URTX

L INYOLA. EPISODIS DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-39). VIVÈNCIES I TESTIMONIS PERSONALS

Joan Civit Esmatges

319 LINYOLA. EPISODIS DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-39). VIVÈNCIES I TESTIMONIS PERSONALS

Joan Abstract Civit Esmatges Cronista de Linyola En este articulo se descriven diversos episodios de la guerra civil española ocurridos en la lo - calidad de Linyola (Lleida) a través de la vivencias personales del autor del texto i de otros tes - timonios orales recogidos por el mismo autor.

This article describes various episodes of the Spanish civil war that happened in the village of Linyola (Lleida) through the personal experiences of the author and oral accounts from other pe - ople gathered by the author.

Paraules clau

Guerra civil, testimonis personals, 1936-1939, Linyola (Lleida).

Introducció perquè a casa nostra ens portava aquell ro - tatiu un noi de la Llibreria Dalmases de Mo - “La guerra és la continuació de la política llerussa, amb bicicleta–. Un temps abans, amb altres medis, escrivia, ara fa més de també havia caigut assassinat lʼestudiant fa - 150 anys, el famós tratadista militar Von langista Matías Montero; després moria de Claussewits”. la mateixa manera el tinent de la Guàrdia dʼAssalt Castillo. Amic lector: Aviat els esdeveniments es precipitaren a ve - El present any 2006 es compleix el 70 aniver - locitat de vertigen i el “genet apocalíptic de la sari de lʼinici de la Guerra Civil Espanyola, la guerra” va iniciar el seu galop destructor per qual ensangnà tota la Península, tot postrant- muntanyes, valls, masos, viles i ciutats, sem - la en un caos de terror, dol, misèria i deses - brant al seu pas la destrucció i la mort. peració. Com es recordarà, la guerra tingué el seu inici el dia 18 de juliol de 1936 i va finalit - Molt sʼha escrit sobre aquells tristos anys de zar lʼ1 dʼabril de 1939. “sang, suor i llàgrimes”, però molt poca cosa referent al paper que va correspondre viure Estàvem fent la trilla de cereals, el sol apre - als nens dels pobles rurals durant aquell perí - tava amb tota la força de lʼèpoca dʼestiu i, la ode dʼhostilitats. gent del poble (Linyola), la majoria pagesos, encara que estiguessin enfeinats, també es Lʼautor dʼaquest treball intentarà reflectir en el mostraven inquiets pels greus successos transcurs del mateix les nombroses vivències, que tenien lloc a Madrid. Per exemple, lʼas - escenes i episodis dʼaquella cruel i fraticida sassinat del diputat conservador José Calvo batalla entre germans dʼuna mateixa nació, Sotelo. El diari La Vanguardia mostrava a que, essent un infant, li va correspondre ser primera pàgina aquell crim –recordo això testimoni.

320 Profecia fallida

Un senyor de certa categoria intel·lectual —exalcalde de la vila— amb un bigoti a lʼestil Bismark, deia als grupets de gent del poble que lʼescoltaven: “Això serà com els focs arti - ficials, que aviat sʼacaben; el màxim que pot durar aquest conflicte és tres mesos”. Lʼhome es va eequivocar de ple, ja que en lloc de tres mesos van ésser tres anys!

Des del principi es va veure clar que lʼhura - cà antireligiós bufava amb força irreversible. Als pocs dies fou cursada una ordre del Co - mitè Local assenyalant que tots els escolars que pertanyien al col·legi de religioses de la Sagrada Família anessin a recollir els objec - tes dʼestudi en aquell centre docent. Seʼns va fer posar en fila índia, lʼun darrere lʼaltre. Un jove ens anava preguntant el nom de cada alumne i quan correspongué el meu torn lʼhi vaig donar, afegint “per a servir a Cal dir també que lʼedifici petri fou utilitzat du - Restes de la Déu i a vostè”. Llavors aquell noi em va et - rant la guerra com a refugi quan hi havia els campana dʼabans de la guerra civil. zibar ràpid i tallant: “A Déu no fa falta que bombardejos aeris i artillers dels nacionals; i Fotografia: Joan Civit. lʼanomenis, perquè ja no existeix”. Davant la com a magatzem de palla, melons, ciment… in esperada resposta vaig quedar perplex i mut de sorpresa. Restes de la campana dʼabans de la Guerra Civil Crema dʼimatges i demolició de les campanes Dos trossets de la campana dʼabans de la Guerra Civil, que fou tirada a terra des de dalt Un altre jorn, concretament el dia 25 de juliol, del campanar, els quals són guardats amb fou cremat el retaule de talla de lʼaltar major respecte per diferents veïns de la vila com a del temple, dʼun valor incalculable, juntament record dʼaquella tragèdia. amb llibre, ornaments i altres coses. Aquesta fogaina es va fer a la plaça de lʼEsglésia Amb data 25 de gener de 1937, lʼAjuntament mentre els nens donàvem tombs per intentar del poble va rebre un comunicat de la C.N.T. recollir algun objecte útil, quan el vigilant es dis treia o bé marxava.

Encara sʼestaven realitzant les feines de la trilla de blat, quan una tarda vaig contem - plar com la plaça de lʼEsglésia estava plena de públic per veure caure les campanes des de dalt del campanar. Vaig traslladar-me a lʼaltre extrem del poble, al Tossalet del Mas - sot, on teníem lʼera de batre. Després em digueren que una de les campanes sʼhavia trencat a trossos i, en canvi, lʼaltra va que - dar intacta.

Era el dia 20 dʼagost de 1936, quan es va fer un anunci del Comitè Local indicant lʼobligato - rietat de portar imatges, llibres, estampes re - ligioses davant lʼedifici de la Casa de la Vila per ser cremats. La foguera que va formar-se amb tots aquells objectes de les cases del po - ble fou gran. Retaule de lʼalta major del temple parroquial de Linyola, que fou Posteriorment, van profanar-se les tombes cremat a lʼinici existents a la nau central del temple, i alguns de la revolta. esquelets foren col·locats en posició vertical Fotografia cedida davant de la façana. per Joan Abelló.

321 Altres altars laterals preguntant pel motiu de la treta de les cam - Un cop acabades les hostilitats bèl·liques, dʼabans de la guerra panes. La resposta que els donaren fou: “Els aquells objectes foren retornats al rector de la civil que també foren qui vingueren a buscar-les estaven deguda - parròquia, Mn. Juli Saurat Canal (vegeu foto - destruïts: Sagrat Cor, 1 Sant Sebastià ment autoritzats”. grafia adjunta). Fou dʼaquesta manera com i Sant Crist. es pogueren recuperar unes relíquies estima - Fotografies cedides La Creu de Terme des pel poble de Linyola, gràcies al valor dʼa - per Joan Abelló. quells dos bons linyolencs: Josep Maria Mata 2 “La creueta dels olivers”. Aquest és el nom Coll i Fèlix Riba. popular entre els linyolencs del citat monu - ment religiós –la Creu de Terme–. La seva Els tres sacerdots de la vila ubicació és a la part ponent del poble, a lʼinici dels camins de Lleida i els Arcs. Fou tirada a En el moment dʼesclatar la guerra, Linyola terra durant la guerra i va ésser restaurada el comptava amb el servei de tres sacerdots: 21 dʼoctubre de 1951. Mn. Juli Saurat (rector), Mn. Josep Pallerols (beneficiat) i Mn. Lluís Vives (coaductor). Els La custòdia i altres objectes dos primers salvaren la vida, no així lʼúltim, de la parròquia foren salvats que fou descobert a Sensui, i posteriorment per lʼalcalde Josep Maria Mata Coll, lʼafusellaren a la Pobla de Segur. En canvi els ajudat pel veí Fèlix Riba dos primers van poder sobreviure a la matan - ça de capellans que durant aquell vendaval Quan va esclatar la cruenta Guerra Civil, revolucionari caigueren víctimes de lʼodi con - 1936-1939, lʼAjuntament democràtic sorgit de tra Déu i els seus servidors. les eleccions de 1931 estava presidit per lʼal - calde Josep Maria Mata Coll, un home bo, Dos sacerdots són alliberats previsor i valent, el qual fou rellevat del càrrec per la intervenció del jutge de pau amb els altres membres del consistori per un comitè local als pocs dies dʼiniciada aquella Segons explica Mn. J. Castells, en la seva revolta civil. obra Martirologi de lʼEsglésia dʼUrgell , pàgs. 159-160, li sembla que fou el dia 21 de juliol El mencionat batlle, amb la col·laboració del de 1936 quan, errant per aquestes terres veí Fèlix Riba, veient el vendaval anticlerical dʼUrgell, Mn. Francesc Castells Brenuy, ecò - que sʼestenia per tot arreu, varen decidir nom del Poal era detingut a Linyola. Tot seguit plens de coratge i valentia anar a lʼesglésia fou tancat a la presó del poble, instal·lada als per a retirar la custòdia i altres objectes cap a baixos de lʼAjuntament. Hi ingressaren també les seves respectives llars, on foren amagats el seglar Carles Mas Gispert i el religiós ex - i guardats escrupolosament. claustrat, P. Josep Pallerola Solà.

1 Arxiu Municipal, Llibre dʼactes, manual de 1937 . 2 Comunicació oral dels germans Xavier i Jordi Castellà Mata, néts de qui fou alcalde de Linyola des de 1931 fins a mitjan 1936, Josep Maria Mata Coll.

