Memòria d’ excavació Ajuntament de Talarn
Intervenció preventiva a la “Torre de la Presó”
del Castell de Talarn
(Talarn, Pallars Jussà)
Dates de l’intervenció:
Novembre – Desembre 2010
Walter Alegría Tejedor Juny 2011 Índex
Fitxa tècnica 3
Motius de la intervenció 5
Localització 5
Marc geogràfic 5
Síntesi històrica i antecedents arqueològics 6
Metodologia 6
Desenvolupament dels treballs arqueològics 8
Conclusions i interpretació 34
Annexos 35
Bibliografia 36
2 Fitxa tècnica
Nom de la intervenció: CTL ‘1 0
Municipi: Talarn
Comarca: Pallars Jussà
Coordenades UTM:
Alçada:
Tipus de jaciment: Fortificació, torre.
Tipus d’intervenció: Preventiva
Tipus d’activitat: Excavació
Resultat de la intervenció: Positiu
Cronologia: s.X d.C - actualitat
Dates de la intervenció:
Arqueòleg director: Walter Alegría Tejedor
Propietari de la finca: Ajuntament de Talarn
Referència cadastral:
Promoció i finançament: Ajuntament de Talarn
Superfície total del solar/jaciment: Torre i periferia del solar en runes.
3 Superfície afectada:
Protecció existent: BCIN.
Tractament dels materials: Walter Alegría Tejedor
Silvia Marín Ortega
4 Motius de la intervenció
La intervenció es va efectuar degut a les obres públiques de la “Plaça del Castell”, amb motiu d’això i per interessos dinamitzadors del turisme, es va integrar la torre dins el projecte d’obres públiques.
Localització i marc geogràfic
Talarn es un municipi del Pallars Jussà situat a 2 Kilòmetres al nord de Tremp.
Coordenades UTM 326.675 4.672.750.
5 La torre de la presó està ubicada en el punt més alt de la vila.
Síntesi històrica i antecedents arqueològics
L’origen del mot Talarn el va estudiar Joan Coromines 1. Aquest ens el situa entre una possible influencia celta la provinença del qual seria Talos que donaria nom a Talarnos . El sufixe -arnos és una de les terminacions cèltiques més típiques i es troba en diferents exemples toponímics d’origen indoeuropeu a la resta del continent. Proper a Talarn tenim Salàs de Pallars, la Pobla de Segur, que també quedarien inclosos en aquest possible origen celta, tot i que amb una menor certesa que la de Talarn, segons l’autor. Per altr a banda, Vicenç Bosch preferí adjudicar el nom de Talarn a l’època romana, al·ludint a Theaso com a possible origen toponímic de Talarn 2. El castell de Talarn apareix per primera vegada als documents els anys 1055 i 1056 com a afrontació amb els termes de Mur i Llimiana 3. S’ha interpretat també que Talarn fou el territori donat a Santa María de Tremp l’any 1060 pel comte Ramon V de Pallars 4. El 1064 en un preludi d’un judici entre Montanyana i Espills el comte Ramon V de Pallars Jussà cedí el Castell de Talarn a Artau I del Pallars Sobirà, el qual cedí a la seva hora el Castell de Salàs 5. El 1079, el castell era un domini dels comtes de Pallars, els quals el tenien encomanat a diversos feudataris: a
1 COROMINES, J.: 1965: 102-107 2 BOSCH, V., LLASTARRI, J., SALA, F., ENSENYAT, R. : 2000: 14 3 BOLÒS, J., BUSQUETA,J.J.: 1993: 469 4 BOSCH, V., LLASTARRI, J., SALA, F., ENSENYAT, R. : 2000: 14 5 BOSCH, V., LLASTARRI, J., SALA, F., ENSENYAT, R. : 2000: 16
6 Berenguer Mir, a Guilaman Hug i a Sunyer Ramon, de qui er a vassall Guillem Folc i d’aquest Oliver Bernat. El 1081, el compte Ramon IV de Pallars Jussà donava a Arnau Bernat la part del feu de Talarn que havia estat de Berenguer Mir, i disposava que Guillem Folc fos vassall d’Arnau Bernat i aquest de Sunyer Ramon 6. La relació de pactes vassallàtics, infeudaments, i tot tipus de gestions polítiques posteriors relacionades amb el Castell, ens mostren que Talarn es un nucli important dins el territori pel que fa al control estratègic, sobretot pel que sembla referir-se a la Conca de Tremp. Ja al segle XIII, “L’any 1257,(...) els canonges de Talarn cediren la vila de Tremp al bisbe de la