MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
4.6. Mapes de fluxos econòmics per sectors d’activitat comercial:
A partir de les dades secundàries recollides de les diferents fonts existents i de les dades primàries analitzades de les persones de la comarca que s’han brindat a facilitar informació empresarial, ens permet dibuixar els diferents mapes de fluxos corresponents per sectors econòmics.
Farem ús del següent mapa de la comarca del Pallars Jussà colindant amb les comarques properes:
A L T A R I B A G O R Ç A
La Torre de Cabdella
Sarroca P A L L A R S de Bellera S O B I R À
Senterada
P A L L A R S J U S S À La Pobla de Segur
El Pont de Claverol (Conca de Dalt) Salàs de Pallars
Talarn Abella de la Conca Tremp
Gavet de Isona Guàrdia de Tremp La Conca (Isona i Conca Dellà)
Sant Esteve de la Sarga Llimiana
L A N O G U E R A N
INFORME 34 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
A més utilitzarem les següents tipologies de llegenda per a marcar els diferents transvasaments econòmics (entrades i sortides) que es produeixen en el decurs de cada sector econòmic:
Entrades de productes a la comarca del Pallars Jussà.
Intercanvis de productes dins de la pròpia comarca.
Sortides de la pròpia comarca cap les comarques veïnes.
Sortides de la pròpia comarca cap d’altres indrets.
INFORME 35 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR ECONÒMIC DE LA CONSTRUCCIÓ:
o És el sector més castigat. Gairebé l’activitat ha baixat un 50%. o En aquests moments s’està substituint l’obra pública per la obra privada fent alguna que altra rehabilitació. o És l’activitat que més ha sofert l’actual situació de la crisi, i per tant hi ha moltes empreses amb un mínim d’activitat. o Segons dades facilitades per Institut Estadística de Catalunya a l’any 2009 aquesta era el panorama d’habitatge d’obra nova a la nostra comarca.
Qualificacions definitives habitatges VPO 29 Cèdules habitabilitat habitatge lliure 236 Certificats finals d'obra col·legi aparelladors 147
A L T A R I B A G O R Ç A o És un dels sector amb una forta dependència de transport per carretera. I,
LaLa TorrTorree dede CabdeCabdellalla que suposa un cost important a imputar al preu del producte final. SarrocaSarrS ocaa P A L L A R S dede BBelleraelleraa S O B I R À
SenteradaSenterada o En aquests moments no solament es P A L L A R S J U S S À compta amb empreses del territori sinó La PoblaPoblobbblabllal dee Segur
ElEl Pont de Claverol (Conca(Conca de DaltDalt)) que cada cop més hi ha empreses que SalàsSalàalàs de PaPPallarsaalllarlaarsrs venen a oferir en els seus serveis d’altres TalarnTalarn Abella de la ConcaConca Trempmpp zones.
Gavet de IsonaIsona GuàrdiaGuàrdia de TrempTremp LaLa ConcConcaa (Isona(Isona i Conca Dellà)Dellà) o El càlcul econòmic d’aquest sector és
Sant EstEsteveeve de la SarSargaga LlimianaLlimiana conseqüència de dades extretes de les empreses entrevistades, de les dades del L A N O G U E R A N sector, dels marges comercials dels
INFORME 36 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
productes comprats, i dels volums mitjos d’ingressos per aquest tipus d’estructures empresarials.
o Pel que fa als transvasaments econòmics el sector de la construcció genera: x Entrades de volum de negoci per valor de: 137.000.000,00 euros. x Sortida de volum de negoci per valor de: 230.000.000,00 euros.
o Es genera activitat més allà de la pròpia comarca, sent a les comarques veïnes: Pallars Sobirà, Val d’Aran i Alta Ribagorça.
INFORME 37 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR AA.PP, Sanitat i Ensenyament privat i públic:
Dades rellevants quan a salut: Les dades que a continuació presentem han estat estretes de l’informe de Constitució del Consorci del Govern Territorial del Pallars. Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
La visió territorial quan a la sanitat a Catalunya és divideix en 7 regions sanitàries i 37 governs territorials de Salut. La nostra comarca esta immersa en la regió sanitària de l’Alt Pirineu i Aran, i dins del Govern Territorial de Salut del Pallars (GTS).
La regió sanitària de l’Alt Pirineu i Aran inclou les comarques de la Cerdanya, Alt Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alta Ribagorça i Val d’Aran.
La GTS del Pallars dona servei a 19.000 habitants, representa el 27,34% de la població Alt Pirineu i Aran i el 0,25% de la població de Catalunya. La GTS del Pallars inclou 29 municipis; dels quals 14 pertanyen al Pallars Jussà. Entre els municipis de Tremp, La Pobla de Segur i Sort es concentra el 64% de la població del GTS Pallars. L’àrea bàsica de salut (ABS) del Pallars Jussà inclou l’ABS de Tremp compta amb 8.491 habitants i l’ABS de La Pobla de Segur amb 4.343 habitants. L’ABS de La Pobla de Segur inclou els següents municipis: La Pobla de Segur, La Torre de Capdella, Sarroca de Bellera, Senterada, Salàs de Pallars i la Conca de Dalt. L’ABS de Tremp agrupa els municipis de: Tremp, Talarn, Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, Llimiana, Gavet de la Conca, Isona i Concs Dellà, Abella de la Conca.
INFORME 38 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
L’índex d’embelliment del Pallars és de 178,67 (menors de 64 anys i majors de 15 anys), sent la més alta de l’Alt Pirineu i Aran. La mitjana catalana és de 105,45. Hi ha un alt ús dels serveis sanitaris a la nostra comarca.
