DOCSLIB.ORG

El DPTOP Aprova Inicialment El PDU Del Pla D'urgell

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
El DPTOP Aprova Inicialment El PDU Del Pla D'urgell n Comunicat de premsa n El DPTOP aprova inicialment el PDU del Pla d’Urgell La Comissió d’Urbanisme de Lleida ha aprovat inicialment avui el pla director urbanístic del Pla d’Urgell. Aquest pla concreta amb un major nivell de detall les directrius que emanen de figures de planejament superiors, com és el Pla territorial parcial de Ponent-Terres de Lleida, i permet atendre millor la singularitat del territori que abasta. El projecte de Pla es proposa com a objectius centrals: Ø Delimitar amb major grau de detall els espais oberts, mitjançant el diferents tipus de sòl no urbanitzable. Ø Precisar les estratègies de desenvolupament urbanístic que estableix el Pla territorial de Ponent-Terres de Lleida per a cada assentament del Pla d’Urgell. Ø Potenciar la xarxa de mobilitat de la comarca, amb la creació de la Via Orbital a l’entorn de la conurbació de Mollerussa. Ø Crear un nou sector d’activitat econòmica de més de 300 hectàrees, entre Vila-sana i Golmés, que ajudi a frenar la dispersió de polígons industrials Ø Reconvertir l’antiga N-II en un passeig urbà Ø Recollir el traçat de l’Eix Transversal Ferroviari, amb una estació a Mollerussa-Golmés. Un enfocament de detall El Govern de la Generalitat va aprovar definitivament el Pla territorial de Ponent-Terres de Lleida el juliol de 2007. Aquest Pla conté determinacions territorials, urbanístiques i relacionades amb les infraestructures per a les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell, que conformen la plana més extensa de Catalunya. Aquest àmbit té un enorme potencial, tant per la seva posició en el conjunt de Catalunya com per la predominança aclaparadora de terrenys amb un pendent inferior al 20%, és a dir, inicialment aptes per a l’activitat econòmica i la urbanització. El Pla director, igual que els altres que està impulsant el DPTOP, considera que l’ordenació urbanística té un abast que sobrepassa el de cada nucli i, alhora, que cada municipi forma part d’un sistema plurimunicipal construït en base a les relacions que mantenen els diferents nuclis entre si. Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 1 de 6 n Comunicat de premsa n Per tal de concretar les propostes dels Plans territorials parcials, el DPTOP impulsa la redacció de figures de planejaments que permetin abordar en detall la realitat d’alguns d’aquests sistemes plurimunicipals. En aquesta línia, avui s’ha aprovat inicialment el PDU del Pla d’Urgell. L’àmbit del Pla El nou Pla director abasta 16 nuclis de població del Pla d’Urgell: Barbens, Bellvís, Bell-lloc d’Urgell, Castellnou de Seana, Fondarella, Ivars d’Urgell, Golmés, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d’Anglesola, el Poal, Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig i Vila-sana. Aquests municipis sumen una superfície de 30.239 hectàrees i una població de 35.030 habitants. El nou PDU té la voluntat de potenciar l’accessibilitat i la connexió del Pla d’Urgell amb les comarques veïnes del Segrià, la Noguera, l’Urgell i les Garrigues, tot definint els corredors de mobilitat que permetrien reforçar l’estructura del territori. Així, inclou la nova Via Orbital a l’entorn de Mollerussa i la seva conurbació, la transformació de l’N-II en un passeig urbà i recull el traçat de l’Eix Transversal Ferroviari. Alhora, el PDU aposta per reforçar l’estructura urbana de l’àrea central del Pla d’Urgell i dels nuclis del seu voltant. Per tal d’aconseguir-ho, el PDU segueix l’estructura tradicional dels plans territorials, agrupant les seves consideracions en tres grans apartats: A. Espais oberts B. Sistema d’assentaments urbans C. Infraestructures de mobilitat Espais oberts La protecció dels espais oberts, bé sigui