DOCSLIB.ORG

Distribució De Gas Natural a Lleida Municipis Amb Subministrament (41)

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Distribució De Gas Natural a Lleida Municipis Amb Subministrament (41) Gas Natural Fenosa. Activitat de distribució de gas a les comarques de Lleida Febrer 2013 2 Contingut 1. Distribució de gas natural a Catalunya 2. Dis tr ibuc ió de gas na tura l a Lleid a 3. Projectes 2013 3 Distribució de gas natural a Catalunya 4 Distribució de gas natural a Catalunya • Gas Natural Fenosa distribueix gas natural a 349 municipis de Catalunya, a través de la seva companyia distribuïdora Gas Natural Distribución. • La companyia distribueix gas natural a 2.154.216 punts de subministrament a Catalunya. • Aquest esforç inversor ha permès situar l’índex de penetració de Catalunya al 53%*, per sobre de la mitjana espanyola, que és del 26%. • En l’exercici 2012, les vendes de l’activitat regulada de gas a Catalunya, que agrupa els serveis d’accés a tercers de la xarxa (ATR), de distribució de gas i de transport secundari, van ser de 58.027 GWh. (*) Índex de penetració: punts de subministrament sobre el total d’habitatges que hi ha als municipis de Catalunya. 5 Distribució de ggyas natural a Catalunya Xarxa de transport i distribució de gas natural Viella a Catalunya Baqueira La Jonquera Puigcerdà Figueres Sant Joan de Campdevànol les Abadesses Serinyà Olot Ripoll L’Escala Berga Les Preses L’Estartit Gasoductes en operació Ponts Gualta Solsona Girona Esclanyà Vic Sta. Coloma Gasoductes en construcció, Artesa de de Farners Campllong Segre projecte o estudi Cardona Artés Sant Feliu de Guíxols Guissona Súria Moià Alfarràs Balaguer Agramunt Callús Lloret de Mar Ivars Manresa Castellterçol Cervera Calaf Alguaire Planta satèl·lit de Caldes Sant Feliu Almacelles Tàrrega Monistrol Mataró Mollerussa de Codines gas natural liquat Igualada Sabadell Lleida Gelida Alcarràs Terrassa LBLes Borges Blanques Montblanc Vilafranca Barcelona L’Espluga de Francolí Puigpelat Vallirana La Riba Zones a La Selva del Camp Valls La Granja d’Escarp Vilanova i la Geltrú gasificar en els Flix Falset Reus Calafell propers anys Riudoms Móra d’Ebre Tarragona Móra la Bonastre Nova Salou Benissanet Torredembarra Cambrils Planta de Vandellòs-L’Hospitalet de l’Infant gas propà Tortosa Roquetes L’Aldea Amposta La Sènia Ulldecona Sant Carles de la Ràpita Alcanar 6 Gas Natural Fenosa fa 170 anys • Gas Natural Fenosa és la major companyia integrada en gas i electricitat a Catalunya, Espanya i Amèrica Llatina, líder en comercialització de gas natural a la península ibèrica i primera distribuïdora de gas natural a Amèrica Llatina. • Els seus orígens es remunten a 1843, quan es va fundar llempresa’empresa que es convertiria en Gas Natural Fenosa i que va ser la primera en introduir a Espanya el gas per l’enllumenat públic i privat. • Actualment la companyia està present a més de 25 països i compta amb més de 20 milions de clients a tot el món. La seva experiènc iaal sector energètic, adaptant la seva activitat i els usos energètics als seus clients, ha dut la multinacional a convertir-se en un dels principals operadors de serveis energètics a nivell mundial. 