ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D‟URGELL

II. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ I DIAGNOSI TERRITORIAL

1. ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D’URGELL

1.1. ÀMBIT DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC

L‟àmbit del Pla comprèn la totalitat de la comarca del Pla d‟Urgell i, per tant, els municipis de , Bell-lloc d‟Urgell, Bellvís, , , Golmés,Ivars d‟Urgell, , , , el Palau d‟, , , , Vilanova de i Vila-sana.

La creació de la comarca és recent1 i presenta una superfície de 305,1 km2 que pertany a l‟àmbit territorial de les Terres de . Es troba situada a la plana d‟Urgell i delimitada per l‟àrea regada pel Canal d‟Urgell. Al nord limita amb la Noguera, a l‟est amb l‟Urgell, al sud amb les Garrigues i a l‟oest amb el Segrià.

El Pla d‟Urgell es troba format per setze municipis i la seva capital és Mollerussa, centre geogràfic i econòmic comarcal. A nivell administratiu, cal destacar que el municipi de Barbens té un enclavament a la comarca veïna de l‟Urgell (Aguilella), i que al Pla d‟Urgell hi ha un enclavament que pertany al municipi dels Alamús, de la comarca del Segrià (Vensilló).

Dades bàsiques de superfície, població i densitat per municipis del Pla d’Urgell % població Superfície Població Densitat Entitats singulars població Municipi respecte el 2 2 (nombre) (km ) (hab. 2008) (hab./km ) total Barbens 7,56 890 117,72 2,5% 3 Bell-lloc d'Urgell 34,92 2.413 69,1 6,7% 1 Bellvís 46,7 2.468 52,85 6,8% 2 Castellnou de 16,11 731 45,38 2,0% 1 Seana Fondarella 5,43 811 149,36 2,2% 1 Golmés 16,62 1.661 99,94 4,6% 1 Ivars d'Urgell 24,32 1.747 71,83 4,8% 4 Linyola 28,66 2.781 97,03 7,7% 1 Miralcamp 14,87 1.405 94,49 3,9% 1

1 Llei 5/1988, de 28 de març, de creació de les comarques del Pla de l'Estany, del Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 33 ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D‟URGELL

Mollerussa 7,08 13.675 1.931,5 37,9% 1 el Palau d’Anglesola 12,27 2.050 167,07 5,7% 1 el Poal 8,88 649 73,09 1,8% 1 Sidamon 8,12 727 89,53 2,0% 1 Torregrossa 40,52 2.237 55,21 6,2% 1 13,98 1.157 82,76 3,2% 1 Vila-sana 19,1 667 34,92 1,8% 1 Pla d'Urgell 305,13 36.069 118,21 100,0% 22

Font: IDESCAT

Pel que fa a la climatologia, les temperatures extremes i, especialment, les escasses precipitacions situades al voltant dels 400 mm, han condicionat històricament l‟economia del Pla d‟Urgell, limitant-ne la implantació de l‟agricultura. Antigament la plana era dominada pels erms, que servien de base per a la ramaderia extensiva i la transhumància. L‟arribada de les aigües del Canal d‟Urgell a l‟any 1862 ha transformat profundament l‟economia i el paisatge de la plana, possibilitant la implantació de l‟agricultura de regadiu (Aldomà i Guerrero 2000).

1.2. LA SITUACIÓ DEL PLA D‟URGELL EN L‟EIX BARCELONA - MADRID COM A TRET DETERMINANT

La comarca apareix en la història moderna i contemporània d‟una manera modesta, a través de les comitives reials o nobiliàries i els viatgers de pas pel camí ral de Madrid a França, que alguns cops feien parada i fonda a Mollerussa. Vista des de Barcelona, Madrid o Brusel·les, la comarca representa avui, encara, la condició fonamental d‟un lloc de pas, sense gaires atractius per aturar- s‟hi i sense una plaça en la memòria col•lectiva dels capitalins. Amb tot, la ubicació en el corredor Madrid - Barcelona representa encara l‟oportunitat més gran de la comarca per relacionar-se i projectar-se amb l‟exterior.

El tren, l‟antiga N-II i la nova autovia constitueixen el corredor d‟aquestes relacions Madrid - Barcelona, interior - Mediterrani o península - Europa (totes les lectures són possibles). Altres infraestructures invisibles, el gasoducte i el cable de fibra òptica acaben de donar-li tot el seu valor d‟ubicació. La interconnexió d‟aquestes infraestructures, que es mouen en una franja entre 600 i 1500 metres d‟amplària representa una carta important per al futur.

