Romànic tardà a les terres de Estudis sobre Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2013 ISBN 978-84-616-6031-5

Una pica baptismal del segle XIII, a l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Penelles (la ), possiblement vinculada als Templers

Per Francesc AMORÓS i GONELL Centre d’Estudis Històrics Internacionals Universitat de Barcelona

Pàgina anterior: Francesc Amorós durant la XLII Jornada de Treball, a Vilagrassa, 2011 (fot. Josep Sanahuja). Actes de la Jornada de Treball XLII

Context geogràfi c del lloc de Penelles

El terme de Penelles està adscrit a la comarca administrativa de la Noguera. Geogràfi cament es troba situat al límit oriental de la Plana d’Urgell entre el sud del riu Sió i el nord del riu Corb. El poble és equidistant en 15 km entre i Tàrrega. El seu districte municipal, de formes molt irregulars, ocupa l’extrem est de la comarca de la Noguera i s’endinsa per entre les comarques de l’Urgell i el Pla d’Urgell. Gràcies a les lleis que van desamortitzar les propietats senyorials i eclesiàstiques promogudes per governs liberals, el petit terme rural, conegut des del segle XI com “castell de Les Penelles de Butsènic”, antiga dependència de la comanda templera-hospitalera de al segle XII, va eixamplar considerablement els seus límits territorials per transformar-se en l’actual municipi, que amb 25’5 km2 supera en extensió, no en habitants, bona part dels pobles circumveïns. Llavors durant la primera meitat del segle XIX se li van agregar formant un únic districte administratiu els antics termes rurals de la Torre de n’Heral (o Torreneral, que comprèn el Castell del Remei amb Torre del Bisbe, antigament de la canònica de Solsona, i la Torre dels Frares (possessió del monestir de Poblet), Ballestar o Bellestar, que fi ns llavors pertanyia a la baronia de (avui dia caserius de la Granja Sant Vicenç Ferrer, Almassor i la Toralla), els Falcons (abans de Poblet i que al segle XIX depenia de ) i la Filella (llavors de Poblet i ara de Bellcaire). Per aquesta raó avui dia afronta amb els termes municipals de , Castellserà, la Fuliola, Ivars d’Urgell, Vallverd, , Bellcaire d’Urgell i Bellmunt d’Urgell.

Aclariment fi lològic Aquest topònim genèric signifi cant “conjunt de roques o penyes petites” deriva del mot antic pena, que al seu torn prové del nom comú llatí PINNA (=roca, penyal), el diminutiu del qual PINNELLA en la seva forma plural donarà lloc al nostre terme geogràfi c. També a l’alta edat mitjana es va aplicar a certes elevacions del terreny o llocs defensius naturals no edifi cats, oposat en principi als de castell o fortalesa. Això explicaria que el topònim “les penelles” ja existia abans de la fundació de la població (1084). Coexistirien les “penelles de Butcènic” i les “penelles d’Algazet”, no lluny unes de les altres. Per tant, el nom “penelles” sembla mossàrab o almenys un mot del llatí vulgar, utilitzat pels parlants mossàrabs amb el signifi cat de “penyes” o “roques” defensives. Se sap que comunitats mossàrabs vivien als vessants del Montsec i altres indrets de la comarca de la Noguera (Francesc AMORÓS I GONELL: Notes i aclariments al topònim “penelles”. Revista “Occidens”, 1 (=Homenatge a J. Lladonosa). Centre d’Estudis del Baix Segre, 1985, pp. 139-140; id. Història de Les Penelles, 1084-1984. Diputació de Lleida, 1984, p. 29).

497 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT

Context històric de les Penelles als segles XI-XIII

Per contextualitzar algunes peces escultòriques objecte de consideració i donar a aquestes el seu just valor dins el patrimoni artístic i històric català, hem de recórrer al seu passat històric. L’autor d’aquest treball ja ho havia fet en altres ocasions amb tres monografi es independents: Història de Les Penelles, 1084- 1984 (publicada el 1984 amb motiu de la celebració dels nou-cents anys de la seva fundació), la Font de Penelles de 1896: les transformacions del municipi entre 1880 i 1923 (en commemoració de la seva construcció el 1896), i Penelles i la parròquia de Sant Joan Baptista: nou segles d’història (publicada el 2004 en celebrar-se el primer centenari de la segregació de la parròquia de Penelles de l’església parroquial de Santa Maria Magdalena de Castellserà, a la qual havia estat annexionada des de l’edat mitjana).

