DOCSLIB.ORG

Informe Anual Sobre La Recollida De Residus Municipals Al Pla D'urgell

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Informe Anual Sobre La Recollida De Residus Municipals Al Pla D'urgell INFORME ANUAL SOBRE LA RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS AL PLA D’URGELL ANY 2018 Índex 1. INTRODUCCIÓ...................................................................................................... 1 2. DADES DE RECOLLIDA SELECTIVA ................................................................... 1 2.1 GENERACIÓ TOTAL DE RESIDUS I GENERACIÓ PER CÀPITA .................... 1 2.2 ÍNDEX DE RECOLLIDA SELECTIVA BRUTA I NETA ....................................... 2 2.3 QUANTITAT DE RECOLLIDA SELECTIVA ....................................................... 3 2.4 QUALITAT DE LA RECOLLIDA SELECTIVA .................................................... 5 2.4.1 QUALITAT DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA ............................................. 6 2.4.2 QUALITAT DE LA FRACCIÓ D’ENVASOS LLEUGERS ........................ 6 2.5 RECOLLIDA SELECTIVA PER MUNICIPIS ...................................................... 7 2.5.1 GENERACIÓ DE RESIDUS PER CÀPITA ............................................. 7 2.5.2 ÍNDEX DE RECOLLIDA SELECTIVA BRUTA I NETA ........................... 8 2.5.3 FRACCIÓ RESTA O REBUIG .............................................................. 11 2.5.4 FRACCIÓ ORGÀNICA DELS RESIDUS MUNICIPALS (FORM) .......... 12 2.5.5 ENVASOS LLEUGERS ........................................................................ 13 2.5.6 PAPER I CARTRÓ ............................................................................... 15 2.5.7 VIDRE .................................................................................................. 16 2.6 CARTRÓ COMERCIAL ................................................................................... 18 2.7 PILES I BATERIES USADES .......................................................................... 18 2.8 OBJECTES VOLUMINOSOS .......................................................................... 19 2.10 OLI VEGETAL USAT ....................................................................................... 21 2.12 ROBA USADA ................................................................................................. 22 2.13 RESIDU VERD O FRACCIÓ VEGETAL .......................................................... 23 2.14 DEIXALLERIES ............................................................................................... 23 2.14.1 DEIXALLERIA MÒBIL .......................................................................... 23 2.14.2 DEIXALLERIA DE CASTELLNOU DE SEANA ..................................... 24 3. CAMPANYES DE COMUNICACIÓ 2018 ............................................................. 26 4. CONCLUSIONS ................................................................................................... 27 ANNEX I - Comparativa dades Catalunya 2017 - Pla d'Urgell 2018 i altres gràfics ..... 28 ANNEX II – Evolució de la recollida selectiva per municipis ........................................ 29 i 1. INTRODUCCIÓ Aquest informe recull les principals dades sobre la recollida de residus municipals al Pla d’Urgell durant el 2018, així com la seva evolució des de la implantació de la recollida soterrada el 2009. Cal considerar que es recullen les dades dels 15 municipis on està implantada la recollida soterrada i que, per tant, no s’hi inclou Mollerussa. 