El corredor Madrid - Barcelona que creua la comarca no solament és un eix de comunicacions, és un eix de desenvolupament regional, almenys entre i Fraga. En aquest eix es troba la major part de la població i de l‟activitat de les planes de Ponent i de la mateixa comarca. La connexió i complementació entre infraestructures, activitats i residències resulta decisiva per a la seva promoció o, simplement, per al seu correcte funcionament.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 34 ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D‟URGELL

L‟autovia N-II constitueix actualment el braç més efectiu d‟aquest corredor Madrid - Barcelona. Ve a ser l‟espina dorsal de la comarca, on connecten la major part dels fluxes de la resta de la xarxa. Amb l‟autovia acabada millora especialment la relació amb Barcelona, que ve a situar-se a poc més d‟una hora de Mollerussa, i les conseqüències d‟aquesta aproximació poden comportar que finalment arribi l‟efecte de la descentralització industrial de Barcelona tan pregonat. No és cap quimera, si es té en compte que actualment se‟n beneficia ja la Segarra, que es troba a un temps de Barcelona molt similar al que es trobarà el Pla d‟Urgell.

El posicionament a l‟entorn de l‟autovia esdevé, en conseqüència, el més interessant per a l‟activitat econòmica i els polígons industrials van actualment al costat de l‟autovia; Parc Agroalimentari (Vila-sana), polígons industrials en tràmit de Castellnou de Seana i Fondarella, projectes de polígons per part del Palau d‟Anglesola, Bell-lloc d‟Urgell i Mollerussa (continuació Nufri). No tindria perquè primar exactament aquesta ubicació, perquè els enllaços de l‟autovia permeten aproximar-se ràpidament a d‟altres punts del territori.

Els gairebé tres quilòmetres de vies laterals de l‟autovia N-II a l‟altura de Mollerussa representen, naturalment, la ubicació més atractiva, sobre la qual la iniciativa privada està passant per damunt de la manca de previsió pública. D‟entrada ha estat l‟àrea de servei del Merlets qui ha superat les traves legals i s‟ha avançat a la manca de previsió d‟àrees de servei en tot el traçat de l‟autovia, i hi ha d‟altres projectes en el mateix sentit, que poden derivar en una maranya d‟interseccions i activitats a l‟entorn d‟aquests laterals.

L‟altre instrument de les relacions Madrid - Barcelona ha estat el tren; la via Lleida - Barcelona per Manresa. Però, aquesta línia ha quedat relegada en els darrers trenta anys als desplaçaments locals, davant de la línia de la Plana - Picamoixons que recull tot el trànsit de llarg recorregut. La nova línia de tren de gran velocitat sanciona aquest aïllament i es fa difícil veure a mig termini una revitalització de la línia, amb la poca atracció actual de viatgers per part del tren. Mentre el futur eix transversal ferroviari constitueix l‟oportunitat futura de recuperació d‟aquest transport.

1.3. Els vincles regionals i la influència de la ciutat de Lleida.

Si l‟eix de la N-II i el tren no és només un eix de comunicacions és perquè es produeixen unes dinàmiques socials i econòmiques regionals que carreguen tot un seguit de fluxes en el corredor de la N-II i existeixen unes ciutats que s‟hi interrelacionen fortament. Tot plegat afavoreix els centres instal•lats en aquesta via, Cervera, Tàrrega, Mollerussa, la capital Lleida i Fraga, que mostren una major dinàmica que els centres allunyats com Borges Blanques, o el mateix . Sigui com sigui, tant el cas de Balaguer, d‟on l‟estancament no és tan flagrant, com sobretot de Bellpuig d‟Urgell, que tot i situar-se en l‟eix es troba força estancat, indiquen que el posicionament no ho és tot i que les dinàmiques locals juguen un paper important.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 35 ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D‟URGELL

Mollerussa i el seu entorn representen el referent urgellenc per excel·lència de la ciutat Lleida que hi estén el seu poder d‟atracció; mentre Bellpuig, Tàrrega i Cervera comencen a tenir un paper més autònom de la capital. Si la major proximitat futura amb Barcelona sembla destinada a afavorir l‟autonomia i poder d‟atracció del binomi Tàrrega - Cervera, en el cas de Mollerussa la magnitud econòmica i demogràfica de Lleida ciutat manté un diferencial molt gran que s‟ha vist reforçat amb l‟estació TGV.

