n Comunicat de premsa n
El DPTOP aprova inicialment el PDU del Pla d’Urgell
La Comissió d’Urbanisme de Lleida ha aprovat inicialment avui el pla director urbanístic del Pla d’Urgell. Aquest pla concreta amb un major nivell de detall les directrius que emanen de figures de planejament superiors, com és el Pla territorial parcial de Ponent-Terres de Lleida, i permet atendre millor la singularitat del territori que abasta.
El projecte de Pla es proposa com a objectius centrals:
Ø Delimitar amb major grau de detall els espais oberts, mitjançant el diferents tipus de sòl no urbanitzable.
Ø Precisar les estratègies de desenvolupament urbanístic que estableix el Pla territorial de Ponent-Terres de Lleida per a cada assentament del Pla d’Urgell.
Ø Potenciar la xarxa de mobilitat de la comarca, amb la creació de la Via Orbital a l’entorn de la conurbació de Mollerussa.
Ø Crear un nou sector d’activitat econòmica de més de 300 hectàrees, entre Vila-sana i Golmés, que ajudi a frenar la dispersió de polígons industrials
Ø Reconvertir l’antiga N-II en un passeig urbà
Ø Recollir el traçat de l’Eix Transversal Ferroviari, amb una estació a Mollerussa-Golmés.
Un enfocament de detall
El Govern de la Generalitat va aprovar definitivament el Pla territorial de Ponent-Terres de Lleida el juliol de 2007. Aquest Pla conté determinacions territorials, urbanístiques i relacionades amb les infraestructures per a les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell, que conformen la plana més extensa de Catalunya. Aquest àmbit té un enorme potencial, tant per la seva posició en el conjunt de Catalunya com per la predominança aclaparadora de terrenys amb un pendent inferior al 20%, és a dir, inicialment aptes per a l’activitat econòmica i la urbanització.
El Pla director, igual que els altres que està impulsant el DPTOP, considera que l’ordenació urbanística té un abast que sobrepassa el de cada nucli i, alhora, que cada municipi forma part d’un sistema plurimunicipal construït en base a les relacions que mantenen els diferents nuclis entre si.
Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 1 de 6
n Comunicat de premsa n
Per tal de concretar les propostes dels Plans territorials parcials, el DPTOP impulsa la redacció de figures de planejaments que permetin abordar en detall la realitat d’alguns d’aquests sistemes plurimunicipals. En aquesta línia, avui s’ha aprovat inicialment el PDU del Pla d’Urgell.
L’àmbit del Pla
El nou Pla director abasta 16 nuclis de població del Pla d’Urgell: Barbens, Bellvís, Bell-lloc d’Urgell, Castellnou de Seana, Fondarella, Ivars d’Urgell, Golmés, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d’Anglesola, el Poal, Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig i Vila-sana. Aquests municipis sumen una superfície de 30.239 hectàrees i una població de 35.030 habitants. El nou PDU té la voluntat de potenciar l’accessibilitat i la connexió del Pla d’Urgell amb les comarques veïnes del Segrià, la Noguera, l’Urgell i les Garrigues, tot definint els corredors de mobilitat que permetrien reforçar l’estructura del territori. Així, inclou la nova Via Orbital a l’entorn de Mollerussa i la seva conurbació, la transformació de l’N-II en un passeig urbà i recull el traçat de l’Eix Transversal Ferroviari. Alhora, el PDU aposta per reforçar l’estructura urbana de l’àrea central del Pla d’Urgell i dels nuclis del seu voltant. Per tal d’aconseguir-ho, el PDU segueix l’estructura tradicional dels plans territorials, agrupant les seves consideracions en tres grans apartats: A. Espais oberts B. Sistema d’assentaments urbans C. Infraestructures de mobilitat
Espais oberts
La protecció dels espais oberts, bé sigui pel seu interès ambiental o bé per la seva contribució a l’equilibri dels nuclis urbans, és un aspecte fonamental per a l’ordenació urbanística de l’àmbit.
El PDU recull les categories de protecció establertes pel Pla territorial parcial de Ponent-Terres de Lleida i tots els àmbits inclosos en cadascuna d’elles. Els principals criteris mediambientals són: minimitzar el consum de sòl; delimitar les àrees amb riscos naturals o tecnològics; conservar els hàbitats d’interès; garantir la funcionalitat dels elements connectors, i vincular la planificació dels usos del sòl amb la de la mobilitat.
Així, el PDU planteja tres tipus de protecció:
· Sòls de protecció especial: comprèn els sòls ja protegits per les normatives sectorials (PEIN i Xarxa Natura 2000), zones d’interès
Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 2 de 6
n Comunicat de premsa n
geològic, connectors entre espais protegits i hàbits d’interès comunitari. Entre ells es troben els sòls del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’estany d’Ivars d’Urgell i Vila-sana, que s’amplien, zones lacustres i agrícoles d’alt valor.
Així, per exemple, s’ha ampliat el sòl de protecció especial a l’entorn del Parc de la Serra i dels Tossals de Margalef, al mateix temps que s’ha delimitat el connector ecològic dels Setzehams.