322 La Creu de Terme. Fotografia: Joan Civit.

Custòdia salvada del saqueig de lʼesglésia durant la guerra civil. Fotografia: Joan Civit.

Veient el caire que, tant allí com a tot arreu, allunyades del poble, on fou cuidat i alimentat anaven prenent els fets de la revolta, el jutge per gent caritativa i valerosa de Linyola. municipal de Linyola, home dʼidees esquerra - nes però no anarquistes, prengué pel seu Quant a Mn. Castells, va ser detingut altra ve - compte, amb coratge i serenitat, assegurar gada i posteriorment afusellat al cementiri de lʼordre i evitar vessament de sang dins el te - Salàs de Pallars juntament amb altres cape - rritori de la seva jurisdicció. Cal remarcar que llans, els mossens Martret, Arnau, Tàpies, tot el veïnat el secundà eficaçment. A lʼefecte, Araguàs, Boher i Perot. lʼesmentat jutge anà personalment a Barcelo - na a buscar dos policies de lʼEstat català que Acords municipals lʼajudessin a mantenir una certa legalitat. 12 de novembre de 1936: Acorda per unani - El 28 de juliol, Mn. Castells prestava declara - mitat donar lʼordre per escrit als cafès i ta - ció davant el tribunal del Comitè, al saló dʼac - vernes que tanquin els establiments a les tes de lʼAjuntament. A lʼavantsala esperaven dotze de la nit, advertint-los que en cas de el jutge i els policies que havien arribat de desobediència els seran aplicades les san - Barcelona, ben disposats a començar la seva cions previstes oportunament. tasca moderadora. En sortir el mossèn i co - negut el ple dels qui lʼesperaven, els va dir 17 de novembre de 1936: A petició dʼun con - que era capellà; que darrerament i durant un seller, foren canviats els noms de dos carrers, lapse més que llarg, havia exercit a Tiurana, el carrer Major per avinguda de Buenaventu - on podien acudir a informar-se de la seva ac - ra Durruti i plaça de lʼEsglésia per plaça de tuació, i demanava a la vegada que donessin Francesc Arcaso. (A lʼacabament de la gue - avís als seus familiars de la Pobla, dʼon era rra, tornaren a ser canviades les nomenclatu - fill, perquè vinguessin a recollir-lo. res; la primera per avenida del Caudillo i la segona per plaza de la Iglesia). Actualment Tots els altres presoners varen ser alliberats, i ocupen la nomenclatura inicial, o sigui, la dʼa - restaren al poble sense cap altre contratemps. bans de la guerra.

Mossèn Josep Pallerola 26 de novembre de 1936: El sindicat obrer de la U.G.T. va reclamar el lliurament dʼarmes al És de domini públic que Mn. Josep Pallerola conseller de Seguretat. durant tota la resta de la Guerra Civil estigué amagat, a la masia de Cal Sans, a la partida Es fa un suggeriment per col·locar una sirena de la Sendrosa –terme municipal dʼIvars dʼUr - al campanar per tocar lʼalarma i altres avisos gell–, i també en altres llocs dʼalgunes cases en substitució de les campanes.

323 Estació de Lleida. 1936. Voluntaris de la columna Macià-Companys destinats al front dʼAragó, esperant la sortida del tren. Fotografia: Joan Serra Vidal.

30 de desembre de 1936: La corporació mu - tres fets dʼuna amargura suprema; per exem - nicipal acorda no autoritzar altres jocs que ple: la notificació escueta i dolorosa de la mort no siguin “la manilla” i el “truc” als establi - del pare, marit, fill o germà, al front de batalla! 3 ments públics. Eren moments desesperants. Una vegada vaig veure com el carter donava una carta a Llocs històrics i testimonials dʼexcepció una jove casada i aquesta la va obrir depres - sa, desitjosa de conèixer les notícies del seu La plaça de lʼEsglésia i el temple parroquial estimat, però, oh maleïda sorpresa, en ella se de Linyola són dos llocs històrics i testimo - li comunicava que havia mort! Aquella noia es nials dʼexcepció, ja que en els seus respec - va postrar en la desesperació; sʼestirava els tius recintes ocorregueren esdeveniments de cabells, cridava i plorava desconsoladament, gran importància: crema dʼimatges, profana - anava dʼun cantó a lʼaltre del carrer; res ni nin - ció de tombes, caiguda de les campanes, re - gú podia consolar-la. Era inútil tot intent de les fugi dels bombardejos…; posteriorment, ma - persones veïnes per suavitzar la seva intensa nifestacions religioses, polítiques i altres. amargor en aquells difícils moments. Pobra dona! Aquest i altres casos semblants es van Suprema amargura donar durant la Guerra Civil. La plaça de lʼEsglésia i el temple parroquial A mesura que la guerra anava prenent enver - Els refugiats de Linyola. gadura i les dos Espanyes sʼanaven despe - Fotografia: Joan Civit. daçant despietadament, sobrevingueren al - Una altra de les moltes vivències amargues dʼaquell enfrontament fou lʼevacuació dʼin - nombrables famílies de diferents punts dʼEs - panya, especialment de Castella cap a Cata - lunya, les quals foren repatriades i encomanada la seva custòdia a diverses llars i masies dels nostres pobles dʼUrgell i dʼaltres comarques veïnes, prenent el nom “dels refu - giats”. Generalment, el nombre era de 100 persones per cada poble, entre homes, dones i nens. Cal recalcar que alguns van trobar aquí autèntiques amistats, de vegades fins a convertir-se en marit i muller per mitjà del ma - trimoni.

Ací a Linyola, sʼhi van destinar 100 “refu - giats”, el repartiment dels quals per les cases del poble va correspondre a lʼAjuntament.

3 Arxiu Municipal, Llibre dʼactes, manual de 1936 . 4 Arxiu Municipal, Llibre dʼactes, any 1936 .

324 4 Això passava el dia 3 de desembre de 1936. Augment dʼhabitants

Aquest augment dʼhabitants, entre ells alguns menors amb edat escolar, ocasionaren la manca de bancs a lʼescola. També foren pro - blema els vells i els malalts –abusos de medi - caments i dʼalimentació– entre altres coses.

A casa nostra pertocà la tutela dʼuna noia ma - drilenya, de nom Conxita Sánchez. Era de ca - ràcter dòcil i simpàtic, i a més treballadora; mai no va provocar incidents ni baralles amb els membres de la meva família. En fi, un mo - del de noia.

Una vegada acabada la guerra, va tornar a Madrid, però durant bastants anys, cada es - tiu, venia a passar les vacances junt amb nosaltres aquí a Linyola.

Paper moneda

Entre els anys 1936 i 1939, els ajuntaments catalans varen emetre paper-moneda (gene - ralment pessetes i fraccions) destinat a facilitar els canvis dins lʼàmbit del seu propi municipi. Aquí a Linyola, amb data de 25 de març de 1937, el municipi va posar a la circulació pa - per-moneda de curs obligatori i de petit valor. Uns foren de la quantitat de 50 cèntims i al - tres dʼuna pesseta, amb aquestes mides:

Linyola (L) Noguera 2.013/2.319 burlar la possible inspecció de les cartes que Dos models de 1 - 50 cts. (66x112). 1 pta. s/s. i A (66x110). R sʼescrivien entre si els familiars i evitar les paper-moneda que lʼAjuntament de 1A - 50 cts. A a C (66x110). 1 pta. B (66x112). R2 represàlies dels recíprocament enemics po - Linyola va posar 2 - 25 cts. (36x52). R3 lí tics, es va posar en pràctica la utilització del en circulació al suc de llimona per a escriure-les. Això permi - març de 1937. Suc de llimona per escriure cartes tia estampar en el paper el que els interessats Fotografia: Joan Civit. creien convenient de dir i la seva lletra que - En temps de privacions i necessitats és quan dava invisible, però el qui rebia la missiva lʼa - aflora lʼenginy. Doncs això va ser el que va tansava a les flames dʼuna foguera o bé a succeir en el transcurs dʼaquells anys. A fi de prop dʼuna estufa i llavors és quan apareixia a

Anvers i revers de dos models de paper-moneda, un de 50 cèntims i lʼaltre de 5 pessetes, en circulació a la zona republicana.. Fotografia: Joan Civit.

325 tisme de tots els temps, difícil de curar. A falta de tabac, llengua de bou

Un dels articles que més va escassejar durant i després de la guerra fou el tabac; per a substituir-lo els fumadors arreplegaven fulles dʼuna herba denominada “llengua de bou”, que, una vegada seca, trituraven i llavors ser - via com a substitut dʼaquell, però sense acon - seguir ni de bon tros la mateixa qualitat, ja que lʼaroma que desprenia era pèssima i els seus efectes molt pitjors que els del tabac (la tos no deixava els seus fumadors durant tot el dia).

Batalló disciplinari

Aquest grup dʼhomes, el componien preso - ners que per distints motius estaven castigats a efectuar treballs durs. Encara que el nom de batalló significa el conjunt de molts, la veritat era que el seu nombre no arribava al cente - nar. Algunes vegades seʼls veia passar pel centre del poble, de pas cap a una feina en comú, com podia ser la construcció de nius de metralladores, o de trinxeres en punts es - tratègics del terme municipal.

