Pallars Jussà Un Mundo Por Descubrir
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Marta Sancho I Planas Aldeas Tardoantiguas Y Aldeas Altomedievales En La Sierra De Montsec (Prepirineo Leridano): Hábitat Y Territorio
Marta Sancho i Planas Aldeas tardoantiguas y aldeas altomedievales en la sierra de Montsec (Prepirineo leridano): hábitat y territorio [A stampa in The archaeology of early medieval villages in Europe, a cura di Juan Antonio Quirós Castillo, Bilbao 2009 (Documentos de Arqueología e Historia), pp. 275-287 © dell’autrice – Distribuito in formato digitale da “Reti Medievali”, www.retimedievali.it]. Aldeas tardoantiguas y aldeas altomedievales en la sierra del Montsec (Prepirineo leridano): hàbitat y territorio Marta Sancho i Planas RESUMEN lizado diversas campañas de prospección del te- Presentamos el resultado de las investigaciones que rritorio así como intervenciones arqueológicas en venimos realizando en la sierra del Montsec desde el yacimientos como Fabregada (1992-2002), Sant año 1992. Durante estos años, hemos intervenido en Martí de les Tombetes (1996-2002), Castillo de 2 distintos yacimientos con cronologías complementa- Mur (1997-2002) y Els Altimiris (2004-2008) . rias al tiempo que hemos realizado un trabajo de pros- Además del estudio arqueológico de estos yaci- pección y análisis arqueológico del territorio, debida- mientos, nuestro interés se ha centrado en la com- mente complementado con el estudio de los textos prensión de las relaciones que establecen las dis- escritos relacionados con esta zona. Este proceso de in- tintas comunidades con su entorno, creando vestigación nos ha permitido proponer patrones de espacios rurales definidos y estructurados así asentamiento que se sucedieron durante el período de como los condicionantes naturales para el desa- transición entre la Antigüedad Tardía y la Alta Edad rrollo de unas u otras formas de explotación de los Media, así como las formas de explotación y aprove- chamiento de los recursos existentes. -
Las Agregaciones De Municipios En Las Áreas De Montaña: El Caso Del
LAS AGRH%CtOXES DE MUI14TICIPIOS EN LAS AREAS DE MONTAll El caso del Alto Pirineo Catalán por Maite Arqué, Angela García, Xavier Mateu, del Grup d'Estudis de 1`Alt Pirineu Entre los años 1900 y 1977, 1 .086 municipios ricas, geográficas y económicas . También intenta- españoles han perdido su «autonomía» y han sido mos extraer algunas conclusiones del significado agregados a otros municipios mayores o fusiona- de las agregaciones en nuestra área de estudio y dos entre sí. Sólo en Cataluña han sido 139 los algunas perspectivas y directrices, sin pretender municipios que han corrido idéntica suerte en e l que éstas constituyan alternativas concretas y período 1940-1975 . únicas . Esta realidad nos Lleva a preguntarnos si hay Como anexo daremos una ojeada a la distribu- algún criterio que nos permita explicar qué tipo ción territorial de las agregaciones municipales e n de municipios han sido afectados por esta medid a el Estado Español por provincias, aunque este y cuales son las repercusiones a nivel funcional nivel de agregación, tan amplio, no permite ape- y político -entendido en el sentido más amplio- nas sacar conclusiones. que han traído consigo estas agregaciones de mu- nicipios . Y hablamos de sentido político amplio, EL MUNICIPIO TRADICIONAL Y LAS o quizás mejor, sentido social, porque sabemos AGREGACIONES EN EL MARCO DEL que en los pueblos pequeños donde las asociacio- CAPITALISMO nes culturales y sociales, partidos políticos, etc., El municipio que como institución jurídica se tienen muy poca implantación, el Ayuntamient o generaliza durante la revolución burguesa del siglo constituye la única institución viva, a cuyo amparo XIX, hereda la organización económica, social y se han de desarrollar las iniciativas dinamizadora s territorial propia del modo de producción feudal, de la vida social . -
