DOCSLIB.ORG

Las Nuevas Primas Obligan a Devolver Dinero a 2 Plantas De Purín Y

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Las Nuevas Primas Obligan a Devolver Dinero a 2 Plantas De Purín Y 24fd939a9ce98eb92d0df24af399ce0a16484 SEGRE 12 Martes, 27 de noviembre de 2018 Campaña navideña en La Seu con Obras de urgencia en 4 caminos COMARCAS 56 actividades a partir del sábado de Fraga para facilitar la siembra www.segre.com/comarques p.16 p.17 MEDIO AMBIENTE DEYECCIONES GANADERAS Las nuevas primas obligan a devolver dinero a 2 plantas de purín y el resto sigue en el aire El Estado fija una nueva retribución que no excluye a ninguna de las cuatro de Lleida, pero su cuantía es inferior || Sus propietarios evalúan cuánto deberán retornar y si es viable reabrir las clausuradas R. R. R. RAMÍREZ ❘ LLEIDA ❘ Las nuevas primas a las Piden cambios en plantas de secado de purines el futuro decreto han entrado en vigor este mes, más de dos años después de las de fertilización primeras sentencias que obligan al Estado a revertir el tijereta- n El Consell de Treball, zo que las cerró en 2014. Este Econòmic i Social de Ca- nuevo marco de retribuciones se talunya emitió ayer su dic- aplicará a plantas de Lleida que tamen sobre el proyecto hasta ahora habían quedado ex- del futuro decreto de fer- cluídas, pero su cuantía es me- tilización que prepara la nor y la reducción será retroac- Generalitat para regular tiva. Esto supone que las plantas la gestión de purines. El ya abiertas de VAG, en Juneda; ente consultivo recomien- y Audax Green, en Miralcamp, da cambios que van desde deberán devolver parte de las permitir ampliar balsas de ayudas que han recibido desde almacenamiento hasta ex- que volvieron a funcionar. Por cluir lo que considera una su parte, los propietarios de las restricción injustificada plantas cerradas de Alcarràs y al uso de fertilizantes de de Tracjusa, en Juneda, estudian origen mineral. estos días si las nuevas primas hacen viable reabrirlas. A la hora de establecer la re- Años de litigios y tribución a las plantas de purín amenazas de por generar electricidad me- Imagen reciente de las instalaciones de Tracjusa, en Juneda. diante cogeneración, el Estado multas a ministros se basa en factores como el pre- LAS CLAVES decisión de abrirlas o no depen- cio del gas usado para secar las derá en buena medida de cuánto n Esta nueva orden mi- deyecciones y el precio a pagar habrá que invertir en ellas para nisterial es la segunda que por cada tonelada de emisiones Más años. El nuevo marco de retribuciones incluye a plantas activarlas, tras cuatro años de dicta el Estado a raíz de de dióxido de carbono. Las em- de hasta 25 años frente al anterior que ponía el límite en 15. Es- inactividad y deterioro. las sentencias del Supre- presas del sector señalan que to excluía las instalaciones de Alcarràs y de Tracjusa, en Juneda. La asociación GAP, que en- mo que obligan a rever- ambos están infravalorados en globa a más de un centenar de tir el tijeretazo de 2014. la nueva orden ministerial, lo Menor cuantía. Las retribuciones son ahora menores, algo que ganaderos de Les Garrigues, es Ambas llegaron después que contribuye a que las primas el sector atribuye a infravalorar costes como el del gas usado dueña tanto de la planta abierta de que el Alto Tribunal sean menores. La patronal del para secar purines. La reducción se aplica de forma retroactiva. de VAG como la de Tracjusa. La cuestionase los retrasos a sector ADAP deberá decidir en entidad confía en que la prime- la hora de cumplir sus fa- las próximas semanas si acepta ra pueda seguir funcionando llos y amenazase con mul- o recurre este nuevo marco re- incógnita. En cuanto a la de Al- anterior que ponía el límite en con las nuevas retribuciones. tar incluso al titular del tributivo tras años de litigios. carràs y la de Tracjusa, el nue- solo 15 años. Esto les permite En cuanto