Revista RAP 23.Indb

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Revista RAP 23.Indb Jordina Sales Carbonell1 Natalia Salazar Ortiz2 23 2013 Pàgs. 27-44 Universitat de Lleida ISSN: 1131-883-X www.rap.cat The pre-Pyrenees of Lleida in Late Antiquity: christianisation processes of a landscape in the Tarraconensis El Prepirineo ilerdense en la Antigüedad Tardía: procesos de cristianización de un paisaje en la Tarraconensis We try to perform a state of the question about the first chris- Se procede a realizar un estado de la cuestión del primer tianisation occurred in the pre-Pyrenees of Lleida, where it has cristianismo en el Prepirineo ilerdense, donde se detecta una notable been detected a remarkable monastic activity which coincides in actividad monástica al coincidir en el espacio y en el tiempo una space and in time with a series of Late Antiquity religious sites. serie de yacimientos tardoantiguos de carácter religioso. Se analiza We analyse the probable relationship of these sites with the histo- la probable relación de estos yacimientos con las rutas históricas de rical routes of transhumant livestock in this area and, at the same ganadería trashumante de esta área y, a su vez, la posible relación time, the possible link of these routes with rural monasticism and de estas rutas con el monacato rural y con las sedes episcopales de with the Episcopal sees of Ilerda and Vrgellum, both flanking the Ilerda y Vrgellum, que flanquean el territorio estudiado y se hallan studied territory and strategically located at the beginning and at estratégicamente emplazadas al inicio y final de los ejes trashumantes the end of the westernmost transhumant axes of Catalonia (with más occidentales de Catalunya (con Ilerda controlando los pastos de Ilerda controlling winter pastures and Vrgellum the summer ones). invierno y Vrgellum los de verano). Este hecho lo ponemos en relación We connect this fact to the enigmatic Vrgellum breakthrough in con la enigmática irrupción de Vrgellum en el panorama político- the political and territorial scene, since up to that moment, and territorial, ya que hasta aquel momento, y como núcleo romano, no as Roman nucleus, had not shown any significance or legal entity. había mostrado ningún tipo de importancia ni de entidad jurídica. Establishing these connections, we close a circle around transhu- Cerramos así un círculo en torno a la ganadería trashumante, la mant livestock, which experienced a noticeable boom in Western cual sabemos, por varias fuentes, que experimenta un notable auge Europe during Late Antiquity, as we know from various sources. en la Europa occidental durante la Antigüedad Tardía. Key words: Vrgellum, Ilerda, Episcopal sees, monasteries, tran- Palabras clave: Vrgellum, Ilerda, sedes episcopales, monasterios, shumance, pre-Pyrenees. trashumancia, Prepirineo. 1. Institutum Patristicum Augustinianum (Pontificia Uni- versità Lateranense) and Grup de Recerques en Antiguitat Tardana (Universitat de Barcelona). For my own part, this study has been made possible thanks to a scholarship grant Beatriu de Pinós (mode A) of the Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya, and is inserted in the research projects of HAR2010-15183/HIST of the Ministerio de Ciencia 2. Universitat Rovira i Virgili (URV). My contribution to this e Innovación and 2009SGR-1255 from the Agència de Gestió work has been developed under the research project HAR2008- d’Ajuts Universitaris i de Recerca, both projects led by Prof. 01623/HIST of the Ministerio de Ciencia e Innovación, headed Josep Vilella (Universitat de Barcelona). by Prof. Eva Subías (Universitat Rovira i Virgili). 27 J. Sales, N. Salazar, The pre-Pyrenees of Lleida in Late Antiquity: christianisation processes of a landscape in the Tarraconensis The chronological framework of this investigation3 medievalist foreign to antiquity: what explains the al- will be mainly based in the period between sixth and most spontaneous emergence of a so dense network of eight centuries, as we have no previous data con- monasteries and parish once expelled out the Muslim cerning the christianisation of the microterritory that (IX-X), if not for a significant precedent substrate?6 we are about to dissect. These centuries, as it’s well Furthermore, the specific written sources that known, correspond to the Visigothic domination of will be later brought up in this article will draw an the Iberian Peninsula and with the Muslim invasion, outlook of the surrounding or neighbouring areas in and this historical context will not pass unnoticed nor which monasteries become focus of christianisation for the archaeological sites, nor with regard to the and economical organization of the territory and the organization of them that we will propose to try to landscape; surrounding areas in which we will also shed some light on the christianisation of the area. find two Episcopal sees that will play a key role in Once consolidated the new religion in the cities our study. over the fourth