SETEMBRE 2002 Núm. 246 Preu 2 la PalancaPUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA ArtesaArtesa 2002 dede SegreSegre

Festa Major 2002 Festa Major 2002 Els castellers s’han convertit ja en un element tradicional de la Festa la Palanca Major d’Artesa de Segre. PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE, VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER, Foto: Sergi Valls i Jové FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

4 L’AGENDA. METEOROLOGIA Primer sopar de veïns a la Fàbrica Carta d’agraïment a “Temps d’esport” 5 EDITORIAL El refugi d’animals de Foradada De demòcrates i nacionalistes Agraïment de les Dones Puntaires Com ens hem de veure! 6 NOTICIARI De carrers i voreres Breus Acabats els carrers d’Artesa 31 IN MEMORIAM Cercant la llum 11 LA NOGUERA Breus 33 LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLS Artesa des del paleolític fins als ibers 12 ESPORTS Artesencs al Caucas 34 PARLEN LES ENTITATS 20 anys de la Vuelta Un estiu Altis

15 OPINIÓ 36 MÚSICA, MESTRE! Una nova etapa Concert d’homenatge a Joan Giribet i Boneta

16 INFORME 39 DES DEL PAÍS DELS PIRINEUS Descobrint Antona. Primers resultats Un altre 11 de setembre L’Acadèmia Balmes i el Sr. Xandri 40 INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA 21 MUNICIPIS Plens, Comissions de Govern i Informes d’Alcaldia XI Jornada Cultural a Alòs de Balaguer 43 HUMOR 22 FESTA MAJOR D’ARTESA Barbaritats del nostre poble

24 TEMA DEL MES 45 PALANC-OCI Fotos en color dels primers equips de futbol i bàsquet Encreuat. Sense perdre els orígens. Jeroglífic

27 CARTES A LA REDACCIÓ 46 IMATGES D’AHIR Parc eòlic de Sant Mamet Avinguda Maria Anzizu.1933

3 la Palanca L’Agenda

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat (per anunciar-los, feu-nos arribar la informació amb d’Artesa de Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova temps) de Meià. Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta. 8 d’octubre: Inici d’un curs de manualitats (tardes de 15h a MES D’AGOST 17h) a la sala de les Artesenques Actives (Escoles Velles), a càrrec d’Emília Borda Municipi d’Artesa de Segre 12 d’octubre: Naixements: - Acció de gràcies al Santuari de Refet dia 12: Ariadna Carbonell i Bou, - Excursió a Cardona (amb visita a les mines de filla de Llorenç i de Montserrat sal), organitzada per les Artesenques Actives dia 13: Francesc Tecchia i Sotelo, fill d’A. José i de M. Teresa Defuncions: dia 4: M. Pau Brescó i Boliart (94 anys), natural d’Alentorn dia 14: Carme Montserrat i Mallol (85 anys), natural de Bellmunt dia 18: Enric Codina iPuig (78 anys), natural de Montmagastre dia 24: Carme Ribalta i Gualdo (91 anys), natural d’Oliola Matrimonis: dia 24: M. Roser Aumedes i Tarsà (d’Artesa) Miquel J. Nieto i Barnés (de Balaguer) dia 30: Neus Quesada i Jiménez (d’Artesa) Sergio D. Bertola i Favot (d’Artesa)

Municipi de Foradada

Matrimonis: dia 31: Montserrat Boliart i Cortés (de Foradada) Ferran Felip i Huguet (de St. Martí de Maldà)

Meteorologia AGOST Municipi de Vilanova de Meià Dades facilitades per l’Ajuntament de Vilanova de Municipi d’Artesa de Segre Meià (estació del Camp de Futbol). Dades facilitades per l’Ajuntament d’Artesa de Segre (observatori de la Pl. Ajuntament). Temperatura mitjana del mes: 22,3° Temperatura màxima: 36° (dia 15) Temperatura mitjana del mes: 22° Temperatura mínima: 8,1° (dia 11) Temperatura màxima: 35° (dia 15) Dies amb precipitacions: 12 Temperatura mínima: 9° (dia 12) Precipitació màxima: 15,6 mm (dia 22) Amplitud tèrmica màxima: 21° (dies 14 i 15) Total precipitacions: 53 mm Amplitud tèrmica mínima: 5° (dia 27: màx. 20° i mín. 15°) Dies amb precipitacions: 8 Municipi de Foradada Precipitació màxima: 23 mm (dia 21) Dades facilitades per l’Ajuntament de Foradada. Total precipitacions: 79 mm Dies amb precipitacions: 7 Precipitació màxima: 20 mm (dia 24) Total precipitacions 63 mm

4 la Palanca Dipòsit Legal: L - 283 - 1981 Editorial

EDITA: Associació Cultural la Palanca CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ De demòcrates i nacionalistes Ramon Giribet i Boneta Bartomeu Jové i Serra Miquel Mota i Pérez L’escalada en el grau de tensió que mantenen el Govern central del PP i Miquel Regué i Gili el Govern del País Basc està arribant a límits preocupants, almenys per Sergi Valls i Jové a aquells que es puguin considerar més o menys nacionalistes, indepen- Anna M. Vilanova i Alentorn dentment de si són catalans, bascos o gallecs. ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC La cosa ja fa temps que dura. De fet, podríem dir que des que a Madrid Carme Barril i Brescó mana el PP la cosa ha anat de mal en pitjor. La gota que probablement ha Ramon Giribet i Boneta vessat el vas, però, ha estat la polèmica nova Llei de Partits, que ha Núria Ribes i Novau trencat el consens sobre aquest tema que s’havia mantingut fins al mo- Miquel Regué i Gili ment entre totes les forces polítiques. I és que el PP, en la seva desespe- SUPORT INFORMÀTIC rada lluita contra el terrorisme, ha travessat la delicada frontera que hi Josep M. Espinal i Aubet ha entre la dura responsabilitat de governar amb fermesa i l’aparició de certs tics dictatorials fruit de la impotència. MAQUETACIÓ La Palanca Amb això no pretenem en absolut justificar la violència que genera el terrorisme; però no estem gens convençuts que il·legalitzar una força SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT política que té el suport a les urnes d’unes 200.000 persones sigui el Apartat de Correus 30 d’Artesa de Segre camí més adequat. Aquest fet, que és molt rellevant, no tan sols no es té Telèfon 973 40 11 58 en compte, sinó que a més se’ns vol fer creure que es tracta només d’uns FOTOGRAFIA quants eixalabrats que s’han begut l’enteniment. Si es continua tractant Joan-Promovídeo / La Palanca el problema amb aquesta superficialitat i no s’aprofundeix en la qüestió, difícilment hi haurà solució. REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ Edifici Escoles Velles. Sala La Palanca Cal recordar també que l’actual Govern espanyol va gaudir d’una Apartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE treva unilateral d’ETA de més d’un any, durant la qual –que se sàpiga– no va moure ni un dit per intentar almenys acabar amb el terror que IMPRIMEIX genera aquesta organització. Ni tan sols es van proposar iniciar una NORPRINT - Artesa de Segre mesura recomanada per gent coneixedora de la problemàtica: l’acosta- TIRATGE ment dels presos al País Basc. Malauradament mai sabrem si això hau- 750 exemplars ria servit de res perquè ni se’n va plantejar seriosament la possibilitat. En aquestes darreres setmanes, la qüestió ha anat degenerant de tal SUBSCRIPCIÓ ANUAL 20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra) manera que s’ha convertit en una autèntica caça de bruixes, intentant 27 euros (preu estranger) criminalitzar qualsevol actitud que es pugui considerar perillosa per la unitat d’Espanya. El més greu és que el PSOE combrega amb el PP fins ADRECES INTERNET a tal punt que, quan parlen els dirigents d’uns o altres sobre qüestions http://www.lapalanca.arrakis.es correu electrònic: [email protected] nacionalistes, no saps ben bé de quin partit són. I el que fa posar els pèls de punta és aquest missatge subliminal que s’està donant a la població -Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a la quan es fa la disjunció entre demòcrates i nacionalistes. Que potser un Premsa Comarcal Catalana 1997. nacionalista no és demòcrata? Que potser volen dir que els nacionalistes -Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998. són també terroristes? Compte, que per aquí anem molt malament. NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions, Des de Catalunya, tot això ens ho hem de prendre molt seriosament encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solament perquè també ens afecta de ben a prop. I és que quan s’ataca els naciona- s’admetran els escrits signats amb el nom, cognom, lismes, aprofitant la delicada situació de la nació basca, el missatge tam- domicili i DNI de l’autor. bé va per a nosaltres. O sigui que no val a fer-se l’orni. El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar les col·laboracions. Ara que els catalans estem celebrant els 25 anys de la restauració de «LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les la Generalitat i del retorn del president Tarradellas, aquestes veus que opinions i criteris expressats pels seus col·laboradors. s’aixequen des de diferents punts de la Meseta profunda ens fan dubtar Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la que aquest llarg camí hagi servit per entendre cap tipus de sentiment Generalitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida, diferenciador, encara que fos majoritari, en un Estat que pretén que tots el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesa siguem iguals. de Segre. “Ara és hora segadors, ara és hora d’estar alerta...” L’himne nacio- nal de Catalunya ens adverteix que no ens podem relaxar en la defensa de la nostra identitat. Caldrà, doncs, que “esmolem ben bé les eines”. No en el sentit literal, és clar, però haurem de desvetllar les nostres cons- ciències adormides si volem que se’ns respecti com a poble.

Col·laboradors/es del mes: Joan Roca, Vicent Roca, Eva Solanes, Josep Membre de Ros, Oriol Llera, IES Els Planells, Gimnàs Altis, Sícoris, Jordi Alins, Jordi Esteban, Enigma Card, Rafa i Richard Córdoba

5 la Palanca Noticiari

Volen recuperar Rubió de Baix Taller de la teràpia del riure a Cubells A Cubells, l’Associació de Dones Mareselva i la Residència de Gent Gran Verge del Castell han organitzat un taller de rialloteràpia que s’està desenvolupant durant els mesos de setembre i octubre a la Sala d’Actes de l’Ajuntament. Les sessions tenen lloc els dimarts i els dijous de 17h a 19h i són impartides per l’especialista Josep M. Querol. La teràpia del riure, que va néixer als Estats Units i al Canadà, té efectes molt positius sobre la salut en general i està especialment in- dicada contra l’estrés, l’insomni, la depressió i l’ansietat.

Robatori d’una porta a Els Planells Durant el cap de setmana dels dies 7 i 8 de se- Un trentena de persones de Foradada, Artesa i Agramunt vénen tembre es va produir un fet insòlit al centre edu- treballant des de fa un temps per recuperar el poble de Rubió de catiu Els Planells. Es tracta de la desaparició Baix (també anomenat Rubió de Sols), abandonat des de fa uns d’una porta metàl·lica de dues fulles d’uns dos anys. Aquest nucli deshabitat pertany al municipi de Foradada i metres cada una, que va haver de ser arrencada està situat damunt el turó del càmping del Cel de Rubió, amb el riu de les seves fixacions i transportada en un vehi- Segre als seus peus. Des de fa tres anys, persones vinculades al cle gran. Aquesta porta correspon al nou pati de poble hi celebren la Festa Major (15 d’agost) i ara estan decidits a parvulari que es va acabar a principis del curs millorar els accessos i a restaurar les cases i edificis del poble, passat, però es troba al costat oposat a la carrete- amb l’ajuda de l’Ajuntament de Foradada. La primera actuació ra de Montsonís; per la qual cosa els lladres pro- que s’hi ha fet és l’arranjament del cementiri i per als anys vinents bablement van actuar de nit sense possibilitat de està previst restaurar l’església de Sant Miquel i la capella de Sant ser descoberts. Mentre els fets van ser denunci- Eduald del Castell i preservar la zona del Barranc de la Serra de la ats davant els Mossos d’Esquadra per la direcció Vall. (La Mañana, 10-08-02) del centre de primària, l’Ajuntament ha tapat pro- visionalment aquesta sortida. Per altra banda, a Mortal accident de trànsit a Cubells finals de setembre han començat les obres d’una La matinada del dia 24 d’agost, cinc joves de Ponts i Artesa pista poliesportiva annexa al pati de parvulari (en que viatjaven en un vehicle Volkswagen Golf, van patir un ac- un nivell més baix), que constitueix una nova fase cident a la carretera C-26, a l’alçada de Cubells. Un d’ells, veí d’ampliació de les zones d’esbarjo a Els Planells de Ponts, va morir i els altres quatre van patir ferides de diver- per part de l’Ajuntament. sa consideració. 500 quilos de haixix amagats al bosc Mn. Salvador, destinat a Agramunt Els Mossos d’Esquadra van comissar la partida Després de poc més de sis anys com a vicari d’Artesa, on va cele- d’haixix més gran trobada mai a tota la provín- brar la seva primera missa el 24 de juny de 1996, Mn. Salvador cia de Lleida. Es tracta de prop de 500 quilo- Solsona va acomiadar-se dels seus feligresos durant la missa de grams d’haixix que havien estat amagats per un 12 del passat diumenge 15 de setembre. Artesa ha estat el seu ciutadà francès en un bosc proper a Vilanova de primer destí com a sacerdot, tot i que els tres anys anteriors ja hi Meià. La rocambolesca història començà el dia va estar: dos anys com a seminarista de caps de setmana i un any 6 de setembre, quan un vehicle Citroën C5 amb de pràctiques de pastoral, temps que va compartir amb Mn. Roc matrícula francesa, presumptament robat, es sal- Salvia. Des de setembre de 1996, la seva tasca s’ha desenvolupat tà diversos controls policials, des de Guadalajara al costat de Mn. Pere Balagué. Durant tots aquests anys s’ha fet fins a Lleida, fins que arribà a la comarca de la càrrec de diversos pobles de les rodalies, ha impartit classes de Noguera. Un cop a les nostres contrades, el ve- religió catòlica a Els Planells (els primers anys a Primària i des- hicle es perdé per camins propers a Santa Maria prés a Secundària) i ha tingut cura del grup d’escolans. Ara, el de Meià. En la recerca, hi participaren una dot- Bisbat l’ha destinat a Agramunt. En el seu comiat va tenir parau- zena de vehicles policials i dos helicòpters. La les de disculpa i d’agraïment i va afirmar que recordarà de forma policia, finalment, trobà el vehicle; però el con- especial el seu primer destí. Per altra banda, va remarcar la bona ductor fugí a través del bosc. Hores després, els acollida que sempre havia tingut a Els Planells i el suport que se li Mossos detingueren aquest individu a Alentorn, havia donat. En acabar la missa, Mn. Pere també va tenir unes on havia arribat a peu des de Vilanova. Es tracta paraules d’agraïment per a ell i va donar pas al lliurament d’uns del ciutadà francès Erik D., de 35 anys. Després obsequis de record dels escolans i de la parròquia. de declarar davant el Jutjat de Balaguer, el ciuta-

6 la Palanca Noticiari dà francès quedà en llibertat amb càrrecs. El dia 11 de setembre es realitzat aquest estiu. Es va finalitzar amb el descobrí el veritable motiu de la fuga. Erik D. tornà a casa nostra sopar de germanor. amb un vehicle marca Volvo, per tal de recollir un valuós paquet que havia amagat al bosc abans de ser localitzat per la policia: Alentorn acull una nena sahariana prop de 500 quilos d’haixix. Els Mossos, a l’aguait des de feia uns Durant aquest estiu, la família Armengol-Solsona dies, van localitzar de nou el delinqüent francès, que va tenir temps d’Alentorn ha acollit una nena sahariana de 12 d’escapar-se un altre cop a través del bosc, això sí, abandonant la anys, Nasra, en col·laboració amb l’Associació droga i el vehicle. Els Mossos han dictat una ordre de detenció a d’Amics del Poble Saharauí. Aquesta associa- nivell internacional d’Erik D. i investiguen si ell mateix va portar ció ja porta anys realitzant aquest tipus d’activi- l’haixix des del Marroc. (Segre, 7, 8 i 13-09-02). tat, però és la primera vegada que tenim notícia que alguna família del municipi d’Artesa n’hagi Celebració a Santa Maria de Refet acollit un nen o una nena. Tot i que els com- panys i companyes que van venir a Catalunya amb la Nasra ja han tornat al seu país, ella s’ha quedat per tal de poder ser operada de l’oïda. Mentrestant, està escolaritzada a l’IES Els Pla- nells amb els nens i nenes de la seva edat.

