, Josepa Berenguer, Joan Blanco, Xavier Català, Carme Font, Ester Isus, Lurdes Mar- sol, Carme Mestre. Impressió: Imprès Servei. Doctor Combelles, 39. Lleida. D.L.:L-134-1990. I.S.S.N.: 1130-5444. ÁRNICA fa constar que el contingut dels articles publicats reflec teix ijnicament l'opinió de llurs sotasignats. Adreça de l'editor: Consell Cultural de les Valls d'Àneu. Carrer Major, 6. 25580 Esterri d'Àneu. Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament Llac de La Guingueta. Foto: Studi 3. d'Esterri d'Àneu. Nial En la proximitat del temps, som observats per la nostra propia histo ria. Les veus del temps ens volen explicar els seus secrets; ens parlen de la gent i el seu entorn, de com es vivia i com es viu, de tristeses i desitjós amagats, d'il.lusions, fracassos i triomfs en la vida diària i de tot allò que fa referència a aquest territori i a aquesta població. Hem d'escoltar aquestes veus amb atenció. Els arbres, prats i munta nyes ens expliquen com era la gent que els trepitjava, els conrea i els ex plota. Les cases i edificis ens expressen qui els construïa i qui els habita. Els estris i eines d'ús quotidià ens donen a conèixer com es treballava la terra, com transcorre el dia a dia de la vida i com l'home s'adaptava a les altes terres pirinenques. Les velles fotografies i papers escrits ens mostren l'existència de diferents formes de vida, i les paraules de la nostra memò ria ens parlen del passat i present d'aquestes valls. Totes aquestes veus formen part del nostre passat i present. Totes elles ens volen mostrar el coneixement que tot poble ha de tenir sobre ell mateix i que ens ajuda a saber d'on venim, per què som com som i cap a on anem. Un bon coneixement sobre nosaltres mateixos ha de donar forma a la nostra identitat i especificitat com a poble i com a col.lectiu. No podem deixar perdre aquest coneixement en forma d'oblit, ni dei xar que esdevingui un seguit de simples curiositats i anècdotes fracciona des que solament serveixin per atraure els turistes. Cal elaborar un conei xement sòlid i rigorós, que es caracteritzi per la cientificitat i que ens per meti ser conscients de la importància que té el patrimoni integral aneuenc com una part més de l'ampli llegat humà i natural que no pertany exclusi vament a la població aneuenca, sinó que ha de ser estès a tota la humani tat. Hem d'escoltar aquestes veus amb atenció, perquè tenen molt a dir sobre la història, la cultura i la vida de les Valls d'Àneu.» LA PIPIDA La Historia pallaresa a debat Entrevista amb Josep Bringué Josep Bringué és fill de Rialp, on, ja de petit, va començar a des- vetllar-se la seua inquietud per les qüestions històriques. Es llicencià en geografia i Historia per la Uni versitat de Barcelona i, actualment, viu i treballa a Barce lona on es guanya les garrofes do nant classes en un Institut. És el dia D, és a dir, el dia 15 de gener, quant després de dinar, em dirigeixo cap a la casa d'en Jo sep, a Barcelona, per tal de mante nir una conversa que ja feia temps que m'havia promès. Aprofitem l'avinentesa que els seus alumnes estan en vaga per fer sentir les seues veus al carrer en contra de la guerra i a favor d'una solució ne gociada al seu conflicte del Golf. • El Josep és, sens dubte, una de les persones que millor coneix la història del Pallars i per la qual ha de sentir una veritable passió, ja que si no fos aixi no s'explicaria que hi hagués dedicat tantes ho Bosc de la Ribalera i l'explotació d'un bon principi és que no hi ha res, dies i anys de la seua vida. És del carbó als boscos de la Vall Per gairebé res d'estudiat, la qual cosa per això que, tot i que inevitable rera. t'obliga a fer una gran inversió de ment comencem parlant de la críti Pel que fa a l'abast cronolò temps en investigar altres aspectes ca situació mundial, amb l'espe gic, l'idea inicial era estudiar el se com si hi havia o no feudalisme al rança que la guerra no esclatarà, gle