and fifth centuries, the subsequent All this —the study of the archaeomorphological three centuries carried out an intense christianisation evolution of the ancient and high-medieval road of the country, as we know from written sources. network in relation to the sites, late antique literary There was an intensification of the construction of sources, the well-known situation of pre-Pyrenean churches and monasteries,4 but it cannot be ignored early medieval Christianity and the existence of two that there were also important forms of pre-Roman ancient Episcopal sees flanking on the North and the pagan cults surviving, as the same Christian sources South the pre-Pyrenean area of Lleida— will help remind us insistently.5 Hence, is licit to think that us to propose a new interpretative hypothesis of the the situation would be not much different in more few, and often poor, archaeological remains which than one corner of the Lleida pre-Pyrenees, but the we will explain below. archaeological reality that we face is that in this piece of land, of approximately 4,000 km2, we only have Roman nuclei, communication clear hints about premedieval Christianity in eight points of the landscape. This relatively lack of data network and Episcopal sees: an may only be attributable, to our understanding, to administrative framework for eight a shortfall of archaeological knowledge of the area paleochristian sites7 and to the systematic failure to provide surveys, as it has already been highlighted by other authors who Within the limited scope of our study area (figure preceded us. But this shortage, far from making us 1), we can only speak of a known Roman nucleus: become discouraged, leads us to formulate countless the municipium of Aeso (Isona). In the vicinity of questions (most of which will not be discussed here) this perimeter, some settlements were established: that can even extend into the field of research of the in the northeast, the enigmatic Vrgellum (La Seu d’Urgell) and Iulia Libica (Llívia); on the southwest Ilerda municipium; in the southeast, the municipium 1 of Sigarra (Els Prats de Rei) and the municipium of 2 Iesso (Guissona); to the east, there are no known 3. This text grew out of a lecture entitled “El Prepirineu settlements, and in the west, the nuclei of Labitolosa lleidatà durant l’Antiguitat Tardana: una mirada a través de and Barbotum, of which has not been retained any la cristianització del paisatge”, given by one of us —J. Sales Carbonell— as part of the II Jornada d’estudis històrics i pa- memory of its legal entity. With the exception of trimonials de la Vall d’Àger i l’Alta Noguera (Àger, July 2012). Labitolosa, which seems to vanish as an urban entity The complexity of transhumant routes and roads as a historical towards the second-third century (even though its evolution factor, essential arguments for some of the proposals territory is mentioned during Late Antiquity8), and to be developed in the following lines, encouraged us to seek the participation of Natalia Salazar Ortiz, since in the latest Iulia Libica, the rest of these Roman nuclei were work she has published (in the context of the completion of his christianised before the Middle Ages, and Vrgellum PhD thesis on the evolution of the landscape and the territory and Ilerda even became Episcopal sees. For Aeso around the Roman municipium of Sigarra) deals with this issue there are currently no sure data, but it is reasonable in relation to the christianisation of the landscape. to assume that it was also christianised, even if we 4. In previous centuries (fourth and fifth centuries), prob- ably, but to a lesser extent, Christianity was already present have no archaeological evidence of this process, nor in rural areas of the Iberian Peninsula. Hardly archaeological traces of this Christianity remain although it is often referred in literature. For this first Hispanic monasticism of Roman 6. The question of the existence of an important Christian chronology, of which we have any evidence in the area we substrate from the Visigothic era has already been highlighted study, see Marcos 2002: 231-266. by authors like Abadal 1969: 366-368 and, more currently, by 5. To give an example, we can refer to evangelising activity Bolós and Hurtado 2006: 52-53, although archaeology, all too of Martin of Braga in the Cantabrian mountains (mid-sixth often, has chosen to ignore this historical reality, which, in our century) and his De correctione rusticorum, where he relates view, has limited many results of archaeological excavations in how the rustici of the place worshiped different natural elements medieval churches. like trees or rocks. The crossroads where already venerated in 7. In our text, when using the adjective “paleochristian”, the Greek world as narrated by Theophrastus in Caract., XVI. we are talking about all those Christian material manifestations And in an earlier time (fourth century), in the neighboring prior to the Muslim invasion of the early eighth century.