a la segunda, deberá ministerio. El Supremo Las cantidades que deberán vo marco de retribuciones se optar a ayudas que antes les es- evaluar si resulta económica- rechazó la primera orden devolver las plantas de VAG y extiende a plantas de hasta 25 taban vetadas al ser las más an- mente viable invertir más de un en 2017 al considerar que de Miralcamp es todavía una años de antigüedad, frente al tiguas de Lleida. Sin embargo, la millón de euros en reactivarla. excluía a plantas cerradas. ACN SERVICIOS INTERNET El Govern llevará fibra óptica pública de Alpicat a Almacelles a principios de 2019 ACN Generalitat lleva a cabo obras lómetros. Hay ocho municipios ❘ ALMACELLES ❘ El conseller de Po- de mejora de la infraestructura de la comarca con un punto de líticas Digitales y Administra- de fibra óptica de la red abierta presencia de fibra óptica pública ción Pública, Jordi Puigneró, de Catalunya que hay en Lleida (Lleida, Vilanova de la Barca, anunció ayer en una visita a Al- capital, con el despligue de 11,4 Alcarràs, Alpicat, Alcoletge, Els macelles que durante el primer nuevos kilómetros. En total, la Alamús, Soses y Torres de Se- trimestre de 2019 comenzarán inversión en el Segrià entre am- gre). En varios municipios hay las obras para extender la red bos proyectos es de 342.000 eu- también operadores privados. pública de fibra óptica desde ros. Precisamente, se trata de El objetivo del Govern es que Alpicat hasta Almacelles, un una de las comarcas de Cata- todas las capitales de comarca tramo de 12,8 kilómetros de lunya donde el Govern más ha tengan acceso a la red pública longitud que estarán instala- invertido en esta red pública de en 2020 (ahora son 7 de 12 en dos en el segundo semestre del fibra óptica y lleva gastados 6,4 Lleida) y que llegue a todos los El nuevo tramo de red pasará por la A-22, según Puigneró (centro). año que viene. En paralelo, la millones por una red de 157 ki- municipios catalanes en 2023..
Load more

Recommended publications
  • El Naixement De La Comarca Del Pla D'urgell
    Anuari 2 · 2011 · Pàgines 9-27 El naixement de la comarca del Pla d’Urgell Francesc Foguet i Boreu Universitat Autònoma de Barcelona Al meu pare, in memoriam Un dels llocs comuns dels qui tenien suspicàcies envers la creació del Pla d’Urgell era la idea que es tractava d’una comarca “inventada”. Certament, la seva reivindicació té punts de contacte amb la “tradició inventada” descrita per Eric Hobsbawm (2002: 7), en virtut de la qual les tradicions que semblen o recla- men patents d’antiguitat són –sovint– bastant recents en l’origen i, de vegades, inventades. Legitimada en el passat històric i en la voluntat popular, la nova comarca establiria –i simbolitzaria– la cohesió social i la pertinença a un grup que compartia un espai geogràfic –la plana– i una singularitat sociològica –derivada de l’impacte econòmic del canal d’Urgell– ben delimitats. Malgrat això, el fet que la comarca passés de ser reclamada activament a partir de les acaballes dels anys setanta a aconseguir l’aprovació del Parlament de Catalunya el 1988 fou el resultat d’un procés complex que –com veurem en aquest paper– no admet simplificacions, perquè són moltes les variables que cal ponderar. El Pla d’Urgell no va ser, en tot cas, una comarca nascuda ex novo. De la condició d’“imaginada” pels escriptors al reconeixement jurídic pels par- lamentaris, tot passant per la vindicació, el debat i l’acció política, s’escolen gairebé dues dècades decisives per a la història democràtica del país i, més concretament, de l’antiga terra del Mascançà. UNA COMARCA IMAGINADA En les seves Proses de Ponent, l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú (1970: 31-46) advertia de les dues possibilitats que hi havia a l’hora d’escriure sobre el “galimaties” de l’Urgell: o fiar-se dels límits que les divi- sions comarcals havien establert, o escoltar-se la gent del país.