2. DADES DE RECOLLIDA SELECTIVA 2.1 GENERACIÓ TOTAL DE RESIDUS I GENERACIÓ PER CÀPITA El 2018 al Pla d’Urgell s’han generat 8.774 tones totals de residus municipals, un valor superior a l’any anterior (increment d’un 1,49%), tot i que la població s’ha mantingut (lleugera reducció del 0,2%). Evolució poblacional i generació residus 8.900 23.000 8.800 22.800 8.700 22.600 8.600 22.400 Tones 8.500 22.200 Habitants 8.400 22.000 8.300 21.800 8.200 21.600 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Generació (t) 8.615 8.771 8.718 8.462 8.431 8.566 8.512 8.577 8.645 8.774 Habitants 22.92722.82322.74222.72722.60722.43222.15322.12622.04022.000 Generació (t) Habitants Gràfic 1. Evolució de la població i de la generació total de residus al Pla d’Urgell. Anys 2009- 2018 Aquest increment des del 2013 de la generació de residus sembla coincidir amb la tendència general dels indicis de recuperació econòmica, tot i que la població de la comarca ha anat disminuint. La ràtio de generació de residus per habitant és d’1,09 quilos diaris (o 399 quilos anuals), similar a l’any anterior (1,07 kg/hab/dia). 1 A Catalunya el 2017 la ràtio va ser d’1,39 kg/hab/dia (o 509 quilos anuals) i la mitjana europea del 2016, 1,32 kg/hab/dia (o 482 quilos anuals), segons últimes dades disponibles. Evolució generació de residus (kg/hab/dia) 1,6 1,54 1,53 1,47 1,5 1,39 1,36 1,4 1,35 1,33 1,35 1,30 1,3 1,2 1,09 1,05 1,05 1,05 1,05 1,06 1,07 1,1 1,03 1,02 1,02 1 0,9 0,8 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Catalunya Pla d'Urgell Gràfic 2. Comparativa Catalunya – Pla d’Urgell de l’evolució de la generació de residus per càpita. Anys 2009 - 2018 S’observa que l’evolució de la generació per càpita al Pla d’Urgell és similar a la de Catalunya, tot i que de forma més atenuada, amb un mínim de generació l’any 2013 i increment gradual fins a l’actualitat. 2.2 ÍNDEX DE RECOLLIDA SELECTIVA BRUTA I NETA Al Pla d’Urgell l’any 2018 s’han recollit selectivament 3.958 tones de residus (0,83% més que 2017), la qual cosa representa un índex de recollida selectiva BRUTA del 45,11% respecte al total de residus recollits (45,41% el 2017). A Catalunya el 2017 l’índex era del 39,90%. Respecte a l’índex de recollida selectiva NETA, és a dir, sense tenir en compte els impropis1, s’estima que es va recollir selectivament el 39,63%. A Catalunya el 2017 aquest índex era del 32,00%. L’objectiu per al 2020 marcat per la Unió Europea i pel PRECAT202 a nivell municipal és del 50%. 1 IMPROPIS: materials que no corresponen a la fracció recollida 2 PRECAT20: Programa General de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya 2 Evolució recollida selectiva 10.000 70,00% 60,55% 60,16% 9.000 59,24% 57,54% 55,06%53,57% 60,00% 8.000 52,16% 46,22% 7.000 45,41% 45,11% 50,00% 40,57% 40,62% 39,90% 37,50% 39,10% 37,96% 38,35% 38,95% 38,53% 6.000 40,00% 3.958 5.000 3.964 3.926 4.440 4.643 4.589 30,00% 4.000 5.216 5.276 5.165 4.869 Tones residus 3.000 20,00% 2.000 10,00% 1.000 3.399 3.495 3.553 3.593 3.789 3.977 4.072 4.612 4.720 4.816 0 0,00% 2009 - 2010 - 2011 - 2012 - 2013 - 2014 - 2015 - 2016 - 2017 - 2018 - 8615 t 8771 t 8718 t 8462 t 8431 t 8566 t 8512 t 8577 t 8645 t 8774 t