7 Distribució de gas natural a Lleida 8 Distribució de gas natural a Lleida • Gas Natural Fenosa, a través de la seva distribuïdora a Catalunya, subministra aquesta energia a 41 municipis de la província de Lleida, entre els quals s’hi inclouen 8 capitals de comarca. • Durant l’any 2012, ha incorporat a Lleida un total de 3.101 nous punts de subministrament. A finals del 2012, el total de punts de subministrament a les comarques lleidatanes era de 81.168. • Durant l’exercici 2012, les vendes de l’activitat regulada de gas a Lleida, que agrupa els serveis d’accés a tercers de la xarxa (ATR), de distribució de gas i de transport secundari, van ser de 5.061 GWh.El consum de gas s’ha mantingut estable respecte l’any 2011. En el cas dldelsclien ts idindus tiltrials, el consum haestttat de 4.255 GWh el 2012. • La xarxa de distribució ha arribat a 1.097 quilòmetres durant 2012. 9 Distribució de gas natural a Lleida Municipis amb subministrament (41). Segrià (14): Lleida, Rosselló, Alguaire, Almenar, Alfarràs, Alcarràs, Alpicat, Torrefarrera, Torre-serona, Almacelles, Alcoletge, Els Alamús, Benavent de Segrià i Vilanova de Segrià. Solsonès (2): Solsona, Olius. Pla d’Urgell (9): Mollerussa, Ivars d’Urgell, Bell-lloc d’Urgell, Palau d’Anglesola , Linyola, Fondarella, Golmés, Miralcamp i Torregrossa. Urgell (4): Tàrrega, Bellpuig, Vilagrassa i Anglesola. Noguera (5): Balaguer, Bellcaire d’ Urgell, Térmens, Vallfogona de Balaguer i Artesa de Segre. Segarra (4): Cervera, Guissona, Ribera d’Ondara i Sant Guim de Freixenet. Garrigues (2): Les Borges Blanques i Juneda. Vall ddAran’Aran (1): Naut Aran (Baqueira) 10 Distribució de gas natural a Lleida PbliPoblacions • Durant l’any 2012, la companyia ha finalitzat les obres de canalitzac ió i ha iiitiniciat el subiitbministramen talsmuniiiicipis d’Els Alamús (març), Benavent de Segrià i Vilanova de Segrià (juliol). • També ha executat el projecte de canvi de gas (GLP a gas natural) del municipi d’Olius. 11 Distribució de gas natural a Lleida PbliPoblacions • Paral·lelament, la companyia ha presentat el projecte de gasificació de Corbins i Torrelameu. • A més a més, Gas Natural Distribución ha continuat estenent la xarxa de gas i ampliant el nombre de punts de subministrament a tots els municippjpis on ja és present. 12 Distribució de gas natural a Lleida Inversió • La companyia ha realitzat inversions per valor de 5,65 milions d’euros a les comarques de Lleida l’any 2012. • Aquestes inversions s’han destinat principalment a la construcció de noves xarxes i a la renovació i millora de la xarxa ja existent: • Renovació de canalitzacions • Ampliació de la capacitat de distribució existent • Reforçament de les infraestructures, per tal de millorar la garantia de subministrament a les zones on ja hi ha servei i per cobrir amb eficiència el progressiu increment de la demanda. 13 Projectes 2013 14 Projectes 2013 Previsions comarques de Lleida • Gas Natural Distribución preveu fer arribar el gas natural aquest any a Corbins i a Torrelameu. • També continuarà estenent la xarxa de gas i ampliant el nombre de punts de subministrament als municipis on la companyia ja hi té servei. 15 Projectes 2013 Previsions comarques de Lleida • La companyia continua la tramitació dels següents gasoductes: • Transport Secundari de Tàrrega-Agramunt-Artesa de Segre-Ponts. • Transport Secundari de Torres de Segre-Aitona-Seròs- La Granja d’Escarp. 16 Projectes 2013 Previsions comarques de Lleida • El grup té previst invertir 5,8 milions d’euros alescomarques de Lleida durant l’any 2013. • Un total de 5,2 milions d’euros es destinaran a l’ampliació de laxarxade dis tr ibuc ió,amb laconstiótrucció dldel voltan t de 15,8 nous quilòmetres. • La resta de la inversió, 0,6 milions d’euros, es destinarà al manteniment i ampliació de la xarxa actual. • L’esforç inversor i comercial de la companyia permetrà incorporar 3.733 nous punts de subministrament al llarg de l’any 2013 a les comarques lleidatanes. 