MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ 4.6. Mapes de fluxos econòmics per sectors d’activitat comercial: A partir de les dades secundàries recollides de les diferents fonts existents i de les dades primàries analitzades de les persones de la comarca que s’han brindat a facilitar informació empresarial, ens permet dibuixar els diferents mapes de fluxos corresponents per sectors econòmics. Farem ús del següent mapa de la comarca del Pallars Jussà colindant amb les comarques properes: A L T A R I B A G O R Ç A La Torre de Cabdella Sarroca P A L L A R S de Bellera S O B I R À Senterada P A L L A R S J U S S À La Pobla de Segur El Pont de Claverol (Conca de Dalt) Salàs de Pallars Talarn Abella de la Conca Tremp Gavet de Isona Guàrdia de Tremp La Conca (Isona i Conca Dellà) Sant Esteve de la Sarga Llimiana L A N O G U E R A N INFORME 34 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ A més utilitzarem les següents tipologies de llegenda per a marcar els diferents transvasaments econòmics (entrades i sortides) que es produeixen en el decurs de cada sector econòmic: Entrades de productes a la comarca del Pallars Jussà. Intercanvis de productes dins de la pròpia comarca. Sortides de la pròpia comarca cap les comarques veïnes. Sortides de la pròpia comarca cap d’altres indrets. INFORME 35 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR ECONÒMIC DE LA CONSTRUCCIÓ: o És el sector més castigat. Gairebé l’activitat ha baixat un 50%. o En aquests moments s’està substituint l’obra pública per la obra privada fent alguna que altra rehabilitació. o És l’activitat que més ha sofert l’actual situació de la crisi, i per tant hi ha moltes empreses amb un mínim d’activitat. o Segons dades facilitades per Institut Estadística de Catalunya a l’any 2009 aquesta era el panorama d’habitatge d’obra nova a la nostra comarca. Qualificacions definitives habitatges VPO 29 Cèdules habitabilitat habitatge lliure 236 Certificats finals d'obra col·legi aparelladors 147 A L T A R I B A G O R Ç A o És un dels sector amb una forta dependència de transport per carretera. I, LaLa TorreTorre dede CabdellaCabdella que suposa un cost important a imputar al preu del producte final. SarrocaSarrS ocaa P A L L A R S dede BelleraBelleraa S O B I R À SenteradaSenterada o En aquests moments no solament es P A L L A R S J U S S À compta amb empreses del territori sinó La PoblaPoblobbblabllal dee Segur ElEl Pont de Claverol (Conca(Conca de DaltDalt)) que cada cop més hi ha empreses que SalàsSalàalàs de PaPPallarsaalllarlaarsrs venen a oferir en els seus serveis d’altres TalarnTalarn Abella de la ConcaConca Trempmpp zones. Gavet de IsonaIsona GuàrdiaGuàrdia de TrempTremp LLaa ConcConcaa (Isona(Isona i Conca Dellà)Dellà) o El càlcul econòmic d’aquest sector és Sant EsteveEsteve de la SarSargaga LlimianaLlimiana conseqüència de dades extretes de les empreses entrevistades, de les dades del L A N O G U E R A N sector, dels marges comercials dels INFORME 36 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ productes comprats, i dels volums mitjos d’ingressos per aquest tipus d’estructures empresarials. o Pel que fa als transvasaments econòmics el sector de la construcció genera: x Entrades de volum de negoci per valor de: 137.000.000,00 euros. x Sortida de volum de negoci per valor de: 230.000.000,00 euros. o Es genera activitat més allà de la pròpia comarca, sent a les comarques veïnes: Pallars Sobirà, Val d’Aran i Alta Ribagorça. INFORME 37 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR AA.PP, Sanitat i Ensenyament privat i públic: Dades rellevants quan a salut: Les dades que a continuació presentem han estat estretes de l’informe de Constitució del Consorci del Govern Territorial del Pallars. Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. La visió territorial quan a la sanitat a Catalunya és divideix en 7 regions sanitàries i 37 governs territorials de Salut. La nostra comarca esta immersa en la regió sanitària de l’Alt Pirineu i Aran, i dins del Govern Territorial de Salut del Pallars (GTS). La regió sanitària de l’Alt Pirineu i Aran inclou les comarques de la Cerdanya, Alt Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alta Ribagorça i Val d’Aran. La GTS del Pallars dona servei a 19.000 habitants, representa el 27,34% de la població Alt Pirineu i Aran i el 0,25% de la població de Catalunya. La GTS del Pallars inclou 29 municipis; dels quals 14 pertanyen al Pallars Jussà. Entre els municipis de Tremp, La Pobla de Segur i Sort es concentra el 64% de la població del GTS Pallars. L’àrea bàsica de salut (ABS) del Pallars Jussà inclou l’ABS de Tremp compta amb 8.491 habitants i l’ABS de La Pobla de Segur amb 4.343 habitants. L’ABS de La Pobla de Segur inclou els següents municipis: La Pobla de Segur, La Torre de Capdella, Sarroca de Bellera, Senterada, Salàs de Pallars i la Conca de Dalt. L’ABS de Tremp agrupa els municipis de: Tremp, Talarn, Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, Llimiana, Gavet de la Conca, Isona i Concs Dellà, Abella de la Conca. INFORME 38 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ L’índex d’embelliment del Pallars és de 178,67 (menors de 64 anys i majors de 15 anys), sent la més alta de l’Alt Pirineu i Aran. La mitjana catalana és de 105,45. Hi ha un alt ús dels serveis sanitaris a la nostra comarca. A continuació es mostra aquesta afirmació a través dels dos quadres on hi consten els indicadors principals d’utilització dels serveis sanitaris: Indicadors d'utilització de serveis sanitaris (1) GTS Alt Pirineu i INDICADORS GTS Pallars Aran Catalunya % de població que declara disposar de doble cobertura sanitària 27,8% 30,0% 26,4% % de població que declara haver visitat un professional de la salut el darrer any 88,1% 89,1% 87,5% % de població que declara haver visitat un professional de la salut els darrers 15 dies 14,8% 17,1% 23,2% % de població que declara haver visitat el seu metge de capçalera en el darrer any 76,2% 73,2% 72,2% % de població que declara haver visitat el seu professional d'infermeria en el darrer any 15,8% 15,4% 17,8% % de població que declara haver visitat el seu ginecòleg en el darrer any 45,3% 46,2% 45,4% Freqüentació de visites per habitant i any al metge de capçalera d'atenció primària 7,6% 5,5% 4,3% Les caselles ombrejades indiquen diferències estadísticament significatives respecte a la mitjana de Catalunya Font: Departament de Salut: Enquesta de salut de Catalunya 2006 Indicadors d'utilització de serveis sanitaris (2) GTS Alt Pirineu i INDICADORS GTS Pallars Aran Catalunya % de població que declara haver fet alguna consulta a un professional farmacèutic per motius de salut en els darrers 15 dies 6,2% 5,3% 9,5% % de població que declara haver pres medicaments en els dos darrers dies 57,5% 57,9% 61,3% Taxa d'hospitalització d'aguts de població total per 1.000 habitants 107,8% 114,2% 99,7% Taxa d'hospitalització pediàtrica per 1.000 habitants 48,4% 73,6% 66,0% % de població que declara haver estat hospitalitzada en el darrer any 8,5% 8,7% 9,1% % de població que declara haver visitat urgències en el darrer any 20,9% 27,8% 31,5% % de població que ha anat a urgències d'un hospital públic entre les persones que han anat a urgències en el darrer any 70,4% 87,6% 63,1% % de població satisfeta amb els serveis sanitaris públics utilitzats 88,9% 86,0% 79,7% Les caselles ombrejades indiquen diferències estadísticament significatives respecte a la mitjana de Catalunya Font: Departament de Salut: Enquesta de salut de Catalunya 2006 INFORME 39 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ Els residents al GTS Pallars presenten unes taxes d’hospitalització elevades, per sobre de les de Catalunya, un cop s’han eliminat les diferències per edat i sexe. Com succeeix en la resta de comarques de la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran, aquest fenomen no és aliè a la proximitat i dimensió de l’oferta hospitalària del territori. També es presenta el mapa de recursos sanitaris per als diferents municipis existents en el Pallars Jussà: MUNICIPI RECURS SANITARI POBLACIONS Castell de Mur Consultori local Guàrdia de Noguera Gavet de la Conca Consultori local Gavet, S. Miquel de la Vall, S. Salvador de Toló Isona i Conca Dellà Consultori local Conques, Figuerola, Isona, Orcau, S. Romà d’Abella La Pobla de Segur Centre de Salut La Pobla de Segur Rehabilitació La Pobla de Segur La Torre de Capdella Consultori local Espui, La Pobleta de Bellveí Llimiana Consultori local Llimiana Salàs de Pallars Consultori local Salàs de Pallars Senterada Consultori local Senterada Talarn Consultori local Talarn Tremp Centre de Salut Tremp Consultori local Palau, Puigcercós, Suterranya, Vilamitjana Hospital Comarcal del Pallars Centre sociosanitari Centre de salut mental Rehabilitació Radiologia Així com també el nombre de professionals sanitaris al Pallars. No es disposa dels desglossament de forma separada: INFORME 40 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ Atenció Atenció a la Atenció Atenció Sociosanitàr Salut Protecció NOMBRE DE PROFESSIONALS Primària Hospitalària ia Mental de la Salut TOTAL Metges 36 (1) 33 2 4 (2) 035 Infermeres 36 46 6 0 0 88 Llevadores 2 1 0 0 0 3 Treballadors socials311005 Auxiliars d'infermeria 2 26 4 0 0 32 Veterinaris 0 0 0 0 4 4 Farmacèutics 0 2 0 0 4 6 Personal de suport 19 38 0 0 0 57 Tècnics de transport 59 0 0 0 0 59 TOTAL 121 147 13 0 8 289 (1) Inclou metges de família, ADP, atenció continuada, pediatres i odontòlegs (2) Inclou psiquiatres i psicòlegs No inclou personal d'oficines de farmàcia ni ortopèdies Font: Elaborat a partir de les dades facilitades per les entitats proveïdores Si ens centrem amb els llocs de treball de metges i infermers d’atenció primària per 1.000 habitants ens adonem de l’índex elevat de professionals sanitari que tenim a la comarca del Pallars Jussà en comparació amb Catalunya.