Ajuntament De Castell De Mur *Actes Ple*

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Ajuntament De Castell De Mur *Actes Ple* Ajuntament de Castell de Mur *Actes Ple* ACTA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA CELEBRADA PEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE CASTELL DE MUR EL DIA 2 DE SETEMBRE DE 2015. Guàrdia de Noguera, Castell de Mur, 2 de setembre de 2015 Essent les 19:30 hores, es reuneixen a la Casa Consistorial, els membres de l’Ajuntament, a fi de celebrar sessió extraordinària sota la presidència del Sr. Alcalde, Josep Maria Mullol i Miret. Hi són presents: Sra. Conxi Rodríguez i Fernández X Sr. Miquel Porera López X Sr. Ramon Salze i Ferriz Sr. Miquel Bailac i Bonales Assistits per la Secretària accidental de la Corporació, Elena Muñoz i Camarasa, que dona fe de l’acte. Per part del Sr. President, es declara obert l’acte públic, passant-se de la seva ordre a la deliberació dels assumptes inclosos a l’ordre del dia i adoptant-se els següents acords. 1. ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 2015: SORTEIG MEMBRES MESA ELECTORAL. Reunit l'Ajuntament de Castell de Mur en sessió pública, a fi d'acomplir el que indica l'article 26 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General vigent. Complimentades totes les formalitats legals establertes, aquest Ajuntament ha format la Mesa següent: Ajuntament de Castell de Mur *Actes Ple* TITULARES / TITULARS PRESIDENTE/A: D/Dª BARCONS PINÓS MARTÍ 78078520Y U0008 CARRER DEL CARME, 46 PRESIDENT/A: Sr/Sra. GUÀRDIA DE NOGUERA 1º VOCAL: D/Dª SALSE QUIÑONERO RAMON 53870738T U0127 ÚNIC S/N 1r VOCAL: Sr/Sra. CELLERS 2º VOCAL: D/Dª CASTELLS DIES MIRIAM 78074968L U0027 CARRER NOU, 20 2r VOCAL: Sr/Sra. GUÀRDIA DE NOGUERA SUPLENTES / SUPLENTS 1º DE PRESIDENTE/A: D/Dª TORM BOIX SARA 78100695D U01237 CARRER DEL FORN 2 1r DE PRESIDENT/A: Sr/Sra. GUÀRDIA DE NOGUERA 2º DE PRESIDENTE/A: D/Dª BORRÁS SOLÉ MARC 43733683B U0019 CARRER DEL CARME, 77 2n DE PRESIDENT/A: Sr/Sra. GUÀRDIA DE NOGUERA 1º DE 1º VOCAL: D/Dª MIRABET COLL GEMMA 78100502T U0084 CARRER DEL MIG, 16 1r DE 1r VOCAL: Sr/Sra. GUÀRDIA DE NOGUERA 2º DE 1º VOCAL: D/Dª CORTS TORM JORDI 78100394F U0041 ÚNICA S/N 2n DE 1r VOCAL: Sr/Sra. CELLERS 1º DE 2º VOCAL: D/Dª SANCHO PLANAS MARTA 35073446X U0130 ÚNIC S/N 1r DE 2n VOCAL: Sr/Sra. SANTA LLÚCIA 2º DE 2º VOCAL: D/Dª CONSOL LLARDEN FERNANDO 37352244Z U0037 PL. DE L’ESGLÉSIA,3 2n DE 2n VOCAL: Sr/Sra. GUÀRDIA DE NOGUERA Ajuntament de Castell de Mur *Actes Ple* 2. CONSTITUCIÓ ASSOCIACIÓ DEL GEOPARC CONCA DE TREMP – MONTSEC Atès que la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del Llibre Tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les Persones Jurídiques, de conformitat amb el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s¡’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, l’article 2.6 de la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, Reguladora del Dret d’Associació i la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, reconeixen el dret de les entitats locals a constituir associacions. Atès que aquest Municipi té la intenció de constituir una associació, junt amb els municipis de Baix Pallars, la Torre de Capdella, Sarroca de Bellera, Senterada, la Pobla de Segur, Conca de Dalt, Salàs de Pallars, Talarn, Abella de la Conca, Coll de Nargó, Isona i Conca Dellà, Tremp, Gavet, Llimiana, Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, Àger, Camarasa i Vilanova de Meià, i els Consells Comarcals del Pallars Jussà i de la Noguera amb l’objecte de promoure i impulsar polítiques de