17 Xarxa bàsica de transport i distribució de gas natural a Lleida Les- Naut Aran- Vielha Baqueira Gasoductes en operació Gasoductes en construcció, projecte o estudi Planta de ggqas natural liquat Montgai i Foradada Solsona Ponts Olius Artesa de Segre Sant Martí de Benavent i Vilanova de Segrià Agramunt Balaguer Guissona Sesgueioles Manresa Alfarràs Ivars Vilagrassa Torre-serona Castellgalí Alguaire Tàrrega CbiCorbins i TlTorrelameu Lle ida Els Alamús Bellpuig Soses Alcarràs Castellnou de Seana Barcelona Aitona Torres de Segre Palau d’Anglesola La G ra nja d’E scar p Seròs LBLes Borges Blanques Mollerussa Juneda 18 Avantatges del gas natural 19 Avantatges del gas natural Subministrament continu Major comoditat Preus més baixos i confort i estables El gas natural es pot consumir sense interrupcions El gas natural permet El gas natural és la més de subministrament ni aconseguir una climatització econòmica de les energies necessitat de recanviar homogènia a tota la llar convencionals bombones Seguretat d’ús Facilitats per a la Menors emissions seva instal·lació Els equips i instal·lacions de de CO gas ofereixen un elevat nivell 2 de seguretat en el seu ús. La companyia ofereix el finançament dels aparells i El gas natural és l’energia Així mateix, la companyia convencional amb menors disposa d’un servei de equips de gas natural i de la seva instal·lació que permet emissions de Co2 per cada manteniment i de reparació unitat d’energia consumida. en cas d’avaria. pagar a terminis a través de la factura de consum . 8 Moltes gràcies. 21 Aquesta presentació és propietat de Gas Natural Fenosa. El seu contingut temàtic i el seu disseny gràfic és d’ús exclusiu del seu personal. ©Copyright Gas Natural SDG, S.A. 22.
Load more

Recommended publications
  • Calendari De Competició
    Federació Catalana de Futbol Calendari de Competicions SEGONA CATALANA, SUBGRUP 7.A Temporada 2021-2022 Equips Participants 1.- PARDINYES C.F. "A" (4058) 2.- ALPICAT , AT. C "A" (4081) 4.- BALAFIA, C.F.U.E. "A" (4064) 5.- TERMENS, A.D. "A" (4001) 6.- JUNEDA, C.F. "A" (4016) 7.- LLEIDA ESPORTIU., CLUB "B" (4263) 8.- TORREFARRERA C.F. "SA" (4015) 9.- ALBI, C.F. "A" (4096) 10.- ARTESA LLEIDA, C.F. "A" (4062) 11.- ANDORRA, F.C. "B" (6001) 12.- SUDANELL, C.F. "A" (4080) SEGONA CATALANA, SUBGRUP 7.A Página: 1 de 4 Federació Catalana de Futbol Primera Volta Segona Volta Jornada 1 (19-09-2021) Jornada 12 (12-12-2021) PARDINYES C.F. "A" - Descansa-1 Descansa-1 - PARDINYES C.F. "A" ARTESA LLEIDA, C.F. "A" - TERMENS, A.D. "A" TERMENS, A.D. "A" - ARTESA LLEIDA, C.F. "A" TORREFARRERA C.F. "SA" - LLEIDA ESPORTIU., CLUB "B" LLEIDA ESPORTIU., CLUB "B" - TORREFARRERA C.F. "SA" JUNEDA, C.F. "A" - ALBI, C.F. "A" ALBI, C.F. "A" - JUNEDA, C.F. "A" BALAFIA, C.F.U.E. "A" - ANDORRA, F.C. "B" ANDORRA, F.C. "B" - BALAFIA, C.F.U.E. "A" SUDANELL, C.F. "A" - ALPICAT , AT. C "A" ALPICAT , AT. C "A" - SUDANELL, C.F. "A" Jornada 2 (26-09-2021) Jornada 13 (19-12-2021) Descansa-1 - SUDANELL, C.F. "A" SUDANELL, C.F. "A" - Descansa-1 TERMENS, A.D. "A" - PARDINYES C.F. "A" PARDINYES C.F. "A" - TERMENS, A.D. "A" LLEIDA ESPORTIU., CLUB "B" - ARTESA LLEIDA, C.F. "A" ARTESA LLEIDA, C.F.
