?Llimiana I Esterri D'àneu, Entre Les Deu Localitats Més Boniques De Lleida

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Economia i turisme | Redacció | Actualitzat el 26/04/2016 a les 09:45 ?Llimiana i Esterri d'Àneu, entre les deu localitats més boniques de Lleida Diverses localitats de les Valls d'Àneu figuren en la llista que elabora la Cambra de Comerç Postal d'Esterri d'Àneu. Foto: Turisme Valls d'Àneu Llimiana i Esterri d'Àneu -aquest darrer en representació de les Valls d'Àneu- són dos dels municipis més bonics de la demarcació segons la Cambra de Comerç de Lleida, en un rànquing de localitats en les que també s'hi inclou Guimerà, Àger, Olius, Nalec, Sant Guim de la Plana, La Pobla de Cérvoles, Martinet de Cerdanya o Taüll (entre altres localitats de la Vall de Boí). Així ho publicava el passat diumenge el diari El País (http://elpais.com/) . L'Àrea de Turisme de la Cambra de Comerç singularitza en Esterri d'Àneu l'atractiu de les Valls d'Àneu, tot i que reconeix que és impossible triar entre els diversos pobles de les Valls, per tant Esterri és el municipi representatiu "ja que és el vertader centre social i cultural de les Valls". D'Esterri en destaca que és "un poble de tradició mil·lenària que data de l'any 839 i on és d'obligada visita l'antiga i l'actual església de Sant Vicenç, el pont romànic, el barri vell o l'ecomuseu de les Valls d'Àneu". "Les seves festes majors són el 22 de gener i el 8 de setembre i en totes dues festivitats encara es conserva el ball de l'esquerrana, una dansa popular que tan sols es balla a la localitat. Esterri és d'aquells poblets de muntanya que cal visitar", conclou. https://www.naciodigital.cat/pallarsdigital/noticia/5642/llimiana-esterri-aneu-entre-deu-localitats-mes-boniques-lleida Pagina 1 de 2 El poble de Llimiana, al Pallars Jussà. Foto: Gustau Erill De Llimiana destaca que "fa de balcó a la serra del Montsec i domina la Noguera Pallaresa". Un dels atractius de Llimiana, segons la Cambra de Comerç, és la seva església, dedicada a Santa Maria de la Cinta, "que conserva absis romànics", així com "les vistes impressionants al castell de Mur, Guàrdia i al pantà de Terradets". https://www.naciodigital.cat/pallarsdigital/noticia/5642/llimiana-esterri-aneu-entre-deu-localitats-mes-boniques-lleida Pagina 2 de 2.

Copy Link

Recommended publications

Las Agregaciones De Municipios En Las Áreas De Montaña: El Caso Del
LAS AGRH%CtOXES DE MUI14TICIPIOS EN LAS AREAS DE MONTAll El caso del Alto Pirineo Catalán por Maite Arqué, Angela García, Xavier Mateu, del Grup d'Estudis de 1`Alt Pirineu Entre los años 1900 y 1977, 1 .086 municipios ricas, geográficas y económicas . También intenta- españoles han perdido su «autonomía» y han sido mos extraer algunas conclusiones del significado agregados a otros municipios mayores o fusiona- de las agregaciones en nuestra área de estudio y dos entre sí. Sólo en Cataluña han sido 139 los algunas perspectivas y directrices, sin pretender municipios que han corrido idéntica suerte en e l que éstas constituyan alternativas concretas y período 1940-1975 . únicas . Esta realidad nos Lleva a preguntarnos si hay Como anexo daremos una ojeada a la distribu- algún criterio que nos permita explicar qué tipo ción territorial de las agregaciones municipales e n de municipios han sido afectados por esta medid a el Estado Español por provincias, aunque este y cuales son las repercusiones a nivel funcional nivel de agregación, tan amplio, no permite ape- y político -entendido en el sentido más amplio- nas sacar conclusiones. que han traído consigo estas agregaciones de mu- nicipios . Y hablamos de sentido político amplio, EL MUNICIPIO TRADICIONAL Y LAS o quizás mejor, sentido social, porque sabemos AGREGACIONES EN EL MARCO DEL que en los pueblos pequeños donde las asociacio- CAPITALISMO nes culturales y sociales, partidos políticos, etc., El municipio que como institución jurídica se tienen muy poca implantación, el Ayuntamient o generaliza durante la revolución burguesa del siglo constituye la única institución viva, a cuyo amparo XIX, hereda la organización económica, social y se han de desarrollar las iniciativas dinamizadora s territorial propia del modo de producción feudal, de la vida social .
