Àrees D'esbarjo Amb Barbacoa Al Pallars Jussà

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Àrees D'esbarjo Amb Barbacoa Al Pallars Jussà ÀREES D’ESBARJO AMB BARBACOA Per a més informació contacteu amb l'Epicentre: Tel. 973 65 34 70 - [email protected] AL PALLARS JUSSÀ www.pallarsjussa.net Visita'ns a Per tal d'evitar el risc d'incendis i disposar d'espais per a fer foc per coure carn, el Consell Comarcal del Pallars Jussà, en col·laboració amb els ajuntaments de la comarca, ha iniciat la construcció de barbacoes en àrees d'esbarjo de diferents indrets estratègics del Pallars Jussà. Obertes tot l'any: Per tal de gaudir d'aquests espais cal respectar l'entorn i tenir en compte els 1 - Santa Helena, Claret següents consells: Sarroca 2 - Campament del Flamisell, 2 de Bellera La Pobleta de Bellveí La Pobleta de Bellveí 9 - NO ES PERMET ENCENDRE FOC FORA DE LA BARBACOA 3 - La Font de la O, Aramunt - NO ES PERMET ACAMPAR 6 4 - La Font dels Caçadors, - CAL MANTENIR L´ESPAI NET Senterada Salàs de Pallars - CAL LLENÇAR LES ESCOMBRARIES EN EL CONTENIDOR DE L'ÀREA 5 - Vernedot, la Pobla de Segur O EN EL DEL NUCLI DE POBLACIÓ MÉS PROPER 6 - Flamisell/Bosia, Senterada - CAL RESPECTAR LA NATURA I SER RESPECTUÓS AMB EL MEDI QUE 5 ENS ENVOLTA Salàs de La Pobla de Segur Pallars 4 Obertes del 15/09 al 14/06: 10 3 Talarn Aramunt 7 1 7 - Carrànima, Abella de la Conca Abella de la Conca Claret 8 - Ermita de la Posa, Isona 8 9 - Àrea N-260, 11 Isona Castell de Mur Sarroca de Bellera 12 10 - Sant Sebastià, Talarn 11 - Miravet, Castell de Mur Sant Esteve de la Sarga 12 - La Fabregada, Sant Esteve de la Sarga Obertes tot l'any: Obertes del 15/09 al 14/06: 1 - Ermita de Santa Helena 2 - Campament del Flamisell 7 - Carrànima 8 - Ermita de la Posa SANTA La Pobleta Sarroca de Montcortès Abella de HELENA de Bellveí CARRÀNIMA Tremp Bellera Tremp la Conca Abella de Bóixols Figuerola d'Orcau Senterada la Conca LA POSA Fígols Claret CAMPAMENT DEL FLAMISELL Conques Isona Isona CLARET LA POBLETA DE BELLVEÍ ABELLA DE LA CONCA ISONA I CONCA DELLÀ Senterada 3 - La Font de la O 4 - La Font dels Caçadors 9 - Àrea N-260 10 - Sant Sebastià La Pobla de Segur La Pobla de Segur Rivert ÀREA N-260 FONT DELS Salàs de Pallars CAÇADORS AGBS Talarn Santa Sarroca de Bellera SANT Aramunt Salàs de Engràcia SEBASTIÀ Pallars Tremp Talarn Senterada FONT DE LA O Tremp ARAMUNT SALÀS DE PALLARS SARROCA DE BELLERA TALARN 5 - Vernedot 6 - Flamisell / Bosia 11 - Miravet 12 - La Fabregada Fígols de Tremp La Pobla de Segur Tremp La Pobleta de Bellveí Vilamolat VERNEDOT de Mur Senterada Salàs de Pallars LA Sant Esteve de Castell de Mur Guàrdia de FLAMISELL / BOSIA FABREGADA la Sarga MIRAVET Noguera Guàrdia de Noguera Llimiana LA POBLA DE SEGUR SENTERADA CASTELL DE MUR SANT ESTEVE DE LA SARGA.
