DOCSLIB.ORG

Explo.Tp\Gio Gens Pgrari 198' 4

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Explo.Tp\Gio Gens Pgrari 198' 4 EXPLO.TP\GIO GENS PGRARI 198' 4 1 I NOMBRE DTXPLOTACIOI4S PER MUNICIPIS 1 P."&.T.'AGRUPADES PER'O.TE.'I COMARQUES - Noguera PAG. 1304 CENS AGRARI 1902 NOMBRE D'EXPLOlACIONS~SEGONSL'ORIENTACIO TECNICO-ECONOMICA (O T.E ) 1 MARGE BRUT TOTAL (M B. T. )a PER COMARQUES COMAHCA = NOGUERA O T E = 1110 Cereals excepte arros TU 1AL MARGE BRlJT TOTAL (M. B. '1) (milers PTAS. ) CODIG NOM MUNICIPI EXPLOTACIONS 500 500-1000 1000--20002000-3000 3000-5000 5000-10000 -------- --------- --------- ---------- 25 002 AGER 1 o O o 1 25 008 ALBESA 4 1 1 O O 25 013 ALFARRAS o O O o o 25 015 ALGERRI 11 15 3 2 O 25 022 ALOS DE DA1 AGULR 3 O 0 o o 25 034 ARTESA DE SEGRE 29 27 6 O O 25 035 SENTIU DE SIO. LA 16 16 2 1 2 25 037 AVELLANES-SANTALINYA. LES 0 o o O O 25 040 BALAGUER 14 10 3 2 2 25 042 BAHONIA DE RIALB :i 4 O O O 25 047 BELLCAIRC D'URGELL 17 29 6 2 O 25 049 BELLMUNT 4 4 O o O 25 052 BELLVIS 32 14 2 1 O 25 060 CABANAOONA 2 7 1 o O 25 062 CAMARASA 1% 15 7 3 O 25 069 CASTELLO DE FARFANYA 21 15 6 O O 25 079 CUDELLS 20 21 8 O O. 25 094 FORADADA 9 9 1 o 2 25 112 IVARS DE NOGUERA o O O O O 25 122 LINYOLA 47 19 3 1 O 25 134 MENARGUENS 4 3 O o o 25 138 MONTGAI 23 28 7 O 1 25 150 OLIOLA 33 17 4 3 1 25 156 OS DE BALAGUER 3 1 1 o o 25 164 PENELLES 10 5 3 o 1 25 168 POAL. EL 9 2 1 O O 25 172 PONTS 5 3 O O O 25 174 PORTELI-A. LA o 1 O O o 25 177 PREIXENS 24 19 4 1 O 25 220 TERMENS 7 5 1 O O 25 222 TIURANA o O o o O 25 231 TORRELAMEU 0 O o 1 o 25 240 VALLFOGONA DE BALAGUER 9 4 4 1 O 25 249 VILANOVA DE L'AGUDA 16 17 2 1 O 25 250 VILANOVA DE MEIA 9 5 1 o O TOTAL O T E = 1110 CENS AGHAH 1 1982 NOMBRE D'FXPLOTACIONS,SEGONC L'OHItNTACIO 1ECNICO-ECONOMICA (U T C ) 1 MARCE BRUT TOTAL (M B T 1, PER COHARGUES COMARCA - NOGUERA O I E = 1210 Plantes d'escarda 1 OT/?L. MARGE BRUT TOTAL (M B T)tmilers PTAS ) CODlG NOM MUNICIPI CXPLOTACIONS ': 250 250 - 500 500--1000 1000-2000 2000-3000 3000-5000 5000-10000 310000 ------------ ----- --------- -------- --------- --------- --------- ---------- ------ 25 022 ALOS DE BAI-AGUCR 1 1 O O O O o o O 25 222 TIURANA 1 1 o O O o O O O 25 250 VILANOVA DF MEIA 2 2 o o o O o O o PAG. i~wo CENC AGRARI 1982 NOHBRE D'EXPLOTACIONS~CEGONS L'ORIENTACIU 1-ECNICO-ECONOMICA (0 T E ) 1 MARGE BRUT TOTAL (M B T PER COMARQUES COMARCA = NOGUERA O T E = 1220 Cereals 1 plantes d'escarda rOrAL MARGE BRUT TOTAL (M B. Tiímilers PTAS. ) CODIü NOM NUNICIPI EXPLOTACIONS < 250 250 - 300 500-1000 1000-2000 2000-3000 3000-5000 5000-10000 >lOOOO _-__--_--__--____ _________ ________ _____-___ -______-_-______-_ __---_-_-------- 25 022 ALOS DE BALAGUER 2 1 o 1 O o o O o 25 034 ARTESA DE SEGRF 2 O 1 1 O O O O O 25 250 VILANOVA DE MEIA 7 O 3 ;? 