El coordinador de UP visita la Cooperativa Joan Caball, coordinador nacional del sindicat Unió de Pagesos, va visitar la Cooperativa d’Artesa el passat 6 de setembre. Caball va visi- tar diferents instal·lacions de l’empresa, com les oficines, el celler i el molí de pinso. També va entrevistar-se amb el senyors Francesc París i Joan Camats, president i gerent, respectivament, de la Cooperativa d’Artesa. Amb aquests direc- El passat 8 de setembre, Seró i la Comunitat Religiosa de Refet tius va parlar de temes agropequaris d’actuali- van recuperar la celebració de la festa de Refet en el seu dia propi, tat, com ara de l’escorxador L’Agudana, de la el dia de les Marededéus trobades. Primerament, es va celebrar problemàtica dels purins i del sector vitiviníco- una missa solemne a les 18h, que fou presidida per Mn. Àngel la. (Segre, 14-09-02). Savall, rector de la parròquia de Seró. L’acompanyament musical va anar càrrec de la Coral Pontsicana. Després, la mateixa coral Enguany no hi ha ral·li va interpretar un concert polifònic fins que el temps ho va perme- Després que Artesa hagi acollit durant quatre tre. Finalitzaren la celebració amb l’adoració a la Mare de Déu de anys consecutius (1998-2001) una prova del Refet i, com a coronament festiu i fraternal de la celebració mari- Campionat d’Espanya de ral·lis, enguany no se ana, un tast de dolços. La celebració també va servir de comiat de celebrarà aquesta competició als nostres camins. Mn. Àngel, que fins ara estava al càrrec de les parròquies de Seró, La prova automobilística organitzada pel RACC Tudela, Refet, Montclar i la Donzell. Mn. Salvador, fins fa poc tampoc se celebrarà enguany a cap indret de vicari de la parròquia d’Artesa, serà vicari d’Agramunt i es farà Catalunya, ja que la Federació Espanyola ha càrrec de Montclar i la Donzell; mentre que Mn. Bonifaci Fortuny, apostat per altres autonomies. Falta veure si en rector de Ponts, s’encarregarà de les de Seró, Tudela i Refet. Pel anys vinents la prova tornarà a Catalunya i, con- que fa a Mn. Àngel, es farà càrrec de les parròquies de Vilanova cretament, a Artesa. De fet, la norma de l’orga- de Meià, de Santa Maria de Meià i de tots els pobles de les rodali- nització és canviar la ubicació del ral·li cada qua- es fins a Alentorn. tre o cinc anys, ja que no vol repetir recorreguts ni seus durant massa temps. Cloenda d’activitats d’estiu de les Terres del Marquesat Cada any, l’Associació Cultural Les Terres del Marquesat ce- Proposta de conveni per al Museu lebra la cloenda de les seves activitats d’estiu amb una troba- Després de la reunió del passat 9 d’agost entre da, una visita a algun lloc d’interès i un sopar de germanor. representants de l’Ajuntament d’Artesa, els an- Aquest any, una seixantena de participants es van aplegar a tics col·laboradors del Museu del Montsec i Cubells per tal de portar a terme aquestes activitats. Els parti- membres de l’associació cultural La Roureda, cipants, procedents de diferents indrets de la zona, van des- aquesta última ha mantingut diverses entrevis- plaçar-se fins a l’àrea del pou de glaç, per tal de conèixer la tes amb l’Alcalde per concretar les condicions història d’aquest indret. Després es varen traslladar fins a l’es- que ha de reflectir el futur conveni de col·la- glésia del Castell, on es va dur a terme una sessió de diapositi- boració per a fer-se càrrec del funcionament del ves amb els moments més destacats de les activitats que s’han Museu. Segons La Roureda, la durada hauria de

7 la Palanca

Noticiari ser de 2 anys, prorrogables anualment fins un màxim de 10, i el juliol amb motiu dels 40 anys de campaments a termini, fins a la posada en marxa del projecte museístic. També Salgar. En el Full es parla de la figura de Mn. s’hauria de constituir una Comissió de Seguiment i Control, for- Roc Salvia, de la gran tasca que ha realitzat a mada per l’Alcalde, el membre de La Roureda que aquesta entitat Salgar i del seu impuls a les colònies del Bisbat designi i el Regidor de Cultura. Pel que fa a les activitats a desen- d’Urgell. volupar, la programació anual es presentaria dins el trimestre an- terior al començament de l’any programat. Cremen dos cotxes a Artesa La matinada del diumenge al dilluns dia 30 de Millores a la carretera Torre de Fluvià-Cubells setembre, uns desconeguts van calar foc a dos vehicles estacionats al carrer Prat de la Riba d’Artesa, dins l’aparcament de l’edifici de la Granja. Es tracta d’un vehicle Renault Express i d’un Renault 21, que van quedar totalment cal- cinats. També aparegueren cremats dos conteni- dors situats prop d’aquest lloc. Es desconeix la motivació d’aquests actes delictius i els Mossos d’Esquadra investiguen l’autoria dels fets.

Artesa, 75 anys de ciutat El Club de Lectu- res va organitzar durant la Festa Major d’Artesa una exposició fo- A finals del mes de setembre es van iniciar les obres de millora de togràfica comme- la carretera que uneix el poble de la Torre de Fluvià amb el de morativa dels 75 Cubells, de 3 quilòmetres de longitud. Aquestes millores consis- anys de ciutat teixen en l’eixamplament de la via, que passarà dels 4 metres ac- d’Artesa (aquest tuals als 6. Fins ara, la carretera era molt estreta i feia difícil el pas títol li fou concedit de dos vehicles a la vegada. El pressupost de l’obra és de 50.480 el 1927). L’exposi- euros, 40.000 dels quals seran finançats pel Pla Únic d’Obres i ció mostrava dife- Serveis de la Generalitat i la resta per l’Ajuntament de Cubells rents imatges so- (recordem que la Torre, a la imatge, és un nucli d’aquest municipi). bre l’evolució d’Artesa entre 1927 i 1952, i constitueix la pri- El Bisbat reconeix la tasca de Mn. Roc mera part de les tres que es faran. Aquesta entitat El Full Parroquial del Bisbat d’Urgell del 29 de setembre es va fer també edità el núm. 9 de la revista Lectures, amb ressò de l’article que va publicar la nostra revista el passat mes de fotos i comentaris sobre la mateixa temàtica.

9 la Palanca Noticiari Acabats els nous carrers d’Artesa

quest mes de setembre, ja es po- l’obra ha estat fi- A den donar pràcticament per aca- nançada per una bades les obres de carrers nous que aportació de fons s’han vingut realitzant des de finals municipals (cor- de l’any passat a Artesa. responent al Aquestes són obres incloses al Pla 10% del cost de Únic d’Obres i Serveis de Catalunya l’obra) i per les (PUOSC) que, juntament amb altres a contribucions Anya, Baldomar, Seró i Tudela, corres- especials aplica- ponen al municipi d’Artesa de Segre per des als veïns al període 2000-2003. Es tracta de les afectats. urbanitzacions del carrer Roca del Les obres en Cudós, per una banda, i del conjunt for- qüestió han mi- mat pels trams finals dels carrers Esco- llorat molt l’as- les, Monges i Jesús Santacreu. pecte de les zones on s’han fet. Proba- il·luminació d’aquesta zona, havia de Ambdós projectes han estat redactats blement la més destacable és la sego- ser tan descaradament exagerada res- per l’arquitecta municipal Sra. Àngels na, per la seva proximitat a la zona del pecte a la resta de l’enllumenat públic? Espar. La primera d’aquestes obres, que Senill, que en aquests darrers anys ha Per altra banda, ens agradaria remar- comptava amb un pressupost d’execu- tingut un desenvolupament notable. No car la instal·lació d’arbres i papereres ció de 44,5 milions de ptes. i una sub- obstant, cal fer una certa crítica a partir (fins ara no s’acostumava a urbanitzar venció del PUOSC de 10 milions, va d’algunes qüestions que la vox populi així a Artesa); però, sobretot, que la ser adjudicada a l’empresa Sorigué SA es planteja: ¿Urbanitzar el carrer Roca solució per salvar el desnivell entre el per 36,1 en el Ple del 12-06-2001. Pel del Cudós era molt prioritari o es podia carrer Escoles i el carrer Jesús que fa a l’altra, el pressupost inicial era haver invertit en altres millores al mu- Santacreu, amb un mur i unes escales de 73,6 milions de ptes. i la subvenció nicipi? I respecte a l’accés a aquest car- vistoses i una zona ajardinada, ha dig- del PUOSC era de 26,4 milions de ptes., rer, per què s’ha deixat tan estret i si- nificat molt aquesta zona i sembla gau- tot i que finalment va ser adjudicada a nuós? ¿Les voreres dels trams dels car- dir de gran acceptació popular. Carrers i Obres SA per 66,9 milions de rers Escoles i Monges havien de ser tan ptes. (Ple del 17-08-2001). La resta de amples en uns carrers tan estrets? I la La Palanca

A dalt, el mur i les escales que salven el desnivell entre els carrers Santacreu i Escoles. A baix, a l’esquerra, el c. J. Santacreu, i a la dreta, el c. Roca del Cudós

10 la Palanca La Noguera

2a Fira d’Entitats Trobada de “Motards” a la Noguera El diumenge 8 d’agost, la capital de la Noguera va acollir la El cap de setmana dels dies 7 i 8 de setembre va tenir lloc a Segona Fira d’Entitats, organitzada per l’Associació de Do- Sant Llorenç de Montgai i a Menàrguens una concentració nes d’Almatà i l’Associació d’Amics de Sant Josep del Molí. de “motards”, organitzada pel grup “Sheriffs” de Bellpuig, Un dels objectius d’aquesta iniciativa, és que les diferents en la qual hi varen participar unes 300 motos de totes les entitats que formen part de la ciutat de Balaguer es coneguin marques i models, vingudes de diferents punts de Catalunya entre si i que també es donin a conèixer a la resta de la ciuta- i també de la resta d’Espanya (Saragossa i Sant Sebastià, dania. Cal destacar la participació d’una entre d’altres indrets). única entitat de fora de la capital noguerenca, l’Associació Cultural Terres Potabilitzadora d’aigua a Bellcaire del Marquesat. De cara a properes edicions, Els inicis dels treballs de construcció de la els organitzadors pretenen obrir la Fira a planta potabilitzadora d’aigua de Bellcaire altres associacions de la comarca. d’Urgell s’ajornaran durant un temps ja que la subhasta pública d’adjudicació de les Un xofer sense carnet a Balaguer obres de construcció d’aquest equipament El cap local de CDC i regidor de l’Ajunta- ha quedat deserta. Per aquest motiu, el con- ment de Balaguer, Josep Lluís Bonet, va fer sistori de la població ha posat en marxa un públic que el consistori balaguerí ha tingut procés negociat, a partir del qual assumirà contractat durant tres anys un xofer que no personalment la contractació d’una empre- tenia carnet de conduir, i que aquest havia sa que adquireixi el compromís de tirar en- circulat durant aquest temps amb els vehi- davant aquest projecte. Aquesta important cles municipals per tota la població, amb infrastructura s’ubicarà en la zona conegu- els possibles problemes que aquest fet podia haver causat en da com “Camí de la Serra”, a la vora dels dipòsits munici- cas d’un accident. L’alcalde de la ciutat, Miquel Aguilà, va pals de la població. explicar que el consistori, necessitant un treballador de for- ma urgent, l’havia contractat de forma provisional i que la Zona esportiva de Torrelameu contractació s’anul·là tant bon punt es van assabentar que Aquest mes de setembre han començat a Torrelameu les obres no tenia permís de conduir. d’anivellament d’un terreny de dues hectàrees, a la partida del “Pla”, destinat a allotjar una nova zona esportiva. Aquesta Obres de la nova Tiurana contemplarà, en primer lloc, la construcció d’un camp de El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va inaugurar el futbol i, a continuació, la instal·lació de diferents equipa- dia 1 de setembre les obres d’urbanització del nou poble de ments esportius. Fins ara s’han dut a terme els treballs d’am- Tiurana, situada al poble de Solés. Aquesta urbanització s’ha pliació de la xarxa d’aigua potable, la col·locació de l’enllu- construït al costat de l’ermita d’aquest poble, i està prepara- menat públic i la implantació del sistema de clavegueram. da per edificar-hi 25 habitatges. A les 12 del migdia el presi- dent participà en la celebració eucarística i posteriorment va Anna M. Vilanova visitar el cementiri i el mirador de Tiurana. Per últim, va descobrir una placa commemorativa.

Excavació arqueològica a Tartareu Aquest mes de setembre, el castell de Tartareu és l’escenari de la seva primera excavació arqueològica. Un equip format per vuit persones, alguns membres de la Universitat de Lleida i altres col·laboradors del municipi, han iniciat les tasques arqueològiques després de realitzar una neteja exhaustiva a la zona. Una de les primeres troballes ha estat la descoberta de la torre circular, a més d’un doble mur de la fortificació.

Normativa especial per a Mont-rebei El president de la Diputació, Josep Pont, va anunciar que demanarà a la Generalitat que elabori, en col·laboració amb el Govern d’Aragó, una normativa específica que permeti protegir el congost de Mont-rebei com a espai natural a pre- servar. Des de la Diputació es creu que les mesures de pro- tecció d’aquesta àrea s’haurien de fer més efectives, tant si és reconeguda com a Patrimoni Mundial de la UNESCO com si finalment no prospera la iniciativa.