Seu, mentre que aquest traspassava a la canònica la vila de Talarn que tenia empenyorada pel rei.” 7 A més, trobem membres diferents de les famílies de Mur i Vilamur durant el segle XIII, fins que l’any 1338 Arcard de Talarn va retre homenatge al rei Pere III 8. Més tard, durant la primera meitat del segle XIV el castell de Talarn va ser empenyorat diverses vegades, però cal remarcar que la importància de Talarn queda perpetuada a partir de mitjans del segle XV quan l’any 1455 es convertí en capital de la sots-vegueria del Pallars i residència del sots-veguer. També, com a nucli estratègic, administratiu i militar que era, va ser assetjada i presa en diverses ocasions, com per exemple l’any 1476, i l’any 1562 quan va ser presa per soldats del Comte de Foix 9. En època moderna, el rei Felip V en proclamar el Decret de Nova Planta, va fer a Talarn cap de corregiment 10 , que
6 BOSCH, V., LLASTARRI, J., SALA, F., ENSENYAT, R. : 2000: 422 7 BOLÓS, J., BUSQUETA, J.J.: 1993: 469 8 BOLÓS, J., BUSQUETA, J.J.: 1993: 469 9 BOLÓS, J., BUSQUETA, J.J.: 1993: 470 10 CARRERAS Y CANDI, F.: 1980: 865
7 ho va ser des de 1716 fins 1834, quan la prengué Tremp en el seu lloc 11 . Fou el 2 de maig de 1834 quan el corregidor de Talarn es va traslladar a Tremp (una alcaldia major a partir de llavors) fet que va ocasionar que Talarn perdés la capitalitat envers la Conca de Tremp que havia ostentat des de mitjans del segle XV 12 . No obstant, Talarn va mantenir el seu senyoriu i com va escriure Francisco de Zamora durant els seus viatges a la Conca de Tremp a finals del segle XVIII: “Tremp y Talarn estan en una contínua guerra, y por lo mismo convendría unirlos” 13 , donant a entendre que els problemes entre els dos pobles veïns continuaven. Posteriorment, el castell de Talarn i la seva carlania van passar a mans del noble Miguel de Ramona de Barcelona, i després, a mans del noble Carlos Ramon de Moner d’Isona, quedant com a darrera posseïdora l’any 1917, la senyora Maria Lluïsa de Sullà i de Moner, esposa de Lluis de Cuenca 14 .
Metodologia
S’ha dut a term e una excavació arqueològica dels estrats antròpics ubicats a la parcel·la sobre la penya.
11 BOSCH, V., LLASTARRI, J., SALA, F., ENSENYAT, R. : 2000: 425 12 BOSCH, V., LLASTARRI, J., SALA, F., ENSENYAT, R. : 2000: 426 13 ZAMORA, F.: 1973: 210 14 BOSCH, V., LLASTARRI, J., SALA, F., ENSENYAT, R. : 2000: 426
8 Desenvolupament dels treballs arqueològics
9
Primer de tot es va procedir a netejar la runa superficial barrejada amb vegetació.
10 UE 104
UE 101
UE 102
Es va detectar sota el superficial una nivell de sorres i argiles barrejades, amb presència de material constructiu també contemporani, la UE 102. A l’extrem més oriental del jaciment va aparèixer un estrat de morter blanc i runa, UE 104, que es anterior a la UE 102.
11 UE 103
UE 104
Sobre d’aquesta UE 104 tenim un nivell cendrós, la UE 103.
12 UE 105
La UE 105 és un mur contemporani anterior als estrats de runa 101 i 102. No tenim per això la relació d’aquest mur amb cap altre estructura.
13 UE 102 UE 101
UE 101
ROCA
UE 102
Els estrats 101 i 102 de runa cobreixen la roca en tota la superfície fins la zona est on vam trobar més potència
14 estratigràfica. Sota d’aquests estrats, les restes modernes i medievals no s’ha conservat fins avui dia.
UE 101
UE 102
Malgrat que hem separat les UEs 101 i 102 donant-li a 102 una cronologia anterior, pel material contemporani aparegut creiem que podem unificar i considerar un mateix moment històric.
15 UE 102
UE 101
16 Sota el nivell de cendres 103 i el morter UE 104 ens ha aparegut un paviment, la UE 109, el qual estava parcialment espoliat i reomplert per les ues posteriors comentades. Creiem que és un paviment per la seva relació amb la porta del mur 108 i la cota que ens marca el mur tal i com veiem a la fotografia.
