BUTLLETÍ MUNICIPAL DE LA POBLA DE SEGUR

ROQUES ROIESNÚM. 18/ MAIG 2021

Autor foto portada: Marcel·lí Macaya

MAIG 21/ 1 DESTAQUEM

EN PORTADA NOTÍCIES El ple celebrat el passat 8 d’abril va aprovar els El Dia de la Dona, el Punt d’Assessorament Ju- pressupostos per a aquest 2021. En aquesta rídic d’Alba Jussà, el protocol d’actuació davant edició del Roques Roies els desgranem per expli- de casos de violència sexual en l’oci nocturn, la car-los amb tot detall. nova furgoneta de la Brigada...

EL REPORTATGE EMPRENEDORIA Durant l’abril, el Molí de l’Oli ha acollit una expo- Parlem amb Jordi Beltran perquè ens expliqui sició que homenatjava el fotògraf Josep Gòmez què el va portar a obrir el Cau de l’Art i quins por- Vidal. A les pàgines 6 i 7 t’expliquem qui va ser. jectes li agradaria engegar a la Pobla de Segur. ASSOCIACIONISME Sabies que l’antiga Oficina de Turisme s’ha con- vertit en una botiga de llibres de segona mà? L’associació Alba Jussà ens ho explica. APUNT LITERARI Emma Bejarano ens porta la crítica de La noia invisible, de Blue Jeans ARA FA 100 ANYS... Com han anat canviant els noms dels carrers de la Pobla al llarg dels anys? Descobreix-ho. SUPO-SUPO POBLATÀ Conversem amb la poblatana Pilar Rius, que ha dedicat tota la seva vida a ser mestra.

L’EQUIP Alba Alegret, Darío Albert, Emma Bejarano, Tomàs G., Ramon E. Guimó, Lluís Macaya Solanes, Montse Manrique, Associació Alba Jussà.

Dipòsit legal Vols que la teva foto sigui la portada del L 62-2017 següent número de Roques Roies? Els conceptes i opinions expressats en els articles d’aquest butlletí no representen necessàriament l’opinió de l’equip redactor Envia’ns una foto de bona qualitat en format vertical a butlletí@lapobladesegur.cat

MAIG 21/ 2 EN PORTADA Pressupost de cinc mi- lions i mig d’euros per DESTAQUEM al 2021

El 8 d’abril el ple municipal va aprovar el Pressupost General de l’Ajuntament de la Pobla de Segur, que presenta els següents re- sums dels capítols.

Darío Albert

L’Ajuntament de la Pobla de Se- Suspesa la taxa d’ocupació de la gur ha aprovat el pressupost per via pública del 2020 i 2021 aquest 2021. Els comptes, que van ser aprovats durant el ple En el mateix ple municipal, i re- municipal celebrat a principis del ferent al capítol d’ingressos, els mes d’abril amb els set vots a fa- grups van aprovar la suspensió vor d’ERC, l’abstenció del regidor temporal de la taxa d’ocupació de Junts per la Pobla i els vots en de via pública a bars i restaurants contra del PSC, arriben fins als del municipi corresponent a l’any 5.543.819 euros. D’aquesta xifra, 2020 i al 2021. Aquesta és una un milió i mig d’euros pertanyen a més de les mesures que l’Ajunta- la Residència Nostra Senyora de ment està duent a terme per dina- Quins són els capítols d’un Ribera. mitzar el comerç i ajudar a pal·liar pressupost? els efectes econòmics provocats Del pressupost en destaca la per la pandèmia i les diferents Ingressos partida de 1.340.000 euros per restriccions per les que s’han vist Capítol 1. Impostos directes a la construcció del camp de fut- obligats a tancar. Capítol 2. Impostos indirectes bol, un cost de 90.000 euros per Capítol 3. Taxes i altres ingressos la cessió de l’edifici Espai Raier a En relació a l’ocupació de la via Capítol 4. Transferències corrents l’Institut d’esports de muntanya i pública, recentment s’ha aprovat Capítol 5. Ingressos patrimonials la destinació de 82.000 euros per l’ordenança de regulació, pel que Capítol 6. Alienació d’inversions a l’habilitació d’una sala aconfes- es demana al sector el seu com- reals sional al cementiri. promís a complir-la. Capítol 7. Transferències de capital Capítol 8. Actius financers Capítol 9. Passius financers

Despeses Capítol 1. Despeses de personal Capítol 2. Despeses de béns corrents i serveis Capítol 3. Despeses financeres Capítol 4. Transferències corrents Capítol 5. Fons de contingència pressupostària Capítol 6. Inversions reals Capítol 7. Transferències de capital Capítol 8. Actius financers Capítol 9. Passius financers