pel seu interès ambiental o bé per la seva contribució a l’equilibri dels nuclis urbans, és un aspecte fonamental per a l’ordenació urbanística de l’àmbit. El PDU recull les categories de protecció establertes pel Pla territorial parcial de Ponent-Terres de Lleida i tots els àmbits inclosos en cadascuna d’elles. Els principals criteris mediambientals són: minimitzar el consum de sòl; delimitar les àrees amb riscos naturals o tecnològics; conservar els hàbitats d’interès; garantir la funcionalitat dels elements connectors, i vincular la planificació dels usos del sòl amb la de la mobilitat. Així, el PDU planteja tres tipus de protecció: · Sòls de protecció especial: comprèn els sòls ja protegits per les normatives sectorials (PEIN i Xarxa Natura 2000), zones d’interès Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 2 de 6 n Comunicat de premsa n geològic, connectors entre espais protegits i hàbits d’interès comunitari. Entre ells es troben els sòls del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’estany d’Ivars d’Urgell i Vila-sana, que s’amplien, zones lacustres i agrícoles d’alt valor. Així, per exemple, s’ha ampliat el sòl de protecció especial a l’entorn del Parc de la Serra i dels Tossals de Margalef, al mateix temps que s’ha delimitat el connector ecològic dels Setzehams. · Sòls de protecció territorial: o Sòl potencialment sotmès a risc natural: zones inundables o Reserva estratègica, bé sigui per a infraestructures o per a equipaments · Sòls de protecció preventiva: es tracta de sòls protegits que no corresponen a cap de les categories anteriors. Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 3 de 6 n Comunicat de premsa n Sistema d’assentaments urbans i noves àrees d’activitat El PDU recull les estratègies de desenvolupament que el Pla territorial parcial assignava a cada nucli i aprofita el seu més gran nivell de detall per a redefinir els límits d’algun sòl urbà (els Arcs de Bellvís, el Poal i Vilanova de Bellpuig) localitzar nou àmbits preferents d’extensió en tants municipis o de compleció de la urbanització, situar àrees residencials estratègiques (Mollerussa), modificar els usos d’algunes petites peces de sòl o condicionar-ne els d’altres. En concret, el Pla assigna les estratègies següents: · Creixement potenciat: el Pla aposta per un important creixement d’aquells municipis que, atès el seu rellevant paper urbà, les excel·lents comunicacions i una reserva de sòl notable, fa que estiguin cridats a contribuir al reequilibri territorial de Catalunya. A partir de la proposta inicial del Pla, el procés de participació ha portat a incrementar el número de municipis als què s’assigna aquesta estratègia, amb la voluntat de construir una xarxa de nuclis prestadors de serveis pròxima al territori més rural. Els municipis que estan cridats a seguir una estratègia de creixement potenciat són Mollerussa i els seus nuclis contigus, com ara Fondarella, Golmés, Miralcamp i el Palau d’Anglesola. · Creixement mitjà: s’assigna aquesta estratègia a nuclis amb una dimensió urbana entre mitjana i mitjana alta, amb un bon grau de connectivitat i disponibilitat de sòl apte per a ésser urbanitzat. Es tracta de Bell-lloc d’Urgell, Linyola i Torregrossa. D’altra banda, el Pla assigna també aquesta possibilitat de creixement als nuclis estructurants que disposen de ferrocarril, amb estació o amb possibilitats de tenir-la, i que, per tant, tenen expectatives de millorar la seva accessibilitat. Es tracta de Castellnou de Seana i Sidamon. El Pla estableix indicativament per a aquests nuclis un creixement de fins al 60% del sòl consolidat en aquest moment. Les noves àrees de sòl urbanitzable hauran de ser proporcionals a les dimensions del nucli urbà. · Creixement moderat: s’assigna als nuclis d’una dimensió mitjana baixa que exerceixen un paper estructurant a la zona i als nuclis