    [Show full text]
  • L'expressió Associativa De La Societat Civil De La Comarca Del
    Anuari 10 · 2019 · Pàgines 133-149 L’expressió associativa de la societat civil de la comarca del Pla d’Urgell, de fi nals del segle XIX al segle XXI (primera part) Pere Solà i Gussinyer UAB RESUM: L’article, que es publica en dues tongades, PLANTEJAMENT vol descriure i analitzar en sinopsi l’evolució de les xarxes de sociabilitat organitzada a la comarca del Pla Quan, en el decurs de la meva investigació sobre d’Urgell des d’entrat el segle XIX fi ns a l’actualitat. l’educació obrera i racionalista, als ja llunyans anys Les fonts administratives, periodístiques o literàries setanta del segle passat, em vaig trobar una figura informen d’entitats locals, que han existit, s’han cabdal del moviment obrer català en el seu vessant proposat d’existir o existeixen. No cal dir que la seva cultural i també militant social de la segona, tercera enumeració és també una invitació als estudiosos per i quarta dècada del segle XX, ni més ni menys que tal que facin recerca monogràfi ca sobre aquests grups el ciutadà nascut a Mollerussa Josep Torres Tribó,1 organitzats. En aquest aspecte, el cas de l’Amistat, de poc em podia pensar que les meves preocupacions Mollerussa, és paradigmàtic d’una entitat que “és més de recerca em durien justament al Pla d’Urgell, que un club”. aquest territori de 305 km2 ubicat a una extensa plana de la Depressió Central Catalana amb 37.044 PARAULES CLAU: Sociabilitat organitzada, habitants el 2009. associacionisme, esbarjo, entitats culturals, economia social. Pla d’Urgell. Catalunya El seu cap comarcal, Mollerussa, és la seu administrativa del canal d’Urgell, inaugurat el ABSTRACT: The present paper, to be published two 1852: “La carretera de Barcelona a Lleida, que batch, intends a synoptic description and analysis of the coincideix amb l’antic camí medieval, travessa la organized sociability nets’ evolution since the XIX Century comarca i és l’eix principal de les comunicacions”2.
    [Show full text]
  • Las Nuevas Primas Obligan a Devolver Dinero a 2 Plantas De Purín Y
    24fd939a9ce98eb92d0df24af399ce0a16484 SEGRE 12 Martes, 27 de noviembre de 2018 Campaña navideña en La Seu con Obras de urgencia en 4 caminos COMARCAS 56 actividades a partir del sábado de Fraga para facilitar la siembra www.segre.com/comarques p.16 p.17 MEDIO AMBIENTE DEYECCIONES GANADERAS Las nuevas primas obligan a devolver dinero a 2 plantas de purín y el resto sigue en el aire El Estado fija una nueva retribución que no excluye a ninguna de las cuatro de Lleida, pero su cuantía es inferior || Sus propietarios evalúan cuánto deberán retornar y si es viable reabrir las clausuradas R. R. R. RAMÍREZ ❘ LLEIDA ❘ Las nuevas primas a las Piden cambios en plantas de secado de purines el futuro decreto han entrado en vigor este mes, más de dos años después de las de fertilización primeras sentencias que obligan al Estado a revertir el tijereta- n El Consell de Treball, zo que las cerró en 2014. Este Econòmic i Social de Ca- nuevo marco de retribuciones se talunya emitió ayer su dic- aplicará a plantas de Lleida que tamen sobre el proyecto hasta ahora habían quedado ex- del futuro decreto de fer- cluídas, pero su cuantía es me- tilización que prepara la nor y la reducción será retroac- Generalitat para regular tiva. Esto supone que las plantas la gestión de purines. El ya abiertas de VAG, en Juneda; ente consultivo recomien- y Audax Green, en Miralcamp, da cambios que van desde deberán devolver parte de las permitir ampliar balsas de ayudas que han recibido desde almacenamiento hasta ex- que volvieron a funcionar.
