DOCSLIB.ORG

Llibre Vilagrassa Ok.Indd

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Llibre Vilagrassa Ok.Indd Romànic tardà a les terres de Lleida Estudis sobre Vilagrassa Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2013 ISBN 978-84-616-6031-5 Una pica baptismal del segle XIII, a l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Penelles (la Noguera), possiblement vinculada als Templers Per Francesc AMORÓS i GONELL Centre d’Estudis Històrics Internacionals Universitat de Barcelona Pàgina anterior: Francesc Amorós durant la XLII Jornada de Treball, a Vilagrassa, 2011 (fot. Josep Sanahuja). Actes de la Jornada de Treball XLII Context geogràfi c del lloc de Penelles El terme de Penelles està adscrit a la comarca administrativa de la Noguera. Geogràfi cament es troba situat al límit oriental de la Plana d’Urgell entre el sud del riu Sió i el nord del riu Corb. El poble és equidistant en 15 km entre Balaguer i Tàrrega. El seu districte municipal, de formes molt irregulars, ocupa l’extrem est de la comarca de la Noguera i s’endinsa per entre les comarques de l’Urgell i el Pla d’Urgell. Gràcies a les lleis que van desamortitzar les propietats senyorials i eclesiàstiques promogudes per governs liberals, el petit terme rural, conegut des del segle XI com “castell de Les Penelles de Butsènic”, antiga dependència de la comanda templera-hospitalera de Barbens al segle XII, va eixamplar considerablement els seus límits territorials per transformar-se en l’actual municipi, que amb 25’5 km2 supera en extensió, no en habitants, bona part dels pobles circumveïns. Llavors durant la primera meitat del segle XIX se li van agregar formant un únic districte administratiu els antics termes rurals de la Torre de n’Heral (o Torreneral, que comprèn el Castell del Remei amb Torre del Bisbe, antigament de la canònica de Solsona, i la Torre dels Frares (possessió del monestir de Poblet), Ballestar o Bellestar, que fi ns llavors pertanyia a la baronia de Bellpuig (avui dia caserius de la Granja Sant Vicenç Ferrer, Almassor i la Toralla), els Falcons (abans de Poblet i que al segle XIX depenia de la Fuliola) i la Filella (llavors de Poblet i ara de Bellcaire). Per aquesta raó avui dia afronta amb els termes municipals de Montgai, Castellserà, la Fuliola, Ivars d’Urgell, Vallverd, Linyola, Bellcaire d’Urgell i Bellmunt d’Urgell. Aclariment fi lològic Aquest topònim genèric signifi cant “conjunt de roques o penyes petites” deriva del mot antic pena, que al seu torn prové del nom comú llatí PINNA (=roca, penyal), el diminutiu del qual PINNELLA en la seva forma plural donarà lloc al nostre terme geogràfi c. També a l’alta edat mitjana es va aplicar a certes elevacions del terreny o llocs defensius naturals no edifi cats, oposat en principi als de castell o fortalesa. Això explicaria que el topònim “les penelles” ja existia abans de la fundació de la població (1084). Coexistirien les “penelles de Butcènic” i les “penelles d’Algazet”, no lluny unes de les altres. Per tant, el nom “penelles” sembla mossàrab o almenys un mot del llatí vulgar, utilitzat pels parlants mossàrabs amb el signifi cat de “penyes” o “roques” defensives. Se sap que comunitats mossàrabs vivien als vessants del Montsec i altres indrets de la comarca de la Noguera (Francesc AMORÓS I GONELL: Notes i aclariments al topònim “penelles”. Revista “Occidens”, 1 (=Homenatge a J. Lladonosa). Centre d’Estudis del Baix Segre, 1985, pp. 139-140; id. Història de Les Penelles, 1084-1984. Diputació de Lleida, 1984, p. 29). 