A continuació es mostra aquesta afirmació a través dels dos quadres on hi consten els indicadors principals d’utilització dels serveis sanitaris:
Indicadors d'utilització de serveis sanitaris (1)
GTS Alt Pirineu i INDICADORS GTS Pallars Aran Catalunya
% de població que declara disposar de doble cobertura sanitària 27,8% 30,0% 26,4% % de població que declara haver visitat un professional de la salut el darrer any 88,1% 89,1% 87,5% % de població que declara haver visitat un professional de la salut els darrers 15 dies 14,8% 17,1% 23,2% % de població que declara haver visitat el seu metge de capçalera en el darrer any 76,2% 73,2% 72,2% % de població que declara haver visitat el seu professional d'infermeria en el darrer any 15,8% 15,4% 17,8% % de població que declara haver visitat el seu ginecòleg en el darrer any 45,3% 46,2% 45,4% Freqüentació de visites per habitant i any al metge de capçalera d'atenció primària 7,6% 5,5% 4,3%
Les caselles ombrejades indiquen diferències estadísticament significatives respecte a la mitjana de Catalunya Font: Departament de Salut: Enquesta de salut de Catalunya 2006 Indicadors d'utilització de serveis sanitaris (2)
GTS Alt Pirineu i INDICADORS GTS Pallars Aran Catalunya % de població que declara haver fet alguna consulta a un professional farmacèutic per motius de salut en els darrers 15 dies 6,2% 5,3% 9,5% % de població que declara haver pres medicaments en els dos darrers dies 57,5% 57,9% 61,3% Taxa d'hospitalització d'aguts de població total per 1.000 habitants 107,8% 114,2% 99,7% Taxa d'hospitalització pediàtrica per 1.000 habitants 48,4% 73,6% 66,0% % de població que declara haver estat hospitalitzada en el darrer any 8,5% 8,7% 9,1% % de població que declara haver visitat urgències en el darrer any 20,9% 27,8% 31,5% % de població que ha anat a urgències d'un hospital públic entre les persones que han anat a urgències en el darrer any 70,4% 87,6% 63,1% % de població satisfeta amb els serveis sanitaris públics utilitzats 88,9% 86,0% 79,7%
Les caselles ombrejades indiquen diferències estadísticament significatives respecte a la mitjana de Catalunya Font: Departament de Salut: Enquesta de salut de Catalunya 2006
INFORME 39 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
Els residents al GTS Pallars presenten unes taxes d’hospitalització elevades, per sobre de les de Catalunya, un cop s’han eliminat les diferències per edat i sexe. Com succeeix en la resta de comarques de la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran, aquest fenomen no és aliè a la proximitat i dimensió de l’oferta hospitalària del territori.
També es presenta el mapa de recursos sanitaris per als diferents municipis existents en el Pallars Jussà:
MUNICIPI RECURS SANITARI POBLACIONS Castell de Mur Consultori local Guàrdia de Noguera Gavet de la Conca Consultori local Gavet, S. Miquel de la Vall, S. Salvador de Toló Isona i Conca Dellà Consultori local Conques, Figuerola, Isona, Orcau, S. Romà d’Abella La Pobla de Segur Centre de Salut La Pobla de Segur Rehabilitació La Pobla de Segur La Torre de Capdella Consultori local Espui, La Pobleta de Bellveí Llimiana Consultori local Llimiana Salàs de Pallars Consultori local Salàs de Pallars Senterada Consultori local Senterada Talarn Consultori local Talarn Tremp Centre de Salut Tremp Consultori local Palau, Puigcercós, Suterranya, Vilamitjana Hospital Comarcal del Pallars Centre sociosanitari Centre de salut mental Rehabilitació Radiologia
Així com també el nombre de professionals sanitaris al Pallars. No es disposa dels desglossament de forma separada:
INFORME 40 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
Atenció Atenció a la Atenció Atenció Sociosanitàr Salut Protecció NOMBRE DE PROFESSIONALS Primària Hospitalària ia Mental de la Salut TOTAL
Metges 36 (1) 33 2 4 (2) 035
Infermeres 36 46 6 0 0 88
Llevadores 2 1 0 0 0 3
Treballadors socials311005
Auxiliars d'infermeria 2 26 4 0 0 32
Veterinaris 0 0 0 0 4 4
Farmacèutics 0 2 0 0 4 6
Personal de suport 19 38 0 0 0 57
Tècnics de transport 59 0 0 0 0 59
TOTAL 121 147 13 0 8 289
(1) Inclou metges de família, ADP, atenció continuada, pediatres i odontòlegs (2) Inclou psiquiatres i psicòlegs No inclou personal d'oficines de farmàcia ni ortopèdies
Font: Elaborat a partir de les dades facilitades per les entitats proveïdores
Si ens centrem amb els llocs de treball de metges i infermers d’atenció primària per 1.000 habitants ens adonem de l’índex elevat de professionals sanitari que tenim a la comarca del Pallars Jussà en comparació amb Catalunya.