Recommended publications
  • Marta Sancho I Planas Aldeas Tardoantiguas Y Aldeas Altomedievales En La Sierra De Montsec (Prepirineo Leridano): Hábitat Y Territorio
    Marta Sancho i Planas Aldeas tardoantiguas y aldeas altomedievales en la sierra de Montsec (Prepirineo leridano): hábitat y territorio [A stampa in The archaeology of early medieval villages in Europe, a cura di Juan Antonio Quirós Castillo, Bilbao 2009 (Documentos de Arqueología e Historia), pp. 275-287 © dell’autrice – Distribuito in formato digitale da “Reti Medievali”, www.retimedievali.it]. Aldeas tardoantiguas y aldeas altomedievales en la sierra del Montsec (Prepirineo leridano): hàbitat y territorio Marta Sancho i Planas RESUMEN lizado diversas campañas de prospección del te- Presentamos el resultado de las investigaciones que rritorio así como intervenciones arqueológicas en venimos realizando en la sierra del Montsec desde el yacimientos como Fabregada (1992-2002), Sant año 1992. Durante estos años, hemos intervenido en Martí de les Tombetes (1996-2002), Castillo de 2 distintos yacimientos con cronologías complementa- Mur (1997-2002) y Els Altimiris (2004-2008) . rias al tiempo que hemos realizado un trabajo de pros- Además del estudio arqueológico de estos yaci- pección y análisis arqueológico del territorio, debida- mientos, nuestro interés se ha centrado en la com- mente complementado con el estudio de los textos prensión de las relaciones que establecen las dis- escritos relacionados con esta zona. Este proceso de in- tintas comunidades con su entorno, creando vestigación nos ha permitido proponer patrones de espacios rurales definidos y estructurados así asentamiento que se sucedieron durante el período de como los condicionantes naturales para el desa- transición entre la Antigüedad Tardía y la Alta Edad rrollo de unas u otras formas de explotación de los Media, así como las formas de explotación y aprove- chamiento de los recursos existentes.