MAIG 21/ 3 NOTÍCIES BREUS L’Ajuntament adquereix Aprovat un protocol una furgoneta nova grà- d’actuació per casos de cies a l’ACM violència sexual en l’oci nocturn L’Ajuntament de la Pobla de Se- gur compta amb un vehicle més La Pobla de Segur implementarà per cobrir les necessitats de la un protocol d’actuació davant de brigada municipal. Es tracta d’una casos de violència sexual en l’àm- furgoneta Ford Trànsit Courier. bit de l’oci nocturn. La redacció D’aquest nou vehicle en destaca del protocol, que va començar fa l’ampli espai interior que permetrà més d’un any ha anat a càrrec de transportar tot el material que el l’Observatori Noctambul@s i ha personal de la brigada pugui ne- estat coordinat i subvencionat cessitar en les seves actuacions Orientació jurídica gra- per l’Agència Catalana de Joven- i treballs al municipi. L’adquisició tuïta a persones vulne- tut. Aquest protocol va néixer a s’ha realitzat a través de la Central partir de les inquietuds que van de Compres de l’Associació Cata- rables arribar al consistori per part d’un lana de Municipis, gràcies al qual grup de noies joves del municipi, també es podrà renovar la il·lumi- El Punt d’Assessorament Jurídic que havien manifestat que sovint nació del casc antic amb l’adquisi- de la cooperativa Alba Jussà està sentien por en tornar a casa de nit, ció d’elements lumínics de LED. adreçat a persones residents al que s’havien sentit intimidades Jussà en situació de vulne- per mirades sexualitzades o que rabilitat o en risc d’exclusió social, havien patit tocaments per part independentment de la seva situa- de nois durant les festes. L’Aula de Reforç porta ció administrativa. Es tracta d’un Sant Jordi a les residèn- punt d’assessorament, orientació i alfabetització jurídica en diverses cies de gent gran matèries, com el dret civil, penal, administratiu, laboral, estrangeria, Des del Servei d’atenció a col·lec- protecció internacional i habitatge, tius de risc d’exclusió social de entre d’altres. El servei garanteix Flors al llarg del Carrer l’Ajuntament s’han coordinat unes una atenció personalitzada per as- activitats intergeneracionals solir la igualtat de drets i l’accés a la Major per guarnir el amb motiu de la Diada del Llibre i informació jurídica bàsica, així com casc antic la Rosa. L’objectiu va ser apropar a un assessorament prejudicial, generacions mitjançant activitats sense oferir representació lletrada. L’Ajuntament, en col·laboració amb lúdiques i educatives per tal de fo- Té dos punts d’atenció directa set- els veïns i les veïnes del carrer Ma- mentar el coneixement i la cons- manals, els dijous de 17 a 20h, a jor, ha instal·lat una desena de tes- trucció mútua. L’alumnat va anar l’Espai Enrique Vicente de (la tos amb flors per decorar aquesta a la residència de Nostra Senyora seu d’Alba Jussà), i els divendres via. La iniciativa va sortir en una de Ribera, i van explicar un conte de 10 a 13h, a l’Ajuntament de la reunió amb el veïnat del carrer i on als i les padrines. Les i els alum- Pobla de segur. es va decidir que la compra del ma- nes de secundària van preparar un terial i de les flors aniria a càrrec text conjunt on es reexplicava la El Punt d’Assessorament Jurídic in- del consistori i que les veïnes i els llegenda de Sant Jordi, adaptada forma sobre els recursos del terri- veïns se n’encarregarien del man- a la realitat adolescent. Aquest tori i vetlla pel treball en xarxa amb teniment. L’objectiu és que aques- text es va compartir amb el Centre els seus agents públics i privats; ta iniciativa s’estengui per tots els Geriàtric Pirineu; que a la seva ve- al mateix temps, treballa de forma carrers del casc antic. En les pro- gada, va entregar-los uns textos coordinada amb els serveis muni- peres setmanes es convocarà la de les vides dels seus usuaris, on cipals i/o comarcals existents. Per segona edició del Concurs de bal- se’ls descriu com a súper herois i obtenir més informació, es pot es- cons florits i decorats, després de súper heroïnes, en honor a les se- criure un correu a la direcció: l’èxit de la primera edició, celebrada ves vides fora del centre. [email protected]. la primavera passada.

MAIG 21/ 4 FOTONOTÍCIES L’Olimpíada Flamisell, adaptada als grups bombolla escolars Celebració de Sant Jordi als Jardins de Casa Mauri Presentació de “Dones al Tret de sortida de la cinquena etapa de la Volta marge” d’Ivet Eroles

Presentació de “Tàndem” Commemoració del 8 de març a l’Institut de Maria Barbal

Mor l’artista poblatà Jordi Subirà i Pubill (1924-2021)

MAIG 21/ 5 EL REPORTATGE El fotògraf poblatà Josep Gómez Vidal

Ramon E. Guimó

Del 2 d’abril al 2 de maig, al Molí de l’oli, hem pogut veure l’exposi- ció GÓMEZ VIDAL REPÒRTER, or- ganitzada per l’Institut d’Estudis Ilerdencs, mostra que recull una selecció d’imatges representati- ves del treball fet entre els anys 1950-68 per aquest important fotoperiodista lleidatà i que van Ja de ben jove, va instal·lar un petit on acabaria succeint Josep Porta, ser publicades en alguns dels laboratori fotogràfic a casa seva. un altre conegut fotoperiodista principals mitjans de comunicació De formació autodidàctica, se’l lleidatà. d’aquells anys. felicitava per les fotos que feia, cosa que l’animà a seguir exerci- L’any 1950, arran d’un incen- Tot i haver viscut pràcticament tant-s’hi. di a la central de Seròs, se li va sempre a , Josep Jaume encarregar un reportatge que li Cèsar Gómez i Vidal va néixer a la Treballà d’interí de Correus durant va valer molts elogis. Durant un Pobla de Segur el 26 de juliol del una breu temporada. El seu pare temps va fer de fotògraf de la 1921. El seu pare, Cèsar (popu- pretenia que aprovés les oposi- companyia elèctrica, però acabà larment conegut a la Pobla com a cions a funcionari de Correus, però replantejar-se el seu futur i en va Cesarillo, madrileny de caràcter ell no tenia massa ganes de se- demanar l’excedència ja que no li alegre i dinàmic) havia estat desti- guir l’ofici del seu pare i no va es- acabava d’entusiasmar la idea de nat al nostre poble com a adminis- forçar-se massa a aprovar-ne les passar-se la vida fotografiant pi- trador de Correus. S’havia casat oposicions. Després va treballar a lones i turbines. Va decidir llavors feia poc amb la Júlia Vidal, natural “Riegos y Fuerzas del Ebro”, abans dedicar-se professionalment a la d’Organyà. Instal·lats en una casa que es transformés en FECSA. Tot seva gran afecció: la fotografia. a l’inici de la carretera de Gerri i aquesta ocupació, l’any 1942 co- Va obrir una botiga al carrer Major (avui dia, avinguda Verdaguer) van mençà a publicar fotografies en la de Lleida, que no tardà a ser molt ampliar la família amb el naixement revista Gol i a partir del 1945 a la coneguda. al nostre poble dels cinc fills: Ma Mañana, únic diari de la província, Teresa Antònia Eduarda (1918), Eduard Cèsar Josep (1919), Jo- sep Jaume Cèsar (1921), Manuel Juli Cèsar (1923) i Antoni (1929).