INFORME 41 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
LLOCS DE TREBALL DE METGES I INFERMERS D'ATENCIÓ PRIMÀRIA PER 1.000 HAB. Metges (1) Infermers
ABS Tremp 14,6 14,6
ABS La Pobla de segur 21,1 21,1
ABS Pallars Sobirà 25,4 25,4
GTS Pallars Jussà - Pallars Sobirà 19,6 19,6
Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran 15,0 12,1
Catalunya 7,9 6,7
(1) Metges: inclou metges generals, pediatres i odontòlegs
Font: Memòria CatSalut 2007 i Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran
DESPESA CORRENT (la despesa corrent correspon al GTS Pallars Jussà-Pallars Sobirà) 2009 Pallars Línia Assistencial 2009 Jussà Atenció primària 6.567.909,01 4.597.536,31 Atenció hospitalària 8.704.202,12 6.092.941,48 Atenció sociosanitària 750.868,75 525.608,13 Atenció a la salut mental 399.171,18 279.419,83 Transport sanitari 4.482.815,67 3.137.970,97 Diàlisi 95.140,42 66.598,29 Rehabilitació 306.274,42 214.392,09 Farmàcia (receptes) 5.703.822,45 3.992.675,72 Prestacions ortoprotètiques 63.916,14 44.741,30 Oxigenoteràpia domiciliària 74.641,59 52.249,11 Lliuraments per desplaçaments 512.463,23 358.724,26 Consultoris Locals 51.529,62 36.070,73 Total 27.712.754,60 19.398.928,22
INFORME 42 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
INVERSIONS (la despesa en inversió correspon al Pallars Jussà, tot i que la inversió pot afectar a més territori)
Període Centre Actuació inversió Pressupost Obra i Consultoris locals Pallars Jussà 2008-2010 60.505,42 equipament CAP Pobla de Segur Nou centre 2009 3.209.987,00 Agència Protecció de la Salut Seu regional 2009 150.840,00 Nou TAC, aparell Hospital del Pallars RX digital i CR 2009 491.000,00 digitalitzador Total 3.912.332,42
Dades significatives quan a la protecció de la salut: La protecció de la salut és el conjunt d’actuacions de les administracions sanitàries destinades a preservar la salut de la població davant dels agents físics, químics i biològics presents en el medi. Els recursos humans destinats al Pallars quan a la protecció de la salut són els que al quadre adjunt s’indica:
RECURSOS HUMANS. Protecció de la Salut NOMBRE
Veterinaris 4
Farmacèutics 4
Metges 7
Diplomats universitaris en Infermeria 8
TOTAL 23
Font: Departament de Salut. Agència de Protecció de la Salut, 2007
A continuació es mostra un quadre amb el nombre d’indústries alimentàries (segons el nombre d’establiments inscrits en el Registre Sanitari d’Indústries i INFORME 43 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
Productes Alimentaris de Catalunya) existents al Pallars i el nombre de controls realitzats en un període de temps anual:
INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA (*) Número GTS Pallars (Govern Territorial de Salut) Cens controls
Escorxadors 5 764
Carns i derivats 29 1.121
Ous i derivats 5 20
Llet i derivats 6 284
Farines i derivats 28 39
Altres 38 38
TOTAL 111 2.266
(*) establiments inscrits en el Registre Sanitari d'Indústries i Productes Alimentaris de Catalunya Font: Departament de Salut. Agència de Protecció de la Salut, 2007
Pel que fa al quadre que a continuació s’apunta, mostra el nombre de control de sacrificis als escorxadors:
Control de sacrificis als escorxadors Número GTS Pallars (Govern Territorial de Salut) controls
Bovins 932
Porcins 1.925
Ovins i cabrums 12.358
Equins 60
Conills 281.291
TOTAL 296.566
Font: Departament de Salut. Agència de Protecció de la Salut, 2007 INFORME 44 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
Quan al següent quadre es vol remarca el nombre d’instal·lacions ambientals existents que requereixen d’un control exhaustiu per a la protecció de la salut:
Instal·lacions ambientals Número GTS Pallars (Govern Territorial de Salut) Cens controls
Xarxes de subministrament d'aigua 249 2.424
Entitats gestores d'aigües de consum 67 63
Instal·lacions per control de legionel·la (*) 11 10
Cubes de transport d'aigua 3 2
Establiments i serveis de plaguicides 8 0
TOTAL 338 2.499
(*) torres de refrigració, condensadors evaporatius i altres Font: Departament de Salut. Agència de Protecció de la Salut, 2007
I, finalment el següent quadre mostra aquells espais públics que necessiten d’un control exhaustiu per a garantir la cura de la salut:
Establiments i centres de venda o servei al consumidor final Número GTS Pallars (Govern Territorial de Salut) Cens controls
Menjadors col·lectius 226 217
Menjadors col·lectius d'alt risc (*) 21 43
Bars 86 59
Càmpings i allotjaments infantils i juvenils 42 69
Venda al detall 143 82
Elaboradors minoristes 54 113
TOTAL 572 583
(*) escoles bressol, escoles, centres per a disminuits, centres penitenciaris, residències geriàtriques, hospitals, etc. Font: Departament de Salut. Agència de Protecció de la Salut, 2007
INFORME 45 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
Fruit d’aquesta informació detallada i analitzada, i tenint en compte les altres entrades d’altres administracions públiques que existeixen al Pallars Jussà genera un transvasament econòmic següent:
x Hi ha una despesa corrent quan A L T A R I B A G O R Ç A a la línia sanitària de: 44.300.000,00 euros.
La Torre • I, una inversió en actius de Cabdella fixes de: 4.000.000,00 Sarroca P A L L A R S de Bellera S O B I R À euros.
Senterada
• Les partides de diners que P A L L A R S J U S S À La Pobla de Segur
El Pont de Claverol entren a la Comarca són per a (Conca de Dalt) Salàs de Pallars finançar circulant i fix de les Talarn Abella de la Conca competències en sanitat, i un Tremp percentatge altament Gavet de Isona Guàrdia de Tremp La Conca (Isona i Conca Dellà) significatiu d’aquests diners
Sant Esteve de la Sarga Llimiana resten a la mateixa, es podria parlar d’un 75%. L A N O G U E R A N
• La partida més important és l’Hospital de Tremp, dona servei als dos Pallars i a l’Alta Ribagorça.