UE 108
UE 109
UE 107
17 En aquesta foto veiem la continuïtat del paviment espoliat i la seva continuïtat amb el nivell que es relaciona amb el mur. UE 108
UE 109
18 En aquesta foto veiem fossilitzada la cota del paviment 109 i un possible llindar sota la porta
UE 110
Sota la UE 109 i 104 tenim un estrat de runa de morter, constructiu i còdols, la UE 110 que hem pogut datar de com a mínim finals del s. XVIII i tot el s. XIX. Finalment em igualat amb la UE 104 considerant un enderroc de dos bossades de composició heterogènia.
19 UE 111 UE 112 UE 117
UE 113
UE 115
Després d’excavar la runa ens trobem amb un paviment de rajoles, UE 111, que es troba espoliat parcialment. Sota tenim un estrat d’ argiles, UE 112, que anivellen el paviment 111. Aquest paviment 111 funcionaria amb un paviment anterior, UE 113, que funciona amb una
20 estructura de pedres que hem anomenat ES-1, formada pel negatiu 104 i el mur 120. També tenim un petit esglaó d’arg ila que uneix les UEs 111 i 113, que hem anomenat UE 125. L’estructura ES-1 està reblerta d’un nivell molt org ànic amb carbons i constructiu, la UE 115.
UE 112
UE 117 UE 120 UE 113
Aquí veiem l’anivellament d’argiles, UE 112, sense el paviment 111.
Posteriorment hem excavat la UE 112 i ens ha aparegut una estructura de morter de calç, la UE 119, que s’adossa a al paviment 113 i la seva preparació, la UE 116. En aquest moment funciona un altre estrat d’argiles, la UE 122, i que no descartem la seva funció com a nivell d’ús. Així en aquest moment tindríem l’ES -1 funcionant amb el paviment de rajoles 113, la UE 119, i les argiles 122.
21 UE 119 UE 113
22 UE 113 UE 119
UE 116
UE 113
UE 119
UE 122
Sota la UE 119, tenim un nivell d’argiles anterior , la UE 122. Es va procedir a l’excavació de l’interior de l’estructura 120. Deixant vist un paviment de pedres , la
23 UE 118, i una estructura quadrangular de pedres, la UE 121, que s’adossa a 120.
UE 118 UE 121
UE 118
UE 121
24 Detall de l’entrega de la UE 119 a la UE 113.
Foto de detall del revestiment de 113 al qual s’adossa la UE 119.
25 ROCA
UE 120
UE 113
UE 121
UE 118
Posteriorment es va excavar el nivell 119. A més també es comprova que paviment 118 és anterior a l’estructura 1 19 a 120 i a 121.
26 UE 113
Imatge de la UE 113 i la roca sense la UE 122.
UE 116
Detall de l’excavació del nivell 116.
27 ROCA
UE 120
UE 118
UE 120
UE 121
UE 120
Imatge de les UES 118, 120 i 121.
28 UE 120
UE 121
UE 120 UE 118
ROCA
Imatge de les UES 118, 120 i 121.
29
Fotografia després de l’excavació de la UE 121.
30
Imatge del sector oriental del jaciment excavat fins la roca.
31
Imatge del sector oriental del jaciment excavat fins la roca.
L’excavació de la resta del jaciment, es a dir al sud i oest de la torre, només es va trobar la UE 102 fins arribar a roca.
32 UE 102 ROCA
ROCA
UE 102
33 ROCA
Conclusions i interpretació Estudi de materials Els materials que més abunden són els reflexos metàl·lics, la ceràmica blava i la ceràmica vidrada. També tenim fragments de ceràmica grisa però per la seva tècnica i context descartem la cronologia medieval coetània amb la primera torre.
Així, podem dir que tenim bàsicament dos estrats que ens marquen els canvis d’època. Els estrats 110 i 115. L’estrat 110 conté ceràmiques policromes que datem de com a mínim finals del s. XVIII i tot el s. XIX. Els estrats posteriors ja responen a reformes del s. XX o fins i tot finals del s. XIX. L’estrat 115 és un rebliment de carbons i cendres que conté ceràmiques de reflexos metàl·lics que daten dels
34 segles XVI i XVII. Els nivells 113,119 i 122 també són d’època moderna dels segles XVI i XVII, essent 122 un paviment d’argila que funciona amb l’estructura que formen els estrats 113 i 119. El paviment de pedres 118 i la pica 121 també van donar cronologies modernes amb ceràmica de reflexos metàl·lics.