rurals d’una certa entitat, que tenen tots ells unes condicions que els permetrien acollir un nombre d’habitatges i de llocs de treballs superiors als que generaria la seva pròpia demanda interna. Exemples d’aquest tipus de nuclis són el Poal i Vila-sana. Els plans d’ordenació urbanística municipal, per tant, preveuran més reserves de sòl per a futurs desenvolupaments que les que resultarien Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 4 de 6 n Comunicat de premsa n de tenir només en compte aquesta demanda interna, incrementant fins al 30% del sòl consolidat en aquest moment. · Manteniment del caràcter rural dispers: en el cas dels disseminats i de les explotacions agràries allunyades dels nuclis que combinin l’ús productiu i el residencial per als seus treballadors. Aquests nuclis, però, podran acollir oferta de turisme rural o altres usos admesos en sòl no urbanitzable. Nou sector d’activitat D’altra banda, el PDU aposta per situar un gran sector d’activitats econòmiques, de més de 300 hectàrees, entre els termes municipals de Vila- sana i Golmés. Aquesta situació permetrà aprofitar la proximitat de la futura estació de Molerussa de l’Eix Transversal Ferroviari, així com els accessos a l’N-II i a la futura Via Orbital. El fet d’oferir aquesta nova peça de sòl permetrà frenar l’actual proliferació de petits polígons industrials situats al llarg de l’N-II. Infraestructures de mobilitat El PDU recull la proposta sobre infraestructures del Pla territorial parcial de Ponent-Terres de Lleida, amb especial èmfasi en les següents actuacions: · Eix transversal ferroviari, que unirà Lleida i Girona i representa l’oportunitat d’oferir un servei de mercaderies i de passatgers de gran qualitat entre ciutats mitjanes de l’interior de Catalunya i connectar-les amb França i amb la resta d’Europa.
Load more

Recommended publications
  • L'expressió Associativa De La Societat Civil De La Comarca Del
    Anuari 10 · 2019 · Pàgines 133-149 L’expressió associativa de la societat civil de la comarca del Pla d’Urgell, de fi nals del segle XIX al segle XXI (primera part) Pere Solà i Gussinyer UAB RESUM: L’article, que es publica en dues tongades, PLANTEJAMENT vol descriure i analitzar en sinopsi l’evolució de les xarxes de sociabilitat organitzada a la comarca del Pla Quan, en el decurs de la meva investigació sobre d’Urgell des d’entrat el segle XIX fi ns a l’actualitat. l’educació obrera i racionalista, als ja llunyans anys Les fonts administratives, periodístiques o literàries setanta del segle passat, em vaig trobar una figura informen d’entitats locals, que han existit, s’han cabdal del moviment obrer català en el seu vessant proposat d’existir o existeixen. No cal dir que la seva cultural i també militant social de la segona, tercera enumeració és també una invitació als estudiosos per i quarta dècada del segle XX, ni més ni menys que tal que facin recerca monogràfi ca sobre aquests grups el ciutadà nascut a Mollerussa Josep Torres Tribó,1 organitzats. En aquest aspecte, el cas de l’Amistat, de poc em podia pensar que les meves preocupacions Mollerussa, és paradigmàtic d’una entitat que “és més de recerca em durien justament al Pla d’Urgell, que un club”. aquest territori de 305 km2 ubicat a una extensa plana de la Depressió Central Catalana amb 37.044 PARAULES CLAU: Sociabilitat organitzada, habitants el 2009. associacionisme, esbarjo, entitats culturals, economia social. Pla d’Urgell. Catalunya El seu cap comarcal, Mollerussa, és la seu administrativa del canal d’Urgell, inaugurat el ABSTRACT: The present paper, to be published two 1852: “La carretera de Barcelona a Lleida, que batch, intends a synoptic description and analysis of the coincideix amb l’antic camí medieval, travessa la organized sociability nets’ evolution since the XIX Century comarca i és l’eix principal de les comunicacions”2.
