DOCSLIB.ORG

Artesa De Segre Artesa De Segre

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text

Load more

SETEMBRE 2002 Núm. 246 Preu 2 la PalancaPUBLICACIÓ DARTESA DE SEGRE I COMARCA ArtesaArtesa 2002 dede SegreSegre Festa Major 2002 Festa Major 2002 Els castellers s’han convertit ja en un element tradicional de la Festa la Major d’Artesa de Segre. Palanca PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS DARTESA DE SEGRE, VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER, Foto: Sergi Valls i Jové FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR 4 L’AGENDA. METEOROLOGIA Primer sopar de veïns a la Fàbrica Carta d’agraïment a “Temps d’esport” 5 EDITORIAL El refugi d’animals de Foradada De demòcrates i nacionalistes Agraïment de les Dones Puntaires Com ens hem de veure! 6 NOTICIARI De carrers i voreres Breus Acabats els carrers d’Artesa 31 IN MEMORIAM Cercant la llum 11 LA NOGUERA Breus 33 LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLS Artesa des del paleolític fins als ibers 12 ESPORTS Artesencs al Caucas 34 PARLEN LES ENTITATS 20 anys de la Vuelta Un estiu Altis 15 OPINIÓ 36 MÚSICA, MESTRE! Una nova etapa Concert d’homenatge a Joan Giribet i Boneta 16 INFORME 39 DES DEL PAÍS DELS PIRINEUS Descobrint Antona. Primers resultats Un altre 11 de setembre L’Acadèmia Balmes i el Sr. Xandri 40 INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA 21 MUNICIPIS Plens, Comissions de Govern i Informes d’Alcaldia XI Jornada Cultural a Alòs de Balaguer 43 HUMOR 22 FESTA MAJOR D’ARTESA Barbaritats del nostre poble 24 TEMA DEL MES 45 PALANC-OCI Fotos en color dels primers equips de futbol i bàsquet Encreuat. Sense perdre els orígens. Jeroglífic 27 CARTES A LA REDACCIÓ 46 IMATGES D’AHIR Parc eòlic de Sant Mamet Avinguda Maria Anzizu.1933 3 la Palanca LAgenda Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat (per anunciar-los, feu-nos arribar la informació amb d’Artesa de Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova temps) de Meià. Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta. 8 d’octubre: Inici d’un curs de manualitats (tardes de 15h a MES D’AGOST 17h) a la sala de les Artesenques Actives (Escoles Velles), a càrrec d’Emília Borda Municipi d’Artesa de Segre 12 d’octubre: Naixements: - Acció de gràcies al Santuari de Refet dia 12: Ariadna Carbonell i Bou, - Excursió a Cardona (amb visita a les mines de filla de Llorenç i de Montserrat sal), organitzada per les Artesenques Actives dia 13: Francesc Tecchia i Sotelo, fill d’A. José i de M. Teresa Defuncions: dia 4: M. Pau Brescó i Boliart (94 anys), natural d’Alentorn dia 14: Carme Montserrat i Mallol (85 anys), natural de Bellmunt dia 18: Enric Codina iPuig (78 anys), natural de Montmagastre dia 24: Carme Ribalta i Gualdo (91 anys), natural d’Oliola Matrimonis: dia 24: M. Roser Aumedes i Tarsà (d’Artesa) Miquel J. Nieto i Barnés (de Balaguer) dia 30: Neus Quesada i Jiménez (d’Artesa) Sergio D. Bertola i Favot (d’Artesa) Municipi de Foradada Matrimonis: dia 31: Montserrat Boliart i Cortés (de Foradada) Ferran Felip i Huguet (de St. Martí de Maldà) Meteorologia AGOST Municipi de Vilanova de Meià Dades facilitades per l’Ajuntament de Vilanova de Municipi d’Artesa de Segre Meià (estació del Camp de Futbol). Dades facilitades per l’Ajuntament d’Artesa de Segre (observatori de la Pl. Ajuntament). Temperatura mitjana del mes: 22,3° Temperatura màxima: 36° (dia 15) Temperatura mitjana del mes: 22° Temperatura mínima: 8,1° (dia 11) Temperatura màxima: 35° (dia 15) Dies amb precipitacions: 12 Temperatura mínima: 9° (dia 12) Precipitació màxima: 15,6 mm (dia 22) Amplitud tèrmica màxima: 21° (dies 14 i 15) Total precipitacions: 53 mm Amplitud tèrmica mínima: 5° (dia 27: màx. 20° i mín. 15°) Dies amb precipitacions: 8 Municipi de Foradada Precipitació màxima: 23 mm (dia 21) Dades facilitades per l’Ajuntament de Foradada. Total precipitacions: 79 mm Dies amb precipitacions: 7 Precipitació màxima: 20 mm (dia 24) Total precipitacions 63 mm 4 la Palanca Dipòsit Legal: L - 283 - 1981 Editorial EDITA: Associació Cultural la Palanca CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ De demòcrates i nacionalistes Ramon Giribet i Boneta Bartomeu Jové i Serra Miquel Mota i Pérez L’escalada en el grau de tensió que mantenen el Govern central del PP i Miquel Regué i Gili el Govern del País Basc està arribant a límits preocupants, almenys per Sergi Valls i Jové a aquells que es puguin considerar més o menys nacionalistes, indepen- Anna M. Vilanova i Alentorn dentment de si són catalans, bascos o gallecs. ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC La cosa ja fa temps que dura. De fet, podríem dir que des que a Madrid Carme Barril i Brescó mana el PP la cosa ha anat de mal en pitjor. La gota que probablement ha Ramon Giribet i Boneta vessat el vas, però, ha estat la polèmica nova Llei de Partits, que ha Núria Ribes i Novau trencat el consens sobre aquest tema que s’havia mantingut fins al mo- Miquel Regué i Gili ment entre totes les forces polítiques. I és que el PP, en la seva desespe- SUPORT INFORMÀTIC rada lluita contra el terrorisme, ha travessat la delicada frontera que hi Josep M. Espinal i Aubet ha entre la dura responsabilitat de governar amb fermesa i l’aparició de certs tics dictatorials fruit de la impotència. MAQUETACIÓ La Palanca Amb això no pretenem en absolut justificar la violència que genera el terrorisme; però no estem gens convençuts que il·legalitzar una força SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT política que té el suport a les urnes d’unes 200.000 persones sigui el Apartat de Correus 30 d’Artesa de Segre camí més adequat. Aquest fet, que és molt rellevant, no tan sols no es té Telèfon 973 40 11 58 en compte, sinó que a més se’ns vol fer creure que es tracta només d’uns FOTOGRAFIA quants eixalabrats que s’han begut l’enteniment. Si es continua tractant Joan-Promovídeo / La Palanca el problema amb aquesta superficialitat i no s’aprofundeix en la qüestió, difícilment hi haurà solució. REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ Edifici Escoles Velles. Sala La Palanca Cal recordar també que l’actual Govern espanyol va gaudir d’una Apartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE treva unilateral d’ETA de més d’un any, durant la qual –que se sàpiga– no va moure ni un dit per intentar almenys acabar amb el terror que IMPRIMEIX genera aquesta organització. Ni tan sols es van proposar iniciar una NORPRINT - Artesa de Segre mesura recomanada per gent coneixedora de la problemàtica: l’acosta- TIRATGE ment dels presos al País Basc. Malauradament mai sabrem si això hau- 750 exemplars ria servit de res perquè ni se’n va plantejar seriosament la possibilitat. En aquestes darreres setmanes, la qüestió ha anat degenerant de tal SUBSCRIPCIÓ ANUAL 20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra) manera que s’ha convertit en una autèntica caça de bruixes, intentant 27 euros (preu estranger) criminalitzar qualsevol actitud que es pugui considerar perillosa per la unitat d’Espanya. El més greu és que el PSOE combrega amb el PP fins ADRECES INTERNET a tal punt que, quan parlen els dirigents d’uns o altres sobre qüestions http://www.lapalanca.arrakis.es correu electrònic: [email protected] nacionalistes, no saps ben bé de quin partit són. I el que fa posar els pèls de punta és aquest missatge subliminal que s’està donant a la població -Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a la quan es fa la disjunció entre demòcrates i nacionalistes. Que potser un Premsa Comarcal Catalana 1997. nacionalista no és demòcrata? Que potser volen dir que els nacionalistes -Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998. són també terroristes? Compte, que per aquí anem molt malament. NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions, Des de Catalunya, tot això ens ho hem de prendre molt seriosament encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solament perquè també ens afecta de ben a prop. I és que quan s’ataca els naciona- s’admetran els escrits signats amb el nom, cognom, lismes, aprofitant la delicada situació de la nació basca, el missatge tam- domicili i DNI de l’autor. bé va per a nosaltres. O sigui que no val a fer-se l’orni. El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar les col·laboracions. Ara que els catalans estem celebrant els 25 anys de la restauració de «LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les la Generalitat i del retorn del president Tarradellas, aquestes veus que opinions i criteris expressats pels seus col·laboradors. s’aixequen des de diferents punts de la Meseta profunda ens fan dubtar Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la que aquest llarg camí hagi servit per entendre cap tipus de sentiment Generalitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida, diferenciador, encara que fos majoritari, en un Estat que pretén que tots el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesa siguem iguals. de Segre. “Ara és hora segadors, ara és hora d’estar alerta...” L’himne nacio- nal de Catalunya ens adverteix que no ens podem relaxar en la defensa de la nostra identitat. Caldrà, doncs, que “esmolem ben bé les eines”. No en el sentit literal, és clar, però haurem de desvetllar les nostres cons- ciències adormides si volem que se’ns respecti com a poble. Col·laboradors/es del mes: Joan Roca, Vicent Roca, Eva Solanes, Josep Membre de Ros, Oriol Llera, IES Els Planells, Gimnàs Altis, Sícoris, Jordi Alins, Jordi Esteban, Enigma Card, Rafa i Richard Córdoba 5 la Palanca Noticiari Volen recuperar Rubió de Baix Taller de la teràpia del riure a Cubells A Cubells, l’Associació de Dones Mareselva i la Residència de Gent Gran Verge del Castell han organitzat un taller de rialloteràpia que s’està desenvolupant durant els mesos de setembre i octubre a la Sala d’Actes de l’Ajuntament.
Recommended publications
  • A Corbins a Vint-I-Vuit De Juliol De Dos Mil Setze I Sent Les 21,00 Hores I Sota La Presidència Del Sr