Recommended publications
  • Curs 2019 - 2020
    La formació professional a les comarques de Lleida Curs 2019 - 2020 Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Serveis Territorials a Lleida Presentació Els estudis de Formació Professional d’assegurar una major adequació de la capaciten l’alumnat per a l’exercici formació a les necessitats reals de les qualificat de diverses professions i empreses i una millora de la capacitació proporcionen la formació necessària per professional de l’alumnat. adquirir la competència professional i el coneixement propis de cada sector. El llibret que tens a les mans vol contribuir a ajudar-te en aquest procés La formació professional s’organitza per de descoberta i presa de decisions, famílies professionals que ordenen els tot mostrant-te l’oferta de formació ensenyaments en cicles de grau mitjà i professional actualitzada que s’imparteix de grau superior; amb la superació dels a les terres de Lleida. primers s’obté el títol de tècnic i amb la superació dels segons el de tècnic superior. Els centres imparteixen alguns dels seus estudis en diferents modalitats, com són l’alternança simple i la dual. La FP dual concreta un major nivell de compartició de responsabilitats entre els centres i les empreses en la formació dels futurs professionals. La finalitat del reforçament de la relació entre les empreses i els centres educatius ha 2 Índex 1. Ara és el moment de prendre decisions.............4 3.2 Programes de formació i inserció i programes de promoció professional 2. Itinerari formatiu ...................................................4 Programes de formació i inserció ......................28 i 29 3. Ensenyaments professionals ..............................5 Programes de promoció professional .......................30 Programes autoritzats de formació i inserció ..30 a 33 3.1 Famílies professionals i cicles formatius.
    [Show full text]
  • Marta Sancho I Planas Aldeas Tardoantiguas Y Aldeas Altomedievales En La Sierra De Montsec (Prepirineo Leridano): Hábitat Y Territorio
    Marta Sancho i Planas Aldeas tardoantiguas y aldeas altomedievales en la sierra de Montsec (Prepirineo leridano): hábitat y territorio [A stampa in The archaeology of early medieval villages in Europe, a cura di Juan Antonio Quirós Castillo, Bilbao 2009 (Documentos de Arqueología e Historia), pp. 275-287 © dell’autrice – Distribuito in formato digitale da “Reti Medievali”, www.retimedievali.it]. Aldeas tardoantiguas y aldeas altomedievales en la sierra del Montsec (Prepirineo leridano): hàbitat y territorio Marta Sancho i Planas RESUMEN lizado diversas campañas de prospección del te- Presentamos el resultado de las investigaciones que rritorio así como intervenciones arqueológicas en venimos realizando en la sierra del Montsec desde el yacimientos como Fabregada (1992-2002), Sant año 1992. Durante estos años, hemos intervenido en Martí de les Tombetes (1996-2002), Castillo de 2 distintos yacimientos con cronologías complementa- Mur (1997-2002) y Els Altimiris (2004-2008) . rias al tiempo que hemos realizado un trabajo de pros- Además del estudio arqueológico de estos yaci- pección y análisis arqueológico del territorio, debida- mientos, nuestro interés se ha centrado en la com- mente complementado con el estudio de los textos prensión de las relaciones que establecen las dis- escritos relacionados con esta zona. Este proceso de in- tintas comunidades con su entorno, creando vestigación nos ha permitido proponer patrones de espacios rurales definidos y estructurados así asentamiento que se sucedieron durante el período de como los condicionantes naturales para el desa- transición entre la Antigüedad Tardía y la Alta Edad rrollo de unas u otras formas de explotación de los Media, así como las formas de explotación y aprove- chamiento de los recursos existentes.