    [Show full text]
  • Acta De La Sessió Del Ple De L'ajuntament De Sant Esteve De La Sarga
    AJUNTAMENT DE SANT ESTEVE DE LA SARGA Acta de la sessió del Ple de l'Ajuntament de Sant Esteve de la Sarga Identificació de la sessió Caràcter: Extraordinària urgent Dia: Dilluns, 14 de setembre de 2015 Hora: De 18:00 a 18:10 Lloc: sala de sessions de la casa consistorial Sessió: 9/2015 Hi assisteixen: L’alcalde: Jordi Navarra Torres Regidors/es: Jaume Montanuy i Baró Francisco Mirabet Castells Secretari: Xavier Pascual i Santisteve Absents: Ivan Castells i Montellà Montserrat Escolà i Morera Ordre del dia: 1. Ratificació de la urgència del Ple 2. Manifestació la voluntat de l’Ajuntament de Sant Esteve de la Sarga de constituir una Associació amb l’objecte de promoure i desenvolupar polítiques de desenvolupament local sostenibles en el territori del Geoparc Conca de Tremp - Montsec Desenvolupament de la sessió El Sr. alcalde declara obert l'acte, i a continuació es tracten els punts de l'ordre del dia i els acords següents: 1. Ratificació de la urgència de la convocatòria del Ple El Sr. alcalde explica els regidors, que la convocatòria extraordinària urgent del Ple ha estat motivada per la necessitat de manifestar en principi la voluntat de participar en l’associació de municipis del Geoparc Conca de Tremp-Montsec. Sotmès a votació aquest punt, el Ple, per unanimitat dels seus membres presents, acorda ratificar la urgència de la convocatòria. 2.- Manifestació la voluntat de l’Ajuntament de Sant Esteve de la Sarga de constituir una Associació amb l’objecte de promoure i desenvolupar polítiques de desenvolupament local sostenibles en el territori del Geoparc Conca de Tremp - Montsec Atès que la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del Llibre Tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les Persones Jurídiques, de conformitat amb el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s¡’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, l’article 2.6 de la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, Reguladora del Dret d’Associació i la Disposició Addicional Cinquena de la CASA CONSISTORIAL.
    [Show full text]
  • Altres Elements Romànics Del Pallars Jussà .Pdf
    ALTRES ESGLÉSIES ROMÀNIQUES AL PALLARS JUSSÀ Agrupades per municipis, altres esglésies o ermites romàniques del Pallars Jussà són: Abella de la Conca: - Sant Esteve d’Abella de la Conca - Sant Vicenç de Bóixols Castell de Mur: - Castell de Guàrdia i església de Sant Feliu - Santa Maria de Mur - Santa Llúcia de Mur Conca de Dalt - Mare de Déu de la Plana de Pessonada - Santa Maria d’Hortoneda - Mare de Deu de la Plana* - Sant Fructuós d’Aramunt - Santa Maria de Toralla - Santa Maria de Rivert - Sant Martí de Rivert Gavet de la Conca: - Sant Gervàs i Sant Protàs del Castell de Sant Gervàs - Sant Fruitós d’Aransís - Santa Maria de Bonrepòs - Sant Salvador del Bosc Isona i Conca Dellà: - Sant Andreu de Biscarri - Santa Maria de Covet - Sant Sadurní de Llordà - Sant Pere Màrtir de St Romà d’Abella - Sant Joan Baptista d’Orcau i Mare de Deu de la Pietat del Castell d’Orcau - Santa Maria de Figuerola d’Orcau - Sant Martí de Mulloll de Siall - Sant Martí dels Massos de Sant Martí - Mare de Déu de la Posa - Sant Miquel de Conques - Sant Julià de Basturs - Capella de Sant Sadurní de Montesquiu 1 ALTRES ESGLÉSIES ROMÀNIQUES AL PALLARS JUSSÀ Sant Esteve de la Sarga: - Sant Esteve de la Sarga - Mare de Déu de la Fabregada - Santa Maria de La Clua - Sant Miquel de Moror - Capella de Sant Salvador d’Estorm - Sant Martí de les Tombetes La Pobla de Segur: - Sant Miquel del Pui Salàs de Pallars - Santa Bàrbara de Sensui - Sant Pere de Salàs Sarroca de Bellera - Santa Maria de Bellera - Santa Maria d’Avellanos Senterada - Sant Martí de Naens La Torre de
    [Show full text]
  • The Vertical Landscape
    Landscape environmental preservationandprotectionofthisarea. By purchasingthisguideyouarecontributingtothe education and we preserve natural and cultural heritage. cultural and natural preserve we and education we offer oportunities to people in need, we promote talent, creation and and creation talent, promote we need, in people to oportunities offer we Mont-rebei, helps people to build a better and fairer future. Therefore, Therefore, future. fairer and better a build to people helps Mont-rebei, Fundació Catalunya-la Pedrera, manager of Espai Natura Congost de de Congost Natura Espai of manager Pedrera, Catalunya-la Fundació Our commitment to society: to commitment Our The Vertical Vertical The Space managed by: managed Space With the colaboration of: colaboration the With Xarxa Espais Natura Espais Xarxa www.congostdemontrebei.cat [email protected] La Masieta s/n, Sant Esteve de la Sarga la de Esteve Sant s/n, Masieta La Services: 8.30–17.00 h 8.30–17.00 mid-December to mid-September From 7.30–20.00 h 7.30–20.00 mid-September to mid-March From 8.30–17.00 h 8.30–17.00 mid-March to February From Opening hours Opening Saturdays, Sundays, public holidays and long weekends. From mid-July to mid-September, every day. every mid-September, to mid-July From weekends. long and holidays public Sundays, Saturdays, La Masieta, Masieta, La information center in the gorge. Open from February to mid-December, all Fridays, Fridays, all mid-December, to February from Open gorge. the in center information Facilities C 13 - LLEIDA - 13 C N 230 - LLEIDA - 230 N N42º05’47,61’’ E00º41’49,40’’ N42º05’47,61’’ GPS coordinates: GPS BALAGUER ALFARRÀS DE LA SARGA LA DE ST.