Participà en les activitats tradicio- nals de la Pobla, jugà amb els seus amics pels carrers de la nostra vila i anà a l’escola fins que, l’any 1931, el seu pare va ser destinat a Lleida i la família abandonà la nostra po- blació. De jove practicà l’atletisme i participà en algunes curses, però ben aviat despuntà en la seva gran afecció: la fotografia. Quan les tro- pes franquistes ocuparen Lleida (1938), va comprar una càmera Leica a un dels soldats alemanys.

MAIG 21/ 6 Fotografies procedents del Fons Gómez Vidal. Arxiu fotogràfic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Les dues imatges sota d’aquestes línies han estat cedides a l’Ajunta- ment pel seu fill, Jordi Gómez

Evidentment, a part del revelat i Les seves fotos es retornen a de la venda de material fotogràfic aquella capital de província que s’hagué de dedicar al reportatge molts recordem: el bullici del ca- social (bodes, comunions, festes, rrer Major (amb la tan recordada etc). Però la seva veritable passió casa de les pilotes o “lo Baratillo”), era la fotografia de fets, reflex del la majestuositat de la Seu vella, dinamisme i els canvis de la ciutat. l’elegància de Ferran o la moderni- A més de La Mañana, on va treba- tat que comportava la Fira de Sant llar 40 anys, publicà fotografies Miquel. Cal esmentar també que seves en altres diaris i revistes: trobem moltes fotografies seves Labor, Vida Deportiva, Mundo De- no centrades en Lleida capital i portivo, El Correo Catalán, La Van- que igualment ens il·lustren la vida guardia, Marca, etc. Algunes de les a les nostres comarques en aquell seves fotografies també il·lustren temps. un nombre important de llibres. Va ser corresponsal de l’agència EFE Les seves fotografies estaven durant tota la seva vida. Conegut ben pensades. Moltes estan fetes bàsicament com a fotògraf, cal en angulació de lleuger picat, cosa també esmentar que va fer alguna que aconseguia posant-se sobre incursió en el món del cinema. certa altura o sobre una escaleta. A partir dels anys 70, va treballar De temperament actiu i nerviós, conjuntament amb el seu fill Jordi. intentà no merament captar la rea- litat del document sinó que maldà Gómez Vidal, figura importantís- per innovar la fotografia expres- sima del fotoperiodisme de les sant-se a través d’ella. Les seves comarques lleidatanes, va morir a fotografies són una molt impor- Lleida el 3 d’abril del 2005. El seu tant font històrica ja que il·lustren arxiu fotogràfic i el del seu fill Jor- la vida social, històrica, esportiva, di (més de 700.000 fotos) va ser cultural lleidatana des de la post- donat pel seu fill al Servei d’Au- guerra fins a inicis de la democrà- diovisuals de l’Institut d’Estudis cia. Va escriure sobre el període de Ilerdencs, encarregat de preparar la història que li tocà viure, però en l’exposició que hem pogut veure a lloc de fer-ho amb bolígraf o mà- Lleida i a la Pobla de Segur, un con- quina d’escriure o va fer disparant junt de fotografies en blanc i negre la seva càmera fotogràfica. que documenten aquells anys de la grisa postguerra.