    [Show full text]
  • Els Plets De Les Baronies De Bellpuig 1 Linyola (1731-1840)
    ELS PLETS DE LES BARONIES DE BELLPUIG 1 LINYOLA (1731-1840) 129 Per Esteve Mestre i Roige 9 I - INTRODUCCIO l'Arxiu Historic Comarcal de Cervera, en la seva secci6 comarcal i en l'apartat de Bellpuig, Atrobem una relaci6 de plets que es plantejaren a les Baronies de Bellpuig i vila de Linyola ı entre el bar6 i els seus pobles. D'aquests plets cal remarcar diverses coses: 1.- EIs plets, majoritariament, foren iniciats pel bar6, en negar-se els pobles a complir les seves obligacions -pagaments de delmes, quisties, censos, etc ... -; els plets es resolgueren en ge­ neral a favor del bar6. 2.- Despres de les lleis de Mendizabal de 1836 i 1837, el bar6 continua pledejant amb els seus pobles, amb la intenci6 de tornar a cobrar els delmes. 3.- Tots els plets foren iniciats pel procurador del bar6, que era Ramon Maria de Jover, de Tarrega, i part dels plets es portaren davant l'Alcaldia Major de Tarrega. Quant ala historia d'aquests pobles de la Plana d'Urgell durant aquesta epoca, tingueren grans dificultats degut a la postguerra, a les grans sequeres que va patir l'UrgelP i als canvis politics que va viure el p~is (epoca liberal de 1821-1823, decada ignominiosa de 1823-1833, gue­ rra carlina de 1833-40 i, enmig, les lleis de Mendizabal de 1836-7). Tots aquests canvis~s veuran reflectits en els plets. II - ELS PLETS En un 1libre de comptes de la baronia de Bellpuig3 trobem, en el foli 47, la Relacion gene­ ral 0 noticia de tos pteitos y expedientes litigosos que activa 0 pasivamente se han seguido por parte de Su Exca.
    [Show full text]
  • Las Nuevas Primas Obligan a Devolver Dinero a 2 Plantas De Purín Y
    24fd939a9ce98eb92d0df24af399ce0a16484 SEGRE 12 Martes, 27 de noviembre de 2018 Campaña navideña en La Seu con Obras de urgencia en 4 caminos COMARCAS 56 actividades a partir del sábado de Fraga para facilitar la siembra www.segre.com/comarques p.16 p.17 MEDIO AMBIENTE DEYECCIONES GANADERAS Las nuevas primas obligan a devolver dinero a 2 plantas de purín y el resto sigue en el aire El Estado fija una nueva retribución que no excluye a ninguna de las cuatro de Lleida, pero su cuantía es inferior || Sus propietarios evalúan cuánto deberán retornar y si es viable reabrir las clausuradas R. R. R. RAMÍREZ ❘ LLEIDA ❘ Las nuevas primas a las Piden cambios en plantas de secado de purines el futuro decreto han entrado en vigor este mes, más de dos años después de las de fertilización primeras sentencias que obligan al Estado a revertir el tijereta- n El Consell de Treball, zo que las cerró en 2014. Este Econòmic i Social de Ca- nuevo marco de retribuciones se talunya emitió ayer su dic- aplicará a plantas de Lleida que tamen sobre el proyecto hasta ahora habían quedado ex- del futuro decreto de fer- cluídas, pero su cuantía es me- tilización que prepara la nor y la reducción será retroac- Generalitat para regular tiva. Esto supone que las plantas la gestión de purines. El ya abiertas de VAG, en Juneda; ente consultivo recomien- y Audax Green, en Miralcamp, da cambios que van desde deberán devolver parte de las permitir ampliar balsas de ayudas que han recibido desde almacenamiento hasta ex- que volvieron a funcionar.