El nucli poblat antic de les Penelles va ser erigit de nova planta a l’entorn d’un castell a la segona meitat del segle XI, durant el procés de reconquesta als musulmans i repoblació cristiana de la plana d’Urgell. Aquesta tasca colonitzadora va ser portada a terme pel comte Ermengol IV d’Urgell a la vall del Sió, el Mascançà (Pla d’Urgell) i entorns de la serra d’Almenara. El document que ho ofi cialitza és la coneguda “carta de poblament” de Penelles, datada el 6 de març de 1084, per la qual s’estableix que el senyor feudal de Butsènit d’Urgell, el destacat noble urgellenc Ramon Gombau (o Gombal) de Ribelles, havia rebut del comte Ermengol IV d’Urgell l’encàrrec de repoblar el lloc de “les Penelles” recentment conquerit als musulmans, tasca que va ser encomanada als veïns habitants de Butsènit d’Urgell. És per això que en un primer moment eren conegudes textualment com “les Penelles de Butsènic” (sic), per distingir-lo d’altres nuclis poblacionals homònims que tenien el mateix topònim mossàrab genèric1. Estableix que els nous pobladors cristians acceptin l’encàrrec del comte d’Urgell d’aixecar en aquest indret els murs de la nova població, mentre que el senyor feudal jurisdiccional, Ramon Gombau de Ribelles, hi construiria el castell.Des d’aquest moment en tota la documentació conservada es parla del “kastrum de ipsis Pennelles”, “castell de les Penelles”. El lloc era ben adequat per bastir-hi una petita fortifi cació i un nucli poblacional on es poguessin refugiar els nous residents penellencs. L’indret disposava de dues basses naturals d’aigua potable i un conjunt de roques o penyes que constituirien la base del castell, a redós del qual s’aixecarien les primeres cases, potser també una esglesiola o capella castral annexa amb el corresponent fossar eclesiàstic. D’aquesta torre medieval del segle XI potser se n’ha preservat alguna resta. L’autor creu que sí, per unes gruixudes parets aparegudes recentment en una casa situada a l’antic carrer del Castell, a tocar del Portalet nord. Carta de poblament de 6 de març de 1084

“Heu de saber que nosaltres, Ramon Gombal (o Gombau) de Ribelles i la meva muller Sicard, que havíem rebut del comte d’Urgell Ermengol (IV) el terme de Les Penelles en plena possessió i amb lliure disposició, lliurem aquesta propietat al

498 Actes de la Jornada de Treball XLII castell de Butsènit. Vosaltres habitants de Butsènit fareu els fossats i els murs de la vila, i nosaltres, els senyors, tota l’obra del castell”.1 El comte Ermengol IV d’Urgell, dit el de Gerb –perquè hi trobà la mort lluitant contra els moros– portà la línia fronterera del comtat d’Urgell amb l’Islam fi ns a i Barbens. A partir de 1078 ocuparia també la ribera del Sió fi ns a la serra d’Almenara i amb els anys posteriors progressaria en direcció sud i sud-oest de la plana d’Urgell. Donacions del castell i terme de les Penelles a l’orde del temple