El seu aspecte inspirava compassió.

La pava

“La pava” era un avió que es féu popular; molts matins apareixia en solitari, volant a gran altura i quasi sempre a la mateixa hora –entre les 9 i 10–. La seva missió suposem que era de reconeixement, perquè mai no va disparar cap bomba sobre el nostre terri - tori; per això ningú no agafava precaucions per amagar-se en els refugis existents dins del poble. Soldats de lʼexèrcit la vista lʼescriptura impresa en el paper. republicà col·locant Cartilles de raccionament Dia 5 de març de 1938 xarxes de filferro al front de Terol, Un nen va morir atropellat per un camió lʼany 1938. Cada dia que passava es va fer més evident Fotografia: Joan la urgència de prendre mesures de prevenció Cal dir que lʼany 1938 possiblement fou el Serra Vidal. respecte als articles alimentaris i per tant al més tràgic i dolorós que va patir Linyola en el seu raccionament, per evitar possibles cares - transcurs dʼaquella guerra, ja que posterior - ties i indigències que poguessin afectar la su - ment –al mes de maig– varen morir altres pervivència de la població civil rural. Per això persones a conseqüència de bombardejos les autoritats van ordenar que cada família dʼarti lleria i dʼaviació del bàndol nacional, de havia de tenir la seva corresponent cartilla de les quals en pàgines posteriors en parlarem. raccionament. Aquesta, era imprescindible mostrar-la als encarregats municipals de sub - Aquell nen, de nom Antoni Velimelis, de 8 ministrar els queviures de primera necessitat: anys dʼedat, estava jugant amb altres com - pa, oli, arròs, etc., segons el nombre de mem - panys al carrer-carretera que condueix a les bres de cada una dʼaquelles tenia assignat en poblacions de Mollerussa i Bellcaire (enfront el document esmentat. de “cal Mingo” i “Maties del pastisser”). La llum del dia ja sʼapagava. Un camió estava Sovintejaven les queixes dels usuaris, ja que parat a la vorera de la mencionada via urba - alguns creien que estaven discriminats en na –era el que feia el transport de la farina als comparació a dʼaltres, per creure que no seʼls pastissers del poble, per encàrrec de lʼAjunta - donava el tracte degut. En fi, el clàssic favori - ment–. En un moment del joc a pilota, el nen

326 Antoni es va col·locar a la part posterior dʼa - El nen Antoni quell vehicle, quan inesperadament i per cau - amb la seva germana Antònia. ses desconegudes el xofer va donar la marxa endarrere del camió, amb tant mala fortuna que va donar un fort cop al cap dʼaquell infant, que li causà la mort instantàniament.

El conductor no seʼn va adonar de lʼaccident mortal fins que no va veure el cadàver del nen al davant del camió, doncs la casualitat va fer que les rodes del vehicle no varen passar pel 5 damunt dʼAntoni.

La influència del tabac

Com que el tabac escassejava molt, es va op - tar per cultivar-lo i llavors les dones hàbils confeccionaven “puros”, “caliquenyos”, “sen - yorites” que, en moltes ocasions servien per obtenir importants favors per conducte de persones amb ostentació de càrrecs polítics.

El cultiu dʼaquesta planta era força ambicio - nat, especialment pels soldats destacats en aquesta zona dʼUrgell, que aprofitant la foscor de la nit prenien petites porcions de tabac als pagesos cultivadors dʼaquest, per així no despertar lʼatenció. Però a poc a poc anava desapareixent aquella plantació, fins que els exemple: Vallfogona de Balaguer, La Ràpita, pro pietaris muntaren piquets de vigilància per Bellcaire dʼUrgell, entre altres. atrapar els lladres. Aquesta decisió va donar Bombardeig dʼartilleria un efectiu resultat, ja que els infractors –soldats– Dia 11 de maig de 1938 foren detinguts i reberen una forta recrimina - ció dels seus superiors militars, acabant-se Linyola sempre estigué sota domini republicà així els robatoris de tabac. fins al dia 8 de gener de 1939, en què fou ocupada per les forces del general Franco. El terror dels bombarders artillers i aeris Durant aquest espai de temps va sofrir diver - sos atacs, alguns dʼaviació i dʼaltres dʼartille - Cada vegada que se sentia el brunziment dʼa - ria. Un dʼaquests fou el dia 11 de maig de vions sobrevolant lʼhoritzó, la gent sʼapressu - 1938. Deurien ser les 9 del matí quan comen - rava a col·locar-se un petit bastonet a la boca çaren a xiular amb macabra fúria obusos da - (això era una recomanació de les autoritats munt el nostre poble; van produir tres vícti - per evitar que lʼona explosiva de les bombes mes en la població civil i un nombre no fessin escantell, dins del possible, al cos res - determinat de militars, i importants destrosses piratori humà) i corria plena de por a refugiar- en els edificis de la localitat. se on creia estar més segura. Cal recordar que les bateries franquistes dis - Tan aviat com apareixien els primers aparells paraven des de lʼaltre marge del riu Segre començaven a disparar les bateries antiaèries; –darrera de Balaguer, a prop de Gerp– i se els seus impactes grisos es veien a lʼespai, les batejà amb el renom de “la Paca” i “la impregnant lʼaire dʼun intens olor a pólvora. Loca”, segons el soroll que feien en disparar. Dʼaquesta forma donava començament a un “concert macabre”, on el terrabastall dels Després de la fúria de la mort, el balanç de projectils dels dos bàndols contendents –el les persones que perderen la vida fou aquest: republicà i el nacional– es barrejaven amb Sebastià Civit Vilamajó (“Cal Agarbellador”), els ge mecs de dolor i desesperació dels qui de 66 anys, casat i pare de quatre fills; Ra - queien ferits per la metralla assassina. mon Solé Vergé (“Cal Borrell”), de 39 anys, casat i pare dʼun fill, i Antoni Mas Fabregat, de També diferents pobles dʼaquesta demarca - 34 anys, casat i pare de dos fills. Els dos pri - ció sofriren les conseqüències bèl·liques, per mers a poc dʼiniciar-se el bombardeig aban -

5 Informació facilitada per Antònia Velimelis, germana del desafortunat nen atropellat.

327 donaren les seves llars per refugiar-se a lʼes - nuevos y unas botas de su hijo y nuestro Sar - corxador municipal, on creien estar més se - gento quedó nuevo, pero todo ello dentro del gurs, però a meitat del recorregut –al carrer mayor nerviosismo por parte de éste, que Salmeron– els detingué lʼobús exterminador. acuciado por la artilleria desde casi un mes, Lʼaltre veí va expirar a lʼHospital Militar de no hacia más que repetir a la buena mujer: Bellpuig, víctima de la metralla dʼuna bomba que caigué davant de casa seva, situada al – “Déjeme, déjeme por favor y váyase, que la carrer Major; en aquest cas el ferit fou traslla - artillería empezará a disparar y puede ocurrir dat per intentar salvar la seva vida, però tots lo que no quisiera”. els esforços foren inútils. – “No te preocupes hijo, nada malo te ocurri - Aquest mateix dia, una altra bomba explotà rá; lo verás”. sota el ventre dʼuna mula, la destrossà i llen - çà el seu genet, Antònia Bori (de “Cal Porta”), Casi como una premonición la de aquella mu - a més de 25 metres de distància, al camp de jer, porque el frente ya se había detenido en Manel Abellana, actual carrer de Domènec Balaguer y desde luego la artillería no dispa - Cardenal. Aquella dona, a pesar de les feri - ró sobre Linyola. Al Sargento Rafa le con - des, no va morir, sinó que va viure encara centraron al día siguiente y pudo reunirse de bastants anys. nuevo con su unidad”.