497 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT Context històric de les Penelles als segles XI-XIII Per contextualitzar algunes peces escultòriques objecte de consideració i donar a aquestes el seu just valor dins el patrimoni artístic i històric català, hem de recórrer al seu passat històric. L’autor d’aquest treball ja ho havia fet en altres ocasions amb tres monografi es independents: Història de Les Penelles, 1084- 1984 (publicada el 1984 amb motiu de la celebració dels nou-cents anys de la seva fundació), la Font de Penelles de 1896: les transformacions del municipi entre 1880 i 1923 (en commemoració de la seva construcció el 1896), i Penelles i la parròquia de Sant Joan Baptista: nou segles d’història (publicada el 2004 en celebrar-se el primer centenari de la segregació de la parròquia de Penelles de l’església parroquial de Santa Maria Magdalena de Castellserà, a la qual havia estat annexionada des de l’edat mitjana). El nucli poblat antic de les Penelles va ser erigit de nova planta a l’entorn d’un castell a la segona meitat del segle XI, durant el procés de reconquesta als musulmans i repoblació cristiana de la plana d’Urgell. Aquesta tasca colonitzadora va ser portada a terme pel comte Ermengol IV d’Urgell a la vall del Sió, el Mascançà (Pla d’Urgell) i entorns de la serra d’Almenara. El document que ho ofi cialitza és la coneguda “carta de poblament” de Penelles, datada el 6 de març de 1084, per la qual s’estableix que el senyor feudal de Butsènit d’Urgell, el destacat noble urgellenc Ramon Gombau (o Gombal) de Ribelles, havia rebut del comte Ermengol IV d’Urgell l’encàrrec de repoblar el lloc de “les Penelles” recentment conquerit als musulmans, tasca que va ser encomanada als veïns habitants de Butsènit d’Urgell. És per això que en un primer moment eren conegudes textualment com “les Penelles de Butsènic” (sic), per distingir-lo d’altres nuclis poblacionals homònims que tenien el mateix topònim mossàrab genèric1. Estableix que els nous pobladors cristians acceptin l’encàrrec del comte d’Urgell d’aixecar en aquest indret els murs de la nova població, mentre que el senyor feudal jurisdiccional, Ramon Gombau de Ribelles, hi construiria el castell.Des d’aquest moment en tota la documentació conservada es parla del “kastrum de ipsis Pennelles”, “castell de les Penelles”. El lloc era ben adequat per bastir-hi una petita fortifi cació i un nucli poblacional on es poguessin refugiar els nous residents penellencs. L’indret disposava de dues basses naturals d’aigua potable i un conjunt de roques o penyes que constituirien la base del castell, a redós del qual s’aixecarien les primeres cases, potser també una esglesiola o capella castral annexa amb el corresponent fossar eclesiàstic. D’aquesta torre medieval del segle XI potser se n’ha preservat alguna resta. L’autor creu que sí, per unes gruixudes parets aparegudes recentment en una casa situada a l’antic carrer del Castell, a tocar del Portalet nord. Carta de poblament de 6 de març de 1084 “Heu de saber que nosaltres, Ramon Gombal (o Gombau) de Ribelles i la meva muller Sicard, que havíem rebut del comte d’Urgell Ermengol (IV) el terme de Les Penelles en plena possessió i amb lliure disposició, lliurem aquesta propietat al 498 Actes de la Jornada de Treball XLII castell de Butsènit. Vosaltres habitants de Butsènit fareu els fossats i els murs de la vila, i nosaltres, els senyors, tota l’obra del castell”.1 El comte Ermengol IV d’Urgell, dit el de Gerb –perquè hi trobà la mort lluitant contra els moros– portà la línia fronterera del comtat d’Urgell amb l’Islam fi ns a Agramunt i Barbens. A partir de 1078 ocuparia també la ribera del Sió fi ns a la serra d’Almenara i amb els anys posteriors progressaria en direcció sud i sud-oest de la plana d’Urgell. Donacions del castell i terme de les Penelles a l’orde del temple Transcorreguts cent anys des de la fundació, el 1186 Guillem de Meià, llavors senyor de les Penelles, féu la donació del castell i terme a l’orde del Temple, posant-lo sota la jurisdicció del comanador templer de Barbens. El seu exemple va ser seguit per altres cavallers urgellesos que havien adquirit propietats al terme del castell de les Penelles. Així amb el beneplàcit d’Ermengol VIII, l’any següent (1187) Berenguer