    [Show full text]
  • Roques Roiesnúm
    BUTLLETÍ MUNICIPAL DE LA POBLA DE SEGUR ROQUES ROIESNÚM. 18/ MAIG 2021 Autor foto portada: Marcel·lí Macaya MAIG 21/ 1 DESTAQUEM EN PORTADA NOTÍCIES El ple celebrat el passat 8 d’abril va aprovar els El Dia de la Dona, el Punt d’Assessorament Ju- pressupostos per a aquest 2021. En aquesta rídic d’Alba Jussà, el protocol d’actuació davant edició del Roques Roies els desgranem per expli- de casos de violència sexual en l’oci nocturn, la car-los amb tot detall. nova furgoneta de la Brigada... EL REPORTATGE EMPRENEDORIA Durant l’abril, el Molí de l’Oli ha acollit una expo- Parlem amb Jordi Beltran perquè ens expliqui sició que homenatjava el fotògraf Josep Gòmez què el va portar a obrir el Cau de l’Art i quins por- Vidal. A les pàgines 6 i 7 t’expliquem qui va ser. jectes li agradaria engegar a la Pobla de Segur. ASSOCIACIONISME Sabies que l’antiga Oficina de Turisme s’ha con- vertit en una botiga de llibres de segona mà? L’associació Alba Jussà ens ho explica. APUNT LITERARI Emma Bejarano ens porta la crítica de La noia invisible, de Blue Jeans ARA FA 100 ANYS... Com han anat canviant els noms dels carrers de la Pobla al llarg dels anys? Descobreix-ho. SUPO-SUPO POBLATÀ Conversem amb la poblatana Pilar Rius, que ha dedicat tota la seva vida a ser mestra. L’EQUIP Alba Alegret, Darío Albert, Emma Bejarano, Tomàs G.Espot, Ramon E. Guimó, Lluís Macaya Solanes, Montse Manrique, Associació Alba Jussà. Dipòsit legal Vols que la teva foto sigui la portada del L 62-2017 següent número de Roques Roies? Els conceptes i opinions expressats en els articles d’aquest butlletí no representen necessàriament l’opinió de l’equip redactor Envia’ns una foto de bona qualitat en format vertical a butlletí@lapobladesegur.cat MAIG 21/ 2 EN PORTADA Pressupost de cinc mi- lions i mig d’euros per DESTAQUEM al 2021 El 8 d’abril el ple municipal va aprovar el Pressupost General de l’Ajuntament de la Pobla de Segur, que presenta els següents re- sums dels capítols.
    [Show full text]
  • Elecciones Al Parlamento De Cataluña 2021 Municipios Por Junta Electoral De Zona
    ELECCIONES AL PARLAMENTO DE CATALUÑA 2021 MUNICIPIOS POR JUNTA ELECTORAL DE ZONA Nombre del municipio Junta de zona Abella de la Conca JEZ de Tremp Abrera JEZ de Sant Feliu de Llobregat Àger JEZ de Balaguer Agramunt JEZ de Balaguer Aguilar de Segarra JEZ de Manresa Agullana JEZ de Figueres Aiguafreda JEZ de Granollers Aiguamúrcia JEZ del Vendrell Aiguaviva JEZ de Girona Aitona JEZ de Lleida Alamús, els JEZ de Lleida Alàs i Cerc JEZ de la Seu d'Urgell Albagés, l' JEZ de Lleida Albanyà JEZ de Figueres Albatàrrec JEZ de Lleida Albesa JEZ de Balaguer Albi, l' JEZ de Lleida Albinyana JEZ del Vendrell Albiol, l' JEZ de Valls Albons JEZ de Girona Alcanar JEZ de Tortosa Alcanó JEZ de Lleida Alcarràs JEZ de Lleida Alcoletge JEZ de Lleida Alcover JEZ de Valls Aldea, l' JEZ de Tortosa Aldover JEZ de Tortosa Aleixar, l' JEZ de Reus Alella JEZ de Mataró Alfara de Carles JEZ de Tortosa Alfarràs JEZ de Balaguer Alfés JEZ de Lleida Alforja JEZ de Reus Algerri JEZ de Balaguer Alguaire JEZ de Balaguer Alins JEZ de Tremp Alió JEZ de Valls Almacelles JEZ de Lleida Almatret JEZ de Lleida Almenar JEZ de Balaguer Almoster JEZ de Reus Alòs de Balaguer JEZ de Balaguer Alp JEZ de Puigcerdà Alpens JEZ de Berga Alpicat JEZ de Lleida Alt Àneu JEZ de Tremp Altafulla JEZ del Vendrell Amer JEZ de Girona Ametlla de Mar, l' JEZ de Tortosa Ametlla del Vallès, l' JEZ de Granollers Ampolla, l' JEZ de Tortosa Amposta JEZ de Tortosa Anglès JEZ de Santa Coloma de Farners Anglesola JEZ de Cervera Arbeca JEZ de Lleida Arboç, l' JEZ del Vendrell Arbolí JEZ de Reus Arbúcies JEZ