· Sòls de protecció territorial:
o Sòl potencialment sotmès a risc natural: zones inundables o Reserva estratègica, bé sigui per a infraestructures o per a equipaments
· Sòls de protecció preventiva: es tracta de sòls protegits que no corresponen a cap de les categories anteriors.
Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 3 de 6
n Comunicat de premsa n
Sistema d’assentaments urbans i noves àrees d’activitat
El PDU recull les estratègies de desenvolupament que el Pla territorial parcial assignava a cada nucli i aprofita el seu més gran nivell de detall per a redefinir els límits d’algun sòl urbà (els Arcs de Bellvís, el Poal i Vilanova de Bellpuig) localitzar nou àmbits preferents d’extensió en tants municipis o de compleció de la urbanització, situar àrees residencials estratègiques (Mollerussa), modificar els usos d’algunes petites peces de sòl o condicionar-ne els d’altres.
En concret, el Pla assigna les estratègies següents:
· Creixement potenciat: el Pla aposta per un important creixement d’aquells municipis que, atès el seu rellevant paper urbà, les excel·lents comunicacions i una reserva de sòl notable, fa que estiguin cridats a contribuir al reequilibri territorial de Catalunya. A partir de la proposta inicial del Pla, el procés de participació ha portat a incrementar el número de municipis als què s’assigna aquesta estratègia, amb la voluntat de construir una xarxa de nuclis prestadors de serveis pròxima al territori més rural.
Els municipis que estan cridats a seguir una estratègia de creixement potenciat són Mollerussa i els seus nuclis contigus, com ara Fondarella, Golmés, Miralcamp i el Palau d’Anglesola.
· Creixement mitjà: s’assigna aquesta estratègia a nuclis amb una dimensió urbana entre mitjana i mitjana alta, amb un bon grau de connectivitat i disponibilitat de sòl apte per a ésser urbanitzat. Es tracta de Bell-lloc d’Urgell, Linyola i Torregrossa.
D’altra banda, el Pla assigna també aquesta possibilitat de creixement als nuclis estructurants que disposen de ferrocarril, amb estació o amb possibilitats de tenir-la, i que, per tant, tenen expectatives de millorar la seva accessibilitat. Es tracta de Castellnou de Seana i Sidamon.
El Pla estableix indicativament per a aquests nuclis un creixement de fins al 60% del sòl consolidat en aquest moment. Les noves àrees de sòl urbanitzable hauran de ser proporcionals a les dimensions del nucli urbà.
· Creixement moderat: s’assigna als nuclis d’una dimensió mitjana baixa que exerceixen un paper estructurant a la zona i als nuclis rurals d’una certa entitat, que tenen tots ells unes condicions que els permetrien acollir un nombre d’habitatges i de llocs de treballs superiors als que generaria la seva pròpia demanda interna. Exemples d’aquest tipus de nuclis són el Poal i Vila-sana.
Els plans d’ordenació urbanística municipal, per tant, preveuran més reserves de sòl per a futurs desenvolupaments que les que resultarien
Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 4 de 6
n Comunicat de premsa n
de tenir només en compte aquesta demanda interna, incrementant fins al 30% del sòl consolidat en aquest moment.
· Manteniment del caràcter rural dispers: en el cas dels disseminats i de les explotacions agràries allunyades dels nuclis que combinin l’ús productiu i el residencial per als seus treballadors. Aquests nuclis, però, podran acollir oferta de turisme rural o altres usos admesos en sòl no urbanitzable.
Nou sector d’activitat
D’altra banda, el PDU aposta per situar un gran sector d’activitats econòmiques, de més de 300 hectàrees, entre els termes municipals de Vila- sana i Golmés. Aquesta situació permetrà aprofitar la proximitat de la futura estació de Molerussa de l’Eix Transversal Ferroviari, així com els accessos a l’N-II i a la futura Via Orbital.
El fet d’oferir aquesta nova peça de sòl permetrà frenar l’actual proliferació de petits polígons industrials situats al llarg de l’N-II.
Infraestructures de mobilitat
El PDU recull la proposta sobre infraestructures del Pla territorial parcial de Ponent-Terres de Lleida, amb especial èmfasi en les següents actuacions:
· Eix transversal ferroviari, que unirà Lleida i Girona i representa l’oportunitat d’oferir un servei de mercaderies i de passatgers de gran qualitat entre ciutats mitjanes de l’interior de Catalunya i connectar-les amb França i amb la resta d’Europa. D’acord amb els estudis tècnics en curs per definir el traçat precís d’aquest ferrocarril, el Pla recull la darrera alternativa proposada, que, en el cas del Pla d’Urgell, inclou l’estació de Mollerussa-Golmés.
· Via Orbital a l’entorn de la conurbació de Mollerussa, que facilitarà la connexió entre els nuclis que la rodegen.
· Conversió de l’N-II en un passeig urbà als municipis que travessa.
Finalment, el PDU del Pla d’Urgell precisa les variants de Fondarella i Palau d’Anglesola, ja previstes en el Pla territorial parcial.
Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 5 de 6
n Comunicat de premsa n
Més informació sobre l'actualitat del DPTOP a http://blocs.gencat.cat/ptop/
21 d’octubre de 2010
Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 6 de 6