La samaritana de Linyola Dramàtic bombardeig dʼaviació Dia 29 de maig de 1938 Tant en temps de guerra com en temps de pau, les persones realitzen accions bones i En la data assenyalada, Linyola tornà a viure humanitàries. Vegem com a botó de mostra el un dia dramàtic, sembrat de morts, dolor i següent relat de lʼhistoriador Lluís Rúbies en desesperació. la seva obra La cabeza de puente de Bala - guer , pàgs. 102-103. (Eren els primers dies Cada cop que se sentien els brunzits dʼavions del mes dʼabril de 1938 quan sʼestablí el cap sobrevolant la població, la gent cuidava de de pont de Balaguer, en el transcurs de la posar-se un petit bastonet a la boca i corria Guerra Civil, quan fou volat aquest). “ Vadear presa de pànic a refugiar-se allà on creia el río fue una empresa loca para muchos que que es taria més segura. Un dʼaquests llocs no sabían nadar –escriu Rúbies–. No así para era el temple parroquial; dʼaltres en canvi pre - nuestro Sargento y otros, que aligerados de ferien els refugis subterranis. Nʼhi havia al cuanto podía entorpecerles, consiguieron cru - Castell (Cal Abelló), també al Planell, a Cal zar las aguas y alcanzar la orilla aún en poder Saus…, però no tothom podia arribar-hi a de su propio Ejército. temps, per trobar-se massa lluny o bé per dʼaltres circumstàncies. Con lógica prisa, corrieron hasta el paso de nivel del tren, donde realmente dieron con las Així les coses, damunt lʼescenari dʼaquell te - cocinas y pudieron rehacer con algo, su apu - rrorífic dia 29 de maig de 1938 aparegué pri - rado estómago. mer “la Pava” –un avió solitari que quasi tots els matins feia acte de presència, volant a Casi sin tregua, llegó la aviación y empezó a gran altura, amb “rum”, “rum”, característic i ametrellar. Nuestro hombre vió al lado unos inconfusible, i segurament en una missió de almacenes de paja y alfalfa (serían los de reconeixement–. Pocs moments després, un Regany Hermanos, aún existentes igual que grup dʼavions se situava amenaçadorament entonces) y se metió dentro de unos fajos de sobre Linyola i aviat deixaren caure les seves al falfa para protegerse. Cual no sería su sor - càrregues mortíferes; causaren baixes entre presa al tropezar en su excondrijo con una la tropa militar i personal civil. botella de anís de calidad, de la que dieron cuenta tan pronto se alejó la aviación. Un infant de cinc mesos salva la vida miraculosament Y otra vez en camino, sin norte ni guia, hasta llegar a Linyola, pueblo a quince quilómetros Un dʼaquells temibles artefactes va caure a la de Balaguer, donde agotado, con las botas casa de Cal Sanguim (a lʼhabitatge veí hi ha - destrozadas, los calcetines rotos y los pies via un magatzem dʼexplosius i al davant un ensangrentados, se sentó en el portal de una destacament de soldats). Al primer pis sʼhi casa para intentar aliviar sus pies. Salió una trobava una jove mare que donava el biberó mujer de la casa diciéndole: “Deja que te lo de llet al seu tendre fill de cinc mesos dʼedat. haga yo. Mi hijo también está en el frente y Els propietaris de lʼimmoble en sentir les ex - puede que lo necesite como tu. Otra madre plosions la instaren que marxés amb ells a re - se lo hará”. Le curó los pies, le dió calcetines fugiar-se als baixos de la casa, però la dona

328 Refugi casolà. Fotografia: Joan Civit.

sʼhi negà, al·legant que primer volia acabar de rant aquella guerra. Avui encara existeix, i es donar lʼaliment líquid al nen. El seu amor ma - guarda amb molta cura pels propietaris ac - ternal la traí, perquè encara no havia acabat tuals com a record dʼaquella revolta civil. Es la seva feina quan una bomba caigué damunt tracta del que hi ha a “Cal Joanet del Saus”, el mencionat edifici, matant a lʼinstant la jove renom de la casa, ubicada al carrer de Pau mare, però no així al nadó, que fou trobat Clarís. Era el lloc on els veïns acudien per sal - il·lès dʼentre els enderrocs de la casa destruï - vaguardar-se de les bombes dels bombarde - da, situada al carrer dʼAmadeu Vives. La in - jos dʼartilleria i aviació dels nacionals. La seva fortunada senyora era Carme Badia Balaguer, construcció es va fer a la roca viva, a cops de de 28 anys, casada amb Francesc Fabregat pic per homes lliures dʼempunyar les armes. (“Cal Panxa”). El nen en qüestió, de nom Jo - sep, actualment està casat i és pare de qua - Vida al camp 6 tre fills. Hi va haver ocasions en què la població civil El mateix dia també perderen la vida dʼaltres seʼn va haver dʼanar a viure a les masies, ca - veïns: Miquel Pons Lluelles (“Cal Rosendo”), banes o coberts, dispersos pel terme munici - casat i pare de quatre filles. La mort el sor - pal. Això fou quan es va establir el Cap de prengué en lʼactual carrer dʼAnselm Clavé, Pont de Balaguer, el mes dʼabril de 1938. víctima de lʼexplosió dʼun projectil. La vida, en ple camp, va resultar bastant diver - La tercera persona civil morta fou Antònia Pu - tida i saludable, particularment per als petits. jades Coll, de 37 anys, casada a “Cal Pau del Recordo que per a substituir el pa, que es - Tella” i mare dʼuna filla. Fou traslladada a la cassejava, les dones feien truites amb farina població dʼArbeca, on hi havia un centre de de blat, dʼun gust excel·lent. Com a aliments sanitat, per poder salvar-la, però tots els in - bàsics, cal esmentar les verdures, els ous, els tents resultaren inútils. conills i el peix. Aquest es trobava amb abun - dància pels reguers i secles, era capturat pels Es dóna la circumstància que a la seva casa homes lliures dʼempunyar les armes i també hi tenien allotjat un coronel i un general rus i per la inquieta “tropa infantil”. també dues secretàries espanyoles, però aquell dia del bombardeig estaven absents. Curiosament, i tal vegada sembli estrany, mol - ta gent que sofria mal dʼestòmac o altres do - Refugi casolà lències digestives, en el transcurs dʼaquells pe - nosos anys, varen estar exempts de molèsties Aquest és un refugi casolà que fou utilitzat du - intestinals i gaudiren, al contrari, de bona salut.

6 Informació facilitada per Anita Musoles, de Cal Santguim (testimoni directe dʼaquell esdeveniment tràgic).

329 Abundant collita dʼametlles La vida a les masies era comunitària per ne - cessitat: dones, homes, nois, noies, nens, ne - Curiosament en el transcurs de la Guerra Ci - nes –tant de la mateixa família com si no– es vil no va fer gaire fred, ni tan sols fortes ge - prestaven mútua ajuda en la confecció dels lades, ni tampoc va nevar, o sigui, uns hi - menjars com en altres feines casolanes. Per verns benignes. Això explica el que les a dormir, les dones ocupaven la part alta –un collites dʼametlles foren abundants. Concre - sostre fet amb canyissos– i els homes la part tament aquí a Linyola, en aquell temps, hi baixa, sobre terreny dur. havia molts camps plantats del mencionat producte, el qual es cultivava en terres de Entre les moltes notes grotesques dʼaquell secà. Encara recordo com els soldats desti - temps, cal mencionar que, als nens, seʼns nats al nostre poble –ja sigui dins el períme - rapava el cap al zero; sʼorganitzava curses tre urbà o en altres llocs del terme munici - pedestres i de natació a cos nu, o sigui de pal– portaven a les seves espatlles sacs pèl a pèl, davant les rialles i aplaudiments terrers plens dʼametlles. Aquests també es dels espectadors. feien servir, especialment, com a parapets quan era necessari. Així, doncs, sʼomplien Una altra curiositat destacable era que alguns de terra, i millor encara dʼarena; llavors es homes utilitzaven pantalons confeccionats col·locaven un damunt de lʼaltre, amb la fina - amb tela de borrassa –una peça de roba de litat dʼaturar les bales dels adversaris en els molta utilitat pels pagesos per a diverses fei - moments dʼefectuar-se els atacs de les for - nes: recollida dʼametlles, olives… –ja que era ces enemigues. un teixit molt resistent–. Els mencionats sacs no eren gaire grans, Combatents de Linyola al front de guerra més aviat petits i estrets, i facilitaven així el seu maneig, tant si eren plens de terra com La fotografia ens mostra cinc soldats de Lin - plens dʼametlles. yola preparant una metralladora a la població de Calanda (Terol). Del grup, solament en va Un avió nacional ens va ametrallar poder tornar dos, els altres moriren al camp de batalla. Dʼesquerra a dreta: Joan Pedra, Un dia al matí –amb tota probabilitat de lʼany Josep Palou, Francesc Balagué, Maties Solé 1938– anàvem junts, el meu padrí Joanet i jo, i Francesc Pi. Salvaren la vida el segon i lʼúl - cap a lʼera de batre, situada a la part ponent tim dels citats. Aquests joves eren comba - del poble (avui carrer Pelai) quan de sobte tents del: 18 Cos Exèrcit. 97 Divisió. 122 Bri - aparegué un avió nacional que ens va ame - gada. 485 Batalló. Dirigia aquestes forces el trallar, però per fortuna vàrem sortir il·lesos general D. José del Barrio. dʼaquell inesperat atac aeri. Corrent ens ama - gàrem a dins de la nostra cabana que teníem

Combatents de Linyola al front de guerra. Fotografia: Josep Palou.