Lleida és l‟origen i destinació preferent de la mobilitat obligada i de les migracions interiors (altes i baixes padronals) amb Mollerussa. Lleida és també lloc preferent de relació, després o abans de Mollerussa, amb la resta de nuclis de la comarca. En el cas de Bell-lloc, “carrer” històric de la ciutat de Lleida, es conserven lligams preferents amb la capital i també hi tenen vincles importants Bellvís i Torregrossa ; mentre cap a ponent, Barbens, Castellnou de Seana i Ivars d‟Urgell comencen a tenir vincles amb Bellpuig o, fins i tot, amb Tàrrega.

La tradició de fonda i la ubicació de l‟estació de tren són petits detalls inicials que han permés a Mollerussa aprofitar la condició de lloc de pas de la N-II, oasi enmig de l‟antic desert de l‟Urgell. A partir d‟aquí, la ubicació enmig de la gran àrea regada pel canal, escenificada a través de la implantació casual o lògica de la Societat Canal d‟Urgell i el Sindicat de Regants, ha afavorit que Mollerussa desenvolupés funcions de centre comercial i de serveis de la plana que s‟enriquia. La dinàmica de l‟agricultura de regadiu es pot considerar estancada; però Mollerussa encara depèn molt dels pobles que fan pinya al seu voltant, per l‟agricultura i per les petites indústries i serveis que tenen aquests mateixos pobles.

El creixement de Mollerussa, espectacular si es té en compte el petit poble de partida, respon sobretot a les implantacions industrials, particularment en els anys 1960, en les quals la iniciativa local ha estat decisiva. Sense una tradició menestral, ni vilatana al darrera, la ciutat ha donat oportunitats als cabalers de pagès ansiosos de millor vida, i alguns d‟ells, per bé que pocs, hi han fet fortuna i han donat treball.

Mollerussa, finalment, ja no és Mollerussa, sinó una ciutat que creix dins els termes veïns (Golmés, Fondarella) i que estableix relacions urbanes amb els pobles immediats (Fondarella, Sidamon, el Palau, Miralcamp, Golmés). És en aquest aspecte que es requereixen polítiques supramunicipals de sòl i habitatge que serveixin per reforçar aquesta àrea central. Com passa a les ciutats mitjanes, els habitants d‟aquests pobles veïns treballen i fan les seves compres bàsiques a Mollerussa, mentre alguns mollerussencs s‟estableixen en els xalets o cases entre mitgeres dels pobles anteriors; el fenomen tot just acaba de començar. Aquest model crea una xarxa territorial on les relacions entre els nuclis que l‟integren entren en una dinàmica constant, tot i que sovint pot ser que aquestes no s‟estenguin o afectin a tot arreu de la mateixa manera.

El gran repte consisteix, ara per ara, en estendre les sinèrgies d‟aglomeració urbana als nuclis més allunyats de Mollerussa, que es troben en un procés de recessió demogràfica i, fins i tot, econòmica. Cap d‟ells es troba a més de 20 minuts de Mollerussa i això, acompanyat del

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 36 ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D‟URGELL

desvetllament d‟algunes dinàmiques locals, hauria d‟afavorir la retenció o recuperació de residents. I es que l‟eix central de la comarca que la travessa longitudinalment ha marcat el desenvolupament històric, demogràfic, econòmic,... i general del territori. Per això caldria reforçar aquest eix deixant que la tendència demogràfica i econòmica seguida pels nuclis de la primera corona arribi als més perifèrics, per tal de crear una entitat territorial el més compacta possible.

1.4. LES CONDICIONS NATURALS D‟UNA PLANA CONTINENTAL.

Una primera lectura del territori comarcal és la de la plana física, oberta i lleugerament inclinada cap a ponent, cap al riu Segre. La plana es prolonga sense solució de continuïtat en totes direccions cap a les comarques veïnes, de manera que les condicions naturals i l‟activitat i la població de la comarca del Pla d‟Urgell són pràcticament indissociables de la resta de les comarques de ponentines.

A manca de precipitacions importants i de cursos fluvials dignes del nom, l‟erosió no ha provocat grans diferenciacions dins la plana i han proliferat les situacions d‟endorreisme. Les exigències del regadiu han fet desapareguessin les manifestacions naturals d‟aquest fenomen: els rius segarrencs desapareguts en arribar a la plana, l‟estany d‟Ivars i Vila-sana i altres petits estanys secs durant l‟estiu, els saladars de les partides mal drenades.

Les condicions de plana predisposen a la línia recta i a la distància més curta, que impera en el territori antropitzat: la reproducció a la infinitat de les parcel·les rectangulars allargassades, totes les infraestructures que s‟adapten a aquesta parcel·lació, les modernes infraestructures (carreteres principals i locals, tren, gas) fetes amb tiralínies.