Transcorreguts cent anys des de la fundació, el 1186 Guillem de Meià, llavors senyor de les Penelles, féu la donació del castell i terme a l’orde del Temple, posant-lo sota la jurisdicció del comanador templer de Barbens. El seu exemple va ser seguit per altres cavallers urgellesos que havien adquirit propietats al terme del castell de les Penelles. Així amb el beneplàcit d’Ermengol VIII, l’any següent (1187) Berenguer d’Alentorn i la seva muller Na Sança, conjuntament amb els seus dos fi lls, Guillem i “Arnau” –afegint a aquest darrer nom l’expressió en un perfecte català ”si pod parlar”– cedien a l’orde del Temple (“ad Milicie Templi Salomonis”) tots els seus drets que posseïen al castell de les Penelles. Posen com a condició que ell, Berenguer, fos admès com a cavaller de la milícia del Temple. Pocs anys després, vers el 1195, Arnau de les Avellanes també donava a l’orde del Temple tot el que posseïa al terme del castell de les Penelles2. La donació va ser feta a Gilbert Erall, preceptor de Gardeny i a Pere Adalbert, preceptor de Barbens”.3 Dues dècades abans (1164) el castell de Barbens havia estat cedit a perpetuïtat a l’Orde del Temple per Gombau de Ribelles. Ell i la seva esposa Marquesa donaven tots els drets que tenien a l’expressat terme urgellenc. Dos anys després, el 15 de desembre de 1166, Ramon de Butsènit feia donació del seu alou que posseïa a Barbens al mateix orde religiosomilitar.4 Amb la traumàtica supressió de l’Orde del Temple (1312) les seves possessions i béns van passar (1317) a l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que des de mitjan segle XVI serà conegut també com Orde de Malta. Amb els successius decrets de desamortització dels béns eclesiàstics el segle XIX, l’orde hospitaler quedaria extingit com a entitat de dret públic i jurisdiccional, i totes les seves propietats serien venudes a l’encant públic. D’aquelles reculades èpoques històriques, Penelles n’ha salvaguardat unes precioses relíquies de pedra, ara objecte d’estudi. Però del vell castell templer hospitaler només n’ha romàs un pati rocós corresponent a la torre de defensa –en peu parcialment al segle XVII– i el nom d’un carrer fi ns al segle XIX conegut com “carrer del Castell”, avui dia ofi cialitzat com “carrer de Dalt” amb el corresponent portalet que dóna accés al carrer Gran i pel nord toca al “carrer de les Roques”. UN EXEMPLE DEL PATRIMONI ARTÍSTIC DE LES PENELLES RELACIONAT AMB 1. Francesc AMORÓS I GONELL: Història de Les Penelles, 32-33 2. Francesc AMOROS I GONELL: Història les Penelles 41-42 3. Josep M.GASSET I SALAFRANCA: La Comanda Templera de Barbens, 1164-1193, p.122 4. Josep M. GASSET I SALAFRANCA: La Comanda Templera de... 111; 113; 288-291

499 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT

ELS ORDES MILITARS TEMPLER I HOSPITALER Durant uns cent-trenta anys, Penelles va ser un feu dels Templers, i els cinc-cents que li seguiren, dels Hospitalers. La vinculació administrativa del poble i habitants de Penelles amb Barbens d’Urgell, cap de la comanda templera hospitalera, es va mantenir intacta al llarg de gairebé sis-cents cinquanta anys. Això explicaria que a l’església parroquial de Penelles (bisbat d’Urgell), dedicada a la Degollació de Sant Joan Baptista, patró de l’orde Hospitaler, s’hagi conservat en ús una antiga pica baptismal d’immersió, la qual porta gravat un escut heràldic sobresortint en relleu amb una creu incisa, que segons tots els indicis estaria vinculada a l’Orde del Temple, i també que en el seu terme municipal hi hagi encara plantades in situ almenys tres antigues fi tes hospitaleres, marcant la separació de Penelles de les poblacions veïnes subjectes a una altra senyoria feudal, i que sortosament han arribat intactes dempeus fi ns avui dia (2013). Sabem que l’edifi ci de l’actual església “vella” és d’època posterior al segle XV, no així els grans carreus dels sòcols laterals on s’assenta, desgastats per la humitat, que semblen molt més antics.. No hi ha indicis de cap capella romànica anterior, contemporània a l’edifi cació del castell, erigit al darrer terç del segle XI. Qui sap castell i església si van ser destruïts conjuntament amb motiu de les greus represàlies dutes a terme per les tropes del rei Joan II (1462-1463) llavors en guerra contra les poblacions revoltades a favor de la . De la banda contrària al rei hi havia aquelles que depenien de l’Orde Hospitaler com les Penelles.

