DOCSLIB.ORG

9. Plànols I Afeccions (154,2Kb)

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
9. Plànols I Afeccions (154,2Kb) ESTUDI DE RUPTURA DE LA PRESA DE SANT ANTONI. COMPARACIÌ DE DIFERENTS MODELS DE PROPAGACIÌ DE L‘ONA D‘AVINGUDA 9 œ PL NOLS I AFECCIONS Plànols L‘estimació de les zones inundables s‘ha realitzat a partir de la cartografia 1:5000 mitjançant la intersecció amb el terreny de les superfícies formades pels nivells progressius de l‘ona d‘avinguda al llarg del tram de riu, segons el càlcul del HEC- RAS. Les zones d‘inundació potencial estan definides per l‘envolvent dels nivells màxims aconseguits a cada hipòtesi. Per tant, als plànols presentats a continuació, encara que no s‘indiqui expressament, la línia exterior representa sempre l‘envolvent dels nivells màxims aconseguits per l‘aigua. A part de l‘envolvent, es representen també les taques d‘inundació progressives corresponents a les àrees potencialment inundables als 30 min, 1 hora i hores següents, tal com recomana la guia tècnica. Les hipòtesis R2 i R3 donen plànols d‘inundació sensiblement similars, pel que es presentaran els plànols de la hipòtesi més desfavorable, que en aquest cas és R3. Per tant seran representades les hipòtesis R1 i R3. Finalment es presenta un plànol d‘ubicació de sistemes d‘avís a la població, que segons marca la normativa per a plans d‘emergència de preses, cal situar en tot nucli habitat afectat durant la primera mitja hora per la hipòtesi més desfavorable (R3 en el nostre cas). Afeccions A continuació es presenta la descripció de les possibles afeccions del tram de riu estudiat a través d‘un llistat complet dels punts singulars localitzats als plànols. S‘han determinat un total de 80 afeccions potencialment inundables. Als primers plànols es pot observar la seva localització en planta i als plànols successius es pot veure si queden afectades o no gràficament segons el càlcul del HEC-RAS per a cada hipòtesi. - 101 - ESTUDI DE RUPTURA DE LA PRESA DE SANT ANTONI. COMPARACIÌ DE DIFERENTS MODELS DE PROPAGACIÌ DE L‘ONA D‘AVINGUDA Cota Cota PK Codi Secció Municipi Referència Marge llera element 0.00 1 Presa Talarn Talarn C 435.08 502.05 0.02 2 Edifici vàlvula de fons Talarn D 428.19 457 0.15 3 Camí Santa Creu Talarn VC D 424.88 448.7 0.15 4 Edificació Talarn NU E 424.88 470 0.22 5 Grup Edificis Talarn NU E 424.83 464.7 0.56 6 Edificació aïllada Talarn NU D 424.43 435.7 0.56 7 Edificació aïllada Talarn NU E 424.43 458 1.14 8 Edificació aïllada Talarn NU E 424.15 432.6 1.18 9 Edificació aïllada Talarn NU D 421.98 452 1.25 10 Edificació aïllada Talarn NU D 421.00 521 1.52 11 Edificació aïllada Talarn NU E 418.93 427.9 1.70 12 Edificació aïllada Talarn NU E 418.00 421.8 1.80 13 Edificació aïllada Talarn NU E 417.86 427.9 2.24 14 Central Hidroelèctrica FECSA Talarn ZI E 414.72 423.8 2.67 15 Gravera Talarn ZI D 413.36 415.7 2.76 16 Pont del riu Talarn VC C 413.08 426.8 2.76 17 Carretera d’Igualada a Tremp Tremp VC C 413.08 425.6 3.00 18 Inici nucli urbà de Tremp Tremp NU, ZA D 412.53 426.2 3.52 19 Depuradora municipal Tremp D 408.87 415.3 4.58 20 Cabana Viver d'Icona Tremp NU E 403.39 409.2 5.05 21 Vilamitjana Tremp NU ZA E 400.00 428.9 5.17 22 Borda de Sala Tremp ZA E 399.88 