Tot i la plana que imposa l‟horitzó, les formes del microrelleu han tingut una forta incidència històrica i expliquen múltiples referents territorials. L‟hàbitat i les infraestructures actuals no els passen pas per alt:

Els assentaments humans no han deixat de buscar els punts més enlairats del territori i alhora el veïnatge de cursos d‟aigua o mantells freàtics.

Els camins històrics, carrerades i camins de carro o de bast transformats en els camins actuals, que segueixen les conformacions de la topografia.

La presència de les formes del relleu en el grans polígons que organitzen el plànol parcel·lari.

Per altra part, el microrelleu s‟ha entendre i sintetitzar en les seves formes i la seva orientació dominants:

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 37 ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D‟URGELL

Les plataformes estructurals garriguenques dissecades per un horitzó de graves compactades, que envaeixen el sud de la comarca. Són les formes més destacades (entre 30 i 60 metres per damunt els fons de plana immediat) i mantenen una direcció SE-NW.

Els plans enlairats i “fondos” que se succeeixen a la part central de la plana i s‟allargassen seguint la direcció E - W de les aigües. Els desnivells entre uns i altres rarament superen els 20 metres, i, tret d‟alguns mantells graverosos a la part oriental, presenten uns substrats argilencs molt similars.

En la mateixa direcció E - W, al nord-est de la comarca destaquen uns lloms disseccionats per la presència de gresos (Barret Picat, tossal Roig).

Com a resultat dels mateixos episodis conformadors del microrelleu, els materials geològics donen peu a sòls de qualitats diferents, per bé que les labors agràries aconsegueixin fer-los aptes tots ells per a l‟agricultura.

1.5. EL CARÀCTER DETERMINANT DE LA COLONITZACIÓ HISTÒRICA EN PETITS ASSENTAMENTS AGRUPATS.

Les troballes arqueològiques donen compte de la presència d‟assentaments històrics i prehistòrics a la plana. Els nuclis actuals es configuren a l‟entorn de la vila closa fortificada medieval, amb l‟excepció d‟alguns nuclis més recents com Bell-lloc o Poal. Totes aquestes “viles closes” són molt petites i es troben avui molt desfigurades. Només la comunitat lliure de Linyola s‟apropava a les condicions de vila-mercat, i és l‟única que presenta (o presentava) un nucli històric rellevant.

El veritable creixement urbà es produeix a partir de la segona meitat del XVIII, amb la típica casa entre mitgeres que va formant carrers sobre la xarxa radial de camins que surt del nucli. Aquest tipus de creixement dóna encara avui problemes de comunicació i organització degut a una xarxa radial que només es connecta pel centre. El creixement linial (Vilanova de Bellpuig, Poal), la configuració més aturonada (Golmés, Fondarella, Arcs) o els plans d‟eixample de primeries del segle XX (Torregrossa, Bell-lloc) introdueixen algunes modificacions sobre aquest model.

La xarxa actual de camins i carreteres ve encara absolutament marcada per l‟organització radial a través de la qual els nuclis han explotat el seu territori, a banda de servir com a comunicació amb els nuclis veïns. Les carreteres noves construïdes a partir del XIX per l‟estat o la Diputació se serveixen d‟aquestes vies radials o creen nous traçats rectilinis que mantenen una configuració radial en respectar el pas i la comunicació entre nuclis veïns.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 38 ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D‟URGELL

La radialitat pràcticament només ha estat trencada històricament per les carrerades que servien al pas del bestiar i, més recentment, pels canals amb les seves banquetes aptes per al trànsit rodat. Les primeres s‟adapten extraordinàriament a la topografia i tenen en compte altres constrenyiments derivats de la propietat històrica; mentre els canals responen a la funcionalitat del reg. La decadència de la transhumància i la pressió de l‟agricultura provoca la desaparició de bona part de la traça de les carrerades, just quan les necessitats de comunicació interterritorial actuals tornen a portar un interès pels seus traçats.

1.6. LES CONDICIONS NATURALS DE PLANA CONTINENTAL TRANSFORMADES EN PART PELS REGADIUS D‟URGELL.

Els 400 mm anuals de precipitació han estat el fre històric del desenvolupament comarcal que s‟havia de superar amb el canal d‟Urgell inaugurat l‟any 1862. La tensió o lluita per l‟aigua dura, però, fins avui mateix i només les reserves del pantà de Rialb semblen en mesura d‟assegurar els 33 m3/segon que han de permetre oblidar les estretors estiuenques habituals d‟aigua.

