The Vertical Landscape
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Marta Sancho I Planas Aldeas Tardoantiguas Y Aldeas Altomedievales En La Sierra De Montsec (Prepirineo Leridano): Hábitat Y Territorio
Marta Sancho i Planas Aldeas tardoantiguas y aldeas altomedievales en la sierra de Montsec (Prepirineo leridano): hábitat y territorio [A stampa in The archaeology of early medieval villages in Europe, a cura di Juan Antonio Quirós Castillo, Bilbao 2009 (Documentos de Arqueología e Historia), pp. 275-287 © dell’autrice – Distribuito in formato digitale da “Reti Medievali”, www.retimedievali.it]. Aldeas tardoantiguas y aldeas altomedievales en la sierra del Montsec (Prepirineo leridano): hàbitat y territorio Marta Sancho i Planas RESUMEN lizado diversas campañas de prospección del te- Presentamos el resultado de las investigaciones que rritorio así como intervenciones arqueológicas en venimos realizando en la sierra del Montsec desde el yacimientos como Fabregada (1992-2002), Sant año 1992. Durante estos años, hemos intervenido en Martí de les Tombetes (1996-2002), Castillo de 2 distintos yacimientos con cronologías complementa- Mur (1997-2002) y Els Altimiris (2004-2008) . rias al tiempo que hemos realizado un trabajo de pros- Además del estudio arqueológico de estos yaci- pección y análisis arqueológico del territorio, debida- mientos, nuestro interés se ha centrado en la com- mente complementado con el estudio de los textos prensión de las relaciones que establecen las dis- escritos relacionados con esta zona. Este proceso de in- tintas comunidades con su entorno, creando vestigación nos ha permitido proponer patrones de espacios rurales definidos y estructurados así asentamiento que se sucedieron durante el período de como los condicionantes naturales para el desa- transición entre la Antigüedad Tardía y la Alta Edad rrollo de unas u otras formas de explotación de los Media, así como las formas de explotación y aprove- chamiento de los recursos existentes. -
Acta De La Sessió Del Ple De L'ajuntament De Sant Esteve De La Sarga
AJUNTAMENT DE SANT ESTEVE DE LA SARGA Acta de la sessió del Ple de l'Ajuntament de Sant Esteve de la Sarga Identificació de la sessió Caràcter: Extraordinària urgent Dia: Dilluns, 14 de setembre de 2015 Hora: De 18:00 a 18:10 Lloc: sala de sessions de la casa consistorial Sessió: 9/2015 Hi assisteixen: L’alcalde: Jordi Navarra Torres Regidors/es: Jaume Montanuy i Baró Francisco Mirabet Castells Secretari: Xavier Pascual i Santisteve Absents: Ivan Castells i Montellà Montserrat Escolà i Morera Ordre del dia: 1. Ratificació de la urgència del Ple 2. Manifestació la voluntat de l’Ajuntament de Sant Esteve de la Sarga de constituir una Associació amb l’objecte de promoure i desenvolupar polítiques de desenvolupament local sostenibles en el territori del Geoparc Conca de Tremp - Montsec Desenvolupament de la sessió El Sr. alcalde declara obert l'acte, i a continuació es tracten els punts de l'ordre del dia i els acords següents: 1. Ratificació de la urgència de la convocatòria del Ple El Sr. alcalde explica els regidors, que la convocatòria extraordinària urgent del Ple ha estat motivada per la necessitat de manifestar en principi la voluntat de participar en l’associació de municipis del Geoparc Conca de Tremp-Montsec. Sotmès a votació aquest punt, el Ple, per unanimitat dels seus membres presents, acorda ratificar la urgència de la convocatòria. 2.- Manifestació la voluntat de l’Ajuntament de Sant Esteve de la Sarga de constituir una Associació amb l’objecte de promoure i desenvolupar polítiques de desenvolupament local sostenibles en el territori del Geoparc Conca de Tremp - Montsec Atès que la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del Llibre Tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les Persones Jurídiques, de conformitat amb el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s¡’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, l’article 2.6 de la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, Reguladora del Dret d’Associació i la Disposició Addicional Cinquena de la CASA CONSISTORIAL. -