d’Alentorn i la seva muller Na Sança, conjuntament amb els seus dos fi lls, Guillem i “Arnau” –afegint a aquest darrer nom l’expressió en un perfecte català ”si pod parlar”– cedien a l’orde del Temple (“ad Milicie Templi Salomonis”) tots els seus drets que posseïen al castell de les Penelles. Posen com a condició que ell, Berenguer, fos admès com a cavaller de la milícia del Temple. Pocs anys després, vers el 1195, Arnau de les Avellanes també donava a l’orde del Temple tot el que posseïa al terme del castell de les Penelles2. La donació va ser feta a Gilbert Erall, preceptor de Gardeny i a Pere Adalbert, preceptor de Barbens”.3 Dues dècades abans (1164) el castell de Barbens havia estat cedit a perpetuïtat a l’Orde del Temple per Gombau de Ribelles. Ell i la seva esposa Marquesa donaven tots els drets que tenien a l’expressat terme urgellenc. Dos anys després, el 15 de desembre de 1166, Ramon de Butsènit feia donació del seu alou que posseïa a Barbens al mateix orde religiosomilitar.4 Amb la traumàtica supressió de l’Orde del Temple (1312) les seves possessions i béns van passar (1317) a l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que des de mitjan segle XVI serà conegut també com Orde de Malta. Amb els successius decrets de desamortització dels béns eclesiàstics el segle XIX, l’orde hospitaler quedaria extingit com a entitat de dret públic i jurisdiccional, i totes les seves propietats serien venudes a l’encant públic. D’aquelles reculades èpoques històriques, Penelles n’ha salvaguardat unes precioses relíquies de pedra, ara objecte d’estudi. Però del vell castell templer hospitaler només n’ha romàs un pati rocós corresponent a la torre de defensa –en peu parcialment al segle XVII– i el nom d’un carrer fi ns al segle XIX conegut com “carrer del Castell”, avui dia ofi cialitzat com “carrer de Dalt” amb el corresponent portalet que dóna accés al carrer Gran i pel nord toca al “carrer de les Roques”.
Load more

Recommended publications
  • El Naixement De La Comarca Del Pla D'urgell
    Anuari 2 · 2011 · Pàgines 9-27 El naixement de la comarca del Pla d’Urgell Francesc Foguet i Boreu Universitat Autònoma de Barcelona Al meu pare, in memoriam Un dels llocs comuns dels qui tenien suspicàcies envers la creació del Pla d’Urgell era la idea que es tractava d’una comarca “inventada”. Certament, la seva reivindicació té punts de contacte amb la “tradició inventada” descrita per Eric Hobsbawm (2002: 7), en virtut de la qual les tradicions que semblen o recla- men patents d’antiguitat són –sovint– bastant recents en l’origen i, de vegades, inventades. Legitimada en el passat històric i en la voluntat popular, la nova comarca establiria –i simbolitzaria– la cohesió social i la pertinença a un grup que compartia un espai geogràfic –la plana– i una singularitat sociològica –derivada de l’impacte econòmic del canal d’Urgell– ben delimitats. Malgrat això, el fet que la comarca passés de ser reclamada activament a partir de les acaballes dels anys setanta a aconseguir l’aprovació del Parlament de Catalunya el 1988 fou el resultat d’un procés complex que –com veurem en aquest paper– no admet simplificacions, perquè són moltes les variables que cal ponderar. El Pla d’Urgell no va ser, en tot cas, una comarca nascuda ex novo. De la condició d’“imaginada” pels escriptors al reconeixement jurídic pels par- lamentaris, tot passant per la vindicació, el debat i l’acció política, s’escolen gairebé dues dècades decisives per a la història democràtica del país i, més concretament, de l’antiga terra del Mascançà. UNA COMARCA IMAGINADA En les seves Proses de Ponent, l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú (1970: 31-46) advertia de les dues possibilitats que hi havia a l’hora d’escriure sobre el “galimaties” de l’Urgell: o fiar-se dels límits que les divi- sions comarcals havien establert, o escoltar-se la gent del país.