    [Show full text]
  • Ley 5/1988, De 28 De Marzo, De Creación De Las Comarcas Del Pla De L'estany, El Pla D'urgell Y La Alta Ribagorça
    LEGISLACIÓN CONSOLIDADA Ley 5/1988, de 28 de marzo, de creación de las comarcas del Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell y la Alta Ribagorça. Comunidad Autónoma de Cataluña «DOGC» núm. 992, de 16 de mayo de 1988 «BOE» núm. 135, de 6 de junio de 1988 Referencia: BOE-A-1988-13636 ÍNDICE Preámbulo................................................................ 2 Artículos................................................................. 2 Artículo único........................................................... 2 Disposiciones adicionales...................................................... 2 Disposición adicional...................................................... 2 Disposiciones transitorias...................................................... 2 Disposición transitoria..................................................... 2 Disposiciones finales......................................................... 3 Disposición final primera.................................................... 3 Disposición final segunda................................................... 3 Disposición final tercera.................................................... 3 Página 1 BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO LEGISLACIÓN CONSOLIDADA TEXTO CONSOLIDADO Última modificación: sin modificaciones Sea notorio a todos los ciudadanos que el Parlamento de Cataluña ha aprobado y yo, en nombre del Rey y de acuerdo con lo que se establece en el artículo 33.2 del Estatuto de Autonomía, promulgo la siguiente LEY DE CREACIÓN DE LAS COMARCAS DEL PLA DE L’ESTANY, EL PLA D’URGELL Y LA ALTA RIBAGORÇA
    [Show full text]
  • Acta De La Sessió Ordinària Del Ple L'ajuntament De
    ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE L’AJUNTAMENT DE FONDARELLA DE DATA 12 DE MARÇ DE 2019 Data: 12 de març de 2019 Hora d’inici: 21:40 hores Hora finalització: 22:00 hores Lloc: Sala de plens ASSISTENTS: Alcalde: Sr. Joan Reñe i Huguet. Regidors: Enric Torra Miro Raquel Castro Rodríguez Xavier Acosta Garcia Jordi Mir Braqué Jaume Serra Verges Mercè Ribes Garcia Secretària: Sra. Núria Pérez Simó ORDRE DEL DIA 1. Lectura i aprovació, si escau, de les actes de les sessions anteriors. 2. Donar compte de resolucions de l’alcaldia adoptats entre l’anterior sessió ordinària i la present. 3. Aprovació, si s’escau, del projecte d’establiment del servei de centre de serveis així com del seu reglament i, aprovació del plec tècnic que ha de regir el procediment d’adjudicació. 4. Adhesió al manifest sol·licitat per l’empresa ACUDAM, per evitar la desparació d’aquests centres. 5. Aprovar la permuta de béns entre l’ajuntament de Fondarella i el sr. Robert Simo Cortiella. 6. Sol·licitud ampliació de dies de prestació de servei al conveni de col·laboració interadministrativa entre el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i l’Ajuntament de Fondarella per a la prestació del servei de centre de dia per a gent gran dependent “Centre de dia de l’Ajuntament de Fondarella”. 7. Sol·licitud de pròrroga del conveni de col·laboració interadministrativa entre el Departament de Treball, Afers Socials i Families i l’Ajuntament de Fondarella per a la prestació del servei de centre de dia per a gent gran dependent “Centre de dia de l’Ajuntament de Fondarella”.
    [Show full text]
  • El Vallfogona Pierde Un Duelo Clave Ante Un Albi En Racha El Bellpuig Acaricia La Gesta Ante El Líder Pero Acaba Cediendo En Casa
    LUNES 16 DE ABRIL DE 2018 | DEPORTES 9 FÚTBOL Segona Catalana G.5 El Vallfogona pierde un duelo clave ante un Albi en racha El Bellpuig acaricia la gesta ante el líder pero acaba cediendo en casa CASTELLSERÀ 0 de lograr el empate. FOTO: Núria García / Un jugador del Vallfogona de Balaguer controla la pelota durante el encuentro Palau d’Anglesola: Matamala, A. SOLSONA 3 Pedrós (Noguera), Serrano, Ra- Tremp: Diankong, Rodrigues (Pa- Vera (Castillo), Martínez, Jiménez Falces, Barón, Cervelló, Clivillé, El planteamiento táctico del Sol- mírez, Felip (Caselles), Simó, Cos rreira), Colom (Santos), Vergés, (Ortiz), Call. Esteve (Llusà), Grau (Raya). sona logró incomodar a lo largo (Expósito), Solà (R, Pedrós), Piró, Sirvant, Fernández, Farré (Erta), L’Albi: Akrouh, Santoschris, Goles: 1-0 Llobera (11’), 1-1 Raya del partido a un Castellserà que Amorós (Sonko), Dumitrache. Parreira, Syulyush, Gonçalves, Yarrouti, Guasch, Pérez, Ciurana (76’), 1-2 Tàpies (78’). no tuvo su mejor día y se vino Alcarràs: Mur, Segura, Eres, Cas- Durany. (Jiménez), Creus, Perera, Ballart, Josep Cos abajo tras el descanso. tillo (Tutusaus), Cendrós, García, Goles: 1-0 O. Masbernat (2’), 2-0 Bouhamidi, Parra. Castellserà: Caus, García (Caste- Miret (Figueras), Florensa (Pasa- O. Masbernat (15’), 3-0 Vallès Goles: 0-1 Bouhamidi (15’), 1-1 ARTESA DE SEGRE 1 lla), Polo, Prat, Fernández (Piqué), nau), Olea, Lorenzo, Ayats. (26’), 4-0 Castillo (51’), 4-1 Sirvant Ortiz (60’), 1-2 Guasch (76’). ORGANYÀ 2 Salvadó, Pros, Sala, Estrada (Sa- Goles: 1-0 Felip (28’), 2-0 Expósi- (70’), 5-1 Aixalà (85’). Toni Piñol El matutino gol del Organyà des- hel), Comelles (Eroles), Pàmpols.
    [Show full text]
  • El Aitona Vence Al Alguaire En Casa (1-0) Gracias a Jaroslaw
    LUNES 16 DE SEPTIEMBRE DE 2019 | DEPORTES 9 FÚTBOL Tercera Catalana Grupo 13 El Aitona vence al Alguaire en casa (1-0) gracias a Jaroslaw El Artesa de Lleida golea 7-0 al Arbeca, con doblete de Mamadu y Sekou, y se pone líder en la clasificación ROSSELLÓ 2 (m.24 Martí), 1-2 (m.27 Jacob), 2-2 (m.29 Jordi), 2-3 (m.47 Ja- ALBAGES 2 cob), 2-4 (m.49 Martí). Rosselló: Jordi, Olaf, Iker, Oriol, Árbitro: Albert Figuerola sacó Aleix, Gerard, Jordi M (m.60 Jo- amarilla a Sinbara y Emanuel del sep), Josep S (m.46 Arnau), Ro- Escola de Tremp y a Oriol del So- ger (m.89 Arnau S), Óscar, Albert ses. Moussa fue expulsado en el (m.60 Xavier). m.43. Albages: Josep Angel, Eduard, Cristian, Enric (m.46 Edgar), Ke- GOLMÉS 2 vin Nicolàs, Francisco Javier, Hei- tor, George Daniel (m.58 Jordi), PARDINYES 4 Costel (m.46 Àlex), Xavier (m.46 Golmés: Alex, Eloy, Iñaki, Albert Ngor), Jesús. (m.63 Guillem), Ramón, Llorenç, Goles: 0-1 (m.30 Cristian), 1-1 Aziz, Youseff, Mohammed, Abou (m.37 Jordi), 1-2 (m.44 Eduard), (m.47 Roger), Mouhamed. 2-2 (m.61 Olaf) Pardinyes: Ferrán (m.83 Alfon- Árbitro: Sergi Sánchez expulsó so), José, Alexis, Salum (m.46 F. con roja directa a Gerard del Ros- de Borja), Sergi, Iván, Joel (m.74 selló y sacó amarilla a Olaf, Arnau Roger), Juan Carlos (m.46 Edgar), y Xavier del Rosselló y a Josep Án- Juan Jose (m.83 Santiago), Carles, gel, Cristian y Francisco del Alba- Crespo.