    [Show full text]
  • Ii. Memòria De La Informació I Diagnosi Territorial 1
    ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D‟URGELL II. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ I DIAGNOSI TERRITORIAL 1. ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D’URGELL 1.1. ÀMBIT DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC L‟àmbit del Pla comprèn la totalitat de la comarca del Pla d‟Urgell i, per tant, els municipis de Barbens, Bell-lloc d‟Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, Golmés,Ivars d‟Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d‟Anglesola, El Poal, Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig i Vila-sana. La creació de la comarca és recent1 i presenta una superfície de 305,1 km2 que pertany a l‟àmbit territorial de les Terres de Lleida. Es troba situada a la plana d‟Urgell i delimitada per l‟àrea regada pel Canal d‟Urgell. Al nord limita amb la Noguera, a l‟est amb l‟Urgell, al sud amb les Garrigues i a l‟oest amb el Segrià. El Pla d‟Urgell es troba format per setze municipis i la seva capital és Mollerussa, centre geogràfic i econòmic comarcal. A nivell administratiu, cal destacar que el municipi de Barbens té un enclavament a la comarca veïna de l‟Urgell (Aguilella), i que al Pla d‟Urgell hi ha un enclavament que pertany al municipi dels Alamús, de la comarca del Segrià (Vensilló). Dades bàsiques de superfície, població i densitat per municipis del Pla d’Urgell % població Superfície Població Densitat Entitats singulars població Municipi respecte el 2 2 (nombre) (km ) (hab. 2008) (hab./km ) total Barbens 7,56 890 117,72 2,5% 3 Bell-lloc d'Urgell 34,92 2.413 69,1 6,7% 1 Bellvís 46,7 2.468 52,85 6,8% 2 Castellnou de 16,11 731 45,38 2,0% 1 Seana Fondarella 5,43 811 149,36 2,2% 1 Golmés 16,62 1.661 99,94 4,6% 1 Ivars d'Urgell 24,32 1.747 71,83 4,8% 4 Linyola 28,66 2.781 97,03 7,7% 1 Miralcamp 14,87 1.405 94,49 3,9% 1 1 Llei 5/1988, de 28 de març, de creació de les comarques del Pla de l'Estany, del Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • La Casa De Domènec De Duran a Miralcamp (1748-1765)
    Josep Maria Cabau Anuari 3 · 2012 · Pàgines 29-38 La casa de Domènec de Duran a Miralcamp (1748-1765) Esteve Mestre Roigé · Ton Solé Bonet Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà Vista de les rajoles i bigues de sota la teulada de Cal Jan Cal Jan de Miralcamp. de Miralcamp. RESUM: L’habitatge de Domènec de Duran, avui Cal KEYWORDS: Miralcamp, 18th century, tithe, archi- Jan, és una de les cases pairals més importants de Miral- tecture. camp. L’article, a partir de documentació inèdita, resse- gueix minuciosament el procés de construcció d’aquesta A l’arxiu familiar de Cal Jan de Miralcamp es tro- casa, documentada ja al segle XVIII: els materials que es ba el document que amb el títol Llibreta dels jornals van emprar, la gent que hi va participar... L’estudi es com- y gastos san ofert en fer la casa y botiga de Dn Domin- plementa amb una aproximació a la família Duran, una de go Duran comensan als 22 de Novembre de 1748. Hi les nissagues més importants de l’època. ha anotats acuradament el nombre de jornals i el PARAULES CLAU: Miralcamp, segle XVIII, delme, ar- cost de cadascun dels manobres, picapedrers, fer- quitectura. rers, fusters i el nombre de carros i mules que van traginar els diferents materials, així com el preu dels ABSTRACT: Domènec de Duran’s dwelling, today materials que es van utilitzar per a la construcció. known as Cal Jan, is one of the most outstanding buil- Aquesta llibreta va acompanyada d’un plànol deta- dings in Miralcamp.