Conclusions dels treballs arqueològics L’excavació de la “Torre de la Presó” de Talarn, malauradament no ha donat resultats massa satisfactoris de restes medievals associades amb la construcció de la torre i els seus afegits. Aquests nivells antics han estat espoliats en reformes diverses de cronologia moderna, segons podem deduir pels materials identificats durant l’excavació . La resta més antiga respon a un paviment de pedra, la UE 118, anterior o contemporània al segle XVII. Sobre aquest nivell tenim una estructura irregular de 4 angles,ES-1, també anterior o contemporània al segle XVII, que podríem associar amb una funció industrial o de clavegueram amb sor tida d’aigües al barranc est. Seguidament tenim una successió de paviments enrajolats associat s a l’ús d’aquesta estructura durant el segle XVII fins el s.XIX. Després tenim un anivellament de runa per al paviment 109 associat a la porta del mur 108. Sob re d’aquest paviment tenim les restes de cendres d’època actual i runa acumulada de l’enderrocament i desmuntatge del castell en diferents moments, des de finals del s. XIX fins avui dia.
35 Anexos:
Llistat d’UEs
UE DESCRIPCIÓ
100 Runa superficial.
101 Graves i còdols amb constructiu.
102 Estrat sorrenc i argilós.
103 Cendres sobre 104.
104 Estrat de morter blanc i runa sota 103 i 102.
105 Mur al sud-est de la torre.
106 Mur a l’oest de la torre.
107 Mur oriental de la torre.
108 Mur afegit posterior que s’ado ssa a 107.
109 Paviment amb pedra i còdol a l’extrem est de 107 i 104, retallat i espoliat i reomplert per 104 i 105.
110 Estrat de runa de morter, còdols i constructiu sota 104.
111 Paviment de rajoles de ceràmica sota 110.
112 Nivell argilós d’anivellament sota 111.
113 Nivell de rajoles sota 112.
114 Negatiu, retall.
115 Nivell molt orgànic amb carbons i constructiu, que reomple 114.
116 Nivell de calç, potser morter, que lliga 113.
117 Estrat entre 111 i 113 (graó?) sobre 113 i on 111 s’hi adosa.
118 Paviment sota 115.
119 Estructura de morter de calç i paviment immediatament anterior a 113 o contemporani.
36 120 Construcció de l’estructura del retall 114.
121 Estructura quadrangular de pedres que s’ado ssa a 120. 122 Nivell d’argiles que anivella el paviment de 119.
123 Revestiment torre.
124 Revestiment de 121 i 107.
37 Làmines de materials ceràmics
UEs 100 i 104
38
UE 104
39
UE 110
40
UE 110: PIPA
41
UE 115: OLLA
42 UE 115 i 118:PLATS
43 UE118: PLAT
44 UE 115: ESCUDELLES
45 UE 115: ESCUDELLA
46 UE 121
47 Planimetries
Àrea amb estratigrafia
48 UE 109
49 50
51
52
53
54 Bibliografia
-Alegría, W., Orsi, M. 2009. “El Castell de Mur i la seva funció militar”. Mur la Història d’un castell feudal a la llum de la recerca històrica-arqueológica . Garsineu Edicions. Tremp. Pàgs. 201-222. -Bolòs, J., Busqueta, J.J. 1993. “Castell i Vila de Talarn”. Catalunya Romànica . Volum XV, Pallars. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàgs. 469-470. -Bolòs. J. 1998.” L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia”. Catalunya Romànica . Volum XXVII. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàgs. 21-40. -Bosch, V., Llastarri, J., Sala, F., Ensenyat, R. 2000. Crònica de la Vila de Talarn: 1060-1908 . Ajuntament de Talarn. -Cabañero, B. 1996. Los castillos catalanes del siglo X. Circunstancias históricas y cuestiones arquitectónicas . Institución Fernando el Católico. Zaragoza. -Carreras y Candi, F. 1980. Geografia general de Catalunya . Edicions Catalanes. Barcelona. Pàgs. 862-868. -Coromines, J. 1981. Estudis de Toponímia catalana . Editorial Barcino. Barcelona. Pàgs. 104-108. -Dalmau, R. 1979. Els castells catalans . Vol. VI. Barcelona Pàgs. 1337-1349. -Hernàndez, X. 2001. Historia militar de Catalunya. Vol. I Dels Ibers als carolingis. Rafael Dalmau, Ed. Barcelona. Pàgs. 228-242. -Hernàndez, X. 2002. História militar de Catalunya. Vol II. Temps de conquesta . Rafael Dalmau, Ed. Barcelona. Pàgs. 215-240. -Madoz, P. 1985. Diccionario geográfico-estadístico- histórico . Editorial Curial. Barcelona. Pàgs. 343-344.