    [Show full text]
  • Ley 5/1988, De 28 De Marzo, De Creación De Las Comarcas Del Pla De L'estany, El Pla D'urgell Y La Alta Ribagorça
    LEGISLACIÓN CONSOLIDADA Ley 5/1988, de 28 de marzo, de creación de las comarcas del Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell y la Alta Ribagorça. Comunidad Autónoma de Cataluña «DOGC» núm. 992, de 16 de mayo de 1988 «BOE» núm. 135, de 6 de junio de 1988 Referencia: BOE-A-1988-13636 ÍNDICE Preámbulo................................................................ 2 Artículos................................................................. 2 Artículo único........................................................... 2 Disposiciones adicionales...................................................... 2 Disposición adicional...................................................... 2 Disposiciones transitorias...................................................... 2 Disposición transitoria..................................................... 2 Disposiciones finales......................................................... 3 Disposición final primera.................................................... 3 Disposición final segunda................................................... 3 Disposición final tercera.................................................... 3 Página 1 BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO LEGISLACIÓN CONSOLIDADA TEXTO CONSOLIDADO Última modificación: sin modificaciones Sea notorio a todos los ciudadanos que el Parlamento de Cataluña ha aprobado y yo, en nombre del Rey y de acuerdo con lo que se establece en el artículo 33.2 del Estatuto de Autonomía, promulgo la siguiente LEY DE CREACIÓN DE LAS COMARCAS DEL PLA DE L’ESTANY, EL PLA D’URGELL Y LA ALTA RIBAGORÇA
    [Show full text]
  • Acta De La Sessió Ordinària Del Ple L'ajuntament De
    ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE L’AJUNTAMENT DE FONDARELLA DE DATA 12 DE MARÇ DE 2019 Data: 12 de març de 2019 Hora d’inici: 21:40 hores Hora finalització: 22:00 hores Lloc: Sala de plens ASSISTENTS: Alcalde: Sr. Joan Reñe i Huguet. Regidors: Enric Torra Miro Raquel Castro Rodríguez Xavier Acosta Garcia Jordi Mir Braqué Jaume Serra Verges Mercè Ribes Garcia Secretària: Sra. Núria Pérez Simó ORDRE DEL DIA 1. Lectura i aprovació, si escau, de les actes de les sessions anteriors. 2. Donar compte de resolucions de l’alcaldia adoptats entre l’anterior sessió ordinària i la present. 3. Aprovació, si s’escau, del projecte d’establiment del servei de centre de serveis així com del seu reglament i, aprovació del plec tècnic que ha de regir el procediment d’adjudicació. 4. Adhesió al manifest sol·licitat per l’empresa ACUDAM, per evitar la desparació d’aquests centres. 5. Aprovar la permuta de béns entre l’ajuntament de Fondarella i el sr. Robert Simo Cortiella. 6. Sol·licitud ampliació de dies de prestació de servei al conveni de col·laboració interadministrativa entre el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i l’Ajuntament de Fondarella per a la prestació del servei de centre de dia per a gent gran dependent “Centre de dia de l’Ajuntament de Fondarella”. 7. Sol·licitud de pròrroga del conveni de col·laboració interadministrativa entre el Departament de Treball, Afers Socials i Families i l’Ajuntament de Fondarella per a la prestació del servei de centre de dia per a gent gran dependent “Centre de dia de l’Ajuntament de Fondarella”.