417 5.37 23 Palau de Noguera Tremp NU ZA D 399.64 430 5.80 24 Casa Granotes Tremp NU D 395.24 431.1 6.30 25 Canal de Gavet Tremp VC E 394.36 427.7 6.30 26 Camí dels Plans Tremp VC D 394.36 404.4 7.08 27 Cabana del Rivet Tremp NU E 389.71 398.2 7.08 28 Casa Alta-Riba Tremp NU D 389.71 436.4 - 102 - ESTUDI DE RUPTURA DE LA PRESA DE SANT ANTONI. COMPARACIÌ DE DIFERENTS MODELS DE PROPAGACIÌ DE L‘ONA D‘AVINGUDA Cota Cota PK Codi Secció Municipi Referència Marge llera element 7.56 29 Cabana de Boixadors Gavet NU E 388.99 398 7.56 30 Canal de Gavet Gavet VC E 388.99 405.7 7.56 31 Ferrocarril Lleida-Pobla de Segur Gavet VC D 388.99 421.2 7.68 32 Edificació aïllada Gavet NU D 388.85 410 7.74 33 Gavet de la Conca Gavet NU E 388.71 427.6 7.89 34 Edificació aïllada Gavet NU D 388.42 393 7.98 35 Cal Seno Gavet NU E 386.56 401.8 8.08 36 Cabana del Minguet Gavet NU E 385.00 390.5 8.22 37 Cabana del Carlos Gavet NU E 384.90 398.5 8.28 38 Pont de l'Espona Castell de Mur VC D 384.80 395.7 8.28 39 Gravera Castell de Mur ZI D 384.80 386.7 8.34 40 Cal Solans Gavet NU E 384.80 408.8 8.43 41 Casa de l'Espona Castell de Mur NU D 384.61 392 8.43 42 Cabana del Correu Castell de Mur NU D 384.61 392.4 8.52 43 Cabana el Teto Gavet NU E 384.51 401.3 8.74 44 Cabana del Cabaler Castell de Mur NU D 384.23 389.5 9.28 45 Masia de Collet Gavet NU E 380.23 414.7 9.35 46 Masia de Rosset Gavet NU E 380.00 414.7 9.42 47 Granges del Roger Gavet NU E 379.90 409.7 9.73 48 Cabana del Placito Castell de Mur NU D 379.51 389.5 10.11 49 Xalets de la Central de Reculada Gavet NU E 379.12 401.2 10.34 50 Central de Gavet Gavet E 378.80 381.6 10.43 51 Magatzem del Trudis Castell de Mur ZA D 378.73 387 10.65 52 Edificacions aïllades Castell de Mur NU D 378.43 385 10.97 53 Estació Guàrdia de Noguera Castell de Mur NU D 374.73 397.7 11.24 54 Granges Castell de Mur ZA D 373.93 383.3 11.39 55 Cabana del Goiat Castell de Mur ZA D 373.39 384 11.63 56 Masia del Tedo Llimiana NU E 372.86 393.2 11.94 57 Masia del Joanot Llimiana NU E 372.05 396.8 - 103 - ESTUDI DE RUPTURA DE LA PRESA DE SANT ANTONI. COMPARACIÌ DE DIFERENTS MODELS DE PROPAGACIÌ DE L‘ONA D‘AVINGUDA Cota Cota PK Codi Secció Municipi Referència Marge llera element 11.94 58 Cabana del Joaquim LLimiana ZA D 372.05 378 12.00 59 Granges del Boixegar Llimiana E 371.79 396.4 12.40 60 Els Masos de Llimiana Llimiana NU E 370.72 438.11 12.63 61 Pont de la Via LLimiana VC D 369.91 381.8 12.88 62 Masia de Pedro Llimiana NU E 369.11 432 13.36 63 Masia de Perejaia Llimiana NU E 367.77 403 13.49 64 Casa Juntenat Llimiana E 367.51 422.1 14.60 65 Masia del Pacient Llimiana E 366.17 380 14.84 66 Club Nàutic Terradets LLimiana D 364.56 375.2 15.09 67 Cellers LLimiana NU D 364.03 375 15.37 68 Casa Borrel Llimiana E 363.49 394.4 15.65 69 Pont de Barcedana Llimiana VC E 362.96 390.1 15.65 70 Carretera de Llimiana LV-9121 Llimiana VC E 362.96 385.5 15.88 71 Edificis Llimiana C 362.42 386.6 15.98 72 Estació Cellers-Llimiana LLimiana NU D 362.16 379.3 15.98 73 Les Cases de l’estació LLimiana NU D 362.16 381 16.18 74 Ferrocarril Lleida-Pobla de Segur LLimiana D 361.62 378.9 16.37 75 Pont nou de Monares Llimiana VC E 361.09 376.9 16.44 76 Túnel de Monares Llimiana VC E 360.82 377 16.80 77 Carretera