Inyola. Episodis De La Guerra Civil Espanyola (1936-39)
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
URTX L INYOLA. EPISODIS DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-39). VIVÈNCIES I TESTIMONIS PERSONALS Joan Civit Esmatges 319 LINYOLA. EPISODIS DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-39). VIVÈNCIES I TESTIMONIS PERSONALS Joan Abstract Civit Esmatges Cronista de Linyola En este articulo se descriven diversos episodios de la guerra civil española ocurridos en la lo - calidad de Linyola (Lleida) a través de la vivencias personales del autor del texto i de otros tes - timonios orales recogidos por el mismo autor. This article describes various episodes of the Spanish civil war that happened in the village of Linyola (Lleida) through the personal experiences of the author and oral accounts from other pe - ople gathered by the author. Paraules clau Guerra civil, testimonis personals, 1936-1939, Linyola (Lleida). Introducció perquè a casa nostra ens portava aquell ro - tatiu un noi de la Llibreria Dalmases de Mo - “La guerra és la continuació de la política llerussa, amb bicicleta–. Un temps abans, amb altres medis, escrivia, ara fa més de també havia caigut assassinat lʼestudiant fa - 150 anys, el famós tratadista militar Von langista Matías Montero; després moria de Claussewits”. la mateixa manera el tinent de la Guàrdia dʼAssalt Castillo. Amic lector: Aviat els esdeveniments es precipitaren a ve - El present any 2006 es compleix el 70 aniver - locitat de vertigen i el “genet apocalíptic de la sari de lʼinici de la Guerra Civil Espanyola, la guerra” va iniciar el seu galop destructor per qual ensangnà tota la Península, tot postrant- muntanyes, valls, masos, viles i ciutats, sem - la en un caos de terror, dol, misèria i deses - brant al seu pas la destrucció i la mort. peració. Com es recordarà, la guerra tingué el seu inici el dia 18 de juliol de 1936 i va finalit - Molt sʼha escrit sobre aquells tristos anys de zar lʼ1 dʼabril de 1939. “sang, suor i llàgrimes”, però molt poca cosa referent al paper que va correspondre viure Estàvem fent la trilla de cereals, el sol apre - als nens dels pobles rurals durant aquell perí - tava amb tota la força de lʼèpoca dʼestiu i, la ode dʼhostilitats. gent del poble (Linyola), la majoria pagesos, encara que estiguessin enfeinats, també es Lʼautor dʼaquest treball intentarà reflectir en el mostraven inquiets pels greus successos transcurs del mateix les nombroses vivències, que tenien lloc a Madrid. Per exemple, lʼas - escenes i episodis dʼaquella cruel i fraticida sassinat del diputat conservador José Calvo batalla entre germans dʼuna mateixa nació, Sotelo. El diari La Vanguardia mostrava a que, essent un infant, li va correspondre ser primera pàgina aquell crim –recordo això testimoni. 320 Profecia fallida Un senyor de certa categoria intel·lectual —exalcalde de la vila— amb un bigoti a lʼestil Bismark, deia als grupets de gent del poble que lʼescoltaven: “Això serà com els focs arti - ficials, que aviat sʼacaben; el màxim que pot durar aquest conflicte és tres mesos”. Lʼhome es va eequivocar de ple, ja que en lloc de tres mesos van ésser tres anys! Des del principi es va veure clar que lʼhura - cà antireligiós bufava amb força irreversible. Als pocs dies fou cursada una ordre del Co - mitè Local assenyalant que tots els escolars que pertanyien al col·legi de religioses de la Sagrada Família anessin a recollir els objec - tes dʼestudi en aquell centre docent. Seʼns va fer posar en fila índia, lʼun darrere lʼaltre. Un jove ens anava preguntant el nom de cada alumne i quan correspongué el meu torn lʼhi vaig donar, afegint “per a servir a Cal dir també que lʼedifici petri fou utilitzat du - Restes de la Déu i a vostè”. Llavors aquell noi em va et - rant la guerra com a refugi quan hi havia els campana dʼabans de la guerra civil. zibar ràpid i tallant: “A Déu no fa falta que bombardejos aeris i artillers dels nacionals; i Fotografia: Joan Civit. lʼanomenis, perquè ja no existeix”. Davant la com a magatzem de palla, melons, ciment… in esperada resposta vaig quedar perplex i mut de sorpresa. Restes de la campana dʼabans de la Guerra Civil Crema dʼimatges i demolició de les campanes Dos trossets de la campana dʼabans de la Guerra Civil, que fou tirada a terra des de dalt Un altre jorn, concretament el dia 25 de juliol, del campanar, els quals són guardats amb fou cremat el retaule de talla de lʼaltar major respecte per diferents veïns de la vila com a del temple, dʼun valor incalculable, juntament record dʼaquella tragèdia. amb llibre, ornaments i altres coses. Aquesta fogaina es va fer a la plaça de lʼEsglésia Amb data 25 de gener de 1937, lʼAjuntament mentre els nens donàvem tombs per intentar del poble va rebre un comunicat de la C.N.T. recollir algun