    [Show full text]
  • Documentació De L'arxiu De Poblet Relacionada Amb El
    1 DOCUMENTACIÓ DE L’ARXIU DE POBLET RELACIONADA AMB EL SOLERÀS (1) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, JUSTÍCIA I TERRA La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI II) de Cossetània Edicions, juliol 2003 (2) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, POBLET, SENYOR FEUDAL La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI III) de Cossetània Edicions, gener 2007 (En ordre cronològic) (1) Pàg. 933 Calaix 36 Extracte- resum: El 1180 , Guillem de Cervera i Bernat de Montpaó donaren a Bernat de Montpalau i a Berenguer de Lima tota la Vallcansada segons baixen les aigües per totes parts... Ho feren perquè es poblés, amb les terres, aigües, molins, boscos, llenyes, muntanyes, valls, plans, pastures i tot el que pertany a l’ús de l’home, amb la obligació de donar a Déu i a l’Església delme i primícia. El 1209 , el fill de Bernat de Montpalau ven a Domènec Traper i Pere Vidal, ardiaca de Tarassona, una parellada d’alou en l’indret dit Vallcansada, pel preu de 100 sous jaquesos. D’una part afrontava amb el Soleràs . El 1219 , Bernat ven a Pere Vidal la mateixa vall de Vallcansada, llindant amb el terme de Soleràs , ... Recull: Manel Marsan Segú. Octubre 2009 2 1224 Veure l’any 1744 (1) Pàgina 932 Calaix 36 Extracte- resum: El 1254 , en temps de l’abat Arnau de Prèixens, el monestir comprà a Pere Vidal, ardiaca de Ribagorça, en aquell moment propietari d’uns honors a Riudeset i en la vall dita Baladrosa (que comprenia cases, vinyes, molins, alous, erms i poblats), cert honor situat al terme de Castelldans, en la part anomenada Baladrosa, juntament amb una vall dita Vallcansada, a més d’uns altres honors a Juncosa i Valljuncosa, a Riudeset, i a la vall de Baladrosa, amb vinyes, molins, alous, erms i poblats.
    [Show full text]
  • Distribució De Gas Natural a Lleida Municipis Amb Subministrament (41)
    Gas Natural Fenosa. Activitat de distribució de gas a les comarques de Lleida Febrer 2013 2 Contingut 1. Distribució de gas natural a Catalunya 2. Dis tr ibuc ió de gas na tura l a Lleid a 3. Projectes 2013 3 Distribució de gas natural a Catalunya 4 Distribució de gas natural a Catalunya • Gas Natural Fenosa distribueix gas natural a 349 municipis de Catalunya, a través de la seva companyia distribuïdora Gas Natural Distribución. • La companyia distribueix gas natural a 2.154.216 punts de subministrament a Catalunya. • Aquest esforç inversor ha permès situar l’índex de penetració de Catalunya al 53%*, per sobre de la mitjana espanyola, que és del 26%. • En l’exercici 2012, les vendes de l’activitat regulada de gas a Catalunya, que agrupa els serveis d’accés a tercers de la xarxa (ATR), de distribució de gas i de transport secundari, van ser de 58.027 GWh. (*) Índex de penetració: punts de subministrament sobre el total d’habitatges que hi ha als municipis de Catalunya. 5 Distribució de ggyas natural a Catalunya Xarxa de transport i distribució de gas natural Viella a Catalunya Baqueira La Jonquera Puigcerdà Figueres Sant Joan de Campdevànol les Abadesses Serinyà Olot Ripoll L’Escala Berga Les Preses L’Estartit Gasoductes en operació Ponts Gualta Solsona Girona Esclanyà Vic Sta. Coloma Gasoductes en construcció, Artesa de de Farners Campllong Segre projecte o estudi Cardona Artés Sant Feliu de Guíxols Guissona Súria Moià Alfarràs Balaguer Agramunt Callús Lloret de Mar Ivars Manresa Castellterçol Cervera Calaf Alguaire Planta satèl·lit de
    [Show full text]
  • Informe De Sostenibilitat Ambiental Pel Pla D'ordenació Urbanística
    INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE MOLLERUSSA (PLA D’URGELL) Agost 2008 Promotor: AJUNTAMENT Informe de Sostenibilitat Ambiental per al POUM de Mollerussa (Pla d’Urgell) Memòria Taula 1. Presentació ...........................................................................................................................................................4 1.1. Introducció.........................................................................................................................................................4 1.2. Antecedents ......................................................................................................................................................4 