Altres Elements Romànics Del Pallars Jussà .Pdf
ALTRES ESGLÉSIES ROMÀNIQUES AL PALLARS JUSSÀ Agrupades per municipis, altres esglésies o ermites romàniques del Pallars Jussà són: Abella de la Conca: - Sant Esteve d’Abella de la Conca - Sant Vicenç de Bóixols Castell de Mur: - Castell de Guàrdia i església de Sant Feliu - Santa Maria de Mur - Santa Llúcia de Mur Conca de Dalt - Mare de Déu de la Plana de Pessonada - Santa Maria d’Hortoneda - Mare de Deu de la Plana* - Sant Fructuós d’Aramunt - Santa Maria de Toralla - Santa Maria de Rivert - Sant Martí de Rivert Gavet de la Conca: - Sant Gervàs i Sant Protàs del Castell de Sant Gervàs - Sant Fruitós d’Aransís - Santa Maria de Bonrepòs - Sant Salvador del Bosc Isona i Conca Dellà: - Sant Andreu de Biscarri - Santa Maria de Covet - Sant Sadurní de Llordà - Sant Pere Màrtir de St Romà d’Abella - Sant Joan Baptista d’Orcau i Mare de Deu de la Pietat del Castell d’Orcau - Santa Maria de Figuerola d’Orcau - Sant Martí de Mulloll de Siall - Sant Martí dels Massos de Sant Martí - Mare de Déu de la Posa - Sant Miquel de Conques - Sant Julià de Basturs - Capella de Sant Sadurní de Montesquiu 1 ALTRES ESGLÉSIES ROMÀNIQUES AL PALLARS JUSSÀ Sant Esteve de la Sarga: - Sant Esteve de la Sarga - Mare de Déu de la Fabregada - Santa Maria de La Clua - Sant Miquel de Moror - Capella de Sant Salvador d’Estorm - Sant Martí de les Tombetes La Pobla de Segur: - Sant Miquel del Pui Salàs de Pallars - Santa Bàrbara de Sensui - Sant Pere de Salàs Sarroca de Bellera - Santa Maria de Bellera - Santa Maria d’Avellanos Senterada - Sant Martí de Naens La Torre de -
Revista RAP 23.Indb
Jordina Sales Carbonell1 Natalia Salazar Ortiz2 23 2013 Pàgs. 27-44 Universitat de Lleida ISSN: 1131-883-X www.rap.cat The pre-Pyrenees of Lleida in Late Antiquity: christianisation processes of a landscape in the Tarraconensis El Prepirineo ilerdense en la Antigüedad Tardía: procesos de cristianización de un paisaje en la Tarraconensis We try to perform a state of the question about the first chris- Se procede a realizar un estado de la cuestión del primer tianisation occurred in the pre-Pyrenees of Lleida, where it has cristianismo en el Prepirineo ilerdense, donde se detecta una notable been detected a remarkable monastic activity which coincides in actividad monástica al coincidir en el espacio y en el tiempo una space and in time with a series of Late Antiquity religious sites. serie de yacimientos tardoantiguos de carácter religioso. Se analiza We analyse the probable relationship of these sites with the histo- la probable relación de estos yacimientos con las rutas históricas de rical routes of transhumant livestock in this area and, at the same ganadería trashumante de esta área y, a su vez, la posible relación time, the possible link of these routes with rural monasticism and de estas rutas con el monacato rural y con las sedes episcopales de with the Episcopal sees of Ilerda and Vrgellum, both flanking the Ilerda y Vrgellum, que flanquean el territorio estudiado y se hallan studied territory and strategically located at the beginning and at estratégicamente emplazadas al inicio y final de los ejes trashumantes the end of the westernmost transhumant axes of Catalonia (with más occidentales de Catalunya (con Ilerda controlando los pastos de Ilerda controlling winter pastures and Vrgellum the summer ones). -
El Desfiladero De Mont-Rebei