    [Show full text]
  • Ordenances Fiscals I Preus Públics 2018
    ORDENANCES FISCALS I PREUS PÚBLICS 2018 INDEX 0.01 ORDENANÇA GENERAL DE GESTIÓ, RECAPTACIÓ I INSPECCIÓ 3 0.02 CLASSIFICACIÓ DE CARRERS 33 1.01 IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES 67 1.02 IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES 73 1.03 IMPOST SOBRE VEHICLES DE TRACCIÓ MECANICA 77 1.04 IMPOST SOBRE CONSTRUCCIONS, INSTAL·LACIONS I OBRES 82 1.05 IMPOST SOBRE L'INCREMENT DEL VALOR DELS TERRENYS URBANS 94 1.06 IMPOST SOBRE DESPESES SUMPTUÀRIES 99 2.01 TAXA PER TRAMITACIÓ DE DOCUMENTS, AUTORITZACIONS ADMINISTRATIVES I LLICÈNCIES 101 2.02 TAXA PER LLICÈNCIES D'AUTO-TAXIS 112 2.03 TAXA PER A LA CONCESSIÓ DE LLICÈNCIES, LA COMPROVACIÓ DE LES ACTIVITATS COMUNICADES I EL CONTROL DE LA PUBLICITAT DINÀMICA 114 2.04 TAXA PER LA PRESTACIÓ D’INTERVENCIÓ ADMINISTRATIVA, PRÈVIA DE LLICÈNCIA, COMUNICACIÓ PRÈVIA O DECLARACIÓ RESPONSABLE I DELS CONTROLS POSTERIORS DE LES ACTIVITATS 118 2.05 TAXA PER RECOLLIDA, TRANSPORT I TRACTAMENT DE RESIDUS MUNICIPALS DOMICILIARIS I ASSIMILABLES 125 2.06 TAXA PER CLAVEGUERES 130 2.07 TAXA PER CEMENTIRI 134 2.08 TAXA PER RETIRADA DE VEHICLES 140 2.09 TAXA PER MERCATS 143 2.10 TAXA PER SERVEIS DE LA GUÀRDIA URBANA 151 2.11 TAXA PER SERVEIS EDUCATIUS 154 2.12 TAXA PER LA UTILITZACIÓ DELS HORTS MUNICIPALS 161 2.13 TAXA PER SERVEIS DE PROTECCIÓ D'ANIMALS 163 2.14 TAXA PER SERVEIS ESPORTIUS I PISCINES 165 2.15 TAXA PER L’ESTACIONAMENT DE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA EN LES VIES PÚBLIQUES MUNICIPALS 170 2.16 TAXA PER ACTIVITATS DE L'ÀMBIT DE SERVEIS A LES PERSONES I OCUPACIÓ 173 3.01 TAXA PER OCUPACIÓ DE LA VIA PÚBLICA 180 3.02 TAXA PER GUALS
    [Show full text]
  • La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
    Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^.
    [Show full text]
  • A Study Applied to Lleida-Alguaire Airport
    JAIRM, 2017 – 7(1), 106-122 Online ISSN: 2014-4806 – Print ISSN: 2014-4865 https://doi.org/10.3926/jairm.76 Management strategies for regional aiports: A study applied to Lleida- Alguaire Airport Natalia Daries-Ramon , Eduard Cristobal-Fransi GRTESC (Research Group), University of Lleida (Spain) [email protected], [email protected] Received April, 2016 Accepted April, 2017 Abstract Purpose: The main objective of this article is to analyse the current situation at Lleida-Alguaire Airport and propose possible actions to increase its profitability. Design/methodology/approach: This study presents the method as a research tool applied to regional airports, in particular, Lleida-Alguaire Airport. Findings: The study shows the importance of air transport and the current situation of Spanish airports, specifically in Catalonia, exposing the main air traffic imbalances between different airports and their effect on tourism. Finally, it describes and analyses the situation of Lleida-Alguaire Airport. Originality/value: This article is one of the first works to focus on regional airports and it seeks ways to improve their economic and social efficiency. Practical Implications: Some actions in relation with aeronautical traffic are presented in order to improve and increase the efficiency of the system. Keywords: Airport, tourism, marketing, air transport, AENA -106- Journal of Airline and Airport Management 7(1), 106-122 1. Introduction Air transport has been a fundamental element in the development of mass tourism. Aviation became the main conveyance to travel long distances and to isolated places. Nevertheless, the progressive change in the consumption of tourist products (Cabeza, 2000; Florido-Benítez, 2016), has given rise to the fact that currently, air transport is also considered a transport of great importance over medium distances.