330 a pocs metres. O sigui, vàrem sobreviure de miracle. Enfront de la cabana hi havia la casa Ejército de la República. Parte del día 23-5- de Cal Galceran, on estava instal·lat el Cos 1938. En un combate entablado en aquel sec - de Transmissions dels republicans. tor (Frente del Este) por cuatro escuadrillas Espectacular combat aeri. de cazas republicanos y cinco escuadrillas de Fou el duel dʼaviació més important Fiat enemigos, fueron abatidos cuatro de es - dels registrats a Lleida tos aparatos, siendo hechos prisioneros tres pilotos facciosos que se arrojaron en paracai - Cap a finals del mes de maig de 1938, el qui das. Nosotros perdimos un caza. subscriu es trobava com a refugiat a la ma - sia de “Cal Valeri Sord”, situada al terme Ejército de la República. Parte del día 24-5- dʼI vars dʼUrgell i propera al Canal Auxiliar, 1938. (Los topónimos están como constan en quan es produí el combat aeri més especta - el mismo, pero son fàcilmente identificables). cular dels registrats sobre la comarca del Pla dʼUrgell (Lleida). Se reciben nuevas noticias sobre el importan - te combate aéreo que tuvo lugar ayer en el Deurien ser aproximadament les cinc de la frente del Este y que duró desde las 15 horas tarda (hora solar, ja que en aquells temps no hasta las 16,30. sʼutilitzaven les hores oficials), quan de sobte emergiren per lʼhoritzó uns quants avions na - Fueron derribados los siguientes aparatos cionals. Tot just veureʼls, tant les dones com enemigos: un Fiat al sur de Liola; otro en las els infants cuitàrem fuents a amagar-nos a proximidades de Las Lagunas, al sur de Ibor lʼombra dʼuna plantació de panís, o sota els de Urgell; otro al norte de Castelserás, otro en ponts de les secles. No van fer el mateix tres las proximidades de Mongay, otro al norte de homes ja madurs, que van estar asseguts i Lérida, otro cerca de Cubells, cuatro en las impassibles en els tossals de terra que vore - proximidades de Balaguer, otro en Belmut, otro gen el subcanal dʼUrgell, però de sobte, un cerca de Barbens, otro en Torrelamar, otro en dʼaquells àgils avions baixà en picat cap Menarguens, junto al río; otro al este de Bell - aquell grup dʼatrevits i desafiants camperols i vís, otro en las inmediaciones de Vallfogona y disparà una ràfega de metralladora; les bales un bimotor al norte de Balaguer; otro en las xiulaven furiosament damunt les tranquil·les proximidades de Bellcaire. (Este maniobrado aigües del canal, enfront la sorpresa i espant por el piloto Plácido Boschelli, del 24 Grupo de dels “valents” adults que, esparverats, busca - Caza Legionaria “Asso de Bastoni”, según in - ren millor amagatall. forma Alcofar Nassaes en su obra La Aviación Legionaría en la Guerra Civil Española.) Però la cosa no acabà així, als pocs moments aparegué una formació de signe oposat als Han sido hecho prisioneros dos pilotos que se primers, és a dir, del bàndol republicà, i sʼen - arrojaron en paracaidas, ambos de nacionali - taulà un combat aeri de singular magnitud i dad italiana. espectacularitat. Tan aviat queia un aparell franquista, com als pocs instants era un dels Nosotros perdimos tres “moscas”, dos de las “rojos” (així era denominat lʼaltre bàndol) que cuales cayeron en nuestras líneas, resultando tenia la mateixa desgràcia. Aquell esdeveni - un piloto muerto y otros heridos. ment constituïa un espectacle mai vist en aquestes latituds. Fragment del diari dʼun veí de Balaguer. Dia 23-5-1938. “En la tercera visita que aquesta (Vegeu més informació oficial al respecte a tarda han fet els avions rojos, han vingut tam - les pàgines següents). bé els nacionals, i sʼha entaulat seguidament un fort combat aeri, veient-se a la llunyania, en - Comunicats dels bàndols en guerra tre Vallfogona i Bellcaire, com cremava un avió 7 roig i el pilot es llençava en paracaigudes”. Ejército Nacional. Parte del día 23-5-1938. En el frente de Catalunya han continuado hoy los Enterraren un pilot italià al cinquè bancal ataques a nuestras avanzadas en los mismos dʼuna finca de Vallverd dʼUrgell, plantada sectores de ayer, Tremp y Balaguer, contra de vinya. El singular duel tingué la fi fins las que se han estrellado los intentos del ene - a la posta de sol migo que ha sufrido más de 3.000 bajas. El brunzit dels aparells, juntament amb el En combate aéreo han sido derribados hoy 11 continu disparar de les metralladores, lʼinces - aviones enemigos seguros y cinco probables. sant olor a pòlvora, el fum i lʼespetec que pro -

7 Tota aquesta informació dels comunicats ens ha estat facilitada per lʼhistoriador Josep Pla Blanch de Balaguer.

331 acabada la guerra, el seu company dʼarmes vingué a recollir el seu cadàver, al qual se li lliuraren honres fúnebres a la mateixa localitat mencionada. Lʼavió destruït

Al dia següent, a punta de sol, em vaig dirigir cap a a demarcació de Vallverd, on havia cai - gut un avió en el transcurs dʼaquell combat. Lʼaparell era dʼalumini i resultà completament destruït, però, no així les rodes, una dʼelles me la vaig emportar, juntament amb una va - reta rectangular del fusellatge. Un temps més tard, aquests objectes em foren sol·licitats per uns soldats que anaven de pas. Els els vaig donar, però em va doldre molt la seva pèrdua, especialment la roda. Em causà estranyesa el fet que en aquella hora no hi hagués ningú en aquell lloc, ni civil ni militar.

Angoixosa convocatòria: les autoritats municipals eviten lʼevacuació del poble

A les vigílies de lʼocupació del poble per les for - ces nacionals, hi va haver una apressant i an - goixosa convocatòria del comandament militar de lʼexèrcit republicà a tots els veïns de Linyo - la, al saló de ball de Cal Mingo (Domènec Mata), que sʼomplí de gom a gom. Un cop ini - ciada la reunió, un grup de soldats muntà guàr - dia a les portes del local per impedir que ningú marxés.

El comandament militar dʼocupació va instar els assistents que abandonessin el poble cap a dʼaltres indrets més segurs, a causa dels esdeveniments bèl·lics dʼaquells dies. O sigui, Desenterrament del duïen els avions en estimbar-se a terra dona - que tothom havia de fugir de la població. Lʼas - pilot italià que va va un gran dramatisme a la situació. Alguns sumpte era força dramàtic i perillós, però afor - morir en el combat del 23 de maig de 1938. pilots moriren en aquest combat, mentre que tunadament les autoritats locals actuaren Fotografia cedida altres tingueren la sort dʼobrir el paracaigudes amb fermesa i valencia, i es negaren a com - per Ramon Rius. i salvar la vida. Dos dels pilots abatuts eren plir aquelles ordres extremadament dures per de nacionalitat italiana, els quals lluitaven a la població linyolenca, evitant amb la seva amb Franco. Ambdós, segons es va dir lla - actitud incomptables penalitats, que sens Estampa gràfica vors, foren intercanviats per dʼaltres aviadors dubte hagueren passat. del trasllat de les despulles del pilot detinguts a lʼaltra zona enemiga. italià a la població No cal dir que la mencionada assemblea fou de Vallverd dʼUrgell, El singular duel no tingué la fi fins arribada la tensa i dura, ja que els militars volien fer pre - on se li lliuraren posta de sol. Fou llavors quan la gent que ro - valer el seu criteri, cosa que no aconseguiren, honors fúnebres. mania amagada cuità a anar on havien caigut ja que el públic també secundà lʼactitud del Fotografia cedida per Ramon Rius. els “pardals dʼalumini”. consistori.

La zona en què es desenvolupà el combat va Tothom va retirar-se cap a les llars amb por i abraçar els termes municipals dʼIvars dʼUrgell, inquietud, van romandre aquella nit amb vet - Vila-sana, Bellcaire dʼUrgell, el Palau dʼAngle - lla contínua, escoltant els moviments de la 8 sola, Vallverd dʼUrgell, Vallfogona de Balaguer, tropa republicana en retirada cap al Pirineu. el Poal, Penelles i Linyola, entre altres. La guerra sʼatansa a la seva fi. Un dels pilots morts era italià i fou enterrat al Les tropes nacionals conquereixen Linyola cinquè bancal dʼuna finca de Vallverd dʼUrgell plantada de vinya. Uns anys més tard, un cop Dia 8 de gener de 1939. Devien ser les 3 de

8 Informació facilitada per Sebastià Caba Pons (Cal Llúcio).

332 la tarda, quan per la carretera de Bellcaire co - mençaren a arribar els primers soldats de la Divisió 57, sota les ordres del general Marzo. Molt públic va sortir a rebreʼls, mentre la ca - valleria, la major part dʼella mora, rodejava la vila i atemoriren el veïnat, ja que la seva re - putació no era gens bona, però, afortunada - ment, no hi hagué incidents greus.

Una lleugera boira cobria el firmament en aquella jornada grisa, plena dʼalegria per uns, mentre que per a altres significava tristesa i de - cepció i lʼinici de llargues penúries: empreso - naments, exilis, camps de concentració; en fi, el preu amarg del vençut davant del vencedor.

