Aprovació definitiva
Sistema de la Pobla de Segur
Descripció
La població de la unitat de planificació de la Pobla de Segur era de 4.818 habitants l’any 2001. Geogràficament aquest sistema inclou una part del tram mig de la Noguera Pallaresa, i la conca del riu Flamisell (que aigües amunt de Senterada es coneix com Vall Fosca) i agrupa 6 municipis del Pallars Jussà i el municipi de Baix Pallars, a la part més meridional del Pallars Sobirà.
Entre les dues comarques la Noguera Pallaresa travessa el congost de Collegats i trobem també les serres dels Pirineus centrals de Peracalç i de Cuberes, la ribera del Gerri i la Vall d’Ancs, amb clima i vegetació de caràcter submediterrani. Més al sud el riu de Carreu i la muntanya de Sant Corneli delimiten aquesta unitat de planificació. Al nord-oest de la Pobla, la vall del riu Flamisell correspon encara als Pirineus axials, amb un clima més alpí i un territori configurat, a la seva capçalera, per una intensa activitat glacial del Quaternari.
En el recorregut del Flamisell, s’hi han instal·lat diversos aprofitaments hidroelèctrics, com el conjunt dels estanys de Cabdella i l’estany de Sallente i a la Noguera Pallaresa l’embassament de Sant Antoni entre la Pobla de Segur i Tremp.
Aquest sistema urbà té una superfície de més de 636 km², dels quals prop d’un 15% corresponen a sòl planer. La densitat és de 8 habitants per km² i augmenta fins a 51 habitants/km² si la referim al sòl planer.
La tendència demogràfica entre el 1991 i el 2001 és de clara regressió, amb una pèrdua de població del 9,5%, mentre que el parc d’habitatges ha augmentat només un 6% entre el 1994 i el 2003. Quasi un 53% del parc d’habitatge correspon a principal.
La Pobla de Segur concentra més del 57% de la població del sistema, que està integrat per 7 municipis amb un total de 91 ens de població censals, només 3 dels quals tenen més de 100 veïns (Gerri de la Sal i Salàs de Noguera a més de la Pobla). A 12 nuclis no hi constava empadronat ningú en el cens del 2001 i en uns altres 47 hi havia menys de 20 habitants.
Aquest àmbit inclou la Vall Fosca, amb característiques alpines on està previst un important desenvolupament turístic amb l’obertura de les pistes d’esquí de Filià. Per aquest motiu, el municipi de la Torre de Cabdella compta ja amb una bona quantitat de sòl qualificat pel planejament com a sòl urbà o urbanitzable.
La Pobla de Segur està situada a la confluència de les valls de la Noguera i el Flamicell, i aquí la carretera es divideix cap al Pallars Sobirà i cap a l’Alta Ribagorça. Predomina l’habitatge principal, i encara que l’activitat econòmica no és molt elevada, és el nucli prestador de serveis i té vocació d’esdevenir centre del desenvolupament turístic en curs.
La resta de població es distribueix de manera bastant disseminada en els molt nombrosos nuclis urbans repartits per tot el territori, sovint amb dificultats d’accés. Són els principals: Salàs de Pallars, entre la Pobla i Tremp, en una plana agrícola, Aramunt a l’altre costat del pantà de Sant Antoni, la Pobleta de Bellveí a la part baixa de la vall del Flamicell, i Senterada situada a cruïlla de les carreteres de Pont de Suert i de la Vall Fosca. Al municipi de Sarroca de Bellera, el nucli de Xerallo conté una antiga fàbrica de ciment i diverses construccions residencials associades al funcionament d’aquesta instal·lació productiva, actualment en desús.
Assentaments urbans. Memoria 5.73
Aprovació definitiva
Proposta
El Pla proposa per a cadascun dels nuclis de població i per a l’escenari 2026 un paper territorial determinat, que s’especifica a la columna d’estructura nodal del quadre resum d’aquest apartat. I per aconseguir els seus objectius assigna a cadascun dels nuclis de població l’estratègia de desenvolupament urbanístic que es detalla a continuació:
Es proposa un creixement potenciat a la Pobla de Segur, que és el principal pol d’atracció d’aquesta unitat de planificació i hauria d’esdevenir centre dels desenvolupaments turístics en curs, per a la qual cosa disposa de prou reserves en sòl ja classificat urbanísticament.
Es proposa una estratègia de creixement moderat a Salàs de Pallars, entre la Pobla i Tremp, molt ben comunicat i amb disponibilitat de sòl apte per al creixement urbanístic. Pot complementar a la Pobla per satisfer la demanda d’aquest sistema.
Al nucli de Xerallo es proposa una estratègia de canvi d’ús i reforma interior per permetre la transformació de l’antiga fàbrica de ciment en un complex turístic.
Es proposa una estratègia de reequilibri pels nuclis d’Aramunt, Gerri de la Sal, Sarroca de Bellera i Senterada, tots ells cap de municipi; per a Peramea i Sant Joan de Vinyafrescal reconeixent la seva funció estructurant a escala local; per a les Esglésies, Manyanet i el Mesull, per satisfer possibles necessitats futures lligades al presumible desenvolupament de l’activitat de l’esquí a la vall.
També es proposa la recuperació i consolidació de l’edificació per a la resta dels nombrosos nuclis de població d’aquest àmbit, en una estratègia encaminada a aconseguir la recuperació i el manteniment del seu important patrimoni arquitectònic i urbanístic en tant que conserven estructures urbanes i edificatòries molt antigues que no han estat subjectes a transformació en un període molt llarg de temps.
Per a Molinos es proposa mantenir el caràcter dispers i el règim de sòl no urbanitzable del nucli actual.
1 Es proposa una estratègia de consolidació a Espui, que ja té reserves de planejament suficients per fer front a una important implantació residencial, majoritàriament per a usos turístics, relacionat amb l’obertura de les pistes d’esquí de la Vall Fosca.
Criteris
Conservar l’atractiu turístic actual de la Vall Fosca, i estendre els beneficis del desenvolupament turístic a tota la unitat de planificació. Aprofitar turísticament el potencial del riu i de les làmines d’aigua. Augmentar l’activitat econòmica de base industrial i agroindustrial.
Assentaments urbans. Memoria 5.74
Aprovació definitiva
Assentaments urbans. Memoria 5.75
Aprovació definitiva
Assentaments urbans. Memoria 5.76