desenvolupament local sostenibles en el territori del Geoparc Conca de Tremp - Montsec, coordinades amb tots els sectors implicats i recolzant-se especialment en els seus valors geològics, naturals i culturals. El desenvolupament d’accions i l’execució d’activitats ha de permetre que els seus efectes siguin en benefici de les persones que habiten aquest territori. Atès l’Informe de Secretaria de data 31d’agost de 2015 i de conformitat amb allò que estableixen els articles 52.2.b, 114.3.d del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya d’acord amb els articles 22.2.b) i 47.2.g) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, el Ple per unanimitat dels tres membres presents dels cinc que el formen, ACORDA: PRIMER. Manifestar la voluntat de l’Ajuntament Castell de Mur de constituir una Associació, junt amb els municipis de Baix Pallars, la Torre de Capdella, Sarroca de Bellera, Senterada, la Pobla de Segur, Conca de Dalt, Salàs de Pallars, Talarn, Abella de la Conca, Coll de Nargó, Isona i Conca Dellà, Tremp, Gavet, Llimiana, Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, Àger, Camarasa i Vilanova de Meià, i els Consells Comarcals del Pallars Jussà i de la Noguera amb l’objecte de promoure i impulsar polítiques de desenvolupament local sostenibles en el territori del Geoparc Conca de Tremp - Montsec, coordinades amb tots els sectors implicats i recolzant-se especialment en els seus valors geològics, naturals i culturals. El desenvolupament d’accions i l’execució d’activitats ha de Ajuntament de Castell de Mur *Actes Ple* permetre que els seus efectes siguin en benefici de les persones que habiten aquest territori. SEGON. Expressar la voluntat de concórrer a l’Assemblea que elabori els Estatuts que regeixin el funcionament de l’Associació. TERCER. Designar l’Alcalde, Sr. Josep Maria Mullol i Miret com a representant de la Corporació en l’Assemblea que s’encarregui d’elaborar els Estatuts i en l’Associació futura. QUART. Fixar per a la celebració de l’Assemblea on s’elaborin els Estatuts i es constitueixi l’Associació, , el dia 15 de setembre de 2015, a les 12 hores, al Centre Pirineus de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya a Tremp. 3. DESIGNACIÓ REGIDOR DE PROTECCIÓ CIVIL El Sr. Jordi Castilló i Carretero, com a tècnic dinamitzador del servei de protecció civil de l'Ajuntament de Castell de Mur ha sol·licitat el nomenament d’un regidor/a per l’àmbit de Protecció Civil, per tenir-hi una relació més directa per coses del dia a dia d’aquest tema, i com a enllaç amb l’associació de voluntaris. A proposta de l’Alcaldia, el Ple per unanimitat dels tres membres presents acorda: PRIMER. DESIGNAR com a regidor de Protecció Civil de Castell de Mur, amb atribucions ordinàries en aquest àmbit i enllaç amb l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil Coordinadora del Pallars, al Sr. Ramon Salse i Ferriz, qui accepta expressament. SEGON. NOTIFICAT el present acord a l’Associació de de Voluntaris de Protecció Civil Coordinadora del Pallars, i al Sr. Jordi Castilló i Carretero. I, no havent-hi més assumptes a tractar, el Sr. President aixeca la sessió quan són les 20:05 hores del dia anteriorment assenyalat. INTERVENCIONS I OPINIONS En compliment de l’art. 110 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, es fa constar que durant la sessió han intervingut tots els assistents, i que, si ha calgut reflectir expressament alguna opinió, s’ha fet constar en l’apartat corresponent. En compliment de l’esmentat art. 110 estenc la present acta i dono fe del seu contingut. La Secretària .