Antic tram del Pantà de Terradets C147Z LLimiana VC E 359.75 376.9 17.15 78 Edificació aïllada LLimiana NU D 358.41 378.6 17.32 79 Pont de la Presa de Terradets LLimiana VC D 357.35 374.6 17.32 80 Presa de Terradets LLimiana C 357.35 374.05 Taula 9.1. Llistat de possibles afeccions del tram del Noguera Pallaresa comprès entre la presa de Talarn i la presa de Terradets NU: Nucli urbà i vivendes C: Element centrat D: Element al marge dret E: Element al marge esquerre VC: Via de comunicació ZI: Zona industrial ZA: Zona agrícola - 104 - ESTUDI DE RUPTURA DE LA PRESA DE SANT ANTONI. COMPARACIÌ DE DIFERENTS MODELS DE PROPAGACIÌ DE L‘ONA D‘AVINGUDA A partir de l‘anàlisi hidràulic realitzat segons els càlculs de HEC-RAS, s‘estableix a continuació una breu descripció de tots els elements territorials rellevants afectats pel pas de l‘ona de ruptura segons la hipòtesi més desfavorable, R3. Al costat de cada afecció es troba entre parèntesis el seu codi als plànols d‘inundacions. Per establir el tipus de dany de cada afecció, s‘han emprat els criteris que marca la guia tècnica per a l‘elaboració de plans d‘emergència de preses, basats en catalogar els danys en funció del calat i la velocitat segons si l‘afecció està ubicada en nucli urbà o a camp obert (Figura 9.1 i 9.2).
Load more

Recommended publications
  • Las Agregaciones De Municipios En Las Áreas De Montaña: El Caso Del
    LAS AGRH%CtOXES DE MUI14TICIPIOS EN LAS AREAS DE MONTAll El caso del Alto Pirineo Catalán por Maite Arqué, Angela García, Xavier Mateu, del Grup d'Estudis de 1`Alt Pirineu Entre los años 1900 y 1977, 1 .086 municipios ricas, geográficas y económicas . También intenta- españoles han perdido su «autonomía» y han sido mos extraer algunas conclusiones del significado agregados a otros municipios mayores o fusiona- de las agregaciones en nuestra área de estudio y dos entre sí. Sólo en Cataluña han sido 139 los algunas perspectivas y directrices, sin pretender municipios que han corrido idéntica suerte en e l que éstas constituyan alternativas concretas y período 1940-1975 . únicas . Esta realidad nos Lleva a preguntarnos si hay Como anexo daremos una ojeada a la distribu- algún criterio que nos permita explicar qué tipo ción territorial de las agregaciones municipales e n de municipios han sido afectados por esta medid a el Estado Español por provincias, aunque este y cuales son las repercusiones a nivel funcional nivel de agregación, tan amplio, no permite ape- y político -entendido en el sentido más amplio- nas sacar conclusiones. que han traído consigo estas agregaciones de mu- nicipios . Y hablamos de sentido político amplio, EL MUNICIPIO TRADICIONAL Y LAS o quizás mejor, sentido social, porque sabemos AGREGACIONES EN EL MARCO DEL que en los pueblos pequeños donde las asociacio- CAPITALISMO nes culturales y sociales, partidos políticos, etc., El municipio que como institución jurídica se tienen muy poca implantación, el Ayuntamient o generaliza durante la revolución burguesa del siglo constituye la única institución viva, a cuyo amparo XIX, hereda la organización económica, social y se han de desarrollar las iniciativas dinamizadora s territorial propia del modo de producción feudal, de la vida social .