La infraestructura del canal ha estat muntada per a l‟abastament dels conreus i la Comunitat de Regants comptabilitza la resta d‟aprofitaments traduint-los en hectàrees. L‟aigua ha tingut i té, però, moltes altres funcions i el potencial d‟una zona ben abastida com l‟Urgell rau actualment, precisament, en els usos no agraris: les granges, els usos industrials, dels serveis i els urbans en general.

No solament s‟han superat les limitacions de la secada, sinó que amb la transformació en regadiu s‟ha accentuat la dessecació d‟estanys, el replanament de tossals i l‟eliminació de qualsevol erm en profit del conreu. Aquests elements units als nous canals, sèquies i desguassos han acabat donant al territori urgellenc una cara completament nova, la d‟un gran ecosistema potencialment de ribera o la d‟un agro - ecosistema regat. Els valors d‟aquest medi no són, ni han estat únicament productius, sinó lúdics (bany, pesca, caça,...) i ecològics en general.

Per la profunditat dels canvis i l‟actualitat que encara tenen, les restes de l‟antic Urgell mereixen una millor atenció. Queda el marge esquerra del canal sotmès al jurídicament obligat secà (termes de Vilanova de Bellpuig i Barbens) i la plataforma entre Sidamon i Puiggròs, que hauria estat ja transformada d‟avenir-s‟hi els propietaris.

El regadiu no elimina, en tot cas, altres condicionants del medi, en particular les temperatures. El risc de gelades fa que l‟Urgell es quedi amb les produccions dels països temperats, amb la poma i, com a molt, la pera com a opcions de màxima intensitat, i no pugui aspirar a la rica hortofructicultura mediterrània.

Tampoc s‟ha d‟oblidar que l‟organització social i el parcel·lari són anteriors al canal. Des d‟un punt de vista d‟infraestructures, el regadiu es limita a afegir les noves de l‟aigua (s‟aprofitarà també la

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 39 ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D‟URGELL

traça dels desguassos i antigues sèquies) i les transformacions de la xarxa de camins s‟han de posar més aviat en el compte de la intensificació del conreu (desaparició de traces velles, reforçament d‟altres).

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 40 ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D‟URGELL

1.7. CONDICIONANTS DEMOGRÀFICS I SOCIALS

L‟evolució demogràfica del Pla d‟Urgell corre força paral·lela a la resta de comarques de l‟àmbit de Ponent. Tal com s‟aprecia en el quadre 1, entorn l‟any 1860, la comarca experimentà una petita davallada demogràfica de la qual es trobà totalment recuperada l‟any 1920, moment en què va duplicar la seva població. A partir d‟aquí i fins al 1940 va experimentar un creixement molt reduït amb fases de signe diferent. Més endavant, a l‟any 1945, reprengué el ritme de creixement que es veié finalitzat cap a l‟any 1981. Al mateix temps, també augmentava la població del conjunt de Catalunya, concentrada a la regió metropolitana i les grans ciutats. Des de llavors i fins a l‟any 2001, el contingent demogràfic s‟ha mantingut estable amb petites oscil·lacions. És en els darrers vuit anys però, que la població ha experimentat un gran creixement, augmentant la xifra dels poc més de 29.000 habitants que tenia la comarca l‟any 1996 als 36.000 de l‟any 2008.

Quadre 1. Creixement demogràfic 1860-2008; Pla d’Urgell, Regió de Lleida i Catalunya

Població total Taxa acumulativa anual intercensal Any Pla d'Urgell Regió de Lleida Catalunya Pla d'Urgell Regió de Lleida Catalunya 1860 11767 197589 1673842 1877 11727 189899 1752087 -0,02 -0,23 0,27 1887 14064 194735 1844019 1,83 0,25 0,51 1900 16783 197603 1966382 1,37 0,11 0,5 1910 19080 208686 2084868 1,29 0,55 0,59 1920 23558 235241 2344719 2,13 1,21 1,18 1930 22846 233409 2791292 -0,31 -0,08 1,76 1940 23015 224136 2890974 0,07 -0,4 0,35 1950 24741 242766 3240313 0,73 0,8 1,15 1960 26500 253605 3925799 0,69 0,44 1,94 1970 28075 279273 5122567 0,58 0,97 2,7 1975 28246 284836 5660393 0,12 0,4 2,02 1981 28806 289799 5956414 0,33 0,29 0,85 1986 28675 290481 5978638 -0,09 0,05 0,07 1991 28802 292746 6059494 0,09 0,16 0,27 1996 29116 294058 6090040 0,22 0,09 0,1 2001 29723 299079 6343110 0,41 0,34 0,82 2005 33105 329711 6995206 2,73 2,46 2,48 2008 36069 351718 7364078 2,89 1,72 1,72

Font: J.Iglésies, “El movimiento demográfico de Cataluña en los últimos cien años”, Barcelona, 1961, i Institut d‟Estadística de Catalunya, censos i padrons de població.