    [Show full text]
  • El Desfiladero De Mont-Rebei
    Caminos del Jussà es un proyecto de recuperación de antiguos caminos de herradura y de otros caminos históricos y tradicionales de la comarca del Pallars Jussà. Algunos caminos que estaban a punto de perderse se han reabierto y en general, se han llevado a cabo trabajos de conservación, se ha instalado señalización en los cruces y se ha balizado el recorrido con marcas amarillas. El resultado es una serie de itinerarios, a través de los cuales se pueden descubrir los mejores rincones de esta comarca pirenaica. ITINERARIOS A PIE ITINERARIOS EN 4x4 El carrilet del Estany Gento El valle de Filià desde Espui a Capdella El coll de Oli De Molinos a Sant Quiri por la Coma El castillo de Sant Gervàs La sierra de Camporan y Estall El desfiladero de Mont-rebei El Boumort El monasterio de Sant Pere de les Maleses La Posa, Siall, Bóixols y Abella de la Conca El castillo de Llordà El Montsec de Rúbies El puente de Bóixols El Montsec de Ares El castillo de Mur El barranco del Bosc En elaboración... Los lagos de Manyanet El camino viejo de Santa Engràcia El camino de Rus Bordeando el embalse de Sant Antoni El camino viejo de Montsor La Casa Encantada El roc de Pessonada De Tremp a los viñedos de Sant Miquel EL DESFILADERO DE MONT-REBEI NIVEL DE EXIGENCIA DE LAS CAMINATAS nivel 1 Paseos cortos con poco desnivel y sin dificultades. Caminatas de distancia y desnivel moderados que no superan los 14 km EL CAMINO DEL DESFILADERO nivel 2 DE MONT-REBEI de largo ni los 500 m de desnivel.
    [Show full text]
  • Pirineo Catalan)
    ACTA GEOL~GICAHISP~ICA, v. 23 (1988), no 1, pags. 71-77 Nuevos datos sobre las capas maestrichtienses con Septorella: su presencia al norte del Montsec (Pirineo catalan) Alicia MASRIERA (') y Juan ULLASTRE (2) (1) Museo Municipal de Geologia, Barcelona (2) Ronda San Pedro, 50, Barcelona RESUMEN La presencia de un nivel guia inédito con SeptoreNa (Carofitas, En una nota anterior (Ullastre et Masriera, 1983) di- Clavatoraceas) en el flanco N. del Montsec, intercalado en parte con mos a conocer, por primera vez, la existencia de un ni- episodios marinos permite afirmar, una vez mis, que el Rognacien- ce es un equivalente continental del Maestrichtiense, pudiendose en vel guia con Septorella Grambast 1962 (Carofitas, Cla- este caso establecer correlaciones entre floras continentales y fau- vatoraceas típicas del Rognaciense) en el seno de 10s nas marinas. terrenos del Maestrichtiense continental (((Garumnien- Por otra parte, este nivel constituye un argumento para diferen- se))proparte) de las Sierras marginales del Pirineo ca- ciar la posición estratigrafica de dos importantes episodios arenis- talan entre 10s nos Noguera Ribagorzana y Llobregat. cosos del Senoniense superior de las regiones sudpirenaicas de Ca- Este nivel, que en las referidas sierras al sur del Mont- taluña: las ttarenisca de Arenyln (s.1.) y la ctareniscas rognacienses con reptilesn. sec aparece intercalado entre 10s niveles carbonatados del Maestrichtiense marino y las (( areniscas rognacien- Se cita el hallazgo de un resto de Dinosaurio Sauropodo, proba- blemente perteneciente a Hypselosaurus priscus. ses con reptilem (Masriera et U llastre, 1981, 1982, 1983; Ullastre et Masriera, 1983), al norte de esta sierra 10 Palabras clave: Estratigrafia.