11 la Palanca Esports Artesencs al Caucas

quest juliol de 2002, dos arte- A sencs, en Dominic Aldavó i jo mateix Joan Roca (CUDOS, secció d’excursionisme), acompanyats per en Joan Seire i Elisabet Socies, bons muntanyencs i amics del Centre Ex- cursionista de Lleida, vam fer un vi- atge per fer muntanya i turisme a les més alta serralada europea, el Caucas. La serralada del Caucas que geo- gràficament està situada entre el mars Negre i Caspi, al límit entre Europa i Àsia, és humanament parlant un mo- saic de cultures: són musulmans o cris- tians ortodoxos; les races són eslaves, caucàsiques o turques; hi ha també an- tigues nacions que amb la desintegra- ció de la Unió Soviètica han recuperat la independència, que són Armènia, Tot el grup al camp d’alpinistes, preparats per una sortida Georgia i Azerbaitjan. També en el dar- Gabardino-Balkaria, una regió molt El nostre primer destí va ser la ciutat rers anys hem sentit parlar molt del tranquil·la, situada dintre de Rússia i on de Moscou, que a pesar d’una primera Caucas pel ressò mediàtic que ha tin- hi ha el Mont Elbrús, el nostre objectiu impressió no gaire bona (els edificis que gut la guerra de Txetxènia, un conflic- alpinístic del viatge que amb una alça- vam veure des del taxi que ens va reco- te encara obert i pendent de resolució. da de 5.645m és el sostre d’Europa. Per llir a l’aeroport ens van semblar funci- El Caucas segons la mitologia grega anar a Rússia, donat que no és un país onals, sense manteniment i amb cables clàssica va ser la presó de Prometeu, fàcil per a viatjar per lliure (cal visat i penjant que anaven dels uns als altres), on va ser castigat per haver obert la una invitació, gairebé ningú parla un després vam trobar-la encantadora, amb caixa de Pandora, com si la guerra que idioma occidental, el seu alfabet no és uns edificis històrics magnífics (el pateixen els actuals pobles caucasians el llatí sinó el ciríl·lic i altres dificul- Kremlin i la plaça Roja, per exemple), en fos encara conseqüència. tat), vam decidir, en contra de com ho amb molts parcs, molt neta i amb una I tanmateix, alpinísticament parlant, havíem fet en altres viatges fins llavors, gent molt amable. De Moscou vam aga- és un paradís: grans muntanyes en un i traint l’autèntic esperit aventurer, anar- far l’avió fins a Min Vody, una ciutat entorn natural magnífic. Nosaltres vam hi amb viatge organitzat i amb guia de propera al Caucàs. Allà, a l’aeroport, anar a la República autònoma de muntanya. ja ens esperaven en Serguei, el nostre guia de muntanya, i la seva simpàtica i maca filla Dasha de 18 anys, que ens va fer d’intèrpret de l’anglès al rus, així com de cuinera en totes les excursions. Els primers dies els vam dedicar a l’aclimatació a l’alçada. Vam allotjar- nos en un camp d’alpinistes situat a 2.400m, en un paratge de muntanyes impressionant. D’allà, aprofitant el bon temps, vam fer el cim d’un pic de 4.400m anomenat Tiutiubashi, des del qual vam gaudir d’una magnífica vista de l’Elbrús i de muntanyes per totes bandes. La segona setmana, camí de l’Elbrús, vam ser testimonis dels con- trastos de Rússia: a la mateixa vall on hi ha l’observatori astronòmic de neu- trons més gran del món, encara hi ha una centraleta telefònica que ha de fun- A l’aresta del Tiutiubashi amb l’Elbrús al fons cionar amb operadora. Així mateix,

12 la Palanca Esports l’Elbrús té un telefèric fins els 3.800m, per una glacera immensa (170 km2), tan que a l’hivern funciona com a estació gran com el municipi d’Artesa. És un d’esquí, mentre que la resta de les mun- cim tècnicament fàcil, la seva dificul- tanyes de la serralada es mantenen en tat principal és l’alçada, i el seu princi- estat feréstec i natural, inalterades per pal perill a l’estiu és que en cas de boi- la mà de l’home. Al costat de l’estació ra i mal temps és molt fàcil perdre’s, ja del telefèric vam visitar un petit museu que en una glacera tan gran es perden sobre la història del Caucàs durant la II ràpidament el punts de referència. To- Guerra Mundial, on s’explica que va tes les guies i llibres que havia consul- ser conquerit per l’exèrcit alemany pel tat indiquen que en cas de boira i mal seu valor estratègic i per les seves re- temps el més prudent és renunciar al serves de petroli, que alpinistes de cim, tal i com va passar. Al moment l’exèrcit alemany van arribar a plantar d’atacar el cim, va començar el mal la bandera nazi al cim de l’Elbrús i que, temps. Tres dies vam estar esperant una quan posteriorment va ser reconquerit millora al refugi a 4.100m, la qual va per l’exèrcit Roig, en van retirar la ban- arribar el dia que havíem de marxar dera. A l’acomiadar-se de nosaltres, el amb avió cap a Moscou i cap a casa. vigilant del museu que ens havia fet Mala sort! El repte queda obert per una l’explicació, ho va fer en castellà, amb altra vegada o per uns altres companys. el puny alçat i cridant: “¡No pasarán!” L’Elbrús és un volcà inactiu, cobert Joan Roca i Llobet Joan Roca al segon cim del Tiutiubashi 20 anys de la Vuelta, a Artesa

urant aquest mes de setembre D s’ha disputat la 57 edició de la Vuelta Ciclista a Espanya. Ara fa vint anys, Artesa acollia la sortida d’una etapa d’aquesta ronda ciclista. Fou el 29 d’abril de 1982 el dia en què Artesa acollí la sortida de la nove- na etapa (final a Puigcerdà) de la Vuelta. La segona cursa ciclista més important del món (després del Tour), fou gua- nyada en aquella edició per Marino Lejarreta (després que Ángel Arroyo fos desposseït del títol per doping). Els artesencs vam poder observar els

prolegòmens de la prova (a la Plaça de Roca i el benefici publicitari per a la l’Ajuntament) i vam veure en acció cor- nostra ciutat va ser molt bo. Avui en redors com Laguía, Perico Delgado, dia, seria impensable acollir una sorti- Belda, Recio, Rupérez Pino o Vilamajó da d’etapa sense pagar quantitats mili- (a la foto) i equips com Reynolds, Teka, onàries. Zahor, Huesitos o Kelme. La nostra comarca ha vist passar En aquells temps, l’organització de grans voltes, les últimes de les quals la ronda ciclista va oferir a Artesa la van ser la Vuelta 95 al seu pas per Artesa sortida d’etapa, donat que els anava bé i Comiols i la Vuelta 2001 al seu pas per cobrir aquella jornada de muntanya. per Artesa. Això no va suposar cap cost econòmic Fotos cedides per Vicent Roca per al Consistori presidit per Vicent Miquel Regué i Gili

13 la Palanca Opinió Una nova etapa

ota vida es compon d’una sèrie comporta canvis físics, psicològics i del temps també m’ha servit per treu- T d’etapes que cal superar, encara emocionals, que donen la sensació que re’n alguna conclusió que m’ha fet créi- que a vegades la vida quotidiana fa encara que siguis la mateixa persona, xer i madurar com a persona. Potser que no ens n’adonem. Cada etapa de siguis a la vegada una persona diferent. m’han fet i he fet mal, però tots està- la nostra vida té una sèrie d’avantat- Aquests canvis et donen la possibilitat vem aprenent a viure amb nosaltres ges i inconvenients, d’aspectes posi- d’anar coneixent poc a poc la teva per- mateixos i amb els altres, i això no és tius i negatius, de característiques es- sonalitat, i també la d’aprendre de tu fàcil. Per tant, és moment de perdonar pecífiques; al mateix temps, fer el mateix. i demanar perdó. canvi d’una etapa a una altra implica Crec que, a part d’aprendre a l’esco- Ara, quan estic a punt de tenir l’úl- una adaptació, admetre unes pèrdues la, a l’institut i a la universitat, també tim títol acadèmic a les mans, em toca però també esperar unes millores. he après de la pròpia vida, a través de entrar en una altra etapa, que és la del Per a mi, aquest mes de setembre ha tot allò que he fet i que m’ha succeït. món laboral, la d’enviar currículums i suposat el final d’una d’aquestes eta- He après de la gent que m’envolta, però la de buscar feina. Una etapa en la qual pes: la d’estudiant. Han sigut uns anys també he après dels meus errors, de te- segurament cometré errors, però que que he passat envoltada primer de deu- nir l’oportunitat d’equivocar-me, per- sempre intentaran ser diferents als co- res i de controls, després de llibres de què encara que diuen que l’home és mesos fins ara. No començo de zero, lectura obligada i de calculadores, i fi- l’únic animal que es pot entrebancar sinó que continuo; és com si la meva nalment d’apunts i de treballs en grup dues vegades a la mateixa pedra, sem- vida fos un llibre, i estigués en un altre pendents. pre es vigila més. Per altra banda, he capítol. S’ha acabat per a mi una etapa Sense adonar-me’n, aquesta etapa après d’aquells que m’han ajudat, però molt important, però ara s’obre davant finalitzada ha anat acompanyada tam- també d’aquells que, sense voler-ho, meu tot un món, que estic ansiosa de bé de la meva infància, la meva puber- m’han intentat barrar el pas. descobrir. tat i la meva adolescència, que són com Així doncs, si en alguna ocasió m’he a petites vides, ja que cada una d’elles enfadat amb algú considero que al cap Anna M. Vilanova

15 la Palanca Informe Descobrint Antona. Primers resultats

ntre els dies 19 d’agost i 13 de E setembre s’ha portat a terme la 5a campanya d’excavacions al jaci- ment arqueològic d’Antona, gràcies al suport de l’Ajuntament d’Artesa, de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i de la Generalitat de Catalunya. A diferència d’altres anys, a partir de l’any 2001, les característiques del jaciment ens van fer plantejar la neces- sitat de formar un equip de persones vinculades a Artesa, conscients que aquest és un pas més en la difusió del jaciment. L’abandonament al qual havia estat sotmès el jaciment, malgrat les exca- vacions del Dr. Maluquer als anys 70, havia potenciat l’aflorament d’una co- Vista del castell de Malagastre amb les habitacions excavades berta vegetal que impedia la visualit- en un jaciment de referència en el món zació de les restes arqueològiques, fet de la recerca arqueològica al mig Segre. que va comportar que, des de l’any Fins al moment, s’han identificat 1998 i fins al 2000, els nostres treballs dues grans fases d’ocupació del turó. es centressin en la neteja d’aquesta co- La primera correspondria a un poblat berta a fi de crear un espai on poder ibèric, que cobriria un període centrat començar a treballar. De fet, no ha es- entre el segle III aC., que oscil·laria tat pràcticament fins l’any passat que entre finals del segle IV aC. i la prime- podem començar a tenir resultats i ela- ra meitat del segle II aC., i que s’esten- borar hipòtesis de treball. La importàn- dria pel cim del turó i per la seva ves- Excavació dels dipòsits d’emmagatzematge cia del jaciment comença a ser evident sant nord. Del poblat, s’ha pogut docu- d’Antona amb Malagastre s’ha establert i Antona, a poc a poc, es va convertint mentar, de moment, una gran muralla gràcies a una acta de donació, redacta- feta amb carreus de dimensions consi- da l’any 1048, en la qual els comtes Passadís d’entrada al castell derables, i que presenta una amplada d’Urgell, Ermengol i Constança, donen d’uns 4 m i una alçada d’uns 2 m. Sens a Arnau Mir de Tost el castell de dubte, aquestes dimensions, així com Malagastre. En aquest document s’es- el fet que es trobi tan ben conservada pecifica que el castell es troba situat al ens situen davant d’una de les mura- comtat d’Urgell, al costat del riu Segre, lles més espectaculars i interessants del i que afronta a orient amb Artesa, al sud període ibèric a Catalunya. amb Monte Rupto i Santa Mera, a oc- La segona fase d’ocupació es situa- cident amb Alòs i Rubió, i al nord amb ria en època medieval, a partir dels se- Alòs i Vernet. gle X i XI, i aniria estretament vincu- La construcció, no només del castell, lada al procés de reconquesta feudal. sinó d’un complex sistema de fortifi- La posició estratègica del turó, contro- cació, permet atribuir a Malagastre un lant un ampli territori i el pas del riu, interès defensiu i estratègic de primer és una de les claus que permetrien en- ordre, que es basteix aprofitant i tendre la necessitat de construir una desmontant les restes del poblat ibèric. nova fortificació. El castell és un edifici de planta rec- L’estudi dels documents dels segles tangular, d’uns 32 m de llargada per XI, XII i XIII ha permès constatar com uns, com a mínim, 8 – 10 m d’ampla- les restes conservades d’aquest mo- da, orientat en direcció nord – sud, i ment corresponen al castell de format per dues cambres rectangulars Malagastre, conquerit als musulmans als extrems. Entre els resultats d’en- pel comte de Barcelona, Ramon Bor- guany, cal destacar la recuperació del rell, l’any 1018. La identificació passadís d’entrada al recinte i la cons-

16 la Palanca Informe tatació que la superfície del castell és La muralla conserva, com a mínim, uns més extensa del que, presumiblement, 2 m d’alçada; de moment, s’han pogut es coneixia, documentant-se una nova identificar cinc torres de planta quadrada. ala d’estances a la vessant oest. Les dades obtingudes fins al moment Ara sabem que l’accés al castell es pressuposen una acció constructiva produiria per la part posterior del re- d’un calibre considerable i uns paràme- cinte, obligant al visitant a donar una tres constructius que, sens dubte, estan volta considerable per poder entrar a totalment vinculats a la creació d’una l’interior. L’entrada donaria a un pas- fortalesa perfectament planificada per sadís que distribuiria tot un seguit d’estances a banda i banda. La importància del jaciment co- A l’ala dreta, única zona mença a ser evident i Antona, a excavada fins al moment, poc a poc, es va convertint en un s’han identificat quatre es- tances. En una d’aquestes es jaciment de referència en el món conserven, encara, els arren- de la recerca arqueològica caments de dos arcs que pressuposen que ens trobaríem davant complir les funcions de defensa i de d’un edifici de dues plantes. En una al- control del territori. tra, s’han pogut documentar les restes El treball realitzat fins ara ha permès de quatre dipòsits d’emmagatzematge, obrir moltes expectatives i evidenciar Vista d’una de les torres que vigilaven l’accés al castell dos d’ells amb un desguàs que permet que ens trobem davant d’un jaciment vern, ens van ajudar a obrir-nos pas intuir que ens trobaríem davant d’un de primer ordre donades les monumen- enmig de tanta vegetació. dipòsit per guardar algun líquid (aigua, tals estructures que apareixen i el bon vi, oli...). estat de conservació que presenten. Eva Solanes i Potrony Exteriorment, la façana est presenta Malgrat l’espectacularitat d’Antona Josep Ros i Mateu una torre i un important talús, fet pos- és ara un fet evident, no podem acabar teriorment a mode de reforç. Les dife- aquesta ressenya sense agrair el suport rents superposicions de murs, els dife- que l’Ajuntament d’Artesa ens ha ofert Vista del tram descobert de la muralla ibèrica, rents tipus de morter amb que estan des de l’inici de l’excavació, l’any en la zona que correspondria a la porta construïts... han posat en evidència que 1998, i, molt especialment, del d’ales- el castell es fruit de diferents reformes hores regidor de cultura, Ramon que, presumiblement, cal atribuir a di- Giribet, que va creure en el nostre pro- ferents fases d’ocupació. jecte quan ben just s’intuïa el castell; i Sota el castell, es documenta una al- el d’empreses privades, com la Coope- tra espectacular muralla que ressegueix rativa d’Artesa, que ens va ajudar du- tota la vessant est del turó, formant una rant les primeres campanyes; i, també, terrassa artificial, a la qual semblen el dels aleshores col·laboradors i col·- adossar – se diferents estructures, for- laboradores del Museu del Montsec mant part d’un gran complex defensiu. que, durant els dissabtes d’aquell hi-