Una vegada els soldats franquistes hagueren complert la seva missió, seʼls va subministrar dʼuna forma o altra en actes contraris als ano - En aquest indret el ranxo per prendre forces. Acamparen en el menats nacionals o franquistes. tingué lloc el duel dʼaviació entre els dos carrer Roger de Llúria i els militars sʼasse - bàndols en guerra. gueren a terra per menjar un plat de brou ca - Moltes foren les persones a qui correspongué Al fons es veu el lent, i la resta dʼaliments en fred, la major part complir condemna amb alguns anys de pre - poble de Linyola. sardines de llaunes, que molts no sʼacabaven só, o bé en camps de concentració. Altres, Fotografia: Joan Civit. i les restes llavors eren recollides pels nens però, van escollir lʼexili cap a França, Mèxic… que voltejaven per allí. Per sort, per gran sort, aquí a Linyola no sʼha - Missa de campanya a la plaça de lʼesglésia gué de lamentar cap mort violenta en aquest aspecte, ni en un bàndol ni en lʼaltre. A lʼendemà es va celebrar una missa de cam - panya a la plaça de lʼEsglésia, oficiada per un Lʼamarg preu de la guerra capellà militar. Lʼesmentada cerimònia religio - sa estigué acompanyada pel so dʼuna banda Tant els pobles rurals com les ciutats van pa - musical castrense, i els escolans foren Joan gar a preus molt alts les conseqüències bèl·li - Duart Safont i Manel Mata Suñé. ques de la guerra civil en qüestió, perquè, a més de les víctimes causades pels bombar - Acabat aquest acte, fou el general Ricardo ders –artilleria o aviació– entre els seus habi - Marzo Pellicer qui va pronunciar un discurs tants, sʼha de parlar del nombrós grup de nois des del balcó de la casa de “Cal Casan”, a la dʼambdues parts que van perdre les seves vi - gentada que sʼhavia reunit en aquell recinte. des en la flor de llur juventud, dʼalguns dels quals sʼignora el lloc de la seva mort i dʼaltres Un camió dʼaliments. tants, el lloc on foren enterrats. Aquesta és El futur alcalde de Barcelona, Porcioles, una altra de les moltes estampes amargues responsable del mateix que sʼhan dʼafegir al llarg i cruent calvari dʼa - quella batalla fraticida. Més tard, prop de migdia, un camió carregat dʼa - liments (pa, xocolata, sucre…, i també tabac) es A més dʼaquests soldats que mai més varen va situar a lʼinici de lʼactual carrer Major, concre - tornar a casa seva, sʼha de tenir en compte tament on avui hi ha la casa de Paulí Boreu. Els els que pogueren fer-ho, però amb greus feri - mencionats articles en qüestió foren repartits a des o mutilacions als seus cossos, que han la població civil pel senyor Josep Maria Porcio - hagut de suportar i suporten encara per la les, el qual anys més tard seria nomenat alcalde resta dels seus dies. de la ciutat de Barcelona. Recordo això perquè algunes persones cridaven el seu nom, mentre Un altre drama va ésser constituït per lʼexili de la gent agrupada allí esperava impacient el seu moltes persones cap a països estrangers: torn per recollir llurs aliments. França, Mèxic, Argentina, Alemanya…, on van haver de lluitar força per reconstruir les Represàlies seves vides. A alguns no els fou possible la tornada –per diverses causes– al poble que Si a lʻinici de la guerra hi va haver persecu - els va veure néixer. cions i detencions de persones considerades de dretes, ara fou al contrari. Aviat comença - Hi va haver altres episodis tràgics, en els ren les detencions dʼaquells veïns del bàndol quals es demostra que en els enfrontaments i republicà o dels rojos, que havien tingut part en les guerres tots hi perden: els vencedors i els vençuts. 333 Nom Renom Quinta Front Salvador Soldevila Figueres Cal Regató 39 Seròs Miquel Talarn Palou Cal Tarumba 31 Osca Jaume Palou Castelló Cal Guerrete 35 ? Cirili Pallerola Sellart Cal Gabaix 29 València Pere Lamarca Nolla Cal Lamarca 41 Vba. Arcos Pere Cascalló Solà Cal Perecasat 41 Vba. Arcos Antoni Tella Mas Cal Pau Tella 41 Vba. Arcos Isidre Musoles Llorens Cal Santguim 41 Vba. Arcos Emeteri Freixes Pedrós Cal Armenter 41 Btlla. Ebro Francesc Freixes Pedrós Cal Armenter 36 Btlla. Ebro Ernest Martí Escudé Cal Pioc 41 Btlla. Ebro Jaume Pujades Gené Cal Colorado 30 Vva. Barca Jaume Martí Riba Cal Tonet Abril 33 Btlla. Ebro Josep Serra Ginestà Cal Xaparro 31 Frantlo Francesc Pedrós Balagué Cal Perejoan ?? Joan Bta. Pedrós Farré Cal Sileto 34 Rialb Guillem Riera Palou Cal Trague 24 Castelldans Josep Gené Fusté Cal Milio 1ʼRos 39 ? Ferran Fabregat Pedra Cal Pirró 39 Madrid Pere Pujades Talarn Cal Feliciana 38 Villareal Amadeu Mayoral Pedrós Cal Mestret 36 Montclar Maties Solé Trepat Cal Xolipa 33 Granja Escarp Vicenç Mas Pallerola Cal Pau Vicenç 36 Viver Miquel Bauló Riera Cal Barceló 28 Seròs Cándido Mir Bonell Cal Pigat 29 Btlla. Ebro Francesc Llordés Galí Cal Quelo 28 Btlla. Ebro Joan Ortiz Pedrós Cal Escolà 36 Flix Xavier Martí Altisent Cal Pequeño lʼAbril 36 ? Olegari Martí Altisent Cal Pequeño lʼAbril 34 Barcelona Antoni Martí Altisent Cal Pequeño lʼAbril 27 Btlla. Ebro Jaume Mas Vilaplana Cal Nino 40 Alins Francesc Llobet Civit Cal Marçal 25 Granadella Ramon Martí Bellet Cal Ton la Rosa 34 Seròs Manel Balagué Vergé Cal Balagué 30 Fuentetodo Josep Vilaplana Galí Cal Pixeres 29 Burgos Francesc Agustí Barqué Cal Elvira lʼRos 29 ? Jaume Salse Rosal Cal Didot 31 Almenar Josep Vallés Torres Cal Tosseta 29 Viver Miquel Clavé Farré Cal Gil 41 ? Marià Bergó Berenguer Cal Gil 40 ? Joan Pedra Cal Ballfinet 32 Terol Delfí Llobera Vila Cal Xaxo 41 Btlla. Ebro Pere Casas Pintó Cal Peret Pintó 31 Vgna. Balaguer Joan Martí Plaça Cal Paxel 24 Domicili Manel Balagué Suñé Cal Manel Paleta 40 Domicili Amadeu Tribó Pallerola Cal Moreno 35 Romadriu Josep Ortiz Benseny Cal Miger Formiguera 29 Domicili Joan Gispert Martí Cal Nofre 39 Domicili Joan Pedrós Vidal Cal Estevet 30 Domicili Josep Baigés Cal Mosso lʼMoreno 38 Nules Joan González Salla Cal Pipa 37 Assentiu Francesc Balagué Pou Cal Xato 34 Barcelona Josep Pedra Pedrós Cal Fernando 36 Madrid Joan Coll Coll Cal Seixo 41 Bellaserra Manel Pedrós Balagué Cal Perejoan 30 Btlla. Ebro Blai Pedrós Vergé Cal Sereno 40 ?

334 Altres víctimes

A lʼanterior relació sʼhan dʼafegir altres veïns que, fugits a França, sʼincorporaren a la legió francesa, que posteriorment foren detinguts per la Gestapo alemanya i més tard internats al camp dʼextermini de Mauthausen, on varen morir o bé els van executar. Són aquests:

Francesc Mas Fabregat (Cal Mas de la Pla - ça), Pasqual Pasqual Carné (Cal Xulo), Jaume Jové Flotats (Cal Jové) i Jaume Ver - gé Segura.

Encara més morts

Per si encara eren pocs els que perderen la vida lluitant en els diferents camps de bata - lla, cal anomenar les persones civils que van Estampa demostrativa morir víctimes dels bombardejos dʼaviació i de la intensitat de lʼexplosió del polvorí dʼartilleria. de guerra del Castell del Remei. Sebastià Civit Vilamajó (Cal Agarvellador), ar - Fotografia: Arxiu tilleria; Antoni Mas Fabregat (Cal Llopis), arti - germans Armand lleria; Ramon Solé Vergé (Cal Borrell), artille - i Alfons Cusiné. ria; Carme Badia de Fabregat (Cal Panxa), aviació; Miquel Pons Lluelles (Cal Rosendo), Placa evocativa aviació; Maria Pujades de Tella (Cal Pau del de lʼexplosió del Tella), aviació; Josep Roig Mas (Cal Xena), polvorí, la qual fou arma de foc. col·locada a la façana del castell, una vegada restaurat. Agraïment Fotografia: Josep Pla Blanc. Arxiu germans Agraïm publicament la col·laboració prestada Armand i Alfons Cusiné. per la veïna Teresa Vergé Torres, la qual tenia una llista de defuncions que sʼanaven pro - duint en aquells anys de guerra. Així mateix, també, expressem el nostre agraïment a totes les persones que ens han facilitat informació al respecte.

Explosió del polvorí de guerra del Castell del Remei

Lʼesdeveniment més tràgic i cruent registrat a suposa que per descuit–, caigué un artefacte la Plana dʼUrgell en el transcurs del segle XX entrebancant-se amb els altres i produí lʼex - va tenir lloc pocs dies després que les forces plosió succesiva del material allí emmagatze - del general Franco lʼhaguessin ocupat, con - mat. Provocà la mort de 184 militars i 8 per - cretament el dia 20 de gener (Sant Sebastià) sones civils. Això va produir-se a les 3 de la de 1939, en llur avanç definitiu cap a la cul - matinada. minació de la fraticida Guerra Civil. Aquí a Linyola, recordo, que lʼagutzil munici - En dita explosió varen morir 184 militars i 8 pal va fer un anunci pels carrers del poble persones civils, en esclatar un polvorí de gue - anunciant el que havia passat al Castell del rra, mentre tenia lloc la càrrega de projectils Remei, i demanant voluntaris que vulguessin amb la finalitat de desallotjar els magatzems anar en ajuda dʼaquella gent que varen sofrir que, amb anterioritat, estaven al servei de lʼai - les conseqüències dʼaquella terrible explosió xopluc dʼalfals de la finca agrícola del Castell de guerra. Uns amb mantes, roba, etc. del Remei; eren, ara, habilitats com a polvorí dʼarmament bèl·lic. La difícil postguerra

Molts soldats nacionals estaven en lʼal·ludida A poc a poc la vida ciutadana va tornar a re - tasca quan, en un moment de la mateixa –se organitzar-se: els comerços van obrir llurs

335 Freqüentment, els inspectors de “Abastos” efectuaven els temuts “paseos” per les fle - ques, a fi de vigilar les possibles irregularitats dels propietaris, ja que estava terminantment prohibit elaborar pa blanc.