    [Show full text]
  • Las Agregaciones De Municipios En Las Áreas De Montaña: El Caso Del
    LAS AGRH%CtOXES DE MUI14TICIPIOS EN LAS AREAS DE MONTAll El caso del Alto Pirineo Catalán por Maite Arqué, Angela García, Xavier Mateu, del Grup d'Estudis de 1`Alt Pirineu Entre los años 1900 y 1977, 1 .086 municipios ricas, geográficas y económicas . También intenta- españoles han perdido su «autonomía» y han sido mos extraer algunas conclusiones del significado agregados a otros municipios mayores o fusiona- de las agregaciones en nuestra área de estudio y dos entre sí. Sólo en Cataluña han sido 139 los algunas perspectivas y directrices, sin pretender municipios que han corrido idéntica suerte en e l que éstas constituyan alternativas concretas y período 1940-1975 . únicas . Esta realidad nos Lleva a preguntarnos si hay Como anexo daremos una ojeada a la distribu- algún criterio que nos permita explicar qué tipo ción territorial de las agregaciones municipales e n de municipios han sido afectados por esta medid a el Estado Español por provincias, aunque este y cuales son las repercusiones a nivel funcional nivel de agregación, tan amplio, no permite ape- y político -entendido en el sentido más amplio- nas sacar conclusiones. que han traído consigo estas agregaciones de mu- nicipios . Y hablamos de sentido político amplio, EL MUNICIPIO TRADICIONAL Y LAS o quizás mejor, sentido social, porque sabemos AGREGACIONES EN EL MARCO DEL que en los pueblos pequeños donde las asociacio- CAPITALISMO nes culturales y sociales, partidos políticos, etc., El municipio que como institución jurídica se tienen muy poca implantación, el Ayuntamient o generaliza durante la revolución burguesa del siglo constituye la única institución viva, a cuyo amparo XIX, hereda la organización económica, social y se han de desarrollar las iniciativas dinamizadora s territorial propia del modo de producción feudal, de la vida social .
    [Show full text]
  • Informe Aquàtiques Hivernants Lleida 2013
    Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Àrea del Medi Natural CENS D’OCELLS AQUÀTICS HIVERNANTS A LLEIDA - GENER 2013 - Jaume Bonfil (coordinador) Lleida, febrer 2013 Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Àrea del Medi Natural ÍNDEX 1. Introducció 2 2. Metodologia del cens 2 2.1 Tipus de cens 2 2.2 Prospeccions prèvies a la realització del cens 2 3. Resultats 2013 3 3.1 Sectors de cens 3 3.2 Valoració dels resultats 7 3.3 Valoració per espècies 8 Annex 1. Resultats dels cens d’anatidae. Annex 2. Resultats dels cens de podicipedidae, phalacrocoracidae, ardeidae, ciconidae i gruidae. Annex 3. Resultats del cens de accipitridae, charadridae, i scolopacidae. Annex 4. Resultats del cens de rallidae i laridae. Annex 5. Participants per localitats. Annex 6 . Termes municipals de les localitats censades Annex 7. Resultats 2001- 2013 dels censos d'ocells aquàtics hivernants a Lleida Camp de Mart, 35 1 25004 Lleida Tel. 973 24 66 50 Fax 973 22 87 85 Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Àrea del Medi Natural 1. INTRODUCCIÓ Com cada any, a mitjans de gener es realitza un cens simultani d’ocells aquàtics hivernants a tot Europa, coordinat per Wetlands International. Es tracta d’un cens que permet determinar la població d’aus aquàtiques hivernants. La coordinació d’aquest cens a nivell de Catalunya la duu a terme el Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.
