Diplomatari D'alguaire I Del Seu Monestir Duple
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
FUNDACIÓ NOGUERA Diplomataris, 59 Diplomatari d’Alguaire i del seu monestir duple de l’orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300) Estudi i edició a cura de JESÚS ALTURO I PERUCHO BARCELONA, 2010 © Jesús Alturo i Perucho, 2010 Edita: Pagès Editors, S L Edita: Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.cat Primera edició: octubre de 2010 ISBN: 978-84-9975-001-9 Dipòsit legal: L-1.156-2010 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S L Perillustri domino reuerendo doctori Ioseph Mariae Martí et Bonet, eruditissimo magistro carissimoque amico. SUMARI Pàgina NOTA PRELIMINAR . 11 INTRODUCCIÓ . 15 Fundació del monestir femení de Sant Joan de Jerusalem a Cervera, antecedent de la comunitat femenina d’Alguaire. 17 Primera donació a l’Hospital de Marquesa de la Guàrdia, fundadora dels monestirs femenins de Cervera i d’Alguaire . 19 La fundació del monestir femení d’Alguaire . 20 Formació del patrimoni del monestir femení d’Alguaire . 21 Adquisicions a títol privat de la comanadora Marquesa de la Guàrdia que revertirien a l’Hospital . 23 Altres oblacions, causa també de l’increment patrimonial del monestir d’Alguaire . 25 Llegats testamentaris . 31 Condonacions de deutes . 33 Compres . 34 Permutes . 34 Altres . 34 8 JESÚS ALTURO I PERUCHO Privilegis . 35 Privilegis papals . 35 El favor dels comtes-reis de Barcelona envers el monestir d’Alguaire . 36 El favor de la casa comtal d’Urgell envers el monestir d’Alguaire . 37 Explotació del patrimoni del monestir . 39 Despeses del monestir . 43 Els plets . 48 Els plets de Marquesa de la Guàrdia i de la seva filla Gueralda de caràcter privat amb altres membres de la família i entre elles dues . 48 Amb Guillem d’Aguiló, nebot de Marquesa . 48 Amb el gendre Galceran de Pinós . 50 Amb el nebot Huguet de Cervelló . 50 Plets entre Marquesa i Gueralda. 51 Plets en defensa dels drets del monestir . 52 Entre la priora i els frares del mateix orde santjoanista . 52 Amb Berenguer d’Almenara . 54 Amb Guillem de Resers, ciutadà de Lleida . 55 Amb Bruna, mare de la monja Pereta . 65 Amb el prevere Bernat de Sanaüja . 65 Amb Bernat del Pedriç, castlà del monestir d’Alguaire al Pedriç . 66 Amb Guillemó del Freixe . 67 Amb Ramon d’Alòs . 68 Amb Mateu de Madrona . 68 Plet entre els homes d’Alguaire i la Portella amb els templers . 68 La castellania d’Alguaire . 69 Exercici de la jurisdicció senyorial a Alguaire . 74 L’escuder de la priora . 79 El batlle de l’Hospital a Alguaire . 80 DIPLOMATARI D’ALGUAIRE I DEL SEU MONESTIR DUPLE 9 Membres de la comunitat femenina . 80 Les priores . 80 Sibil·la d’Oluja, segona priora del monestir d’Alguaire (1276/1278-1294/1296) . 81 La tercera i quarta priores: Elionor de Ribelles (1294/1296-1297) i Agnès de Queralt (1297-1310) . 83 Les monges i donades . 84 Membres de la comunitat masculina . 86 Els superiors . 86 Els frares i donats . 88 Les esglésies d’Alguaire . 90 Santa Maria d’Alguaire . 90 Sant Sadurní d’Alguaire . 92 Santa Maria del Merli . 95 Breus notes sobre el monestir de Cervera . 96 DIPLOMATARI . 103 ÍNDEX ONOMÀSTIC . 635 NOTA PRELIMINAR La història de la composició d’aquest diplomatari ha passat pels mateixos avatars que ja vaig exposar en publicar la primera part. I val a dir que, si, finalment, m’he decidit a publicar-lo, no ha estat pas perquè cap institució de les localitats previsiblement més directament concernides per la documentació aquí arreplega- da m’ho hagi demanat, ni hagi mostrat tampoc el mínim interès perquè aquest estudi veiés la llum, sinó per la sol·licitud amical del Dr. Josep M. Sans Travé, que tan excel·lent tasca està duent a terme al capdavant de Fundació Noguera. Es comprendrà, doncs, que aquest treball s’hagi enllestit amb un cert desànim, agreujat ara per una afecció ocular, que m’impedeix, en aquests moments, de repassar amb suficient cura una edició començada fa ja més de trenta anys i que, transcrita primer a mà, després passada a màquina d’escriure, a continuació a un primer ordinador no com- patible i, per últim, a d’altres de compatibles, però havent hagut d’usar processadors de textos diversos, la feina no ha estat gens fàcil, ni he pogut impedir segurament algun esgarriament textual. Confio, tanmateix, que les esllavissades no siguin gaire greus i que l’esforç no esdevingui completament inútil, si més no per a profit intel·lectual dels tres o quatre estudiosos del ram i per als qui, en el futur, puguin tenir una major inclinació per conèixer el nostre passat. INTRODUCCIÓ FUNDACIÓ DEL MONESTIR FEMENÍ DE SANT JOAN DE JERUSALEM A CERVERA, ANTECEDENT DE LA COMUNITAT FEMENINA D’ALGUAIRE L’any 1245 representa una fita molt important per a la his- tòria de Sant Joan de Jerusalem a Catalunya, car és la data de