0 O o O O TOTAI O I E = 1220 Y i 4 4 O O O O O PAG. 13U, LEN5 AGHAR 1 1982 NOMRHE U'EXPLOlACIONS~SEGONS L'OHILNlALIO IECNICO-ECONOMICA (U T E ) 1 MARGE BRUT TOTAL (N B r ), PER COMARQUES COMARLA - NOGIIERA O 1 F = 1331 HUIticultura extensiva TOlAL MARGE BRUT TOTAL tM.El.T)(milers PTAS ) CODlG' NOM MUNICIF'I EXPLOTACIONS 250 - 500 500--1000 1000-2000 2000-3000 3000-5000 5000-10000 >10000 ------------ -------- --------- ---------- 25 008 ALDESA 1 o O O o o o O 25 013 ALFARRAS 1 O o o o o o O 25 040 BAL.AGUER 9 2 0 2 O o O O 25 047 BEL.LCAIRE D 'UHGEI-L 2 O O O o O O o 25 05% BEL.LVIS 9 I O O 1 o o O 25 168 POAL. EL 3 o 1 o 2 O O O 25 174 POHTELLA. LA 2 o O o o O o O TOTAL. O T E = 1231 CENC AGHAHl 1982 NOMBRE D'EXPL.OTACIONS,CEGONS L'ORIENTACIO TECNICO-ECONOMICA (O T E ) 1 MARGE BRUT TOTAL (M B T )S PER COMARGUES COMARCA = NOGUERA O 1- E = 1232 Altres conreus agricoles divecsos TOl.AL MAItCE RHUT TalAL (M. B. I)(mi lers PTAS. ) C001G NON NUNICIPI EXPLOTAC IONS 250 - 500 500--1000 1000-2000 2000-3000 3000-5000 5000-10000 >10000 -------- --------- --------- --------- ---------- ------ 25 002 AGER 2 1 1 o 1 o O 25 008 ALBESA o o O o o o O 25 022 ALOS DE BALAGUER o :3 1 O o O O 25 034 ARTESA DE SECHE 1 O 3 o O o O 25 037 AVCLLANES-SANTALINYA. 1-ES O 0 O O O O o 25 040 BALAGUER 3 2 O o o o O 25 042 BARONIA DE RIALB O O O O O O O 25 047 BELLCAIRE D'URGELL o o o o o O o 25 052 BELLVIS 4 8 3 O O O O 25 094 FORADADA o O 1 O O o O 25 122 LINYOLA 2 1 6 1 O O O 25 156 OS DE BALAGlJER O 0 O o O O o 25 164 PENELLES o 2 o O o o o 25 168 POAL. EL O 3 o O O O o 25 172 PONTS 1 1 o O O o O 25 220 TERMENC 2 2 O o o o o 25 222 TIURANA 1 1 2 o O o O 25 240 VALLFOGONA DE BALAGUEt? O 0 1 O o o o 25 250 VILANOVA DE MEIA 1 1 2 o o O O TOTAL. O 1 E = 1232 134 70 17 25 20 1 1 O O PAG. 1309 CEN5 AGRARI 1902 NOMUÍ{E I)'EXPLOTACIONS~SEGONS L'ORIENTACIO TECNICO-ECONOMICA (O T.E ) 1 MARCE DRUl TOTAL (M B.T ), PEA COMARGUES COMAHLA = NOGUERA O T E = 2110 ~orticulturaintensiva a l'aire llivre TU i nL MARGE BRUT TOTAL (M ki r)(milers PTAS ) CODIU NOM MUNICIPI EXPLOTACIONS 250 - 500 