    [Show full text]
  • Informe Aquàtiques Hivernants Lleida 2013
    Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Àrea del Medi Natural CENS D’OCELLS AQUÀTICS HIVERNANTS A LLEIDA - GENER 2013 - Jaume Bonfil (coordinador) Lleida, febrer 2013 Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Àrea del Medi Natural ÍNDEX 1. Introducció 2 2. Metodologia del cens 2 2.1 Tipus de cens 2 2.2 Prospeccions prèvies a la realització del cens 2 3. Resultats 2013 3 3.1 Sectors de cens 3 3.2 Valoració dels resultats 7 3.3 Valoració per espècies 8 Annex 1. Resultats dels cens d’anatidae. Annex 2. Resultats dels cens de podicipedidae, phalacrocoracidae, ardeidae, ciconidae i gruidae. Annex 3. Resultats del cens de accipitridae, charadridae, i scolopacidae. Annex 4. Resultats del cens de rallidae i laridae. Annex 5. Participants per localitats. Annex 6 . Termes municipals de les localitats censades Annex 7. Resultats 2001- 2013 dels censos d'ocells aquàtics hivernants a Lleida Camp de Mart, 35 1 25004 Lleida Tel. 973 24 66 50 Fax 973 22 87 85 Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Àrea del Medi Natural 1. INTRODUCCIÓ Com cada any, a mitjans de gener es realitza un cens simultani d’ocells aquàtics hivernants a tot Europa, coordinat per Wetlands International. Es tracta d’un cens que permet determinar la població d’aus aquàtiques hivernants. La coordinació d’aquest cens a nivell de Catalunya la duu a terme el Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.
    [Show full text]
  • Bodegas Del Pallars Jussà
    Para más información contactar con la oficina de turismo delEpicentre : BODEGAS DEL Passeig del Vall, 13. Tremp PALLARS JUSSÀ Tel.: 973 653 470 [email protected] www.pallarsjussa.net Del 24 de junio al 11 de septiembre al Pont de Suert De lunes a sábado: de 10:00 a 14:00 h y de 17:00 a 20:00 h. Domingos y festivos: de 9:30 a 13:30 h. N-260 Del 12 de septiembre al 23 de junio De lunes a jueves: de 10:00 a 14:00 h. Viernes y sábados: de 10:00 a 14:00 h y de 17:00 a 20:00 h. a Sort Domingos y festivos: de 9:30 a 13:30 h N-260 Bodegas particulares visitables: Bodegas: La Pobla de Segur 1 El Pallars Jussà tiene una larga tradición vinícola que se traduce en una gran cantidad de bodegas en las casas particulares. Algunos propietarios se han ofrecido a mostrarlos. 1 Castell d'Encús Tremp 3 Es necesario concertar día y hora de visita. 2 Celler Vila Corona 3 Sauvella Vins 8 2 C-1311 4 1 - Casa Josep (Vilamolat) Josep Castells - Tel.: 609 721 563 4 Cal Borrech 5 Mas Garcia Muret 7 2 - Casa Pedro (Llimiana) Ajuntament de Llimiana - Tel.: 973 650 773 6 Celler Miquel Roca 7 Terrer de Pallars 5 3 - Casa Balart (Talarn) Ajuntament de Talarn - Tel.: 973 650 812 C-1412 8 El Vinyer 6 4 - Casa Cándido (Palau de Noguera) Jordi Pedra - Tel.: 973 652 211 - 650 950 272 C-13 Conjunto etnológico sobre el vino y la viña a Lleida a Barcelona www.pallarsjussa.net Visita'ns a 1 - Castell d'Encús 2 - Celler Vila Corona 3 - Sauvella Vins 4 - Cal Borrech Ctra.
