CULTURA HISTÒRIA D' I DE LA RIBERA

Agramunt i la Ribera del Sió: Centre comarcal històric de les Terres de Ponent

2.3. La col·lecta d’Agramunt, se- ge de 1553, que va ser publicat per tament la vila d’Agramunt tenia un gons el fogatge de 1553 Josep Iglésies el 1979. Cal aclarir total de 205 focs (184 de laics, 18 de El govern i l’administració de l’erari que el cobrament es feia per focs o capellans i 3 de militars), mentre que públic a Catalunya el duia a terme la cases habitades i per tant no es pot Mafet tenia 13 focs laics. Diputació del General, també cone- deduir exactament el nombre d’habi- Posarem el llistat de totes les po- guda com la Generalitat. La Generali- tants d’una població o de tota la col- blacions que formaven la col·lecta tat administrava diversos drets, entre lecta, tot i que segons diversos autors d’Agramunt l’any 1553 i que van ser els més importants destacava el dret s’ha de comptar entre 4 i 6 persones foguejades entre el 23 i 28 de juliol, de bolla i el d’entrades i eixides. Per per foc. que ens ajudarà a formar-nos una fer efectiu el cobrament d’aquests im- En aquest fogatge la col·lecta idea més clara de la capitalitat de la postos el Principat estava dividit en d’Agramunt tenia un total de 1648 vila del Sió. districtes fi scals que s’anomenaven focs i les poblacions que abastava co- “Col·lecta de Agramunt, foga- col·lectes. Aquestes col·lectes, que incidien, amb molt poques variants, sada en lo any MDLIII: Aguilar, varien al llarg del temps, són molt amb les poblacions de la Agramunt, Alzina, Artesa, los Arcs, semblades a les vegueries. d’ o d’Agramunt. Per tant la Bellmunt, Boldú, Bellcayre, Bellvís, El cobrament d’aquests impostos nostra vila també era cap de districte Butsènich, Clua, lo Mas de Coll del més conegut i estudiat és el fogat- fi scal a mitjans del segle XVI. Concre- Rat, Cabana Bona, Collfred, Conca- bella, Castell Nou de mossèn Meca, Castell Vedre, Castell Nou de mossèn Solde, Coscó, la Donzell, la Foliola, Florejachs, Gualter, Guardiola, Guàr- dia d’Urgell, Lavansa; Luçàs, Tòrrec i Buada, Mon Magastre i son baliu (Montargull, Anya, Vall Llebrerola y les Torres), Monfalcó, La Morana, Monsonís i , Mont Clar, Malfet, Mirambell, y Guar- diola, Marcovall, la vila de i altres llochs así anomenats (Gavarra, Valldan, lo Salze, la Mora Compdal, i Castell Nou de Bassella), Ossó, Ostafranchs, Oriola i lo ter- me, vila de Pons, terme de Pons, las Pallargas, les , Pera Mola, Pradell, Perexans, Ribelles, Ratera, Robió, Rialb i la Vall, Castell Serà, Seró, la Sentiu, , Tudela, lo Tarròs, Tragó y Noucarga, , lo Tosal de la Força y Torre Banca, Vilaplana, Vilves, Vilamajor, Vilalta, Vallebrera, Vernet i Les Ventoses. “ Al fi nal d’aquestes declaracions consta que restava per foguejar al- guns llocs que no hi havia en el fogat- ge vell i pel que sembla es trobaven 5. Mapa de les demarcacions fi scals de la Generalitat dintre de la col·lecta del Pallars; per de Catalunya (les col·lectes del fogatge de 1553), segons això es mana al diputat d’aquesta les dades de Josep Iglesias. Ens adonem que la col·lecta zona que el foguegi i els faci arribar la d’Agramunt equival pràcticament a la vegueria de la qual tenim notícies des del segle XIV. (Mercè Gras i Casanovas. notícia. Aquests llocs són: “Sant Joan Atlas d’Història de Catalunya). de Vinya Fresca, Sierco, lo Mas de