    A Corbins a Vint-I-Vuit De Juliol De Dos Mil Setze I Sent Les 21,00 Hores I Sota La Presidència Del Sr

    A Corbins a vint-i-vuit de juliol de dos mil setze i sent les 21,00 hores i sota la Presidència del Sr. Alcalde Jaume Camarasa Lesan assistit per l'infrascrit Secretari, Josep Lluís Prat Pascual, van concórrer prèvia citació en forma, els Regidors següents: Jordi Verdú Paijà, Anna Paüls Solans, Carolina Martí Fajardo, Rosa Solans Guillamet, David Lesan Esqué i Enric Camats Jove, amb objecte de celebrar sessió ordinària de 1ª convocatòria. Van excusar la seva presencia els regidors/ores: Jordi Camats Bernaus i Ramón Gasull Riera 1.-LECTURA I APROVACIÓ ACTES SESSIONS ANTERIORS.- Preguntats els Srs. Regidors si tenien alguna objecció a les actes que se’ls ha passat junt amb la convocatòria d’aquest Ple. Manifesten : Que no, quedant aprovades les actes per unanimitat 2.-PROPOSTA D’APROVACIÓ, SI ESCAU, DEL COMPTE GENERAL DE LA CORPORACIÓ DE L’ANY 2015. ANTECEDENTS Finalitzat l’exercici pressupostari de 2015, cal elaborar el compte general de l’entitat local, dels organismes autònoms i de les societats mercantils de capital íntegrament local. El compte ha de posar de manifest la gestió realitzada en els aspectes econòmic, financer, patrimonial i pressupostari, i ha de contenir el conjunt de documentació bàsica, complementària i annexos. Ha de ser elaborat per la Intervenció, i la Presidència l’ha de retre abans del dia 15 de maig de l’actual exercici. Els estats i comptes anuals de l’exercici pressupostari 2015 s’han sotmès a l’informe de la Comissió Especial de Comptes, la qual n’ha emès un dictamen aprovador en data 30-5-2016 Exposat el compte general al públic en el Butlletí Oficial de la Província núm.
  • Seguiment Adaptació Granges Revisió MTD.Xlsx