Acta De La Sessió Del Ple De L'ajuntament De Sant Esteve De La Sarga
AJUNTAMENT DE SANT ESTEVE DE LA SARGA Acta de la sessió del Ple de l'Ajuntament de Sant Esteve de la Sarga Identificació de la sessió Caràcter: Extraordinària urgent Dia: Dilluns, 14 de setembre de 2015 Hora: De 18:00 a 18:10 Lloc: sala de sessions de la casa consistorial Sessió: 9/2015 Hi assisteixen: L’alcalde: Jordi Navarra Torres Regidors/es: Jaume Montanuy i Baró Francisco Mirabet Castells Secretari: Xavier Pascual i Santisteve Absents: Ivan Castells i Montellà Montserrat Escolà i Morera Ordre del dia: 1. Ratificació de la urgència del Ple 2. Manifestació la voluntat de l’Ajuntament de Sant Esteve de la Sarga de constituir una Associació amb l’objecte de promoure i desenvolupar polítiques de desenvolupament local sostenibles en el territori del Geoparc Conca de Tremp - Montsec Desenvolupament de la sessió El Sr. alcalde declara obert l'acte, i a continuació es tracten els punts de l'ordre del dia i els acords següents: 1. Ratificació de la urgència de la convocatòria del Ple El Sr. alcalde explica els regidors, que la convocatòria extraordinària urgent del Ple ha estat motivada per la necessitat de manifestar en principi la voluntat de participar en l’associació de municipis del Geoparc Conca de Tremp-Montsec. Sotmès a votació aquest punt, el Ple, per unanimitat dels seus membres presents, acorda ratificar la urgència de la convocatòria. 2.- Manifestació la voluntat de l’Ajuntament de Sant Esteve de la Sarga de constituir una Associació amb l’objecte de promoure i desenvolupar polítiques de desenvolupament local sostenibles en el territori del Geoparc Conca de Tremp - Montsec Atès que la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del Llibre Tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les Persones Jurídiques, de conformitat amb el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s¡’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, l’article 2.6 de la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, Reguladora del Dret d’Associació i la Disposició Addicional Cinquena de la CASA CONSISTORIAL. -
Bodegas Del Pallars Jussà
Para más información contactar con la oficina de turismo delEpicentre : BODEGAS DEL Passeig del Vall, 13. Tremp PALLARS JUSSÀ Tel.: 973 653 470 [email protected] www.pallarsjussa.net Del 24 de junio al 11 de septiembre al Pont de Suert De lunes a sábado: de 10:00 a 14:00 h y de 17:00 a 20:00 h. Domingos y festivos: de 9:30 a 13:30 h. N-260 Del 12 de septiembre al 23 de junio De lunes a jueves: de 10:00 a 14:00 h. Viernes y sábados: de 10:00 a 14:00 h y de 17:00 a 20:00 h. a Sort Domingos y festivos: de 9:30 a 13:30 h N-260 Bodegas particulares visitables: Bodegas: La Pobla de Segur 1 El Pallars Jussà tiene una larga tradición vinícola que se traduce en una gran cantidad de bodegas en las casas particulares. Algunos propietarios se han ofrecido a mostrarlos. 1 Castell d'Encús Tremp 3 Es necesario concertar día y hora de visita. 