DESEMBRE de 2005 sió 39 dent dels actuals registres de la pro- pietat. En un principi les poblacions amb ofi ci van ser les seus de corre- giment, les alcaldies majors i alguna població que encapçalava una batllia reial. Agramunt va mantenir aquesta capitalitat, tot i que els pobles que van ser assignats al seu districte va- rien lleument respecte als de l’antiga vegueria i també als que formaven el sots-corregiment. Les poblacions que hi estaven assignades són: Agramunt (cap dels ofi cis), Puigverd, Ossó de Sió, Tornabous, Castellserà, , Foradada, , , , Ponts, Vilanova de Meià, la Baronia de la Vansa Lluçars, Tòrrec i Boada), Alentorn, Baronia de Rialb i , entre altres po- blacions menys importants. Cal fer notar que Tiurana i Oliana són ads- 6. Mapa dels corregiments de Catalunya formats amb la Nova Plan- crits a Solsona, i Penelles, ta. L’alcaldia major d’Agramunt, dintre del corregiment de , equival pràcticament als territoris de l’antiga vegueria de la qual a ; mentre que poblacions Agramunt continuava essent cap de partit. (Jesús Burgueño i Ribero com Vilanova de Meià i Artesa de i Mercè Gras i Casanovas. Atlas d’Història de Catalunya). Segre, que mai no havien format part del districte agramuntí, són adscrites a Agramunt. Luça, Scart, Canove, Santc Pere Bur- essent la màxima autoritat un tinent De tota manera això només passa gal i Vayasca” de corregidor o alcalde major. La en les demarcacions pel que fa al re- Finalment els senyors diputats ma- Nova Planta signifi cà la consolidació gistre de la propietat, ja que el sots- naren fer-hi la deguda provisió de dos d’un organigrama polític fortament corregiment o partit d’Agramunt es llocs més que no havien estat fogue- jerarquitzat i militaritzat a fi d’enfor- manté igual, com ho corrobora l’en- jats i són: “Belfort y Rochamertí” tir l’autoritat del rei al Principat, al questa que és enviada a Francisco de davant del qual es trobava el capità Zamora el 17 març de 1789 sobre general, el seguia el corregidor dins molts aspectes del partit agramuntí. 3. Agramunt, alcaldia major del cor- del respectiu corregiment, els alcal- En aquesta enquesta s’assenyalen re giment de Cervera (1716-1833) des majors (Agramunt) i els respec- repetidament les poblacions més tius alcaldes amb els seus regidors importants com són: Agramunt (cap La divisió administrativa de Cata- de cada població que formaven els del partit), Ponts, Peramola, Oliana, lunya en quinze vegueries i vuit sots- ajuntaments. Aquesta alcaldia major Tiurana, Alentorn, Gualter, la Donzell, vegueries que datava del segle XIV, encara equivalia a una mena de jutjat Puigverd, Tarrós, Tornabous, etc... es va mantenir amb molt poques va- de primera instància i Agramunt va riants fi ns al Decret de Nova Planta continuar exercint una certa capita- (1716), després de la desfeta de la litat sobre les poblacions de l’antiga 4. La província i el partit judicial. Guerra de Successió. Les vegueries i vegueria durant més de cent anys. Intent fallit de mantenir la capi- les sots-vegueries es van reagrupar talitat en un total de dotze corregiments i 3.1. Agramunt manté la capitali- nou alcaldies majors dependents dels tat: els ofi cis d’hipoteques. S’inicia el segle XIX i continua a anteriors Durant el segle XVIII la principal Catalunya la divisió administrativa En aquesta divisió administrativa reforma territorial a Catalunya, sen- borbònica en 12 corregiments, 8 al- d’origen castellà, l’antiga vegueria se qüestionar les vegueries, va ser caldies majors i el districte especial d’Agramunt es va integrar dintre del la creació dels ofi cis d’hipoteques, de la Vall d’Aran. Agramunt continua corregiment de Cervera, però man- realitzada pel rei Carles III el 1768. com alcaldia major i per tant com a tenint-se com una alcaldia major, Els ofi cis d’hipoteques era l’antece- capital comarcal.