Dades claus d’educació: El departament d’Educació es gestiona per anys acadèmics però la seva comptabilitat és duta a terme per anys naturals. Comporta certs problemes d’encaix per poder parlar de dades coordenades, i a més tenint en compte que les inversions poden ser imputades a diferents anys segons la partida pressupostària i el nivell d’execució.
INFORME 46 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
Relació de Centres de titularitat del Departament d’Educació:
o Institut La Pobla de Segur (La Pobla de Segur). Centre on s’imparteix l’especialitat d’esports d’hivern.
o Institut de Tremp (Tremp). Centre públic d'educació secundària. Els serveis educatius dels Pallars s’integren dins de l’Institut de Tremp.
o Escola Els Raiers (La Pobla de Segur). Centre d’educació infantil i primària.
o Escola Valldeflors (Tremp). Centre docent públic d'educació primària.
o CFA (Centre Formació Adults. Tremp).
o Escola La Vall Fosca (La Plana de Mont-rós). Centre d’educació infantil i primària.
o Escola Aeso (Isona).
o EOI (Escola Oficial d’Idiomes.Tremp).
Relació de Centres de titularitat municipal o privada:
o Col·legi Mª Immaculada (Tremp). Centre d’educació infantil, primària i secundària.
o Llar d’infants Mª Immaculada (Tremp).
o Llar d’infants Els Minairons (Tremp).
o Llar d’Infants Municipal l’Estel (Tremp).
o Llar d’Infants Municipal Els Bolets (La Pobla de Segur).
o Llar d’Infants Municipal de La Torre de Capdella (La Plana de Mont-rós).
o Llar d’Infants Municipal d’Isona (Isona).
o Escola Municipal de Música (Tremp).
Quan als centres de titularitat del Departament d’Educació: o Cada centre té assignada una quantitat diferent, essent molt superior la dels dos instituts perquè els edificis són del Departament i es paguen tots els consums i les petites reparacions.
o Hi ha una previsió de despesa global aproximada de 390.000,00 euros.
o El cost total del personal docent i no docent suposa un total de 6.629.750 euros a l’any.
INFORME 47 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
o Les inversions en actiu fix s’acostuma a fer mitjançant concurs públic. Per sota de 50.000,00 euros no cal haver-hi concurs i, se sol demanar diferents pressupostos a industrials i/o comercials de la comarca:
x Tot i sent difícil imputar les inversions realitzades en un any en concret segons hem comentat podem establir un valor total de 5.556.954,29 euros aproximadament.
Respecte als centres de titularitat municipal o privada: o Els consums de llum i gas de les escoles i del Centre de Formació d’Adults són a compte de cada ajuntament, propietari de l’edifici.
o Disposen d’un concret econòmic per despeses de manteniment per unitat de formació i per nombre d’alumnes matriculats:
x L’import global que reben tots aquests centres del Departament d’Educació és d’uns 1.458.394.28 euros.
o Hi ha previstes unes subvencions per inversions en la Llar d’Infants Municipal d’Isona (Isona), en la Llar d’Infants Municipal Els Bolets (La Pobla de Segur), i en la Llar d’Infants Municipal l’Estel (Tremp) per un import total de 985.000,00 euros. Les dues primeres les seves millores entren en funcionament a setembre de 2010, i la tercera ha rebut una resolució favorable i esta pendent d’execució.
Respecte a la gestió del menjador i del transport escolar s’encarrega el Consell Comarcal. Hi ha un conveni signat per l’aportació del Departament d’un import aproximat d’un milió d’euros.
INFORME 48 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
Curs 2008-09 Resum de Centres
Centres d'ensenyament de règim general i especial segons els nivells que imparteixen
Infantil Exclusius Primària Educació Total centres infantil Infantil Primària Secundària Secundària Especial SECTOR PÚBLIC Catalunya 3.061 758 1.671 566 2 64 Lleida 375 108 209 51 0 7 Pallars Jussà 14 3 6 4 0 1
SECTOR PRIVAT Catalunya 1358 577 121 117 478 65 Lleida 50 15 6 5 19 5 Pallars Jussà 2 1 0 0 1 0
TOTAL CENTRES Catalunya 4.419 1.335 1.792 683 480 129 Lleida 425 123 215 56 19 12 Pallars Jussà 16 4 6 4 1 1
% centres Pallars Jussà sobre total Catalunya 0,36% 0,30% 0,33% 0,59% 0,21% 0,78% % centres Pallars Jussà sobre total Lleida 3,76% 3,25% 2,79% 7,14% 5,26% 8,33%
Font: Departament d'Educació. Servei d'indicadors i Estadística. Estadística de l'Educació
INFORME 49 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
Curs 2008-09 Nombre d'alumnes
Centres d'ensenyament de règim general i especial segons els nivells que imparteixen
sector sector públic privat Exclusius Infantil (1r cicle) 91 33 Exclusius Infantil (2n cicle) 258 76 Educació primària 522 129 ESO 359 94 Batxillerat 139 0 CF Grau mitjà 228 0 CF Grau superior 53 0 Total alumnes Pallars Jussà 1.650 332
Total alumnes Catalunya 747.666 427.703 % alumnes Pallars Jussà sobre total Catalunya 0,22% 0,08%
Font: Departament d'Educació. Servei d'indicadors i Estadística. Estadística de l'Educació
Centres de titularitat del departament d'Educació
Nombre professorat 165,75 Nombre personal d'administració i serveis 15,5 Cost personal docent i no docent 6.629.750,00 Despeses manteniment 390.000,00
Inversions totals 5.556.954,29
Centres de titularitat municipal o privada
Concert econòmic 1.458.394,28
Altres conceptes 1.000.000,00
INFORME 50 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
Aran d’aquesta informació detallada i analitzada la partida d’educació genera al Pallars Jussà un transvasament econòmic de: x Hi ha una despesa corrent quan
a la línia educativa de: A L T A R I B A G O R Ç A 9.500.000,00 euros. • I, una inversió en actius
La Torre fixes de: 5.600.0000,00 de Cabdella euros. Sarroca P A L L A R S de Bellera S O B I R À
Senterada • Les partides de diners que entren a la Comarca són per a P A L L A R S J U S S À La Pobla de Segur
El Pont de Claverol finançar circulant i fix de les (Conca de Dalt) Salàs de Pallars competències en educació, i un Talarn Abella de la Conca percentatge altament Tremp significatiu d’aquests diners Gavet de Isona Guàrdia de Tremp La Conca (Isona i Conca Dellà) resten a la mateixa.