[Show full text]
Bodegas Del Pallars Jussà
Para más información contactar con la oficina de turismo delEpicentre : BODEGAS DEL Passeig del Vall, 13. Tremp PALLARS JUSSÀ Tel.: 973 653 470 [email protected] www.pallarsjussa.net Del 24 de junio al 11 de septiembre al Pont de Suert De lunes a sábado: de 10:00 a 14:00 h y de 17:00 a 20:00 h. Domingos y festivos: de 9:30 a 13:30 h. N-260 Del 12 de septiembre al 23 de junio De lunes a jueves: de 10:00 a 14:00 h. Viernes y sábados: de 10:00 a 14:00 h y de 17:00 a 20:00 h. a Sort Domingos y festivos: de 9:30 a 13:30 h N-260 Bodegas particulares visitables: Bodegas: La Pobla de Segur 1 El Pallars Jussà tiene una larga tradición vinícola que se traduce en una gran cantidad de bodegas en las casas particulares. Algunos propietarios se han ofrecido a mostrarlos. 1 Castell d'Encús Tremp 3 Es necesario concertar día y hora de visita. 2 Celler Vila Corona 3 Sauvella Vins 8 2 C-1311 4 1 - Casa Josep (Vilamolat) Josep Castells - Tel.: 609 721 563 4 Cal Borrech 5 Mas Garcia Muret 7 2 - Casa Pedro (Llimiana) Ajuntament de Llimiana - Tel.: 973 650 773 6 Celler Miquel Roca 7 Terrer de Pallars 5 3 - Casa Balart (Talarn) Ajuntament de Talarn - Tel.: 973 650 812 C-1412 8 El Vinyer 6 4 - Casa Cándido (Palau de Noguera) Jordi Pedra - Tel.: 973 652 211 - 650 950 272 C-13 Conjunto etnológico sobre el vino y la viña a Lleida a Barcelona www.pallarsjussa.net Visita'ns a 1 - Castell d'Encús 2 - Celler Vila Corona 3 - Sauvella Vins 4 - Cal Borrech Ctra.
[Show full text]
La Central Hidroeléctrica De Terradets (1932-1935)
La electrificación y el territorio. Historia y futuro LA CENTRAL HIDROELÉCTRICA DE TERRADETS (1932-1935) Jordi Solà i Mas Historiador i antropólogo Associació Pirineus.watt [email protected] Este trabajo de investigación es, en cierto modo, fruto del azar. En el año 2012, en la comarca del Pallars Jussà, conmemoramos el Centenario del inicio de las obras hidroeléctricas de las centrales de Sant Antoni y Capdella por parte de Riegos y Fuerza del Ebro (F.S. Pearson y Carlos Montañés) la primera, y Energía Eléctrica de Catalunya (Emili Riu) la segunda. Durante los trabajos de documentación para organizar los diversos actos del Centenario, localizamos el proyecto de obra de la Central de Terradets y otra documentación relativa a la misma en el archivo del Fondo Histórico de Endesa. Dicha central es la última obra de un proyecto global de F.S. Pearson y Carlos Montañés sobre una concesión de aguas en el río Noguera Pallaresa, desde Pobla de Segur hasta Camarasa, mediante la cual se pretendía dar un nuevo impulso a la electrificación de Cataluña. Las obras de dicha concesión se iniciaron en 1912 con la construcción de la central hidroeléctrica de Sant Antoni (1912-1916) y siguieron con la central hidroeléctrica de Camarasa (1917-1920), central hidroeléctrica de Gavet (1930- 1931) y, finalmente, la central hidroeléctrica de Terradets (1932-1935) en un proceso que duró veintitrés años. Así pues, con la documentación del Fondo Histórico de Endesa, la documentación de los dos principales municipios afectados, Llimiana y Guardia de Tremp, la documentación del Arxiu Comarcal del Pallars Jussà y la del Arxiu Històric de Lleida, fundamentalmente, planteamos la posibilidad de realizar un estudio que tuviera como objetivo general ver que había sucedido a lo largo de esos veintitrés años de presencia de la empresa Riegos y Fuerza del Ebro en el territorio y su relación con el mismo.