    [Show full text]
  • Pallars Jussà Un Mundo Por Descubrir
    PALLARS JUSSÀ UN MUNDO POR DESCUBRIR DOSIER PROFESIONAL 2020 El dosier ha sido realizado gracias a la colaboración de empresarios, entidades y asociaciones que han participado en las sesiones de desarrollo turístico del Pallars Jussà. 2 INDICE 1. PALLARS JUSSÀ. UN MUNDO POR DESCUBRIR 7 Una tierra acogedora 8 Epicentro: el centro de visitantes del Geoparque 9 Oficinas de turismo 9 Climatología. Los colores del Pallars Jussà 10 El Pallars Jussà es Geoparque Mundial de la UNESCO 2. SITUACIÓN Y ACCESOS Situación y accesos 11 Movilidad suave y accesibilidad 13 Mapa 14 3. LO MEJOR DEL PALLARS JUSSÀ El espectáculo de la naturaleza 15 El Pallars Jussà en vivo 16 Fascinación geológica. La ruta de los Dinosaurios 18 Un patrimonio construido a lo largo de los años 19 Agua y energía 20 El Tren de los Lagos 21 Destinación turística y Reserva STARLIGHT 22 Una tierra con mil historias 23 Fiestas y tradiciones 26 Sabores de siempre 27 Nuestros vinos 28 3 4. PROPUESTAS PARA DESCUBRIR LA COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ Vine al Pallars, Viu el Jussà 29 Senderismo: andando por la comarca Caminos del Jussà 31 Parque Nacional d’Aigüestortes y Estany de Sant Maurici 32 “El Cinquè Llac”/ El Quinto Lago 33 Guías de senderismo 34 Rutas guiadas desde los alojamientos Rurales y hoteles 36 Carreras, acontecimientos y otras propuestas 36 Ecoturismo Observación de aves o Birdwatching 38 A la cueva de los murciélagos con kayak 39 La berrea del ciervo en Boumort 40 Geoturismo por el Pallars Jussà, una visión diferente de la naturaleza 42 Geología para profesionales 42 El Parque
    [Show full text]
  • Mapa Fluxes.Pdf
    MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ 4.6. Mapes de fluxos econòmics per sectors d’activitat comercial: A partir de les dades secundàries recollides de les diferents fonts existents i de les dades primàries analitzades de les persones de la comarca que s’han brindat a facilitar informació empresarial, ens permet dibuixar els diferents mapes de fluxos corresponents per sectors econòmics. Farem ús del següent mapa de la comarca del Pallars Jussà colindant amb les comarques properes: A L T A R I B A G O R Ç A La Torre de Cabdella Sarroca P A L L A R S de Bellera S O B I R À Senterada P A L L A R S J U S S À La Pobla de Segur El Pont de Claverol (Conca de Dalt) Salàs de Pallars Talarn Abella de la Conca Tremp Gavet de Isona Guàrdia de Tremp La Conca (Isona i Conca Dellà) Sant Esteve de la Sarga Llimiana L A N O G U E R A N INFORME 34 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ A més utilitzarem les següents tipologies de llegenda per a marcar els diferents transvasaments econòmics (entrades i sortides) que es produeixen en el decurs de cada sector econòmic: Entrades de productes a la comarca del Pallars Jussà. Intercanvis de productes dins de la pròpia comarca. Sortides de la pròpia comarca cap les comarques veïnes. Sortides de la pròpia comarca cap d’altres indrets. INFORME 35 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR ECONÒMIC DE LA CONSTRUCCIÓ: o És el sector més castigat.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Fulletó 2015-16 RUTA VI LLEIDA 01
    França Bausen Canejan Les N-230 Bossòst Arres Arres de Jos Vilamòs Europe Es Bòrdes VAL D'ARAN Vielha Salardú C-28 Vielha e Mijaran Alt Àneu Naut Aran València d'Àneu Esterri d'Àneu Lladorre Vall de Cardós la Guingueta d'Àneu Esterri de Cardós Espot Ribera de Cardós Lleida ALTA RIBAGORÇA Alins la Vall de Boí PALLARS SOBIRÀ Barruera Tírvia Burg Llavorsí Vilaller Farrera Rialp Andorra França la Torre de Cabdella C-13 el Pont de Suert Sort les Valls de Valira N-260 CERDANYA Montferrer i Castellbò Lles de Cerdanya Vilamur Anserall Prullans el Pont de Bar Sarroca de Bellera N-260 Estamariu Soriguera Prats i Sansor N-260 Bellver de Cerdanya la Seu d'Urgell Prats Alàs Arsèguel Martinet Montferrer Riu de Cerdanya Girona Senterada Gerri de la Sal Alàs i Cerc Ansovell el Pla de Sant Tirs les Valls d'Aguilar Cava Montellà i Martinet Baix Pallars N-260 Noves de Segre Ribera d'Urgellet la Vansa i Fórnols la Pobla de Segur ALT URGELL Josa i Tuixén el Pont de Claverol Cabó Sorribes de la Vansa Gósol PALLARS JUSSÀ Tuixent Salàs de Pallars Conca de Dalt Organyà Fígols Talarn la Coma i la Pedra Fígols i Alinyà Orcau Coll de Nargó la Coma Tremp Abella de la Conca C-1311 Vilamitjana Guixers C-14 Odèn Cambrils Valls Sant Llorenç de Morunys Castell de Mur Gavet de la Conca Isona Isona i Conca Dellà Guàrdia de Tremp C-1412b Sant Esteve de la SargaCollmorter Cellers Llimiana Oliana SOLSONÈS 21 Peramola Lladurs la Baronia de Rialb C-26 Àger Castellar de la Ribera Olius Bassella Vilanova de Meià Solsona C-26 L-512 Navès C-13 C-1412b Tiurana el Pi de Sant Just
    [Show full text]
  • Aquests Sn Els Canals Que Podrs Sintonitzar a La Comarca
    Llistat de municipis del PALALRS JUSSÀ que queden afectats per la Fase 3 de l’apagada analògica (Març 2010). Municipi Nucli Habitants CENTRE EMISSOR Data d'Apagada MUR 22-març-10 Abella de la Conca 26 COMIOLS 22-març-10 Abella de la Conca BOIXOLS 16-març-10 Bóixols 23 OBAGA NEGRA 23-març-10 MUR 22-març-10 Cellers 7 PIC ORRI 29-març-10 Castell de Mur PIC ORRI 29-març-10 Guàrdia de Tremp 99 MUR 22-març-10 Aramunt 101 POBLA SEGUR 18-març-10 POBLA SEGUR-CLAVEROL 18-març-10 Claverol 25 MUR 22-març-10 POBLA SEGUR 18-març-10 POBLA SEGUR-CLAVEROL 18-març-10 Erinyà 26 ERINYA 