    Seguiment Adaptació Granges Revisió MTD.Xlsx

    Marca Expedient Establiment Titular Municipi Establiment Oficial RAM001 BONPORC, SL BONPORC, SL ABELLA DE LA CONCA 3580BT RAM002 GRANJA SORT DE L'AGUSTI RAMADERIA CUQUERLO, SL ABELLA DE LA CONCA 0010AC RAM003 GRANJA ASPRES GREGORI SALSE, SCP AGER 0030AB RAM004 GRANJA CAN RAMIRO ALEIX BURGUES NOVAU AGER 0030DX RAM005 MACIAROL, SCP MACIAROL, SCP AGER 0030CK RAM006 BONCOMPTE TREPAT, XAVIER BONCOMPTE TREPAT, XAVIER AGRAMUNT 0040AP RAM007 GRANJA ESTEVE I RIUS ESTEVE I RIUS SL AGRAMUNT 0040AQ RAM008 GRANJA FARRENY JOSEP FARRENY FARRENY AGRAMUNT 0040DK RAM009 Granja Gené RAMON MARIA GENE BOSCH AGRAMUNT 0040AB RAM010 GRANJA JOSCA GANADERA VICENT MAS, SL AGRAMUNT 0040BL RAM011 GRANJA MARRUGAT GRUPO PREMIER PIGS, SL AGRAMUNT 0040EF RAM012 GRANJA ORTIZ JORDI ORTIZ LLENA AGRAMUNT 0040CM RAM013 GRANJA SERMAFARM SERMAFARM, CB AGRAMUNT 0040AM RAM014 GRANJA SOLANS REGUE 58, S.C.P AGRAMUNT 0040LB RAM015 GRANJA VALLS VALLS MARQUILLES, RAMON AGRAMUNT 0040BR RAM016 PIENSOS ARB PIENSOS ARB, SA AGRAMUNT 0040AA RAM017 GRANJA SAPERA SAPERA MIQUEL, SL AGUILAR DE SEGARRA 0050AW RAM018 GRANJA LA PALLISSA SAT. RAMADERA MONTBRI 860 CAT AIGUAMURCIA 0080BX RAM019 GRANJA MAS AMAT CARMIL, SL AIGUAVIVA 0090AC RAM020 AGRÍCOLA RAMADERA SERENTILL, SL AGRÍCOLA RAMADERA SERENTILL, SL AITONA 0100AF RAM021 GRANJA ELENA LORENTE RAMADERA TERRAPLE, SL AITONA 0100AY RAM022 GRANJA JAUME SERENTILL CAMI EL TARANNA FAMILIAR, SL AITONA 0100BK RAM023 GRANJA MONTFRED AGRICOLA RAMADERA SERENTILL, SL AITONA 0100AP RAM024 GRANJA PALAU IBARS MIQUEL PALAU IBARS AITONA 0100CE RAM025 AGROMARIANET AGROMARIANET SL. ALAMUS (ELS) 0110BC RAM026 GRANJA BOSCH BOSCH LOPEZ, JOSEP M. ALAMUS (ELS) 0110AJ RAM027 GRANJA BOSCH BOSCH LOPEZ, JOSEP M. ALAMUS (ELS) 0110AI RAM028 CRISALMA CRISALMA, SCCL ALBESA 0160JX RAM029 GRANGES ARMENGOL ANTONI ARMENGOL CAPDEVILA ALBESA 0160AF RAM030 GRANGES ARMENGOL 2 ANTONI ARMENGOL CAPDEVILA ALBESA 0160AI RAM031 Granja ALBESA RAMADERA ALBESA RAMADERA, SL ALBESA 0160AB RAM032 AVICOLA FILELLA AVICOLA FILELLA, SLU.
  • El Vallfogona Pierde Un Duelo Clave Ante Un Albi En Racha El Bellpuig Acaricia La Gesta Ante El Líder Pero Acaba Cediendo En Casa

    El Vallfogona Pierde Un Duelo Clave Ante Un Albi En Racha El Bellpuig Acaricia La Gesta Ante El Líder Pero Acaba Cediendo En Casa