Sant Esteve de la Sarga Llimiana
L A N O G U E R A N
INFORME 51 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR COMERÇ AL DETALL I SERVEIS:
Un analitzats els codis CNAE’s adaptats a la comarca i segons la classificació realitzada pel Serveis d’Estudis de Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa, les dades aparegudes en l’Institut d’Estadística de Catalunya, i d’altres dades d’elaboració pròpia de la consultora encarregada del treball s’ha cregut oportú afegir en aquest les empreses vinculades al comerç al detall i reparació, immobiliàries i serveis a empreses, i altres activitats socials i de serveis.
El càlcul econòmic d’aquest sector es basa en el nombre d’empreses existents al Pallars Jussà amb el marge brut de compra dels seus productes i amb els rendiments mitjos per metre quadrat d’espai de venda tenint en compte l’índex comercial assignat.
NOTA: En aquest mapa de fluxos s’han tingut en compte els sectors econòmics del comerç i reparació, així com els sectors de les immobiliàries i serveis d’empresa, i d’altres activitats socials i serveis.
INFORME 52 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
o És el sector econòmic que genera més A L T A R I B A G O R Ç A atractivitat tant per dins de la comarca com per la seva àrea d’influència, sobretot cap al Pallars Sobirà. La Torre de Cabdella o Tremp actua com un veritable centre de
Sarroca P A L L A R S de Bellera S O B I R À comerç i de serveis dels Pallars.
SenteradaSenterada o Depèn força de la compra de producte fora de la comarca el que comporta P A L L A R S J U S S À LaL PPoblaoblaob dee SeSSeguSegurr imputar un cost de transport al producte ElEl Pont de Claverol (Conca(Conca de DaltDalt)) SalàsSalàalàlàlàsà de PPallarsrs significatiu.
TalarnTTalarn o La potencialitat que genera aquest sector AbellaAbella de la ConcaConca Trempmpp és de:
Gavet de IsonaIsona GuàrdiaGuàrdia de TremTrempp LaLa ConcConcaa (Isona(Isona i Conca Dellà)Dellà) Entrada de volum de negoci:
Sant Esteve ddee la SarSargaga LlimianaLlimiana 41.000.000,00€. Sortida de volum de negoci: L A N O G U E R A N 95.800.000,00€.
INFORME 53 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR EMPRESES HOTELERES:
S’inclou les empreses vinculades al turisme d’allotjament i manutenció: hotels, càmpings, restaurants, cases rurals, ...
En aquests moments és un sector cabdal en l’economia d’aquesta comarca. Hi ha un interès econòmic i empresarial en donar a conèixer la diversitat d’entorns naturals que un turista pot gaudir al desplaçar-se al Pallars Jussà.
Aquest sector genera una atractivitat supramunicipal quan a l’atracció de gent de fora de la comarca que compra uns serveis oferts pels empresaris del sector. Els empresaris del sector produeixen uns serveis que ven a la gent que es desplaça de fora de les nostres contrades, i compra producte per donar part del servei.
A L T A R I B A G O R Ç A o L’atractiu turístic i econòmic que proporciona aquest sector a la
La Torre totalitat de la comarca és de Cabdella aproximadament: Sarroca P A L L A R S de Bellera S O B I R À
SenteradaSenterada Entrades de volum de P A L L A R S JJU U S S À LaL PoblaPoobbla ddee SSegSegurur negoci i producció del ElE PontPont de CClaverollaaavvever (Conca((CCConca de DaDalt)Dalltt)t SalàsSSaaalllààsà de PPalPallarslarsrs servei: 37.000.000,00€
TalarnTTaaalllarn Abella de la Conca Tremp Generació interna de volum
Isona de negoci: 55.500.600,00€. Gavet de Guàrdiadia de Tremp La Conca (Isona i Conca Dellà) NOTA: en aquest cas la visualització en el mapa de les Sant Estevesteve de la SarSargaga Llimiana entrades i sortides és diferent. Es compra producte de fora
L A N O G U E R A N per cobrir part del servei que el sector ofereix als seus clients (fletxa negra), i produeix aquest servei dins de la comarca (fletxa vermella), i ven el servei als seus clients quan aquests pernocten a casa seva (es podria incloure també dins de la fletxa vermella). INFORME 54 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR EMPRESES PYMES:
Una part de les empreses incloses en aquest apartat són empreses que donen serveis a la pròpia comarca però depenen de la compra de producte de fora per afegir valor al seu producte fabricat.
I, una altra part d’elles, són aquells empreses que són o poden ser en aquests moments un potencial significatiu per l’economia d’aquesta comarca; ens referim a la indústria alimentària.
Hi ha empreses amb força notorietat que afegeixen valor al seu producte final fent ús de matèries primàries i ecològiques, així com la transformació i venda de productes.