40 sió DESEMBRE de 2005 CULTURA HISTÒRIA D'AGRAMUNT I DE LA RIBERA

te de Cervera. A la pràctica aquesta divisió administrativa, tot i l’arribada dels funcionaris imperials, poca re- percussió va tenir sobre la població i la major part del territori, però po- sava les bases de les futures divisions provincials de caire liberal. Mentres tant a la part espanyola la Junta Central de Defensa es con- vertia en el govern de l’estat en ab- sència del rei, es refugiava a Cadis sota la protecció britànica i convoca- va unes Corts amb diputats de tots els territoris peninsulars i de les co- lònies americanes. El 19 de març de 1812 les Corts de Cadis aprovaven la primera Constitució espanyola. Es produïa la paradoxa que mentre llui- taven contra l’ocupació napoleònica, paral·lelament deixaven de banda l’Antic Règim i posaven a la pràctica les idees revolucionàries que porta- ven els francesos. En compliment del 7. Mapa dels ofi cis d’hipoteques de 1780 en què mandat constitucional es van abolir Agramunt, com a cap d’alcaldia major o sots-corregi- els senyorius jurisdiccionals i l’estat ment, manté el seu districte, però amb notables variants es feia càrrec de l’administració de pel que fa a les poblacions adscrites, respecte a l’admi- justícia a tot el territori. Per aquesta nistració política. (Jesús Burgueño. Història de la divisió comarcal). raó es fa el projecte de divisió judicial de Catalunya (partits judicials) que va ser redactat el 1813 per Tomàs Solé taments de Girona i Barcelona. De i Pons. El Principat es dividia en 24 4.1. El primer centralisme revolu- forma paral·lela el rei Josep I crea la partits i aquí sí que va afectar nega- cionari de caire liberal. seva pròpia divisió territorial a nivell tivament a Agramunt, ja que perdia L’ocupació francesa del Principat, a de tot el territori espanyol, ignorant la seu judicial i el cap de partit que partir del 1808, va servir per posar aquesta annexió per part del seu ger- fi ns aleshores tenia com a alcaldia en pràctica diversos assaigs de divi- mà i divideix Catalunya en 4 prefactu- major i era adscrit al partit judicial sió territorial d’acord amb el model res que tenien com a cap les actuals de Balaguer. De tota manera aquesta administratiu centralitzat de l’imperi capitals de província, essent dividida llei no va passar de ser un projecte, ja napoleònic. De tota manera la seva cadascuna d’elles en 2 subprefactu- que no va arribar a ser aprovada per implantació va ser molt minsa i no va res. Ni l’una ni l’altra d’aquestes di- les Corts a causa de la tornada del rei arribar a afectar tot el territori, ja que visions administratives van tenir cap Ferran VII i la involució política que a la pràctica s’estava en una situació mena d’implantació sobre el terreny. això va suposar, ja que l’Antic Règim de guerra. El més negatiu de tot ple- Finalment el gener de 1812 Napo- va tornar a ser vigent en tots el seus gat és que aquestes divisions de caire leó signa un decret en què Catalunya aspectes i van ser anul·lades totes liberal i fortament centralitzades se- és integrada a França i la divideix en les institucions i normatives liberals. ran el model que seguiran els liberals 4 departaments i 13 districtes (ar- Durant el Trienni Liberal (1820- espanyols de les Corts de Cadis, els rondissements). Els quatre departa- 23), va tornar a ser vigent la Cons- del Trienni Liberal en temps de Ferran ments eren: Ter, capital Girona; Segre, titució de 1812 i es va recuperar el VII i els liberals progressistes a la Puigcerdà; Montserrat, Barcelona; projecte de divisió judicial de 1813, mort d’aquest monarca. Boques de l’Ebre, . El departa- el qual ara sí que va ser aprovat per La primera divisió data de l’abril ment de Lleida tenia com a caps de les Corts a l’octubre de 1820. Al ge- de 1810 quan Catalunya és annexa- districte Tortosa, Tarragona i Cervera. ner de 1822 també va ser aprovada da a l’imperi francès, però solament Agramunt perdia el seu protagonisme la divisió provincial. Creades les qua- es va arribar a dissenyar pels depar- i la capitalitat comarcal dins el distric- tre diputacions provincials no es va