Dins de la comarca, els diferents municipis han seguit una evolució demogràfica diferent. Naturalment, el creixement derivat de la transformació del regadiu durant les primeries de la

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 41 ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D‟URGELL

centúria afectà a totes les poblacions de la plana, tot i que poc a poc es va anar plantejant una divergència entre Mollerussa i la resta de municipis de la comarca.

Si es comparen les xifres de població de l‟any 1950 amb les dades més recents del 2008 (quadre 2) es pot observar com hi ha alguns municipis en els quals la recessió ha estat un fenomen més o menys present al llarg de tot el procés demogràfic. Aquest és el cas de Barbens, Bellvís, Castellnou de Seana, Ivars d‟Urgell, el Poal, Torregrossa i Vilanova de Bellpuig.

Quadre 2. Evolució poblacional dels municipis del Pla d’Urgell (1950-2008)

1950 1960 1970 1975 1981 1986 1991 1996 2008 Barbens 996 933 812 774 794 825 793 752 890 Bell-lloc d'Urgell 1827 2226 2291 2199 2178 2208 2180 2119 2413 Bellvís 2752 2723 2543 2549 2460 2341 2254 2161 2468 Castellnou de S. 1038 1003 904 814 812 790 748 738 731 Fondarella 453 453 518 550 516 547 634 653 811 Golmés 1395 1267 1251 1247 1293 1243 1280 1276 1661 Ivars d'Urgell 2034 2048 2038 1920 1865 1802 1744 1715 1747 Linyola 2099 2166 2332 2319 2327 2383 2385 2385 2781 Miralcamp 1071 1164 1230 1239 1194 1203 1197 1254 1405 Mollerussa 3705 4848 6685 7508 8350 8462 8966 9400 13675 Palau d'Angles., el 1503 1555 1673 1681 1672 1635 1609 1623 2050 Poal, el 768 814 815 751 728 689 646 629 649 Sidamon 489 501 510 468 447 458 444 455 727 Torregrossa 2444 2625 2485 2377 2341 2270 2200 2239 2237 Vilanova de Bellp. 1538 1485 1366 1304 1273 1276 1197 1184 667 Vila-sana 629 689 622 546 556 543 525 533 1157 Total 24741 26500 28075 28246 28806 28675 28802 29116 36069 Font: Ídem quadre 1

A banda de Mollerussa i els municipis en recessió, la resta de de la comarca presenta un augment poblacional moderat, tot i que important. Això ha estat possible gràcies a un creixement de la base agrària, que posteriorment ha donat pas a un creixement urbano-industrial. Dins d‟aquests municipis, aquells qui guarden més proximitat amb Mollerussa són els que millor han suportat la recessió demogràfica.

Per entendre millor tots el canvis produïts en la trajectòria poblacional de la comarca del Pla d‟Urgell cal analitzar diversos components del creixement demogràfic com són les taxes de creixement total, natural i migratori o l‟evolució dels naixements i defuncions (Quadre 3 i Gràfic 3).

• La taxa de creixement total presenta valors negatius en moments molt concrets com a l‟any 1987, als anys noranta i al 1997. A grans trets aquest component demogràfic presenta xifres poc significatives, fins que a partir de l‟any 2000 comença a créixer de manera important.

• En el cas de la taxa bruta de creixement natural les xifres són quasi sempre negatives, exceptuant a partir de l‟any 2004, quan es comença a observar un creixement positiu.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 42 ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D‟URGELL

• Només amb una taxa bruta de creixement migratori negativa a l‟any 1986, la resta dels anys i fins l‟actualitat les xifres es mostren positives i amb tendència a créixer. Alhora, això ha contribuït en l‟augment de la taxa bruta de creixement total.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 43 ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D‟URGELL

Quadre 3. Creixement per mil habitants. Pla d’Urgell (1996-2007)