[Show full text]
Pallars Jussà Un Mundo Por Descubrir
PALLARS JUSSÀ UN MUNDO POR DESCUBRIR DOSIER PROFESIONAL 2020 El dosier ha sido realizado gracias a la colaboración de empresarios, entidades y asociaciones que han participado en las sesiones de desarrollo turístico del Pallars Jussà. 2 INDICE 1. PALLARS JUSSÀ. UN MUNDO POR DESCUBRIR 7 Una tierra acogedora 8 Epicentro: el centro de visitantes del Geoparque 9 Oficinas de turismo 9 Climatología. Los colores del Pallars Jussà 10 El Pallars Jussà es Geoparque Mundial de la UNESCO 2. SITUACIÓN Y ACCESOS Situación y accesos 11 Movilidad suave y accesibilidad 13 Mapa 14 3. LO MEJOR DEL PALLARS JUSSÀ El espectáculo de la naturaleza 15 El Pallars Jussà en vivo 16 Fascinación geológica. La ruta de los Dinosaurios 18 Un patrimonio construido a lo largo de los años 19 Agua y energía 20 El Tren de los Lagos 21 Destinación turística y Reserva STARLIGHT 22 Una tierra con mil historias 23 Fiestas y tradiciones 26 Sabores de siempre 27 Nuestros vinos 28 3 4. PROPUESTAS PARA DESCUBRIR LA COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ Vine al Pallars, Viu el Jussà 29 Senderismo: andando por la comarca Caminos del Jussà 31 Parque Nacional d’Aigüestortes y Estany de Sant Maurici 32 “El Cinquè Llac”/ El Quinto Lago 33 Guías de senderismo 34 Rutas guiadas desde los alojamientos Rurales y hoteles 36 Carreras, acontecimientos y otras propuestas 36 Ecoturismo Observación de aves o Birdwatching 38 A la cueva de los murciélagos con kayak 39 La berrea del ciervo en Boumort 40 Geoturismo por el Pallars Jussà, una visión diferente de la naturaleza 42 Geología para profesionales 42 El Parque
[Show full text]
Mapa Fluxes.Pdf
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ 4.6. Mapes de fluxos econòmics per sectors d’activitat comercial: A partir de les dades secundàries recollides de les diferents fonts existents i de les dades primàries analitzades de les persones de la comarca que s’han brindat a facilitar informació empresarial, ens permet dibuixar els diferents mapes de fluxos corresponents per sectors econòmics. Farem ús del següent mapa de la comarca del Pallars Jussà colindant amb les comarques properes: A L T A R I B A G O R Ç A La Torre de Cabdella Sarroca P A L L A R S de Bellera S O B I R À Senterada P A L L A R S J U S S À La Pobla de Segur El Pont de Claverol (Conca de Dalt) Salàs de Pallars Talarn Abella de la Conca Tremp Gavet de Isona Guàrdia de Tremp La Conca (Isona i Conca Dellà) Sant Esteve de la Sarga Llimiana L A N O G U E R A N INFORME 34 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ A més utilitzarem les següents tipologies de llegenda per a marcar els diferents transvasaments econòmics (entrades i sortides) que es produeixen en el decurs de cada sector econòmic: Entrades de productes a la comarca del Pallars Jussà. Intercanvis de productes dins de la pròpia comarca. Sortides de la pròpia comarca cap les comarques veïnes. Sortides de la pròpia comarca cap d’altres indrets. INFORME 35 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR ECONÒMIC DE LA CONSTRUCCIÓ: o És el sector més castigat.
[Show full text]
Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc de l'annexe II .