Excavació de l’enderroc de la torre Tasques de resseguiment de la muralla medieval

17 la Palanca Informe L’Acadèmia Balmes i el Sr. Xandri

quest mes volem contribuir a acla- Biografia esquemàtica del Sr. Lluís Xandri i Serra A rir una mica millor la història de l’Acadèmia Balmes, una entitat docent - Nadiu de Masies de Voltregà (Osona) d’Artesa que encara conserva fortes - Nat el 20 de febrer de l9l6 empremtes en la memòria del seu antic - Fill de Joan i Mercè alumnat i també a la mateixa ciutat (al carrer Balmes hi ha un edifici conegut Estudis: com l’Acadèmia). - Primària: Col·legi dels Germans de “La Salle” Creiem que aquesta tasca és un deure - Magisteri: Escola Normal de la Genera- de la nostra revista, atès que en el llibre litat de Catalunya Història d’Artesa de Segre hi ha dades er- - Llicenciat en Filosofia i Lletres: Univer- rònies, com dir que es va fundar al segle sitat de Barcelona XIX. Alguns errors són importants, però - Diplomat en Vendes. Agent Comercial no poden ser imputats a l’historiador, Sr. Col·legiat núm. 166.2l3 Josep Lladonosa, sinó a la persona o per- - Professor per oposició de la Comissió Nacional de Productivitat sones que el van informar de forma equi- Industrial (Màrqueting), Madrid l963 vocada. Esperem que aquest informe serveixi per Experiènices professionals: esmenar el greuge que en el seu dia se li - Mestre de l’Escola Nacional de Premià de Mar (Maresme). l934 va fer a l’Acadèmia, al Sr. Lluís Xandri (el - Mestre de l’Escola particular d’Artesa de Segre. 1935-l936 seu fundador) i a tot l’alumnat que van viu- - Fundador i Director de l’Acadèmia Balmes. 1940-l946 re aquella època engrescadora. Hem apro- - Professor de Màrqueting (cursos d’Administració i Direcció d’Empreses) fitat l’avinentesa de la publicació d’un lli- - Conferències i cursos sobre Comerç Exterior bre sobre l’Acadèmia, del qual n’hem ex- - A partir de 1946, va deixar l’ensenyament i les seves experiències professi- tret el text principal amb l’autorització del onals pertanyen al món comercial, on ha ocupat càrrecs de rellevància seu autor, el propi Sr. Xandri.

Història de l’Acadèmia Balmes Volien una escola privada, capaç La Comissió de Cultura sabia que per “Al parlar de l’Acadèmia Balmes, hem d’ensenyar el batxillerat i de donar res- indicació de Ventura Gassol, Conseller pensat que tots aquells que visquerem posta als anhels de cultura que pretenia de Cultura, s’havia adreçat a Lluís l’ahir un xic llunyà, sabem prou bé que el referit Centre; així després d’un as- Xandri (exalumne de l’Escola Normal l’entitat era quelcom més que un cen- saig fallit, per mediació del Dr. Serralta de la Generalitat) una carta de felicita- tre d’ensenyament i és per això que hem (metge d’Artesa), Delegat de la “Co- ció per la seva actuació al front de l’es- cregut convenient fer-ne història i ex- missió de Cultura Catalana de la Gene- cola de Premià de Mar, corresponent a plicar als que no ho saben, i d’una ma- ralitat de Catalunya”, demanaren a la sol·licitud de l’Ajuntament i d’un nera particular a la nova generació que Barcelona un professor capaç de resol- centenar de firmes. Al produir-se el formen els nostres néts, com va nèixer, dre les seves inquietuds. moviment catalanista del 6 d’octubre com va desenvolupar-se i de 1934 i perdre drets la en definitiva que significa- Generalitat, va quedar sense va per a tots, aquella Aca- efecte el nomenament provi- dèmia Balmes. sional i així la sol·licitud del Corria l’any 1934, quan Dr. Serralta tingué acollida i un grup d’amics, tots ells resposta positiva. desapareguts (Cirilo Caste- Després d’una primera llana, Farré, Marsol, Fco. entrevista amb el Sr. Cirilo Cases, Marcel·lí Santa- Castellana, mantinguda a la maria, entre altres -e.p.d.-), seva casa d’Artesa, els di- formaven part d’una Enti- rectius del Casal varen tras- tat que s’anomenava “Casal lladar-se a Premià de Mar republicà artesenc”, avui per conèixer de manera di- Banc de Bilbao. Al fons del recta els informes sobre cafè hi havia un teatre (des- l’actuació del Sr. Xandri. prés cinema i sala de ball). Des de la mateixa localitat

18 la Palanca Informe van escriure i després, altres dels quals en des d’Artesa, confir- aquest moment no en maren la decisió de que recordem els noms. En esperaven la incorpora- total eren 42 alumnes. ció a l’escola dintre de la I així, sense adonar- major brevetat possible. nos-en, esclatà la trista I així fou, que recor- i terrible guerra espa- dant la primera visita i nyola, que desfeia les bona impressió, el Sr. famílies i tots els plans Xandri, jove de 19 anys que tots, i d’una mane- arribava a Artesa, ple ra especial els apolítics, d’il·lusions i amb el cor poguessin haver tingut. per endavant. Tot esta- No se sabia què passa- va per fer, no hi havia ria i la intranquil·litat, res, solament una taula que augmentava cada d’escriptori, una sala gran de teatre i al Durant aquest curs, i aprofitant que dia, feia que els de fora procuressin tor- fons un escenari sense cortinatges, ni hi havia un carrabiner de Madrid, ta- nar al costat dels pares esperant esde- tan sols el teló de fons. quígraf del Congrés dels Diputats, es veniments. La situació era per desanimar a donaren unes classes de taquigrafia que El temps de la guerra correspon a un qualsevol, però fou així que, animat resultaren molt interessants. altra història, que cadascú va viure com d’una extraordinària confiança en si Amb l’exposició dels treballs esco- va poder. Així deixem aquells temps per mateix, començaren les classes amb lars, acabava el curs amb un festival parlar novament de la segona època de pocs alumnes però amb molta il·lusió infantil, preparat amb totes les il·lu- l’escola d’Artesa, que més tard s’ano- i d’una manera prodigiosa les matrí- sions. Es va aprofitar el teatre, arreglat menaria ACADÈMIA BALMES. cules augmentaran ràpidament, do- entre tots (les mampares fetes pel fus- Després de la guerra i per diferents nant-se el cas que alguns dels pares ter i la roba comprada a Barcelona). Els conductes, es feia arribar al Sr. Xandri que pertaneixien al “Coro” (entitat decorats (un representava un bosc i l’al- el desig que tornés a Artesa. Cal remar- d’idees un xic oposades a la Directi- tre un casa) foren degudament arreglats car les insistències afectuoses i també va del Casal) es feien socis, perquè pel pintor d’Artesa Sr. Bruno. incondicionals del Sr. Cirilo Castellana, els seus fills poguessin assistir a l’es- L’èxit vingué acompanyat d’un “Vot que en aquells dies resultaren decisives. cola. La preocupació en aquells mo- de gràcies” de la societat i d’un ofici El Sr. Xandri recordava amb molt ments era aconseguir taules individu- de l’Ajuntament que, per acord unàni- efecte i simpatia l’acollida i estimació als i així es recorda que el Sr. me, felicitava el Sr. Xandri per l’èxit del poble d’Artesa. Si bé, des d’una Santamaria, fuster i veí de l’escola, obtingut, animant-lo a seguir la trajec- perspectiva de futur recolzada per fa- es veia acorralat diàriament pel Sr. tòria que havia emprès. En aquell temps, miliars i amics, se li aconsellava que- Xandri demanant-li per favor un es- al Sr. Xandri se’l coneixia com el “mes- dar-se a Barcelona. El resultat fou que forç perquè els alumnes poguessin tre nou”. el sentiment tingué més suport que la tenir la seva taula. Entre els alumnes que passaren per lògica persuasió de crear-se un futur. I Al cap de poc, es van celebrar exà- l’escola, cal recordar els noms de Ca- així fou, quan després d’aconseguir la mens trimestrals, presidits per la Junta ses, Boher, Castellana, Claró, Cortasa, promesa de poder disposar de dues au- del Casal. A fi de curs els exàmens eren Campabadal, Nogués, Camarasa, Sala, les, per allà l‘any 1940, novament el públics i presidits per pares i per la Jun- Sánchez, Cirera, Solé, Guiu... i molts Sr. Xandri es dirigia a Artesa amb el ta. La presidència (sem- somni que més li agra- blant a un tribunal d’exà- dava: tractar els alum- mens oficials) resultava nes i treballar amb ells suggestiva i atraient, amb l’afectuosa i sug- amb moltes plantes, gestiva il·lusió de la gent mapes i les conegudes menuda i jove que ha de pissarres. preparar-se per la vida L’examen de cada amb instrucció, educa- alumne es feia d’acord ció i la confiança en un amb els programes de les mateix. assignatures i les pregun- L’arribada a Artesa tes orals i escrites obeï- fou agradable, com en al sorteig que es feia sempre, però el veure les mitjançant un “bombo” dues aules que no eren amb boles numerades. més que una sala sepa-

19 la Palanca Informe rada amb una petita paret i situada al primer pis de “Cal Cadiraire” no va re- sultar molt suggestiu. No obstant, ja res podia sorprendre i així començaren les classes en companyia del mestre Sr. Vinyoles. Seguien els exàmens i les exposici- ons dels treballs amb un gran èxit i eren visitades per moltes persones d’Artesa i de fora. A mitjans d’agost del segon curs, durant les vacances d’estiu, el Sr. Xandri va desplaçar-se des de Barcelona i va convocar una reunió dels pares dels alumnes (que tingué lloc a la sala del teatre) per informar-los d’una proposta molt bona que li havien fet a Barcelona i, per tant, que no podia con- preu serà un pagament simbòlic”. Tot seves paraules de felicitació van ser tinua el proper curs. era tan convincent que no hi cabien més un estímul més per a seguir treballant La sorpresa fou general i les pregun- motivacions. amb molta il·lusió. Aquell dia va ne- tes del perquè, amb les conegudes so- Seguidament començaren les var tant i tant que els camins i carre- lucions, demostraren una vegada més obres i pocs mesos després tenia lloc teres estaven cobertes amb tanta l’estima de tots. Això va fer més difícil la solemne inauguració de l’ACADÈ- quantitat de neu que feia impossible al Sr. Xandri tancar-se en banda, com MIA BALMES, que amb tanta il·lu- distingir les pròpies voreres. El Go- vulgarment es diu, i així es parlà del sió s’havia construït. Tenia un gran vernador, conscient de la seva res- futur i de la limitació que oferien les rebedor, un despatx gran amb un sofà ponsabilitat, va decidir anar a Lleida dues aules. Immediatament sorgiren gran i dues butaques (obsequi dels fos com fos. Així, amb unes raque- solucions. Es parlà d’un edifici apropi- alumnes), una petita biblioteca, un tes lligades a les sabates, amb dues at, fins i tot d’un pis que tenia el Sr. altre despatx petit i tres aules (deco- mules i en companyia dels Srs. Valls, Àngel Plens darrera de casa seva, on rades amb diferents colors). Una era Joan Cirera (de La Granja) i altres, després hi va viure el notari. El Sr. simbòlicament dedicada a les nenes: varen sortir en direcció a Balaguer Xandri, que desitjava sortir-ne airós, va taules individuals i cortinatges de per arribar a l’endemà a Lleida des- assenyalar com a apropiat el lloc on hi color rosa. Hi havia una aula blava prés de passar una gran aventura. havia la fàbrica de sabó del Sr. Plens, pels grans i una altra verda pels pe- Més tard, amb motiu de la visita pas- pensant que no hi hauria solució. tits. Acabava l’edificació amb una toral del Sr. Bisbe Monsenyor Aurelio Traslladats a l’edifici del Sr. Plens, “torreta” amb quatre reflectors. del Pino Gómez, el molt recordat mos- es va convenir que, per donar classes, L’exposició d’aquell any fou ex- sèn Lluís (e.p.d.), que donava classes el mateix seria que les aules fossin a la traordinària i fins i tot hi havia de llatí, tingué la gentilesa d’acompa- planta baixa que en pisos; i en aquest estands, entre els que cal anomenar nyar-lo a l’Acadèmia Balmes. Enmig cas es podrien edificar els que fossin “La Caixa de Pensions”, “Casa Tei- de moltes demostracions de respecte i convenients. xits Rosell” i “Fàbriques Pericas Boi- gratitud per la seva visita, les seves pa- En la reunió de l’endemà es donava xeda i Cia”. Varen desfilar-hi raules quedaven en el fons del cor de com a feta la construcció de l’edifici. moltíssimes persones i l’exposició tothom. Els Srs. Cases i Espinal, entre d’altres, perdurà uns quinze dies. A més a més Molts s’han preguntat el perquè del parlaren de crear unes “accions de de les autoritats locals, moltes altres nom de l’Acadèmia. Jo els diré simple- 5.000 ptes”. El suggeriment tenia ac- personalitats com el Director de la ment que Jaume Balmes fou un gran ceptació, fins que el Sr. Plens (e.p.d.), Caixa de Pensions de Barcelona, el filòsof de Vic (la meva pàtria petita per amb una emocionada reacció que és per Sr. Boixeda de la fàbrica i altres, feren haver nascut a Masies de St. Hipòlit de recordar, digué textualment: “Artesa de l’exposició un acte solemne de la Voltregà). D’altra banda, recordo que m’ha donat molt, i ara tinc l’oportucitat inauguració de l’Acadèmia Balmes. quan jo era estudiant llegia moltes ve- de correspondre. Si m’ho permeteu, Pocs dies després, de retorn d’un gades el “CRITERIO”, una obra amb faré construir l’edifici de dos o tres viatge a Andorra, el Governador Ci- una filosofia senzilla i molt compren- plantes sobre la fàbrica de sabó. Els vil de Lleida va fer una parada-visita sible, que estableix molt clarament la plànols de distribució els farà el Sr. a Artesa i les autoritats locals aprofi- diferència entre lo hipotètic (suposats) Xandri. No hem de fer accions. Tot cor- taren per acompanyar-lo a l’Acadè- i els fets reals”. rerà del meu compte i al Sr. Xandri li mia Balmes. La seva visita, com pot cobraré un petit lloguer, que més que suposar-se, fou molt ben acollida i les La Palanca