MAIG 21/ 7 Què és el coronavirus? 3- Podeu prendre antitèrmics, positiu. La ràpida identificació i com ara el paracetamol, o els me- aïllament preventiu dels contac- dicaments recomanats pel vostre tes estrets són claus per con- El coronavirus SARS-CoV-2 és un equip mèdic i d’infermeria. Els ca- trolar la pandèmia. Per aquest nou tipus de virus que produeix sos més greus requereixen d’al- motiu les persones amb la malal- en les persones una malaltia in- tres tractaments a nivell hospita- tia tenen el deure de facilitar el fecciosa anomenada COVID-19. lari. nom de tots els seus contactes Els virus infecciosos respiratoris estrets des de dos dies abans de (inclòs el nou coronavirus i el vi- Les proves de detecció són eines començar a tenir símptomes i fins rus de la grip) es transmeten per de suport que complementen la el dia en què comença l’aïllament. secrecions respiratòries. Quan seva valoració. El professional sa- I tot contacte estret té el dret a les persones s’infecten expulsen nitari és qui indica si cal fer algu- saber que és un contacte estret. aquestes gotetes cada cop que na de les proves i quina és la més tussen o estarnuden. Però també adient. La vacuna contra la COVID-19 quan parle, criden, riuen, canten o és el punt final d’un llarg procés simplement resporen. L’evidència L’aïllament domiciliari és una científic. El procés d’investigació científica a dia d’avui assenyala mesura que consisteix a mantenir ha estat observat amb rigor per que el màxim risc de contagi es aïllades les persones que estan l’Organització Mundial de la Salut produeix a través de l’aire mit- afectades pel virus i d’aquesta (OMS) i té l’aprovació de l’Agència jançant els aerosols respiratoris manera tallar la cadena de trans- Europea de Medicaments (EMA). en espais interiors mal ventilats, missió; és a dir, evitar que puguin La vacunació té com a objec- on s’acumulen aquests aerosols contagiar altres persones. tiu minimitzar els efectes de la durant un temps. Les persones in- La quarentena és la mesura que pandèmia; quan una part de la fectades que no presenten símp- s’aplica als contactes estrets de població ja té els anticossos pro- tomes també poden transmetre el persones infectades. Els contac- porcionats per la vacuna, el virus virus. tes estrets són les persones que queda bloquejat i disminueixen la han compartit espai amb un posi- seva propagació i els contagis. En Si teniu coronavirus o sospiteu tiu de COVID-19 a menys de 2 me- aquest context, la vacuna contra que en podeu tenir: tres de distància, durant més de la COVID-19 esdevé l’eina princi- 1- Descanseu fins que millorin els 15 minuts i sense protecció. A dia pal per fer front a la pandèmia. símptomes. d’avui el contacte estret ha de fer 2- Beveu aigua en abundància (so- quarantena durant 10 dies des de Montse Manrique bretot, si teniu febre molt alta, de l’últim dia de contacte amb el cas Metgessa a l’ABS de la Pobla més de 38ºC i suors).

MAIG 21/ 8 EMPRENEDORIA que m’hi quedo i que el local seria T’agradaria poder dur a terme al- el meu taller i que continuaria pu- gun projecte més gran? “Tenim un entorn pri- jant i baixant amb la feina de Bar- Sí, m’agradaria poder fer un fes- vilegiat per fer pintura celona. Però, la gent, en veure que tival de pintura de paisatge, amb de paisatge i crec que tenia el taller, em va començar a la Pobla com a seu, que portés preguntar si feia classes i llavors pintors de tot el món perquè crec s’hauria de potenciar” vaig decidir també oferir classes que tenim un entorn ideal. Voldria a nens i adults. Actualment, col·la- recuperar l’art que hi havia hagut Parlem amb el Jordi Beltran, que boro amb altres artistes i també a la Pobla en l’època del Porta i des de fa tres anys és al capdavant amb la Santolina, l’Andrea, que fa el Subirà, per exemple. I ja, si ens d’El Cau de l’Art, un projecte de di- classes de ceràmica. posem a somniar, m’imagino una buix i pintura que vol ser l’espai de mena d’escola d’Olot que és una trobada dels artistes de la Pobla i el Com t’ha afectat la pandèmia? escola de pintura molt reconegu- Pallars. Diria que terriblement, les meves da que naix amb el Joaquim Vayre- fonts d’ingressos han disminuït da. M’encantaria que això passés Què vas estudiar? molt perquè la meva feina era i a la Pobla, que fos un lloc neuràlgic Vaig estudiar Belles Arts, però no és, sobretot, presencial. A més, d’artistes de paisatge. vaig acabar perquè a la carrera les restriccions comarcals també no es feia el tipus d’art que a mi han afectat molt la mobilitat dels Què té i què li falta a la Pobla? m’agradava, jo soc molt figuratiu alumnes, cosa que encara ens ho Falten oportunitats pels emprene- i es feia molt art abstracte. En ha dificultat més. Intento reinven- dors, donar suport a la gent que té deixar-ho, vaig dedicar-me a altres tar-me, perquè la pandèmia ens ganes d’emprendre negocis. Vivim coses: el turisme, l’hosteleria, el obliga. a l’era d’Internet, que és igual on món immobiliari... Fins que als 42 visquis i crec que això és el que anys, ho deixo tot i canvio al que Has fet classes online? s’hauria de potenciar, sobretot per realment m’agrada, que és l’art. Molts artistes ho fan i sé que ho la gent jove, amb la seva energia. hauré d’acabar fent, però no és el Tot i això, té molt bona qualitat de Què comences amb aquest canvi? que a mi m’agrada i no crec que si- vida, m’agrada molt el paisatge i Poso en marxa un nou projecte gui el que s’ha de fer. Per exemple, la gent, quan et coneixen, és molt que és diu Barcelona Art Expe- quan faig les classes al museu, cal oberta. rience, amb l’objectiu de donar a tenir en compte que és un lloc es- conèixer el món de l’art de Barce- pecial, es genera un ambient dife- lona a la gent estrangera. A més, rent i això online no és viable. Alba Alegret col·laboro amb el Museu Europeu d’Art Modern (MEAM), portant el Quins projectes has pogut seguir servei educatiu. fent a Pobla? El Cau de l’Art ha penjat d’un fil, Com arribes a la Pobla? ens hem hagut de replantejar co- Doncs la meva parella és de la Po- ses i buscar nous col·laboradors, bla i, fa uns 4 anys, vam decidir com la Santolina. En aquest sentit, fer un canvi de vida i venir a viure m’agradaria aglutinar diferents ar- aquí. La idea era seguir portant tistes en aquest espai, que el Cau el projecte de Barcelona i també fos un centre de les arts i les arte- col·laborant amb la Barcelona Art sanies. Academy i el MEAM. Diries que la Pobla és un poble I com neix El Cau de l’Art? sensible a l’art? Doncs un cop aquí conec a l’Abel, Penso que ho ha sigut i que és una dibuixant de còmic i ens vam em- llàstima que ara no ho sigui tant. bolicar a agafar un local. Lamenta- M’agradaria que hi hagués més blement, l’Abel al cap de 6 mesos suport a la cultura, sobretot a la se’n va anar i vaig haver de prendre pintura i el dibuix perquè crec que una decisió: continuar o deixar-ho tenim un entorn privilegiat per fer estar. En aquell moment decideixo pintura de natura, de paisatge.

