Del Castell De Talarn
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Memòria d’ excavació Ajuntament de Talarn Intervenció preventiva a la “Torre de la Presó” del Castell de Talarn (Talarn, Pallars Jussà) Dates de l’intervenció: Novembre – Desembre 2010 Walter Alegría Tejedor Juny 2011 Índex Fitxa tècnica 3 Motius de la intervenció 5 Localització 5 Marc geogràfic 5 Síntesi històrica i antecedents arqueològics 6 Metodologia 6 Desenvolupament dels treballs arqueològics 8 Conclusions i interpretació 34 Annexos 35 Bibliografia 36 2 Fitxa tècnica Nom de la intervenció: CTL ‘1 0 Municipi: Talarn Comarca: Pallars Jussà Coordenades UTM: Alçada: Tipus de jaciment: Fortificació, torre. Tipus d’intervenció: Preventiva Tipus d’activitat: Excavació Resultat de la intervenció: Positiu Cronologia: s.X d.C - actualitat Dates de la intervenció: Arqueòleg director: Walter Alegría Tejedor Propietari de la finca: Ajuntament de Talarn Referència cadastral: Promoció i finançament: Ajuntament de Talarn Superfície total del solar/jaciment: Torre i periferia del solar en runes. 3 Superfície afectada: Protecció existent: BCIN. Tractament dels materials: Walter Alegría Tejedor Silvia Marín Ortega 4 Motius de la intervenció La intervenció es va efectuar degut a les obres públiques de la “Plaça del Castell”, amb motiu d’això i per interessos dinamitzadors del turisme, es va integrar la torre dins el projecte d’obres públiques. Localització i marc geogràfic Talarn es un municipi del Pallars Jussà situat a 2 Kilòmetres al nord de Tremp. Coordenades UTM 326.675 4.672.750. 5 La torre de la presó està ubicada en el punt més alt de la vila. Síntesi històrica i antecedents arqueològics L’origen del mot Talarn el va estudiar Joan Coromines 1. Aquest ens el situa entre una possible influencia celta la provinença del qual seria Talos que donaria nom a Talarnos . El sufixe -arnos és una de les terminacions cèltiques més típiques i es troba en diferents exemples toponímics d’origen indoeuropeu a la resta del continent. Proper a Talarn tenim Salàs de Pallars, la Pobla de Segur, que també quedarien inclosos en aquest possible origen celta, tot i que amb una menor certesa que la de Talarn, segons l’autor. Per altr a banda, Vicenç Bosch preferí adjudicar el nom de Talarn a l’època romana, al·ludint a Theaso com a possible origen toponímic de Talarn 2. El castell de Talarn apareix per primera vegada als documents els anys 1055 i 1056 com a afrontació amb els termes de Mur i Llimiana 3. S’ha interpretat també que Talarn fou el territori donat a Santa María de Tremp l’any 1060 pel comte Ramon V de Pallars 4. El 1064 en un preludi d’un judici entre Montanyana i Espills el comte Ramon V de Pallars Jussà cedí el Castell de Talarn a Artau I del Pallars Sobirà, el qual cedí a la seva hora el Castell de Salàs 5. El 1079, el castell era un domini dels comtes de Pallars, els quals el tenien encomanat a diversos feudataris: a 1 COROMINES, J.: 1965: 102-107 2 BOSCH, V., LLASTARRI, J., SALA, F., ENSENYAT, R. : 2000: 14 3 BOLÒS, J., BUSQUETA,J.J.: 1993: 469 4 BOSCH, V., LLASTARRI, J., SALA, F., ENSENYAT, R. : 2000: 14 5 BOSCH, V., LLASTARRI, J., SALA, F., ENSENYAT, R. : 2000: 16 6 Berenguer Mir, a Guilaman Hug i a Sunyer Ramon, de qui er a vassall Guillem Folc i d’aquest Oliver Bernat. El 1081, el compte Ramon IV de Pallars Jussà donava a Arnau Bernat la part del feu de Talarn que havia estat de Berenguer Mir, i disposava que Guillem Folc fos vassall d’Arnau Bernat i aquest de Sunyer Ramon 6. La relació de pactes vassallàtics, infeudaments, i tot tipus de gestions polítiques posteriors relacionades amb el Castell, ens mostren que Talarn es un nucli important dins el territori pel que fa al control estratègic, sobretot pel que sembla referir-se a la Conca de Tremp. Ja al segle XIII, “L’any 1257,(...) els canonges de Talarn cediren la vila de Tremp al bisbe de la Seu, mentre que aquest traspassava a la canònica la vila de Talarn que tenia empenyorada pel rei.” 7 A més, trobem membres diferents de les famílies de Mur i Vilamur durant el segle XIII, fins que l’any 1338 Arcard de Talarn va retre homenatge al rei Pere III 8. Més tard, durant la primera meitat del segle XIV el castell de Talarn va ser empenyorat diverses vegades, però cal remarcar que la importància de Talarn queda perpetuada a partir de mitjans del segle XV quan l’any 1455 es convertí en capital de la sots-vegueria del Pallars i residència del