20 la Palanca Municipis XI Jornada Cultural a Alòs de Balaguer

l passat dissabte 21 de setembre E a les 19h va tenir lloc a Alòs la Jornada Cultural que es fa cada any i que arriba enguany a la seva onze- na edició. El conferenciant convidat va ser el Sr. Conrad Meseguer i Sebastià, cap de l’Àrea d’Indústria de l’Institut Català d’Energia, i la xerrada va portar com a títol Aprofitament de les Energies Re- novables. Durant la conferència es va parlar de les energies renovables com una ma- nera de reduir les emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera sense haver de reduir massa el consum energètic actu- al, així com del pla de la Generalitat de què pretén aquest pla. Com a dades im- tra d’aquest. Sobre aquest tema, el con- Catalunya per aprofitar al màxim portants, destaca l’augment del percen- ferenciant va destacar que dins del ma- aquestes energies a Catalunya i els di- tatge de les energies renovables dins del teix ecologisme hi ha les dues vessants, versos mecanismes per aprofitar aques- global del consum des del 2,7% fins al la que està en contra dels parcs eòlics ta energia, com són l’energia solar tèr- 5,4% l’any 2010, tot i que des d’Europa perquè poden malmetre la fauna de la mica i fotovoltaica, la hidràulica, es pretén assolir el 12% en aquest ma- zona, i la que hi està a favor, que no l’eòlica, el biogas i la provinent de la teix període de temps. També es va es- mira tant els animals i defensa la re- biomassa. Es van explicar les parts tèc- mentar el fet que en el futur l’energia ducció de les emissions de diòxid de niques més importants de cada una i els hidràulica perdria pes dins de les energies carboni a l’atmosfera. seus aspectes econòmics, com la renovables, passant del 62,7% actual al Així doncs, la Jornada Cultural rentabilitat i les diverses subvencions 28,8%, i l’energia eòlica passaria de repre- d’aquest any a Alòs de Balaguer ens que es lliuren per afavorir el seu ús. sentar menys del 2% actual al 13,3%. ha acostat una mica més a entendre els Dins del pla de la Generalitat ja es- En el col·loqui posterior a la confe- mecanismes tècnics i econòmics de les mentat, es van donar una sèrie de va- rència, les preguntes i comentaris van energies renovables i de les intencions lors numèrics perquè els assistents a la anar dirigits bàsicament sobre el parc de la Generalitat de Catalunya pel que conferència, una cinquantena de perso- eòlic projectat a la serra de St. Mamet i fa al seu aprofitament. nes, es fessin una idea aproximada del el debat que s’ha obert a favor i en con- Oriol Llera

21 la Palanca Festa Major d’Artesa Festa Major d’Artesa 2002

urant els dies 25, 26, 27, 28 i 29 de setembre es va celebrar la D Festa Major d’Artesa, que tanca el cicle de les festes d’estiu a casa nostra. Enguany la programació de la Festa Major no va aportar cap activi- tat especialment innovadora, però el ventall d’ofertes lúdico-culturals fou d’allò més variat i a gust de tothom. Malgrat la fresca de la nit, les havaneres d’“Els pescadors de l’Es- cala” i la cremada de rom encetaren la festa el dimecres, amb gran concurrència de públic a la plaça Major. El dijous, i per primer any, es traslladà la traca i les activitats infan- tils a la tarda. A la nit, el Sopar de Germanor comptà amb rècord de comensals, un total de 402, amenitzat per la banda de jazz “Pixie- Dixie”. La ballaruca anà a càrrec de la magnífica “Banda 973” i d’un fluix disco-mòbil. La salsitxada popular emplenà els estómacs dels més “farreros” i els preparà per una sessió d’after a la Dàlia Blanca. El divendres, més actes infantils, el campionat de botifarra i ball amb els excel·lents grups “Marina” i “De Noche”. El dissabte, dia de competicions esportives i festa de ball country amb un peculiar grup amb seu a Baldomar, el “Honky Tonk L-136”. A la tarda, ball amb “Marimba”, i a la nit, “Tràfic” al pavelló i el grup “La Vanda” a la Dàlia Blanca. L’espectacle de varietats tornà a Artesa, però enguany amb un cartell un xic pobre. I el diumenge, castellers, amb les colles de l’Hospitalet de Llobregat i de Sabadell i sardanes amb “Montgrins”. A la tarda, partits de futbol i bàsquet amb els primers equips del CE Artesa i el CENG. I al vespre, gran ball amb la destacada orquestra “Montgrins” i amb un pavelló ple de gom a gom. Dels actes fora del programa oficial, destaca l’augment de firetes a la plaça de l’Ajuntament, amb l’aprofitament del solar de Text i fotos: La Palanca l’antiga Caserna.

VIII Campionat de Botifarra 50 parelles van disputar la vuitena edició del Concurs de Botifarra, cele- brat al pavelló poliesportiu. Després de la disputa de la fase prèvia, les semifinals les jugaren: la parella Jordi Roiger-Carles Galceran contra la parella Pere Ramon Farré-Carlos Guàrdia; i la parella Francesc Torrelles- Jordi Garí contra els germans Josep i Joan Roca. A la final, hi arribaren Jordi Roiger-Carles Galceran, que venceren als germans Roca. Un any més, aquest acte es convertí en un dels més exitosos de la Festa Major d’Artesa de Segre.

22 la Palanca Futbol: CE Artesa de Segre. Primera Regional. 2002-2003

la Palanca

A dalt, d’esquerra a dreta: Antoni Español (massatgista), David Galceran, Àlex Trepat, Jaido (juvenil), Xavier Ribera, Miquel Àngel Aubets, Jaume Caballer Brito (entrenador), Joan Macià (president del club), Jordi Llorens, David Guàrdia, Sergi Beltran, Marc Farré, Fran Bessone i Ventura Samarra. A baix: Xavier Solsona, Enric Miranda, Carles Galceran, Oriol Llera, Ricard Martínez, Daniel Leal, Jordi Francesca, Ton Durany (delegat) i Cristian Peirón Bàsquet: CENG-Trèbol Artesa. Segona Catalana. 2002-2003

la Palanca

A dalt, d’esquerra a dreta: Jordi Regué, Joel Galceran, Francesc Cases (president del club), Gerard Cases, Enric Ros, Pere Solans (segon entrenador), Xavier Hervàs (primer entrenador), Lluís Agramunt (patrocinador). A baix: David Saura, Marc Galceran, Xavier Serra, Francesc Bernaus, Marc Vilanova, Pere Mola i Miquel Regué Cartes a la Redacció Parc Eòlic de Sant Mamet

Amb aquest nom va tenir lloc a la Dà- mapa eòlic de Catalunya, la Generali- natural s’ha d’imputar a l’ajuntament lia Blanca, la nit del passat 28 d’agost, tat prohibeix totalment o restringeix la que (des)ordena la porció de paisatge un acte públic que va congregar un quò- implantació d’aquesta mena de fàbri- que s’ha malmés. rum no gaire nombrós però d’origen ques d’electricitat a gairebé el 38% del 4.- El que caldria fer, en el cas que divers, amb assistents de les comarques territori català. ens ocupa, es mobilitzar la gent sensi- del Pla de Lleida. 2.- El parc eòlic de Sant Mamet, a bilitzada amb el tema. Així es podria La reunió, convocada pel local “Grup l’espera de que ho confirmi l’estudi pressionar Medi Ambient per a que d’Amics de la Serra de Sant Mamet”, ambiental, ocupa part de l’hàbitat del imposi el màxim de mesures correcto- pretenia tractar públicament el projec- trencalós (espècie protegida que trobem res al projecte, en el supòsit que s’exe- te de realització d’un parc eòlic al cim als cingles del Montsec) i afectarà visi- cuti, per tal de minimitzar l’impacte de la dita serra mitjançant la fórmula blement el paisatge de bona part de la ambiental i visual. de debat-informatiu; però l’absència de plana lleidatana. 5.- Una noble finalitat no justifica tots els convidats a la ponència que 3.- L’Ajuntament d’Alòs és insen- una gestió salvatge i insolidària dels podien mantenir postures favorables al sible vers les espècies protegides, des- recursos naturals compartits. Vist el projecte va fer que el debat fos impos- trueix un conjunt paisatgístic i gran pes que han tingut els arguments sible amb la qual cosa l’acte esdevin- emprobreix el patrimoni natural comú. econòmics a l’hora d’aconseguir gué en una conferència-fòrum protago- El paisatge és un bé comú, amb valors l’acord entre l’empresa promotora i nitzada a la taula pels ponents de l’úni- estètics, que pertany al patrimoni natu- l’ajuntament d’Alòs, és obligatori dir ca opció representada: la dels detrac- ral d’una determinada zona i que és que si el finançament municipal fos tors del projecte, el Sr. Joan Vàzquez gestionat conjuntatment per les admi- suficient, segurament mai s’hauria ar- de l’associació ecologista IPCENA i el nistracions locals i autonòmiques cor- ribat a aquest acord. Si l’objectiu de Sr. Roger Pasqual de la “Plataforma del responents. Cada un, dins de la seva l’ajuntament d’Alòs es restaurar les Priorat”. parcel·la de poder, procura modular malmeses arques municipals, podia Posteriorment, a la part final del acte l’acció humana sobre el medi i el pai- haver recorregut abans a opcions més (el fòrum), la participació a la taula es satge. Els ajuntaments, mitjançant les sostenibles que la destrucció salvatge va veure reforçada per les intervenci- competències urbanistiques de què són d’un recurs natural que ni tan sols és ons de qui havia d’ésser el moderador dipositaris, ordenen el paisatge i distri- propi: el conjunt paisatgístic del del debat, el nostre veí Josep Galceran bueixen territorialment l’activitat hu- Montsec. (de Cal Ferrer de Baldomar). mana. Mentre que la Generalitat, mit- 6.- En lloc de fer-se la punyeta els De tot el que es va dir a la conferèn- jançant el Departament de Medi Am- uns als altres (els d’Alòs espatllant el cia i fòrum posterior cabria destacar: bient, vetlla perquè la intensitat paisatge de Vilanova, Artesa... els de 1.- L’energia eòlica, com la hidroe- d’aquesta acció humana sobre el medi Foradada amenaçant amb convertir en lèctrica, és una energia renovable que no sobrepassi els límits legalment es- irrespirable l’aire d’Artesa amb la plan- no contamina l’atmosfera; però, a tablerts. Amb aquesta distribució de les ta de purins annexa a una central tèr- l’igual que la hidroelèctrica, no està competències corresponents a la gestió mica de gas) trinxant el medi ambient, exempta d’efectes negatius sobre el del paisatge ja es veu si un conjunt lo que haurien de fer els ajuntaments medi a la zona on s’ubiquen els elec- paisagístic és deteriorat per accions de la zona és mirar d’explotar trogeneradors eòlics (molins de vent). humanes no catastròfiques. La respon- sosteniblement el patrimoni natural La prova la tenim en que, a l’anomenat sabilitat d’aquesta pèrdua de patrimoni compartit. Si tots ells demanessin con-

27 la Palanca Cartes a la Redacció juntament que el Montsec fos parc na- mercat, previsiblement apareixeran actuat a instàncies de les al·legacions tural, a part de dinamitzar l’economía parcs poc competitius que s’hauran de presentades (que han denunciat defec- turística de la zona i emplenar tots so- desmantellar. Si el de Sant Mamet és tes de forma). Així mateix, falta pre- lidàriament una mica més la caixa dels d’aquestos, podrem mai recuperar el sentar el projecte de la línia que ha de tributs locals, es dotaria a la vegueria paisatge i la vegetació desartigada o connectar el parc amb la xarxa d’alta de ponent amb un parc natural proper serà ja massa tard? O potser tensió. Una actuació que quan es rea- per a l’esplai dels seus habitants (que contrariament, i si és tan competitiu que litzi també tindrà un fort impacte am- ara per ara és l’única de les 7 que no en decideixen ampliar-lo, on s’acabarà? biental i visual (en el supòsit que la resta té cap, ¿que no ens el mereixem els Tenen sol·licitades moltes hectàrees de dels ajuntaments de la zona n’autorit- ponentins un parc natural?). terreny (massa per a encabir-hi només zin el pas per llurs municipis. Esperem 7.- Un cop hagi passat la cojuntura 33 molins). que no. política favorable a la implantació dels 8.- Actualment el projecte està pa- parcs eòlics i tornin a funcionar –sense rat per manca de permisos d’Urbanis- distorsions polítiques– les lleis del lliure me i de Medi Ambient, els quals han Text i fotos: Felicià Espinal Primer sopar de veïns a la Fàbrica

Des de 1906 el municipi d’Artesa de cobrien totes les ne- vam celebrar amb un Segre gaudeix d’un magnífic exponent cessitats d’un nucli variat i exquisit àpat de l’arquitectura modernista industrial: poblacional: església, aportat per tots els as- la Colònia de la Fàbrica. Després de escola, economat... sistents, el qual va ser més de 30 anys d’abandonament, avui Avui, amb l’actual regat amb una magní- podem dir que s’ha recuperat per a veïnatge, si bé algunes fica sangria feta amb l’habitatge aquesta joia del nostre de les instal·lacions els excel·lents vins patrimoni. existents antigament d’Artesa de Segre. Fou a l’any 1996 quan la iniciativa no hi tenen lloc, els Ja abans de comen- privada, havent promogut la rehabili- nous habitants pensem çar, entre els assistents tació dels blocs de vivendes dels fabri- que hem de recuperar, es va anar fornint la cants, enllestia la reconstrucció del pri- en la mesura del pos- idea de recuperar –per mer dels edificis, posant a la venda llurs sible, l’ambient que Sant Jaume, com es pisos. Prèviament ja s’havien produït aleshores s’hi respira- feia antigament– la les adquisicions de les naus de l’antiga va. Amb aquest ànim, després de sis Festa Major de la Colònia de la Fàbri- fàbrica de filatures, les escoles i cape- anys de convivència, el passat dia 10 ca. Amb aquesta intenció ens posem a lla, la casa del porter, la casa del direc- d’agost, els veïns del bloc de vivendes treballar per intentar fer-la realitat. tor i les cases dels encarregats. vam organitzar un sopar de germanor Us convidem a veure el reportatge Tot això, junt amb la compra d’al- en el que ens hi aplegàrem 34 perso- gràfic d’aquest sopar a l’apartat festes guns pisos ha anat repoblant aquest in- nes. Malgrat les baixes temperatures i tradicions del uep sobre Artesa de dret d’Artesa de Segre. Cal recordar d’aquest estiu, va ser una vetllada molt Segre a la següent adreça que, fins que la fàbrica va haver de tan- animada en la qual ens coneguérem al- http://artesadesegre.tripod.com car, aquest era un dels centres neuràl- guns veïns, descoberts després de temps gics del municipi amb instal·lacions que de compartir l’edifici. Un èxit que tots Ramon I. Canyelles Carta d’agraïment a “Temps d’esport” (estiu 2002)