[Show full text]
Estat De La Planificació Municipal: Àmbit Territorial De L'alt Pirineu I Aran
Generalitat de Catalunya Estat de la planificació municipal: àmbit territorial de Alt Pirineu i Aran Departament d'Interior Direcció General de Protecció Civil Data del document: 5/5/2021 Risc Nivell Pla Municipal Homologació Abella de la Conca INFOCAT Obligat PAM INFOCAT Abella de la Conca 21/06/2007 NEUCAT Obligat PAM NEUCAT Abella de la Conca 16/02/2012 SISMICAT Obligat PAM SISMICAT Abella de la Conca 15/12/2011 VENTCAT Obligat Alàs i Cerc INFOCAT Recomanat NEUCAT Obligat PAM NEUCAT Alàs i Cerc 20/09/2007 INUNCAT Recomanat SISMICAT Obligat PAM SISMICAT Alàs i Cerc 20/09/2007 VENTCAT Obligat Alins INFOCAT Obligat PAM INFOCAT Alins 21/12/2005 NEUCAT Obligat PAM NEUCAT Alins 29/04/2010 INUNCAT Obligat PAM INUNCAT Alins 21/06/2007 SISMICAT Obligat PAM SISMICAT Alins 10/07/2008 ALLAUCAT Obligat VENTCAT Obligat Alp PROCICAT Obligat INFOCAT Obligat NEUCAT Obligat INUNCAT Obligat SISMICAT Obligat ALLAUCAT Obligat AEROCAT Recomanat FERROCAT Obligat VENTCAT Obligat Alt Àneu INFOCAT Obligat PAM INFOCAT L'Alt Àneu 05/07/2006 NEUCAT Obligat PAM NEUCAT Alt Àneu 05/07/2006 INUNCAT Obligat PAM INUNCAT L'Alt Àneu 17/12/2009 SISMICAT Obligat ALLAUCAT Obligat VENTCAT Obligat Arres NEUCAT Obligat PAM NEUCAT Arres 05/12/2018 INUNCAT Obligat PAM INUNCAT Arres 05/12/2018 SISMICAT Obligat PAM SISMICAT Arres 05/12/2018 TRANSCAT Recomanat PLASEQCAT Recomanat ALLAUCAT Obligat PAM ALLAUCAT Arres 05/12/2018 VENTCAT Obligat PAM VENTCAT Arres 05/12/2018 - 1 Generalitat de Catalunya Estat de la planificació municipal: àmbit territorial de Alt Pirineu i Aran Departament
[Show full text]
Catàleg De Carreteres De La Diputació De Lleida 2018 (PDF)
Diputació de Lleida VIES I OBRES XARXA DE CARRETERES LOCALS TITULARITAT DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA. DESEMBRE DE 2018 Zona Ctra. PK inicial PK final Origen Final Longitud Denominació 1 C-147b 0+000 3+030 C-13 (CAMARASA) C-147a (BALAGUER) 3+030 Carretera de Balaguer a la C-13 3 C-147z 62+569 63+449 ACCÉS A CEMENTIRI, SALÀS DE PALLARS C-13, ACCÈS NORD A SALÀS DE PALLARS 0+880 Accès Nord a Salàs de Pallars 2 C-149a 0+930 16+501 SOLSONA (PK 0+930) PINELL DE SOLSONÈS (PK 16+501) 15+571 Carretera de Solsona a Sanaüja 1 C-230a 1+740 32+880 N-IIa, LLEIDA (Cappont), PK 1+740 C-12, LLARDECANS 31+140 Antiga carretera comarcal de Lleida a Llardecans 1 L-203 0+000 2+000 N-II, SANT ANTOLÍ I VILANOVA RUBINAT 2+000 Carretera de Sant Antolí i Rubinat 1 L-234 0+000 4+855 C-14, CIUTADILLA PASSANANT (Límit Provincial) 4+855 Carretera de Ciutadilla a Passanant 1 L-312 0+000 1+014 L-324, LLOR (Torrefeta i Florejacs) LLOR (Torrefeta i Florejacs) 1+014 Carretera del Llor 1 L-313z 0+000 1+855 GUISSONA L-313, GUARDA-SI-VENES 1+855 Carretera de Guissona a Guarda-si-venes 1 L-314 0+000 10+779 C-1412a, SANAÜJA L-313z, GUISSONA (Nord) 10+779 Carretera de Sanaüja a Guissona 1 L-324 0+000 12+395 N-141f, SANT RAMON L-310, CONCABELLA 12+395 Carretera de Torrefeta i Florejacs 3 L-502 0+000 0+470 L-500 ERILL LA VALL 0+470 Carretera d'Erill la Vall 3 L-521 0+000 2+689 SARROCA DE BELLERA SARROCA DE BELLERA 2+689 Carretera de Sarroca de Bellera 3 L-522 0+000 6+065 N-260, CONGOST D'ERINYÀ N-260, POBLA DE SEGUR 6+065 Carretera del congost d'Erinyà 1 L-700 0+000 2+071 C-230a, ALBATÀRREC
[Show full text]