Una pica baptismal amb un indubtable escut heràldic templer

Es tracta d’una gran pica baptismal destinada al bateig per immersió. Excepcionalment du gravada incisa la creu patent templera de quatre braços amb els quatre extrems més oberts, clarament diferenciada de la Creu de l’Hospital de Sant Joan Baptista (braços iguals rectangulars) i de la de l’Orde de Malta, la de vuit puntes. Aquesta notable peça esculpida es troba emplaçada a l’interior d’una capelleta lateral dins el nou temple parroquial de Sant Joan Baptista de Penelles. La seva singularitat i raresa la fa un exemplar únic, amb un especial valor heràldic, artístic i simbòlic. Evidentment seria

500 Actes de la Jornada de Treball XLII

Possible pica baptismal d’època del Temple a Penelles. anterior a la donació que l’emperador Carles V féu de l’illa de Malta a l’orde hospitaler, a mitjan segle XVI, després que els hospitalers fossin expulsats pels turcs de l’illa grega de Rodes. La pregunta clau que ens hem de fer és: d’on procedeix? Potser prové d’algun Gran Mestre o comanador templers de fi nals del segle XIII? L’altra possibilitat més improbable és que provingués d’alguna església cristiana de l’Orient llatí (Jerusalem, Xipre o Rodes) i que el donant fos un Gran Prior hospitaler català per embellir l’església del seu patró Sant Joan Baptista a Penelles. Però llavors la creu incisa seria la santjoanista de braços rectes. La pica era in situ el 1515, molt abans que l’Orde s’establís a l’illa de Malta: la creu maltesa és de vuit puntes.

DESCRIPCIÓ: Està cisellada en un gran bloc de pedra quarsosa de gra molt fi opac, de gran duresa, tacte rugós i de color rogenc fosc, que no sembla del país. No és marbre ni granit comuns. Té forma de copa semiesfèrica amb parets verticals, llises sense fust, i recolza directament al terra damunt una petita base d’època moderna. Segons G.Bilbao5 les piques baptismals antigues eren de mida considerable, amb les parets verticals recolzades al sòl, de vegades damunt una base. Com que eren per practicar baptismes per immersió en l’aigua sagrada, l’infant a batejar era introduït dins la pica baptismal, mentre el sacerdot recitava la fórmula. Aquest va ser el ritu de bateig més estès durant l’edat mitjana, i només a partir del segle XIV es va generalitzar l’actual ritu sacramental d’infusió, vessant aigua al cap del neòfi t, per tant no es requerien piques de grans dimensions. 5. Garbiñe BILBAO: Simbolismo e iconografía bautismal, 23

501 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT

Quant a la seva ubicació, a l’interior dels antics temples cristians, el baptisteri se situava al nord-oest de la nau6 entrant per la porta a l’esquerra. Com que l’orientació geogràfi ca de la capçalera del vell temple de Penelles –contràriament a la regla (est-oest)– és de nord a sud, resulta que el baptisteri primitiu es deuria trobar emplaçat reglamentàriament al N-O, però a la part del davant a la banda de l’Evangeli. El 1778 el bisbe Josep Boltas ordenà que “les fonts baptismals” fossin traslladades enrere dins la capelleta anomenada del “Sant Crist” a la part situada al sud-oest del mateix costat de l’Evangeli, i per tant seria també a l’esquerra per la porta d’entrada. Féu-la tancar-la amb pany i clau, i la imatge del Sant Crist, avui desapareguda, anà a ocupar una altra capella a l’altre costat del temple.7 En el temple parroquial nou, orientat a N-S, la capella del baptisteri està situada al S-E, entrant a la dreta.

MIDES: Alçada exterior: 55 cm; interior: 45 cm; diàmetre exterior: 88 cm; gruix: 8 cm. El repicat de les parets interiors sembla més “modern” que el de l’exterior, l’original, amb incisions o raspats verticals. ICONOGRAFIA: decorada amb un motiu simplement profà, un escut en relleu quadrilong ogival o apuntat decorat amb la càrrega heràldica d’una creu patent que sobresurt en relleu en una de les parets exteriors de la pica. Mesura 30 cm d’alt per 25 cm d’amplada en la part superior. La creu patent gravada en el quarter mitjà inferior de l’escut mesura uns 12 cm tant verticalment com horitzontalment. Els extrems dels quatre braços, lleugerament còncaus, fan 6 cm, mentre que a la intersecció central tot just arriben als 2 cm. Aquest tipus d’escuts heràldics ogivals apuntats, segons Armand de Fluvià8 “s’imposaren a les darreries del segle XIII”, per tant en plena època dels Templers. És exactament igual que la que està esculpida en un capitell procedent del castell templer de Corbera d’Ebre.9 Per tant, aquesta pica baptismal seria contemporània als templers i més antiga que el retaule de pedra que es troba en la mateixa església de Penelles. Un petit rectangle horitzontal tallat damunt el braç central de la creu templera sembla posterior i deu correspondre a l’encaix d’una antiga tanca que subjectava la tapa de fusta protectora, complint una normativa imposada pel bisbat d’Urgell a fi nals del segle XVIII. Encara s’hi observa una incrustació de ferro rovellat que deu ser resta de l’anclatge posat el 1778, quan el bisbe de la Seu d’Urgell va manar que fos tancada amb pany i reixa. La tapa de fusta envernissada actual sembla molt posterior.10 INTERPRETACIÓ: El fet que la creu patent estigui incisa dins un escut heràldic fa pensar que el seu possible origen va ser una donació d’algun Mestre provincial, preceptor o comanador de Barbens amb motiu de la consagració del temple 6. Asunción DOMEÑO MARTÍNEZ DE MORENTIN: Pilas bautismales medievales en Navarra: tipos, formas y símbolos, 32-34 7. Francesc AMORÓS, Penelles i la parroquia de Sant Joan Baptista, 68 8. Armand de FLUVIÀ I ESCORÇA: Manual d’heràldica i tècnica del blasó. 43 9. Josep .M. SANS I TRAVÉ: Els templers catalans. De la rosa a la creu, 235 10. Francesc AMORÓS: Penelles i la parròquia, 68; id. Història de Les Penelles, p.68