    [Show full text]
  • Documentació De L'arxiu De Poblet Relacionada Amb El
    1 DOCUMENTACIÓ DE L’ARXIU DE POBLET RELACIONADA AMB EL SOLERÀS (1) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, JUSTÍCIA I TERRA La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI II) de Cossetània Edicions, juliol 2003 (2) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, POBLET, SENYOR FEUDAL La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI III) de Cossetània Edicions, gener 2007 (En ordre cronològic) (1) Pàg. 933 Calaix 36 Extracte- resum: El 1180 , Guillem de Cervera i Bernat de Montpaó donaren a Bernat de Montpalau i a Berenguer de Lima tota la Vallcansada segons baixen les aigües per totes parts... Ho feren perquè es poblés, amb les terres, aigües, molins, boscos, llenyes, muntanyes, valls, plans, pastures i tot el que pertany a l’ús de l’home, amb la obligació de donar a Déu i a l’Església delme i primícia. El 1209 , el fill de Bernat de Montpalau ven a Domènec Traper i Pere Vidal, ardiaca de Tarassona, una parellada d’alou en l’indret dit Vallcansada, pel preu de 100 sous jaquesos. D’una part afrontava amb el Soleràs . El 1219 , Bernat ven a Pere Vidal la mateixa vall de Vallcansada, llindant amb el terme de Soleràs , ... Recull: Manel Marsan Segú. Octubre 2009 2 1224 Veure l’any 1744 (1) Pàgina 932 Calaix 36 Extracte- resum: El 1254 , en temps de l’abat Arnau de Prèixens, el monestir comprà a Pere Vidal, ardiaca de Ribagorça, en aquell moment propietari d’uns honors a Riudeset i en la vall dita Baladrosa (que comprenia cases, vinyes, molins, alous, erms i poblats), cert honor situat al terme de Castelldans, en la part anomenada Baladrosa, juntament amb una vall dita Vallcansada, a més d’uns altres honors a Juncosa i Valljuncosa, a Riudeset, i a la vall de Baladrosa, amb vinyes, molins, alous, erms i poblats.
    [Show full text]
  • Consorci Grup D'acció Local Noguera – Segrià Nord
    Rialb reservoir and biking (Lluís Vidal) Consorci Grup d’Acció Local Noguera – Segrià Nord Noguera: Àger, Albesa, Algerri, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, les Avellanes i Santa Area: 2 Linya, Balaguer, la Baronia de Rialb, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Cabanabona, 1.967,10 km Camarasa, Castelló de Farfanya, Cubells, Foradada, Ivars de Noguera, Menàrguens, Montgai, Oliola, Os de Balaguer, Penelles, Ponts, Preixens, la Sentiu de Sió, Térmens, Population: Tiurana, Torrelameu, Vallfogona de Balaguer, Vilanova de l’Aguda and Vilanova de Meià. 52.863 inhabitants Segrià: Alfarràs, Alguaire, Almenar, Corbins, la Portella and Vilanova de la Barca. Population density: 26,87 inhab./km2 Number of municipalities: 36 municipalities Territory Contact details Consorci Grup d’Acció Local Noguera - Segrià Nord works in Noguera and in six municipalities of the North of Segrià region. This territorial area is divided into two very different parts in Office landscape terms: the North part, with Montsec range close to Pre-Pyrenees, and the plains in the South, occupied by cultivation land, horticulture and non-irrigated land, among which Noguera Regional Council fruits trees and cereals stand out. Pg. Àngel Guimerà, 28-30 The most important economic industries are the agrarian, in expansion thanks to the irri- 25600 Balaguer gated-land facilities; and the tourist, which has a lot of possibilities, especially those related Phone (+34) 973 44 89 33 to the natural and landscape heritage in Montsec and its sky, which has been certified as a “Starlight Reserve”. www.noguerasegrianord.cat [email protected] The territory also has the distinctive feature that it is bordering with the capital of the de- C facebook.com/ partment and its influential area; so it is very close to important communication ways, such as Consorci-GAL-Noguera-Segrià-Nord high-speed train railway station Lleida –Pirineus and Alguaire airport.