Municipi Comarca Població Superfície Densitat De Població
Municipi Comarca Població Superfície Densitat de població Lleida Segrià 138956 212,3 654,5 Balaguer Noguera 17162 57,32 299,4 Tàrrega Urgell 17098 88,36 193,5 Mollerussa Pla d'Urgell 14683 7,08 2073,9 Seu d'Urgell, la Alt Urgell 12089 15,45 782,5 Alcarràs Segrià 9514 114,29 83,2 Puigcerdà Cerdanya 9258 18,92 489,3 Cervera Segarra 9180 55,19 166,3 Guissona Segarra 7136 18,1 394,3 Almacelles Segrià 6791 49,03 138,5 Alpicat Segrià 6255 15,33 408 Borges Blanques, les Garrigues 6087 61,55 98,9 Tremp Pallars Jussà 5844 302,82 19,3 Vielha e Mijaran Val d'Aran 5559 211,74 26,3 Agramunt Urgell 5371 79,65 67,4 Bellpuig Urgell 5133 34,98 146,7 Torrefarrera Segrià 4605 23,49 196 Juneda Garrigues 3475 47,33 73,4 Artesa de Segre Noguera 3432 175,9 19,5 Alcoletge Segrià 3420 16,7 204,8 Almenar Segrià 3398 66,59 51 Rosselló Segrià 3145 9,92 317 Pobla de Segur, la Pallars Jussà 2984 32,83 90,9 Alguaire Segrià 2971 50,11 59,3 Alfarràs Segrià 2797 11,4 245,4 Linyola Pla d'Urgell 2700 28,66 94,2 Ponts Noguera 2601 30,52 85,2 Aitona Segrià 2591 66,9 38,7 Bell-lloc d'Urgell Pla d'Urgell 2315 34,92 66,3 Torres de Segre Segrià 2277 50,61 45 Bellvís Pla d'Urgell 2255 46,7 48,3 Albatàrrec Segrià 2221 10,46 212,3 Pont de Suert, el Alta Ribagorça 2220 148,14 15 Torregrossa Pla d'Urgell 2202 40,52 54,3 Palau d'Anglesola, el Pla d'Urgell 2166 12,27 176,5 Sort Pallars Sobirà 2149 105,05 20,5 Arbeca Garrigues 2144 58,34 36,8 Bellver de Cerdanya Cerdanya 1937 98,15 19,7 Seròs Segrià 1922 85,75 22,4 Vallfogona de Balaguer Noguera 1876 26,97 69,6 Golmés Pla d'Urgell 1840
[Show full text]
Campanya Per Prevenir Les Violències I El Sexisme En Entorns D'oci I
Societat | Redacció | Actualitzat el 27/06/2019 a les 12:24 Campanya per prevenir les violències i el sexisme en entorns d'oci i festius al Jussà La campanya es va iniciar el passat dissabte a Salàs de Pallars durant la celebració del Festipallars Imatge d?una de les pancartes al Festipallars | CCPJ El Consell Comarcal del Pallars Jussà http://pallarsjussa.cat( ) està treballant en una campanya a nivell comarcal per a la prevenció de les violències, el sexisme i la lgbtifòbia en entorns públics d'oci i festius, on s'estan ja portant a terme iniciatives en diversos municipis. Entre les diverses accions que es duran a terme s'hi inclou la penjada de pancartes amb el lema També va amb tu, la primera de les quals ha tingut lloc aquest passat cap de setmana durant la celebració del Festipallars a Salàs de Pallars. Una altra mesura és l'adquisició de merchandising que es repartirà a les festes majors locals durant l'estiu. L'inici d'aquestes iniciatives suposa el punt de partida de la campanya, en la que encara s'està treballant, per tal de conscienciar i sobretot implicar a la població en la construcció d'una societat lliure de violències i sexisme. El Consell Comarcal del Pallars Jussà, treballa doncs, en la construcció d'aquest projecte conjuntament amb els ajuntaments de la comarca que s'hi han adherit. En aquest cas serien els https://www.naciodigital.cat/pallarsdigital/noticia/11374/campanya-prevenir-violencies-sexisme-entorns-oci-festius-al-jussa Pagina 1 de 2 de Tremp, la Pobla de Segur, Isona i Conca Dellà, Conca de Dalt, Salàs de Pallars, Gavet de la Conca, Abella de la Conca, Castell de Mur, Llimiana, Senterada, Sant Esteve de la Sarga i Sarroca de Bellera.