Recommended publications
  • Marta Sancho I Planas Aldeas Tardoantiguas Y Aldeas Altomedievales En La Sierra De Montsec (Prepirineo Leridano): Hábitat Y Territorio
    Marta Sancho i Planas Aldeas tardoantiguas y aldeas altomedievales en la sierra de Montsec (Prepirineo leridano): hábitat y territorio [A stampa in The archaeology of early medieval villages in Europe, a cura di Juan Antonio Quirós Castillo, Bilbao 2009 (Documentos de Arqueología e Historia), pp. 275-287 © dell’autrice – Distribuito in formato digitale da “Reti Medievali”, www.retimedievali.it]. Aldeas tardoantiguas y aldeas altomedievales en la sierra del Montsec (Prepirineo leridano): hàbitat y territorio Marta Sancho i Planas RESUMEN lizado diversas campañas de prospección del te- Presentamos el resultado de las investigaciones que rritorio así como intervenciones arqueológicas en venimos realizando en la sierra del Montsec desde el yacimientos como Fabregada (1992-2002), Sant año 1992. Durante estos años, hemos intervenido en Martí de les Tombetes (1996-2002), Castillo de 2 distintos yacimientos con cronologías complementa- Mur (1997-2002) y Els Altimiris (2004-2008) . rias al tiempo que hemos realizado un trabajo de pros- Además del estudio arqueológico de estos yaci- pección y análisis arqueológico del territorio, debida- mientos, nuestro interés se ha centrado en la com- mente complementado con el estudio de los textos prensión de las relaciones que establecen las dis- escritos relacionados con esta zona. Este proceso de in- tintas comunidades con su entorno, creando vestigación nos ha permitido proponer patrones de espacios rurales definidos y estructurados así asentamiento que se sucedieron durante el período de como los condicionantes naturales para el desa- transición entre la Antigüedad Tardía y la Alta Edad rrollo de unas u otras formas de explotación de los Media, así como las formas de explotación y aprove- chamiento de los recursos existentes.
    [Show full text]
  • Elecciones Al Parlamento De Cataluña 2021 Municipios Por Junta Electoral De Zona
    ELECCIONES AL PARLAMENTO DE CATALUÑA 2021 MUNICIPIOS POR JUNTA ELECTORAL DE ZONA Nombre del municipio Junta de zona Abella de la Conca JEZ de Tremp Abrera JEZ de Sant Feliu de Llobregat Àger JEZ de Balaguer Agramunt JEZ de Balaguer Aguilar de Segarra JEZ de Manresa Agullana JEZ de Figueres Aiguafreda JEZ de Granollers Aiguamúrcia JEZ del Vendrell Aiguaviva JEZ de Girona Aitona JEZ de Lleida Alamús, els JEZ de Lleida Alàs i Cerc JEZ de la Seu d'Urgell Albagés, l' JEZ de Lleida Albanyà JEZ de Figueres Albatàrrec JEZ de Lleida Albesa JEZ de Balaguer Albi, l' JEZ de Lleida Albinyana JEZ del Vendrell Albiol, l' JEZ de Valls Albons JEZ de Girona Alcanar JEZ de Tortosa Alcanó JEZ de Lleida Alcarràs JEZ de Lleida Alcoletge JEZ de Lleida Alcover JEZ de Valls Aldea, l' JEZ de Tortosa Aldover JEZ de Tortosa Aleixar, l' JEZ de Reus Alella JEZ de Mataró Alfara de Carles JEZ de Tortosa Alfarràs JEZ de Balaguer Alfés JEZ de Lleida Alforja JEZ de Reus Algerri JEZ de Balaguer Alguaire JEZ de Balaguer Alins JEZ de Tremp Alió JEZ de Valls Almacelles JEZ de Lleida Almatret JEZ de Lleida Almenar JEZ de Balaguer Almoster JEZ de Reus Alòs de Balaguer JEZ de Balaguer Alp JEZ de Puigcerdà Alpens JEZ de Berga Alpicat JEZ de Lleida Alt Àneu JEZ de Tremp Altafulla JEZ del Vendrell Amer JEZ de Girona Ametlla de Mar, l' JEZ de Tortosa Ametlla del Vallès, l' JEZ de Granollers Ampolla, l' JEZ de Tortosa Amposta JEZ de Tortosa Anglès JEZ de Santa Coloma de Farners Anglesola JEZ de Cervera Arbeca JEZ de Lleida Arboç, l' JEZ del Vendrell Arbolí JEZ de Reus Arbúcies JEZ