500-1000 1000-2000 2000 3000 3000-5000 5000-10000 >10000 - - - - - - - - - - - - - ------- -------- --------- --------- ---------- ------ 25 002 AGCR 1 25 000 ALBESA 2 25 013 ALFARRAS 1 o 25 015 ALGERRI 1 25 022 AL05 DE BALAGUER 1 25 040 BALAGUER 4 25 052 BLLLVIS 6 25 062 CAMARACA 3 25 O69 CASTELL.0 DE FARFANYA 3 25 134 MENARGUENS 3 25 138 MONTGAI 1 25 156 OS DE BALAUUER 1 25 164 PENtCLES 2 25 160 POAL. CL 4 25 172 PONTS 13 25 220 TERMENS 10 25 231 TORRELAMEU 2 25 240 VALLFOGONA DE BALAGUER 3 25 250 VILANOVA DE MEIA 7 TOTAL O 1 E = 2110 77 61 7 6 3 O O O O CENS AGRARI 1982 NOMBRE U'EXPLOTACIONS~SEGONSL'ORIENTACIO TECNICO-ECONOMICA (O T E ) 1 MARGE BRlJT TOTAL iM B T ), PER COMARGUES COMARCA = NOGUERA O i E = 3120 Vi de taula TOTAL MARGE BRUT TOTAL (M. E. T) (mi lers PTAS. ) CODIC NOFl MUNICIPI EXPL-OTAC IONS 250 - 300 500-1000 1000-2000 2000-3000 3000-5000 5000-10000 >lobu - - - - - - - - - - - - --------- --------- --------- --------- ----- 25 002 AGEft 2 O 0 o o o o o 25 015 ALGERRI 1 o O o O o O O 25 042 BAHDNIA DE RIALB 1 O o O O o O a 25 0ó7 CAMARACA 4 O O o 0 o o O 25 069 CASTELLU DE FARFANYA 2 O O O o O o O 25 134 MENAHGUENS 1 o 1 O o O O o 25 230 VIL-ANOVA DE MEIA 1 o O o O o O o TOTAL O 1 E = 3120 CENS AGHARI 1982 NOMBRE D'tXPLOTACIONS.CEGON5 L'ORIENTACIO TECNICO-ECONOMICA (O T C ) 1 MARGE BRUT TOiAL (M B T ). PER COMARGUEC COMARCA - NOCUERA O T E = 3130 Ralm de taul~ TOTAL MAHGE BRUT TOTAL (M. B. T) (mi lers PTAS ) CODIG NOM MlJNICIF'I CXPLOTACIONS ( 250 250 - 500 500-1000 1000--20002000-3000 3000-5000 5000-10000 >tOOGC ----- ------_-- -------- -------_- --------- ---------- ------ 25 034 ARlECA DE SEGRE 1 1 o o o o O o O TOTAL 0 T t 3130 CENS ACHAHI lYH2 NOBDRE D'FXPLOTACIONS. CEGONS L 'OHIENIACIO lfCNlCO CCONOMlCA tO T C ) 1 PtARGE BRUT TOTAL (M B T ), PER COMARQUES COMARCA = NOUUERA U T E = 3210 r-ruitei's excepte agris TU1 AL MAliCC BHUT TOrAL (N B. T) (mi lers PTAS ) CODI C: IVOM MUNIClPI EXPLOTAC IONS 250 - 500 500~10001000-2000 2000-3000 3000-5000 -------- --------- --------- --------- 25 O02 AGEH 25 008 ALBESA 25 013 ALFARRAS 25 015 AL.GERR 1 25 02% ALOS DE IIAI AGUCR 25 034 ANTES& DE SECHE 25 035 SENTIU DE 510. LA 25 037 AVELLANEC-SAN íA1- INYA. LES 25 040 BAI.AUlltIlt 25 047 DEL LCAIHC [) '0RCC:L L 25 052 BEL LVIS 25 062 CAMARASA 25 069 CASIELLO DE FARFANYA 25 112 IVARS DE NOGUERA 25 122 LINYO1.A 25 134 MENAHGUENC 25 156 CJC DE IIAL~AGIJCH 25 164 PENELLES 25 I6R POAL., EL.