sots-veguer. També, com a nucli estratègic, administratiu i militar que era, va ser assetjada i presa en diverses ocasions, com per exemple l’any 1476, i l’any 1562 quan va ser presa per soldats del Comte de Foix 9. En època moderna, el rei Felip V en proclamar el Decret de Nova Planta, va fer a Talarn cap de corregiment 10 , que 6 BOSCH, V., LLASTARRI, J., SALA, F., ENSENYAT, R. : 2000: 422 7 BOLÓS, J., BUSQUETA, J.J.: 1993: 469 8 BOLÓS, J., BUSQUETA, J.J.: 1993: 469 9 BOLÓS, J., BUSQUETA, J.J.: 1993: 470 10 CARRERAS Y CANDI, F.: 1980: 865 7 ho va ser des de 1716 fins 1834, quan la prengué Tremp en el seu lloc 11 . Fou el 2 de maig de 1834 quan el corregidor de Talarn es va traslladar a Tremp (una alcaldia major a partir de llavors) fet que va ocasionar que Talarn perdés la capitalitat envers la Conca de Tremp que havia ostentat des de mitjans del segle XV 12 . No obstant, Talarn va mantenir el seu senyoriu i com va escriure Francisco de Zamora durant els seus viatges a la Conca de Tremp a finals del segle XVIII: “Tremp y Talarn estan en una contínua guerra, y por lo mismo convendría unirlos” 13 , donant a entendre que els problemes entre els dos pobles veïns continuaven. Posteriorment, el castell de Talarn i la seva carlania van passar a mans del noble Miguel de Ramona de Barcelona, i després, a mans del noble Carlos Ramon de Moner d’Isona, quedant com a darrera posseïdora l’any 1917, la senyora Maria Lluïsa de Sullà i de Moner, esposa de Lluis de Cuenca 14 . Metodologia S’ha dut a term e una excavació arqueològica dels estrats antròpics ubicats a la parcel·la sobre la penya. 11 BOSCH, V., LLASTARRI, J., SALA, F., ENSENYAT, R. : 2000: 425 12 BOSCH, V., LLASTARRI, J., SALA, F., ENSENYAT, R. : 2000: 426 13 ZAMORA, F.: 1973: 210 14 BOSCH, V., LLASTARRI, J., SALA, F., ENSENYAT, R. : 2000: 426 8 Desenvolupament dels treballs arqueològics 9 Primer de tot es va procedir a netejar la runa superficial barrejada amb vegetació. 10 UE 104 UE 101 UE 102 Es va detectar sota el superficial una nivell de sorres i argiles barrejades, amb presència de material constructiu també contemporani, la UE 102. A l’extrem més oriental del jaciment va aparèixer un estrat de morter blanc i runa, UE 104, que es anterior a la UE 102. 11 UE 103 UE 104 Sobre d’aquesta UE 104 tenim un nivell cendrós, la UE 103. 12 UE 105 La UE 105 és un mur contemporani anterior als estrats de runa 101 i 102. No tenim per això la relació d’aquest mur amb cap altre estructura. 13 UE 102 UE 101 UE 101 ROCA UE 102 Els estrats 101 i 102 de runa cobreixen la roca en tota la superfície fins la zona est on vam trobar més potència 14 estratigràfica. Sota d’aquests estrats, les restes modernes i medievals no s’ha conservat fins avui dia. UE 101 UE 102 Malgrat que hem separat les UEs 101 i 102 donant-li a 102 una cronologia anterior, pel material contemporani aparegut creiem que podem unificar i considerar un mateix moment històric. 15 UE 102 UE 101 16 Sota el nivell de cendres 103 i el morter UE 104 ens ha aparegut un paviment, la UE 109, el qual estava parcialment espoliat i reomplert per les ues posteriors comentades. Creiem que és un paviment per la seva relació amb la porta del mur 108 i la cota que ens marca el mur tal i com veiem a la fotografia. UE 108 UE 109 UE 107 17 En aquesta foto veiem la continuïtat del paviment espoliat i la seva continuïtat amb el nivell que es relaciona amb el mur. UE 108 UE 109 18 En aquesta foto veiem fossilitzada la cota del paviment 109 i un possible llindar sota la porta UE 110 Sota la UE 109 i 104 tenim un estrat de runa de morter, constructiu i còdols, la UE 110 que hem pogut datar de com a mínim finals del s. XVIII i tot el s. XIX. Finalment em igualat amb la UE 104 considerant un enderroc de dos bossades de composició heterogènia. 19 UE 111 UE 112 UE 117 UE 113 UE 115 Després d’excavar la runa ens trobem amb un paviment de rajoles, UE 111, que es troba espoliat parcialment. Sota tenim un estrat d’ argiles, UE 112, que anivellen el paviment 111. Aquest paviment 111 funcionaria amb un paviment anterior, UE 113, que funciona amb una 20 estructura de pedres que hem anomenat ES-1, formada pel negatiu 104 i el mur 120. També tenim un petit esglaó d’arg ila que uneix les UEs 111 i 113, que hem anomenat UE 125. L’estructura ES-1 està reblerta d’un nivell molt org ànic amb carbons i constructiu, la UE 115. UE 112 UE 117 UE 120 UE 113 Aquí veiem l’anivellament d’argiles, UE 112, sense el paviment 111.