    [Show full text]
  • Las Agregaciones De Municipios En Las Áreas De Montaña: El Caso Del
    LAS AGRH%CtOXES DE MUI14TICIPIOS EN LAS AREAS DE MONTAll El caso del Alto Pirineo Catalán por Maite Arqué, Angela García, Xavier Mateu, del Grup d'Estudis de 1`Alt Pirineu Entre los años 1900 y 1977, 1 .086 municipios ricas, geográficas y económicas . También intenta- españoles han perdido su «autonomía» y han sido mos extraer algunas conclusiones del significado agregados a otros municipios mayores o fusiona- de las agregaciones en nuestra área de estudio y dos entre sí. Sólo en Cataluña han sido 139 los algunas perspectivas y directrices, sin pretender municipios que han corrido idéntica suerte en e l que éstas constituyan alternativas concretas y período 1940-1975 . únicas . Esta realidad nos Lleva a preguntarnos si hay Como anexo daremos una ojeada a la distribu- algún criterio que nos permita explicar qué tipo ción territorial de las agregaciones municipales e n de municipios han sido afectados por esta medid a el Estado Español por provincias, aunque este y cuales son las repercusiones a nivel funcional nivel de agregación, tan amplio, no permite ape- y político -entendido en el sentido más amplio- nas sacar conclusiones. que han traído consigo estas agregaciones de mu- nicipios . Y hablamos de sentido político amplio, EL MUNICIPIO TRADICIONAL Y LAS o quizás mejor, sentido social, porque sabemos AGREGACIONES EN EL MARCO DEL que en los pueblos pequeños donde las asociacio- CAPITALISMO nes culturales y sociales, partidos políticos, etc., El municipio que como institución jurídica se tienen muy poca implantación, el Ayuntamient o generaliza durante la revolución burguesa del siglo constituye la única institución viva, a cuyo amparo XIX, hereda la organización económica, social y se han de desarrollar las iniciativas dinamizadora s territorial propia del modo de producción feudal, de la vida social .
    [Show full text]
  • Informe Aquàtiques Hivernants Lleida 2013
    Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Àrea del Medi Natural CENS D’OCELLS AQUÀTICS HIVERNANTS A LLEIDA - GENER 2013 - Jaume Bonfil (coordinador) Lleida, febrer 2013 Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Àrea del Medi Natural ÍNDEX 1. Introducció 2 2. Metodologia del cens 2 2.1 Tipus de cens 2 2.2 Prospeccions prèvies a la realització del cens 2 3. Resultats 2013 3 3.1 Sectors de cens 3 3.2 Valoració dels resultats 7 3.3 Valoració per espècies 8 Annex 1. Resultats dels cens d’anatidae. Annex 2. Resultats dels cens de podicipedidae, phalacrocoracidae, ardeidae, ciconidae i gruidae. Annex 3. Resultats del cens de accipitridae, charadridae, i scolopacidae. Annex 4. Resultats del cens de rallidae i laridae. Annex 5. Participants per localitats. Annex 6 . Termes municipals de les localitats censades Annex 7. Resultats 2001- 2013 dels censos d'ocells aquàtics hivernants a Lleida Camp de Mart, 35 1 25004 Lleida Tel. 973 24 66 50 Fax 973 22 87 85 Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Àrea del Medi Natural 1. INTRODUCCIÓ Com cada any, a mitjans de gener es realitza un cens simultani d’ocells aquàtics hivernants a tot Europa, coordinat per Wetlands International. Es tracta d’un cens que permet determinar la població d’aus aquàtiques hivernants. La coordinació d’aquest cens a nivell de Catalunya la duu a terme el Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.