Load more

Recommended publications
  • Seguiment Adaptació Granges Revisió MTD.Xlsx
    Marca Expedient Establiment Titular Municipi Establiment Oficial RAM001 BONPORC, SL BONPORC, SL ABELLA DE LA CONCA 3580BT RAM002 GRANJA SORT DE L'AGUSTI RAMADERIA CUQUERLO, SL ABELLA DE LA CONCA 0010AC RAM003 GRANJA ASPRES GREGORI SALSE, SCP AGER 0030AB RAM004 GRANJA CAN RAMIRO ALEIX BURGUES NOVAU AGER 0030DX RAM005 MACIAROL, SCP MACIAROL, SCP AGER 0030CK RAM006 BONCOMPTE TREPAT, XAVIER BONCOMPTE TREPAT, XAVIER AGRAMUNT 0040AP RAM007 GRANJA ESTEVE I RIUS ESTEVE I RIUS SL AGRAMUNT 0040AQ RAM008 GRANJA FARRENY JOSEP FARRENY FARRENY AGRAMUNT 0040DK RAM009 Granja Gené RAMON MARIA GENE BOSCH AGRAMUNT 0040AB RAM010 GRANJA JOSCA GANADERA VICENT MAS, SL AGRAMUNT 0040BL RAM011 GRANJA MARRUGAT GRUPO PREMIER PIGS, SL AGRAMUNT 0040EF RAM012 GRANJA ORTIZ JORDI ORTIZ LLENA AGRAMUNT 0040CM RAM013 GRANJA SERMAFARM SERMAFARM, CB AGRAMUNT 0040AM RAM014 GRANJA SOLANS REGUE 58, S.C.P AGRAMUNT 0040LB RAM015 GRANJA VALLS VALLS MARQUILLES, RAMON AGRAMUNT 0040BR RAM016 PIENSOS ARB PIENSOS ARB, SA AGRAMUNT 0040AA RAM017 GRANJA SAPERA SAPERA MIQUEL, SL AGUILAR DE SEGARRA 0050AW RAM018 GRANJA LA PALLISSA SAT. RAMADERA MONTBRI 860 CAT AIGUAMURCIA 0080BX RAM019 GRANJA MAS AMAT CARMIL, SL AIGUAVIVA 0090AC RAM020 AGRÍCOLA RAMADERA SERENTILL, SL AGRÍCOLA RAMADERA SERENTILL, SL AITONA 0100AF RAM021 GRANJA ELENA LORENTE RAMADERA TERRAPLE, SL AITONA 0100AY RAM022 GRANJA JAUME SERENTILL CAMI EL TARANNA FAMILIAR, SL AITONA 0100BK RAM023 GRANJA MONTFRED AGRICOLA RAMADERA SERENTILL, SL AITONA 0100AP RAM024 GRANJA PALAU IBARS MIQUEL PALAU IBARS AITONA 0100CE RAM025 AGROMARIANET AGROMARIANET SL. ALAMUS (ELS) 0110BC RAM026 GRANJA BOSCH BOSCH LOPEZ, JOSEP M. ALAMUS (ELS) 0110AJ RAM027 GRANJA BOSCH BOSCH LOPEZ, JOSEP M. ALAMUS (ELS) 0110AI RAM028 CRISALMA CRISALMA, SCCL ALBESA 0160JX RAM029 GRANGES ARMENGOL ANTONI ARMENGOL CAPDEVILA ALBESA 0160AF RAM030 GRANGES ARMENGOL 2 ANTONI ARMENGOL CAPDEVILA ALBESA 0160AI RAM031 Granja ALBESA RAMADERA ALBESA RAMADERA, SL ALBESA 0160AB RAM032 AVICOLA FILELLA AVICOLA FILELLA, SLU.