DESEMBRE de 2005 sió 41 CULTURA HISTÒRIA D'AGRAMUNT I DE LA RIBERA

arribar a posar a la pràctica la divisió 1823”. A l’abril de 1833 van entrar a tiu de l’Antic Règim encara es van fer defi nitiva dels partits judicials degut Catalunya les tropes franceses (Cent unes últimes reformes el 1829 dels a les nombroses reclamacions de les Mil Fills de Sant Lluís) per retornar a corregiments i de les alcaldies majors poblacions que volien ser cap de par- Ferran VII el poder absolut i, després que assumia la necessitat de reorde- tit. En aquest punt discrepa la infor- d’haver derrotat les liberals. D’aques- nar la xarxa judicial del país donant mació que dóna J. Burgueño i Lluís ta manera s’ensorrava el poder cons- protagonisme a ciutats emergents Pons. Per Burgueño, Agramunt perdia titucional-liberal i es tornava durant com Reus, Valls, Olot i altres, creant la seva capitalitat comarcal i era inte- una altra dècada al vell sistema abso- fi ns a 29 alcaldies majors. Agramunt grada al partit judicial de Balaguer. lutista, tornant a ser vigents els cor- va mantenir la seva capitalitat indis- Per Lluís Pons, una de les poblacions regiments, les alcaldies majors i els cutible encara durant una dècada. que va reclamar i li van atendre les partits o subdelegacions de rendes. reclamacions, va ser Agramunt ja que Agramunt recobrava de nou la seva 4.2. Agramunt perd la capitalitat temporalment va mantenir la seva capitalitat comarcal i administrativa. comarcal amb la divisió en provín- capitalitat judicial i per tant la seva Però les idees i les reformes liberals cies i partits judicials de 1834. capitalitat comarcal: “(...) Agramunt es van mitifi car i era de preveure que Els últims anys del regnat de Ferran aspirava a tenir partit judicial propi tard o d’hora es tornarien a posar en VII (a partir de 1829), es treballa de i en un principi ho va aconseguir. El funcionament. nou en la divisió de Catalunya en par- districte o partit judicial agramun- De tota manera ja no era possible tits judicials. Finalment, ja mort el tí representat pel senyor Ramon de una total involució, ja que els antics monarca i amb els liberals defi nitiva- Siscar, fou un dels que intervingueren senyors jurisdiccionals no van tornar ment al poder (21 d’abril de 1824), en l’elecció de la primera Diputació a recuperar les competències judicials quatre mesos després de l’establi- Provincial que es va formar a Lleida en els seus districtes i poblacions i ment de les actuals províncies, es va l’any 1822. Aquesta Diputació no- aquestes passaven defi nitivament a decretar la divisió de Catalunya en 32 més va durar fi ns al 31 d’octubre de l’estat. Dintre del sistema administra- partits judicials. En aquesta última i defi nitiva divisió, tres velles capitals de vegueria van perdre el paper de centre administratiu i comarcal: Cam- prodon, Tàrrega i Agramunt. Aquí es perd defi nitivament la capitalitat ad- ministrativa i comarcal d’Agramunt, essent integrades les poblacions de la seva alcaldia major, una part al partit judicial de Solsona, una al- tra part al de Cervera i una tercera part, amb Agramunt inclòs, al partit judicial de Balaguer. Agramunt ja no tornaria a recuperar la capitalitat co- marcal, mentre que Tàrrega la torna- ria a tenir en la divisió comarcal de la Generalitat de 1936. Aquesta nova divisió administra- tiva d’inspiració liberal va arribar, amb molt poques variacions, fi ns a la formació de les comarques durant la Generalitat republicana, que en molts aspectes perdura en l’actualitat. El 1842, passada la Guerra dels Set Anys, encara es debatia la divisió dels partits judicials i és en aquesta 8. Mapa dels partits judicials i les provín- època quan els geògrafs Fernando Ca- cies de 1834. Desapareix l’alcaldia major ballero i Pascual Madoz defensen la d’Agramunt i les poblacions que en forma- ven part les integren als partits judicials de creació del partit judicial d’Agramunt. Solsona, Cervera i Balaguer. (Jesús Bur- Dissortadament la proposta no va gueño. Història de la divisió comarcal). reeixir.