MAIG 21/ 9 #ASSOCIATIVAMENT

El Jardí dels Llibres

QUI QUÈ ON SOM? FEM? SOM? El Jardí dels Llibres és un projecte Principalment venem llibres de se- La botiga està situada a l’Avinguda coordinat entre l’Ajuntament de gona mà i productes amb valor so- Verdaguer 35 de la Pobla de Segur, la Pobla de Segur i l’entitat Alba cial. Abans de la pandèmia també a l’antiga Oficina de Turisme. Jussà que neix arran de la celebra- fèiem tallers i visites a les escoles ció de la Vila del Llibre l’any 2018 que ho demanaven, tot i que ara Els nostres horaris són els diven- i 2019. Alba Jussà SCCL és una per qüestions sanitàries és més dres de 17:30 a 19:30h; i els dis- cooperativa sense ànim de lucre complicat poder fer descobertes sabtes de 11 a 14h i de 17:30 a que té com a missió acompanyar així. La nostra intenció és treba- 19:30h. les persones en el seu projecte de llar en xarxa juntament amb altres vida a través de serveis i projectes entitats i/o administracions per A la paradeta del mercat ens tro- de qualitat a les comarques del fer activitats conjuntes i realitzar baràs el 26 de maig i 23 de juny de Pallars Jussà i del Pallars Sobirà. El esdeveniments oberts a tota la 10h a 13h. Jardí dels Llibres forma part d’un població en dates assenyalades. projecte d’inserció sociolaboral i CONTACTE de participació comunitària. Hi podeu trobar llibres de tot tipus: [email protected] viatges, autoajuda, cuina, novel·la 973650647-687697080 La Isa és l’encarregada de la bo- negra, història, sociologia, infantil i tiga, ella sap més que ningú com juvenil… Fins i tot hi ha l’opció de funciona el Jardí dels Llibres, però comprar un llibre sorpresa! Saps ens agrada comptar sempre amb en què consisteix? Molt fàcil! l’ajuda de voluntaris i voluntàries; Nosaltres triem tot de llibres va- per això acostumem a rebre el su- riats i interessants que emboli- port tant de persones que s’estan quem amb paper de regal; a partir formant i que es troben fent pràc- del pròleg preparem una pista molt tiques a Alba Jussà com de les vo- breu per donar a conèixer de què luntàries de cultura del poble, a les pot tractar el llibre. Pel que sembla quals estem molt agraïdes per la als poblatans i a les poblatanes seva col·laboració. que ja ens han vingut a veure els agrada força la idea. T’animes a provar-ho tu? T’hi esperem!

MAIG 21/ 10 GASTRONOMIA Tagín de corder, mel i paneses Ingredients Corder a daus Ras-alhanut Canyella Safrà Coriandre Mel Panses Orellanes Ametlles Ceba tendra Alls tendres Pastanaga nes en aigua tèbia. rinats i cuits. Cobriu-ho d’aigua i Elaboració 3- En una casola, selleu els daus deixeu-ho bullir uns 30 o 40 mi- 1- Poseu en un bol els daus de de corder i reserveu-los. nuts. corder, amb sal, pebre, espècies 4- Afegiu-hi pastanaga, ceba i alls, 7- Afegiu-hi les panses, les ore- del Marroc ras-alhanut, canye- tot picat, i cuineu a foc lent. llanes i un parell de cullerades de lla en pols i coriandre picat i una 5- Torreu unes ametlles al forn o a mel. mica d’oli d’oliva. Es barreja bé i cal la paella. 8- Emplateu amb pinyons torrats deixar-ho així mitja hora, com a mí- 6- Quan la verdura estigui cuita, per sobre i acompanyeu-ho amb nim. afegiu-hi les ametlles torrades, el cuscús o arròs blanc. 2- Hidrateu les panses i les orella- safrà i els daus de corder ja ma- Lluís Macaya Solanes

APUNT LITERARI La noia invisible

La meva recomanació literària L’Aurora Ríos és invisible per a gai- den gaudir molt amb la seva lec- d’aquest número és el thriller rebé tothom; als seus disset anys, tura perquè és un llibre sobre una “La noia invisible” de l’autor Blue pràcticament, no té amics i està investigació policial molt intrigant, Jeans, pseudònim de Francisco de cansada que la gent del poble es- difícil de resoldre i que et fa pen- Paula Fernández González. campi rumors d’ella. Un dia quan sar en què pot haver passat. La la seva mare arriba de treballar trama, al voltant de la investigació no la troba a casa, és un fet molt i de la vida de la víctima, ens atra- estrany. Al matí següent, l’Auro- pa fins el final perquè l’autor sap ra apareix morta als vestuaris del com donar bons girs argumentals seu institut. que l’únic que fan és plantejar-nos més preguntes i mantenir la intri- La Julia Plaza, una companya seva, ga, proporcionant petites pistes està obsessionada per resoldre perquè intuïm qui és l’assassí. aquest cas. És molt intel·ligent, però tant com per ajudar els seus De forma paral·lela a la investiga- pares a resoldre el cas? La seva ció policial, l’autor tracta temes mare és la forense i el seu pare és molt delicats com l’autolesió o la el sergent de la Policia Judicial de depressió, com aquestes situa- la Guàrdia Civil. La Julia, amb el seu cions o malalties poden arribar a inseparable amic Emilio, farà tots afectar la nostra vida i com d’im- els possibles per atrapar l’assassí. portant és saber demanar ajuda.

