CULTURA HISTÒRIA D'AGRAMUNT I DE LA RIBERA Agramunt i la Ribera del Sió: Centre comarcal històric de les Terres de Ponent 2.3. La col·lecta d’Agramunt, se- ge de 1553, que va ser publicat per tament la vila d’Agramunt tenia un gons el fogatge de 1553 Josep Iglésies el 1979. Cal aclarir total de 205 focs (184 de laics, 18 de El govern i l’administració de l’erari que el cobrament es feia per focs o capellans i 3 de militars), mentre que públic a Catalunya el duia a terme la cases habitades i per tant no es pot Mafet tenia 13 focs laics. Diputació del General, també cone- deduir exactament el nombre d’habi- Posarem el llistat de totes les po- guda com la Generalitat. La Generali- tants d’una població o de tota la col- blacions que formaven la col·lecta tat administrava diversos drets, entre lecta, tot i que segons diversos autors d’Agramunt l’any 1553 i que van ser els més importants destacava el dret s’ha de comptar entre 4 i 6 persones foguejades entre el 23 i 28 de juliol, de bolla i el d’entrades i eixides. Per per foc. que ens ajudarà a formar-nos una fer efectiu el cobrament d’aquests im- En aquest fogatge la col·lecta idea més clara de la capitalitat de la postos el Principat estava dividit en d’Agramunt tenia un total de 1648 vila del Sió. districtes fi scals que s’anomenaven focs i les poblacions que abastava co- “Col·lecta de Agramunt, foga- col·lectes. Aquestes col·lectes, que incidien, amb molt poques variants, sada en lo any MDLIII: Aguilar, varien al llarg del temps, són molt amb les poblacions de la vegueria Agramunt, Alzina, Artesa, los Arcs, semblades a les vegueries. d’Urgell o d’Agramunt. Per tant la Bellmunt, Boldú, Bellcayre, Bellvís, El cobrament d’aquests impostos nostra vila també era cap de districte Butsènich, Clua, lo Mas de Coll del més conegut i estudiat és el fogat- fi scal a mitjans del segle XVI. Concre- Rat, Cabana Bona, Collfred, Conca- bella, Castell Nou de mossèn Meca, Castell Vedre, Castell Nou de mossèn Solde, Coscó, la Donzell, la Foliola, Florejachs, Gualter, Guardiola, Guàr- dia d’Urgell, Lavansa; Luçàs, Tòrrec i Buada, Mon Magastre i son baliu (Montargull, Anya, Vall Llebrerola y les Torres), Monfalcó, La Morana, Monsonís i Foradada, Mont Clar, Malfet, Mirambell, la Portella y Guar- diola, Marcovall, la vila de Oliana i altres llochs así anomenats (Gavarra, Valldan, lo Salze, la Mora Compdal, Bassella i Castell Nou de Bassella), Ossó, Ostafranchs, Oriola i lo ter- me, vila de Pons, terme de Pons, las Pallargas, les Penelles, Pera Mola, Pradell, Perexans, Ribelles, Ratera, Robió, Rialb i la Vall, Castell Serà, Seró, la Sentiu, Tiurana, Tudela, lo Tarròs, Tragó y Noucarga, Tornabous, lo Tosal de la Força y Torre Banca, Vilaplana, Vilves, Vilamajor, Vilalta, Vallebrera, Vernet i Les Ventoses. “ Al fi nal d’aquestes declaracions consta que restava per foguejar al- guns llocs que no hi havia en el fogat- ge vell i pel que sembla es trobaven 5. Mapa de les demarcacions fi scals de la Generalitat dintre de la col·lecta del Pallars; per de Catalunya (les col·lectes del fogatge de 1553), segons això es mana al diputat d’aquesta les dades de Josep Iglesias. Ens adonem que la col·lecta zona que el foguegi i els faci arribar la d’Agramunt equival pràcticament a la vegueria de la qual tenim notícies des del segle XIV. (Mercè Gras i Casanovas. notícia. Aquests llocs són: “Sant Joan Atlas d’Història de Catalunya). de Vinya Fresca, Sierco, lo Mas de DESEMBRE de 2005 sió 39 dent dels actuals registres de la pro- pietat. En un principi les poblacions amb ofi ci van ser les seus de corre- giment, les alcaldies majors i alguna població que encapçalava una batllia reial. Agramunt va mantenir aquesta capitalitat, tot i que els pobles que van ser assignats al seu districte va- rien lleument respecte als de l’antiga vegueria i també als que formaven el sots-corregiment. Les poblacions que hi estaven assignades són: Agramunt (cap dels ofi cis), Puigverd, Ossó de Sió, Tornabous, Castellserà, Preixens, Foradada, Artesa de Segre, Oliola, Cabanabona, Ponts, Vilanova de Meià, la Baronia de la Vansa Lluçars, Tòrrec i Boada), Alentorn, Baronia de Rialb i Peramola, entre altres po- blacions menys importants. Cal fer notar que Tiurana i Oliana són ads- 6. Mapa dels corregiments de Catalunya formats amb la Nova Plan- crits a Solsona, la Fuliola i Penelles, ta. L’alcaldia major d’Agramunt, dintre del corregiment de Cervera, equival pràcticament als territoris de l’antiga vegueria de la qual a Balaguer; mentre que poblacions Agramunt continuava essent cap de partit. (Jesús Burgueño i Ribero com Vilanova de Meià i Artesa de i Mercè Gras i Casanovas. Atlas d’Història de Catalunya). Segre, que mai no havien format part del districte agramuntí, són adscrites a Agramunt. Luça, Scart, Canove, Santc