2 Celler Vila Corona 3 Sauvella Vins 8 2 C-1311 4 1 - Casa Josep (Vilamolat) Josep Castells - Tel.: 609 721 563 4 Cal Borrech 5 Mas Garcia Muret 7 2 - Casa Pedro (Llimiana) Ajuntament de Llimiana - Tel.: 973 650 773 6 Celler Miquel Roca 7 Terrer de Pallars 5 3 - Casa Balart (Talarn) Ajuntament de Talarn - Tel.: 973 650 812 C-1412 8 El Vinyer 6 4 - Casa Cándido (Palau de Noguera) Jordi Pedra - Tel.: 973 652 211 - 650 950 272 C-13 Conjunto etnológico sobre el vino y la viña a Lleida a Barcelona www.pallarsjussa.net Visita'ns a 1 - Castell d'Encús 2 - Celler Vila Corona 3 - Sauvella Vins 4 - Cal Borrech Ctra. -
?Llimiana I Esterri D'àneu, Entre Les Deu Localitats Més Boniques De Lleida
Economia i turisme | Redacció | Actualitzat el 26/04/2016 a les 09:45 ?Llimiana i Esterri d'Àneu, entre les deu localitats més boniques de Lleida Diverses localitats de les Valls d'Àneu figuren en la llista que elabora la Cambra de Comerç Postal d'Esterri d'Àneu. Foto: Turisme Valls d'Àneu Llimiana i Esterri d'Àneu -aquest darrer en representació de les Valls d'Àneu- són dos dels municipis més bonics de la demarcació segons la Cambra de Comerç de Lleida, en un rànquing de localitats en les que també s'hi inclou Guimerà, Àger, Olius, Nalec, Sant Guim de la Plana, La Pobla de Cérvoles, Martinet de Cerdanya o Taüll (entre altres localitats de la Vall de Boí). Així ho publicava el passat diumenge el diari El País (http://elpais.com/) . L'Àrea de Turisme de la Cambra de Comerç singularitza en Esterri d'Àneu l'atractiu de les Valls d'Àneu, tot i que reconeix que és impossible triar entre els diversos pobles de les Valls, per tant Esterri és el municipi representatiu "ja que és el vertader centre social i cultural de les Valls". D'Esterri en destaca que és "un poble de tradició mil·lenària que data de l'any 839 i on és d'obligada visita l'antiga i l'actual església de Sant Vicenç, el pont romànic, el barri vell o l'ecomuseu de les Valls d'Àneu". "Les seves festes majors són el 22 de gener i el 8 de setembre i en totes dues festivitats encara es conserva el ball de l'esquerrana, una dansa popular que tan sols es balla a la localitat. -
Altres Elements Romànics Del Pallars Jussà .Pdf
ALTRES ESGLÉSIES ROMÀNIQUES AL PALLARS JUSSÀ Agrupades per municipis, altres esglésies o ermites romàniques del Pallars Jussà són: Abella de la Conca: - Sant Esteve d’Abella de la Conca - Sant Vicenç de Bóixols Castell de Mur: - Castell de Guàrdia i església de Sant Feliu - Santa Maria de Mur - Santa Llúcia de Mur Conca de Dalt - Mare de Déu de la Plana de Pessonada - Santa Maria d’Hortoneda - Mare de Deu de la Plana* - Sant Fructuós d’Aramunt - Santa Maria de Toralla - Santa Maria de Rivert - Sant Martí de Rivert Gavet de la Conca: - Sant Gervàs i Sant Protàs del Castell de Sant Gervàs - Sant Fruitós d’Aransís - Santa Maria de Bonrepòs - Sant Salvador del Bosc Isona i Conca Dellà: - Sant Andreu de Biscarri - Santa Maria de Covet - Sant Sadurní de Llordà - Sant Pere Màrtir de St Romà d’Abella - Sant Joan Baptista d’Orcau i Mare de Deu de la Pietat del Castell d’Orcau - Santa Maria de Figuerola d’Orcau - Sant Martí de Mulloll de Siall - Sant Martí dels Massos de Sant Martí - Mare de Déu de la Posa - Sant Miquel de Conques - Sant Julià de Basturs - Capella de Sant Sadurní de Montesquiu 1 ALTRES ESGLÉSIES ROMÀNIQUES AL PALLARS JUSSÀ Sant Esteve de la Sarga: - Sant Esteve de la Sarga - Mare de Déu de la Fabregada - Santa Maria de La Clua - Sant Miquel de Moror - Capella de Sant Salvador d’Estorm - Sant Martí de les Tombetes La Pobla de Segur: - Sant Miquel del Pui Salàs de Pallars - Santa Bàrbara de Sensui - Sant Pere de Salàs Sarroca de Bellera - Santa Maria de Bellera - Santa Maria d’Avellanos Senterada - Sant Martí de Naens La Torre de -