A L T A Són relativament poques les R I B A G O R Ç A empreses que constitueixen aquest grup, per tant el seu La Torre de Cabdella volum de negoci és Sarroca P A L L A R S representatiu però no de Bellera S O B I R À significatiu. Senterada
P A L L A R S J U S S À La Pobla de Segur Les dades de negoci El Pont de Claverol (Conca de Dalt) Salàs de Pallars presentades per aquest grup
Talarn Abella de la Conca generen unes entrades per Tremp import d’uns 34.000.000 Gavet de Isona Guàrdia de Tremp euros i unes sortides La Conca (Isona i ConcaC Dellà) aproximades de 51.100.000 Sant Esteveve de la SarSargaga Llimiana euros. L A N O G U E R A N
INFORME 55 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
NOTA: En aquest mapa de fluxos s’han tingut en compte els sectors econòmics de: metal·lúrgica i productes metàl·lics, indústries manufactureres diverses, fusta (sector industrial) i, aliments, begudes i tabacs (indústria càrnica, làctea i aliments per animals).
INFORME 56 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR TRANSPORT:
o Només hi ha una empresa que pugui ser útil avui per avui a les necessitats de la comarca, Integra 2, a banda d’algunes de les empreses que disposen de la seva flota de transport, i d’altres que disposen d’aquesta ruta. o Aquesta empresa Integra 2 disposa de camió refrigerat especialitzat
PALPAPALLARSALALLARLAL S amb dos serveis diaris. Gairebé mai Zaragozaa JUSJUSSÀSÀSÀ TrempTreemmp poden fer transport bidireccional. Madrid o La despesa de transport és molt LleidaLleida important en totes i cada una de
BarcelonaBarc les empreses de la comarca, suposa aproximadament entre un 15-20% del total de les despeses. o El cost global de transport per part de les empreses és d’uns 8.623.000,00 euros.
Partida clau en la compta d’explotació de totes les empreses del Pallars Jussà. A més, els camions que transporten productes, sobretot de sortida de la comarca no acostumen a anar plens els camions.
Comportaria una reflexió sobre economies d’escala quan al transport de retorn per enviar producte local fora. No hi ha comunicació logístic amb els empresaris del territori. INFORME 57 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR ENERGIA: o És un sector econòmic i estratègic per la comarca. o Cal tenir en compte que és un sector que provoca millores en el PIB de la comarca i, pot disvirtuar la realitzat econòmica. o Es produeix energia a la zona però es comercialitza per empreses de fora. o La gent del Pallars disposa encara d’uns certs privilegis en el consum d’energia elèctrica. o El flux econòmic produït per aquest sector és el següent: Producció en les centrals: 8.522.590 KWH/any Energia que s’exporta fora de la comarca: 58.900.000 KWH Es parla d’un preu mig de partida des de la central de 43,55€/MWH però davant del lliure mercat actual es fa difícil concretar un preu mig final de comercialització. A més és fa difícil saber quina resta a la comarca per consum intern, i quina és ven.
PALLARS Zaragoza JUSSÀ Tremp
Madrid
LleidaLleiddaa
BarcelonaBarcelonna
INFORME 58 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR EMPRESES AGRARI I RAMADER:
LA RENDA AGRÀRIA CATALANA DE L’ANY 2009
La renda agrària, a preus corrents, presenta un increment d’un 6,6% respecte a l’any 2008. Aquest augment és conseqüència del fort descens del valor dels consums intermedis (-14,0%); ja que la variació del valor de la producció final agrària (PFA) no ha estat positiva (- 6,6%).
La inferior despesa en consums intermedis (-14,0%) es deu a la forta baixada del preu pagat mig dels inputs que ha disminuït des del 2008 un -12,6%. El major impacte resulta de la caiguda del preu dels aliments per a bestiar (15,7%), concretament dels pinsos compostos.
La disminució del -6,6% de la PFA, s’ha produït degut al descens del valor de la producció agrícola (-13,4%) i ramadera (-2,7%). Degut al pes que te la ramaderia a Catalunya (62,8%) la caiguda provocada per l’agricultura s’ha vist una mica esmorteïda.
El minvament del valor de la producció ramadera te la raó de ser en la disminució del valor de la producció de llet i del boví de carn.
PRODUCCIÓ La collita extraordinària dels cereals que ha fet augmentar la producció un +49,6%. Els conreus amb més increment de producció son l’ordi (+121,8%) i el blat (+73,3%). Els preus no han acompanyat a la producció i ha esdevingut una caiguda generalitzada (-19,0%) amb l’excepció del preu de l’arròs (+21,0%). Tanmateix, el resultat final és d’un increment en el valor de la producció del +18,5%.
INFORME 59 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
Cal mencionar també l’increment de la producció de plantes industrials (+23,2%), plantes farratgeres (+17,3%), encara que aquestes contribueixen en menor proporció en la producció agrícola. Els preus no han tingut una bona evolució amb baixades del -30,6%.
En el cas del vi i most la producció s’ha mantingut pràcticament constant, però l’increment del preu percebut (+5,0%) ha beneficiat el valor de la producció que incrementa un +6,4%.
La producció d’oli d’oliva ha incrementat un +67,9% mentre el preu ha baixat un -21,6% resultant un increment del valor de la producció del 27,4%.
En la producció ramadera, el porquí, principal sector agrari de Catalunya (35,0%), presenta un lleuger augment del valor de la producció (+1,0%), al qual contribueix l’increment en la quantitat produïda (+5,1%). El preu percebut ha disminuït un -3,9%.
Altres sectors que experimenten un comportament positiu del valor de la producció és sobretot el sector dels ous (+17,1%) i, en menor proporció, el de l’aviram (+2,6%) i el cunícola (+1,5%). En el cas dels ous el valor s’eleva a causa d’un notable increment tant en la quantitat produïda (+9,9%) com en el preu percebut (+6,6%). En els altres casos el preu s’ha mantingut constant i, per tant, el creixement del valor de la producció s’explica per l’augment de la quantitat produïda.