Voldríem aprofitar les pàgines de la licitar la gent quan les coses es fan bol i bàsquet), altres esports nous nostra revista per felicitar totes les bé. Per a nosaltres, aquestes estades com aquest any els heu ensenyat persones que van organitzar les esta- han estat molt ben fetes i molt ben (piragüisme, tirolina...). des d’estiu “Temps d’esport”, les organitzades. Ànim per a tirar endavant, tant a quals es van dur a terme a la nostra Potser hi haurà gent que no pensi monitors com a organitzadors, per tal ciutat durant els mesos de juliol i així. Nosaltres, com a pares, us vo- que l’experiència es torni a repetir. agost. lem donar el nostre recolzament i una Uns pares agraïts. Creiem que, de la mateixa manera empenta per a què el proper estiu els que critiquem les coses quan pensem nostres fills puguin seguir coneixent, Carlos Pérez Garcia que estan mal fetes, també és just fe- a més a més desl esports clàssics (fut- Maribel Colom Ariet

28 la Palanca Cartes a la Redacció El refugi d’animals de Foradada

Estimats amics: obligatòria a Cata- Com a presidenta de l’Associació Pro- lunya i necessària per tectora d’Animals Amics dels Animals tal de facilitar la recu- de La Noguera, que des del maig d’en- peració de l’animal en guany gestiona el refugi situat al terme cas de pèrdua. municipal de Foradada, em dirigeixo a Durant aquest vosaltres per expressar el nostre agraï- temps hem condicio- ment a totes aquelles persones que, amb nat els compartiments la seva desinteressada col·laboració, (cada animal disposa han fet possible que tirem endavant el d’un confortable llit i nostre projecte. ben aviat començarem Tot i que els començaments han sigut a instal·lar unes case- molt feixucs, em sento molt orgullosa tes de fusta) per tal de la capacitat dels membres de la Jun- d’aïllar els animals del fred a l’hivern. briques de pinso Purina i Eukanuba i al ta Directiva, que, partint de zero, no Aprofito també aquesta oportunitat senyor Josep Maria Guàrdia, alcalde de s’han desanimat mai i han dedicat tot per oferir-vos el servei de pensió, molt Foradada. el seu temps a la causa que ens uneix. útil i econòmic si heu de marxar de cap Si t’agraden els animals, estarem or- Els canvis portats a terme al refugi de setmana o de vacances. gullosos de tenir-te entre nosaltres. Fes- són molts, però la meva intenció és que El problema més gran amb el que ara te voluntari de la protectora i els nos- sigueu vosaltres mateixos qui ho com- ens trobem és la necessitat de trobar tres animals t’ho agrairan. Si no dispo- proveu apropant-vos fins a Foradada. voluntaris que puguin dedicar 2 o 3 ses de temps per venir a ajudar-nos pots Actualment tenim 38 gossos i 13 gats hores a la setmana per tal de repartir col·laborar amb nosaltres de moltes de totes les mides i races, animals tran- les feines diàries que comporta el refu- maneres: portant mantes, pinso, pa sec, quils i molt carinyosos, amb les seves gi. Si esteu interessats en ajudar-nos, medicaments, collars, corretges, pro- necessitats cobertes però que esperen podeu dirigir-vos a la botiga del carrer ductes de neteja i tot allò que creguis una família que els hi doni una segona Bisbe Bernaus núm. 25 d’Artesa de que ens pot ser útil. oportunitat. Tots els nostres animals Segre, coneguda familiarment com Cal Gràcies una vegada més per confiar estan desparasitats interna i externa- Parco, o bé trucant al telèfon de l’As- en nosaltres. ment i reben una alimentació basada en sociació, el 676 83 56 22. el pinso. Evidentment, a la nostra pro- Gràcies de tot cor als socis de la pro- tectora no es practica l’eutanàsia, ex- tectora, als voluntaris, als veterinaris Carmen Alfaro cepte en casos de malaltia incurable. que ens ajuden, als comerços d’Artesa Presidenta de l’Associació Acollir un dels nostres animals no de Segre, a les famílies que han acollit Protectora d’Animals suposa cap despesa, excepte la col·lo- animals del nostre refugi, i espe- Amics dels Animals de La Noguera cació del xip (36 euros), una mesura cialment als bombers d’Artesa, a les fà- Foto: Pierre

Agraïment de les Dones Puntaires

El passat 25 d’agost, per la Fira del Meló, Artesa de Segre va celebrar la 5a Trobada de Puntaires, on s’hi podien veure gran varietat de treballs de la punta al coixí, a l’agulla i frivolité. Hi havia representats 60 pobles d’arreu de Catalunya i de part de l’Aragó, amb un total de 450 puntaires. Les Dones Puntaires d’Artesa de Segre volem fer públic el nostre agra- ïment a totes les entitats, empreses i establiments que hi van col·laborar, ja que ens han estat de gran ajut. Moltes gràcies.

Dones Puntaires d’Artesa de Segre

29 la Palanca Cartes a la Redacció Com ens hem de veure!

A cinc quilòmetres d’Artesa de Segre tat. La gran oferta i diversitat d’activi- es troba situat un poble anomenat tats que ofereix són irrepetibles. Podem Tudela de Segre, és un poble petit que deleitar-vos amb esports per a totes les té poc més de cent habitants i que es edats, paisatges idíl·lics que és merei- troba al cim d’un turó. xen l’admiració de tots i noves experi- Fins aquí res de nou, qualsevol pot ències que mai oblidaràs. pensar que es tracta d’un poble com Però per a què no us perdeu res i ho qualsevol altre, ja que a vista de carre- gaudiu tot al màxim, us anirem deta- tera podreu observar les llant pas a pas la millor seves cases, l’església, oferta de cada racó. No- les granges, el “mític” més a l’arribar, ja heu què actualment s’han tancat bona part castell del poble... de prestar atenció al pa- dels accessos interiors degut al mal es- Però, en aquest cas, la viment, el qual farà que tat de conservació i perill d’esfondra- realitat supera la ficció. tingueu l’excursió ment. Si més no, podeu fer fotos de re- Si us hi endinseu, podreu mogudeta degut a les cord. observar com és viure en brutals escletxes i clots Totes aquestes coses i moltes més un poble on la única ruta que poden fer que avan- són les que podreu trobar si ens visi- turística que podem ofe- çar un metre sigui esgo- teu. Ja és trist, noo? Realment fa falta rir als visitants és la que tador, si aneu a peu, i un arribar al extrem de fer publicitat ne- travessa uns carrers i ca- ral·li si heu triat el trans- gativa del nostre poble per aconseguir ses que, lluny de ser port a motor. que les coses canviïn? Encoratjar la únics i irrepetibles en la Suposant que ha- gent que pugi per a què constati que no seva bellesa, estan aban- gueu aconseguit supe- s’exagera en la redacció d’aquest arti- donats de la mà de... sense cap tipus de rar el primer obstacle, present en tot el cle! És per reflexionar-ho, no? mirament. trajecte, us brindem la possibilitat de On són les ajudes que se’ns prome- Ara bé, tot i això, qui pensa que no gaudir d’un dels itineraris més arqueo- ten cada any i que no arriben mai? On es pot gaudir del turisme actiu en famí- lògics de Tudela: la ruta de les ruïnes. són tots aquests personatges que sur- lia a Tudela és que encara no hi ha es- Aquesta, recrea els edificis esfondrats ten del forat quan hi ha eleccions pro- del poble i els més mal conservats; fent metent, prometent i prometent i després que la ruïna, element fidel durant tot el amagant-se per no donar explicacions? trajecte, sigui una realitat que es troba Totes aquestes preguntes i més que quan s’obre la porta. mai obtenen resposta, són l’únic que La propera parada la trobem a l’es- tenim per reivindicar una situació que glésia del poble, que no ha estat decla- a mesura que passa el temps empitjora. rada Patrimoni Mundial ni destaca com Realment ha de passar una desgràcia un conjunt arquitectònic, però que per per a què tot canviï???? als veïns és un símbol, encara que sols Montse Llorens, sigui per mirar i no tocar, sobretot per- Sònia Cinca i Júlia Viladrich De carrers i voreres

Sóc fill d’Artesa de Segre i estic molt Volia comentar que el carrer Bisbe hi ha alguna cosa que estigui bé, però orgullós de ser-ho. He viscut a Artesa Bernaus fa pena del malament que està, n’hi ha moltes en mal estat i algunes 40 anys i durant 12 hi vaig tenir un ne- tot i que cada diumenge hi fan mercat i sense asfaltar. I de les voreres no en goci. Ara visc a Barcelona; però, amb hi passa molta gent per anar a l’esglé- parlem: estan totes fetes pols i no pots la meva senyora, pugem cinc o sis ve- sia. Més amunt, al principi de les esca- passar per elles. gades cada any i a l’estiu ens hi estem les, hi ha un jardí, si és que així li voleu Jo diria a aquests senyors de l’Ajunta- tres o quatre mesos. dir perquè és un niu de porqueria i es- ment que, només arreglant un o dos carrers En el temps que estic aquí, em pas- combraries al centre del poble. Si jo fos cada any, en pocs anys aquest poble d’Artesa sejo moltes vegades pels carrers i pla- el batlle, ja faria més de 10 anys que de Segre no semblaria el mateix i llavors es ces del poble, la qual cosa segur que l’hauria tret i hagués fet unes escales podria passar bé per les voreres. no fa el senyor batlle; i això que viu a com Déu mana. Un artesenc de soca-rel. Artesa. Sobre els carrers, jo no diré que no Ramon Camats i Solé

30 la Palanca In Memoriam Cercant la llum

Company que obries via per tartera, bosc i neu, Mes, fem volar el pensament, tot cercant la llum d’albada, quasi sempre davant meu; i recordant el foc preat amb el cor mig adormit, doncs era matinada, quan veien pujar la guspira tan sols ens guiaven el frontal i nostra veu. perdent-se en el firmament, se’m planteja una qüestió, A l’entorn del foc de camp, en arribar la vesprada, una pregunta em ve a la ment: comentàvem i discutíem, entonats pel got de vi, On vas guspira, tot és cendra i res més? temes delicats com el més enllà o el destí, tot cantant cançons de gresca entre xerrada i xerrada. Recordant el Joan El teu company Mes el dubte al fons regnava en les nostres decisions, la flama d’aquell foc enyorat n’era sens dubte el més fidel retrat, doncs poca llum donava a tan importants qüestions.

Ara que has fet l’última excursió i la llum del món per tu ja és apagada, digues company si pots: N’hi ha una altra d’amagada que ens serveixi d’il·lusió?

Això que jo et demano sembla ser vana quimera, doncs ningú no ha donat raó, després de l’hora darrera, ja en la nova dimensió, de què hi ha a l’altre costat, més enllà d’eixa frontera.

Nota d’agraïment La família Giribet-Sellart volem expressar públicament el nostre més sin- cer agraïment a l’Orfeó Artesenc pel concert que va organitzar en homenat- ge al nostre estimat Joan el passat diumenge 22 de setembre, amb motiu del primer aniversari de la seva malaurada defunció (18-09-2001).

31 la Palanca La Pàgina de l’IES Els Planells Artesa des del paleolític fins als ibers

quest mes volem presentar-vos el tat d’enterrar-hi els morts. El d’aquest tema, no n’hi ha prou en aga- A segon treball premiat del nostre megalitisme és un dels grans misteris far llibres, s’ha de visitar els jaciments, centre als Premis de Recerca Educa- de la història pel que fa a la seva cro- els museus, anar a les reunions i, si cal, tiva del Consell Comarcal de La No- nologia i a les seves interpretacions. El visitar altres jaciments fora del nostre guera. Aquest treball ha estat realit- Montsec és un dels llocs on se’n pot entorn (en el meu cas, el Molí de l’Es- zat per l’alumna Anna Porta i trobar més, alguns d’ells són La Lloella pígol) per tal d’entendre més bé tots Fontdevila i duu per títol “Artesa i del Llop, el del Cogulló, etc. aquests coneixements que s’han inten- Comarca des del paleolític fins als Un dels altres temes presents al tre- tat resumir en el treball però que ni amb ibers”. Ha estat tutorat per la pro- ball és la indústria lítica de la comarca cinquanta ni amb cent pàgines no n’hi fessora na Carme Barril. Ací teniu, de La Noguera, que inclou destrals, pics ha prou per a donar a conèixer al lector la doncs, l’explicació feta per la pròpia i tascons de pedra, entre altres. La Rou- gran quantitat de misteris i de coneixements alumna del seu treball. reda de Vernet és un dels molts punts que ens falten per descobrir. El treball de recerca titulat L’arqueologia és una ci- “Artesa i Comarca des del L’objectiu d’aquest treball és donar a ència molt pràctica que ens paleolític fins als ibers” trac- permet descobrir el nostre ta de l’arqueologia que es tro- conèixer la riquesa arqueològica passat mitjançant les restes ba a les nostres terres, estudi- d’Artesa, que està poc reconeguda materials, una ciència basa- ada concretament amb els ja- da en l’experimentació, la ciments de La Cova del Parco comprovació... que és el (paleolític superior, epipaleolític i neo- de la ribera del Segre on es fabricaren que he intentat fer jo. Aquest treball ens lític), els dòlmens de Montmagastre aquestes peces. permet tenir una idea molt general del (l’edat de bronze), la indústria lítica I finalment, Antona, on vaig anar a que hi ha a Artesa a nivell arqueològic, d’una (neolític) i Antona (època ibèrica, tot i treballar com a voluntària l’any passat. manera molt resumida i esquemàtica. que també abasta altres períodes pos- És un jaciment que fa molts pocs anys En conclusió, tenim un patrimoni teriors), fent al mateix temps una in- que s’excava (es començà amb el doc- cultural molt ric, però moltes vegades troducció general a les diverses etapes tor Maluquer), però actualment s’hi fan els jaciments no estan massa ben con- de la història fins a l’època ibèrica. campanyes cada estiu, amb uns resul- servats; i és una gran pena, per aquest La Cova del Parco, situada al terme tats molt satisfactoris. Primerament es motiu cal reconèixer la feina dels ar- municipal d’Alòs de Balaguer, és un pensava que era un poblat ilerget, els queòlegs, tant els professionals com els dels jaciments claus de la prehistòria i pobladors ibers de les terres de Ponent. no professionals. D’aquesta manera l’arqueologia del país, juntament amb Però, realment, hi ha molt més, com per aprofito i dono les gràcies a totes aque- Antona, ja que és un dels únics jaci- exemple, un castell medieval que mitjan- lles persones que m’han ajudat a dur a ments d’Espanya que comprèn de l’any çant documents sembla ser que correspon terme aquest treball. 15.000 al 2.000 aC, perquè té una fase a l’anomenat Malagastre, unes pintures ru- IES Els Planells d’epipaleolític molt important i perquè pestres, etc. ens permet conèixer més profundament L’objectiu la fase del Magdalenià. Les excavaci- d’aquest treball és ons que s’hi efectuen gairebé anualment donar a conèixer la estan dirigides pel Sr. Fullola i la Sra. riquesa arqueològi- Ma. Àngels Petit, als quals els vaig fer una ca d’Artesa, que, entrevista, que considero molt interessant. personalment, crec Els dòlmens (sepulcres megalítics) que està poc reco- són unes grans construccions de pedra neguda. Però per fer els quals eren construïts amb la finali- un bon estudi

33 la Palanca Parlen les Entitats Un estiu Altis

Amb l’arribada de l’estiu, els més petits de casa poden veure com s’es- vaeix la constant activitat del curs escolar i perillen de caure en el tedi i l’avorriment. És per això que enguany el Gimnàs Altis ha organitzat estades esportives durant els mesos de juliol i agost; especialment adreçades a nens i nenes de tres a dotze anys. Aquest públic tan exigent ha pogut gaudir d’un ampli ven- tall d’activitats, entre les quals desta- quem: aeròbic, steps, manualitats, des- coberta de la natura, jocs populars, ex- cursions, cuina, jocs amb aigua i bany, gimnàstica rítmica... Les imatges ens mostren diferents moments d’aquestes estades: una clas- se d’steps, un taller de cuina, una ses- sió de gimnàstica rítmica o la sortida a la Palanca.