55 -Monreal, L.. De Riquer, M. 1955-65. Els castells medievals de Catalunya , 3 vols., ed. Ariel. Barcelona. Pàgs. 44-49 -Salvadó, I., Vila, LL. 2007. “El castell de Montclús (Sant Estev e de Palautordera)”. III Congrés d’arqueologia medieval i moderna a Catalunya. Sabadell, del 18 al 21 de maig de 2006 . Volum II. Ajuntament de Sabadell, ACRAM, Generalitat de Catalunya. Sabadell. Pàgs. 826-839. Zamora, F. 1973. Diario de los viajes hechos en Cataluña. Editorial Curial. Barcelona. Pàgs. 208-211.
56 UNIDAD ESTRATIGRÁFICA
IDENTIFICADOR: TIPO: 100 Depósito
FECHA: SUBTIPO: 2012-12-20 Superficial
RESPONSABLE: BUZAMIENTO:
CATA/ÁREA/SECTOR: ANTRÓPICA: // Sí
OBSERVACIONES:
Nivell superficial
INTERPRETACIÓN: Nivell superficial. Cronologia s. XXI
MATERIALES:
RELACIONES ESTRATIGRÁFICAS: MUESTRAS: Cubre a 101
IMÁGENES: PUNTOS:
IMÁGENES DE CUADROS: PUNTOS DE CUADROS: UNIDAD ESTRATIGRÁFICA
IDENTIFICADOR: TIPO: 101 Depósito
FECHA: SUBTIPO: 2012-12-20
RESPONSABLE: BUZAMIENTO:
CATA/ÁREA/SECTOR: ANTRÓPICA: // Sí
OBSERVACIONES:
Estrat contemporani de graves i còdols barrejats amb argila i constructiu.
INTERPRETACIÓN: Runa contemporània del s. XX
MATERIALES:
RELACIONES ESTRATIGRÁFICAS: MUESTRAS: Cubierta por 100 Igual a 102
IMÁGENES: PUNTOS:
IMÁGENES DE CUADROS: PUNTOS DE CUADROS: UNIDAD ESTRATIGRÁFICA
IDENTIFICADOR: TIPO: 102 Depósito
FECHA: SUBTIPO: 2013-03-13
RESPONSABLE: BUZAMIENTO:
CATA/ÁREA/SECTOR: ANTRÓPICA: // Sí
OBSERVACIONES:
Terra sorrenca barrejada amb argila vermella.
INTERPRETACIÓN: Runa contemporània del s. XX:
MATERIALES:
RELACIONES ESTRATIGRÁFICAS: MUESTRAS: Cubre a 104 Igual a 101
IMÁGENES: PUNTOS:
IMÁGENES DE CUADROS: PUNTOS DE CUADROS: UNIDAD ESTRATIGRÁFICA
IDENTIFICADOR: TIPO: 103 Depósito
FECHA: SUBTIPO: 2013-03-13
RESPONSABLE: BUZAMIENTO:
CATA/ÁREA/SECTOR: ANTRÓPICA: // Sí
OBSERVACIONES:
Estrat cendrós.
INTERPRETACIÓN: Nivell de possible combustió contemporània i nivell d'ús sobre l'enderroc 104.
MATERIALES:
RELACIONES ESTRATIGRÁFICAS: MUESTRAS: Cubre a 104
IMÁGENES: PUNTOS:
IMÁGENES DE CUADROS: PUNTOS DE CUADROS: UNIDAD ESTRATIGRÁFICA
IDENTIFICADOR: TIPO: 104 Depósito
FECHA: SUBTIPO: 2013-03-13 Enderroc
RESPONSABLE: BUZAMIENTO:
CATA/ÁREA/SECTOR: ANTRÓPICA: // Sí
OBSERVACIONES:
Estrat de morter blanc i runa amb pedres.
INTERPRETACIÓN: Enderroc
MATERIALES:
RELACIONES ESTRATIGRÁFICAS: MUESTRAS: Corta a 109 Cubierta por 102 Cubierta por 103 Cubre a 115 Igual a 110
IMÁGENES: PUNTOS:
IMÁGENES DE CUADROS: PUNTOS DE CUADROS: UNIDAD ESTRATIGRÁFICA
IDENTIFICADOR: TIPO: 105 Construcción
FECHA: SUBTIPO: 2013-03-13
RESPONSABLE: BUZAMIENTO:
CATA/ÁREA/SECTOR: ANTRÓPICA: // Sí
OBSERVACIONES:
INTERPRETACIÓN:
Mur al sud est de la torre.