    [Show full text]
  • ?Llimiana I Esterri D'àneu, Entre Les Deu Localitats Més Boniques De Lleida
    Economia i turisme | Redacció | Actualitzat el 26/04/2016 a les 09:45 ?Llimiana i Esterri d'Àneu, entre les deu localitats més boniques de Lleida Diverses localitats de les Valls d'Àneu figuren en la llista que elabora la Cambra de Comerç Postal d'Esterri d'Àneu. Foto: Turisme Valls d'Àneu Llimiana i Esterri d'Àneu -aquest darrer en representació de les Valls d'Àneu- són dos dels municipis més bonics de la demarcació segons la Cambra de Comerç de Lleida, en un rànquing de localitats en les que també s'hi inclou Guimerà, Àger, Olius, Nalec, Sant Guim de la Plana, La Pobla de Cérvoles, Martinet de Cerdanya o Taüll (entre altres localitats de la Vall de Boí). Així ho publicava el passat diumenge el diari El País (http://elpais.com/) . L'Àrea de Turisme de la Cambra de Comerç singularitza en Esterri d'Àneu l'atractiu de les Valls d'Àneu, tot i que reconeix que és impossible triar entre els diversos pobles de les Valls, per tant Esterri és el municipi representatiu "ja que és el vertader centre social i cultural de les Valls". D'Esterri en destaca que és "un poble de tradició mil·lenària que data de l'any 839 i on és d'obligada visita l'antiga i l'actual església de Sant Vicenç, el pont romànic, el barri vell o l'ecomuseu de les Valls d'Àneu". "Les seves festes majors són el 22 de gener i el 8 de setembre i en totes dues festivitats encara es conserva el ball de l'esquerrana, una dansa popular que tan sols es balla a la localitat.
    [Show full text]
  • La Central Hidroeléctrica De Terradets (1932-1935)
    La electrificación y el territorio. Historia y futuro LA CENTRAL HIDROELÉCTRICA DE TERRADETS (1932-1935) Jordi Solà i Mas Historiador i antropólogo Associació Pirineus.watt [email protected] Este trabajo de investigación es, en cierto modo, fruto del azar. En el año 2012, en la comarca del Pallars Jussà, conmemoramos el Centenario del inicio de las obras hidroeléctricas de las centrales de Sant Antoni y Capdella por parte de Riegos y Fuerza del Ebro (F.S. Pearson y Carlos Montañés) la primera, y Energía Eléctrica de Catalunya (Emili Riu) la segunda. Durante los trabajos de documentación para organizar los diversos actos del Centenario, localizamos el proyecto de obra de la Central de Terradets y otra documentación relativa a la misma en el archivo del Fondo Histórico de Endesa. Dicha central es la última obra de un proyecto global de F.S. Pearson y Carlos Montañés sobre una concesión de aguas en el río Noguera Pallaresa, desde Pobla de Segur hasta Camarasa, mediante la cual se pretendía dar un nuevo impulso a la electrificación de Cataluña. Las obras de dicha concesión se iniciaron en 1912 con la construcción de la central hidroeléctrica de Sant Antoni (1912-1916) y siguieron con la central hidroeléctrica de Camarasa (1917-1920), central hidroeléctrica de Gavet (1930- 1931) y, finalmente, la central hidroeléctrica de Terradets (1932-1935) en un proceso que duró veintitrés años. Así pues, con la documentación del Fondo Histórico de Endesa, la documentación de los dos principales municipios afectados, Llimiana y Guardia de Tremp, la documentación del Arxiu Comarcal del Pallars Jussà y la del Arxiu Històric de Lleida, fundamentalmente, planteamos la posibilidad de realizar un estudio que tuviera como objetivo general ver que había sucedido a lo largo de esos veintitrés años de presencia de la empresa Riegos y Fuerza del Ebro en el territorio y su relación con el mismo.