34 la Palanca Parlen les Entitats

Aquest estiu també hem estat prepa- rant de valent l’exhibició realitzada el diumenge 25 d’agost amb motiu de la Fira de Sant Bartomeu. Un cop més, petits i grans van unir-se en una varia- da mostra d’aeròbic, steps, gimnàstica rítmica, funky, salsa i, com a novetat d’enguany, balls de saló. El programa fou el següent: - REMIX: a càrrec dels monitors del Gimnàs, una coreografia d’aeròbic amb les cançons més escoltades de l’estiu. - LIKE A PRAYER: Les més joves ens van oferir una sessió de gimnàstica rít- mica i d’expressió corporal. - TOMA VITAMINA: Aquests quatre ballarins ens van oferir l’actuació més salsera, com podeu apreciar a la imatge. - TORERO: Un cop més, l’aeròbic del grup Gim-Or fou el més aplaudit de la tarda. - I THINK I LOVE YOU: Tota una exhibició de hip-hop i funky amb les noies més explosives del Gimnàs. - DJ7: Una coreografia d’aeròbic que les noies van ballar amb molt de ritme. - VIDA: De nou, les més veteranes del Gimnàs, amb un cold down, que podem veure a la fotografia. - AVE MARÍA: Una combinació ex- plosiva de salsa i d’aeròbic. - AÚN HAY MÁS: Steps a càrrec d’aquestes cinc noies tan marxoses (ve- ieu fotografia). - SOY YO: El trio amb més marxa del Gimnàs ens ballà aquest conegut tema amb una coreografia d’aeròbic. - GYMNE: de nou, una novedosa co- reografia de funky. - 12. REMIX STEPS: Una complicada coreografia d’steps, amb l’espectacular final que veieu a la fotografia. El punt final a la tarda el posà l’ex- hibició de balls de saló, novetat incor- porada aquesta Fira, amb una rumba i un cha-cha-cha, apresos durant el curs de ball que organitzà el Gimnàs els mesos anteriors. Per últim només ens queda agrair, en nom de tot el Gimnàs, a aquells que ens vau fer costat i que vau aplaudir l’ex- hibició d’aquest agost. Us esperem a tots al desembre, recolzant la Marató de TV3!

Gimnàs Altis

35 la Palanca Música, Mestre! Concert d’homenatge a Joan Giribet i Boneta l passat diumenge 22 de setembre, sempre hi era amb una presència: Al Joan, que des de l’eternitat avui l’OrfeóE Artesenc d’Artesa de Segre - Alegre: se li notava que gaudia ens acompanya, gràcies pel bon rastre va realitzar un homenatge pòstum a cantant. En tenia necessitat; per això, de llum i cant que encara clareja i res- Joan Giribet i Boneta. el Joan cantava a tot arreu, a les Ca- sona entre nosaltres. A l’Orfeó ramelles, a la feina, mentre feia anar Artesenc, endavant, sempre més, sen- Joan Giribet i Boneta va néixer a el ribot cantussejava sovint, també a se defallir, que per molts anys pugueu Artesa de Segre el 31 de març de 1952. casa en els moments de relaxació, en ser la veu joiosa d’un poble que canta Va començar a cantar amb les Carame- les seves sortides a la muntanya, quan i estima”. lles La Dàlia Blanca s’asseia en un replà o a la nit a la ten- Després d’aquestes paraules de Mn. als 18 anys i dos da, amb els amics, amb el grup d’ha- Ramon, van començar les cançons, que anys més tard, el vaneres... Com fruïa només pel gust de totes elles havien cantat al costat del 1972, va ésser un cantar i passar-s’ho bé! bon amic Joan (Plomes al vent, Rosa dels fundadors de - Dinàmica: es donava a l’Orfeó for- de Bardissa, Per tu jo cantaria, El meu l’Orfeó Artesenc. mant sempre part de la junta. Durant avi, Sota de l’om, El rossinyol, El Ha format part du- tres anys en fou President. abanico, Muntanyes del Canigó, Jun- rant 28 anys de les 5 - Positiva: la seva veu segura i afi- tes les Mans...) durant 29 llargs i inten- juntes que ha tingut l’Orfeó i durant un nada era un puntal fort a la veu dels sos anys. període de tres anys, a mitjans dels anys tenors. El Ramon Casals, l’anterior di- A mig concert, després d’unes pa- 80, va ser-ne President. Va continuar rector, em deia el divendres a l’assaig: raules del President, Serafí Enrique, com a cantaire actiu fins que la mort el “Encara em sembla que sento, mentre l’Orfeó Artesenc va fer entrega d’un va sorprendre el matí del 18 de setem- cantem, la veu timbrada i decidida del record a la família. La placa portava la bre de 2001. Joan”. següent inscripció: Rossinyol que ale- - Amiga: un gran amic de tots. L’Or- gre cantes no emmudeixis ni amb la A l’església d’Artesa, passades les 7 feó crea harmonia de veus i de cors. mort, doncs ens manquen tes canta- de la tarda va començar el Concert Amb aquest homenatge, honorem el des per gaudir d’un bon acord. d’Homenatge que l’Orfeó Artesenc va Joan, i amb ell, de retruc a la seva fa- Van finalitzar el concert amb una dedicar a Joan havanera. Es Giribet i Boneta. tractava d’una L’Orfeó va de- havanera que el manar a Mn. Joan havia cantat Ramon Soler que moltes vegades presentés aquest amb el grup d’ha- concert, pel sim- vaneres que havi- ple motiu que en format amb amb el Joan van uns companys de estar junts des l’Orfeó: L’Acor- del comença- dió Captaire, i ment i durant que Josep Lluís molts anys: Guzman va ar- “En primer ranjar especial- lloc felicito l’Or- ment per a l’oca- feó Artesenc per sió (podeu veure aquest gest tan la partitura a la bonic de retre homentatge al Joan. mília: esposa, fills, mare i germans. pàgina següent). L’agraïment és la prova més clara, més Honorem la ciutat, el País. La grande- Després d’unes paraules d’agraïment maca i elegant de manifestar l’estima- sa de les famílies, dels pobles, del al nombrós públic que s’havia aplegat ció a una persona. El Joan era real- País... rau en la vàlua i l’entrega de a l’església, el Director va convidar als ment estimat per tots. les persones que la composen. cantaires de les corals veïnes que van Amb aquest concert, agraïm al Joan És també aquest homenatge un estí- venir, una vegada més a dornar suport la seva presència continuada dins l’Or- mul per a tots els cantaires de l’Orfeó a l’Orfeó Artesenc, per cantar una dar- feó, des que va començar fins que ens Artesenc, per a seguir essent la veu so- rera cançó: El rossinyol. deixà. Present en els moments alts, però nora i alegre d’Artesa, sense defallen- també en els moments baixos, que és ça, creant harmonia en un món sovint Text: Segi Valls i Jové on se salven totes les entitats. El Joan farcit de violència. Fotografies: Arxiu Orfeó Artesenc

36 la Palanca Música, Mestre!

Rossinyol que alegre cantes no emmudeixis ni amb la mort, doncs ens manquen tes cantades per gaudir d’un bon acord.

37 la Palanca Des del País dels Pirineus Un altre 11 de setembre

a corranda dels anys, en el seu reposar, per sempre més, al Fossar de envers la seva terra, la seva llengua i L etern discórrer, ja ens ha portat les Moreres on, com va dir Frederic les seves tradicions i costums, ha per- un altre 11 de setembre; data simbò- Soler (Serafí Pitarra), “no s’hi entera mès el reeiximent des de les catacum- lica per molts catalans, en memòria i cap traïdor”. bes del referit poble. Així, en aquests en record d’aquella malaurada jor- Molts anys han passat des d’aquells inicis del tercer mil·lenni de la Huma- nada de 1714. tràgics esdeveniments i, en el transcurs nitat, el fet diferencial català segueix i En aquell 11 de se- continua; malgrat els tembre, els estols bor- botiflers de torn i els bònics de Felip V pre- Que aquesta històrica nació sense estat continuï somnis unificants nien a l’assalt la ciu- maldant pels camins de l’autodeterminació sense provinents de l’altiplà tat de Barcelona i tot emprar mai les armes de la violència i petjant castellà amb deliris seguit feien taula rasa, d’imperis tronats i, amb el Decreto de pels camins de la persuasió com a fidels hereus de Nueva Planta, de les l’espanyolització del llibertats i preeminències de la nació d’aquestos, el poble català ha hagut territori català, a “decretazo limpio”. catalana, uniformant-la amb la resta de d’escolar els set calzes d’amargor tot i Per nostra part, ciutadans d’aquesta l’Estat espanyol i iniciant-se una llarga afrontant –amb pena però amb digni- acollidora terra andorrana, que mai re- nit amb la persecució sistemàtica dels tat– el vent negre d’un nacionalisme negarem de la nostra nissaga lleidata- més preuats signes diferencials de la espanyol sectari excloent i intolerant, na i catalana amb la ferma seguretat que dita nació, amb un aferrissat bandeja- entestat en estendre el certificat de de- molts altres catalans que laboren i vi- ment fins i tot de la seva mil·lenària funció de la nació catalana. Aquest en- uen sota aquests cels pirinencs pensen llengua. calçament va assolir els més enlairats talment com nosaltres mateixos, ens so- Els nostres veïns catalans han vol- sostres de cruenta repressió durant la lidaritzem plenament amb el simbolis- gut recordar per sempre més aquella tenebrosa dictadura franquista, sorgida me de la Diada de l’11 de setembre. dissortada diada i l’han enaltit al rang d’una insurrecció militar –alenada i Així mateix, fem vots per a què aques- de Festa Nacional, en memòria i re- protegida pel nazisme alemany i el fei- ta històrica nació sense estat, amb fer- membrança d’aquell 11 de setembre de xisme italià– contra el legítim govern mesa i amb la força d’una raó incon- mala anyada, en la qual la raó de la for- de la II República, en uns temps de vi i testable, continuï maldant pels camins ça s’imposà sobre la força de la raó, de roses pels règims totalitaris de la de la tan volguda autodeterminació; malgrat la fermesa d’uns defensors que vella Europa. sense emprar mai les armes de la vio- –galvanitzats pel clam de “Catalans... Però, a desgrat de tals batzegades lència i petjant pels camins de la per- Catalunya”, invocat pel Conseller en històriques, l’indestructible amor de suasió, com diu aquella frase Cap Rafael de Casanova– passaren a molts ciutadans de la dita Catalunya unamuniana que va fer perdre els es- treps al mateix general Millán Astray el 12 d’octubre d’un llunyà 1936 a l’Au- la Magna de la Universitat de Salamanca. Per a tots els nacionalistes catalans, des d’aquesta terra andorrana (aquest jove estat i vell país que ha enaltit la nostra comuna llengua a la categoria d’idioma nacional, únic i no compartit amb altra parla forana), van els nostres sentiments solidaris amb els seus afanys i les seves esperances. Tot rememorant al dit Conseller en Cap i agrumollant un immortal sentiment, els esperonem a seguir defensant la seva històrica per- sonalitat sota el clam: Catalans, Catalunya!

Sícoris

39 la Palanca Informació Municipal d’Artesa Mes d’agost

SESSIONS DEL PLE 69.024,42 euros, i “Millores a vestidors, 9.262,16 euros, de l’obra “Urbanitza- teulada, tanca i calefacció”, amb un ció del servei d’abastament d’aigua, Ple ordinari: 9-08-2002 pressupost de 69.112,56 euros. tram escomesa - dipòsit de capçalera, Absències: Per CiU, Sra. Segú. del sector industrial El Pla”. Aprovació per unanimitat de la c) Certificació núm. 14, per import de Aprovació per unanimitat de desestimació del recurs de reposició 1.795,11 euros, de l’obra “Urbanitza- l’acta de la sessió ordinària del 12 de presentat pel Sr. Francesc Amorós i ció Polígon 1. Culs de sac. Sector in- juliol de 2002. Peruga pel que fa al traçat de l’alinea- dustrial El Pla”. ció d’un vial al tram de la carretera de d) Certificació núm. 14, per import de Proposta de modificació núm. 3 Baldomar, atès que l’estudi de detall 26.255,59 euros, de l’obra “Urbanitza- del Pressupost Municipal de 2002, amb s’adequa a les Normes Subsidiàries de ció Polígon 2. Sector industrial El Pla”. un increment de 180.255,75 euros, ob- Planejament. e) Certificació núm. 6, per import de tinguts del superàvit de l’any 2001 i de 448,72 euros, de l’obra “Annex II al majors ingressos. Amb aquesta modi- projecte d’urbanització del Polígon 2. ficació el pressupost passa a ser de Infraestructures de telecomunicacions 3.237.195,44 euros. Aprovada d’acord al Polígon Industrial”. amb la següent votació: - A favor: 6 vots (5 ERC i 1 PP) COMISSIONS DE GOVERN - Abstencions: 4 vots (3 CiU i 1 PSC) (dels dies 12 i 19 d’agost)

Aprovació per unanimitat de Proposar a l’alcaldia concórrer comparèixer en l’exposició pública del a la convocatòria del Departament de Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya Cultura de la Generalitat per a la con- 2003, demanant que s’hi inclogui l’ac- cessió de subvencions per realització tuació inajornable de l’obra “Xarxa de d’intervencions arqueològiques i pale- clavegueram i pavimentació de C/ Eres Aprovació per unanimitat de les ontològiques durant l’any 2002, dema- i C/ Pati d’Alentorn”, que té un pressu- festes locals d’Artesa pel 2003: 20 de nant-ne per a la intervenció que es rea- post d’execució per contracta de gener (St. Sebastià) i 26 de setembre litzarà aquest any al jaciment arqueo- 84.666,44 euros. (divendres de la Festa Major). lògic d’Antona.