MATERIALES:
RELACIONES ESTRATIGRÁFICAS: MUESTRAS: Cubre a 109
IMÁGENES: PUNTOS:
IMÁGENES DE CUADROS: PUNTOS DE CUADROS: UNIDAD ESTRATIGRÁFICA
IDENTIFICADOR: TIPO: 106 Construcción
FECHA: SUBTIPO: 2013-03-13
RESPONSABLE: BUZAMIENTO:
CATA/ÁREA/SECTOR: ANTRÓPICA: // Sí
OBSERVACIONES:
INTERPRETACIÓN:
Mur a l'oest de la torre.
MATERIALES:
RELACIONES ESTRATIGRÁFICAS: MUESTRAS: Cubierta por 123
IMÁGENES: PUNTOS:
IMÁGENES DE CUADROS: PUNTOS DE CUADROS: UNIDAD ESTRATIGRÁFICA
IDENTIFICADOR: TIPO: 107 Construcción
FECHA: SUBTIPO: 2013-03-13
RESPONSABLE: BUZAMIENTO:
CATA/ÁREA/SECTOR: ANTRÓPICA: // Sí
OBSERVACIONES:
INTERPRETACIÓN:
Mur oriental de la torre.
MATERIALES:
RELACIONES ESTRATIGRÁFICAS: MUESTRAS: Cubierta por 123 Cubierta por 124 Se le adosa 108
IMÁGENES: PUNTOS:
IMÁGENES DE CUADROS: PUNTOS DE CUADROS: UNIDAD ESTRATIGRÁFICA
IDENTIFICADOR: TIPO: 108 Construcción
FECHA: SUBTIPO: 2013-03-13
RESPONSABLE: BUZAMIENTO:
CATA/ÁREA/SECTOR: ANTRÓPICA: // Sí
OBSERVACIONES:
INTERPRETACIÓN:
Mur afegit posterior que s'adossa a 107.
MATERIALES:
RELACIONES ESTRATIGRÁFICAS: MUESTRAS: Adosada a 107
IMÁGENES: PUNTOS:
IMÁGENES DE CUADROS: PUNTOS DE CUADROS: UNIDAD ESTRATIGRÁFICA
IDENTIFICADOR: TIPO: 109 Construcción
FECHA: SUBTIPO: 2013-03-13 Paviment
RESPONSABLE: BUZAMIENTO:
CATA/ÁREA/SECTOR: ANTRÓPICA: // Sí
OBSERVACIONES:
Paviment amb pedra i còdol a l’extrem est de 107 i 104, retallat i espoliat per 104 i reomplert per 105.
INTERPRETACIÓN:
MATERIALES:
RELACIONES ESTRATIGRÁFICAS: MUESTRAS: Cortada por 104 Cubierta por 105
IMÁGENES: PUNTOS:
IMÁGENES DE CUADROS: PUNTOS DE CUADROS: UNIDAD ESTRATIGRÁFICA
IDENTIFICADOR: TIPO: 110 Depósito
FECHA: SUBTIPO: 2013-03-13 Enderroc
RESPONSABLE: BUZAMIENTO:
CATA/ÁREA/SECTOR: ANTRÓPICA: // Sí
OBSERVACIONES:
Estrat de runa de morter, còdols i constructiu.
INTERPRETACIÓN: Enderroc modern o contemporani dels segles XVIII-XIX.
MATERIALES:
RELACIONES ESTRATIGRÁFICAS: MUESTRAS: Cubre a 111 Igual a 104
IMÁGENES: PUNTOS:
IMÁGENES DE CUADROS: PUNTOS DE CUADROS: UNIDAD ESTRATIGRÁFICA
IDENTIFICADOR: TIPO: 111 Construcción
FECHA: SUBTIPO: 2013-03-13 Paviment
RESPONSABLE: BUZAMIENTO:
CATA/ÁREA/SECTOR: ANTRÓPICA: // Sí
OBSERVACIONES:
INTERPRETACIÓN:
Paviment de rajoles de ceràmica.