Pere Bur- essent la màxima autoritat un tinent De tota manera això només passa gal i Vayasca” de corregidor o alcalde major. La en les demarcacions pel que fa al re- Finalment els senyors diputats ma- Nova Planta signifi cà la consolidació gistre de la propietat, ja que el sots- naren fer-hi la deguda provisió de dos d’un organigrama polític fortament corregiment o partit d’Agramunt es llocs més que no havien estat fogue- jerarquitzat i militaritzat a fi d’enfor- manté igual, com ho corrobora l’en- jats i són: “Belfort y Rochamertí” tir l’autoritat del rei al Principat, al questa que és enviada a Francisco de davant del qual es trobava el capità Zamora el 17 març de 1789 sobre general, el seguia el corregidor dins molts aspectes del partit agramuntí. 3. Agramunt, alcaldia major del cor- del respectiu corregiment, els alcal- En aquesta enquesta s’assenyalen re giment de Cervera (1716-1833) des majors (Agramunt) i els respec- repetidament les poblacions més tius alcaldes amb els seus regidors importants com són: Agramunt (cap La divisió administrativa de Cata- de cada població que formaven els del partit), Ponts, Peramola, Oliana, lunya en quinze vegueries i vuit sots- ajuntaments. Aquesta alcaldia major Tiurana, Alentorn, Gualter, la Donzell, vegueries que datava del segle XIV, encara equivalia a una mena de jutjat Puigverd, Tarrós, Tornabous, etc... es va mantenir amb molt poques va- de primera instància i Agramunt va riants fi ns al Decret de Nova Planta continuar exercint una certa capita- (1716), després de la desfeta de la litat sobre les poblacions de l’antiga 4. La província i el partit judicial. Guerra de Successió. Les vegueries i vegueria durant més de cent anys. Intent fallit de mantenir la capi- les sots-vegueries es van reagrupar talitat en un total de dotze corregiments i 3.1. Agramunt manté la capitali- nou alcaldies majors dependents dels tat: els ofi cis d’hipoteques. S’inicia el segle XIX i continua a anteriors Durant el segle XVIII la principal Catalunya la divisió administrativa En aquesta divisió administrativa reforma territorial a Catalunya, sen- borbònica en 12 corregiments, 8 al- d’origen castellà, l’antiga vegueria se qüestionar les vegueries, va ser caldies majors i el districte especial d’Agramunt es va integrar dintre del la creació dels ofi cis d’hipoteques, de la Vall d’Aran. Agramunt continua corregiment de Cervera, però man- realitzada pel rei Carles III el 1768. com alcaldia major i per tant com a tenint-se com una alcaldia major, Els ofi cis d’hipoteques era l’antece- capital comarcal. 40 sió DESEMBRE de 2005 CULTURA HISTÒRIA D'AGRAMUNT I DE LA RIBERA te de Cervera. A la pràctica aquesta divisió administrativa, tot i l’arribada dels funcionaris imperials, poca re- percussió va tenir sobre la població i la major part del territori, però po- sava les bases de les futures divisions provincials de caire liberal. Mentres tant a la part espanyola la Junta Central de Defensa es con- vertia en el govern de l’estat en ab- sència del rei, es refugiava a Cadis sota la protecció britànica i convoca- va unes Corts amb diputats de tots els territoris peninsulars i de les co- lònies americanes. El 19 de març de 1812 les Corts de Cadis aprovaven la primera Constitució espanyola. Es produïa la paradoxa que mentre llui- taven contra l’ocupació napoleònica, paral·lelament deixaven de banda l’Antic Règim i posaven a la pràctica les idees revolucionàries que porta- ven els francesos. En compliment del 7. Mapa dels ofi cis d’hipoteques de 1780 en què mandat constitucional es van abolir Agramunt, com a cap d’alcaldia major o sots-corregi- els senyorius jurisdiccionals i l’estat ment, manté el seu districte, però amb notables variants es feia càrrec de l’administració de pel que fa a les poblacions adscrites, respecte a l’admi- justícia a tot el territori. Per aquesta nistració política. (Jesús Burgueño. Història de la divisió comarcal). raó es fa el projecte de divisió judicial de Catalunya (partits judicials) que va ser redactat el 1813 per Tomàs Solé taments de Girona i Barcelona. De i Pons. El Principat es dividia en 24 4.1. El primer centralisme revolu- forma paral·lela el rei Josep I crea la partits i aquí sí que va afectar nega- cionari de caire liberal. seva pròpia divisió territorial a nivell tivament a Agramunt, ja que perdia L’ocupació francesa del Principat, a de tot el territori espanyol, ignorant la seu judicial i el cap de partit que partir del 1808, va servir per posar aquesta annexió per part del seu ger- fi ns aleshores tenia com a alcaldia en pràctica diversos assaigs de divi- mà i divideix Catalunya en 4 prefactu- major i era adscrit al partit judicial sió territorial d’acord amb el model res que tenien com a cap les actuals de Balaguer.