    [Show full text]
  • Acta De La Sessió Del Ple De L'ajuntament De Sant Esteve De La Sarga
    AJUNTAMENT DE SANT ESTEVE DE LA SARGA Acta de la sessió del Ple de l'Ajuntament de Sant Esteve de la Sarga Identificació de la sessió Caràcter: Extraordinària urgent Dia: Dilluns, 14 de setembre de 2015 Hora: De 18:00 a 18:10 Lloc: sala de sessions de la casa consistorial Sessió: 9/2015 Hi assisteixen: L’alcalde: Jordi Navarra Torres Regidors/es: Jaume Montanuy i Baró Francisco Mirabet Castells Secretari: Xavier Pascual i Santisteve Absents: Ivan Castells i Montellà Montserrat Escolà i Morera Ordre del dia: 1. Ratificació de la urgència del Ple 2. Manifestació la voluntat de l’Ajuntament de Sant Esteve de la Sarga de constituir una Associació amb l’objecte de promoure i desenvolupar polítiques de desenvolupament local sostenibles en el territori del Geoparc Conca de Tremp - Montsec Desenvolupament de la sessió El Sr. alcalde declara obert l'acte, i a continuació es tracten els punts de l'ordre del dia i els acords següents: 1. Ratificació de la urgència de la convocatòria del Ple El Sr. alcalde explica els regidors, que la convocatòria extraordinària urgent del Ple ha estat motivada per la necessitat de manifestar en principi la voluntat de participar en l’associació de municipis del Geoparc Conca de Tremp-Montsec. Sotmès a votació aquest punt, el Ple, per unanimitat dels seus membres presents, acorda ratificar la urgència de la convocatòria. 2.- Manifestació la voluntat de l’Ajuntament de Sant Esteve de la Sarga de constituir una Associació amb l’objecte de promoure i desenvolupar polítiques de desenvolupament local sostenibles en el territori del Geoparc Conca de Tremp - Montsec Atès que la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del Llibre Tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les Persones Jurídiques, de conformitat amb el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s¡’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, l’article 2.6 de la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, Reguladora del Dret d’Associació i la Disposició Addicional Cinquena de la CASA CONSISTORIAL.
    [Show full text]
  • Bodegas Del Pallars Jussà
    Para más información contactar con la oficina de turismo delEpicentre : BODEGAS DEL Passeig del Vall, 13. Tremp PALLARS JUSSÀ Tel.: 973 653 470 [email protected] www.pallarsjussa.net Del 24 de junio al 11 de septiembre al Pont de Suert De lunes a sábado: de 10:00 a 14:00 h y de 17:00 a 20:00 h. Domingos y festivos: de 9:30 a 13:30 h. N-260 Del 12 de septiembre al 23 de junio De lunes a jueves: de 10:00 a 14:00 h. Viernes y sábados: de 10:00 a 14:00 h y de 17:00 a 20:00 h. a Sort Domingos y festivos: de 9:30 a 13:30 h N-260 Bodegas particulares visitables: Bodegas: La Pobla de Segur 1 El Pallars Jussà tiene una larga tradición vinícola que se traduce en una gran cantidad de bodegas en las casas particulares. Algunos propietarios se han ofrecido a mostrarlos. 1 Castell d'Encús Tremp 3 Es necesario concertar día y hora de visita. 2 Celler Vila Corona 3 Sauvella Vins 8 2 C-1311 4 1 - Casa Josep (Vilamolat) Josep Castells - Tel.: 609 721 563 4 Cal Borrech 5 Mas Garcia Muret 7 2 - Casa Pedro (Llimiana) Ajuntament de Llimiana - Tel.: 973 650 773 6 Celler Miquel Roca 7 Terrer de Pallars 5 3 - Casa Balart (Talarn) Ajuntament de Talarn - Tel.: 973 650 812 C-1412 8 El Vinyer 6 4 - Casa Cándido (Palau de Noguera) Jordi Pedra - Tel.: 973 652 211 - 650 950 272 C-13 Conjunto etnológico sobre el vino y la viña a Lleida a Barcelona www.pallarsjussa.net Visita'ns a 1 - Castell d'Encús 2 - Celler Vila Corona 3 - Sauvella Vins 4 - Cal Borrech Ctra.