MATERIALES:
RELACIONES ESTRATIGRÁFICAS: MUESTRAS: Adosada a 117 Cubierta por 110 Cubre a 112
IMÁGENES: PUNTOS:
IMÁGENES DE CUADROS: PUNTOS DE CUADROS: UNIDAD ESTRATIGRÁFICA
IDENTIFICADOR: TIPO: 112 Relleno
FECHA: SUBTIPO: 2013-03-13
RESPONSABLE: BUZAMIENTO:
CATA/ÁREA/SECTOR: ANTRÓPICA: // Sí
OBSERVACIONES:
Estrat d'argila vermella compactada.
INTERPRETACIÓN: Anivellament d'argila vermella.
MATERIALES:
RELACIONES ESTRATIGRÁFICAS: MUESTRAS: Cubierta por 111 Cubre a 113
IMÁGENES: PUNTOS:
IMÁGENES DE CUADROS: PUNTOS DE CUADROS: UNIDAD ESTRATIGRÁFICA
IDENTIFICADOR: TIPO: 113 Construcción
FECHA: SUBTIPO: 2013-03-13
RESPONSABLE: BUZAMIENTO:
CATA/ÁREA/SECTOR: ANTRÓPICA: // Sí
OBSERVACIONES:
INTERPRETACIÓN:
Paviment de rajoles lligades amb morter de calç blanc.
MATERIALES:
RELACIONES ESTRATIGRÁFICAS: MUESTRAS: Cubierta por 112 Cubierta por 117 Cubre a 116 Se le adosa 119
IMÁGENES: PUNTOS:
IMÁGENES DE CUADROS: PUNTOS DE CUADROS: UNIDAD ESTRATIGRÁFICA
IDENTIFICADOR: TIPO: 114 Corte
FECHA: SUBTIPO: 2013-03-13
RESPONSABLE: BUZAMIENTO:
CATA/ÁREA/SECTOR: ANTRÓPICA: // Sí
OBSERVACIONES:
INTERPRETACIÓN:
Negatiu de la construcció de pedres 120.
MATERIALES:
RELACIONES ESTRATIGRÁFICAS: MUESTRAS: Corta a 122 Rellena por 119 Rellena por 120
IMÁGENES: PUNTOS:
IMÁGENES DE CUADROS: PUNTOS DE CUADROS: UNIDAD ESTRATIGRÁFICA
IDENTIFICADOR: TIPO: 115 Depósito
FECHA: SUBTIPO: 2013-03-13
RESPONSABLE: BUZAMIENTO:
CATA/ÁREA/SECTOR: ANTRÓPICA: // Sí
OBSERVACIONES:
Nivell molt orgànic amb carbons i constructiu.
INTERPRETACIÓN: Estrat d'abandonament de l'estructura formada per 114 i 120.
MATERIALES:
RELACIONES ESTRATIGRÁFICAS: MUESTRAS: Cubierta por 104 Cubre a 118 Cubre a 121
IMÁGENES: PUNTOS:
IMÁGENES DE CUADROS: PUNTOS DE CUADROS: UNIDAD ESTRATIGRÁFICA
IDENTIFICADOR: TIPO: 116 Construcción
FECHA: SUBTIPO: 2013-03-13
RESPONSABLE: BUZAMIENTO:
CATA/ÁREA/SECTOR: ANTRÓPICA: // Sí
OBSERVACIONES:
Preparació de morter de calç i pedres petites del paviment 113.
INTERPRETACIÓN: Preparació del paviment 113.
MATERIALES:
RELACIONES ESTRATIGRÁFICAS: MUESTRAS: Cubierta por 113
IMÁGENES: PUNTOS:
IMÁGENES DE CUADROS: PUNTOS DE CUADROS: UNIDAD ESTRATIGRÁFICA
IDENTIFICADOR: TIPO: 117 Construcción
FECHA: SUBTIPO: 2013-03-13 Graó
RESPONSABLE: BUZAMIENTO:
CATA/ÁREA/SECTOR: ANTRÓPICA: // Sí
OBSERVACIONES:
Graó de morter de calç.
INTERPRETACIÓN: Possible graó de morter de calç.
MATERIALES:
RELACIONES ESTRATIGRÁFICAS: MUESTRAS: Cubre a 113 Se le adosa 111
IMÁGENES: PUNTOS:
IMÁGENES DE CUADROS: PUNTOS DE CUADROS: UNIDAD ESTRATIGRÁFICA
IDENTIFICADOR: TIPO: 118 Construcción
FECHA: SUBTIPO: 2013-03-13
RESPONSABLE: BUZAMIENTO:
CATA/ÁREA/SECTOR: ANTRÓPICA: // Sí
OBSERVACIONES:
Les pedres són lloses locals de entre 40 i 20 cm de llarg.