TONES REBUIG TONES SELECTIVA % selectiva COMARCA % selectiva CATALUNYA Gràfic 3. Evolució de l’índex de recollida selectiva bruta i de les tones de fracció resta i de recollida selectiva i comparativa amb el % recollida selectiva a Catalunya. Anys 2009- 2018. Si s’observa l’evolució de la recollida, la tendència gradual és la reducció de les tones de recollida selectiva i increment de les de fracció resta. Cal remarcar que des de la implantació de la recollida soterrada el 2009 ha anat disminuint el percentatge recollit selectivament (del 60,55% al 45,11%). A Catalunya, el percentatge recollit selectivament s’ha incrementat lleugerament el darrer any, tot i estar estancat sempre entorn del 40%. 2.3 QUANTITAT DE RECOLLIDA SELECTIVA Segons les diferents fraccions recollides, el 2018 les tones han estat les següents: % Variació RESIDUS Tones % 2017 Envasos lleugers 658,28 7,50% 5,58% Paper i cartró 598,46 6,82% 7,89% Vidre 407,22 4,64% -12,96% Orgànica 1.956,51 22,30% -1,33% Fracció resta 4.816,40 54,89% 2,04% 3 % Variació RESIDUS Tones % 2017 Deixalleria i altres residus3 337,47 3,85% 13,80% TOTAL 8.774,34 100,00% 1,49% Taula 1. Tones recollides segons fracció. Any 2018 Respecte de l’any anterior, cal remarcar la disminució de les tones de vidre recollides i l’increment de les tones recollides a la deixalleria de Castellnou i altres residus (roba usada, oli de cuina usat i fracció vegetal). La resta de fraccions (envasos lleugers, paper i cartró i rebuig) s’han incrementat, excepte les tones de fracció orgànica recollides, que també s’han reduït com el cas del vidre, tot i que en menor grau. En percentatges, l’evolució de la distribució de la recollida ha estat la següent: Evolució % recollit al Pla d'Urgell 100% 3,15% 3,74% 3,32% 3,48% 3,02% 3,27% 3,37% 3,68% 3,43% 3,85% 8,59% 7,05% 6,17% 6,28% 6,09% 5,98% 6,22% 6,42% 6,82% 90% 7,60% 6,34% 6,12% 5,85% 5,44% 5,41% 6,94% 6,73% 6,58% 6,59% 4,64% 80% 8,58% 8,10% 7,92% 7,26% 7,21% 7,50% 8,91% 9,09% 9,03% 9,00% 70% 23,62% 22,94% 22,30% 29,99% 29,03% 60% 32,30% 30,84% 32,96% 32,99% 33,27% 50% 40% 30% 53,78% 54,59% 54,89% 44,94% 46,43% 47,84% 20% 39,45% 39,84% 40,76% 42,46% 10% 0% 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Resta Orgànica Envasos Vidre Paper i cartró Deixalleria Gràfic 4. Evolució % recollida al Pla d’Urgell. Anys 2009-2018 Des del 2012 les fraccions recollides selectivament han anat disminuint, excepte el cartró, amb increment els últims anys, i els residus recollits a la deixalleria, amb un comportament més irregular. La fracció amb tendència sempre a l’alça és la fracció resta i la que ha patit una major reducció és la fracció orgànica. 3 Altres residus: roba usada, oli de cuina usat i fracció vegetal 4 El 2018 també s’ha incrementat el percentatge d’envasos lleugers recollits, després d’anys en tendència a la baixa. En pes, l’evolució de les tones recollides ha estat la següent: Evolució tones recollides Envasos Paper i Orgànica Fracció Deixalleria Vidre (t) (t) cartró (t) (t) resta (t) i altres (t) 2009 768 740 598 2.839 3.399 271 2010 797 667 591 2.893 3.495 328 2011 787 614 574 2.901 3.553 289 2012 762 522 557 2.733 3.593 294 2013 724 530 535 2.600 3.789 255 2014 694 522 524 2.569 3.977 280 2015 674 509 498 2.471 4.072 287 2016 622 534 467 2.026 4.612 315 2017 624 555 468 1.983 4.720 297 2018 658 598 407 1.957 4.816 337 Gràfic 5.