    [Show full text]
  • ?Llimiana I Esterri D'àneu, Entre Les Deu Localitats Més Boniques De Lleida
    Economia i turisme | Redacció | Actualitzat el 26/04/2016 a les 09:45 ?Llimiana i Esterri d'Àneu, entre les deu localitats més boniques de Lleida Diverses localitats de les Valls d'Àneu figuren en la llista que elabora la Cambra de Comerç Postal d'Esterri d'Àneu. Foto: Turisme Valls d'Àneu Llimiana i Esterri d'Àneu -aquest darrer en representació de les Valls d'Àneu- són dos dels municipis més bonics de la demarcació segons la Cambra de Comerç de Lleida, en un rànquing de localitats en les que també s'hi inclou Guimerà, Àger, Olius, Nalec, Sant Guim de la Plana, La Pobla de Cérvoles, Martinet de Cerdanya o Taüll (entre altres localitats de la Vall de Boí). Així ho publicava el passat diumenge el diari El País (http://elpais.com/) . L'Àrea de Turisme de la Cambra de Comerç singularitza en Esterri d'Àneu l'atractiu de les Valls d'Àneu, tot i que reconeix que és impossible triar entre els diversos pobles de les Valls, per tant Esterri és el municipi representatiu "ja que és el vertader centre social i cultural de les Valls". D'Esterri en destaca que és "un poble de tradició mil·lenària que data de l'any 839 i on és d'obligada visita l'antiga i l'actual església de Sant Vicenç, el pont romànic, el barri vell o l'ecomuseu de les Valls d'Àneu". "Les seves festes majors són el 22 de gener i el 8 de setembre i en totes dues festivitats encara es conserva el ball de l'esquerrana, una dansa popular que tan sols es balla a la localitat.
    [Show full text]
  • Altres Elements Romànics Del Pallars Jussà .Pdf
    ALTRES ESGLÉSIES ROMÀNIQUES AL PALLARS JUSSÀ Agrupades per municipis, altres esglésies o ermites romàniques del Pallars Jussà són: Abella de la Conca: - Sant Esteve d’Abella de la Conca - Sant Vicenç de Bóixols Castell de Mur: - Castell de Guàrdia i església de Sant Feliu - Santa Maria de Mur - Santa Llúcia de Mur Conca de Dalt - Mare de Déu de la Plana de Pessonada - Santa Maria d’Hortoneda - Mare de Deu de la Plana* - Sant Fructuós d’Aramunt - Santa Maria de Toralla - Santa Maria de Rivert - Sant Martí de Rivert Gavet de la Conca: - Sant Gervàs i Sant Protàs del Castell de Sant Gervàs - Sant Fruitós d’Aransís - Santa Maria de Bonrepòs - Sant Salvador del Bosc Isona i Conca Dellà: - Sant Andreu de Biscarri - Santa Maria de Covet - Sant Sadurní de Llordà - Sant Pere Màrtir de St Romà d’Abella - Sant Joan Baptista d’Orcau i Mare de Deu de la Pietat del Castell d’Orcau - Santa Maria de Figuerola d’Orcau - Sant Martí de Mulloll de Siall - Sant Martí dels Massos de Sant Martí - Mare de Déu de la Posa - Sant Miquel de Conques - Sant Julià de Basturs - Capella de Sant Sadurní de Montesquiu 1 ALTRES ESGLÉSIES ROMÀNIQUES AL PALLARS JUSSÀ Sant Esteve de la Sarga: - Sant Esteve de la Sarga - Mare de Déu de la Fabregada - Santa Maria de La Clua - Sant Miquel de Moror - Capella de Sant Salvador d’Estorm - Sant Martí de les Tombetes La Pobla de Segur: - Sant Miquel del Pui Salàs de Pallars - Santa Bàrbara de Sensui - Sant Pere de Salàs Sarroca de Bellera - Santa Maria de Bellera - Santa Maria d’Avellanos Senterada - Sant Martí de Naens La Torre de
    [Show full text]
  • Revista RAP 23.Indb