    [Show full text]
  • Penelles Celebra Un Festival Per Pintar Les Seves Parets Penelles Celebra
    ENTREVISTA Josep Casadevall: “Els drets humans no es poden donar mai per adquirits” MÚSICA Onada de cancel·lacions de festivals i concerts per culpa del coronavirus ECONOMIA La rebaixa del preu del petroli no arriba en la mateixa proporció als consumidors Divendres, 13 de març de 2020 ELEL POBLEPOBLE DELSDELS MURALSMURALS PenellesPenelles celebracelebra unun festivalfestival perper pintarpintar lesles sevesseves paretsparets SANTI IGLESIAS 2 EL9MAGAZINDivendres, 13 de març de 2020 ENTREVISTA JOSEP CASADEVALL “La tendència de l’Estat és el poder i el poder porta més poder i finalment el poder absolut” Text: Vicenç Bigas tants. Hi tenia a la meva sala el rus, amb 300 mili- Fill d’un rellotger, el jutge Fotografia: Albert Llimós ons, però també li he de dir que la meva excol·lega de Mònaco va presidir una sala també. I el de Josep Casadevall (Girona, Vostè considera que el poder dels estats a vegades Luxemburg també. Un cop estem allà... Pensi que pot representar un risc per als seus ciutadans. totes aquestes eleccions són internes entre els 47. 1946) viu des dels 11 anys El Conveni Europeu de Drets Humans i el Tri- Jo em vaig presentar a l’elecció de president, la bunal d’Estrasburg intenten protegir l’individu vaig perdre per dos vots i vaig quedar vicepresi- a Andorra, país que va contra la força del poder de l’Estat. Per tant, la res- dent. posta posada en sentit contrari seria sí. Quines són les funcions d’aquest tribunal? representar des de 1996 i Això també passa en països petits com Hauríem de començar per una altra punta, pel Andorra, d’on és vostè? Conveni Europeu de Drets Humans, 1950.
    [Show full text]
  • Inyola. Episodis De La Guerra Civil Espanyola (1936-39)
    URTX L INYOLA. EPISODIS DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-39). VIVÈNCIES I TESTIMONIS PERSONALS Joan Civit Esmatges 319 LINYOLA. EPISODIS DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-39). VIVÈNCIES I TESTIMONIS PERSONALS Joan Abstract Civit Esmatges Cronista de Linyola En este articulo se descriven diversos episodios de la guerra civil española ocurridos en la lo - calidad de Linyola (Lleida) a través de la vivencias personales del autor del texto i de otros tes - timonios orales recogidos por el mismo autor. This article describes various episodes of the Spanish civil war that happened in the village of Linyola (Lleida) through the personal experiences of the author and oral accounts from other pe - ople gathered by the author. Paraules clau Guerra civil, testimonis personals, 1936-1939, Linyola (Lleida). Introducció perquè a casa nostra ens portava aquell ro - tatiu un noi de la Llibreria Dalmases de Mo - “La guerra és la continuació de la política llerussa, amb bicicleta–. Un temps abans, amb altres medis, escrivia, ara fa més de també havia caigut assassinat lʼestudiant fa - 150 anys, el famós tratadista militar Von langista Matías Montero; després moria de Claussewits”. la mateixa manera el tinent de la Guàrdia dʼAssalt Castillo. Amic lector: Aviat els esdeveniments es precipitaren a ve - El present any 2006 es compleix el 70 aniver - locitat de vertigen i el “genet apocalíptic de la sari de lʼinici de la Guerra Civil Espanyola, la guerra” va iniciar el seu galop destructor per qual ensangnà tota la Península, tot postrant- muntanyes, valls, masos, viles i ciutats, sem - la en un caos de terror, dol, misèria i deses - brant al seu pas la destrucció i la mort.