    [Show full text]
  • Federacio Catalana De Bitlles I Bowling Delegació Territorial Lleida
    FEDERACIO CATALANA DE BITLLES I BOWLING DELEGACIÓ TERRITORIAL LLEIDA CAMPIONAT DE LLIGA 2008-2009 BITLLES CATALANES PRIMERA DIVISIÓ A CLASSIFICACIÓ JORNADA 22 FINAL EQUIPS JUGATS GUANYA EMPAT PERDUT PJ BITLLES PUNTS GOLMÉS 22 15 0 7 12328 925 30 MIRALCAMP 22 15 0 7 12502 937 30 CASTELLNOU A 22 14 0 8 12271 908 28 VALLVERD A 22 13 0 9 12248 903 26 ALBESA 22 13 0 9 12642 959 26 BENAVENT 22 13 0 9 12489 937 26 EL SOLERÀS 22 11 0 11 11998 879 22 IVARS B 22 10 0 12 11942 870 20 VILANOVA BELLPUIG 22 9 0 13 11847 852 18 L'ALBAGÉS 22 8 1 13 11820 867 17 BELLVÍS 22 6 0 16 11493 827 12 SERÒS 22 4 1 17 11725 847 9 PRIMERA DIVISIÓ B CLASSIFICACIÓ JORNADA 22 FINAL EQUIPS JUGATS GUANYA EMPAT PERDUT PJ BITLLES PUNTS IVARS A 22 17 0 5 12570 945 34 BELLAVISTA 22 16 0 6 12518 963 32 VERGÓS A 22 15 0 7 12427 926 30 TORÀ 22 15 0 7 12411 916 30 LOS DEL HUERTO 22 14 1 7 12423 924 29 PALOU 22 12 1 9 12000 882 25 CERVERA 22 9 0 13 11942 858 18 GÀRZOLA 22 9 0 13 11612 816 18 ANGLESOLA 22 8 0 14 11616 838 16 CASTELLSERÀ A 22 6 0 16 11867 845 12 PENELLES 22 6 0 16 11572 851 12 CEPS BITLLES 22 4 0 18 11378 786 8 PLAY-OF PEL TÍTOL En negreta l'equip guanyador MIRALCAMP 603 IVARS A 579 IVARS A 582 MIRALCAMP 575 BELLAVISTA 544 GOLMÉS 534 GOLMÉS 583 BELLAVISTA 570 FINAL GOLMÉS 532 MIRALCAMP 578 SEGONA DIVISIÓ A CLASSIFICACIÓ JORNADA 22 FINAL (PROVISIONAL) EQUIPS JUGATS GUANYA EMPAT PERDUT PJ BITLLES PUNTS AMETLLERS 22 15 0 7 12017 879 30 ELS ALAMÚS 22 14 1 7 12135 911 29 TERMENS 22 13 0 9 11476 825 26 D'ARBECA S.
    [Show full text]
  • Editorial I Índex
    · 1 · · 2 · EDITORIAL I ÍNDEX EDITORIAL I ÍNDEX ........................................................................................................................................................................ 3 Arriba la primavera i sembla que tot és possible, tot reneix i l’energia de la natura i de les persones es renova, estem més FESTES I TRADICIONS ..................................................................................................................................................... 4-9 positius. Enmig d’aquest esclat de vida i color, de fruiters fl orits i CONEIXEMENT POPULAR..................................................................................................................................... 10-15 camps verds, surt al carrer un nou número de la revista Del Poble, després d’un petit parèntesi hivernal causat per les reestructuracions econòmiques que afecten a molts àmbits, tant DES DE LES ASSOCIACIONS............................................................................................................................ 16-22 públics com privats. Tot i així, amb il·lusions renovades i amb ganes de continuar ESPORT .............................................................................................................................................................................................. 23-27 oferint aquest servei al municipi, us presentem una nova edició de la revista on hi trobareu la gran majoria de festes, celebracions, actes, xerrades, aplecs i trobades que s’han realitzat
    [Show full text]
  • El Naixement De La Comarca Del Pla D'urgell