Revista RAP 23.Indb
Jordina Sales Carbonell1 Natalia Salazar Ortiz2 23 2013 Pàgs. 27-44 Universitat de Lleida ISSN: 1131-883-X www.rap.cat The pre-Pyrenees of Lleida in Late Antiquity: christianisation processes of a landscape in the Tarraconensis El Prepirineo ilerdense en la Antigüedad Tardía: procesos de cristianización de un paisaje en la Tarraconensis We try to perform a state of the question about the first chris- Se procede a realizar un estado de la cuestión del primer tianisation occurred in the pre-Pyrenees of Lleida, where it has cristianismo en el Prepirineo ilerdense, donde se detecta una notable been detected a remarkable monastic activity which coincides in actividad monástica al coincidir en el espacio y en el tiempo una space and in time with a series of Late Antiquity religious sites. serie de yacimientos tardoantiguos de carácter religioso. Se analiza We analyse the probable relationship of these sites with the histo- la probable relación de estos yacimientos con las rutas históricas de rical routes of transhumant livestock in this area and, at the same ganadería trashumante de esta área y, a su vez, la posible relación time, the possible link of these routes with rural monasticism and de estas rutas con el monacato rural y con las sedes episcopales de with the Episcopal sees of Ilerda and Vrgellum, both flanking the Ilerda y Vrgellum, que flanquean el territorio estudiado y se hallan studied territory and strategically located at the beginning and at estratégicamente emplazadas al inicio y final de los ejes trashumantes the end of the westernmost transhumant axes of Catalonia (with más occidentales de Catalunya (con Ilerda controlando los pastos de Ilerda controlling winter pastures and Vrgellum the summer ones). -
The Vertical Landscape
Landscape environmental preservationandprotectionofthisarea. By purchasingthisguideyouarecontributingtothe education and we preserve natural and cultural heritage. cultural and natural preserve we and education we offer oportunities to people in need, we promote talent, creation and and creation talent, promote we need, in people to oportunities offer we Mont-rebei, helps people to build a better and fairer future. Therefore, Therefore, future. fairer and better a build to people helps Mont-rebei, Fundació Catalunya-la Pedrera, manager of Espai Natura Congost de de Congost Natura Espai of manager Pedrera, Catalunya-la Fundació Our commitment to society: to commitment Our The Vertical Vertical The Space managed by: managed Space With the colaboration of: colaboration the With Xarxa Espais Natura Espais Xarxa www.congostdemontrebei.cat [email protected] La Masieta s/n, Sant Esteve de la Sarga la de Esteve Sant s/n, Masieta La Services: 8.30–17.00 h 8.30–17.00 mid-December to mid-September From 7.30–20.00 h 7.30–20.00 mid-September to mid-March From 8.30–17.00 h 8.30–17.00 mid-March to February From Opening hours Opening Saturdays, Sundays, public holidays and long weekends. From mid-July to mid-September, every day. every mid-September, to mid-July From weekends. long and holidays public Sundays, Saturdays, La Masieta, Masieta, La information center in the gorge. Open from February to mid-December, all Fridays, Fridays, all mid-December, to February from Open gorge. the in center information Facilities C 13 - LLEIDA - 13 C N 230 - LLEIDA - 230 N N42º05’47,61’’ E00º41’49,40’’ N42º05’47,61’’ GPS coordinates: GPS BALAGUER ALFARRÀS DE LA SARGA LA DE ST. -