1.3. Objectius de l’ISA ..............................................................................................................................................5 1.4. Marc legal ..........................................................................................................................................................5 1.5. Contingut i metodologia de l’ISA ..................................................................................................................5 1.6. Relació del POUM amb altres Plans: el Pla Territorial Parcial de Ponent ................................................6 2. Descripció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ...............................................................................7 2.1. Objectius.............................................................................................................................................................7
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • El DPTOP Aprova Inicialment El PDU Del Pla D'urgell
    n Comunicat de premsa n El DPTOP aprova inicialment el PDU del Pla d’Urgell La Comissió d’Urbanisme de Lleida ha aprovat inicialment avui el pla director urbanístic del Pla d’Urgell. Aquest pla concreta amb un major nivell de detall les directrius que emanen de figures de planejament superiors, com és el Pla territorial parcial de Ponent-Terres de Lleida, i permet atendre millor la singularitat del territori que abasta. El projecte de Pla es proposa com a objectius centrals: Ø Delimitar amb major grau de detall els espais oberts, mitjançant el diferents tipus de sòl no urbanitzable. Ø Precisar les estratègies de desenvolupament urbanístic que estableix el Pla territorial de Ponent-Terres de Lleida per a cada assentament del Pla d’Urgell. Ø Potenciar la xarxa de mobilitat de la comarca, amb la creació de la Via Orbital a l’entorn de la conurbació de Mollerussa. Ø Crear un nou sector d’activitat econòmica de més de 300 hectàrees, entre Vila-sana i Golmés, que ajudi a frenar la dispersió de polígons industrials Ø Reconvertir l’antiga N-II en un passeig urbà Ø Recollir el traçat de l’Eix Transversal Ferroviari, amb una estació a Mollerussa-Golmés. Un enfocament de detall El Govern de la Generalitat va aprovar definitivament el Pla territorial de Ponent-Terres de Lleida el juliol de 2007. Aquest Pla conté determinacions territorials, urbanístiques i relacionades amb les infraestructures per a les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell, que conformen la plana més extensa de Catalunya.
    [Show full text]
  • Mascançà 6.Indd
    Maria Garganté Llanes Anuari 6 · 2015 · Pàgines 155-166 L’empremta d’Occitània a l’antroponímia del Mascançà: hostes vingueren… Xavier Gutiérrez Riu Universitat de Lleida El seu nom real era Vito Andolini, però quan uns INTRODUCCIÓ I METODOLOGIA desconeguts es van presentar a casa seva per matar-lo [...] la seva mare el va enviar als Estats Units a casa Saber occità m’ha permès conèixer gascons: ara- d’uns amics. Un cop allà es va canviar el cognom pel nesos, comengesos, bearneses, bigordans... i també de Corleone per conservar d’aquesta manera algun lli- foixencs, tolosanes, narbonesos... i d’altres occitans gam amb el seu poble nadiu. i occitanes d’arreu. I resulta que també conec cata- Mario Puzo, El Padrí lanes i catalans que es diuen, de cognom, Arbonès, Biarnés, Bigordà, Comenge, Foix, Gascón, Gavaldà, RESUM: Si fem un cop d’ull als llistats patronímics (la Pàmies, Tolosà o algun dels seus derivats, cognoms guia telefònica, per exemple) dels pobles del Pla d’Urgell que són l’objecte d’aquest article. A partir dels cog- del primer terç del segle XXI, ens adonem de la diver- noms actuals de la gent del Mascançà seguirem la sitat de procedències geogràfiques dels habitants. Tot i petjada que van deixar els occitans que van deixar això, entre els que ens semblen ben catalans n’hi ha que el seu país d’origen i que es van establir en aquestes no ho són tant. Sense fer-ne un recull exhaustiu, l’article terres, potser des del mateix moment de la repobla- ressegueix l’origen occità de cognoms perfectament ca- ció del Mascançà després de la conquesta comtal, talanitzats per a fer palès que aquestes terres han estat, darrer quart del s.