[Show full text]
Ajuntament De Castell De Mur *Actes Ple*
Ajuntament de Castell de Mur *Actes Ple* ACTA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA CELEBRADA PEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE CASTELL DE MUR EL DIA 2 DE SETEMBRE DE 2015. Guàrdia de Noguera, Castell de Mur, 2 de setembre de 2015 Essent les 19:30 hores, es reuneixen a la Casa Consistorial, els membres de l’Ajuntament, a fi de celebrar sessió extraordinària sota la presidència del Sr. Alcalde, Josep Maria Mullol i Miret. Hi són presents: Sra. Conxi Rodríguez i Fernández X Sr. Miquel Porera López X Sr. Ramon Salze i Ferriz Sr. Miquel Bailac i Bonales Assistits per la Secretària accidental de la Corporació, Elena Muñoz i Camarasa, que dona fe de l’acte. Per part del Sr. President, es declara obert l’acte públic, passant-se de la seva ordre a la deliberació dels assumptes inclosos a l’ordre del dia i adoptant-se els següents acords. 1. ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 2015: SORTEIG MEMBRES MESA ELECTORAL. Reunit l'Ajuntament de Castell de Mur en sessió pública, a fi d'acomplir el que indica l'article 26 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General vigent. Complimentades totes les formalitats legals establertes, aquest Ajuntament ha format la Mesa següent: Ajuntament de Castell de Mur *Actes Ple* TITULARES / TITULARS PRESIDENTE/A: D/Dª BARCONS PINÓS MARTÍ 78078520Y U0008 CARRER DEL CARME, 46 PRESIDENT/A: Sr/Sra. GUÀRDIA DE NOGUERA 1º VOCAL: D/Dª SALSE QUIÑONERO RAMON 53870738T U0127 ÚNIC S/N 1r VOCAL: Sr/Sra. CELLERS 2º VOCAL: D/Dª CASTELLS DIES MIRIAM 78074968L U0027 CARRER NOU, 20 2r VOCAL: Sr/Sra.
[Show full text]
Conjunt Medieval De Mur
Alumnes Material didàctic Educació secundària CONJUNT MEDIEVAL DE MUR Col·legiata i castell Pallars Jussà Autora Maria Antonia Profitós Soldevila. Professora del l’Institut de Tremp Assessorament i col·laboració CRP Pallars Jussà Experimentació de la proposta Alumnat i professorat de 2n d’ESO de l’Institut de Tremp Edita: Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Centre de Recursos Pedagògics del Pallars Jussà Dipòsit Legal: L-751-2013 Tremp, maig 2013 ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ HISTÒRICA .................................................................................. 4 2. ACTIVITATS PRÈVIES .......................................................................................... 7 3. ACTIVITATS DURANT LA VISITA ...................................................................... 12 4. ACTIVITATS POSTERIOR A LA VISITA ............................................................. 19 1. INTRODUCCIÓ HISTÒRICA Catalunya, terra de Comtats Des del segle VIII gairebé tota la península Ibèrica havia estat conquerida pels àrabs. El territori dominat pels musulmans va rebre el nom d’Al-Andalus. Les primeres incursions musulmanes a Catalunya van tenir lloc a finals del 712 o principis del 713 i ocuparen els primers territoris al sud del Principat i assetjaren poblacions importants. Entre el 717 i el 720, els musulmans van conquerir la major part de Catalunya. El domini islàmic sobre la Catalunya Vella va ser curt i de poca intensitat. A més, les divisions internes que es van produir durant l’etapa de l’emirat dependent de Damasc (711-756) foren aprofitades pels francs i per la població del nord de Catalunya per deslliurar-se fàcilment del control musulmà. La zona fronterera era força inestable i entre els francs i els musulmans sovintejaven els enfrontaments i les ràtzies. Durant la segona meitat del segle VIII el regne franc va fer retrocedir els àrabs cap al sud dels Pirineus i per tal d’assegurar-se la pau a l’interior de les seves fronteres va intentar annexionar-se un territori entre els Pirineus i l’Ebre que li fes de tap a les escomeses musulmanes.
[Show full text]