INTERPRETACIÓN: Paviment de pedres i morter de calç.
MATERIALES:
RELACIONES ESTRATIGRÁFICAS: MUESTRAS: Adosada a 120 Cubierta por 115 Cubierta por 121
IMÁGENES: PUNTOS:
IMÁGENES DE CUADROS: PUNTOS DE CUADROS: UNIDAD ESTRATIGRÁFICA
IDENTIFICADOR: TIPO: 119 Construcción
FECHA: SUBTIPO: 2013-03-13 Graó
RESPONSABLE: BUZAMIENTO:
CATA/ÁREA/SECTOR: ANTRÓPICA: // Sí
OBSERVACIONES:
Estructura de morter de calç blanca.
INTERPRETACIÓN: Estructura de morter de calç, paviment.
MATERIALES:
RELACIONES ESTRATIGRÁFICAS: MUESTRAS: Adosada a 113 Cubre a 122 Rellena a 114
IMÁGENES: PUNTOS:
IMÁGENES DE CUADROS: PUNTOS DE CUADROS: UNIDAD ESTRATIGRÁFICA
IDENTIFICADOR: TIPO: 120 Construcción
FECHA: SUBTIPO: 2013-03-13
RESPONSABLE: BUZAMIENTO:
CATA/ÁREA/SECTOR: ANTRÓPICA: // Sí
OBSERVACIONES:
Mur de pedres mitjanes, lligades amb morter de calç.
INTERPRETACIÓN: Mur de pedres de l'estructura 1.
MATERIALES:
RELACIONES ESTRATIGRÁFICAS: MUESTRAS: Rellena a 114 Se le adosa 118 Se le adosa 121
IMÁGENES: PUNTOS:
IMÁGENES DE CUADROS: PUNTOS DE CUADROS: UNIDAD ESTRATIGRÁFICA
IDENTIFICADOR: TIPO: 121 Construcción
FECHA: SUBTIPO: 2013-03-13
RESPONSABLE: BUZAMIENTO:
CATA/ÁREA/SECTOR: ANTRÓPICA: // Sí
OBSERVACIONES:
Estructura formada per 3 pedres grans. LLigades amb morter de calç.
INTERPRETACIÓN: Estructura, possible pica.
MATERIALES:
RELACIONES ESTRATIGRÁFICAS: MUESTRAS: Adosada a 120 Cubierta por 115 Cubierta por 124 Cubre a 118
IMÁGENES: PUNTOS:
IMÁGENES DE CUADROS: PUNTOS DE CUADROS: UNIDAD ESTRATIGRÁFICA
IDENTIFICADOR: TIPO: 122 Relleno
FECHA: SUBTIPO: 2013-03-13
RESPONSABLE: BUZAMIENTO:
CATA/ÁREA/SECTOR: ANTRÓPICA: // Sí
OBSERVACIONES:
Estrat d'argiles vermelles compactades amb taques de morter de calç.
INTERPRETACIÓN: Anivellament.
MATERIALES:
RELACIONES ESTRATIGRÁFICAS: MUESTRAS: Cortada por 114 Cubierta por 119
IMÁGENES: PUNTOS:
IMÁGENES DE CUADROS: PUNTOS DE CUADROS: UNIDAD ESTRATIGRÁFICA
IDENTIFICADOR: TIPO: 123 Construcción
FECHA: SUBTIPO: 2013-03-13 Revestiment
RESPONSABLE: BUZAMIENTO:
CATA/ÁREA/SECTOR: ANTRÓPICA: // Sí
OBSERVACIONES:
INTERPRETACIÓN:
Revestiment de calç de la torre, aparentment modern.
MATERIALES:
RELACIONES ESTRATIGRÁFICAS: MUESTRAS: Cubre a 106 Cubre a 107
IMÁGENES: PUNTOS:
IMÁGENES DE CUADROS: PUNTOS DE CUADROS: UNIDAD ESTRATIGRÁFICA
IDENTIFICADOR: TIPO: 124 Construcción
FECHA: SUBTIPO: 2013-03-13 Revestiment
RESPONSABLE: BUZAMIENTO:
CATA/ÁREA/SECTOR: ANTRÓPICA: // Sí
OBSERVACIONES:
INTERPRETACIÓN:
Revestiment d'època moderna de calç blanca.
MATERIALES:
RELACIONES ESTRATIGRÁFICAS: MUESTRAS: Cubre a 107 Cubre a 121
IMÁGENES: PUNTOS:
IMÁGENES DE CUADROS: PUNTOS DE CUADROS: