495333 Amgi2audgivmahwxu
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Els Plets De Les Baronies De Bellpuig 1 Linyola (1731-1840)
ELS PLETS DE LES BARONIES DE BELLPUIG 1 LINYOLA (1731-1840) 129 Per Esteve Mestre i Roige 9 I - INTRODUCCIO l'Arxiu Historic Comarcal de Cervera, en la seva secci6 comarcal i en l'apartat de Bellpuig, Atrobem una relaci6 de plets que es plantejaren a les Baronies de Bellpuig i vila de Linyola ı entre el bar6 i els seus pobles. D'aquests plets cal remarcar diverses coses: 1.- EIs plets, majoritariament, foren iniciats pel bar6, en negar-se els pobles a complir les seves obligacions -pagaments de delmes, quisties, censos, etc ... -; els plets es resolgueren en ge neral a favor del bar6. 2.- Despres de les lleis de Mendizabal de 1836 i 1837, el bar6 continua pledejant amb els seus pobles, amb la intenci6 de tornar a cobrar els delmes. 3.- Tots els plets foren iniciats pel procurador del bar6, que era Ramon Maria de Jover, de Tarrega, i part dels plets es portaren davant l'Alcaldia Major de Tarrega. Quant ala historia d'aquests pobles de la Plana d'Urgell durant aquesta epoca, tingueren grans dificultats degut a la postguerra, a les grans sequeres que va patir l'UrgelP i als canvis politics que va viure el p~is (epoca liberal de 1821-1823, decada ignominiosa de 1823-1833, gue rra carlina de 1833-40 i, enmig, les lleis de Mendizabal de 1836-7). Tots aquests canvis~s veuran reflectits en els plets. II - ELS PLETS En un 1libre de comptes de la baronia de Bellpuig3 trobem, en el foli 47, la Relacion gene ral 0 noticia de tos pteitos y expedientes litigosos que activa 0 pasivamente se han seguido por parte de Su Exca. -
Ley 5/1988, De 28 De Marzo, De Creación De Las Comarcas Del Pla De L'estany, El Pla D'urgell Y La Alta Ribagorça
LEGISLACIÓN CONSOLIDADA Ley 5/1988, de 28 de marzo, de creación de las comarcas del Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell y la Alta Ribagorça. Comunidad Autónoma de Cataluña «DOGC» núm. 992, de 16 de mayo de 1988 «BOE» núm. 135, de 6 de junio de 1988 Referencia: BOE-A-1988-13636 ÍNDICE Preámbulo................................................................ 2 Artículos................................................................. 2 Artículo único........................................................... 2 Disposiciones adicionales...................................................... 2 Disposición adicional...................................................... 2 Disposiciones transitorias...................................................... 2 Disposición transitoria..................................................... 2 Disposiciones finales......................................................... 3 Disposición final primera.................................................... 3 Disposición final segunda................................................... 3 Disposición final tercera.................................................... 3 Página 1 BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO LEGISLACIÓN CONSOLIDADA TEXTO CONSOLIDADO Última modificación: sin modificaciones Sea notorio a todos los ciudadanos que el Parlamento de Cataluña ha aprobado y yo, en nombre del Rey y de acuerdo con lo que se establece en el artículo 33.2 del Estatuto de Autonomía, promulgo la siguiente LEY DE CREACIÓN DE LAS COMARCAS DEL PLA DE L’ESTANY, EL PLA D’URGELL Y LA ALTA RIBAGORÇA -
Acta De La Sessió Ordinària Del Ple L'ajuntament De
ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE L’AJUNTAMENT DE FONDARELLA DE DATA 12 DE MARÇ DE 2019 Data: 12 de març de 2019 Hora d’inici: 21:40 hores Hora finalització: 22:00 hores Lloc: Sala de plens ASSISTENTS: Alcalde: Sr. Joan Reñe i Huguet. Regidors: Enric Torra Miro Raquel Castro Rodríguez Xavier Acosta Garcia Jordi Mir Braqué Jaume Serra Verges Mercè Ribes Garcia Secretària: Sra. Núria Pérez Simó ORDRE DEL DIA 1. Lectura i aprovació, si escau, de les actes de les sessions anteriors. 2. Donar compte de resolucions de l’alcaldia adoptats entre l’anterior sessió ordinària i la present. 3. Aprovació, si s’escau, del projecte d’establiment del servei de centre de serveis així com del seu reglament i, aprovació del plec tècnic que ha de regir el procediment d’adjudicació. 4. Adhesió al manifest sol·licitat per l’empresa ACUDAM, per evitar la desparació d’aquests centres. 5. Aprovar la permuta de béns entre l’ajuntament de Fondarella i el sr. Robert Simo Cortiella. 6. Sol·licitud ampliació de dies de prestació de servei al conveni de col·laboració interadministrativa entre el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i l’Ajuntament de Fondarella per a la prestació del servei de centre de dia per a gent gran dependent “Centre de dia de l’Ajuntament de Fondarella”. 7. Sol·licitud de pròrroga del conveni de col·laboració interadministrativa entre el Departament de Treball, Afers Socials i Families i l’Ajuntament de Fondarella per a la prestació del servei de centre de dia per a gent gran dependent “Centre de dia de l’Ajuntament de Fondarella”. -
Editorial I Índex
· 1 · · 2 · EDITORIAL I ÍNDEX EDITORIAL I ÍNDEX ........................................................................................................................................................................ 3 Arriba la primavera i sembla que tot és possible, tot reneix i l’energia de la natura i de les persones es renova, estem més FESTES I TRADICIONS ..................................................................................................................................................... 4-9 positius. Enmig d’aquest esclat de vida i color, de fruiters fl orits i CONEIXEMENT POPULAR..................................................................................................................................... 10-15 camps verds, surt al carrer un nou número de la revista Del Poble, després d’un petit parèntesi hivernal causat per les reestructuracions econòmiques que afecten a molts àmbits, tant DES DE LES ASSOCIACIONS............................................................................................................................ 16-22 públics com privats. Tot i així, amb il·lusions renovades i amb ganes de continuar ESPORT .............................................................................................................................................................................................. 23-27 oferint aquest servei al municipi, us presentem una nova edició de la revista on hi trobareu la gran majoria de festes, celebracions, actes, xerrades, aplecs i trobades que s’han realitzat -
El Naixement De La Comarca Del Pla D'urgell
Anuari 2 · 2011 · Pàgines 9-27 El naixement de la comarca del Pla d’Urgell Francesc Foguet i Boreu Universitat Autònoma de Barcelona Al meu pare, in memoriam Un dels llocs comuns dels qui tenien suspicàcies envers la creació del Pla d’Urgell era la idea que es tractava d’una comarca “inventada”. Certament, la seva reivindicació té punts de contacte amb la “tradició inventada” descrita per Eric Hobsbawm (2002: 7), en virtut de la qual les tradicions que semblen o recla- men patents d’antiguitat són –sovint– bastant recents en l’origen i, de vegades, inventades. Legitimada en el passat històric i en la voluntat popular, la nova comarca establiria –i simbolitzaria– la cohesió social i la pertinença a un grup que compartia un espai geogràfic –la plana– i una singularitat sociològica –derivada de l’impacte econòmic del canal d’Urgell– ben delimitats. Malgrat això, el fet que la comarca passés de ser reclamada activament a partir de les acaballes dels anys setanta a aconseguir l’aprovació del Parlament de Catalunya el 1988 fou el resultat d’un procés complex que –com veurem en aquest paper– no admet simplificacions, perquè són moltes les variables que cal ponderar. El Pla d’Urgell no va ser, en tot cas, una comarca nascuda ex novo. De la condició d’“imaginada” pels escriptors al reconeixement jurídic pels par- lamentaris, tot passant per la vindicació, el debat i l’acció política, s’escolen gairebé dues dècades decisives per a la història democràtica del país i, més concretament, de l’antiga terra del Mascançà. UNA COMARCA IMAGINADA En les seves Proses de Ponent, l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú (1970: 31-46) advertia de les dues possibilitats que hi havia a l’hora d’escriure sobre el “galimaties” de l’Urgell: o fiar-se dels límits que les divi- sions comarcals havien establert, o escoltar-se la gent del país. -
Ii. Memòria De La Informació I Diagnosi Territorial 1
ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D‟URGELL II. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ I DIAGNOSI TERRITORIAL 1. ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D’URGELL 1.1. ÀMBIT DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC L‟àmbit del Pla comprèn la totalitat de la comarca del Pla d‟Urgell i, per tant, els municipis de Barbens, Bell-lloc d‟Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, Golmés,Ivars d‟Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d‟Anglesola, El Poal, Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig i Vila-sana. La creació de la comarca és recent1 i presenta una superfície de 305,1 km2 que pertany a l‟àmbit territorial de les Terres de Lleida. Es troba situada a la plana d‟Urgell i delimitada per l‟àrea regada pel Canal d‟Urgell. Al nord limita amb la Noguera, a l‟est amb l‟Urgell, al sud amb les Garrigues i a l‟oest amb el Segrià. El Pla d‟Urgell es troba format per setze municipis i la seva capital és Mollerussa, centre geogràfic i econòmic comarcal. A nivell administratiu, cal destacar que el municipi de Barbens té un enclavament a la comarca veïna de l‟Urgell (Aguilella), i que al Pla d‟Urgell hi ha un enclavament que pertany al municipi dels Alamús, de la comarca del Segrià (Vensilló). Dades bàsiques de superfície, població i densitat per municipis del Pla d’Urgell % població Superfície Població Densitat Entitats singulars població Municipi respecte el 2 2 (nombre) (km ) (hab. 2008) (hab./km ) total Barbens 7,56 890 117,72 2,5% 3 Bell-lloc d'Urgell 34,92 2.413 69,1 6,7% 1 Bellvís 46,7 2.468 52,85 6,8% 2 Castellnou de 16,11 731 45,38 2,0% 1 Seana Fondarella 5,43 811 149,36 2,2% 1 Golmés 16,62 1.661 99,94 4,6% 1 Ivars d'Urgell 24,32 1.747 71,83 4,8% 4 Linyola 28,66 2.781 97,03 7,7% 1 Miralcamp 14,87 1.405 94,49 3,9% 1 1 Llei 5/1988, de 28 de març, de creació de les comarques del Pla de l'Estany, del Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça. -
Regional Aid Map 2007-2013 EN
EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory. -
Rònica De Linyola. Esdeveniments Més Importants Del Segle Xx
URTX C RÒNICA DE LINYOLA. ESDEVENIMENTS MÉS IMPORTANTS DEL SEGLE XX Joan Civit Esmatges 263 CRÒNICA DE LINYOLA. ESDEVENIMENTS MÉS IMPORTANTS DEL SEGLE XX Joan Presentació Les partides vers llevant són: Salat, Sendrue- Civit Esmatges lles, la Costera; vers migdia: Pou d’Ansavall, la Cronista de Linyola L’autor d’aquest treball creu oportú presentar Coma, Vinyar, Sarcènit. A ponent: el Prat, Camí als amables lectors d’aquesta revista cultural dels Arcs, de Lleida, de les Sogues, el Barranc, URTX, els esdeveniments més importants ocor- el Tossal de Sant Pere, la Font, Gaberneda i reguts al nostre poble de Linyola en el trans- Acampador. Al nord: Canalada, Camí de Bala- curs del passat segle XX, però abans volem guer i Golifàs. oferir una simple visió geogràfica i històrica sobre la nostra localitat. La població de Linyola ocupa 42 hectàrees de perímetre urbà i el 1982 foren aprovades les Linyola és situat damunt d’un petit tossal a 241 Normes Subsidiàries que preveuen un creixe- metres a sobre el nivell del mar. Actualment, ment de 97 ha. any 2002, amb 2445 habitants; partit judicial Fotografia realitzada de Balaguer, bisbat d’Urgell, província de Llei- El terme municipal té una extenció de terra de a primers del passat da, comarca del Pla d’Urgell. Comunica amb 2.672 ha, equivalents a 6.662 jornals del país, i segle XX, la qual la carretera de Mollerussa a Bellcaire d’Urgell, tots regats pel Canal Principal i el Canal Auxili- ens mostra el lloc on enllaça amb la de Tàrrega a Balaguer, co- ar d’Urgell. -
Linyola, Minut a Minut. Un Dia Qualsevol, Laboral I Horari De Tardor
LINYOLA, MINUT A MINUT. UN DIA QUALSEVOL, LABORAL I HORARI DE TARDOR. ANY 1980 Abstract Estas notas pretenden reflejar una crónica cotidiana del pueblo de Linyola, en la comarca del Pla d'Urgell, un día cual- quiera del año 1980. El trabajo anónimo de los agricultores, de los panaderos, del pequeño comerciante, de las amas de casa, de los talleres. También se citan algunos acontecimientos festivos o noticiables que ocurrieron ese año. These notes are aimed at reflecting an everyday chronicle of the town of Linyola, in the Pla d'Urgell district, on a normal day in 1980. The anonymous work of the farmers, bakers, shopkeepers, and housewives or in the workshops. Some of the notable and festive events of that year are also mentioned. Paraules clau Linyola, vida quotidiana, etnografia, crònica, 1980. 536 URTX En Joan Civit és un home polifacètic en però la nostra intenció és aliena, per supo- qualsevol àmbit referent a la cultura del sat, d’aquesta circumstància. seu poble de Linyola. En aquest cas ens presenta un interessant document , crec A les 2 hores de la matinada: Els primers en que d’important valor etnogràfic, sobre la iniciar la jornada de treball són els pastis- vida laboral quotidiana del poble, en forma sers, Manel Castellà (Cal Gana) i Manel de dietari d’un dia qualsevol de tardor de Coca (Cal Coca). l’any 1980. 4 hores: A aquests segueixen els munyidors Dic que el document és interessant , des del de vaques. Després totes aquelles persones punt de vista etnogràfic, puix que no es que es desplacen a poblacions veïnes, on descriuen fets extraordinaris o singulars, realitzen jornada intensiva de treball. -
Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc de l'annexe II . -
L'apunt Esquerra: Una Aposta Pels Serveis De Proximitat I De Qualitat
El Pla d'Urgell Esquerra: Una aposta pels serveis de proximitat i de qualitat envers la els pobles i la ciutadania Amb Esquerra al capdavant del Govern s'han realitzat, per exemple, obres d'ampliació a la residència ‘Llar Terres de Ponent' de Mollerussa, amb una inversió de gairebé 1 milió d'euros. S'ha construït una nova residència per a la gent gran a Vilanova de Bellpuig que suposarà aviat la creació de 53 places de residència i 14 de centre de dia. I, s'han construït pisos tutelats de l'Associació ACUDAM a Mollerussa amb una inversió de 130.000 euros. Una de les accions priorit àries del Govern de la Generalitat ha estat l'impuls de les polítiques en favor de les dones, introduint la perspectiva de gènere en totes les polítiques socials. Així, s'ha creat un Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) a la comarca del Pla d'Urgell. La cosntrucció de l'Arxiu Comarcal ha estat possible gràcies a que ERC forma part del Govern Hem treballat per fer possible una educació universal i de qualitat pel nostre país. Per ESQUERRA, AL TEU COSTAT això gràcies a una Esquerra forta, hem creat Esquerra al Govern de la Generalitat aposta Amb una Esquerra forta al 369 noves places de Llar d'Infants a la pels serveis de proximitat i de qualitat envers Govern de la Generalitat comarca (entre els municipis de Palau els municipis i la seva ciutadania, i sobretot, d'Anglesola, Ivars d'Urgell, Linyola, Bellvís, per enfortir l'Estat del Benestar, per això s'ha s'han construït 369 noves Sidamon, Barbens i Mollerussa), amb una donat ple suport a la creació i al places de Llar d'Infants a inversió de gairebé 2 milions d'euros. -
El DPTOP Aprova Inicialment El PDU Del Pla D'urgell
n Comunicat de premsa n El DPTOP aprova inicialment el PDU del Pla d’Urgell La Comissió d’Urbanisme de Lleida ha aprovat inicialment avui el pla director urbanístic del Pla d’Urgell. Aquest pla concreta amb un major nivell de detall les directrius que emanen de figures de planejament superiors, com és el Pla territorial parcial de Ponent-Terres de Lleida, i permet atendre millor la singularitat del territori que abasta. El projecte de Pla es proposa com a objectius centrals: Ø Delimitar amb major grau de detall els espais oberts, mitjançant el diferents tipus de sòl no urbanitzable. Ø Precisar les estratègies de desenvolupament urbanístic que estableix el Pla territorial de Ponent-Terres de Lleida per a cada assentament del Pla d’Urgell. Ø Potenciar la xarxa de mobilitat de la comarca, amb la creació de la Via Orbital a l’entorn de la conurbació de Mollerussa. Ø Crear un nou sector d’activitat econòmica de més de 300 hectàrees, entre Vila-sana i Golmés, que ajudi a frenar la dispersió de polígons industrials Ø Reconvertir l’antiga N-II en un passeig urbà Ø Recollir el traçat de l’Eix Transversal Ferroviari, amb una estació a Mollerussa-Golmés. Un enfocament de detall El Govern de la Generalitat va aprovar definitivament el Pla territorial de Ponent-Terres de Lleida el juliol de 2007. Aquest Pla conté determinacions territorials, urbanístiques i relacionades amb les infraestructures per a les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell, que conformen la plana més extensa de Catalunya.