XVIII, donant així continuitat Pallars, amb l'inconvenient addi aviat, la conversa deriva cap a uns a l'estudi iniciat amb la meua tesi cional que suposa investigar un pe altres conflictes i un altre escenari: de llicenciatura que, d'altra banda, riode anterior en què no ets un es el Pallars. fou una prospecció per a veure les pecialista. Josep, que inicià els seus estu possibilitats de recerca. Fou justa Resumint, però, podria dir dis sobre el Pallars amb la Tesi de ment per això que em vaig adonar que, tot i que es valoren alguns an llicenciatura: El «Pallars Mitjà» en de la trascendencia de les terres co tecedents dels segles XII i XIII, la el siglo XVIII: un caso (¡'estanca munals al Pallars, a partir de les recerca s'inicia amb l'anàlisi de les miento, està enllestint actualment respostes de 1716; per tot el qual conseqüències de la crisi baix- la tesi doctoral, també sobre el Pa l'objectiu inicial de la tesi fou edieval per al Comtat del Pallars, llars. l'anàlisi de les terres comunals. per estudiar a partir d'aquí, com Quin és l'abast temàtic i cro Posteriorment, aquest objectiu s'estructura l'organització senyo nològic de la teua recerca? s'ha anat ampliant a d'altres àm rial, el pagament de les rendes, sí Quant a l'abast temàtic, et bits, com ja te he dit. Això explica els pagesos són lliures o no,... I pel diré que estudio tres aspectes: El que hagi hagut de retrocedir en la que fa a l'acotació cronològica per règim senyorial al Pallars (bàsica recerca fins als segles XIV i XV, l'altre extrem de la recerca, lo lògic ment el Marquesat de Pallars), les una mica a contracor. seria acabar amb la Revolució comunitats pageses i la seua evolu Potser ho dius perquè t'has Francesa, o si es vol, el 1808, abans ció des del segle XV aproximada vist obligat a abastar un periode de la Guerra del Francès, però, em ment fins al 1808 i, finalment, el tan ampli degut al gran buit histo- ^, trobo que a l'estudiar un tema com que en podriem dir recursos natu riogràfic, és a dir, a la manca de els béns comunals, he d'anar una rals (boscos, pastures, la sal de monografies que estudiessin mica més enllà, i és per això que in Gerri, el carbó, les fargues,...), aquests períodes anteriors? trodueixo un apèndix en què s'ex més concretament, tres boscos: el Sí, exactament, el gran proble plica la desamortització, és a dir, Bosc dels Tres Comuns de Rialp, el ma amb que em vaig trobar des en poques paraules, com al llarg LA PIPIDA del segle XIX els pobles van per La Catalunya dins l'Espanya xiu de Pallars a l'Arxiu dels Ducs dent les terres comunals. Moderna de P. Vilar és, sens dub (!'• Medinaceli i després de parlar- La magnitut, tant cronològica te, una de les obres que millor estu ho amb la Doctora Eva Serra, que com temàtica de la teva recerca dia bona part d'aquest periode per és la directora de la meua tesi, vaig —que a anat comportant un aug a tot Catalunya. Els resultats de la decidir d'anar-hi. Es tracta d'un ment considerable en la seua dura teua recerca confirmen o bé qües• arxiu molt important per a estudiar da—, ens està provocant, als qui tionen les aportacions de Vilar per aquest periode. estem esperant el resultat final, ve aquesta zona? Tota aquesta recerca de docu ritables problemes d'ansietat... Bé, de fet, Vilar, tampoc ens mentació s'ha de dir que l'has ha Ja, ja, sí, la veritat és que són diu massa cosses d'aquesta zona; gut de realitzar durant els períodes ja molts anys de recerca. Vaig co en tot cas el que potser es qüestiona de vacances. mençar la Tesi l'any 1981. El que és la situació demogràfica del Pa Sí, és clar, durant els estius, ja passa és que, a més del que t'he dit, llars al segle XVI. Al segre XV, que he de combinar-ho amb la hi ha un problema addicional de després de 30 anys de guerres, el meua feina. manca de documentació i de dis Pallars queda molt despoblat i de Es podria dir que has consta persió i localització d'aquesta.