    [Show full text]
  • Del Castell De Talarn
    Memòria d’ excavació Ajuntament de Talarn Intervenció preventiva a la “Torre de la Presó” del Castell de Talarn (Talarn, Pallars Jussà) Dates de l’intervenció: Novembre – Desembre 2010 Walter Alegría Tejedor Juny 2011 Índex Fitxa tècnica 3 Motius de la intervenció 5 Localització 5 Marc geogràfic 5 Síntesi històrica i antecedents arqueològics 6 Metodologia 6 Desenvolupament dels treballs arqueològics 8 Conclusions i interpretació 34 Annexos 35 Bibliografia 36 2 Fitxa tècnica Nom de la intervenció: CTL ‘1 0 Municipi: Talarn Comarca: Pallars Jussà Coordenades UTM: Alçada: Tipus de jaciment: Fortificació, torre. Tipus d’intervenció: Preventiva Tipus d’activitat: Excavació Resultat de la intervenció: Positiu Cronologia: s.X d.C - actualitat Dates de la intervenció: Arqueòleg director: Walter Alegría Tejedor Propietari de la finca: Ajuntament de Talarn Referència cadastral: Promoció i finançament: Ajuntament de Talarn Superfície total del solar/jaciment: Torre i periferia del solar en runes. 3 Superfície afectada: Protecció existent: BCIN. Tractament dels materials: Walter Alegría Tejedor Silvia Marín Ortega 4 Motius de la intervenció La intervenció es va efectuar degut a les obres públiques de la “Plaça del Castell”, amb motiu d’això i per interessos dinamitzadors del turisme, es va integrar la torre dins el projecte d’obres públiques. Localització i marc geogràfic Talarn es un municipi del Pallars Jussà situat a 2 Kilòmetres al nord de Tremp. Coordenades UTM 326.675 4.672.750. 5 La torre de la presó està ubicada en el punt més alt de la vila. Síntesi històrica i antecedents arqueològics L’origen del mot Talarn el va estudiar Joan Coromines 1.
    [Show full text]
  • Pallars Jussà Un Mundo Por Descubrir
    PALLARS JUSSÀ UN MUNDO POR DESCUBRIR DOSIER PROFESIONAL 2020 El dosier ha sido realizado gracias a la colaboración de empresarios, entidades y asociaciones que han participado en las sesiones de desarrollo turístico del Pallars Jussà. 2 INDICE 1. PALLARS JUSSÀ. UN MUNDO POR DESCUBRIR 7 Una tierra acogedora 8 Epicentro: el centro de visitantes del Geoparque 9 Oficinas de turismo 9 Climatología. Los colores del Pallars Jussà 10 El Pallars Jussà es Geoparque Mundial de la UNESCO 2. SITUACIÓN Y ACCESOS Situación y accesos 11 Movilidad suave y accesibilidad 13 Mapa 14 3. LO MEJOR DEL PALLARS JUSSÀ El espectáculo de la naturaleza 15 El Pallars Jussà en vivo 16 Fascinación geológica. La ruta de los Dinosaurios 18 Un patrimonio construido a lo largo de los años 19 Agua y energía 20 El Tren de los Lagos 21 Destinación turística y Reserva STARLIGHT 22 Una tierra con mil historias 23 Fiestas y tradiciones 26 Sabores de siempre 27 Nuestros vinos 28 3 4. PROPUESTAS PARA DESCUBRIR LA COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ Vine al Pallars, Viu el Jussà 29 Senderismo: andando por la comarca Caminos del Jussà 31 Parque Nacional d’Aigüestortes y Estany de Sant Maurici 32 “El Cinquè Llac”/ El Quinto Lago 33 Guías de senderismo 34 Rutas guiadas desde los alojamientos Rurales y hoteles 36 Carreras, acontecimientos y otras propuestas 36 Ecoturismo Observación de aves o Birdwatching 38 A la cueva de los murciélagos con kayak 39 La berrea del ciervo en Boumort 40 Geoturismo por el Pallars Jussà, una visión diferente de la naturaleza 42 Geología para profesionales 42 El Parque