Load more

Recommended publications
  • L'expressió Associativa De La Societat Civil De La Comarca Del
    Anuari 10 · 2019 · Pàgines 133-149 L’expressió associativa de la societat civil de la comarca del Pla d’Urgell, de fi nals del segle XIX al segle XXI (primera part) Pere Solà i Gussinyer UAB RESUM: L’article, que es publica en dues tongades, PLANTEJAMENT vol descriure i analitzar en sinopsi l’evolució de les xarxes de sociabilitat organitzada a la comarca del Pla Quan, en el decurs de la meva investigació sobre d’Urgell des d’entrat el segle XIX fi ns a l’actualitat. l’educació obrera i racionalista, als ja llunyans anys Les fonts administratives, periodístiques o literàries setanta del segle passat, em vaig trobar una figura informen d’entitats locals, que han existit, s’han cabdal del moviment obrer català en el seu vessant proposat d’existir o existeixen. No cal dir que la seva cultural i també militant social de la segona, tercera enumeració és també una invitació als estudiosos per i quarta dècada del segle XX, ni més ni menys que tal que facin recerca monogràfi ca sobre aquests grups el ciutadà nascut a Mollerussa Josep Torres Tribó,1 organitzats. En aquest aspecte, el cas de l’Amistat, de poc em podia pensar que les meves preocupacions Mollerussa, és paradigmàtic d’una entitat que “és més de recerca em durien justament al Pla d’Urgell, que un club”. aquest territori de 305 km2 ubicat a una extensa plana de la Depressió Central Catalana amb 37.044 PARAULES CLAU: Sociabilitat organitzada, habitants el 2009. associacionisme, esbarjo, entitats culturals, economia social. Pla d’Urgell. Catalunya El seu cap comarcal, Mollerussa, és la seu administrativa del canal d’Urgell, inaugurat el ABSTRACT: The present paper, to be published two 1852: “La carretera de Barcelona a Lleida, que batch, intends a synoptic description and analysis of the coincideix amb l’antic camí medieval, travessa la organized sociability nets’ evolution since the XIX Century comarca i és l’eix principal de les comunicacions”2.
    [Show full text]
  • Els Plets De Les Baronies De Bellpuig 1 Linyola (1731-1840)
    ELS PLETS DE LES BARONIES DE BELLPUIG 1 LINYOLA (1731-1840) 129 Per Esteve Mestre i Roige 9 I - INTRODUCCIO l'Arxiu Historic Comarcal de Cervera, en la seva secci6 comarcal i en l'apartat de Bellpuig, Atrobem una relaci6 de plets que es plantejaren a les Baronies de Bellpuig i vila de Linyola ı entre el bar6 i els seus pobles. D'aquests plets cal remarcar diverses coses: 1.- EIs plets, majoritariament, foren iniciats pel bar6, en negar-se els pobles a complir les seves obligacions -pagaments de delmes, quisties, censos, etc ... -; els plets es resolgueren en ge­ neral a favor del bar6. 2.- Despres de les lleis de Mendizabal de 1836 i 1837, el bar6 continua pledejant amb els seus pobles, amb la intenci6 de tornar a cobrar els delmes. 3.- Tots els plets foren iniciats pel procurador del bar6, que era Ramon Maria de Jover, de Tarrega, i part dels plets es portaren davant l'Alcaldia Major de Tarrega. Quant ala historia d'aquests pobles de la Plana d'Urgell durant aquesta epoca, tingueren grans dificultats degut a la postguerra, a les grans sequeres que va patir l'UrgelP i als canvis politics que va viure el p~is (epoca liberal de 1821-1823, decada ignominiosa de 1823-1833, gue­ rra carlina de 1833-40 i, enmig, les lleis de Mendizabal de 1836-7). Tots aquests canvis~s veuran reflectits en els plets. II - ELS PLETS En un 1libre de comptes de la baronia de Bellpuig3 trobem, en el foli 47, la Relacion gene­ ral 0 noticia de tos pteitos y expedientes litigosos que activa 0 pasivamente se han seguido por parte de Su Exca.