    LUNES 16 DE ABRIL DE 2018 | DEPORTES 9 FÚTBOL Segona Catalana G.5 El Vallfogona pierde un duelo clave ante un Albi en racha El Bellpuig acaricia la gesta ante el líder pero acaba cediendo en casa CASTELLSERÀ 0 de lograr el empate. FOTO: Núria García / Un jugador del Vallfogona de Balaguer controla la pelota durante el encuentro Palau d’Anglesola: Matamala, A. SOLSONA 3 Pedrós (Noguera), Serrano, Ra- Tremp: Diankong, Rodrigues (Pa- Vera (Castillo), Martínez, Jiménez Falces, Barón, Cervelló, Clivillé, El planteamiento táctico del Sol- mírez, Felip (Caselles), Simó, Cos rreira), Colom (Santos), Vergés, (Ortiz), Call. Esteve (Llusà), Grau (Raya). sona logró incomodar a lo largo (Expósito), Solà (R, Pedrós), Piró, Sirvant, Fernández, Farré (Erta), L’Albi: Akrouh, Santoschris, Goles: 1-0 Llobera (11’), 1-1 Raya del partido a un Castellserà que Amorós (Sonko), Dumitrache. Parreira, Syulyush, Gonçalves, Yarrouti, Guasch, Pérez, Ciurana (76’), 1-2 Tàpies (78’). no tuvo su mejor día y se vino Alcarràs: Mur, Segura, Eres, Cas- Durany. (Jiménez), Creus, Perera, Ballart, Josep Cos abajo tras el descanso. tillo (Tutusaus), Cendrós, García, Goles: 1-0 O. Masbernat (2’), 2-0 Bouhamidi, Parra. Castellserà: Caus, García (Caste- Miret (Figueras), Florensa (Pasa- O. Masbernat (15’), 3-0 Vallès Goles: 0-1 Bouhamidi (15’), 1-1 ARTESA DE SEGRE 1 lla), Polo, Prat, Fernández (Piqué), nau), Olea, Lorenzo, Ayats. (26’), 4-0 Castillo (51’), 4-1 Sirvant Ortiz (60’), 1-2 Guasch (76’). ORGANYÀ 2 Salvadó, Pros, Sala, Estrada (Sa- Goles: 1-0 Felip (28’), 2-0 Expósi- (70’), 5-1 Aixalà (85’). Toni Piñol El matutino gol del Organyà des- hel), Comelles (Eroles), Pàmpols.
  • El Aitona Vence Al Alguaire En Casa (1-0) Gracias a Jaroslaw

    El Aitona Vence Al Alguaire En Casa (1-0) Gracias a Jaroslaw

    LUNES 16 DE SEPTIEMBRE DE 2019 | DEPORTES 9 FÚTBOL Tercera Catalana Grupo 13 El Aitona vence al Alguaire en casa (1-0) gracias a Jaroslaw El Artesa de Lleida golea 7-0 al Arbeca, con doblete de Mamadu y Sekou, y se pone líder en la clasificación ROSSELLÓ 2 (m.24 Martí), 1-2 (m.27 Jacob), 2-2 (m.29 Jordi), 2-3 (m.47 Ja- ALBAGES 2 cob), 2-4 (m.49 Martí). Rosselló: Jordi, Olaf, Iker, Oriol, Árbitro: Albert Figuerola sacó Aleix, Gerard, Jordi M (m.60 Jo- amarilla a Sinbara y Emanuel del sep), Josep S (m.46 Arnau), Ro- Escola de Tremp y a Oriol del So- ger (m.89 Arnau S), Óscar, Albert ses. Moussa fue expulsado en el (m.60 Xavier). m.43. Albages: Josep Angel, Eduard, Cristian, Enric (m.46 Edgar), Ke- GOLMÉS 2 vin Nicolàs, Francisco Javier, Hei- tor, George Daniel (m.58 Jordi), PARDINYES 4 Costel (m.46 Àlex), Xavier (m.46 Golmés: Alex, Eloy, Iñaki, Albert Ngor), Jesús. (m.63 Guillem), Ramón, Llorenç, Goles: 0-1 (m.30 Cristian), 1-1 Aziz, Youseff, Mohammed, Abou (m.37 Jordi), 1-2 (m.44 Eduard), (m.47 Roger), Mouhamed. 2-2 (m.61 Olaf) Pardinyes: Ferrán (m.83 Alfon- Árbitro: Sergi Sánchez expulsó so), José, Alexis, Salum (m.46 F. con roja directa a Gerard del Ros- de Borja), Sergi, Iván, Joel (m.74 selló y sacó amarilla a Olaf, Arnau Roger), Juan Carlos (m.46 Edgar), y Xavier del Rosselló y a Josep Án- Juan Jose (m.83 Santiago), Carles, gel, Cristian y Francisco del Alba- Crespo.
  • Acta De La Sessió Ordinària Celebrada Pel Ple De L’Ajuntament Amb Data 16 De Setembre De 2010

    Acta De La Sessió Ordinària Celebrada Pel Ple De L’Ajuntament Amb Data 16 De Setembre De 2010

    ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA CELEBRADA PEL PLE DE L’AJUNTAMENT AMB DATA 16 DE SETEMBRE DE 2010. NÚM.: 8/2010 A S S I S T E N T S Alcaldessa – Presidenta: TUIXENT, 16 de setembre de 2010 Maria Carme Valls Piera Sent les 17:30 hores del dia assenyalat i sota la Presidència de la Sra. Alcaldessa, assistida per la infrascrita Secretària, van concórrer prèvia citació en forma, els Regidors que al marge s’expressen, i que constitueixen el quòrum suficient, amb l’objecte de celebrar la sessió ordinària, en primera convocatòria, a què fa referència els articles 77 b) i 78.2, del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals. Regidors: Horaci Botella Soret Alfons Escribano Paz Joan Caserras Canals Jaume Ferrer Baraut Secretària: Mª Teresa Solsona Vila Regidors que han excusat la seva assistència: Cap ORDRE DEL DIA 1.- APROVACIÓ DE L’ ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR. TRÀMIT I ESTAT D’EXPEDIENTS 2.-DESISTIR, SI S’ESCAU, DE LA TRAMITACIÓ DE DEU MODIFICACIONS PUNTUALS DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT EN EL NUCLI DE JOSA DE CADÍ DEL MUNICIPI DE JOSA I TUIXÉN (EXP. AJUNTAMENT NÚM. NNSS 1-2009, EXP. URBANISME NÚM. 2009/038660/L ). 3.- APROVAR L’INFORME DE SOSTENIBILITAT ECONÒMICA REFERENT A LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT DEL MUNICIPI DE JOSA I TUIXÉN (EXP. AJUNTAMENT NÚM. NNSS 2-2009, EXP. URBANISME NÚM. 2010/039545/L). 4.- ADAPTACIÓ DEL PRESSUPOST DE LICITACIÓ AL NOU TIPUS D’IVA DE L’OBRA " ARBORÈTUM ALS PLANELLS DEL SASTRÓ”. 5.- ADJUDICACIÓ D’UN CONTRACTE MENOR PER A LA OBRA TITULADA " ARBORÈTUM ALS PLANELLS DEL SASTRÓ”.
  • La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La

    La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La

    Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^.
  • El Naixement De La Comarca Del Pla D'urgell

    El Naixement De La Comarca Del Pla D'urgell

    Anuari 2 · 2011 · Pàgines 9-27 El naixement de la comarca del Pla d’Urgell Francesc Foguet i Boreu Universitat Autònoma de Barcelona Al meu pare, in memoriam Un dels llocs comuns dels qui tenien suspicàcies envers la creació del Pla d’Urgell era la idea que es tractava d’una comarca “inventada”. Certament, la seva reivindicació té punts de contacte amb la “tradició inventada” descrita per Eric Hobsbawm (2002: 7), en virtut de la qual les tradicions que semblen o recla- men patents d’antiguitat són –sovint– bastant recents en l’origen i, de vegades, inventades. Legitimada en el passat històric i en la voluntat popular, la nova comarca establiria –i simbolitzaria– la cohesió social i la pertinença a un grup que compartia un espai geogràfic –la plana– i una singularitat sociològica –derivada de l’impacte econòmic del canal d’Urgell– ben delimitats. Malgrat això, el fet que la comarca passés de ser reclamada activament a partir de les acaballes dels anys setanta a aconseguir l’aprovació del Parlament de Catalunya el 1988 fou el resultat d’un procés complex que –com veurem en aquest paper– no admet simplificacions, perquè són moltes les variables que cal ponderar. El Pla d’Urgell no va ser, en tot cas, una comarca nascuda ex novo. De la condició d’“imaginada” pels escriptors al reconeixement jurídic pels par- lamentaris, tot passant per la vindicació, el debat i l’acció política, s’escolen gairebé dues dècades decisives per a la història democràtica del país i, més concretament, de l’antiga terra del Mascançà. UNA COMARCA IMAGINADA En les seves Proses de Ponent, l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú (1970: 31-46) advertia de les dues possibilitats que hi havia a l’hora d’escriure sobre el “galimaties” de l’Urgell: o fiar-se dels límits que les divi- sions comarcals havien establert, o escoltar-se la gent del país.
  • Imagen 1. Fotografía Del Pantano Y Presa De Camarasa Desde La C-13