    [Show full text]
  • Coeficients Correctors Dels Valors Cadastrals
    COEFICIENTS CORRECTORS DELS VALORS CADASTRALS. DEMARCACIÓ DE LLEIDA codi ine Municipi coeficient any revisió (vegeu observacions) 25001 Abella de la Conca 2,60 1994 25002 Àger 2,95 25003 Agramunt 1,35 2007 25038 Aitona 3,30 25004 Alamús, els 3,15 25005 Alàs i Cerc 2,60 1994 25006 Albagés, l' 2,80 25007 Albatàrrec 4,20 25008 Albesa 3,25 25009 Albi, l' 3,30 25010 Alcanó 3,00 25011 Alcarràs 1,35 2007 25012 Alcoletge 4,20 25013 Alfarràs 3,60 25014 Alfés 3,30 25015 Algerri 2,90 25016 Alguaire 3,40 25017 Alins 2,80 1994 25019 Almacelles 1,35 2009 25020 Almatret 3,00 25021 Almenar 3,60 25022 Alòs de Balaguer 2,90 25023 Alpicat 3,10 1996 25024 Alt Àneu 2,80 2002 25027 Anglesola 2,90 25029 Arbeca 3,25 25031 Arres 1,35 2007 25032 Arsèguel 2,60 1994 25033 Artesa de Lleida 3,30 25034 Artesa de Segre 1,35 2007 25036 Aspa 3,00 25037 Avellanes i Santa Linya, les 2,90 25039 Baix Pallars 3,55 25040 Balaguer 3,10 1997 25041 Barbens 3,60 25042 Baronia de Rialb, la 2,60 1994 25044 Bassella 2,40 1994 25045 Bausen 1,35 2007 25046 Belianes 2,70 25170 Bellaguarda 2,80 25047 Bellcaire d'Urgell 3,25 25048 Bell-lloc d'Urgell 1,35 2009 25049 Bellmunt d'Urgell 2,95 25050 Bellpuig 3,95 25051 Bellver de Cerdanya 4,80 25052 Bellvís 2,95 25053 Benavent de Segrià 1,35 2007 25055 Biosca 2,50 25057 Bòrdes, es 1,35 2007 17 COEFICIENTS CORRECTORS DELS VALORS CADASTRALS.
    [Show full text]
  • Mapa Fluxes.Pdf
    MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ 4.6. Mapes de fluxos econòmics per sectors d’activitat comercial: A partir de les dades secundàries recollides de les diferents fonts existents i de les dades primàries analitzades de les persones de la comarca que s’han brindat a facilitar informació empresarial, ens permet dibuixar els diferents mapes de fluxos corresponents per sectors econòmics. Farem ús del següent mapa de la comarca del Pallars Jussà colindant amb les comarques properes: A L T A R I B A G O R Ç A La Torre de Cabdella Sarroca P A L L A R S de Bellera S O B I R À Senterada P A L L A R S J U S S À La Pobla de Segur El Pont de Claverol (Conca de Dalt) Salàs de Pallars Talarn Abella de la Conca Tremp Gavet de Isona Guàrdia de Tremp La Conca (Isona i Conca Dellà) Sant Esteve de la Sarga Llimiana L A N O G U E R A N INFORME 34 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ A més utilitzarem les següents tipologies de llegenda per a marcar els diferents transvasaments econòmics (entrades i sortides) que es produeixen en el decurs de cada sector econòmic: Entrades de productes a la comarca del Pallars Jussà. Intercanvis de productes dins de la pròpia comarca. Sortides de la pròpia comarca cap les comarques veïnes. Sortides de la pròpia comarca cap d’altres indrets. INFORME 35 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR ECONÒMIC DE LA CONSTRUCCIÓ: o És el sector més castigat.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Fulletó 2015-16 RUTA VI LLEIDA 01