La Central Hidroeléctrica De Terradets (1932-1935)
La electrificación y el territorio. Historia y futuro LA CENTRAL HIDROELÉCTRICA DE TERRADETS (1932-1935) Jordi Solà i Mas Historiador i antropólogo Associació Pirineus.watt [email protected] Este trabajo de investigación es, en cierto modo, fruto del azar. En el año 2012, en la comarca del Pallars Jussà, conmemoramos el Centenario del inicio de las obras hidroeléctricas de las centrales de Sant Antoni y Capdella por parte de Riegos y Fuerza del Ebro (F.S. Pearson y Carlos Montañés) la primera, y Energía Eléctrica de Catalunya (Emili Riu) la segunda. Durante los trabajos de documentación para organizar los diversos actos del Centenario, localizamos el proyecto de obra de la Central de Terradets y otra documentación relativa a la misma en el archivo del Fondo Histórico de Endesa. Dicha central es la última obra de un proyecto global de F.S. Pearson y Carlos Montañés sobre una concesión de aguas en el río Noguera Pallaresa, desde Pobla de Segur hasta Camarasa, mediante la cual se pretendía dar un nuevo impulso a la electrificación de Cataluña. Las obras de dicha concesión se iniciaron en 1912 con la construcción de la central hidroeléctrica de Sant Antoni (1912-1916) y siguieron con la central hidroeléctrica de Camarasa (1917-1920), central hidroeléctrica de Gavet (1930- 1931) y, finalmente, la central hidroeléctrica de Terradets (1932-1935) en un proceso que duró veintitrés años. Así pues, con la documentación del Fondo Histórico de Endesa, la documentación de los dos principales municipios afectados, Llimiana y Guardia de Tremp, la documentación del Arxiu Comarcal del Pallars Jussà y la del Arxiu Històric de Lleida, fundamentalmente, planteamos la posibilidad de realizar un estudio que tuviera como objetivo general ver que había sucedido a lo largo de esos veintitrés años de presencia de la empresa Riegos y Fuerza del Ebro en el territorio y su relación con el mismo. -
El Desfiladero De Mont-Rebei
Caminos del Jussà es un proyecto de recuperación de antiguos caminos de herradura y de otros caminos históricos y tradicionales de la comarca del Pallars Jussà. Algunos caminos que estaban a punto de perderse se han reabierto y en general, se han llevado a cabo trabajos de conservación, se ha instalado señalización en los cruces y se ha balizado el recorrido con marcas amarillas. El resultado es una serie de itinerarios, a través de los cuales se pueden descubrir los mejores rincones de esta comarca pirenaica. ITINERARIOS A PIE ITINERARIOS EN 4x4 El carrilet del Estany Gento El valle de Filià desde Espui a Capdella El coll de Oli De Molinos a Sant Quiri por la Coma El castillo de Sant Gervàs La sierra de Camporan y Estall El desfiladero de Mont-rebei El Boumort El monasterio de Sant Pere de les Maleses La Posa, Siall, Bóixols y Abella de la Conca El castillo de Llordà El Montsec de Rúbies El puente de Bóixols El Montsec de Ares El castillo de Mur El barranco del Bosc En elaboración... Los lagos de Manyanet El camino viejo de Santa Engràcia El camino de Rus Bordeando el embalse de Sant Antoni El camino viejo de Montsor La Casa Encantada El roc de Pessonada De Tremp a los viñedos de Sant Miquel EL DESFILADERO DE MONT-REBEI NIVEL DE EXIGENCIA DE LAS CAMINATAS nivel 1 Paseos cortos con poco desnivel y sin dificultades. Caminatas de distancia y desnivel moderados que no superan los 14 km EL CAMINO DEL DESFILADERO nivel 2 DE MONT-REBEI de largo ni los 500 m de desnivel. -