    [Show full text]
  • Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
    CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g.
    [Show full text]
  • La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
    Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^.
    [Show full text]
  • El Naixement De La Comarca Del Pla D'urgell
    Anuari 2 · 2011 · Pàgines 9-27 El naixement de la comarca del Pla d’Urgell Francesc Foguet i Boreu Universitat Autònoma de Barcelona Al meu pare, in memoriam Un dels llocs comuns dels qui tenien suspicàcies envers la creació del Pla d’Urgell era la idea que es tractava d’una comarca “inventada”. Certament, la seva reivindicació té punts de contacte amb la “tradició inventada” descrita per Eric Hobsbawm (2002: 7), en virtut de la qual les tradicions que semblen o recla- men patents d’antiguitat són –sovint– bastant recents en l’origen i, de vegades, inventades. Legitimada en el passat històric i en la voluntat popular, la nova comarca establiria –i simbolitzaria– la cohesió social i la pertinença a un grup que compartia un espai geogràfic –la plana– i una singularitat sociològica –derivada de l’impacte econòmic del canal d’Urgell– ben delimitats. Malgrat això, el fet que la comarca passés de ser reclamada activament a partir de les acaballes dels anys setanta a aconseguir l’aprovació del Parlament de Catalunya el 1988 fou el resultat d’un procés complex que –com veurem en aquest paper– no admet simplificacions, perquè són moltes les variables que cal ponderar. El Pla d’Urgell no va ser, en tot cas, una comarca nascuda ex novo. De la condició d’“imaginada” pels escriptors al reconeixement jurídic pels par- lamentaris, tot passant per la vindicació, el debat i l’acció política, s’escolen gairebé dues dècades decisives per a la història democràtica del país i, més concretament, de l’antiga terra del Mascançà. UNA COMARCA IMAGINADA En les seves Proses de Ponent, l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú (1970: 31-46) advertia de les dues possibilitats que hi havia a l’hora d’escriure sobre el “galimaties” de l’Urgell: o fiar-se dels límits que les divi- sions comarcals havien establert, o escoltar-se la gent del país.
    [Show full text]
  • Horario Y Mapa De La Ruta L0079 De Autobús
    Horario y mapa de la línea L0079 de autobús L0079 Alfarràs Ver En Modo Sitio Web La línea L0079 de autobús (Alfarràs) tiene 2 rutas. Sus horas de operación los días laborables regulares son: (1) a Alfarràs: 14:30 (2) a Barcelona: 19:15 Usa la aplicación Moovit para encontrar la parada de la línea L0079 de autobús más cercana y descubre cuándo llega la próxima línea L0079 de autobús Sentido: Alfarràs Horario de la línea L0079 de autobús 19 paradas Alfarràs Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes Sin servicio martes Sin servicio Barcelona - Estació Del Nord 54, 80 Carrer d'Alí Bei miércoles Sin servicio Polígon Seat jueves Sin servicio 46 Av Comte De Llobregat, Abrera viernes 14:30 Estació D'Autobusos D'Igualada sábado Sin servicio Passeig Mossen Jacint Verdaguer, Villanueva del Camino domingo Sin servicio Estació D'Autobusos De Cervera S/N Cl Vidal De Montpalau, Cervera Estació D'Autobusos De Tàrrega 22 Cl Joan Maragall, Tárrega Información de la línea L0079 de autobús Dirección: Alfarràs Claravalls (Ctra. C-14, Pk 79,3) (A) Paradas: 19 3 Cr D'artesa-claravalls, Tàrrega Duración del viaje: 184 min Resumen de la línea: Barcelona - Estació Del Nord, Sta. Maria De Montmagastrell (C-14, Pk 81,2) (A) Polígon Seat, Estació D'Autobusos D'Igualada, Estació D'Autobusos De Cervera, Estació Agramunt D'Autobusos De Tàrrega, Claravalls (Ctra. C-14, Pk Carrer de Fondandana, Agramunt 79,3) (A), Sta. Maria De Montmagastrell (C-14, Pk 81,2) (A), Agramunt, Preixens (Pl. De Baix, 6),, Pradell Preixens (Pl.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Renant, Oliola, La Noguera)