    Jordina Sales Carbonell1 Natalia Salazar Ortiz2 23 2013 Pàgs. 27-44 Universitat de Lleida ISSN: 1131-883-X www.rap.cat The pre-Pyrenees of Lleida in Late Antiquity: christianisation processes of a landscape in the Tarraconensis El Prepirineo ilerdense en la Antigüedad Tardía: procesos de cristianización de un paisaje en la Tarraconensis We try to perform a state of the question about the first chris- Se procede a realizar un estado de la cuestión del primer tianisation occurred in the pre-Pyrenees of Lleida, where it has cristianismo en el Prepirineo ilerdense, donde se detecta una notable been detected a remarkable monastic activity which coincides in actividad monástica al coincidir en el espacio y en el tiempo una space and in time with a series of Late Antiquity religious sites. serie de yacimientos tardoantiguos de carácter religioso. Se analiza We analyse the probable relationship of these sites with the histo- la probable relación de estos yacimientos con las rutas históricas de rical routes of transhumant livestock in this area and, at the same ganadería trashumante de esta área y, a su vez, la posible relación time, the possible link of these routes with rural monasticism and de estas rutas con el monacato rural y con las sedes episcopales de with the Episcopal sees of Ilerda and Vrgellum, both flanking the Ilerda y Vrgellum, que flanquean el territorio estudiado y se hallan studied territory and strategically located at the beginning and at estratégicamente emplazadas al inicio y final de los ejes trashumantes the end of the westernmost transhumant axes of Catalonia (with más occidentales de Catalunya (con Ilerda controlando los pastos de Ilerda controlling winter pastures and Vrgellum the summer ones).
    [Show full text]
  • Pons, J.M. & Vicens, E. Field Guide to Pyrenean Rudist Bivalves
    Org. Divers. Evol. 6, Electr. Suppl. 16, part 3: 1 - 18 (2006) © Gesellschaft für Biologische Systematik http://senckenberg.de/odes/06-16.htm URN: urn:nbn:de:0028-odes0616-5 Pons, J.M. & Vicens, E. Field Guide to Pyrenean Rudist Bivalves. Electr. Suppl. 16, part 3. − to: Malchus, N. & Pons, J.M. (2006): Abstracts and Posters of the “International Congress on Bivalvia” at the Universitat Autònoma de Barcelona, Spain, 22-27 July 2006. Org. Divers. Evol. 6(4): 327. Org. Divers. Evol. 6, Electr. Suppl. 16, part 3 (2006) Pons & Vicens: Field Guide to Pyrenean Rudist Bivalves 2 Org. Divers. Evol. 6, Electr. Suppl. 16, part 3 (2006) Pons & Vicens: Field Guide to Pyrenean Rudist Bivalves 3 Organising Committee Dr. Cristian Altaba, Universitat de les Illes Balears Dr. Jaume Gallemí, Museu de Geologia (MCNC), Barcelona Dr. Eulalia Gili, Universitat Autònoma de Barcelona Dr. Gregori López, Museu de Geologia (MCNC), Barcelona Dr. Nikolaus Malchus, Universitat Autònoma de Barcelona, (president) Dr. Ricard Martínez, Universitat Autònoma de Barcelona Dr. Jose Maria Pons, Universitat Autònoma de Barcelona, (vice-president) Dr. Carlos Saavedra, Instituto de Acuicultura-Torre La Sal, Castellón (CSIC) Dr. José Templado, Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid (CSIC) Dr. Francesc Uribe, Museu de Zoologia (MCNC), Barcelona Dr. Enric Vicens, Universitat Autònoma de Barcelona Technical Assistence Javier Aguilar, Sergi Albrich, Sandra Córcoles, Mercedes González, Ramón Mercedes, Angéelica Oviedo, Yolanda Pichardo, Mònica Soler, Luis Troya, Vicent Vicedo, Raquel Vilallonga, Sheila Villalba Scientific Committee Dr. Cristian Altaba, Universitat de les Illes Balears Dr. Rudiger Bieler, The Field Museum, Chicago, USA Dr. David Campbell, University of Alabama, USA Dr.