En el cas de l’oví i cabrum, el valor de la producció es manté constant. S’observa un petit descens en la quantitat produïda (-2,9%) que es compensa amb l’increment del preu percebut (+2,3%).
La resta de sectors mostren una evolució negativa. En el cas de la llet tant la producció (-7,2%) com el preu (-20,8%) han sofert una notable caiguda, resultant una disminució del valor de la producció d’un -26,3%. INFORME 60 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
En el cas del boví de carn, que ocupa la tercera posició en la producció ramadera per darrera de l’aviram, la pujada dels preus (+2,4%) no ha arribat a compensar la baixada de la producció esdevinguda (-18,4%) i, per tant, el valor de la producció s’ha reduït un -15,8%.
La producció de serveis de l’agricultura ha incrementat lleugerament el seu valor en un +1,8% gràcies principalment als tractaments fitosanitaris.
Les activitats secundàries no agràries no separables, principalment la transformació de productes agraris, han disminuït el seu valor de la producció (- 2,3%), degut bàsicament a la disminució dels preus percebuts.
CONSUMS INTERMEDIS Pel que fa als consums intermedis, la caiguda del valor dels aliments per al bestiar (-15,2%), és el que més repercussió te sobre la renda ja que el seu pes supera el 50% del total de despeses.
S’estima que el preu pagat mig dels aliments per als animals ha disminuït un - 15,7% respecte l’any 2008. Això ha repercutit en una disminució global dels costos agraris d’un -14,0%.
Quant a la resta de consums d’inputs, ordenats en funció del seu valor econòmic, destaquen la disminució del valor de l’energia, carburants i lubricants (- 29,1%), el manteniment de material (-1,8%), les despeses en fertilitzants i esmenes (-46,8%), els altres béns i serveis (-3,7%), i els serveis d’intermediació financera (-4,8%). En el cas de l’energia, carburants i lubricants, els fertilitzants i els altres béns i serveis, el motiu d’aquesta reducció del cost és el decrement dels preus pagats, que representa una disminució del - 25,3%, un -11,5% i un -3,9% respectivament.
INFORME 61 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
Les úniques despeses que han incrementat son els productes fitosanitaris (+5,5%), les despeses veterinàries (+3,6%) i els serveis agrícoles (+1,7%), en tots els casos a causa de l’increment dels preus pagats.
El valor de les amortitzacions (+1,7%) i dels altres impostos (+5,7%) han augmentat, mentre que les altres subvencions a les explotacions que s’inclouen a la renda, han minvat un -1,0%.
Dades sobre el sector agrari a la comarca del Pallars Jussà
Tot i la producció de cereals i de farratges a la comarca hi ha moments que es necessita sortir a fora per comprar-los. Hi ha necessitat de consum intern d’aquest tipus de producte.
Ens comenten que hi hauria més capacitat de produir blat de moro aquí a la Comarca però els costos de fabricació disminueixen l’interès. Hi ha certa expectació ara amb la concentració parcel·lària de regadiu podria ser una sortida.
D’altres ens comenten també la necessitat de fer cereal ecològic per un tipus de bestiar i de producte determinat; tot i que encara són baixes les xifres de superfície destinada a l’ecologia a Catalunya i Lleida. A Catalunya a data 2009 hi ha 43.585,00 ha. de superfície destinada a agricultura ecològica (3.302,43 ha a cereal), i a la demarcació de Lleida 32.461,44 ha. (1.390,24 ha a cereal). Sembla haver interès per aquest tipus de producte a la nostra comarca, alguns ramaders han d’anar també a fora a comprar-ne.
A més hem de tenir en compte el cultiu de vi i la seva repercussió a l’exterior; de diferents nivells i categories però amb possibilitats de créixer. Així com les explotacions de fruits secs; de dimensions reduïdes però que generen valor econòmic i afegit.
INFORME 62 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
Les comarques del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça representen més del 50% de la representativitat d'explotacions ramaderes ecològiques de tot Catalunya, convertint-se d'aquesta manera en el bressol ramader de la producció ecològica, amb més de 130 explotacions d'aquestes característiques. Tot i consolidar-se la producció ecològica, el principal problema d'aquestes explotacions segueix sent completar tot el cicle; producció, transformació i comercialització.
Avui per avui alguns dels punts febles de la producció ecològica són la manca d'estructures per la producció i transformació, la falta d'estructures de mercat per comercialitzar i distribuir, la manca d'emprenedoria i inversió en aquest camp i millora de la comunicació amb els espais naturals del territori.
Avui per avui al Pirineu hi ha 155 operadors que treballen amb ecològica, xifra que representa un 8% de la producció total que es fa en aquestes comarques. Seria interessant apostar per aquest producte que juntament amb d’altres productes naturals i turístics del Pirineu suposarien un nou valor afegit a aquestes contrades.
A més a la demarcació de Lleida hi ha el 31,89% de la producció ecològica de tot Catalunya. Pel que fa a sectors, el ramader és el que lidera la llista amb un 38,39%, Aquestes xifres evidencien que tot i produir molt en ecològica molts dels productes no acaben el cicle amb aquest sistema de produir. La demarcació de Lleida és una comarca ramadera per excel·lència pel que fa a la producció ecològica amb un 235 explotacions ramaderes ecològiques, i en tot Catalunya hi ha 397. Representen un total de 39.696 caps de bestiar i en tot Catalunya hi ha 76.940.
Pel que fa a les explotacions ramaderes ecològiques al Pirineu n'hi ha 112 dedicades al vaquí, 17 a l’oví, 14 al cabrú, 10 a l’equí i 1 al porcí.