    [Show full text]
  • Ley 5/1988, De 28 De Marzo, De Creación De Las Comarcas Del Pla De L'estany, El Pla D'urgell Y La Alta Ribagorça
    LEGISLACIÓN CONSOLIDADA Ley 5/1988, de 28 de marzo, de creación de las comarcas del Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell y la Alta Ribagorça. Comunidad Autónoma de Cataluña «DOGC» núm. 992, de 16 de mayo de 1988 «BOE» núm. 135, de 6 de junio de 1988 Referencia: BOE-A-1988-13636 ÍNDICE Preámbulo................................................................ 2 Artículos................................................................. 2 Artículo único........................................................... 2 Disposiciones adicionales...................................................... 2 Disposición adicional...................................................... 2 Disposiciones transitorias...................................................... 2 Disposición transitoria..................................................... 2 Disposiciones finales......................................................... 3 Disposición final primera.................................................... 3 Disposición final segunda................................................... 3 Disposición final tercera.................................................... 3 Página 1 BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO LEGISLACIÓN CONSOLIDADA TEXTO CONSOLIDADO Última modificación: sin modificaciones Sea notorio a todos los ciudadanos que el Parlamento de Cataluña ha aprobado y yo, en nombre del Rey y de acuerdo con lo que se establece en el artículo 33.2 del Estatuto de Autonomía, promulgo la siguiente LEY DE CREACIÓN DE LAS COMARCAS DEL PLA DE L’ESTANY, EL PLA D’URGELL Y LA ALTA RIBAGORÇA
    [Show full text]
  • Editorial I Índex
    · 1 · · 2 · EDITORIAL I ÍNDEX EDITORIAL I ÍNDEX ........................................................................................................................................................................ 3 Arriba la primavera i sembla que tot és possible, tot reneix i l’energia de la natura i de les persones es renova, estem més FESTES I TRADICIONS ..................................................................................................................................................... 4-9 positius. Enmig d’aquest esclat de vida i color, de fruiters fl orits i CONEIXEMENT POPULAR..................................................................................................................................... 10-15 camps verds, surt al carrer un nou número de la revista Del Poble, després d’un petit parèntesi hivernal causat per les reestructuracions econòmiques que afecten a molts àmbits, tant DES DE LES ASSOCIACIONS............................................................................................................................ 16-22 públics com privats. Tot i així, amb il·lusions renovades i amb ganes de continuar ESPORT .............................................................................................................................................................................................. 23-27 oferint aquest servei al municipi, us presentem una nova edició de la revista on hi trobareu la gran majoria de festes, celebracions, actes, xerrades, aplecs i trobades que s’han realitzat
    [Show full text]
  • El Naixement De La Comarca Del Pla D'urgell
    Anuari 2 · 2011 · Pàgines 9-27 El naixement de la comarca del Pla d’Urgell Francesc Foguet i Boreu Universitat Autònoma de Barcelona Al meu pare, in memoriam Un dels llocs comuns dels qui tenien suspicàcies envers la creació del Pla d’Urgell era la idea que es tractava d’una comarca “inventada”. Certament, la seva reivindicació té punts de contacte amb la “tradició inventada” descrita per Eric Hobsbawm (2002: 7), en virtut de la qual les tradicions que semblen o recla- men patents d’antiguitat són –sovint– bastant recents en l’origen i, de vegades, inventades. Legitimada en el passat històric i en la voluntat popular, la nova comarca establiria –i simbolitzaria– la cohesió social i la pertinença a un grup que compartia un espai geogràfic –la plana– i una singularitat sociològica –derivada de l’impacte econòmic del canal d’Urgell– ben delimitats. Malgrat això, el fet que la comarca passés de ser reclamada activament a partir de les acaballes dels anys setanta a aconseguir l’aprovació del Parlament de Catalunya el 1988 fou el resultat d’un procés complex que –com veurem en aquest paper– no admet simplificacions, perquè són moltes les variables que cal ponderar. El Pla d’Urgell no va ser, en tot cas, una comarca nascuda ex novo. De la condició d’“imaginada” pels escriptors al reconeixement jurídic pels par- lamentaris, tot passant per la vindicació, el debat i l’acció política, s’escolen gairebé dues dècades decisives per a la història democràtica del país i, més concretament, de l’antiga terra del Mascançà. UNA COMARCA IMAGINADA En les seves Proses de Ponent, l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú (1970: 31-46) advertia de les dues possibilitats que hi havia a l’hora d’escriure sobre el “galimaties” de l’Urgell: o fiar-se dels límits que les divi- sions comarcals havien establert, o escoltar-se la gent del país.