    [Show full text]
  • La Central Hidroeléctrica De Terradets (1932-1935)
    La electrificación y el territorio. Historia y futuro LA CENTRAL HIDROELÉCTRICA DE TERRADETS (1932-1935) Jordi Solà i Mas Historiador i antropólogo Associació Pirineus.watt [email protected] Este trabajo de investigación es, en cierto modo, fruto del azar. En el año 2012, en la comarca del Pallars Jussà, conmemoramos el Centenario del inicio de las obras hidroeléctricas de las centrales de Sant Antoni y Capdella por parte de Riegos y Fuerza del Ebro (F.S. Pearson y Carlos Montañés) la primera, y Energía Eléctrica de Catalunya (Emili Riu) la segunda. Durante los trabajos de documentación para organizar los diversos actos del Centenario, localizamos el proyecto de obra de la Central de Terradets y otra documentación relativa a la misma en el archivo del Fondo Histórico de Endesa. Dicha central es la última obra de un proyecto global de F.S. Pearson y Carlos Montañés sobre una concesión de aguas en el río Noguera Pallaresa, desde Pobla de Segur hasta Camarasa, mediante la cual se pretendía dar un nuevo impulso a la electrificación de Cataluña. Las obras de dicha concesión se iniciaron en 1912 con la construcción de la central hidroeléctrica de Sant Antoni (1912-1916) y siguieron con la central hidroeléctrica de Camarasa (1917-1920), central hidroeléctrica de Gavet (1930- 1931) y, finalmente, la central hidroeléctrica de Terradets (1932-1935) en un proceso que duró veintitrés años. Así pues, con la documentación del Fondo Histórico de Endesa, la documentación de los dos principales municipios afectados, Llimiana y Guardia de Tremp, la documentación del Arxiu Comarcal del Pallars Jussà y la del Arxiu Històric de Lleida, fundamentalmente, planteamos la posibilidad de realizar un estudio que tuviera como objetivo general ver que había sucedido a lo largo de esos veintitrés años de presencia de la empresa Riegos y Fuerza del Ebro en el territorio y su relación con el mismo.
    [Show full text]
  • Módulos Asignados a Los Municipios De La Demarcación De Lleida
    Lleida ALFABÉTICO / 2017 OBSERVACIONES Valores en € / Ha En las sucesiones, estos módulos se tienen que multiplicar por el coeficiente 0,8 HR: huertas; FR: fruteros regadío; CR: cultivo regadío; ORO: olivos regadío; CS: cultivo secano; FS: fruteros secano; V: viña secano; O: olivos secano; AM: almendros; RI: chopos; B: bosque; E- MT: páramo-matorral; PR: prados regadío; PS: prados secano 89 REGADÍO SECANO OTROS MUNICIPIO HR FR CR ORO CS FS V O AM RI B E-MT PR PS ABELLA DE LA CONCA 15000 9000 5000 2250 325 3000 ÀGER 15000 13000 10000 4000 4500 3000 1000 325 4000 AGRAMUNT 18000 14000 10000 4000 4500 5500 1000 325 3000 AITONA 22000 22000 15000 12500 3000 4500 5500 9000 325 4000 ALAMÚS, ELS 22000 14000 9000 3000 4500 3000 325 ALÀS I CERC 15000 12500 6000 7500 8000 1800 450 9500 3000 ALBAGÉS, L’ 15000 9000 14000 3000 5000 3000 1000 325 8500 4000 ALBATÀRREC 22000 20000 9000 4000 4500 3000 6500 325 ALBESA 18000 13000 10000 4000 4500 3000 1000 325 9500 4000 ALBI, L’ 15000 9000 14000 3000 6500 5000 3000 1000 325 ALCANÓ 15000 9000 3000 4500 3000 325 4000 ALCARRÀS 30000 20000 9000 12500 4000 4500 3000 6500 325 9500 4000 ALCOLETGE 22000 20000 9000 4000 4500 3000 6500 1000 325 4000 ALFARRÀS 22000 20000 9000 4000 4500 5500 6000 1000 325 4000 ALFÉS 15000 9000 3000 4500 3000 325 4000 ALGERRI 15000 10000 4000 4500 3000 6000 1000 325 4000 ALGUAIRE 22000 20000 9000 12500 4000 4500 5500 6500 1000 325 9500 4000 ALINS 15000 10000 6000 1800 325 7500 3000 ALMACELLES 22000 17000 9000 12500 3000 4500 3000 325 9500 4000 ALMATRET 15000 9000 12500 3000 4500 3000
    [Show full text]