Caminos del Jussà es un proyecto de recuperación de antiguos caminos de herradura y de otros caminos históricos y tradicionales de la comarca del Pallars Jussà. Algunos caminos que estaban a punto de perderse se han reabierto y en general, se han llevado a cabo trabajos de conservación, se ha instalado señalización en los cruces y se ha balizado el recorrido con marcas amarillas. El resultado es una serie de itinerarios, a través de los cuales se pueden descubrir los mejores rincones de esta comarca pirenaica. ITINERARIOS A PIE ITINERARIOS EN 4x4 El carrilet del Estany Gento El valle de Filià desde Espui a Capdella El coll de Oli De Molinos a Sant Quiri por la Coma El castillo de Sant Gervàs La sierra de Camporan y Estall El desfiladero de Mont-rebei El Boumort El monasterio de Sant Pere de les Maleses La Posa, Siall, Bóixols y Abella de la Conca El castillo de Llordà El Montsec de Rúbies El puente de Bóixols El Montsec de Ares El castillo de Mur El barranco del Bosc En elaboración... Los lagos de Manyanet El camino viejo de Santa Engràcia El camino de Rus Bordeando el embalse de Sant Antoni El camino viejo de Montsor La Casa Encantada El roc de Pessonada De Tremp a los viñedos de Sant Miquel EL DESFILADERO DE MONT-REBEI NIVEL DE EXIGENCIA DE LAS CAMINATAS nivel 1 Paseos cortos con poco desnivel y sin dificultades. Caminatas de distancia y desnivel moderados que no superan los 14 km EL CAMINO DEL DESFILADERO nivel 2 DE MONT-REBEI de largo ni los 500 m de desnivel. -
3. Cueva De Chaves .87 3.1
NICCOLÒ MAZZUCCO The Human Occupation of the Southern Central Pyrenees in the Sixth-Third Millennia cal BC: a Traceological Analysis of Flaked Stone Assemblages TESIS DOCTORAL DEPARTAMENT DE PREHISTÒRIA FACULTAT DE LETRES L Director: Dr. Ignacio Clemente-Conte Co-Director: Dr. Juan Francisco Gibaja Bao Tutor: Dra. Maria Saña Seguí Universitat Autònoma de Barcelona 2014 This work has been founded by the JAE-Predoc scholarship program (year 2010-2014) of the Spanish National Research Council (CSIC), realized at the Milà i Fontanals Institution of Barcelona (IMF). This research has been carried out as part of the research group “Archaeology of the Social Dynamics” (Grup d'Arqueologia de les dinàmiques socials) of the Department of Archaeology and Anthropology of the IMF. Moreover, the author is also member of the Consolidated Research Group by the Government of Catalonia “Archaeology of the social resources and territory management” (Arqueologia de la gestió dels recursos socials i territori - AGREST 2014-2016 - UAB-CSIC) and of the research group “High-mountain Archaeology” (Grup d'Arqueologia d'Alta Muntanya - GAAM). 2 Todos los trabajos de arqueología, de una forma u otra, se podrían considerar trabajos de equipo. Esta tesis es el resultado del esfuerzo y de la participación de muchas personas que han ido aconsejándome y ayudándome a lo largo de su desarrollo. Antes de todo, quiero dar las gracias a mis directores, Ignacio Clemente Conte y Juan Francisco Gibaja Bao, por la confianza recibida y, sobre todo, por haberme dado la posibilidad de vivir esta experiencia. Asimismo, quiero extender mis agradecimientos a todos los compañeros del Departamento de Arqueología y Antropología, así como a todo el personal de la Milà i Fontanals. -
Pirineo Catalan)
ACTA GEOL~GICAHISP~ICA, v. 23 (1988), no 1, pags. 71-77 Nuevos datos sobre las capas maestrichtienses con Septorella: su presencia al norte del Montsec (Pirineo catalan) Alicia MASRIERA (') y Juan ULLASTRE (2) (1) Museo Municipal de Geologia, Barcelona (2) Ronda San Pedro, 50, Barcelona RESUMEN La presencia de un nivel guia inédito con SeptoreNa (Carofitas, En una nota anterior (Ullastre et Masriera, 1983) di- Clavatoraceas) en el flanco N. del Montsec, intercalado en parte con mos a conocer, por primera vez, la existencia de un ni- episodios marinos permite afirmar, una vez mis, que el Rognacien- ce es un equivalente continental del