    Jordi Mazuque Lopez 9 9 Pàgs. 159-172 Universitat de Lleida ISSN: 1131-883-X www.rap.cat Línia de trinxeres als boscos del Clot (Renant, Oliola, la Noguera) Es presenta l’estudi d’una línia de trinxeres de la Guerra Civil Il se presente l’etude d’une ligne de tranchées de la Guerre Espanyola al terme d’Oliola, emmarcades a les tasques defensives Civil Espagnole dans le terme d’Oliola, encadrées dans les travaux de l’exèrcit de la República ordenades pel general V. Rojo a l’abril défensifs de l’armée de la République ordonnés par le général V. de 1938. Rojo en avril du 1938. Paraules clau: trinxeres, Guerra Civil Espanyola. Mots clé: tranchées, Guerre Civil Espagnole. Introducció fet que va ser afectat per les obres de construcció del canal Segarra-Garrigues. Va ser destruït durant Renant és un petit nucli de poblament situat dins el primer trimestre de l’any 2008. Les estructures el terme d’Oliola a l’extrem est de la Noguera. El que hi havia en el turó eren les més destacades i terme d’Oliola delimita amb les comarques veïnes significatives de tot el complex ja que estava com- de la Segarra i l’Urgell; Renant està situat a l’extrem post a grans trets per una trinxera perimetral, un sud. A uns 1,2 quilòmetres aproximadament seguint refugi antiaeri i una petita construcció rectangular el camí de Marcó a Renant, arribem als boscos del que es pot identificar com un pou de tirador; totes Clot, és un bosc perennifoli format per matolls, ar- aquestes estructures són explicades amb més detall bustos i arbres.
    [Show full text]
  • Documentació De L'arxiu De Poblet Relacionada Amb El
    1 DOCUMENTACIÓ DE L’ARXIU DE POBLET RELACIONADA AMB EL SOLERÀS (1) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, JUSTÍCIA I TERRA La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI II) de Cossetània Edicions, juliol 2003 (2) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, POBLET, SENYOR FEUDAL La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI III) de Cossetània Edicions, gener 2007 (En ordre cronològic) (1) Pàg. 933 Calaix 36 Extracte- resum: El 1180 , Guillem de Cervera i Bernat de Montpaó donaren a Bernat de Montpalau i a Berenguer de Lima tota la Vallcansada segons baixen les aigües per totes parts... Ho feren perquè es poblés, amb les terres, aigües, molins, boscos, llenyes, muntanyes, valls, plans, pastures i tot el que pertany a l’ús de l’home, amb la obligació de donar a Déu i a l’Església delme i primícia. El 1209 , el fill de Bernat de Montpalau ven a Domènec Traper i Pere Vidal, ardiaca de Tarassona, una parellada d’alou en l’indret dit Vallcansada, pel preu de 100 sous jaquesos. D’una part afrontava amb el Soleràs . El 1219 , Bernat ven a Pere Vidal la mateixa vall de Vallcansada, llindant amb el terme de Soleràs , ... Recull: Manel Marsan Segú. Octubre 2009 2 1224 Veure l’any 1744 (1) Pàgina 932 Calaix 36 Extracte- resum: El 1254 , en temps de l’abat Arnau de Prèixens, el monestir comprà a Pere Vidal, ardiaca de Ribagorça, en aquell moment propietari d’uns honors a Riudeset i en la vall dita Baladrosa (que comprenia cases, vinyes, molins, alous, erms i poblats), cert honor situat al terme de Castelldans, en la part anomenada Baladrosa, juntament amb una vall dita Vallcansada, a més d’uns altres honors a Juncosa i Valljuncosa, a Riudeset, i a la vall de Baladrosa, amb vinyes, molins, alous, erms i poblats.