    [Show full text]
  • Engthening of Natural and Cultural Resources from the Land • Creation of Networks and Cooperative Models
    Dry-stone hut (Associació Leader de Ponent) Associació Leader de Ponent Area: Pla d’Urgell: Barbens, Bell-lloc d’Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, 2 Golmés, Ivars d’Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d’Anglesola, el Poal, 2.233,70 km Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig and Vila-sana. Population: Urgell: Agramunt, Anglesola, Belianes, Bellpuig, Castellserà, Ciutadilla, la Fuliola, Gui- merà, Maldà, Nalec, els Omells de na Gaia, Ossó de Sió, Preixana, Puigverd d’Agramunt, 103.581 inhabitants Sant Martí de Riucorb, Tàrrega, Tornabous, Vallbona de les Monges, Verdú and Vilagras- Population density: sa. 46,37 inhab./km2 Garrigues: l’Albagés, l’Albi, Arbeca, Bellaguarda, les Borges Blanques, Bovera, Castell- dans, Cervià de les Garrigues, el Cogul, l’Espluga Calba, la Floresta, Fulleda, la Grana- Number of municipalities: della, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Juneda, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, 74 municipalities Puiggròs, el Soleràs, Tarrés, els Torms, el Vilosell and Vinaixa. Segrià: Aitona, els Alamús, Alcanó, Alfés, Almatret, Aspa, la Granja d’Escarp, Llardecans, Maials, Massalcoreig, Sarroca de Lleida, Seròs, Sunyer and Torrebesses. The Territory Contact details Associació Leader de Ponent works in a very diverse territory made up by the regions of Pla d’Urgell, L’Urgell, Les Garrigues and Segrià (South). This region is located within the Offices vast extension of Catalan Central Depression, and it is characterised by gentle relieves and horizontal landscape; occupied by irrigated and non-irrigated cultivations; among which the Pla d’Urgell Regional Council fruit trees and olive trees stand out. This homogeneous relief, which mainly takes up the Urgell plain in the North, becomes steep in the South and South-East areas, where one can guess the C.
    [Show full text]
  • Pla Director Urbanístic Del Pla D'urgell
    PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL Secretaria de Planificació Territorial Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori. Universitat Politècnica de Catalunya Memòria d’ordenació Aprovació inicial, octubre de 2010 ÍNDEX 0. OBJECTIUS, CONTINGUT, PROPOSTES I TRAMITACIÓ DEL PLA DIRECTOR URBANISTIC 1 0.1. OBJECTIUS DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC 1 0.2. CONTINGUT DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC 4 0.3. PROPOSTES D‟ORDENACIÓ TERRITORIAL 5 0.4. TRAMITACIÓ DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC 6 1. ESTRUCTURA D’ARTICULACIÓ TERRITORIAL 8 1.1. ORDENACIÓ DE L‟ESTRUCTURA D‟ARTICULACIÓ TERRITORIAL 8 1.2. CORREDORS DE MOBILITAT TERRITORIAL 8 1.3. DETERMINACIONS PELS CORREDORS DE MOBILITAT TERRITORIAL 9 1.4. L‟ÀREA DE CENTRALITAT DEL PLA D‟URGELL 11 1.5. DETERMINACIONS PER A L‟ÀREA DE CENTRALITAT DEL PLA D‟URGELL 11 2. ORDENACIÓ DELS ESPAIS OBERTS 13 2.1. ORDENACIÓ DELS ESPAIS OBERTS 13 2.2. SÒL DE PROTECCIÓ ESPECIAL 13 2.3. DETERMINACIONS AL SÒL DE PROTECCIÓ ESPECIAL 15 2.4. SÒL DE PROTECCIÓ TERRITORIAL 18 2.5. DETERMINACIONS AL SÒL DE PROTECCIÓ TERRITORIAL 18 2.6. SÒL DE PROTECCIÓ PREVENTIVA 19 2.7. ELEMENTS I COMPONENTS TERRITORIALS BÀSICS DELS ESPAIS OBERTS 19 2.8. MESURES DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL DELS ESPAIS OBERTS 29 2.9. REGULACIÓ DELS USOS, ACTIVITATS, EDIFICACIONS, INSTAL·LACIONS I INFRAESTRUCTURES EN ELS ESPAIS OBERTS 30 2.10. ÀREES AMB REGULACIÓ DE L‟ÚS EXTRACTIU 30 3. ORDENACIÓ DELS ASSENTAMENTS 32 3.1. NECESSITATS PER EL DESENVOLUPAMENT RESIDENCIAL AL PLA D‟URGELL 33 3.2. NECESSITATS DE DISPONIBILITAT D‟HABITATGES ASSEQUIBLES 34 3.3.
    [Show full text]