    Imagen 1. Fotografía Del Pantano Y Presa De Camarasa Desde La C-13

    IMAGEN 1. FOTOGRAFÍA DEL PANTANO Y PRESA DE CAMARASA DESDE LA C-13. AGOSTO 2017. IMAGEN 2. FOTOGRAFÍA DE LA CORONACIÓN DE LA PRESA DE CAMARASA, PARAMENTO AGUAS ABAJO. AGOSTO 2017. 957 IMAGEN 3. FOTOGRAFÍA DEL ALIVIADERO DE LA PRESA DE CAMARASA. AGOSTO 2017. IMAGEN 4. FOTOGRAFÍA DEL EMBALSE DE CAMARASA. AGOSTO 2017. 958 IMAGEN 5. FOTOGRAFÍA DE LA CENTRAL HIDROELÉCTRICA Y DEL ALIVIADERO LATERAL DE CAMARASA. AGOSTO 2017. IMAGEN 6. FOTOGRAFÍA DE LA TUBERÍA DE DESVÍO DE AGUA A LA CENTRAL DE CAMARASA. AGOSTO 2017. 959 IMAGEN 7. FOTOGRAFÍA DEL INGENIERO PATTERSON DE LA PRESA Y CENTRAL HIDROELÉCTRICA DE CAMARASA EN 1921. FONDO HISTÓRICO ENDESA. IMAGEN 8. SIMILAR VISTA DESDE OTRO ÁNGULO EN UNA POSTAL. 960 IMAGEN 9. POSTAL CON LA PRESA DE CAMARASA. 961 IMAGEN 10-15. DIFERENTES FOTOGRAFÍAS HISTÓRICAS DEL PROCESO CONSTRUCTIVO DE LA PRESA DE CAMARASA Y CENTRAL. 962 IMAGEN 16. PLANTA DE LA PRESA DE CAMARASA. FUENTE: INVENTARIO DE PRESAS Y EMBALSES, SNCZI. IMAGEN 16 Y 17. SECCIÓN TRANSVERSAL DE LA PRESA DE CAMARASA. SNCZI. DERECHA: MISMA SECCÍON CON LA ZONIFICACIÓN DE HORMIGÓN EMPLEADO (DÍAZ Y BUENO 2001). 963 IMAGEN 18. PLANO DEL SISTEMA HIDROELÉCTICO DE CAMARASA (DÍEZ Y BUENO 2001). 964 IMAGEN 18. ARTÍCULO EN LA REVISTA “LA ENERGÍA ELÉCTRICA DE 1925” SOBRE LA PRESA DE CAMARASA. 965 CAPEL HORACIO Y URTEAGA LUIS, 1994. “EL TRIUNFO DE LA HIDROELECTRICIDAD Y LA EXPANSION DE LA CANADIENSE” EN: LAS TRES CHIMENEAS. FECSA, PP 13-81. DÍEZ JOAQUÍN Y BUENO FRANCISCO 2001, INGENIERÍA DE PRESAS. PRESAS DE FÁBRICA. TOMO I. SERVICIO DE PUBLICACIONES DE LA UNIVERSIDAD DE CANTABRIA.
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN

    Regional Aid Map 2007-2013 EN

    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
  • El Conseller Recoder Inaugura El Nou Pavell Congost De Granollers, Dins

    El Conseller Recoder Inaugura El Nou Pavell Congost De Granollers, Dins

    Comunicat de premsa S’obre el procés per assignar 11 pisos amb protecció oficial a tres municipis de Lleida • Els habitatges estan situats a Agramunt, Alguaire i Torres de Segre • Són de lloguer i formen part del Pla de xoc per adjudicar 3.264 pisos desocupats de la Generalitat L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha obert el termini per adjudicar 8 pisos de lloguer a Alguaire i dos a Torres de Segre (Segrià), i un al municipi d’Agramunt (Urgell). Les normes ofereixen noves condicions després que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, presentés un Pla de xoc el passat mes de setembre per adjudicar els habitatges buits de la Generalitat. Les persones interessades poden informar-se als respectius ajuntaments i a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Els habitatges d’Alguaire estan situats al carrer Merlí, tenen dues habitacions, de 50 m2 a 62 m2, i una renda mensual de 158 euros a 222 euros, llevat d’un situat al carrer Dr. Farré, de tres dormitoris, una superfície de 70 m2 i una renda de 217 euros mensuals. La majoria disposen de traster i aparcament vinculats. Aquests pisos es podran visitar el proper dissabte, 4 de febrer, de 10 h a 14 h, i dimarts 14 de febrer, de 15 h a 17 h. A Torres de Segre, els habitatges tenen dues habitacions, un es troba al carrer Príncep d’Astúries i té una superfície de 31 m2 i una renda mensual de 62 euros; l’altre està situat a l’avinguda de Joan Carles I, fa 36,5 m2 i té una renda de 72,7 euros mensuals.
  • Cultura Història D'agramunt I De La Ribera