    [Show full text]
  • El Naixement De La Comarca Del Pla D'urgell
    Anuari 2 · 2011 · Pàgines 9-27 El naixement de la comarca del Pla d’Urgell Francesc Foguet i Boreu Universitat Autònoma de Barcelona Al meu pare, in memoriam Un dels llocs comuns dels qui tenien suspicàcies envers la creació del Pla d’Urgell era la idea que es tractava d’una comarca “inventada”. Certament, la seva reivindicació té punts de contacte amb la “tradició inventada” descrita per Eric Hobsbawm (2002: 7), en virtut de la qual les tradicions que semblen o recla- men patents d’antiguitat són –sovint– bastant recents en l’origen i, de vegades, inventades. Legitimada en el passat històric i en la voluntat popular, la nova comarca establiria –i simbolitzaria– la cohesió social i la pertinença a un grup que compartia un espai geogràfic –la plana– i una singularitat sociològica –derivada de l’impacte econòmic del canal d’Urgell– ben delimitats. Malgrat això, el fet que la comarca passés de ser reclamada activament a partir de les acaballes dels anys setanta a aconseguir l’aprovació del Parlament de Catalunya el 1988 fou el resultat d’un procés complex que –com veurem en aquest paper– no admet simplificacions, perquè són moltes les variables que cal ponderar. El Pla d’Urgell no va ser, en tot cas, una comarca nascuda ex novo. De la condició d’“imaginada” pels escriptors al reconeixement jurídic pels par- lamentaris, tot passant per la vindicació, el debat i l’acció política, s’escolen gairebé dues dècades decisives per a la història democràtica del país i, més concretament, de l’antiga terra del Mascançà. UNA COMARCA IMAGINADA En les seves Proses de Ponent, l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú (1970: 31-46) advertia de les dues possibilitats que hi havia a l’hora d’escriure sobre el “galimaties” de l’Urgell: o fiar-se dels límits que les divi- sions comarcals havien establert, o escoltar-se la gent del país.
    [Show full text]
  • Ii. Memòria De La Informació I Diagnosi Territorial 1
    ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D‟URGELL II. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ I DIAGNOSI TERRITORIAL 1. ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D’URGELL 1.1. ÀMBIT DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC L‟àmbit del Pla comprèn la totalitat de la comarca del Pla d‟Urgell i, per tant, els municipis de Barbens, Bell-lloc d‟Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, Golmés,Ivars d‟Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d‟Anglesola, El Poal, Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig i Vila-sana. La creació de la comarca és recent1 i presenta una superfície de 305,1 km2 que pertany a l‟àmbit territorial de les Terres de Lleida. Es troba situada a la plana d‟Urgell i delimitada per l‟àrea regada pel Canal d‟Urgell. Al nord limita amb la Noguera, a l‟est amb l‟Urgell, al sud amb les Garrigues i a l‟oest amb el Segrià. El Pla d‟Urgell es troba format per setze municipis i la seva capital és Mollerussa, centre geogràfic i econòmic comarcal. A nivell administratiu, cal destacar que el municipi de Barbens té un enclavament a la comarca veïna de l‟Urgell (Aguilella), i que al Pla d‟Urgell hi ha un enclavament que pertany al municipi dels Alamús, de la comarca del Segrià (Vensilló). Dades bàsiques de superfície, població i densitat per municipis del Pla d’Urgell % població Superfície Població Densitat Entitats singulars població Municipi respecte el 2 2 (nombre) (km ) (hab. 2008) (hab./km ) total Barbens 7,56 890 117,72 2,5% 3 Bell-lloc d'Urgell 34,92 2.413 69,1 6,7% 1 Bellvís 46,7 2.468 52,85 6,8% 2 Castellnou de 16,11 731 45,38 2,0% 1 Seana Fondarella 5,43 811 149,36 2,2% 1 Golmés 16,62 1.661 99,94 4,6% 1 Ivars d'Urgell 24,32 1.747 71,83 4,8% 4 Linyola 28,66 2.781 97,03 7,7% 1 Miralcamp 14,87 1.405 94,49 3,9% 1 1 Llei 5/1988, de 28 de març, de creació de les comarques del Pla de l'Estany, del Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça.
    [Show full text]