    [Show full text]
  • Horario Y Mapa De La Ruta 111 De Autobús
    Horario y mapa de la línea 111 de autobús 111 Lleida - Barbens Ver En Modo Sitio Web La línea 111 de autobús (Lleida - Barbens) tiene 3 rutas. Sus horas de operación los días laborables regulares son: (1) a Barbens: 13:15 - 19:10 (2) a Lleida: 7:10 - 15:05 (3) a Mollerussa: 9:00 Usa la aplicación Moovit para encontrar la parada de la línea 111 de autobús más cercana y descubre cuándo llega la próxima línea 111 de autobús Sentido: Barbens Horario de la línea 111 de autobús 11 paradas Barbens Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes 13:15 - 19:10 martes 13:15 - 19:10 Estació D'Autobusos De Lleida 3 Cl Saracibar, Lérida miércoles 12:00 - 19:10 Bell-Lloc D’Urgell (Ctra. Niia, Pk 475,8) (A) jueves 13:15 - 19:10 1 Cl Costereta, Bell-lloc d'Urgell viernes 13:15 - 19:10 Sidamon (Ctra. Niia, Pk 480,2) (A) sábado 13:15 - 19:10 6 Av Carretera, Sidamon domingo Sin servicio Fondarella (Ctra. N-Iia, Pk 483,9) (A) 14 Cr Nacional Ii, Mollerussa Estació D’Autobusos De Mollerussa Información de la línea 111 de autobús Golmés Dirección: Barbens 1 Cl Major, Golmés Paradas: 11 Duración del viaje: 55 min Vilanova De Bellpuig Resumen de la línea: Estació D'Autobusos De Lleida, 2 Cl Major, Vilanova de Bellpuig Bell-Lloc D’Urgell (Ctra. Niia, Pk 475,8) (A), Sidamon (Ctra. Niia, Pk 480,2) (A), Fondarella (Ctra. N-Iia, Pk Avinguda De Les Garrigues (Bellpuig) 483,9) (A), Estació D’Autobusos De Mollerussa, 8 Av Garrigues, Bellpuig Golmés, Vilanova De Bellpuig, Avinguda De Les Garrigues (Bellpuig), Castellnou De Seana, Ivars Castellnou De Seana D'Urgell, Barbens
    [Show full text]
  • Ii. Memòria De La Informació I Diagnosi Territorial 1
    ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D‟URGELL II. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ I DIAGNOSI TERRITORIAL 1. ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D’URGELL 1.1. ÀMBIT DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC L‟àmbit del Pla comprèn la totalitat de la comarca del Pla d‟Urgell i, per tant, els municipis de Barbens, Bell-lloc d‟Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, Golmés,Ivars d‟Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d‟Anglesola, El Poal, Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig i Vila-sana. La creació de la comarca és recent1 i presenta una superfície de 305,1 km2 que pertany a l‟àmbit territorial de les Terres de Lleida. Es troba situada a la plana d‟Urgell i delimitada per l‟àrea regada pel Canal d‟Urgell. Al nord limita amb la Noguera, a l‟est amb l‟Urgell, al sud amb les Garrigues i a l‟oest amb el Segrià. El Pla d‟Urgell es troba format per setze municipis i la seva capital és Mollerussa, centre geogràfic i econòmic comarcal. A nivell administratiu, cal destacar que el municipi de Barbens té un enclavament a la comarca veïna de l‟Urgell (Aguilella), i que al Pla d‟Urgell hi ha un enclavament que pertany al municipi dels Alamús, de la comarca del Segrià (Vensilló). Dades bàsiques de superfície, població i densitat per municipis del Pla d’Urgell % població Superfície Població Densitat Entitats singulars població Municipi respecte el 2 2 (nombre) (km ) (hab. 2008) (hab./km ) total Barbens 7,56 890 117,72 2,5% 3 Bell-lloc d'Urgell 34,92 2.413 69,1 6,7% 1 Bellvís 46,7 2.468 52,85 6,8% 2 Castellnou de 16,11 731 45,38 2,0% 1 Seana Fondarella 5,43 811 149,36 2,2% 1 Golmés 16,62 1.661 99,94 4,6% 1 Ivars d'Urgell 24,32 1.747 71,83 4,8% 4 Linyola 28,66 2.781 97,03 7,7% 1 Miralcamp 14,87 1.405 94,49 3,9% 1 1 Llei 5/1988, de 28 de març, de creació de les comarques del Pla de l'Estany, del Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Rònica De Linyola. Esdeveniments Més Importants Del Segle Xx
