El Bisbat D'urgell L'any 1749? És Tenien Taxes Brutes De Natalitat Del 70 Per 1.000 Impossible Estimar-La Amb Precisió
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
URTX U N FRAGMENT DEL CENS DEL MARQUÈS DE LA ENSENADA REFERIT A CATALUNYA: EL BISBAT D’URGELL L’ANY 1749 Josep Maria Planes i Closa · Roser Puig i Tàrrech 103 UN FRAGMENT DEL CENS DEL MARQUÈS DE LA ENSENADA REFERIT A CATALUNYA: EL BISBAT D’URGELL L’ANY 1749 Josep Maria LA FONT glésia per aconseguir la informació demogrà- Planes Closa fica que necessitava, ja que era ella la que dis- El cens que avui presentem fou localitzat per posava dels únics registres de moviment de Professor de l'IES casualitat a l’Arxiu Històric Nacional de Madrid, població existents. Lo Pla d'Urgell a la secció d’Estat.1 Ens va sorprendre trobar- de Bellpuig lo enmig de documents que no tenien res a A Tarragona, l’arquebisbe Pere de Copons i veure ni amb Catalunya ni amb el tema, i vàrem de Copons distribuí dues circulars, una data- Roser comprendre que els continguts dels lligalls no da a la Selva del Camp el 9 de juliol de 1747, i Puig Tàrrech corresponien a una mateixa sèrie, sense se- l’altra, a Tarragona el 5 de maig de 1748. En la guir un ordre clar. Val a dir que la descripció primera demanava que cada any es confecci- Historiadora arxivística tampoc no era massa completa. El onés i trametés “una relació o nota del núme- quadern en qüestió, tot ell manuscrit i redac- ro de vehïns o individuos, així de hòmens com tat en castellà, té setze pàgines amb un en- de donas, que constarà en los llibres o llibretas capçalament. De cada parròquia dóna el nom- de comunió de l’any pròxim passat de 1746, bre de cases, persones, nascuts, morts i ave- posant ab separació el número de sas ïnats. Agrupa les parròquies en 14 oficialats. respective suffragàneas, ab los noms de ellas, la qual relació bastarà que sia en general del La política dels il.lustrats espanyols en el se- número de ditas personas, de un y altre sexo, gle XVIII, encaminada a conèixer la població i sens especificar sos noms”. la riquesa dels diferents territoris del regne, comportà l’elaboració de diversos recomptes En la segona circular, del 1748, sol.licitava “una al llarg del segle, alguns d’ells encara inèdits relació del número de las personas que han mort, a Catalunya. Els censos demogràfics més co- dels que han nat, y dels que se han casat en neguts són els de 1708-1719 i 1787, publicats cada parròquia y suffragàneas respectivament; ambdós pel reusenc Josep Iglésies. En l’àmbit y així mateix del número de las famílias que en local, s’han editat altres censos, alguns d’ells lo mateix any se hauran establert en cada poble, elaborats amb clara finalitat militar.2 Entre ab expressió del poble ahont antes vivian”. El aquests, sabem de l’existència del cens termini per trametre les dades seria de vuit dies. d’Aranda (1768) i, a la Corona de Castella, del Sobre els immigrants, en les poblacions grans cadastre d’Ensenada (1749). En tots els ca- s’esmentava la possibilitat de cercar aquesta in- sos, tal com afirma Antonio Eiras Roel, cap formació a l’ajuntament. Finalment, s’afegia que font de l’època preestadística (abans del 1857) l’estadística es dugués a terme també els anys no mereix una confiança total, ja que arreu successius i que els resultats s’enviessin cada s’han detectat ocultacions.3 mes de gener. Gràcies a la consulta de les sèries d’impresos Si ens atenem a les peticions oficials, el cens corresponents a l’arquebisbat de Tarragona, que aportem del bisbat d’Urgell l’any 1749 és sabem que l’ordre de realització del cens que la resposta que les autoritats eclesiàstiques estudiem fou signada per José de Carvajal y d’aquell bisbat lliuraren a l’Estat. Si, segons Lancaster, i que va ser dirigida a tots els bis- sembla, les dades referides a persones són bes del regne d’Espanya, els quals havien d’ob- extretes del compliment pasqual, es tractaria tenir les dades dels rectors de les parròquies únicament d’ànimes de comunió; mancaria, per de la seva circunscripció. Una vegada més, tant, la població infantil. El recompte de 1768 l’Estat, en lloc de demanar les dades als mu- d’Aranda responia a la mateixa base, ànimes, nicipis a través dels corregidors, utilitzava l’Es- és a dir, que no abastava la població en la seva 104 totalitat, a diferència dels censos posteriors, El cens que treballem ha aparegut en el lloc com el de Floridablanca (1787) i el de Godoy de destinació. Si a l’Arxiu Històric Nacional de (1797). Tornant al nostre cens, hi trobem a fal- Madrid es classifiquessin millor els milers de tar algunes dades: la columna dels casats, la lligalls