Módulos Asignados a Los Municipios De La Demarcación De Lleida
Lleida ALFABÉTICO / 2017 OBSERVACIONES Valores en € / Ha En las sucesiones, estos módulos se tienen que multiplicar por el coeficiente 0,8 HR: huertas; FR: fruteros regadío; CR: cultivo regadío; ORO: olivos regadío; CS: cultivo secano; FS: fruteros secano; V: viña secano; O: olivos secano; AM: almendros; RI: chopos; B: bosque; E- MT: páramo-matorral; PR: prados regadío; PS: prados secano 89 REGADÍO SECANO OTROS MUNICIPIO HR FR CR ORO CS FS V O AM RI B E-MT PR PS ABELLA DE LA CONCA 15000 9000 5000 2250 325 3000 ÀGER 15000 13000 10000 4000 4500 3000 1000 325 4000 AGRAMUNT 18000 14000 10000 4000 4500 5500 1000 325 3000 AITONA 22000 22000 15000 12500 3000 4500 5500 9000 325 4000 ALAMÚS, ELS 22000 14000 9000 3000 4500 3000 325 ALÀS I CERC 15000 12500 6000 7500 8000 1800 450 9500 3000 ALBAGÉS, L’ 15000 9000 14000 3000 5000 3000 1000 325 8500 4000 ALBATÀRREC 22000 20000 9000 4000 4500 3000 6500 325 ALBESA 18000 13000 10000 4000 4500 3000 1000 325 9500 4000 ALBI, L’ 15000 9000 14000 3000 6500 5000 3000 1000 325 ALCANÓ 15000 9000 3000 4500 3000 325 4000 ALCARRÀS 30000 20000 9000 12500 4000 4500 3000 6500 325 9500 4000 ALCOLETGE 22000 20000 9000 4000 4500 3000 6500 1000 325 4000 ALFARRÀS 22000 20000 9000 4000 4500 5500 6000 1000 325 4000 ALFÉS 15000 9000 3000 4500 3000 325 4000 ALGERRI 15000 10000 4000 4500 3000 6000 1000 325 4000 ALGUAIRE 22000 20000 9000 12500 4000 4500 5500 6500 1000 325 9500 4000 ALINS 15000 10000 6000 1800 325 7500 3000 ALMACELLES 22000 17000 9000 12500 3000 4500 3000 325 9500 4000 ALMATRET 15000 9000 12500 3000 4500 3000 -
Pirineo Catalan)
ACTA GEOL~GICAHISP~ICA, v. 23 (1988), no 1, pags. 71-77 Nuevos datos sobre las capas maestrichtienses con Septorella: su presencia al norte del Montsec (Pirineo catalan) Alicia MASRIERA (') y Juan ULLASTRE (2) (1) Museo Municipal de Geologia, Barcelona (2) Ronda San Pedro, 50, Barcelona RESUMEN La presencia de un nivel guia inédito con SeptoreNa (Carofitas, En una nota anterior (Ullastre et Masriera, 1983) di- Clavatoraceas) en el flanco N. del Montsec, intercalado en parte con mos a conocer, por primera vez, la existencia de un ni- episodios marinos permite afirmar, una vez mis, que el Rognacien- ce es un equivalente continental del Maestrichtiense, pudiendose en vel guia con Septorella Grambast 1962 (Carofitas, Cla- este caso establecer correlaciones entre floras continentales y fau- vatoraceas típicas del Rognaciense) en el seno de 10s nas marinas. terrenos del Maestrichtiense continental (((Garumnien- Por otra parte, este nivel constituye un argumento para diferen- se))proparte) de las Sierras marginales del Pirineo ca- ciar la posición estratigrafica de dos importantes episodios arenis- talan entre 10s nos Noguera Ribagorzana y Llobregat. cosos del Senoniense superior de las regiones sudpirenaicas de Ca- Este nivel, que en las referidas sierras al sur del Mont- taluña: las ttarenisca de Arenyln (s.1.) y la ctareniscas rognacienses con reptilesn. sec aparece intercalado entre 10s niveles carbonatados del Maestrichtiense marino y las (( areniscas rognacien- Se cita el hallazgo de un resto de Dinosaurio Sauropodo, proba- blemente perteneciente a Hypselosaurus priscus. ses con reptilem (Masriera et U llastre, 1981, 1982, 1983; Ullastre et Masriera, 1983), al norte de esta sierra 10 Palabras clave: Estratigrafia.