18-març-10 PONT SUERT 25-març-10 Hortoneda 44 PIC ORRI 29-març-10 Pessonada 46 POBLA SEGUR 18-març-10 POBLA SEGUR-CLAVEROL 18-març-10 Pont de Claverol, el 11 POBLA SEGUR 18-març-10 Conca de Dalt Rivert 33 COMIOLS 22-març-10 Sant Martí de Canals 51 POBLA SEGUR 18-març-10 ERINYA 18-març-10 Serradell 16 POBLA SEGUR-CLAVEROL 18-març-10 POBLA SEGUR 18-març-10 Sossís 33 MUR 22-març-10 POBLA SEGUR-CLAVEROL 18-març-10 POBLA SEGUR-CLAVEROL 18-març-10 Toralla 27 ERINYA 18-març-10 POBLA SEGUR-CLAVEROL 18-març-10 Torallola 15 MUR 22-març-10 PIC ORRI 29-març-10 Aransís 37 MUR 22-març-10 Fontsagrada 34 MUR 22-març-10 Gavet de la Conca 34 MUR 22-març-10 Gavet de la Conca Sant Martí de Barcedana 30 LLIMIANA 18-març-10 Sant Miquel de la Vall 35 LLIMIANA 18-març-10 Sant Salvador de Toló 44 COMIOLS 22-març-10 Sant Serni 33 MUR 22-març-10 Basturs 39 MUR 22-març-10 Benavent de la Conca 19 COMIOLS 22-març-10 MUR 22-març-10 Conques 98 COMIOLS 22-març-10 Covet 5 COMIOLS 22-març-10 Isona i Conca Dellà
    [Show full text]
  • Rankings Municipality of Sant Esteve De La Sarga
    9/27/2021 Maps, analysis and statistics about the resident population Demographic balance, population and familiy trends, age classes and average age, civil status and foreigners Skip Navigation Links SPAGNA / CATALUÑA / Province of LLEIDA / SANT ESTEVE DE LA SARGA Powered by Page 1 L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin Adminstat logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNA Municipalities Powered by Page 2 ABELLA DE LA Stroll up beside >> L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin CONCA ESPOT Adminstat logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH ÀGER SPAGNAESTAMARIU AGRAMUNT ESTARÀS AITONA ESTERRI D'ÀNEU ALÀS I CERC ESTERRI DE ALBATÀRREC CARDÓS ALBESA FARRERA ALCANÓ FÍGOLS I ALCARRÀS ALINYÀ ALCOLETGE FONDARELLA ALFARRÀS FORADADA ALFÉS FULLEDA ALGERRI GAVET DE LA ALGUAIRE CONCA ALINS GIMENELLS I ALMACELLES EL PLA DE LA FONT ALMATRET GOLMÉS ALMENAR GÓSOL ALÒS DE BALAGUER GRANYANELLA ALPICAT GRANYENA DE LES ALT ÀNEU GARRIGUES ANGLESOLA GRANYENA DE ARBECA SEGARRA ARRES GUIMERÀ ARSÈGUEL GUISSONA ARTESA DE GUIXERS LLEIDA ISONA I CONCA ARTESA DE DELLÀ SEGRE IVARS ASPA D'URGELL BAIX PALLARS IVARS DE BALAGUER NOGUERA BARBENS IVORRA BASSELLA JOSA I TUIXÉN BAUSEN JUNCOSA BELIANES JUNEDA Powered by Page 3 BELL-LLOC L'ALBAGÉS L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin D'URGELL L'ALBI Adminstat logo BELLAGUARDA DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNAL'ESPLUGA BELLCAIRE CALBA D'URGELL LA BARONIA DE BELLMUNT RIALB D'URGELL LA COMA I LA BELLPUIG PEDRA BELLVER DE LA FLORESTA CERDANYA LA FULIOLA BELLVÍS LA BENAVENT DE GRANADELLA SEGRIÀ LA
    [Show full text]