    [Show full text]
  • Acta De La Sessió Del Ple De L'ajuntament De Sant Esteve De La Sarga
    AJUNTAMENT DE SANT ESTEVE DE LA SARGA Acta de la sessió del Ple de l'Ajuntament de Sant Esteve de la Sarga Identificació de la sessió Caràcter: Extraordinària urgent Dia: Dilluns, 14 de setembre de 2015 Hora: De 18:00 a 18:10 Lloc: sala de sessions de la casa consistorial Sessió: 9/2015 Hi assisteixen: L’alcalde: Jordi Navarra Torres Regidors/es: Jaume Montanuy i Baró Francisco Mirabet Castells Secretari: Xavier Pascual i Santisteve Absents: Ivan Castells i Montellà Montserrat Escolà i Morera Ordre del dia: 1. Ratificació de la urgència del Ple 2. Manifestació la voluntat de l’Ajuntament de Sant Esteve de la Sarga de constituir una Associació amb l’objecte de promoure i desenvolupar polítiques de desenvolupament local sostenibles en el territori del Geoparc Conca de Tremp - Montsec Desenvolupament de la sessió El Sr. alcalde declara obert l'acte, i a continuació es tracten els punts de l'ordre del dia i els acords següents: 1. Ratificació de la urgència de la convocatòria del Ple El Sr. alcalde explica els regidors, que la convocatòria extraordinària urgent del Ple ha estat motivada per la necessitat de manifestar en principi la voluntat de participar en l’associació de municipis del Geoparc Conca de Tremp-Montsec. Sotmès a votació aquest punt, el Ple, per unanimitat dels seus membres presents, acorda ratificar la urgència de la convocatòria. 2.- Manifestació la voluntat de l’Ajuntament de Sant Esteve de la Sarga de constituir una Associació amb l’objecte de promoure i desenvolupar polítiques de desenvolupament local sostenibles en el territori del Geoparc Conca de Tremp - Montsec Atès que la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del Llibre Tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les Persones Jurídiques, de conformitat amb el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s¡’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, l’article 2.6 de la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, Reguladora del Dret d’Associació i la Disposició Addicional Cinquena de la CASA CONSISTORIAL.
    [Show full text]
  • Bodegas Del Pallars Jussà
    Para más información contactar con la oficina de turismo delEpicentre : BODEGAS DEL Passeig del Vall, 13. Tremp PALLARS JUSSÀ Tel.: 973 653 470 [email protected] www.pallarsjussa.net Del 24 de junio al 11 de septiembre al Pont de Suert De lunes a sábado: de 10:00 a 14:00 h y de 17:00 a 20:00 h. Domingos y festivos: de 9:30 a 13:30 h. N-260 Del 12 de septiembre al 23 de junio De lunes a jueves: de 10:00 a 14:00 h. Viernes y sábados: de 10:00 a 14:00 h y de 17:00 a 20:00 h. a Sort Domingos y festivos: de 9:30 a 13:30 h N-260 Bodegas particulares visitables: Bodegas: La Pobla de Segur 1 El Pallars Jussà tiene una larga tradición vinícola que se traduce en una gran cantidad de bodegas en las casas particulares. Algunos propietarios se han ofrecido a mostrarlos. 1 Castell d'Encús Tremp 3 Es necesario concertar día y hora de visita. 2 Celler Vila Corona 3 Sauvella Vins 8 2 C-1311 4 1 - Casa Josep (Vilamolat) Josep Castells - Tel.: 609 721 563 4 Cal Borrech 5 Mas Garcia Muret 7 2 - Casa Pedro (Llimiana) Ajuntament de Llimiana - Tel.: 973 650 773 6 Celler Miquel Roca 7 Terrer de Pallars 5 3 - Casa Balart (Talarn) Ajuntament de Talarn - Tel.: 973 650 812 C-1412 8 El Vinyer 6 4 - Casa Cándido (Palau de Noguera) Jordi Pedra - Tel.: 973 652 211 - 650 950 272 C-13 Conjunto etnológico sobre el vino y la viña a Lleida a Barcelona www.pallarsjussa.net Visita'ns a 1 - Castell d'Encús 2 - Celler Vila Corona 3 - Sauvella Vins 4 - Cal Borrech Ctra.
    [Show full text]
  • ?Llimiana I Esterri D'àneu, Entre Les Deu Localitats Més Boniques De Lleida
    Economia i turisme | Redacció | Actualitzat el 26/04/2016 a les 09:45 ?Llimiana i Esterri d'Àneu, entre les deu localitats més boniques de Lleida Diverses localitats de les Valls d'Àneu figuren en la llista que elabora la Cambra de Comerç Postal d'Esterri d'Àneu. Foto: Turisme Valls d'Àneu Llimiana i Esterri d'Àneu -aquest darrer en representació de les Valls d'Àneu- són dos dels municipis més bonics de la demarcació segons la Cambra de Comerç de Lleida, en un rànquing de localitats en les que també s'hi inclou Guimerà, Àger, Olius, Nalec, Sant Guim de la Plana, La Pobla de Cérvoles, Martinet de Cerdanya o Taüll (entre altres localitats de la Vall de Boí). Així ho publicava el passat diumenge el diari El País (http://elpais.com/) . L'Àrea de Turisme de la Cambra de Comerç singularitza en Esterri d'Àneu l'atractiu de les Valls d'Àneu, tot i que reconeix que és impossible triar entre els diversos pobles de les Valls, per tant Esterri és el municipi representatiu "ja que és el vertader centre social i cultural de les Valls". D'Esterri en destaca que és "un poble de tradició mil·lenària que data de l'any 839 i on és d'obligada visita l'antiga i l'actual església de Sant Vicenç, el pont romànic, el barri vell o l'ecomuseu de les Valls d'Àneu". "Les seves festes majors són el 22 de gener i el 8 de setembre i en totes dues festivitats encara es conserva el ball de l'esquerrana, una dansa popular que tan sols es balla a la localitat.