    [Show full text]
  • ARTESA DE SEGRE I COMARCA Inauguren El Nou Casal De Gent Gran
    la FEBRER 2014 Núm.P 374 Preu 2,80alancac PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA Inauguren el nou Casal de Gent Gran L’escola celebra el dia de la Pau Homenatge a Espriu Artesa redueix el pressupost pel 2014 un 9,1 % Inauguren el nou Casal de Gent Gran Entre altres notícies, destaquem en porta- da la inauguració d’un nou Casal per a la gent gran, que ja han canviat vàries vega- la des de local. A les pàgines centrals, però, Palanca parlem del pressupost municipal d’Artesa de PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE, Segre per al 2014. VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER, FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR Fotos: M. Serret, Esc Els Planells i J. Espinal 4 L’AGENDA. METEOROLOGIA 26 CARTES A LA REDACCIÓ Vivències de la vella Artesa. Temps de Guerra 5 EDITORIAL TV3 és la nostra? 27 VIDA SOCIAL 7 NOTICIARI 29 UN RACÓ PER PENSAR I CRÉIXER Inauguració del Casal de Gent Gran On la neu canvia el paisatge Artesa passa sis dies sense senyal de TVC 30 DES DEL MIRADOR DEL MONTSEC 11 BALDOMAR Arnau Mir de Tost, guardià del Montsec MUNICIPIS 32 ESPORTS 12 LA NOGUERA Artesencs a Marrakech. Campionat de veterans de futbol 7. La Cursa de l’oli. Partits del CE Artesa 13 AMPA ESCOLA ELS PLANELLS Donem regna solta a la creativitat! 36 PARTIS POLÍTICS 15 EL CAP INFORMA 37 MEDICINA NATURAL Cal moderar el consum de sal Les sals de Schüssler, història d’un èxit 16 NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA 39 LA PÀGINA DE L’ESCOLA ELS PLANELLS Construïm la Pau 19 REFLEXIONEM La casa dels mil miralls 40 FA 25 ANYS 20 PARLEN LES ENTITATS 42 INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA Campanya de Nadal al comerç.
    [Show full text]
  • Inventari Turístic. LA NOGUERA 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS
    Inventari Turístic. LA NOGUERA 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAI NATURAL Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa NATURA/ESPAI NATURAL Aiguabarreig Segre - Noguera Ribagorçana NATURA/ESPAI NATURAL Plans de Sió NATURA/ESPAI NATURAL Bellmunt-Almenara NATURA/ESPAI NATURAL Serra del Montsec NATURA/ESPAI NATURAL Serra Llarga - Secans de la Noguera NATURA/ESPAI NATURAL Valls del Sió-Llobregós NATURA/ESPAI NATURAL Vessants de la Noguera Ribagorçana NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Mont-rebei NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Terradets NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya del Montsec Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Monteró i camí de la Ribera Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Cristòfol Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Serra de Montclús Àger NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Mont-roig Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Jordi Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Salvador Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Seccans de Montgai Montgai NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Mu Alòs de Balaguer NATURA/AIGUA Embassament de Camarasa NATURA/AIGUA Embassament de Sant Llorenç de Montgai NATURA/AIGUA Embassament de Santa Anna Ivars de Noguera NATURA/AIGUA Rius NATURA/AIGUA Embasssament de Rialb NATURA/AIGUA Riu Segre Camarasa NATURA / AIGUA Pantà de Camarasa, sector Palanca Àger, Vilanova de Meià NATURA / AIGUA Canyissar de la Noguera Ribagorçana Ivars de Noguera NATURA / AIGUA Bassa de la cassa del Manyet Menàrguens NATURA / AIGUA Bassa del
    [Show full text]