Per la trituració del blat i transformar-lo en fa - rina sʼhavia de transportar en carros tirats per animals a les farineres existents a la zona: Mollerussa, Bellvís, Balaguer, Tàrrega, Cas - tell del Remei…

La gent de les ciutats, per no morir de fam, va haver de llençar-se a la conquesta dʼaquell ce - real (blat) al preu que fos, sota possibles i se - veres multes i també amb el risc dʼésser tancat en una presó. Sʼha de tenir en compte que el “Servicio Nacional de Trigo” era aleshores lʼú - nic comprador i ningú més el podia adquirir.

Avals

Moltes foren les famílies a qui els correspongué sofrir un llarg i penós calvari, particularment aquelles que tenien algun dels seus pa rents a la presó o camp de concentració –com hem dit abans–. Llavors, per intentar la llibertat de la persona detinguda calia sol·licitar un aval dʼal - gun veí influent del bàndol guanyador, a fi de donar bons informes dʼaquell per aconseguir lʼansietat perdó. Tot, doncs, depenia del que es feia constar en el mencionat document.

Apareix “lʼestraperlo”

A causa de la gran indigència que va patir el país de certs productes alimentaris de prime - ra necessitat, aparegué la cèlebre època de “lʼestraperlo”. Model de “Tarjeta tendes al públic, encara que els articles pri - de abastecimiento” maris foren altra volta raccionats per les au - Un veí –mort ja– em digué referint-se en aquell o de raccionament que, un cop acabada toritats governatives; el pa –aquest havia temps: “Allò era la meva vida; comprar, vendre la guerra, dʼés ser integral– lʼoli, sucre –de color morè i i guanyar diners a munts. Quin temps, aquells!”. fou tramesa als acaramelat–, el tabac –per adquirir-lo sʼhavia habitants del poble. de posseir la corresponent “cartilla”, que els El preu del blat –el de “cupo forzoso”– estava fumadors sol·licitaven o compraven a bon establert pel “Servicio Nacional del Trigo” a 1 preu als que no ho eren–. pessetes i 39,50 cèntims el quilo (lʼany 1945), però els que es dedicaven a fer “lʼestraperlo” Els agricultors van anar a la recerca dʼanimals van arribar a comprar-lo a 20 pessetes el qui - de llaurada. Alguns van tenir sort i els troba - lo. O sigui, que el pagès que no va tenir por i ren en un altre lloc del territori, mentre que tingué ocasió de vendre algunes partides dʼa - dʼaltres més desafortunats hagueren dʼadqui - quell cereal es folrà de diners. Recordem que rir-los a preu dʼor, perquè la cotització de les aquestes operacions no eren gaire fàcils, ja mules era molt alta, tot arribant a pagar que els controls estaven fortament vigilats per 40.000 pessetes per exemplar. Així, amb pe - la Guàrdia Civil, tant de dia com de nit, però nes i treballs el camp retornà a les seves tas - encara així, els “negociants” tenien la suficient ques habituals, ja que tot escassejava: habilitat per esquitllar-se per altres llocs i pas - adobs, maquinària, etc. sar dʼaquesta manera la seva mercaderia dʼor.

Cada família havia de subministrar farina al Més penalitats: sense pa i sense llum respectiu pastisser i per cada 100 quilos dʼa - questa rebia 120 quilos de pa; les remeses Diuen que les desgràcies mai no van soles, eren anotades en una petita llibreta. sempre o quasi sempre van acompanyades.

336 Això és el que va passar una vegada acaba - des les hostalitats, ja que a més de les irre - parables pèrdues de vides humanes, mutilats, exilats…, centenars de famílies destrossades –materialment i espiritualment–, sobrevingue - ren altres penúries de tipus alimentari. El pa en primer terme, tornant a cavalcar el genet apocalíptic de la fam pels nostres pobles, ma - sies i ciutats, tant o més que en el transcurs de la guerra.

Tal vegada en els pobles rurals fou on es va poder resistir amb més fortuna la precària si - tuació creada per la mateixa guerra civil. Això no vol dir que les tribulacions no hi fossin.

Una altra de les incomoditats dʼús domèstic fou la manca de llum elèctrica, la particular i la pú - blica. Pels carrers calia anar-hi amb llanternes i piles. A dins de les cases amb llums de car - buro, dʼoli, espelmes, entre altres models.

Els automòbils i camions –pocs nʼhi havia aleshores– corrien amb combustible de car - bó, ja que la gasolina escassejava greument.

Les troballes de material bèl·lic

Una altra estampa pintoresca dʼaquells anys posteriors a la guerra fou la troballa de mate - rial bèl·lic. Arreu es trobava bombes de mà, morters, bales incendiàries, fusells… Per a nosaltres, els vailets, tot allò era una festa diària, puix que, en no estar encara les clas - ses escolars reorganitzades, solíem passar lʼestona jugant a muntar jocs de guerra.

Vestigis de la guerra

La guerra va acabar a Linyola el dia 8 de ge - Tossal del Corp (finca de J.L. Gómez); al Salvoconducto. camp de Josep Vallés (Cal Tossa) que dóna a Document necessari ner de 1939, quan les tropes del general per viatjar arreu del Franco van ocupar la població. Des de llavors la carretera de Bellcaire. Dʼaquests tres ja no territori nacional, han passat més de 50 anys –estem al 1993–, en queda rastre, però sí que nʼhi ha cinc més als anys de després però a molts llocs del terme encara sʼhi poden a la finca de Ramon Tribó, a la partida de la de la guerra, i havia veure els rastres de la contesa bèl·lica, pel fet Costera. Un dʼaquests nius duu la data del 9 dʼésser expedit per que Linyola va ser indret on els destacaments dʼoctubre de 1938. lʼajuntament del poble. de lʼexèrcit republicà van romandre-hi durant força mesos. Avui, quan els pagesos que no Aquests nius, segons sembla, foren cons - coneixen la guera més que de nom conreen truïts en pla defensiu, ja que les forces de els camps, troben tota mena dʼestris, projec - Franco estaven situades a lʼaltre marge del tils i construccions, i altra volta el record es riu Segre –a Balaguer i Gerb–, esperant rebre torna viu. ordres dʼatac. Aquest atac va produir-se, fi - nalment, a primers del 1939, però els fortins Així, i a desgrat del temps transcorregut, en - bastits no van servir de res perquè no van ser cara es poden veure vestigis com els anome - usats. Els nius estaven fets amb totxos ados - nats nius de metralladores, que van ser edifi - sats que feien cambres interiors sota terra en cats per les forces de la República el 1938 a diverses direccions, i possiblement nʼhi havia diversos llocs estratègics del terme municipal. alguns de comunicats entre ells. Tots són, eren, en punts alts que permetien una fàcil dominació visual, i estan dotats de Obligatorietats barnilles dʼacer i ciment que els confereixen aspecte de fortí. Nʼhi havia a la partida del Es dictaren normes i consignes per parlar Camí de Balaguer (finca de Basili Balasch); al lʼidioma castellà a tot arreu. En aquest sentit

337 juve nils tres banderes: la Nacional, la de la Falange i la del Requetè.

Un cop finalitzada la cerimònia religiosa, es tornava al mateix punt de partida, desfilant pel carrer Major. Finalment es cantava el “Cara al Sol”.

Les aventures del blat

Hem dit anteriorment que lʼúnic comprador de blat era el Ministeri dʼAgricultura, ja que en concloure la guerra el camp estava abando - nat i la manca dʼaquell cereal era enorme i “lʼestraperlo” feia furor; la gent procurava per tots els mitjans possibles adquirir alguns qui - los dʼaquell producte, en particular els resi - dents a les ciutats.

Si per molts va ésser viure un calvari inaca - bable, per a dʼaltres en canvi fou donar-se la “dolce vita”. Així són les coses dʼaquest món.

Per altra part, lʼagricultor hagué de fer front a moltes dificultats de tota mena, econòmiques, morals i materials. Entre aquestes, cal ano - menar lʼassumpte del “cupo forzoso”, el qual no era altra cosa que el lliurament dʼuna quantitat de blat a un preu més baix que lʼal - tre, el considerat lliure. Això, segons la terra que tenia o conreava. Aquesta normativa creà greus disgustos entre els pagesos, perquè el repartiment dʼaquell no sempre sʼestimava que era equitatiu. Durant força temps fou mo - tiu de fortes discusions.