    Anuari 2 · 2011 · Pàgines 9-27 El naixement de la comarca del Pla d’Urgell Francesc Foguet i Boreu Universitat Autònoma de Barcelona Al meu pare, in memoriam Un dels llocs comuns dels qui tenien suspicàcies envers la creació del Pla d’Urgell era la idea que es tractava d’una comarca “inventada”. Certament, la seva reivindicació té punts de contacte amb la “tradició inventada” descrita per Eric Hobsbawm (2002: 7), en virtut de la qual les tradicions que semblen o recla- men patents d’antiguitat són –sovint– bastant recents en l’origen i, de vegades, inventades. Legitimada en el passat històric i en la voluntat popular, la nova comarca establiria –i simbolitzaria– la cohesió social i la pertinença a un grup que compartia un espai geogràfic –la plana– i una singularitat sociològica –derivada de l’impacte econòmic del canal d’Urgell– ben delimitats. Malgrat això, el fet que la comarca passés de ser reclamada activament a partir de les acaballes dels anys setanta a aconseguir l’aprovació del Parlament de Catalunya el 1988 fou el resultat d’un procés complex que –com veurem en aquest paper– no admet simplificacions, perquè són moltes les variables que cal ponderar. El Pla d’Urgell no va ser, en tot cas, una comarca nascuda ex novo. De la condició d’“imaginada” pels escriptors al reconeixement jurídic pels par- lamentaris, tot passant per la vindicació, el debat i l’acció política, s’escolen gairebé dues dècades decisives per a la història democràtica del país i, més concretament, de l’antiga terra del Mascançà. UNA COMARCA IMAGINADA En les seves Proses de Ponent, l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú (1970: 31-46) advertia de les dues possibilitats que hi havia a l’hora d’escriure sobre el “galimaties” de l’Urgell: o fiar-se dels límits que les divi- sions comarcals havien establert, o escoltar-se la gent del país.
    [Show full text]
  • Horario Y Mapa De La Ruta 111 De Autobús
    Horario y mapa de la línea 111 de autobús 111 Lleida - Barbens Ver En Modo Sitio Web La línea 111 de autobús (Lleida - Barbens) tiene 3 rutas. Sus horas de operación los días laborables regulares son: (1) a Barbens: 13:15 - 19:10 (2) a Lleida: 7:10 - 15:05 (3) a Mollerussa: 9:00 Usa la aplicación Moovit para encontrar la parada de la línea 111 de autobús más cercana y descubre cuándo llega la próxima línea 111 de autobús Sentido: Barbens Horario de la línea 111 de autobús 11 paradas Barbens Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes 13:15 - 19:10 martes 13:15 - 19:10 Estació D'Autobusos De Lleida 3 Cl Saracibar, Lérida miércoles 12:00 - 19:10 Bell-Lloc D’Urgell (Ctra. Niia, Pk 475,8) (A) jueves 13:15 - 19:10 1 Cl Costereta, Bell-lloc d'Urgell viernes 13:15 - 19:10 Sidamon (Ctra. Niia, Pk 480,2) (A) sábado 13:15 - 19:10 6 Av Carretera, Sidamon domingo Sin servicio Fondarella (Ctra. N-Iia, Pk 483,9) (A) 14 Cr Nacional Ii, Mollerussa Estació D’Autobusos De Mollerussa Información de la línea 111 de autobús Golmés Dirección: Barbens 1 Cl Major, Golmés Paradas: 11 Duración del viaje: 55 min Vilanova De Bellpuig Resumen de la línea: Estació D'Autobusos De Lleida, 2 Cl Major, Vilanova de Bellpuig Bell-Lloc D’Urgell (Ctra. Niia, Pk 475,8) (A), Sidamon (Ctra. Niia, Pk 480,2) (A), Fondarella (Ctra. N-Iia, Pk Avinguda De Les Garrigues (Bellpuig) 483,9) (A), Estació D’Autobusos De Mollerussa, 8 Av Garrigues, Bellpuig Golmés, Vilanova De Bellpuig, Avinguda De Les Garrigues (Bellpuig), Castellnou De Seana, Ivars Castellnou De Seana D'Urgell, Barbens
    [Show full text]
  • Ii. Memòria De La Informació I Diagnosi Territorial 1
    ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D‟URGELL II. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ I DIAGNOSI TERRITORIAL 1. ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D’URGELL 1.1. ÀMBIT DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC L‟àmbit del Pla comprèn la totalitat de la comarca del Pla d‟Urgell i, per tant, els municipis de Barbens, Bell-lloc d‟Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, Golmés,Ivars d‟Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d‟Anglesola, El Poal, Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig i Vila-sana. La creació de la comarca és recent1 i presenta una superfície de 305,1 km2 que pertany a l‟àmbit territorial de les Terres de Lleida. Es troba situada a la plana d‟Urgell i delimitada per l‟àrea regada pel Canal d‟Urgell. Al nord limita amb la Noguera, a l‟est amb l‟Urgell, al sud amb les Garrigues i a l‟oest amb el Segrià. El Pla d‟Urgell es troba format per setze municipis i la seva capital és Mollerussa, centre geogràfic i econòmic comarcal. A nivell administratiu, cal destacar que el municipi de Barbens té un enclavament a la comarca veïna de l‟Urgell (Aguilella), i que al Pla d‟Urgell hi ha un enclavament que pertany al municipi dels Alamús, de la comarca del Segrià (Vensilló). Dades bàsiques de superfície, població i densitat per municipis del Pla d’Urgell % població Superfície Població Densitat Entitats singulars població Municipi respecte el 2 2 (nombre) (km ) (hab. 2008) (hab./km ) total Barbens 7,56 890 117,72 2,5% 3 Bell-lloc d'Urgell 34,92 2.413 69,1 6,7% 1 Bellvís 46,7 2.468 52,85 6,8% 2 Castellnou de 16,11 731 45,38 2,0% 1 Seana Fondarella 5,43 811 149,36 2,2% 1 Golmés 16,62 1.661 99,94 4,6% 1 Ivars d'Urgell 24,32 1.747 71,83 4,8% 4 Linyola 28,66 2.781 97,03 7,7% 1 Miralcamp 14,87 1.405 94,49 3,9% 1 1 Llei 5/1988, de 28 de març, de creació de les comarques del Pla de l'Estany, del Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Appendix 1: Supplemental Material for the Paper "Diet Composition of A
    Appendix 1: Supplemental material for the paper "Diet composition of a declining steppe bird, the Little bustard (Tetrax tetrax), in relation to farming practices" by Carolina Bravo, Francesc Cuscó, Manuel B. Morales and Santi Mañosa Table A1. 1. Diet diversity (H') and green plant families identified in Little Bustard diet sorted by irrigated and dry farmland area. Diet composition is shown as the average (±SD) percentage of microscope fields with presence of each family per dropping. Infrequent families (Caryophyllaceae, Boraginaceae, Dipsacaceae, Euphorbiaceae, Malvaceae, Plantaginaceae, Primulaceae, Resedaceae, Rubiaceae, Scrophulariaceae) are grouped in "other" category. N represents the total number of collected droppings and Date represents date of collection. Cultivated Weedy Cultivated Weedy Papave- Convolvu- Diversity Compositae Cruciferae Labiatae Other Date N legumi- legumi- gramineae gramineae raceae laceae (H') (%) (%) (%) (%) nosae (%) nosae (%) (%) (%) (%) (%) Irrigated area 138 0.6 ± 0.2 67.0 ± 28.4 0.1 ± 0.1 0.7 ± 1.7 0.9 ± 1.1 1.2 ± 1.6 2.0 ± 2.4 25.2 ± 25.5 0.1 ± 0.5 1.4 ± 3.4 1.5 ± 2.1 1. Anglesola Jan. 2013 20 0.4 ± 0.3 86.7 ± 11.5 0.5 ± 2.1 0.1 ± 0.3 9.3 ± 8.3 2.4 ± 3.8 1.1 ± 2.3 2. Arbeca Nov/Dec. 2011/12 20 0.8 ± 0.2 60.6 ± 14.2 0.2 ± 0.6 0.1 ± 0.3 0.4 ± 0.9 3.9 ± 3.9 31.8 ± 14.8 0.4 ± 1.1 0.7 ± 2.9 2.1 ± 4.1 3. Castellnou S. Jan.
    [Show full text]