    URTX C RÒNICA DE LINYOLA. ESDEVENIMENTS MÉS IMPORTANTS DEL SEGLE XX Joan Civit Esmatges 263 CRÒNICA DE LINYOLA. ESDEVENIMENTS MÉS IMPORTANTS DEL SEGLE XX Joan Presentació Les partides vers llevant són: Salat, Sendrue- Civit Esmatges lles, la Costera; vers migdia: Pou d’Ansavall, la Cronista de Linyola L’autor d’aquest treball creu oportú presentar Coma, Vinyar, Sarcènit. A ponent: el Prat, Camí als amables lectors d’aquesta revista cultural dels Arcs, de Lleida, de les Sogues, el Barranc, URTX, els esdeveniments més importants ocor- el Tossal de Sant Pere, la Font, Gaberneda i reguts al nostre poble de Linyola en el trans- Acampador. Al nord: Canalada, Camí de Bala- curs del passat segle XX, però abans volem guer i Golifàs. oferir una simple visió geogràfica i històrica sobre la nostra localitat. La població de Linyola ocupa 42 hectàrees de perímetre urbà i el 1982 foren aprovades les Linyola és situat damunt d’un petit tossal a 241 Normes Subsidiàries que preveuen un creixe- metres a sobre el nivell del mar. Actualment, ment de 97 ha. any 2002, amb 2445 habitants; partit judicial Fotografia realitzada de Balaguer, bisbat d’Urgell, província de Llei- El terme municipal té una extenció de terra de a primers del passat da, comarca del Pla d’Urgell. Comunica amb 2.672 ha, equivalents a 6.662 jornals del país, i segle XX, la qual la carretera de Mollerussa a Bellcaire d’Urgell, tots regats pel Canal Principal i el Canal Auxili- ens mostra el lloc on enllaça amb la de Tàrrega a Balaguer, co- ar d’Urgell.
    [Show full text]
  • 495333 Amgi2audgivmahwxu
    VICE CHAIRMAN’S MESSAGE Al Dahra Agriculture is an organization which believes in excellence. To pursue this degree of excellence, we need the tools of vision, strategy and preparation. Our endeavor has always been to provide quality products. We have adopted scientific methods of operations, stringent hygiene control systems and efficient management protocol to cater to our global sector. We undertake the social responsibility to develop sustainable project solutions that unleash the full potential of the agriculture economic engine. Our main prerogative is to provide affordable products to our clients. We strive to reduce losses incurred by weather related disasters and implement a successful operational module to combat climate changes. All our methods are compliant to the sustainability and preservation of a ‹Clean and Green› environment. Our vision is to sustain and increase our role as regional experts on food and agriculture. We adhere to a policy of maintaining an integral and long-lasting relationship with our clients and partners We have incorporated the latest technology to save precious water resources. Our prime objective is to cultivate huge lands in rural areas, mainly in developing countries for generating employment. We also invest in infrastructure and coordinate efficient supply chain activities. We are coherently working on food security programs with various governments and strategic partners. On behalf of Al Dahra Agriculture, I emphasize on the Group’s commitment to achieve excellence as a standing criteria for all products and services that we provide to our valued customers. H.E Khadim Abdulla Saeed Al Darei Vice Chairman ABOUT US Al Dahra is a prominent leader in the agribusiness; specializing in the cultivation, production and trading of animal feed and essential human food commodities such as rice, flour, fruits and vegetables.