    [Show full text]
  • Imagen 1. Fotografía Del Pantano Y Presa De Camarasa Desde La C-13
    IMAGEN 1. FOTOGRAFÍA DEL PANTANO Y PRESA DE CAMARASA DESDE LA C-13. AGOSTO 2017. IMAGEN 2. FOTOGRAFÍA DE LA CORONACIÓN DE LA PRESA DE CAMARASA, PARAMENTO AGUAS ABAJO. AGOSTO 2017. 957 IMAGEN 3. FOTOGRAFÍA DEL ALIVIADERO DE LA PRESA DE CAMARASA. AGOSTO 2017. IMAGEN 4. FOTOGRAFÍA DEL EMBALSE DE CAMARASA. AGOSTO 2017. 958 IMAGEN 5. FOTOGRAFÍA DE LA CENTRAL HIDROELÉCTRICA Y DEL ALIVIADERO LATERAL DE CAMARASA. AGOSTO 2017. IMAGEN 6. FOTOGRAFÍA DE LA TUBERÍA DE DESVÍO DE AGUA A LA CENTRAL DE CAMARASA. AGOSTO 2017. 959 IMAGEN 7. FOTOGRAFÍA DEL INGENIERO PATTERSON DE LA PRESA Y CENTRAL HIDROELÉCTRICA DE CAMARASA EN 1921. FONDO HISTÓRICO ENDESA. IMAGEN 8. SIMILAR VISTA DESDE OTRO ÁNGULO EN UNA POSTAL. 960 IMAGEN 9. POSTAL CON LA PRESA DE CAMARASA. 961 IMAGEN 10-15. DIFERENTES FOTOGRAFÍAS HISTÓRICAS DEL PROCESO CONSTRUCTIVO DE LA PRESA DE CAMARASA Y CENTRAL. 962 IMAGEN 16. PLANTA DE LA PRESA DE CAMARASA. FUENTE: INVENTARIO DE PRESAS Y EMBALSES, SNCZI. IMAGEN 16 Y 17. SECCIÓN TRANSVERSAL DE LA PRESA DE CAMARASA. SNCZI. DERECHA: MISMA SECCÍON CON LA ZONIFICACIÓN DE HORMIGÓN EMPLEADO (DÍAZ Y BUENO 2001). 963 IMAGEN 18. PLANO DEL SISTEMA HIDROELÉCTICO DE CAMARASA (DÍEZ Y BUENO 2001). 964 IMAGEN 18. ARTÍCULO EN LA REVISTA “LA ENERGÍA ELÉCTRICA DE 1925” SOBRE LA PRESA DE CAMARASA. 965 CAPEL HORACIO Y URTEAGA LUIS, 1994. “EL TRIUNFO DE LA HIDROELECTRICIDAD Y LA EXPANSION DE LA CANADIENSE” EN: LAS TRES CHIMENEAS. FECSA, PP 13-81. DÍEZ JOAQUÍN Y BUENO FRANCISCO 2001, INGENIERÍA DE PRESAS. PRESAS DE FÁBRICA. TOMO I. SERVICIO DE PUBLICACIONES DE LA UNIVERSIDAD DE CANTABRIA.