  • Llistat Ajuts Concedits
    Import NIF Lloc d'inversió Descripció del projecte DARP FEADER inversió B25478314 Térmens Millora empresa de caldereria amb compra de màquina de tall d'acer per làser 275.000,00 43.106,25 32.518,75 ***7637** Almenar Millores en negoci de catering. 24.650,64 3.161,44 2.384,95 ***5164** Ponts Creació empresa neteges indutrials de granges: compra maquinària 15.890,54 2.037,96 1.537,41 B25520073 Corbins Millores en restaurant: adequació de l'antic molí fariner per visitar i adequació de sala i entrada 44.599,52 6.355,43 4.794,45 ***2772** Vallfogona de Balaguer Millores en empresa de carns i embotits artesans:equip de refrigeració i equipaments 24.731,00 3.876,59 2.924,44 ***2855** Os de Balaguer Millores moli d'oli: compra grup electrògen 17.830,00 2.540,77 1.916,73 B25259755 Artesa de Segre Ampliació molí d'oli: nova sala d'envasat per a oli ecològic i maquinària 11.027,63 1.414,28 1.066,92 ***8410** Castelló de Farfanya Millores molí oli: Cuba per oliases, tolva i taula Inox 17.284,20 2.216,70 1.672,25 ***8447** Balaguer Ampliació de la cafeteria: obres i equipament 35.527,55 4.556,41 3.437,29 B25247313 Montgai Millora taller fabricació de maquinàri agrícola 196.000,00 27.930,00 21.070,00 P7500005I Àger Ampliació aparcament i accessos del Centre d'Observació de l'Univers del Parc Astronòmic Montsec 49.932,48 19.923,06 15.029,68 ***8872** Alfarràs Creació d' espai de coworking 43.021,57 5.517,51 4.162,34 ****2498* Avellanes i Santa Linya Creació nova perruqueria: adequació i equipament de local 71.525,98 10.192,45 7.689,05 B25808098 Vallfogona de Balaguer Creació d'oficines de serralleria 139.831,09 21.918,52 16.535,03 B25401233 Ponts Millora de restaurant: remodelació interior i zonz exterior 35.080,52 5.498,87 4.148,27 B59667535 Penelles Millora celler.
    [Show full text]
  • Els Siscar D'agramunt: Una Família D'erudits Al Parlament Espanyol Del
    URTX ELS SISCAR D’AGRAMUNT: UNA FAMÍLIA D’ERUDITS AL PARLAMENT ESPANYOL DEL SEGLE XIX Quintí Casals Bergés ELS SISCAR D’AGRAMUNT: UNA FAMÍLIA D1’ERUDITS AL PARLAMENT ESPANYOL DEL SEGLE XIX Abstract La familia Siscar de Agramunt fue la más conocida y con más influencia del norte del Urgell durante el siglo xix. En esta centuria, dos de sus miembros fueron elegidos parlamentarios españoles: Ramon de Siscar Calderón y su hijo, Ramon de Siscar Montoliu. Aun así, el web del Congreso de los Diputados y algunas biografías los han confundido cómo si fueran una misma persona y, más grave, los han cambiado el apellido, de forma que han llegado a ser conocidos, los dos, como Ramon de Siscar Agramunt. Con el presente artículo, desvanecemos todas las dudas generadas e identificamos las dos personas y sus trayectorias por separado, así como las relaciones sociales que desarrollaron. Además, aportamos información sobre su vida y sus contribuciones a la cultura de Agramunt. The Siscars of Agramunt were the most well-known and influential family from the north of Urgell during the nineteenth century. In this century, two of the family’s members were elected to the Spanish Parliament: Ramon de Siscar Calderón and his son, Ramon de Siscar Montoliu. Even so, the website of the Congress of Deputies and some biographies have mixed them up as if they were same person and, more seriously, have changed their surname, to the point where they have ended up being known, both of them, as Ramon de Siscar Agramunt. With the present article, we aim to clear up any doubts and identify the two individuals and their trajectories separately, as well as the social relationships they developed.