42 sió DESEMBRE de 2005 RACÓ DE SALUT

Havent parlat amb diferents professionals sanitaris, hem decidit iniciar una sèrie d'articles a la revista SIÓ entorn de la salut. Per als professionals de la salut, és molt clar el camí a seguir en cada aspecte concret de la teràpia pel malalt, però ens trobem també que aquesta visió està distorsionada o poc clara en l'àmbit col·loquial (hom ha sentit parlar dels "nervis encavallats", de la "tendrella caiguda" o d'altres locucions populars). Si a més a més tenim en compte l'avanç de les tècniques, tractaments i estudis pertinents, podríem dir que la medicina s'ha convertit en una "torre de Babel" per als profans. També caldria preguntar-se si en el nostre sistema educatiu es desenvo- lupa prou l'aspecte didàctic i formatiu, i si els conceptes bàsics han perdut claredat a l'era moderna d'internet (llibreria virtual?). Crec personalment que si qualsevol persona amb alguna mena de símptoma ho mira per la xarxa, es trobarà més malament que abans de fer-ho, a més de córrer el risc que coincideixi amb les més esgarrifoses malalties que us pugueu imaginar. També és un fet la pèrdua dels remeis populars en molts casos i la substitució per solucions "de recepta" en lloc de donar les eines per la milloria de la qualitat de vida de la gent i fer-nos avançar com a societat en un sentit correcte. És per aquests motius (i d'altres que podríem afegir), que anirem ex- posant temes concrets a fi de donar una via de comunicació directa i, si pot ser, amena, per a la nostra comunitat. Fisioteràpia i esport

❚ J. Carles Escolà Valls Fisioterapeuta, llic. Ed. Física i Ortopeda

i ha una dita que, tots els que ens dediquem a l'entorn de Hla pràctica física, hem sentit moltes vegades: "L'esport no allarga la vida, però la fa més plena". Això es refereix al fet que, com a éssers vius, tenim una carcassa (cos), que neix, creix, madura i envelleix, i que en cada una d'aquestes etapes l'activitat és un estímul que el desenvolupa i manté de forma adequada. Hi han altres dites com "el treball és salut", "la vida porta vida", etc. que es conserven en el refranyer popular i que s'apliquen per dir que el moviment és benefi ciós per al nostre cos: sistema osteoarticular, circulatori, digestiu, etc. Ho podem comparar amb un riu, que es manté sa i net quan l'aigua corre, i que perd vitalitat quan es trava i queda ofegat. Des de la fi sioteràpia aconsellem practicar esport, amb algu- nes premisses per gaudir-ne plenament: – Tant dolent és no fer-ne com excedir-se fi ns a l'extenua- ció. – La gimnàstica es va crear com a desenvolupador de la sa- lut, per tant no s'ha de realitzar mai quan un està lesionat. – Hem de cuidar el nostre cos tant o millor que el material amb què el dotem, ja que aquest no té preu (ni recanvis origi- nals). – S'ha de preparar l'activitat de forma raonada, lògica i re- glada i no per estímuls aleatoris (qui no s'ha proposat alguna vegada posar-se en forma amb els aparells d'abdominals que ens anuncien per la tele?). En resum, l'activitat física, la fi sioteràpia i tantes altres co- ses són bones quan s'aplica el més comú dels sentits: el sentit comú. ■

DESEMBRE de 2005 sió 45