    [Show full text]
  • Llibre Vilagrassa Ok.Indd
    Romànic tardà a les terres de Lleida Estudis sobre Vilagrassa Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2013 ISBN 978-84-616-6031-5 Una pica baptismal del segle XIII, a l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Penelles (la Noguera), possiblement vinculada als Templers Per Francesc AMORÓS i GONELL Centre d’Estudis Històrics Internacionals Universitat de Barcelona Pàgina anterior: Francesc Amorós durant la XLII Jornada de Treball, a Vilagrassa, 2011 (fot. Josep Sanahuja). Actes de la Jornada de Treball XLII Context geogràfi c del lloc de Penelles El terme de Penelles està adscrit a la comarca administrativa de la Noguera. Geogràfi cament es troba situat al límit oriental de la Plana d’Urgell entre el sud del riu Sió i el nord del riu Corb. El poble és equidistant en 15 km entre Balaguer i Tàrrega. El seu districte municipal, de formes molt irregulars, ocupa l’extrem est de la comarca de la Noguera i s’endinsa per entre les comarques de l’Urgell i el Pla d’Urgell. Gràcies a les lleis que van desamortitzar les propietats senyorials i eclesiàstiques promogudes per governs liberals, el petit terme rural, conegut des del segle XI com “castell de Les Penelles de Butsènic”, antiga dependència de la comanda templera-hospitalera de Barbens al segle XII, va eixamplar considerablement els seus límits territorials per transformar-se en l’actual municipi, que amb 25’5 km2 supera en extensió, no en habitants, bona part dels pobles circumveïns. Llavors durant la primera meitat del segle XIX se li van agregar formant un únic districte administratiu els antics termes rurals de la Torre de n’Heral (o Torreneral, que comprèn el Castell del Remei amb Torre del Bisbe, antigament de la canònica de Solsona, i la Torre dels Frares (possessió del monestir de Poblet), Ballestar o Bellestar, que fi ns llavors pertanyia a la baronia de Bellpuig (avui dia caserius de la Granja Sant Vicenç Ferrer, Almassor i la Toralla), els Falcons (abans de Poblet i que al segle XIX depenia de la Fuliola) i la Filella (llavors de Poblet i ara de Bellcaire).
    [Show full text]
  • Consorci Grup D'acció Local Noguera – Segrià Nord
    Rialb reservoir and biking (Lluís Vidal) Consorci Grup d’Acció Local Noguera – Segrià Nord Noguera: Àger, Albesa, Algerri, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, les Avellanes i Santa Area: 2 Linya, Balaguer, la Baronia de Rialb, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Cabanabona, 1.967,10 km Camarasa, Castelló de Farfanya, Cubells, Foradada, Ivars de Noguera, Menàrguens, Montgai, Oliola, Os de Balaguer, Penelles, Ponts, Preixens, la Sentiu de Sió, Térmens, Population: Tiurana, Torrelameu, Vallfogona de Balaguer, Vilanova de l’Aguda and Vilanova de Meià. 52.863 inhabitants Segrià: Alfarràs, Alguaire, Almenar, Corbins, la Portella and Vilanova de la Barca. Population density: 26,87 inhab./km2 Number of municipalities: 36 municipalities Territory Contact details Consorci Grup d’Acció Local Noguera - Segrià Nord works in Noguera and in six municipalities of the North of Segrià region. This territorial area is divided into two very different parts in Office landscape terms: the North part, with Montsec range close to Pre-Pyrenees, and the plains in the South, occupied by cultivation land, horticulture and non-irrigated land, among which Noguera Regional Council fruits trees and cereals stand out. Pg. Àngel Guimerà, 28-30 The most important economic industries are the agrarian, in expansion thanks to the irri- 25600 Balaguer gated-land facilities; and the tourist, which has a lot of possibilities, especially those related Phone (+34) 973 44 89 33 to the natural and landscape heritage in Montsec and its sky, which has been certified as a “Starlight Reserve”. www.noguerasegrianord.cat [email protected] The territory also has the distinctive feature that it is bordering with the capital of the de- C facebook.com/ partment and its influential area; so it is very close to important communication ways, such as Consorci-GAL-Noguera-Segrià-Nord high-speed train railway station Lleida –Pirineus and Alguaire airport.