Aquesta novel·la pot semblar per Emma Bejarano a adolescents, però els adults po-

MAIG 21/ 11 ARA FA 100 ANYS... De carrers i de noms

Tomàs Garcia-Espot

de l’Església) i Ignasi Iglesias (Be- Portada de la revista Escudella de febrer de Aprofitant que en el darrer Roques 1977 (Arxiu Comarcal del Pallars Jussà) Roies el meu antic professor i men- llavia). Noms de persones de gran tor (amb el permís del Sisco Fa- importància en la història de Cata- rràs), Ramón E. Guimó (Monsito), va lunya i referents de la seva cultura. escriure un article sobre la Segona República a la Pobla, he volgut que Evidentment, la Guerra Civil i la vic- aquest que ara esteu llegint trac- tòria del feixisme van provocar un tés sobre els noms dels carrers de nou canvi de noms, en aquest cas, la Pobla al llarg de la història. dedicats als militars facciosos que s’havien revoltat i havien vençut Durant la Segona República, a la Po- el règim democràtic. Així, El Gene- bla, com en la majoria dels pobles ralísimo va substituir Macià, Calvo de Catalunya, els carrers van adop- Sotelo la plaça de l’Arbre, General tar noms vinculats a la nova etapa Tella el carrer d’Oran, General Mola política recent inaugurada. Tal com la Raval i José Antonio el carrer 14 explica Lluís Casanovas i Borrell d’abril. Els únics noms que es van al llibre La Pobla de Segur (Notes mantenir van ser l’Avinguda Verda- històriques), editat l’any 1958 pel guer i el carrer Pau Claris, ja que les Comú de Particulars, l’any 1932 autoritats franquistes ignoraven la plaça de la Pedrera va passar a qui era Claris i van respectar Ver- dir-se plaça Francesc Macià, el ca- daguer en tractar-se d’una figura tats eren 100 persones grans, rrer Major es va rebatejar com a 14 vinculada a l’Església. 100 homes d’edat mitjana, 100 d’abril, mentre que l’antiga plaça dones d’edat mitjana i 100 joves. de la Constitució (actual plaça del Uns noms que durarien fins ben El resultat va ser el següent: 262 Daldo), es va canviar per plaça de la entrada la Transició. Poc abans, els persones es van mostrar a favor República. integrants de la revista Escudella de recuperar els noms antics de la van preguntar a la gent del poble vila (d’abans de la República), men- Són tres dels exemples més relle- si convenia tornar a canviar-los. Al tre que 57 van dir que calia mante- vants, però no cal oblidar els ca- número 2 de la revista (febrer de nir els noms actuals i 101 es van rrers Guimerà (carrer de la Font), Pi i 1977) van publicar una enquesta mostrar indiferents. Tanmateix, la Margall (Raval de Baix), Rafel Casa- al respecte. 400 persones van ser dada més rellevant és que el sec- novas (Fossar Vell), Prat de la Riba preguntades “com li agradaria més tor més favorable a recuperar els (Carrer d’Oran), Pau Claris (Darrera el nom dels carrers”; els enques- noms primigenis fos el de la gent gran (81%), mentre que el que s’hi va mostrar més en contra va ser el dels joves (19%).

Els noms venen i van amb el temps. Persones idolatrades en una època passen a despertar recels i rebuig en la posterior. Es posen plaques recordant ves a saber quin fet glo- riós: per indicar la inauguració d’un edifici, d’una obra o d’una carretera inaugurada per un polític de torn. S’aixequen polèmiques, apareixen detractors, opinions favorables, etc. Al cap i a la fi, ens agradi o no, l’única cosa que es manté inaltera- ble és el fet que tot acaba canviant en un moment o altre.

MAIG 21/ 12 INSTAGRAM #lapobladesegur #igerspobla

@a.ubach12 @teresina_49 @pierandor

@fornons @afullrunner @joanen_farre

@eduxpan @ultrapallars360 @eduxpan

Segueix l’Ajuntament a Instagram: @ajlapobladesegur

SOLUCIONS DEL PASSATEMPS

Horitzontals: Hostal del Pont, Xalaca, Jan, Roi, Rall, Àurea, Barat, Bunyol, Càndido, Sete, Xocolater, Martelló, Carlí, Martí, Daldo, Orteu

Verticals: Espardenyer, Sarransot, Xivato, Simon, Parrau, Cabó, Queralt, Xerallo, Ventana, Boer

Diagonals: Quartots, Gris, Molinera, Batista, Toiades, Fadrinou, Esquella, Pastisser, Fasèrsia, Cabanau, Tano, Motes, Sull, Sabino, Boter, Catxolo, Sagall, Jepet de Viu, Rossinyol, Agustinet, Barraquer

MAIG 21/ 13 EL PASSATEMPS

En aquesta sopa de lletres heu de trobar-hi el NOM DE 47 NOMS TRADICONALS DE CASES POBLATANES. (cal.../ ca la... / ca l’...). Podeu llegir-los en horitzontal, vertical o diagonal, al dret o al revés.Trobareu les solucions a la pàgina 13.