    [Show full text]
  • Guia Activitats Primavera 2019.Pdf
    FRANÇA / FRANCIA Toulouse N-125 Bausen Canejan Les Bossòst PI FRANÇA / FRANCIA R N-141 I Bagnères-de-Luchon Arres Val d'Aran N Vilamòs La Noguera Pallaresa EU/ Era Garo Es Bòrdes na Salardú PIRIN VIELHA Baquèira Valls d’Àneu Alós d’Isil Estany de Certascan Vielha e Mijaran Arties Alt Àneu Naut Aran Pallars Sobirà E Por Pica d’Estats t de la Bonaigua València O Túnel de Vielha d'Àneu Tavascan Esterri d'Àneu PARC NATURAL all de Cardós Lladorre Pantà de la V DE L'ALT PIRINEU Pantà de Baserca La Guingueta Torrassa a Esterri de Cardós PARC NACIONAL d’Àneu L a Caldes de Boí D'AIGÜESTORTES N gorçan Espot oguer Ribera a de Cardós Rib I ESTANY DE Àreu a a Pa PRIMAVERA / 2019 SANT MAURICI rera Boí l guer la A N D ORR A o re all Fer N V all de Boí sa Alins a V L Barruera r Tírvia o T e Taüll FRANÇA / FRAN CIA d a Llavorsí Toulouse guer Farrera o Capdella Andorra la Vella Vilaller N La Llessui CG-1 N-20 Llívia Alta Ribagorça Les Valls Meranges Guils de Rialp de Valira Cerdanya Benasc / Torre de EL PONT DE SUERT Cerdanya PUIGCERDÀ N-116 Benasque Capdella Enviny SORT a r i Alt Urgell l Perpinyà Pic Orri a Ger all Fosca V Bolvir V Montferrer a Lles de Cerdanya Baix Pallars L Soriguera i Castellbò Queixans Anserall Estamariu El Pont de Bar Prullans Isòvol Prats i Sarroca de Bellera Sansor Fontanals de La Pobleta LA SEU D'URGELL Cerdanya de Bellveí Prats Alp Bellver de N-152 Pantà d'Escales Gerri Alàs Arsèguel Martinet Cerdanya Das Senterada de la Sal Montferrer Artedó Montellà Riu de Urús Estany de i Martinet Cerdanya Montcortès Alàs i Cerc Ansovell
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • QUÈ PODEM VISITAR?! Com Tots No Som Igual, Em Pensat En Diferents Propostes Per a Què Pugueu Escollir La Que Més Us Agradi
    Casa Rural Cal Manjo www.calmanjo.com Plaça Prat de la Riba, 5 25616 Montgai – Lleida ! ! QUÈ PODEM VISITAR?! Com tots no som igual, em pensat en diferents propostes per a què pugueu escollir la que més us agradi. N'hi ha moltes per fer!! Aquestes són les suggerències que em escollit per a què conegueu la nostra zona: 1. Espais Naturals! 6. Festes! 2. Història! 7. Enoturisme! 3. Arquelogia! 8. Gastronomia! 4. Activitats! 9. Mercat a l’aire lliure 5. Pobles / Ciutats ! 1. ESPAIS NATURALS • Mirador d'Aus Estepàries, a 2km de Montgai, contempleu la reserva de fauna i flora característica, pertanyent a la Zona Especial de Protecció d'Aus (ZEPA), a més de gaudir d'elements d'arquitectura popular rural, com cabanes de volta construïdes amb materials seguint mètodes tradicionals.! • Montsec: és un destí Starlight, significa que oferix qualitat del cel nocturn i l'accés a la llum de les estrelles, està avalat per la UNESCO.! • Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa: a 15min. és el nom que reb el punt on es troben els rius Segre i Noguera Pallaresa, així com tot l'entorn perifèric. Aquest és un Espai d’Interès Natural i Reserva Natural de Fauna Salvatge.! • Congost de Mur/ Congost de Camarasa: a 15min. Podreu passar pel pont penjant de fusta, i la pasarel.la metàl.lica penjant a la roca. Des de dalt del congost hi ha unes vistes de tota la zona.! • Embassament Sant Llorenç de Montgai: a 20min. podeu passejar en caiac per les aigues tranquiles d'aquest embassament, passejar, anar amb bici,...! • Estany d'Ivars i Vilasana: situat a Ivars d'Urgell, a 15min.
    [Show full text]