objecte útil, quan el vigilant es dis treia o bé marxava. Encara sʼestaven realitzant les feines de la trilla de blat, quan una tarda vaig contem - plar com la plaça de lʼEsglésia estava plena de públic per veure caure les campanes des de dalt del campanar. Vaig traslladar-me a lʼaltre extrem del poble, al Tossalet del Mas - sot, on teníem lʼera de batre. Després em digueren que una de les campanes sʼhavia trencat a trossos i, en canvi, lʼaltra va que - dar intacta. Era el dia 20 dʼagost de 1936, quan es va fer un anunci del Comitè Local indicant lʼobligato - rietat de portar imatges, llibres, estampes re - ligioses davant lʼedifici de la Casa de la Vila per ser cremats. La foguera que va formar-se amb tots aquells objectes de les cases del po - ble fou gran. Retaule de lʼalta major del temple parroquial de Linyola, que fou Posteriorment, van profanar-se les tombes cremat a lʼinici existents a la nau central del temple, i alguns de la revolta. esquelets foren col·locats en posició vertical Fotografia cedida davant de la façana. per Joan Abelló. 321 Altres altars laterals preguntant pel motiu de la treta de les cam - Un cop acabades les hostilitats bèl·liques, dʼabans de la guerra panes. La resposta que els donaren fou: “Els aquells objectes foren retornats al rector de la civil que també foren qui vingueren a buscar-les estaven deguda - parròquia, Mn. Juli Saurat Canal (vegeu foto - destruïts: Sagrat Cor, 1 Sant Sebastià ment autoritzats”. grafia adjunta). Fou dʼaquesta manera com i Sant Crist. es pogueren recuperar unes relíquies estima - Fotografies cedides La Creu de Terme des pel poble de Linyola, gràcies al valor dʼa - per Joan Abelló. quells dos bons linyolencs: Josep Maria Mata 2 “La creueta dels olivers”. Aquest és el nom Coll i Fèlix Riba. popular entre els linyolencs del citat monu - ment religiós –la Creu de Terme–. La seva Els tres sacerdots de la vila ubicació és a la part ponent del poble, a lʼinici dels camins de Lleida i els Arcs. Fou tirada a En el moment dʼesclatar la guerra, Linyola terra durant la guerra i va ésser restaurada el comptava amb el servei de tres sacerdots: 21 dʼoctubre de 1951. Mn. Juli Saurat (rector), Mn. Josep Pallerols (beneficiat) i Mn. Lluís Vives (coaductor). Els La custòdia i altres objectes dos primers salvaren la vida, no així lʼúltim, de la parròquia foren salvats que fou descobert a Sensui, i posteriorment per lʼalcalde Josep Maria Mata Coll, lʼafusellaren a la Pobla de Segur. En canvi els ajudat pel veí Fèlix Riba dos primers van poder sobreviure a la matan - ça de capellans que durant aquell vendaval Quan va esclatar la cruenta Guerra Civil, revolucionari caigueren víctimes de lʼodi con - 1936-1939, lʼAjuntament democràtic sorgit de tra Déu i els seus servidors. les eleccions de 1931 estava presidit per lʼal - calde Josep Maria Mata Coll, un home bo, Dos sacerdots són alliberats previsor i valent, el qual fou rellevat del càrrec per la intervenció del jutge de pau amb els altres membres del consistori per un comitè local als pocs dies dʼiniciada aquella Segons explica Mn. J. Castells, en la seva revolta civil. obra Martirologi de lʼEsglésia dʼUrgell , pàgs. 159-160, li sembla que fou el dia 21 de juliol El mencionat batlle, amb la col·laboració del de 1936 quan, errant per aquestes terres veí Fèlix Riba, veient el vendaval anticlerical dʼUrgell, Mn. Francesc Castells Brenuy, ecò - que sʼestenia per tot arreu, varen decidir nom del Poal era detingut a Linyola. Tot seguit plens de coratge i valentia anar a lʼesglésia fou tancat a la presó del poble, instal·lada als per a retirar la custòdia i altres objectes cap a baixos de lʼAjuntament. Hi ingressaren també les seves respectives llars, on foren amagats el seglar Carles Mas Gispert i el religiós ex - i guardats escrupolosament. claustrat, P. Josep Pallerola Solà. 1 Arxiu Municipal, Llibre dʼactes, manual de 1937 . 2 Comunicació oral dels germans Xavier i Jordi Castellà Mata, néts de qui fou alcalde de Linyola des de 1931 fins a mitjan 1936, Josep Maria Mata Coll. 322 La Creu de Terme. Fotografia: Joan Civit. Custòdia salvada del saqueig de lʼesglésia durant la guerra civil. Fotografia: Joan Civit. Veient el caire que, tant allí com a tot arreu, allunyades del poble, on fou cuidat i alimentat anaven prenent els fets de la revolta, el jutge per gent caritativa i valerosa de Linyola. municipal de Linyola, home dʼidees esquerra - nes però no anarquistes, prengué pel seu Quant a Mn. Castells, va ser detingut altra ve - compte, amb coratge i serenitat, assegurar gada i posteriorment afusellat al cementiri de lʼordre i evitar vessament de sang dins el te - Salàs de Pallars juntament amb altres cape - rritori de la seva jurisdicció. Cal remarcar que llans, els mossens Martret, Arnau, Tàpies, tot el veïnat el secundà eficaçment.