Aquelles cues al Castell del Remei! La mà dʼun nen cal dir que hi havia uns cartells amb el següent sostenint un grup rètol: “Si eres español, habla el español”. Acabada la feina del batre, fos a màquina o de bales encara amb animals, es procedia a lʼenvasament del per utilitzar. Així mateix, els documents oficials havien de blat en sacs de 50 quilos, per ser transportats ser amb la llengua de Cervantes, als col·legis als coberts del “Servicio Nacional del Trigo”. Grup de bombes que públics i privats, i també sʼhavia de parlar el Aquests escassejaven, i era el més proper a foren utilitzades, però castellà en tots els centres i dependències ofi - la nostra població el del Castell del Remei. no varen explotar. cials de lʼEstat; els noms dels carrers, els pro - Aquí també acudien carros tirats per animals Aquest conjunt dʼartefactes encara grames de Festa Major, etc., era obligat fer- i anys més tard remolcs amb tractors dels po - avui es poden veure ho en aquell idioma mencionat. bles veïns: Castellserà, Ivars, Penelles, la Fu - al Museu del Pagès liola, Vallverd, entre altres. Hi havia ocasions dʼAntoni Mas Desfilades dominicals en què les fileres de vehicles estacionats allí Vilaplana (Linyola). ocupaven prop dʼun quilòmetre de llargada Fotografia: Joan Civit. Seguidament, els dirigents de la Falange Tra - pels dos camins que conduïen al citat magat - dicionalista y de las J.O.N.S. organitzaren els zem. Aix´ò no ha de causar sorpresa si tenim anomenats “desfiles”. Aquestes manifesta - en compte que, per tenir la sort de descarre - cions públiques tenien lloc tots els diumen - gar, sʼhavia de portar el remolc una setmana ges al matí, per anar a la missa major que se abans dels dies assenyalats de recepció. celebrava al temple parroquial. El punt de la concentració era a la plaça Planell, davant de Fulla del “Servicio Nacional del Trigo” lʼedifici de la Societat Recreativa Ateneu. Des dʼaquí sortien les formacions de nois i noies La fulla del “Servicio Nacional del Trigo” era uniformats amb la camisa blava i boina ver - un document obligatori i imprescindible per mella, marcant el pas a lʼestil militar i al so vendre el blat a lʼúnic comprador oficial: el dʼuna banda de cornetes i tambors en di - “Ministerio de Agricultura”. En aquell sʼhavia recció a lʼesglésia, i portant aquells grups de fer constar la collita de blat obtinguda; així

338 mateix, la dels altres cereals, com també els litat de poder descarregar a temps, però a ve - Entrada dʼun niu de quilos reservats per a la sembra i per fer fari - gades succeïa que després dʼhaver posat tre - metralladores existent encara a la partida de na per al consum de la família, o sigui, per la ball, suor i sacrifici suportant sobre les espat - la Costera, a Linyola, confecció del pa. A més, hi figuraven els qui - lles 25, 50, 70 sacs, pujar-los per una rampa propietat de Ramon los assignats de “cupo forzoso” i els de ven - de teulons (on era molt fàcil caure dins la gran Tribó. Porta la data del da. pila dʼaquell cereal), després de tot això, un 9 dʼoctubre de 1938. quedava sense poder entrar el seu remolc. Fotografia: Joan Civit. Lʼhora de la veritat Aquesta era lʼhora més llarga. Restes dʼun altre niu Lʼhora de la veritat podria ser la més llarga, la Si per fortuna portaven bon gènere i teʼl boni - dʼametralladora, més curta, o tal vegada la més amarga. Així, ficaven, llavors resultava lʼhora més curta. també existent encara a la partida del Pla doncs, quan per fi sʼatansava el moment de la de la Font, a Linyola, descàrrega del blat i aquest era coincident Ara bé, si pel contrari el blat tenia mal aspec - al costat de la cabana amb la proximitat de lʼhorari de tancada del te i brut, és possible que no fos admès; això de Cal Arrufat. magatzem –migdia o vespre–, llavors els qua - es convertia en lʼhora més amarga. Fotografia: Joan Civit. tre o cinc pagesos amb idèntica situació pro - cedíem a ajudar-nos mútuament, amb la fina - Totes aquestes aventures tenien lloc als anys

Coberts del “Servicio Nacional del Trigo”, pertanyents als propietaris de la finca agrícola del Castell del Remei, en aquella època, la família Girona. Fotografia: Joan Civit.

339 Fulla del “Servicio posteriors a la guerra. dʼun hotel ple de refugiats polítics i de “ma - Nacional del Trigo”. Insòlit esdeveniment: quis” –era lʼèpoca de les guerrilles dʼaquest tota una orquestra a la presó nom–. Aquí, un capità dʼaquestes forces que coneixia diversos idiomes instà els components Eren els temps de la postguerra, temps difí - de lʼorquestra “Amigos del jazz” que toques - cils i amargs, però a pesar de tot hi havia il·lu - sin “lʼHimne de Riego”. Al principi es ne garen sió i entusiasme per sortir de lʼembús produït rotundament, al·legant que en cas de fer-ho per la terrible contesa bèl·lica. Fruit dʼallò que els podria ocasionar sèries represàlies al seu caracteritza tant a la joventut, va néixer una retorn a Espanya. Però lʼoficial no va deixar la flamant orquestra de ball, anomenada “Amigos temptativa i amb intel·ligents paraules acon - del jazz”. Allò fou lʼapoteosi, com la conquesta seguí convèncer-los. Ja que estaven en un de la lluna. Aviat la seva fama sʼesten gué per país neutral, deia, no els passaria res. Per po - tot arreu, plovent els contractes des de molts sar més neutralitat a la qüestió, els digué que, llocs de la comarca, i fins i tot de fora de la en un primer terme, interpretessin lʼHimne mateixa. Un dʼaquests va venir des dʼAndo - Nacional Espanyol i després lʼaltre abans ci - rra, el qual fou acceptat amb plena satisfacció tat. Així van fer-ho, recollint forts i perllongats pels responsables del conjunt musical. aplaudiments del públic allí present.

Andorra, 15 de setembre de 1944 Amarg retorn

Lʼexpedició musical, la formaven vuit elements: Aviat la notícia saltà cap a tot arreu, perquè director-pianista, contrabaix, saxo-tenor, saxo- les emissores de ràdio sʼencarregare de di - primera, dues trompetes, trombó i bateria. fondre el que havia succeït en aquell hotel dʼAndorra. En el Principat foren rebuts com a reis i curu - llats dʼatencions, particularment a Ordino, lloc Transcorreguts alguns dies, pocs, del retorn a on estaven contractats per tocar a la plaça la Península, semblava que dit assumpte es - pública, a lʼaire lliure, durant tres dies. Tot es tava oblidat, però no, no era així. De prompte, desenvolupava normalment, però lʼúltima vet - un matí, reberen una comunicació de la Guàr - llada va ploure i hagueren dʼallotjar-se dins dia Civil, per la qual quedaven detinguts per

340 ordre del governador civil de la província, i se - lia aprofitar el viatge per poder visitar una ger - Dibuix de ʼls indicà que haurien dʼingressar a la presó mana monja que residia a Andorra. El cert fou Paco Mayoral. de Lleida. que, en la visita efectuada a la sumptuosa re - sidència dels Comtes dʼAreny pels “Amigos del Allò fou com una bomba, tot el poble va que - jazz”, la senyora comtessa va demanar al “di - dar-se commocionat per la notícia, ja que es rector-pianista” que interpretés amb el seu resistia a creure el que aquells joves músics magnífic piano una peça predilecta, advertint haguessin dʼanar a presidi. No valgueren les que patia un petit desafinament. La situació era súpliques a les autoritats civils i eclesiàsti - compromesa i difícil; sort que un company del ques locals per evitar la dràstica ordre gover - grup sʼavançà astutament per dir-li a la distin - nativa i tots els esforços foren inútils, ja que al gida senyora que “el nostre director més molt dia següent van quedar allotjats a la presó meticulós i amb un piano desafinat no hi ha provincial. Durant el trajecte pels carrers de la manera de fer-lo tocar, inútil serà tota insistèn - ciutat de Lleida, algú va advertir que entre el cia”. La comtessa, en sentir aquesta argumen - grup dels detinguts hi anava un noiet de 16 tació tan contundent, va abandonar el desig anys –el qui tocava el contrabaix– i digué: “Si dʼescoltar la seva obra predilecta. tan jove comet malifetes, què farà quan sigui gran”. Aquella persona desconeixia el motiu Cloenda vertader de lʼempresonament. Deu dies esti - gueren en aquell centre penitenciari, al cap dels Amics lector, hem arribat a la fi del nostre tre - quals els fou donada la llibertat. ball, a lʼhora de dir adéu, després de caminar junts i embolcallats a lʼentorn dʼunes seqüèn - Piano desafinat cies dʼaquella cruenta revolució que ens va correspondre viure, quan encara no havíem No podia faltar en aquesta mena dʼesdeveni - complert 10 anys. ments la clàssica anècdota. Hem escrit al prin - cipi la relació dels components de lʼorquestra i Des de llavors han passat 70 anys, trepitjant en la mateixa figurava el director-pianista (?) penes, odis, llàgrimes i tristeses inacabables. (amb interrogant”, però, dit senyor no era ni Aquest és el trist, dramàtic i amarg balanç una cosa ni altra, anava de “turista”, ja que vo - dʼuna guerra civil que mai no sʼhavia dʼhaver produït i que mai més caldria que tornés. 341