de paper que custodia, de ben segur no separació dels sexes en l’apartat Personas, que apareixerien tots els censos de la resta i la procedència geogràfica dels nouvinguts, de bisbats catalans. tot i que podria ser que aquests fossin en un altre llistat que no s’ha conservat o que de Considerem que el nostre treball pot ser útil moment no hem tingut la sort de localitzar. per al coneixement de la demografia de la Catalunya ponentina i pririnenca en un moment Una altra qüestió a comentar és la de la data clau de la seva evolució: en ple segle XVIII, del cens. Hi consta 1749, però els manaments superada ja la Guerra de Successió i quan el d’execució són anteriors, del 17474 i 1748. Una país creixia amb energia. La zona, no massa de les raons del retard podria venir pel canvi estudiada, necessita més investigacions de prelat. El 1747 deixà la cadira episcopal d’aquesta mena. En concret, pel que fa a les Jorge Curado y Torreblanca, el qual hi era des comarques del bisbat d’Urgell els estudis de- del 1738, i l’assolí Sebastián de Victoria de mogràfics s’han centrat més en els segles XV- Emparau y de Loyola, el qual ostentà el càrrec XVI, de la mà dels historiadors Prim Bertran,6 fins el 1756. Una altra possibilitat és que el cens Enric Moliné,7 Benigne Marquès8 i alguns al- s’hagués confeccionat el 1747 i els anys se- tres.9 Els segles XVII i XVIII, però, també de- güents, però que només hagi arribat als nos- manen molta atenció. tres dies el corresponent a l’any 1749. A la capital del regne, Madrid, els anys anteriors El segle XVIII fou, en molts aspectes, un segle havien passat coses: el 1746 morí Felip V i fou demogràficament destacat. Significà a tot Europa succeït per Ferran VI, tot i que el capdavanter una etapa de creixement, caracteritzada per la de la política espanyola era el mateix: Zenón manca de grans crisis conjunturals de mortali- de Somodevilla, marquès de la Ensenada tat, com indiquen els diversos estudis fets. Cata- (1702-1781).5 lunya s’emmarca dins d’aquest context i partici- 105 la població catalana setcentista corresponen als períodes 1747-57 (on s’emmarca el nostre cens) i 1787-97, quan comptem amb el famós cens de Floridablanca. El repartiment del creixement fou desigual en el territori. Es tractà sobretot d’un creixement urbà i litoral, amb concentració de població per la qüestió econòmica, favorable a la comerci- alització dels productes via marítima. Precisa- ment les comarques pirinenques són de les menys afavorides per aquesta eufòria: el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, el Pallars Jussà i la Cerdanya són quatre de les cinc comarques que tenen un menor creixement relatiu, abso- lut i unitari de Catalunya, segons Pierre Vilar.11 En concret, a la comarca de l’Alt Urgell gaire- bé tot l’increment poblacional es dóna en no- més cinc municipis, pertanyents a l’anomenat Urgellet. En els altres, hi ha despoblament, fruit de l’emigració a llocs que donen una major oportunitat de millora social. Així, esmentem el testimoni de Caresmar, el qual afirma el 1786 que a Puigcerdà no hi havia ni 300 cases, per emigració dels seus habitants.12 Francisco de Zamora, el 1788, constata l’em- pobriment de les poblacions muntanyenques, la pobresa i duresa del terreny, i, en definitiva, les poques possibilitats de treball que la zona ofereix: pastura a l’estiu, treball del bosc o emigració temporal a l’hivern. Tot i així, palesa una certa millora d’algunes poblacions, amb la construcció de ravals, com a la Pobla de Segur, Gerri de la Sal, Tremp, Camarasa i Organyà.13 Carta-ordre pa en major o menor mesura d’aquesta ELS OFICIALATS I LES DADES DEMOGRÀ- de l'arquebisbe de “apacibilitat” -si se’ns permet el mot- de la mor- FIQUES APARENTS Tarragona perquè cada talitat, superant les fortes crisis dels segles ante- parròquia enviÏ les dades demogràfiques, en aquest riors, des de la pesta dels segles XIV i XV a la A l’hora de presentar els catorze oficialats del cas corresponents a l'any Guerra de Successió. El Principat aconseguí un bisbat d’Urgell, nosaltres seguim el nostre propi 1747. important creixement en la segona meitat del set- criteri d’ordenació. El document situa en pri- cents, truncat al final amb els primers conflictes mer lloc l’oficialat Major (el de la Seu d’Urgell) bèl.lics en gairebé cent anys i una forta crisi eco- i la resta apareixen consignats sense massa nòmica. coherència geogràfica. El nostre criteri ha es- tat el de presentar-los de nord a sud i, sempre La mortalitat catastròfica es veié aturada a Ca- que això era possible, considerant la proximi- talunya en el segle XVIII per un llarg període de tat d’un a l’altre.