    Cultura Història D'agramunt I De La Ribera

    CULTURA HISTÒRIA D'AGRAMUNT I DE LA RIBERA Agramunt i la Ribera del Sió: Centre comarcal històric de les Terres de Ponent 2.3. La col·lecta d’Agramunt, se- ge de 1553, que va ser publicat per tament la vila d’Agramunt tenia un gons el fogatge de 1553 Josep Iglésies el 1979. Cal aclarir total de 205 focs (184 de laics, 18 de El govern i l’administració de l’erari que el cobrament es feia per focs o capellans i 3 de militars), mentre que públic a Catalunya el duia a terme la cases habitades i per tant no es pot Mafet tenia 13 focs laics. Diputació del General, també cone- deduir exactament el nombre d’habi- Posarem el llistat de totes les po- guda com la Generalitat. La Generali- tants d’una població o de tota la col- blacions que formaven la col·lecta tat administrava diversos drets, entre lecta, tot i que segons diversos autors d’Agramunt l’any 1553 i que van ser els més importants destacava el dret s’ha de comptar entre 4 i 6 persones foguejades entre el 23 i 28 de juliol, de bolla i el d’entrades i eixides. Per per foc. que ens ajudarà a formar-nos una fer efectiu el cobrament d’aquests im- En aquest fogatge la col·lecta idea més clara de la capitalitat de la postos el Principat estava dividit en d’Agramunt tenia un total de 1648 vila del Sió. districtes fi scals que s’anomenaven focs i les poblacions que abastava co- “Col·lecta de Agramunt, foga- col·lectes.
  • LLAVORS 2017 Copia

    LLAVORS 2017 Copia

    2017 LLAVORS de la TERRA! TOMATA ROSA D’ALBESA Solanum lycopersicum Procedència: Albesa. Tomata rosada, de mida gran, una mica aplanada, dolça i aromàtica, plena i carno- sa. Poc o mitjanament productiva. Per amanir i sucar pa. Per fer conserves d’alta qualitat. ARCAARCA DEL DEL GUST GUST TOMATA TRUMFERA Solanum lycopersicum Procedència: Balaguer. Tomata rosada, petita, rodona. Molt bona, dolça i sucosa. Poc productiva. Fulla ampla, recordant la patatera. ARCA DEL GUST Per amanir i sucar pa. ARCA DEL GUST TOMATA POMETA Solanum lycopersicum Procedència: Planters Bori de Bellpuig. Tomata roja, verdejant vora el mànec, mitjana, fent uns 4 lòbuls. Bona, semi-buida i molsosa. Molt productiva, fins la tardor. Tendència a fissurar-se. Per fer conserva i amanir. TOMATA PERETA DE BALAGUER Solanum lycopersicum Procedència: Balaguer. Tomata vermella, allargada acabant en punta, mitjana, plena i carnosa. Per fer conserva i amanir. TOMATA LLÀGRIMA Solanum lycopersicum Procedència: Balaguer. Tomata de penjar rosada, petita, rodona amb punxa pronunciada. Carnosa, dolça i aromàtica. Molt bona conservació. Per guardar i sucar pa. TOMATA PALOSANTO Solanum lycopersicum Procedència: Balaguer Tomata roja, rodona i de mida mitjana. Per fer conserva i amanir. TOMATA ULL VIU Solanum lycopersicum Procedència: Banc de Llavors CT. Tomata de color roig viu i petita. Molt dolça. Per amanir, sucar pa i assecar. TOMATA PLANA D’ALBESA Solanum lycopersicum Procedència: Albesa. Tomata de color roig intens i aplanada. Tomata de penjar de mida gran. Bona conservació. Per guardar i sucar pa. TOMATA BESEIT Solanum lycopersicum Procedència: Almacelles Tomata rosada i aplanada, de mida mitja- na-gran, mig buida, molt lobulada.