Aprovació per unanimitat d’ac- Aprovació per unanimitat de Contractar mitjançant tramitació ceptar les subvencions concedides pel l’acceptació d’un ajut de 8.064,24 ordinària, procediment restringit i for- Departament d’Indústria, Comerç i euros, atorgat per a fer front a les des- ma de concurs, l’obra “Adequació de Turisme de la Generalitat (PERC 2002) peses ocasionades per les gelades del l’espai davant del pont sobre el Canal per a les obres d’electrificació corres- desembre de 2001 per la Direcció Gral. d’Urgell a Vilves”, redactat per ponents a masia Llargués de Sant Marc d’Administració Local. l’arquitecta municipal Sra. Espar, amb de Batlliu (17.000 euros) i a l’àrea d’es- un pressupost d’execució per contracta barjo de La Palanca de Vernet (3.800 Aprovació per unanimitat de la de 18.032,97 euros. Aprovar, així ma- euros). Així mateix, demanar a aquest certificació núm. 5, per import de teix, el plec de clàusules administrati- departament que la subvenció assigna- 27.985,12 euros, de l’obra “Urbanitza- ves que regiran aquesta contractació. da a la masia Can Bullich de la ció dels trams finals dels carrers Mon- Vedrenya (9.700 euros), sigui adjudi- ges, Escoles i Jesús santacreu Concedir un ajut econòmic als cada a alguna de les altres propostes d’Artesa”, signada per l’arquitecta Amics de la Sardana per la celebració presentades per aquest ajuntament al municipal Sra. Espar a favor de l’em- de la ballada amb cobla del diumenge PERC, ja que la propietat de Can presa Carrers i Obres SA. 4 d’agost. La quantitat serà la mateixa Bullich ha desistit de fer l’obra. que per la ballada de l’any passat. Aprovació per unanimitat de les Aprovació inicial per unanimi- següents certificacions d’obres, signa- Proposar a l’alcaldia la conces- tat dels projectes bàsics i d’execució, des per l’arquitecta municipal Sra. sió de les següents llicències d’obres: redactats per l’arquitecte Sr. Guimet, de Espar a favor de l’empresa Sorigué SA: - Al Sr. Daniel Leal i Palacios, per les següents obres a realitzar al centre a) Certificació núm. 6, per import de construir una tanca i una barbacoa al educatiu Els Planells: “Ampliació del 19.001,03 euros, de l’obra “Urbanitza- terreny posterior de l’edifici de Cra. pati de pàrvuls i de la zona poliesportiva ció del C/ Roca del Cudós d’Artesa”. Baldomar 6. (1a i 2a fase)”, amb un pressupost de b) Certificació núm. 14, per import de - A la Sra. Maria Vila i Fontanet, per

40 la Palanca Informació Municipal d’Artesa enrajolar el terra del local de C/ Bisbe les instal·lacions a la llicència atorga- Artesa explicant que és un PEIN i quins Bernaus 29. da, havent d’establir els sistemes de són els seus avantatges i inconvenients. - A la Sra. Montserrat Camats i Puig, control especificats a la proposta: per arrebossar i pintar façana de l’edi- - A París Campabadal SCP, per legalit- El PIM ha subvencionat amb un fici de Cra. Tremp 77. zació i instal·lació d’una explotació ra- 77,82% l’obra “Urbanització del tram - A CPAC Confeccions SL, per rehabi- madera, a desenvolupar a la parcel·la final del C/ Prat de la Riba i creació de litació d’un edifici de magatzem agrí- 103 del polígon 25. places d’aparcament”. cola a la Colònia la Fàbrica 6 de Vilves. - Al Sr. Primitivo Farré i Franqué, per - Al Sr. Salvador Maluquer i legalització d’una explotació porcina de El Sr. Lluís Xandri i Serra, mes- Brescó, per construcció d’un ma- producció a la parcel·la 7 del polígon tre cofundador de l’Acadèmia Balmes, gatzem agrícola i paller a la par- 15. ha visitat l’Alcaldia i ha expressat el seu cel·la 55 del polígon 9. - Al Sr. Josep Batalla i Buchaca, per pesar perquè el llibre Història d’Artesa - A París Campabadal SCP, per cons- legalització d’una explotació porcina i de Segre, de l’historiador Manel trucció d’una explotació de “paves” avícola existent a la parcel·la 296 del Lladonosa, no reflecteix la realitat de i de cria de boví a la parcel·la 103 polígon 15. l’activitat docent i de promoció de la cul- del polígon 25. tura que va fer aquella institució en uns - Al Sr. Primitivo Farré i Franqué, per moments històrics molt delicats. construcció d’una explotació porci- na de producció a la parcel·la 7 del El Departament de Justícia de la polígon 15. Generalitat ha proposat a l’Ajuntament - Al Sr. Josep Batalla i Buchaca, d’Artesa la seva adhesió al conveni sig- per construcció d’una explotació nat amb la Federació de Municipis de porcina i avícola a la parcel·la 296 Catalunya i l’Associació Catalana de del polígon 15. Municipis per tal de fomentar l’execu- - Al Sr. Julio Jiménez i Hernández, ció de programes de competència de la per tapiar porta a l’edifici de C/ Prat Secretaria Sectorial de l’Execució Penal. de la Riba 2. - A la Sra. Teresa Campabadal i Al pou de Clua s’han hagut de Farré, per arranjar teulada canviant INFORMES DE L’ALCALDIA fer tasques de neteja i aprofundiment teules i pintar façanes de l’edifici de de la perforació, atès que el cabal d’ai- Cra. Ponts 19. Les reclamacions presentades gua obtingut inicialment s’havia esgo- - Al Sr. Josep F. Galceran i Ausàs, per l’empresa Montsec Natura i Aven- tat. Caldrà entubar els metres perforats, per distribució d’una pastisseria- tura SL, per la presumpta construcció podent-se utilitzar la mateixa bomba. granja a la planta baixa de l’edifici d’una granja a Clua, no contenen al·lu- de Cra. Ponts 47. sió a cap PEIN, cosa que s’havia fet L’Alcalde demanarà visita a la constar erròniament en l’acta de la Co- Direcció Gral. de Desenvolupament Proposar a l’alcaldia la conces- missió del passat 5 de juny. Rural per tractar de la realització de la sió de les següents llicències de gual: 2a fase de l’obra de la carretera de Clua. - Als Srs. Miquel i Ramon Regué, Av. Proposada a l’Alcaldia la redac- Maria Anzizu 29. ció i aprovació d’un PEIN, es demana- Ramon Giribet i Boneta - A Montsec Natura i Aventura SL., rà al Departa- local B de Cra. Agramunt 94. ment de Medi Ambient que fa- Proposar a l’alcaldia la resolu- ciliti un tècnic ció de les següents llicències ambien- especialitzat que tals, condicionades a l’acreditació tèc- pugui fer una Ajuntament d’Artesa de Segre nica de l’adequació de l’activitat i de conferència a Llar d’Infants Municipal “El Bressol”

L’Ajuntament informa que: - A la Llar d’Infants Municipal encara resten 9 pla- ces lliures. - No s’obriran llistes d’espera fins a cobrir la totalitat de les places lliures.

Setembre de 2002

41 la Palanca Humor

43 la Palanca Palanc-oci

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans 123456789101112 13 14 Horitzontals 1. “ Culebrón” imprès. Consonants.- 2. Relatiu a l’ull. Conso- 1 nant tossuda. Planta que té diferenciat el tronc de les bran- ques.- 3. Consonants. Singular, en ponen els rèptils. Al revés, 2 un dels extrems de l’imant. El seient ritual del rei.- 4. Plural, 3 mig foli. Escrivint en la llengua de l’amo del món, el número 4 1.- 5. Individu d’un antic poble germànic establert a la dreta del Rin. Al revés, estimi. Allò que queda després de la desfe- 5 ta.- 6. Al revés, recull de notícies. Tros d’un conjunt.- 7. Al 6 revés, element que forma part de l’embolcall natural de molts mamífers. Indústria prehistòrica del nord d’Àfrica estesa per 7 tot el Magrib i una bona part del Sàhara. Estrany.- 8. Conso- 8 nant cantonera. Atmosfera. Al revés, fa que sigui llis. Vocal oberta.- 9. Usar. Lletra rodona. Una de les cames del tren.- 9 10. Contrari de malalt. Al revés, la segona consonant. Fruits 10 que s’associen amb les mones.- 11. Vergonyosa. Contrari de 11 verda.- 12. Femení, que comprimeix. Pronom de segona per- sona. 12 Verticals 1. Plural, llança múltiple usada per capturar els aliments. La segona consonant.- 2. El desè més. Derivat làctic relacionat amb la mel.- 3. Ni jo, ni ell. Al revés, fruit del papaier. Prefix negatiu.- 4. Allò que percep el sentit de l’olfacte. Vocal tancada. Tractament a qual hom sotmet un metall per endurir-lo.- 5. Femení, relatiu a la navegació. Al revés i femení, contrari de pobra.- 6. Metall usat pels joiers. Fer servir els gests i les accions d’un altre. Preposició o nom de consonant.- 7. Consonant que té una germana gran i una de bessona. Plural, fustes que sostenen les teules. Gambada.- 8. Tros de terra sembrat de llegums. Ocell que sona com un corredor de rallys. Consonant amb revolts.- 9. Consonant cantonera. La cuixa saborosa procedent d’un animal brut. Qui paga, mana i acomiada la gent sense contemplacions.-10. Nota musical. En tinc coneixement. Alumini. Mamífer semblant a la cabra.- 11. Habilitat especial. Servei públic. La pinta de la terra.- 12. Sorgir. Al revés, numeral cardinal que té una versió femenina.- 13. Obertura d’una fortificació per on es fa sortir un canó. Al revés, relatiu a l’ós.- 14. Persona que professava una art mecànica. Individu que excel·leix en un esport.

Sense perdre els orígens per Jordi Esteban Jeroglífic per www.enigamcard.com

Inaugurar Tot començament d’una activitat humana –privada o pública, indi- vidual o col·lectiva– té el seu acte d’inauguració i la seva litúrgia. SOFRÍ Penseu en els bateigs, els casaments, els actes d’inauguració de cursos acadèmics, de botigues, de serveis públics, de campionats, dels Jocs Olímpics... Són actes amb un caire solemne, festiu. Ens empolainem per assisitir-hi. Esperem que algú amb autoritat digui unes paraules POLIT serioses i adients d’obertura, brindem... Per què aquests actes els anomenem inauguracions? Els ro- mans, en aquests casos, feien la inauguratio: convocaven els àu- Petit vehicle sense motor gurs (uns endevins que esbrinaven el futur llegint els moviments de les aus) perquè diguessin si l’empresa que s’engegava tindria

èxit o seria un fracàs i, per tant, si els que l’havien de dur a terme

) net , patí

eren benau-(gu)-rats o malau-(gu)-rats. Els àugurs eren els en- ( Patinet

carregats d’anunciar el destí de l’activitat: auguraven el futur. Jeroglífic

Nosaltres no fem esbrinar què diuen els ocells quan iniciem una horitzontals. les de partir A VERTICALS: 11. Tímida. Madura.- 12. Compressora. Us. Compressora. 12. Madura.- Tímida. 11.

activitat important. En tenim prou amb l’expressió dels bons desigs Plàtans.- eC. Sa. 10. Rail.- O. Emprar. 9. A.- asillA. At.

d’èxit, felicitat salut o riquesa. Però el nom inauguració continua L. 8. Rar.- Aterià. lèP. 7. Part.- iraicitoN. 6. Restes.- imA.

recordant-nos aquesta consulta sobre el destí de la nostra vida i Ubi. 5. One.- Quartilles. 4. Tron.- loP. Ou. RT. 3. Arbre.- HORITZONTALS: 1. Fotonovel·la. TM.- 2. Ocular. R. Ocular. 2. TM.- Fotonovel·la. 1. HORITZONTALS:

dels nostres actes. Encreuat Us desitjo uns bons auguris. SOLUCIONS

45 la Palanca Imatges d’Ahir Avinguda Maria Anzizu. 1933

a foto d’aquest mes és de F. So- ment i molt més enllà, tot era un camp És curiós observar que en aquest car- L lanes, el fotògraf d’Artesa cone- de conreu de cereals, amb oliveres i rer dels afores d’Artesa, tan atrotinat gut per Sisquet, i correspon a l’avin- ametllers. Encara que queda fora de la aleshores, el mes passat, amb motiu de guda Maria Anzizu d’Artesa, any foto, on avui hi ha ubicat el CAP la Fira de Sant Bartomeu, s’hi ubicà el 1933. d’Artesa, a Cal Don Juanito hi tenien firal dels vins i dels tastets. A més, en A primer cop d’ull, costa d’identifi- l’era i un cobert per la palla. considerar-lo una zona cèntrica del po- car la situació d’aquests corrals i patis. Respecte a les cases de l’esquerra, ble, els venedors ambulants (cada ve- Aleshores l’avinguda Maria Anzizu era en primer terme i darrere els arbres, hi gada més nombrosos) l’han anat “con- als afores del poble, i era un carrer molt ha el pati del Fonset. Tot seguit trobem querint” com a lloc d’ampliació del rústic i amb uns arbres recent plantats. la portalada del Farràs; Cal Fortugós mercat setmanal de cada diumenge. Al costat esquerre, la vorera encara (Mirmí); Cal Camats de Montargull; a També és zona propera al nucli central s’havia de fer i a la dreta s’hi veu un les tres arcades blanques, els patis del on aquest mes s’hi situen les “firetes” de gran herbassar i una caseta solitària. Nogués; Cal Flores, avui del Galceran; la Festa Major. Amb els anys, tot va can- Allà on s’acaben els edificis només Ca l’Olaguer, avui del Cristòfol; el pati viant. La gent, els costums i els pobles es veu el descampat de la Planta de la de la filla del Cristòfol, avui el bloc de es van fent grans. Granja i fins a la serra de Montsonís l’Oliva; i el més alt és el cobert d’adobs no s’hi distingeix cap més casa. Al ter- i garatge dels camions de Cal Portomeu, Text: Bartomeu Jové i Serra reny on avui hi ha la plaça de l’Ajunta- actualment un altre bloc de pisos. Foto cedida per Joan Nogués i Sirvan

www.lapalanca.arrakis.es RÀDIO 91.2 FM 973 40 11 58 (contestador automàtic) 91.2 FM ARTESA alanca [email protected] P

46 la Palanca La Foto

Aquest mes de setembre s’han acabat les obres de diversos carrers d’Artesa. A la foto, podem observar el mur i les escales que salven el desnivell entre els carrers Escoles i Jesús Santacreu. (Foto: Miquel Regué)