Any T.B. creix total T.B. creix natural T.B. creix migratori 1986 0,84 0,91 -0,07 1987 -0,45 -0,63 0,17 1988 4,21 0,77 3,44 1989 1,98 -0,38 2,36 1990 -0,24 -0,8 0,55 1991 -1,84 -3,64 1,8 1992 3,71 -0,9 4,61 1993 3,66 0,38 3,28 1994 0,72 -2,58 3,31 1995 2,24 -1,89 4,13 1996 0,93 -1,24 2,16 1997 -1,86 -2,92 1,07 1998 2,4 -2,23 4,64 1999 3,9 -1,61 5,51 2000 6,51 -2,38 8,89 2001 12,21 -1,52 13,73 2002 18,47 -0,73 19,2 2003 23,85 -1,07 24,92 2004 38,06 0,98 37,08 2005 27,68 1,04 26,64 2006 34,23 2,25 31,98 2007 25,96 1,67 24,3

Font: Institut d‟estadística de Catalunya

Pel que fa a l‟estructura per edats de la població del Pla d‟Urgell hi ha hagut canvis importants en la seva evolució. Cap als anys 90, la comarca no es trobava entre les envellides de Catalunya, però sí presentava un envelliment superior a la mitjana. Aquest venia donat més per la proporció de població de la tercera edat que no pas per la dels joves. Llavors, els majors de 65 superaven la cinquena part de la població total; i no tant sols això, sinó que cada vegada hi havia més persones d‟edat avançada. Els menors de 15 anys representaven cada cop un grup més reduït, per tant no arribaria a cobrir ni de bon tros les baixes que es produirien en la població en edat de treballar.

Aquesta tendència però començà a canviar a partir de l‟any 2001, quan l‟estructura de la població es veié rejovenida gràcies a l‟arribada d‟un important contingent de població immigrada. Cal destacar la importància d‟aquest fenomen en el municipi de Mollerussa en concret, ja que la resta de municipis del Pla d‟Urgell la immigració ha tingut menor incidència. Tot això es pot veure reflexat de manera gràfica en les dues piràmides de població que es mostren a continuació, la primera referent a l‟any 2001 i la segona al 2008.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 44 ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D‟URGELL

Gràfics 1 i 2. Piràmides poblacionals del Pla d’Urgell (2001 i 2008)

Homes Dones Dones 90 i més

80 a 84

70 a 74

60 a 64

50 a 54

40 a 44

30 a 34

20 a 24

10 a 14

0 a 4

5 4 3 2 1 0 1 2 3 4 5

Homes Dones

80 a 84

70 a 74

60 a 64

50 a 54

40 a 44

30 a 34

20 a 24

10 a 14

0 a 4

6 5 4 3 2 1 0 1 2 3 4 5 6

Font: Institut d‟Estadística de Catalunya, explotació de la base de dades del padró d‟habitants de 2001 i 2008

En el període que transcorre entre les dues piràmides es fa evident la disminució de l‟envelliment, de manera que, com s‟observa a l‟any 2008, el contingent de població més jove s‟ha vist incrementat alhora que s‟ha reduït el de la població més vella. Aquests canvis modifiquen l‟envellida estructura d‟edats del Pla d‟Urgell respecte de l‟any 2001.

A més a més de l‟estructura d‟edats, també cal tenir en compte l‟evolució dels naixements, les defuncions i els matrimonis, tal com es mostra en el gràfic 3. Pel que fa als naixements, el seu nombre ha anat creixent gairebé de forma continuada (tot i la petita davallada entre 1999-2000)

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 45 ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D‟URGELL

fins arribar a l‟any 2006, quan han començat a decaure; pel que fa a la mortalitat, després d‟alts i baixos sembla haver patit un lleuger augment en els dos darrers anys; finalment, el nombre de matrimonis s‟ha mantingut si més no estable, amb una lleugera tendència a l‟augment, a partir de 2002.

Gràfic 3. Evolució dels naixements, defuncions i matrimonis. Pla d’Urgell (1996-2007)

450

400

350

300

250 Naixements 200 Defuncions Matrimonis 150

100

50

0 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Font: Institut d‟Estadística de Catalunya

Finalment, és necessari dedicar atenció especial a un dels components que ajuden a entendre millor el creixement demogràfic experimentat avui en dia, en el cas del Pla d‟Urgell, la immigració. Ha estat un constant en la històrica comarcal, almenys des del segle XVIII. Primer foren els habitants de la muntanya i les comarques veïnes de secà, els qui contribuïren a la colonització agrària i la transformació del regadiu. Més endavant, després de la guerra i passats els anys seixanta, arribaren immigrants procedents d‟Andalusia, Extremadura i altres punts de l‟estat. I darrerament, ha estat un altre tipus d‟immigrant el que ha pres el relleu. En els quadres 4 i 5 es complementa aquesta informació.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 46 ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D‟URGELL