    França Bausen Canejan Les N-230 Bossòst Arres Arres de Jos Vilamòs Europe Es Bòrdes VAL D'ARAN Vielha Salardú C-28 Vielha e Mijaran Alt Àneu Naut Aran València d'Àneu Esterri d'Àneu Lladorre Vall de Cardós la Guingueta d'Àneu Esterri de Cardós Espot Ribera de Cardós Lleida ALTA RIBAGORÇA Alins la Vall de Boí PALLARS SOBIRÀ Barruera Tírvia Burg Llavorsí Vilaller Farrera Rialp Andorra França la Torre de Cabdella C-13 el Pont de Suert Sort les Valls de Valira N-260 CERDANYA Montferrer i Castellbò Lles de Cerdanya Vilamur Anserall Prullans el Pont de Bar Sarroca de Bellera N-260 Estamariu Soriguera Prats i Sansor N-260 Bellver de Cerdanya la Seu d'Urgell Prats Alàs Arsèguel Martinet Montferrer Riu de Cerdanya Girona Senterada Gerri de la Sal Alàs i Cerc Ansovell el Pla de Sant Tirs les Valls d'Aguilar Cava Montellà i Martinet Baix Pallars N-260 Noves de Segre Ribera d'Urgellet la Vansa i Fórnols la Pobla de Segur ALT URGELL Josa i Tuixén el Pont de Claverol Cabó Sorribes de la Vansa Gósol PALLARS JUSSÀ Tuixent Salàs de Pallars Conca de Dalt Organyà Fígols Talarn la Coma i la Pedra Fígols i Alinyà Orcau Coll de Nargó la Coma Tremp Abella de la Conca C-1311 Vilamitjana Guixers C-14 Odèn Cambrils Valls Sant Llorenç de Morunys Castell de Mur Gavet de la Conca Isona Isona i Conca Dellà Guàrdia de Tremp C-1412b Sant Esteve de la SargaCollmorter Cellers Llimiana Oliana SOLSONÈS 21 Peramola Lladurs la Baronia de Rialb C-26 Àger Castellar de la Ribera Olius Bassella Vilanova de Meià Solsona C-26 L-512 Navès C-13 C-1412b Tiurana el Pi de Sant Just
    [Show full text]
  • Estat De La Planificació Municipal: Àmbit Territorial De L'alt Pirineu I Aran
    Generalitat de Catalunya Estat de la planificació municipal: àmbit territorial de Alt Pirineu i Aran Departament d'Interior Direcció General de Protecció Civil Data del document: 5/5/2021 Risc Nivell Pla Municipal Homologació Abella de la Conca INFOCAT Obligat PAM INFOCAT Abella de la Conca 21/06/2007 NEUCAT Obligat PAM NEUCAT Abella de la Conca 16/02/2012 SISMICAT Obligat PAM SISMICAT Abella de la Conca 15/12/2011 VENTCAT Obligat Alàs i Cerc INFOCAT Recomanat NEUCAT Obligat PAM NEUCAT Alàs i Cerc 20/09/2007 INUNCAT Recomanat SISMICAT Obligat PAM SISMICAT Alàs i Cerc 20/09/2007 VENTCAT Obligat Alins INFOCAT Obligat PAM INFOCAT Alins 21/12/2005 NEUCAT Obligat PAM NEUCAT Alins 29/04/2010 INUNCAT Obligat PAM INUNCAT Alins 21/06/2007 SISMICAT Obligat PAM SISMICAT Alins 10/07/2008 ALLAUCAT Obligat VENTCAT Obligat Alp PROCICAT Obligat INFOCAT Obligat NEUCAT Obligat INUNCAT Obligat SISMICAT Obligat ALLAUCAT Obligat AEROCAT Recomanat FERROCAT Obligat VENTCAT Obligat Alt Àneu INFOCAT Obligat PAM INFOCAT L'Alt Àneu 05/07/2006 NEUCAT Obligat PAM NEUCAT Alt Àneu 05/07/2006 INUNCAT Obligat PAM INUNCAT L'Alt Àneu 17/12/2009 SISMICAT Obligat ALLAUCAT Obligat VENTCAT Obligat Arres NEUCAT Obligat PAM NEUCAT Arres 05/12/2018 INUNCAT Obligat PAM INUNCAT Arres 05/12/2018 SISMICAT Obligat PAM SISMICAT Arres 05/12/2018 TRANSCAT Recomanat PLASEQCAT Recomanat ALLAUCAT Obligat PAM ALLAUCAT Arres 05/12/2018 VENTCAT Obligat PAM VENTCAT Arres 05/12/2018 - 1 ­ Generalitat de Catalunya Estat de la planificació municipal: àmbit territorial de Alt Pirineu i Aran Departament
    [Show full text]