Quan a la producció vegetal; 141 a pastures, prats i farratges, 132 a boscos i matolls, 27 a cereals i llegums, 14 a hortalisses i olivera, 4 a fruiters, 4 a fruits secs i 3 a tubercles. En aquesta zona es troba 9 escorxadors d'ecològica, 3 llocs on elaboren carn ecològica i 1 de formatge.
INFORME 63 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
Les comarques del Pallars Jussà i l'Alt Urgell són les que tenen més tipus diferents de productes ecològics i més diversificació. El Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça és clarament ramadera.
Mapa de fluxos del sector empreses agrari:
PALLARS Zaragoza JUSSÀ Tremp
Madrid
Lleida
BarcelonaBarcelona
o És el cereal el producte capdavanter del sector agrari a la comarca; sent per consum propi i per consum extern. o Cal tenir en compte per al càlcul del negoci generat en aquest grup l’explotació dels cultius de cereals, farratges, fusta, fruita seca i vi. o Així com la compra de productes de fora que es necessiten per a explotar aquests productes i la seva comercialització. o Hi ha un potencial creixent per la comercialització ecològica, el que implica pensar en augmentar el nombre d’explotacions agràries ecològiques.
INFORME 64 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
o El flux de negoci que genera aquest sector per la comarca és: Entrada de producte i explotació pròpia suposa un volum de negoci: 9.900.000,00€. Sortida de volum de negoci: 21.800.000,00€
INFORME 65 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
Mapa de fluxos del sector empreses ramader:
PALLARS Zaragoza JUSSÀ Tremp
Madrid Lleida
Barcelona
o És un sector clau per l’economia del Pallars Jussà; sobretot el porcí. Aquest darrerament presenta una problemàtica de preus força acusada. o És una activitat econòmica que genera negoci dins i fora de la comarca amb capacitat d’afegir valor en el propi territori. o Cal tenir en compte per al càlcul del negoci generat en aquest grup l’explotació de les granges de porcí, vaquí, oví i cabrum. o El moviment econòmic que genera és el següent: Entrada de volum de negoci: 75.700.000,00€ Sortida de volum de negoci: 88.500.000,00€ INFORME 66 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR FINANCERS:
Tot i que no hem pogut disposar de dades del sector si que ens han facilitat el tipus de moviment financer que es genera a la comarca.
El Pallars Jussà es troben vuit entitats bancàries amb divuit oficines obertures per tot el seu territori.
En aquests moments són captadors d’estalvi no de mediadors de crèdits; les activitats econòmiques són demandants de crèdits i les activitats particulars demandants de dipòsits.
Les entitats financeres han vist reduïda la seva activitat comercial; no hi ha moviment bancari, hi ha atur, hi ha menys hores extres, ... això es nota en la sol·licitud de nous productes bancaris. La gent estalvia. La majoria estalvis de termini fix ja que hi ha un elevat nombre de gent gran.
Els sectors que millor aguanten la crisi són la pagesia amb unes bones collites darrerament (cereal) i el turisme. Segons ens comenten el sector agrari funciona de la següent manera amb els diners de la collita viuen i amb els diners de la subvenció estalvien.
INFORME 67 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
5. Resum i Conclusions
Entrades de volum de Sortides de volum de negoci negoci SECTOR CONSTRUCCIÓ 137.000.000€ 230.000.000€ SECTOR AAPP Sanitat i 59.800.000€ Educació SECTOR COMERÇ 41.000.000€ 95.800.000€ DETALL I SERVEIS SECTOR HOTELERIA 37.000.000€ 55.500.000€ SECTOR EMPRESES 34.000.000€ 51.100.000€ PYMES SECTOR TRANSPORT 8.623.000€ SECTOR ENERGIA 8.522.590 kwh 58.900.900 kwh SECTOR AGRARI 9.900.000€ 21.800.000€ SECTOR RAMADER 75.700.000€ 88.500.000€
Tot i que l’actual situació econòmica la comarca del Pallars Jussà juntament amb la Noguera gaudeixen d’un PIB lleugerament positiu per damunt de la mitjana catalana i de la demarcació de Lleida.
Observant el pes de cada sector en el total del PIB Comarcal 2009 del Pallars Jussà ens adonem que el sector servei és altament important, i que provoca la seva atractivitat vers les comarques properes gaudint d’una centralitat marcada per la localitat de Tremp:
Sector Primari 12,58% Sector Indústria 10,32%
INFORME 68 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ
Sector Construcció 18,60% Sector Serveis 58,50%
Taxes reals de variació interanuals en percentatge del VAB comarcal per sectors:
Sector Primari ▲ 17,9% Sector Indústria ▲ 1,8% Sector Construcció ▼ 5,9% Sector Serveis ▲ 0,3%
Tot i la davallada del sector de la construcció encara és un dels sectors important en l’economia del Pallars.
És altament significatiu l’augment percentual del sector primari. Cal un important impuls econòmic sobretot en la traçabilitat productiva d’algun dels seus productes. Es pot planteja l’augment del cereal i de la ramaderia ecològica optant per una comercialització conjunta aprofitant sinergies i economies d’escala.
Cal vigilar l’enorme dependència exterior per l’aprovisionament de matèries fungibles i primeres pel treball diari de moltes empreses sent la logística un dels punts febles ja que perjudica el cost del producte, i per tant el seu marge.
Això implica una reflexió conjunta amb tots els operadors econòmiques del territori per donar continuïtat a l’acció en el moment de poder definir el Pallars Jussà com a centre logístic de la zona del Pirineu occidental de Catalunya. Aprofitant sinergies de carregues de transport per abaratir el cost del transport i poder ser més competitius.
INFORME 69