l’establiment d’una comunitat femenina d’aquest orde religiosomi- litar a Cervera, que donarà origen, pocs anys després, al monestir femení d’Alguaire. Fou la fundadora d’aquestes dues comunitats Marquesa de la Guàrdia, que també exercí de superiora màxima fins que la seva filla Gueralda fou nomenada priora d’Alguaire, moment a partir del qual la direcció espiritual i l’administració dels béns del monestir serà competència d’aquesta, mentre que la seva mare, que continuarà titulant-se comendatrix fins als darrers anys de la seva vida (doc. 117), gaudirà sols d’una superioritat honorària, amb els títols també de patrona i de fundadora.1 Marquesa era filla de Ramon de Cervera i de Miracle d’Urgell, la germana del comte Ermengol VIII, amb qui el noble Cervera s’havia casat després d’enviudar de Timbor d’Anglesola. Marquesa, pel cap baix, el 1240 ja era vídua d’un baró i company de Jaume I, el cavaller Guillem de la Guàrdia, amb qui havia contret matrimoni l’11 de maig de 1223. Ja es veu, doncs, que, per naixement i per 1. Tot amb tot, si bé la seva preeminència, després de l’inici del priorat de la seva filla, serà sols honorífica, també ho serà en exclusiva, perquè Marquesa de la Guàrdia serà l’única, a Alguaire i a Cervera, que ostentarà el títol de comanadora. Però, segons P. BERTRAN, L’Orde de l’Hospital a les terres catalanes (Edat Mitjana), dins les Actes de les Primeres Jornades sobre els ordes religioso-militars als Països Catalans (segles XII-XIX), Diputació de Tarragona, 1994, p. 239, al monestir de Sant Salvador d’Isot, el 1259, també hi hagué una comanadora. 18 JESÚS ALTURO I PERUCHO esposalles, formava part d’una familia d’altíssim rang social i de molt elevats mitjans econòmics, característica que compartirà, tal com serà propi dels santjoanistes, amb la resta de membres, tant femenins com masculins, del seu convent. La primera notícia de què disposem de Marquesa de la Guàrdia com a membre de l’Hospital és del 17 d’agost de 1245. Aquest dia, després que els santjoanistes celebressin un capítol ge- neral a Osca, els més destacats dignataris de l’orde a Espanya i a Catalunya van concedir a Marquesa de la Guàrdia la casa de Cervera amb tota la seva batllia, que estava constituïda llavors pels castells de Biure, Llorac i l’Ametlla, juntament amb totes llurs possessions, rendes i drets. Féu aquesta concessió personalment fra Guerau Amic, vicecastellà d’Amposta, amb el beneplàcit de fra Riambau de Bohio, comanador de l’Hospital a tot Espanya, que havia assistit al susdit capítol, i estigué acompanyat de fra Arnau de Vilaragut, futur comanador d’Alguaire primer i de Barbastre després, i de fra Guillem Ponç, i dels aleshores preceptors de Cervera i d’Alguaire, això és, fra Guillem de Jorba i fra Bernat de Riu-sec, respectiva- ment, així com del seu capellà personal, anomenat fra Domènec. Amb aquesta donació, Marquesa de la Guàrdia rebé també la potestat d’acceptar nous frares, donats i monges del seu mo- nestir, i la de nomenar els comanadors sense altra restricció que no estiguessin prèviament al capdavant d’una altra comanda. El nombre de monges que podien constituir la comunitat femenina inicial de la casa de Cervera fou fixat en sis. Lògicament la nova comanadora també hagué de comprometre’s a prestar obediència al castellà d’Amposta i al capítol general que cada any se celebrava en aquesta localitat; i acceptà, així mateix, l’obligació de tributar anualment vuitanta morabatins alfonsins al mencionat castellà per la batllia de Cervera. Actuaren com a testimonis dels hospitalers els ciutadans de Lleida Pere de Puigverd i Ramon Ramon, aquest també senyor de la Granadella; i per part de Marquesa de la Guàrdia prestaren llur testimoniatge Guillem Donat, Guillem de Casals i Aimeric de Santmelior, personatges que acompanyaran la comanadora en altres moments també importants (doc. 1). Marquesa de la Guàrdia confirmà, de bell antuvi, com a co- manador de Cervera fra Guillem de Jorba, car com a tal el veiem actuar novament el 24 d’abril de 1246 al costat de Marquesa amb motiu de l’acceptació d’Arnau de Bell-lloc com a donat d’aquella casa, on aquest disposà de ser sebollit, motiu per què els féu lliu- rament d’un farraginar, per bé que se’n reservà l’usdefruit de son DIPLOMATARI D’ALGUAIRE I DEL SEU MONESTIR DUPLE 19 vivent. En aquesta mateixa data era prior de Cervera fra Bernat i un dels seus altres membres, fra Arnau del Brull (doc. 9). El castellà d’Amposta, però, trigaria bastant a confirmar la donació de la casa de Cervera a Marquesa de la Guàrdia, puix que no ens consta que ho fes abans del 22 de juliol de 1248 en un document que signà acompanyat de fra Arnau d’Espallargues, preceptor de Lleida; de fra Arnau de Vilaragut, preceptor d’Alguaire; de fra Roger, germà del bisbe d’Urgell, és a dir, Ponç de Vilamur (1230-1255),2 i de fra Arnau Picó.