502 Actes de la Jornada de Treball XLII

Pica baptismal amb l’escut heràldic que porta incisa la creu patent de l’orde del Temple. Actual- ment està en una capelleta a l’interior del nou temple parroquial de sant Joan Baptista de Penelles davant el retaule de pedra.

503 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT

Retaule de pedra en forma de díptic d’estil gòtic amb dues representacions escèniques. Hi ha vuit fi gures. A la capçalera presen- ta l’escena del Calvari amb Jesús cruci- fi cat (es veu la mà clavada) acompanyat de Maria la seva mare i de l’apòstol Joan, molt malmesos, damunt la peanya. La part central l’ocupa el titular, la Mare de Déu, encara que hi ha dubtes sobre la seva atri- bució, assistida per dos àngels que li soste- nen mantell i corona, i per dos personatges masculins agenollats a banda i banda. Per la indumentària es podrien datar als segles XV-XVI. Presenta alguna zona inacabada. No guarda les proporcions geomètriques.

parroquial de la població, encara que el vicari i l’església de Penelles estaven vinculats directament al bisbe d’Urgell a través del rector de Castellserà, i no a aquella autoritat religiosomilitar. Des d’època moderna el sant titular de la parròquia és Sant Joan Baptista màrtir, patró de l’orde de l’Hospital de Jerusalem.

Les piques de batejar d’època medieval normalment van decorades a l’exterior de la copa amb motius profans: vegetals, humans, zoomòrfi cs, geomètrics i arquitectònics. Els temes cavallerescos11 correspondrien al segle XIII. Efectivament a la pica baptismal de Penelles la superfície externa és totalment llisa, amb un repicat a base de fi nes estries, i com a única decoració, exhibeix un motiu cavalleresc en forma d’escut heràldic amb la creu patent templera gravada. Les fonts baptismals de Penelles són esmentades el 1515 pel visitador diocesà amb aquestes paraules: “Trobà una pica de les fonts, en què stà la aygua del batejar, de pedra ab son cobertor e tovalles de dites fons”, sense detallar res més (v. F. AMORÓS: Penelles i la parròquia de S. Joan Baptista, p.59).

Des del segle XIV s’havia generalitzat el bateig per infusió, que es va anar imposant als segles XV i XVI. És des de llavors que les piques de batejar, més petites, es van posar elevades sobre una columna o fust. En conseqüència, aquesta pica baptismal, com que se sustenta directament sobre el terra, seria de les primeres (segles XIII-XIV), d’abans que s’obligués al bateig per infusió.

FONTS ARXIVÍSTIQUES CITADES ARXIU DE LA CORONA D’ARAGÓ (A.C.A,): Gran Priorat de Catalunya de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem (S.J.J.), Secció 2, Armari 27, vol.13, fols. 179 i ss. ACA, SJJ: Gran Priorat de Catalunya, Secció 2, Armari 39, lligall 1 (2): “Cartes del Gran Prior Manuel de Montoliu”.

11. Garbiñe BILBAO: Simbolismo e iconografía medieval, 25; 80

504