MAIG 21/ 14 Cal recordar sempre que l’assis- Un altre aspecte diferent i impor- ELS PARTITS OPINEN tència als residents és de 24 ho- tant a comentar són els pressu- res al dia i 365 dies de l’any. Això postos. Cal dir que la Residència Des de l’equip de govern volem comporta un horari estable, en té un pressupost independent explicar-vos que la Residència torns permanents i igualitaris, no del de l’Ajuntament i que s’auto- Nostra Senyora de Ribera és una com l’existent fins llavors molt di- gestiona a partir de l’aportació de de les nostres principals prioritats fícil de gestionar. places públiques de la Generalitat i de les places privades. En aquest i seguirem sempre apostant per la Des de l’Ajuntament, i amb el vot pressupost es contemplen totes seva gestió pública. unànime de la Junta de Patrons les despeses i les millores que (on també hi són presents re- El concepte de residència ha s’han de fer. canviat molt en aquests darrers presentants de tots els grups temps, ha de girar al voltant dels polítics municipals), hem fet la Sempre hem estat amatents a residents i centrar-se en les se- proposta d’un nou horari que es- atendre les necessitats de millo- ves diferències i necessitats par- tabilitzés l’organització de treba- ra i no hi hem estalviat esforços ticulars. El servei s’ha d’adaptar lladores a cada planta, en torns de materials ni humans. Del juny del als residents i no al contrari. matí i tarda. 2019 fins a inici de la pandèmia es van fer considerables millores. El comitè d’empresa no acceptà Per a fer aquest canvi, cal aixecar Ens vam anticipar a fer obres per cap dels horaris que l’Ajuntament estores i no amagar la pols sota adaptar-nos als protocols Covid va presentar i que complien la nor- seu. Ens hem trobat un bon embo- i aquest fet, juntament amb l’ex- mativa que exigeix treballar 1.642 lic de situacions laborals que ve- cel·lent tasca de treballadores, hores anuals. El comitè va portar nen de molt lluny. Calia fer canvis, equip tècnic, religioses, directora l’Ajuntament a una mediació en la canvis que algun cop impliquen i regidoria va fer que la residència 1qual no s’acceptà les propostes ser decidits. Al comitè d’empresa hagi estat lliure de la Covid. El nos- presentades pel comitè perquè no de la Residència no els ha semblat tre compromís és seguir treballant seguien l’organització aprovada bé la reforma d’horari que implica per la dignitat i confort dels resi- i eren del tot inviables. Davant la aquest objectiu al·legant la manca dents. falta d’acord es va tancar la me- de conciliació familiar i massa dies Grup municipal d’ERC seguits treballant. diació i estem a l’espera de judici. mentiri: 82.000 euros; l’edifici de assabentem del què volen fer per El sota l’arbre de les l’Àrea: 90.000 euros i l’eficiència aquests conductes), inicialment roques roies energètica de Casa Mauri: 61.000 tenia previst instal·lar les pistes Les treballadores de la Residència euros. Per finançar el camp de fut- de pàdel a la zona esportiva del Verge de Ribera fan concentra- bol es preveu un crèdit de 200.000 Cruyff Court però - no sabem per cions cada dimecres per reivindi- euros i un rènting de 340.000 eu- quin motiu- això feia demorar el car que puguin tornar a treballar ros. Al capítol d’ingressos hi ha projecte que costarà 76.000 eu- amb l’horari de què gaudien fins al previstes rebre subvencions per ros i que, donat el caràcter “d’ur- febrer d’enguany que els permetia 500.000 euros per a l’escola d’es- gència”, els han de fer al carrer Dr. conciliar amb la vida familiar i les ports de muntanya i al pressupost Durany, al costat de la Llar d’In- reconeixia la diversitat de cada no hi ha tal inversió. Respecte a la fants. És sabut que és va haver feina. La imposició d’un horari igual Residència es preveu una inversió d’eliminar la ludoteca per fer-hi el per a tothom per part de l’equip de de 5.000 euros, quantitat ridícula, Centre de Dia. Suposem que quan govern és un greuge que empitjora sabent que compta amb instal·la- es vulgui tornar a construir la lu- la vida en la residència. cions obsoletes: habitacions amb doteca la traslladaran a la Cruyff dutxes inhabilitades, plats vells de Court. Els pressupostos per aquest any Duralex, matalassos que no són de La Covid ha deixat el municipi i la 2021 són de 4 milions d’euros per la mida dels llits... El nostre grup va comarca entre les de pitjors re- l’ajuntament i 1,5 milions d’euros insistir en què els pressupostos sultats. Només la residència Ver- per la Residència. En el capítol haurien d’ésser més participatius, ge de Ribera -com a entitat- s’ha d’inversions destacar la del camp perquè les propostes dels altres mantingut lliure de virus. Sembla- de futbol amb 862.000 euros, que grups són diferents (Mur de la ria que ens ha estat massa difícil s’incrementarà fins a 1.134.000 Riba, Pla Director de l’Aigua, casa complir i fer complir les normes de euros quan s’hagi pagat el rènting Boixareu, Residència, etc.) i per protecció. Caldria que els pobla- dels 4 anys vinents (no s’inclou el aquest motiu vam votar en contra. cost d’una rampa i els vestuaris tans reflexionéssim perquè la de- que s’hauran de construir poste- Segons declaracions de l’equip de fensa de la salut de tothom no ens riorment). D’altres inversions són govern als mitjans de comunica- ha fet més prudents. la rehabilitació de la capella del ce- ció (nosaltres quasi sempre ens Grup municipal del PSC