    [Show full text]
  • Pons, J.M. & Vicens, E. Field Guide to Pyrenean Rudist Bivalves
    Org. Divers. Evol. 6, Electr. Suppl. 16, part 3: 1 - 18 (2006) © Gesellschaft für Biologische Systematik http://senckenberg.de/odes/06-16.htm URN: urn:nbn:de:0028-odes0616-5 Pons, J.M. & Vicens, E. Field Guide to Pyrenean Rudist Bivalves. Electr. Suppl. 16, part 3. − to: Malchus, N. & Pons, J.M. (2006): Abstracts and Posters of the “International Congress on Bivalvia” at the Universitat Autònoma de Barcelona, Spain, 22-27 July 2006. Org. Divers. Evol. 6(4): 327. Org. Divers. Evol. 6, Electr. Suppl. 16, part 3 (2006) Pons & Vicens: Field Guide to Pyrenean Rudist Bivalves 2 Org. Divers. Evol. 6, Electr. Suppl. 16, part 3 (2006) Pons & Vicens: Field Guide to Pyrenean Rudist Bivalves 3 Organising Committee Dr. Cristian Altaba, Universitat de les Illes Balears Dr. Jaume Gallemí, Museu de Geologia (MCNC), Barcelona Dr. Eulalia Gili, Universitat Autònoma de Barcelona Dr. Gregori López, Museu de Geologia (MCNC), Barcelona Dr. Nikolaus Malchus, Universitat Autònoma de Barcelona, (president) Dr. Ricard Martínez, Universitat Autònoma de Barcelona Dr. Jose Maria Pons, Universitat Autònoma de Barcelona, (vice-president) Dr. Carlos Saavedra, Instituto de Acuicultura-Torre La Sal, Castellón (CSIC) Dr. José Templado, Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid (CSIC) Dr. Francesc Uribe, Museu de Zoologia (MCNC), Barcelona Dr. Enric Vicens, Universitat Autònoma de Barcelona Technical Assistence Javier Aguilar, Sergi Albrich, Sandra Córcoles, Mercedes González, Ramón Mercedes, Angéelica Oviedo, Yolanda Pichardo, Mònica Soler, Luis Troya, Vicent Vicedo, Raquel Vilallonga, Sheila Villalba Scientific Committee Dr. Cristian Altaba, Universitat de les Illes Balears Dr. Rudiger Bieler, The Field Museum, Chicago, USA Dr. David Campbell, University of Alabama, USA Dr.
    [Show full text]
  • FITUR 2020 DOSSIER DE PREMSA Resum
    FITUR 2020 DOSSIER DE PREMSA resum www.aralleida.cat 2 DOSSIER DE PREMSA FITUR 2020 França / Toulouse PIRINEU Bausen Canejan Les França 13 14 Bossòst Arres França Val d'Aran Bagnères-de-Luchon Vilamós Es Bòrdes Era Garona Bagergue Salardú Port de la Alt Àneu Vielha Bonaigua Alòs d’Isil Baquèira Vall d’Àneu Arties Túnel de Vielha València Naut Aran d'Àneu Esterri d'Àneu PARC NATURAL Pantà de la Tavascan DE L'ALT PIRINEU Torrassa Vall de Cardós La Guingueta Lladorre Pantà de Baserca d'Àneu Ribera Esterri PARC NACIONAL Espot de Cardós Caldes de Boí D'AIGÜESTORTES La Noguerade Pallaresa Cardós I ESTANY DE Alins SANT MAURICI 9 10 Vall Ferrera Boí La Noguera Ribagorçana Vall de Boí Barruera Taüll Pallars Tírvia Toulouse Alta Farrera Vilaller 3 4 Capdella Sobirà Llavorsí Andorra Llívia Ribagorça Cerdanya Perpinyà Benasc/ Rialp Andorra 5 6 Guils de Benasque El Pont Cerdanya Vall Fosca Llessui de Suert Les Valls Bolvir Puigcerdà Torre de Sort de Valira Capdella Ger Sarroca La Seu Lles de Alp Cerdanya Prullans Isòvol Fontanals de Bellera El Pont La Pobleta Baix Pallars d'Urgell Estamariu de Cerdanya de Bellveí de Bar Das Soriguera Prats i Sansor Pantà d'Escales Arsèguel Bellver Urús Montellà de Gerri Alàs i Riu de Senterada de la Sal i Martinet Cerdanya Estany de Montferrer Cerc Cava Cerdanya Montcortés i Castellbó Túnel del Cadí Ripoll Ribera PARC NATURAL Les Valls d’Aguilar d’Urgellet DEL CADÍ-MOIXERÓ El Segre El SERRA DEL CADÍ Berga La Pobla de Segur La Noguera Pallaresa Cabó Alt UrgellLa Vansa 7 8 Conca i Fórnols Gósol Salàs de de Dalt Josa
    [Show full text]