    [Show full text]
  • FONDARELLA FM 2018.Indd
    Salutació Existeixen nombroses festes tradicionals i populars que se celebren anualment a casa nostra, però la Festa Major continua sent l’expressió ludicocultural més important i emblemàtica de qualsevol comunitat i la que la representa, la defineix i la diferencia com a poble. Per damunt d’altres observances, les festes majors son la culminació d’un esforç col·lectiu i compartit que comença al mateix ajuntament, continua amb el voluntariat i les entitats col·laboradores, i acaba amb tots els veïns i veïnes de la vila que s’afegeixen i engrandeixen la festa. La nostra festa major són dies destinats a l’intercanvi i a la convivència. Són aquells moments especials i entranyables en què tots els fondarellencs i fondarellenques sense exclusió, familiars, amics i convidats, fem pinya a l’entorn d’una sola idea i un sol propòsit, com és el de fer poble. Estem de festa una vegada més, doncs, per viure-la i per compartir- la amb tothom. També des del compromís i la solidaritat amb les persones a qui se’ls ha privat el dret de ser amb els seus, les seves famílies i els seus pobles. Amics, veïns i vilatans, em plau de convidar-vos un any més a la Festa Major de Fondarella i als actes i activitats pensats per a tothom. Bona Festa Major! Joan Reñé i Huguet Alcalde de Fondarella REGIDORIA DE CULTURA FESTES I JOVENTUT Com vola el temps, ja ha passat gairebé un any!, i el proper 31 d’agost a Fondarella Sant Tornem-hi que no ha estat res.
    [Show full text]
  • Descarga De La Memoria Resumen
    Plan Sectorial de Carreteras 2005-2012 Red: Carreteras del Estado Estudio Previo Mapas Estratégicos de Ruido de las Carreteras de la Red del Estado Provincia Lleida Documento Resumen Ingeniero Director del Estudio: Supervisión y Control de Calidad: D. Jesús Rubio Alférez D. Fernando Segués Echazarreta (CEDEX) D. Manuel Vázquez Suárez (LABEIN) Autores del Estudio: D. Alberto Bañuelos Irusta Dña. Susana Malón Gímenez Mayo 2006 “MAPA ESTRATÉGICO DE RUIDO DE LAS CARRETERAS DE LA RED DEL ESTADO. PROVINCIA DE LLEIDA. CLAVE: EP4-L-16” MAPA ESTRATÉGICO DE RUIDO DE LAS CARRETERAS DE LA RED DEL ESTADO. PROVINCIA DE LLEIDA DOCUMENTO RESUMEN MAYO 2006 MAPA ESTRATÉGICO DE RUIDO DE LAS CARRETERAS DE LA RED DEL ESTADO. DOCUMENTO RESUMEN PROVINCIA DE LLEIDA PÁG. 1 “MAPA ESTRATÉGICO DE RUIDO DE LAS CARRETERAS DE LA RED DEL ESTADO. PROVINCIA DE LLEIDA. CLAVE: EP4-L-16” INDICE Página PARTE I 1. OBJETO Y CONTENIDO DEL ESTUDIO 3 2. DESCRIPCIÓN GENERAL DEL ESTUDIO 3 2.1. Características Generales. 3 2.2. Normativa. 9 3. METODOLOGÍA 12 4. MAPAS ESTRATÉGICOS DE RUIDO 13 5. RESULTADOS 14 5.1. Mapas Estratégicos Básicos. 14 5.2. Mapas Estratégicos de Detalle. 15 6. PROPUESTA DE ACTUACIONES CONTRA EL RUIDO 21 7. EQUIPO DE TRABAJO 26 PARTE II PLANOS MAPA ESTRATÉGICO DE RUIDO DE LAS CARRETERAS DE LA RED DEL ESTADO. DOCUMENTO RESUMEN PROVINCIA DE LLEIDA PÁG. 2 “MAPA ESTRATÉGICO DE RUIDO DE LAS CARRETERAS DE LA RED DEL ESTADO. PROVINCIA DE LLEIDA. CLAVE: EP4-L-16” PARTE I MAPA ESTRATÉGICO DE RUIDO DE LAS CARRETERAS DE LA RED DEL ESTADO. DOCUMENTO RESUMEN PROVINCIA DE LLEIDA PÁG.
    [Show full text]