MAIG 21/ 15 SUPO-SUPO POBLATÀ “M’agradava tant ser d’alumnes era més gran va ser al pocs anys perquè m’assegurés Pont de Claverol quan hi havia la ràpid la manera de viure. La carrera mestra que quan em pre- Copisa. En tenia ben bé una quaran- de mestre era la més curta. No em guntaven si treballa res- tena. Després, l’any 1968 ja vaig vaig plantejar fer el canvi perquè ponia que no. ” anar a la Pobla quan ja s’havia fet la m’hi vaig sentir molt còmoda fent concentració. de mestra i ara no me’n sap gens de greu. Parlem amb Pilar Rius, mestra ju- Com era donar classes en aquells bilada i exdirectora de l’escola Els anys? Com era l’educació durant el rè- Raiers. Eren pobles on no hi havia res. Si gim franquista. tenies sort al poble hi havia esco- Si vols que et digui la veritat, jo he Com està? Com està vivint la si- la, sinó havies de fer classe en una fet sempre el que m’ha donat la tuació actual? habitació d’una casa. Com que no gana. Un inspector em va explicar Sóc una persona molt tranquil·la i hi havia material escolar, havies de tots els canvis que volien fer i tota no soc gens poruga. Si el virus fos tirar d’imaginació. Com expliques la paperassa que això comportava. una pilota de futbol, el veuríem ve- la teoria dels vasos comunicants Jo li vaig dir que si em dedicava tant nir i l’esquivaríem, però com que no o que l’aire ocupa espai sense lli- a fer papers, quan faria classe? La el veiem doncs ens toca complir les bres ni material? Doncs jo utilitzava meva prioritat era la canalla. I a ells mesures que ens diuen. El que més el porró de vi, que a banda de les em vaig dedicar. M’agradava tant em molesta és la mascareta. Jo era gateres dona molt de si. Era molt ser mestra que quan em pregunta- molt cridaire –sempre he sigut molt interessant per a la canalla perquè ven si treballava, responia que no. baixeta i m’havia de fer sentir- i des s’acostumen a observar. S’expli- Fins fa poc, després de jubilada, de fa anys arrossego problemes cava a partir de la pràctica. Les he seguit fent classes i ajudant. d’afonia. Pensa que quan acabava classes eren per a canalla de sis a M’omple. el curs sempre em feia una revisió 14 anys. En un poble petit hi havia També va ser directora de l’Esco- mèdica. Un dia el metge em va dir molts infants que no tenien encara la Els Raiers. que si no deixava de fumar, la gola l’edat escolar. Però jo els admetia a Sí, durant uns cinc anys. Però per- no se’m posaria bé. I jo no he fumat tots i tenia des dels tres anys fins què pràcticament m’hi van forçar mai a la vida, era tot provocat pel als 14. I en una aula s’ajuntaven di- a ser-ho. Jo vaig ser la tercera op- fum de les estufes. A les escoles ferents edats. et gelaves de fred. ció. Els dos mestres a qui se li va Recorda alguna anècdota? comentar abans que a mi havien Vostè va començar a treballar de Te n’explicaré una perquè vegis renunciat dient que no estaven bé mestra quan encara hi havia es- com d’honrada era la canalla. En un de salut. Quan m’ho van dir a mi jo cola a cada poble, abans que es grup hi havia tres o quatre nens pe- també vaig dir que no, pel mateix concentrés tot a la Pobla. tits, de no més de quatre anys. Els motiu. Però em van dir que em por- Primer vaig estar a Espui fent una vaig dir “a qui sigui capaç d’escriure tarien davant d’un tribunal mèdic. A substitució. Després Aramunt, una ‘a’ a la pissarra li donaré un ca- mi m’agrada fer el que vulgui, però Castellars, Malpàs i Peranera; To- ramel”. N’hi havia una, pobreta, que no m’agrada manar. No em va que- rallola, Claverol, a la Vall d’Aran... no se’n sortia. Li vaig agafar la mà dar més remei. Ser director és molt Pràcticament he recorregut tota mentre l’acompanyava fent la “a”. fumut. la muntanya i sempre he trobat En acabar també li vaig donar un ca- Com veu el sistema educatiu molt bona gent. El poble on el grup ramel. Doncs l’endemà me’l va voler d’ara? Quina creu que és la prin- tornar perquè deia que ella no ho va cipal diferència? fer. M’emociono només de pensar Ha canviat l’educació però també l’honradesa d’aquella criatura. Tam- han canviat les persones. Abans, el bé eren entremaliats; i molt! Però que deia el mestre ana va a missa. jo n’era més. Tenia la sort que quan Si una criatura arribava a casa cas- ells anaven, jo ja en tornava. tigat, li deien “alguna cosa hauràs fet”. Ara responen “ui, doncs vaig a Per què va decidir ser mestra? veure el mestre”. Això et treu auto- Jo volia ser farmacèutica. Però a ritat. casa, el meu padrí i el meu besavi van morir joves. El meu pare tenia por de morir jove també i per això Darío Albert em va dir que fes una carrera de

MAIG 21/ 16