Maestrichtiense, pudiendose en vel guia con Septorella Grambast 1962 (Carofitas, Cla- este caso establecer correlaciones entre floras continentales y fau- vatoraceas típicas del Rognaciense) en el seno de 10s nas marinas. terrenos del Maestrichtiense continental (((Garumnien- Por otra parte, este nivel constituye un argumento para diferen- se))proparte) de las Sierras marginales del Pirineo ca- ciar la posición estratigrafica de dos importantes episodios arenis- talan entre 10s nos Noguera Ribagorzana y Llobregat. cosos del Senoniense superior de las regiones sudpirenaicas de Ca- Este nivel, que en las referidas sierras al sur del Mont- taluña: las ttarenisca de Arenyln (s.1.) y la ctareniscas rognacienses con reptilesn. sec aparece intercalado entre 10s niveles carbonatados del Maestrichtiense marino y las (( areniscas rognacien- Se cita el hallazgo de un resto de Dinosaurio Sauropodo, proba- blemente perteneciente a Hypselosaurus priscus. ses con reptilem (Masriera et U llastre, 1981, 1982, 1983; Ullastre et Masriera, 1983), al norte de esta sierra 10 Palabras clave: Estratigrafia. -
Pallars Jussà Un Mundo Por Descubrir
PALLARS JUSSÀ UN MUNDO POR DESCUBRIR DOSIER PROFESIONAL 2020 El dosier ha sido realizado gracias a la colaboración de empresarios, entidades y asociaciones que han participado en las sesiones de desarrollo turístico del Pallars Jussà. 2 INDICE 1. PALLARS JUSSÀ. UN MUNDO POR DESCUBRIR 7 Una tierra acogedora 8 Epicentro: el centro de visitantes del Geoparque 9 Oficinas de turismo 9 Climatología. Los colores del Pallars Jussà 10 El Pallars Jussà es Geoparque Mundial de la UNESCO 2. SITUACIÓN Y ACCESOS Situación y accesos 11 Movilidad suave y accesibilidad 13 Mapa 14 3. LO MEJOR DEL PALLARS JUSSÀ El espectáculo de la naturaleza 15 El Pallars Jussà en vivo 16 Fascinación geológica. La ruta de los Dinosaurios 18 Un patrimonio construido a lo largo de los años 19 Agua y energía 20 El Tren de los Lagos 21 Destinación turística y Reserva STARLIGHT 22 Una tierra con mil historias 23 Fiestas y tradiciones 26 Sabores de siempre 27 Nuestros vinos 28 3 4. PROPUESTAS PARA DESCUBRIR LA COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ Vine al Pallars, Viu el Jussà 29 Senderismo: andando por la comarca Caminos del Jussà 31 Parque Nacional d’Aigüestortes y Estany de Sant Maurici 32 “El Cinquè Llac”/ El Quinto Lago 33 Guías de senderismo 34 Rutas guiadas desde los alojamientos Rurales y hoteles 36 Carreras, acontecimientos y otras propuestas 36 Ecoturismo Observación de aves o Birdwatching 38 A la cueva de los murciélagos con kayak 39 La berrea del ciervo en Boumort 40 Geoturismo por el Pallars Jussà, una visión diferente de la naturaleza 42 Geología para profesionales 42 El Parque -
Mapa Fluxes.Pdf
MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ 4.6. Mapes de fluxos econòmics per sectors d’activitat comercial: A partir de les dades secundàries recollides de les diferents fonts existents i de les dades primàries analitzades de les persones de la comarca que s’han brindat a facilitar informació empresarial, ens permet dibuixar els diferents mapes de fluxos corresponents per sectors econòmics. Farem ús del següent mapa de la comarca del Pallars Jussà colindant amb les comarques properes: A L T A R I B A G O R Ç A La Torre de Cabdella Sarroca P A L L A R S de Bellera S O B I R À Senterada P A L L A R S J U S S À La Pobla de Segur El Pont de Claverol (Conca de Dalt) Salàs de Pallars Talarn Abella de la Conca Tremp Gavet de Isona Guàrdia de Tremp La Conca (Isona i Conca Dellà) Sant Esteve de la Sarga Llimiana L A N O G U E R A N INFORME 34 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ A més utilitzarem les següents tipologies de llegenda per a marcar els diferents transvasaments econòmics (entrades i sortides) que es produeixen en el decurs de cada sector econòmic: Entrades de productes a la comarca del Pallars Jussà. Intercanvis de productes dins de la pròpia comarca. Sortides de la pròpia comarca cap les comarques veïnes. Sortides de la pròpia comarca cap d’altres indrets. INFORME 35 MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR ECONÒMIC DE LA CONSTRUCCIÓ: o És el sector més castigat. -
Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc de l'annexe II . -
Fulletó 2015-16 RUTA VI LLEIDA 01
França Bausen Canejan Les N-230 Bossòst Arres Arres de Jos Vilamòs Europe Es Bòrdes VAL D'ARAN Vielha Salardú C-28 Vielha e Mijaran Alt Àneu Naut Aran València d'Àneu Esterri d'Àneu Lladorre Vall de Cardós la Guingueta d'Àneu Esterri de Cardós Espot Ribera de Cardós Lleida ALTA RIBAGORÇA Alins la Vall de Boí PALLARS SOBIRÀ Barruera Tírvia Burg Llavorsí Vilaller Farrera Rialp Andorra França la Torre de Cabdella C-13 el Pont de Suert Sort les Valls de Valira N-260 CERDANYA Montferrer i Castellbò Lles de Cerdanya Vilamur Anserall Prullans el Pont de Bar Sarroca de Bellera N-260 Estamariu Soriguera Prats i Sansor N-260 Bellver de Cerdanya la Seu d'Urgell Prats Alàs Arsèguel Martinet Montferrer Riu de Cerdanya Girona Senterada Gerri de la Sal Alàs i Cerc Ansovell el Pla de Sant Tirs les Valls d'Aguilar Cava Montellà i Martinet Baix Pallars N-260 Noves de Segre Ribera d'Urgellet la Vansa i Fórnols la Pobla de Segur ALT URGELL Josa i Tuixén el Pont de Claverol Cabó Sorribes de la Vansa Gósol PALLARS JUSSÀ Tuixent Salàs de Pallars Conca de Dalt Organyà Fígols Talarn la Coma i la Pedra Fígols i Alinyà Orcau Coll de Nargó la Coma Tremp Abella de la Conca C-1311 Vilamitjana Guixers C-14 Odèn Cambrils Valls Sant Llorenç de Morunys Castell de Mur Gavet de la Conca Isona Isona i Conca Dellà Guàrdia de Tremp C-1412b Sant Esteve de la SargaCollmorter Cellers Llimiana Oliana SOLSONÈS 21 Peramola Lladurs la Baronia de Rialb C-26 Àger Castellar de la Ribera Olius Bassella Vilanova de Meià Solsona C-26 L-512 Navès C-13 C-1412b Tiurana el Pi de Sant Just -
Press Pack 2019
Press Pack 2019 Index INTRODUCTION 4 COMMUNICATIONS NETWORK 6 CATALONIA, A QUALITY DESTINATION 10 TOURIST ATTRACTIONS 14 TOURIST ACCOMMODATION 18 TOURIST BRANDS 21 Costa Brava 22 Costa Barcelona 24 Barcelona 26 Costa Daurada 28 Terres de l’Ebre 30 Pirineus 32 Terres de Lleida 34 Val d’Aran 36 Paisajes Barcelona 38 TOURIST EXPERIENCES 40 Activities in Natural and Rural Areas 42 Accessible Catalonia 46 Sports and Golf Tourism 50 Wine Tourism 52 Gastronomy 54 Great Cultural Icons and Great Routes 56 Hiking and Cycling 58 Medical & Health Tourism 60 Premium 61 Business Tourism 62 Family Holidays 64 WHAT’S NEW 2019 66 USEFUL ADDRESSES 81 3 Introduction Catalonia is a Mediterranean destination with a millenary history, its own culture and language and a wealthy historical and natural heritage. POPULATION. 7.5 million SURFACE AREA. 32,107 km2 TERRITORY. Catalonia offers a great scenic variety: 580 kilometres of Mediterranean coastline cover Costa Brava, Costa Barcelona, Barcelona, Costa Daurada and Terres de l’Ebre The Catalan Pyrenees with their 3000 metre peaks dominate the northern area of the country. Especially interesting is Val d’Aran, a valley draining into the Atlantic Ocean that has preserved its own culture, language (Aranese) and government bodies. Both the capital of Catalonia, Barcelona, and the three province seats, Girona, Tarragona and Lleida, feature a great variety of sights. In the rest of Catalonia, numerous towns with a distinct character boast some noteworthy heritage: handsome old quarters, buildings from Romanesque to Art Nouveau and a wide range of museums are worth a visit. CLIMATE. Generally speaking, Catalonia enjoys a temperate and mild Mediterranean climate, characterised by dry, warm summers and moderately cool winters.