    [Show full text]
  • Penelles Celebra Un Festival Per Pintar Les Seves Parets Penelles Celebra
    ENTREVISTA Josep Casadevall: “Els drets humans no es poden donar mai per adquirits” MÚSICA Onada de cancel·lacions de festivals i concerts per culpa del coronavirus ECONOMIA La rebaixa del preu del petroli no arriba en la mateixa proporció als consumidors Divendres, 13 de març de 2020 ELEL POBLEPOBLE DELSDELS MURALSMURALS PenellesPenelles celebracelebra unun festivalfestival perper pintarpintar lesles sevesseves paretsparets SANTI IGLESIAS 2 EL9MAGAZINDivendres, 13 de març de 2020 ENTREVISTA JOSEP CASADEVALL “La tendència de l’Estat és el poder i el poder porta més poder i finalment el poder absolut” Text: Vicenç Bigas tants. Hi tenia a la meva sala el rus, amb 300 mili- Fill d’un rellotger, el jutge Fotografia: Albert Llimós ons, però també li he de dir que la meva excol·lega de Mònaco va presidir una sala també. I el de Josep Casadevall (Girona, Vostè considera que el poder dels estats a vegades Luxemburg també. Un cop estem allà... Pensi que pot representar un risc per als seus ciutadans. totes aquestes eleccions són internes entre els 47. 1946) viu des dels 11 anys El Conveni Europeu de Drets Humans i el Tri- Jo em vaig presentar a l’elecció de president, la bunal d’Estrasburg intenten protegir l’individu vaig perdre per dos vots i vaig quedar vicepresi- a Andorra, país que va contra la força del poder de l’Estat. Per tant, la res- dent. posta posada en sentit contrari seria sí. Quines són les funcions d’aquest tribunal? representar des de 1996 i Això també passa en països petits com Hauríem de començar per una altra punta, pel Andorra, d’on és vostè? Conveni Europeu de Drets Humans, 1950.
    [Show full text]
  • Inyola. Episodis De La Guerra Civil Espanyola (1936-39)
    URTX L INYOLA. EPISODIS DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-39). VIVÈNCIES I TESTIMONIS PERSONALS Joan Civit Esmatges 319 LINYOLA. EPISODIS DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-39). VIVÈNCIES I TESTIMONIS PERSONALS Joan Abstract Civit Esmatges Cronista de Linyola En este articulo se descriven diversos episodios de la guerra civil española ocurridos en la lo - calidad de Linyola (Lleida) a través de la vivencias personales del autor del texto i de otros tes - timonios orales recogidos por el mismo autor. This article describes various episodes of the Spanish civil war that happened in the village of Linyola (Lleida) through the personal experiences of the author and oral accounts from other pe - ople gathered by the author. Paraules clau Guerra civil, testimonis personals, 1936-1939, Linyola (Lleida). Introducció perquè a casa nostra ens portava aquell ro - tatiu un noi de la Llibreria Dalmases de Mo - “La guerra és la continuació de la política llerussa, amb bicicleta–. Un temps abans, amb altres medis, escrivia, ara fa més de també havia caigut assassinat lʼestudiant fa - 150 anys, el famós tratadista militar Von langista Matías Montero; després moria de Claussewits”. la mateixa manera el tinent de la Guàrdia dʼAssalt Castillo. Amic lector: Aviat els esdeveniments es precipitaren a ve - El present any 2006 es compleix el 70 aniver - locitat de vertigen i el “genet apocalíptic de la sari de lʼinici de la Guerra Civil Espanyola, la guerra” va iniciar el seu galop destructor per qual ensangnà tota la Península, tot postrant- muntanyes, valls, masos, viles i ciutats, sem - la en un caos de terror, dol, misèria i deses - brant al seu pas la destrucció i la mort.
    [Show full text]