Quadre 4. Població segons el lloc de naixement. Pla d’Urgell

Any Catalunya Mateixa comarca Altra comarca Resta Estat Estranger Total 2000 25419 16209 9210 3312 783 29514 2001 25455 16186 9269 3295 1122 29872 2002 25403 16124 9279 3290 1700 30393 2003 25468 16058 9410 3294 2172 30934 2004 25626 16112 9514 3241 2890 31757 2005 25798 16153 9645 3241 4066 33105 2006 26042 16174 9868 3229 4900 34171 2007 26439 16281 10158 3268 5269 34976 2008 26678 16305 10373 3235 6156 36069 Font: Institut d‟Estadística de Catalunya

En el cas del Pla d‟Urgell, alhora que creix el total de la població comarcal, també augmenta la població estrangera. Percentualment, la població de Catalunya que resideix a la comarca ha disminuït entre els anys 2000 i 2008, d‟un 86,1% ha passat a representar el 73,9%; tot i això, en nombres absoluts ha tingut lloc l‟efecte contrari, la població s‟ha vist lleugerament incrementada. Un cas similar ha passat amb la gent procedent de la resta de l‟estat, que de representar un 11,2% s‟ha reduït al 8,9%. I en tercer lloc es troba la població estrangera, on sens dubte s‟ha produït un creixement espectacular. De representar gairebé un 3% a l‟any 2000, la xifra actual és del 17%.

Pel que a la procedència de la població estrangera del Pla d‟Urgell és majoritàriament d‟Àfrica i de la resta de La Unió Europea. Com a segon grup més nombrós hi hauria la població vinguda d‟Amèrica del Sud seguida, amb molta diferència, de la que procedeix de la resta d‟Europa, Àsia i Oceania, i Amèrica del Nord i Central.

Quadre 5. Població segons nacionalitat. Sèrie temporal. Pla d’Urgell

Any Espanyola Resta UE Resta Europa Àfrica A. Nord /Central A. Sud Àsia i Oceania Total 2000 28639 65 54 656 22 69 9 29514 2001 28792 40 97 817 14 91 21 29872 2002 28724 45 244 1105 23 225 27 30393 2003 28763 60 454 1284 33 282 58 30934 2004 28818 78 738 1583 36 407 97 31757 2005 28932 295 1065 2102 37 548 126 33105 2006 29132 354 1446 2406 44 621 168 34171 2007 29541 1998 211 2348 46 675 157 34976 2008 29755 2654 232 2478 45 751 154 36069

Font: Institut d‟Estadística de Catalunya

Per tal de tancar aquest apartat sobre les condicions demogràfiques i socials del Pla d‟Urgell es presenta un anàlisi de l‟habitatge del Pla d‟Urgell. Segons els cens de l‟any 2001 hi havia un parc de 12.739 habitatges; per tant, hi havia hagut un creixement respecte als 10.678 habitatges del cens

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 47 ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D‟URGELL

de 1991 i als 11.878 registrats al 1999. A continuació s‟apunten algun dels seus trets més característics, basant-se en l‟últim cens del 2001.

Pel que fa als habitatges familiars se‟n comptabilitzaven 10.130 de convencionals, 4 allotjaments, 655 secundaris, 1.888 vacants i 62 d‟altre tipus. Per altra banda, n‟hi havia 10 registrats com establiments col·lectius. És a dir, gairebé tot el parc d‟habitatges d‟aquell moment estava format per l‟habitatge familiar convencional.

Fent un anàlisi de l‟habitatge segons la seva distribució municipal s‟observa que Mollerussa comptava amb 3.412 habitatges convencionals, 200 vivendes secundàries i 961 vacants; el fet de tenir el major parc d‟habitatge de tota la comarca recau en la seva capitalitat. A continuació, els més destacats eren Linyola, Bellvís i Torregrossa. Per contra, Vila-sana seria el municipi amb menys nombre de vivendes convencionals (fregant la xifra dels 200).

A més a més, un 8% del total de l‟habitatge, a l‟any 2001, corresponia a vivenda de segona residència, un percentatge força baix. Més de la meitat d‟aquestes pertanyien a gent d‟una altra província, i tant sols 6 eren d‟algú estranger. El seu ús es trobaria en menys de 30 dies a l‟any en un 42% dels casos, i de 30 a 90 dies/l‟any en un 36%. Per tant, la segona residència representava llavors un fenomen poc important a la zona.

Quadre 11. Distribució municipal de l’habitatge segons tipologia. Pla d’Urgell (2001)

Habitatges familiars Principals No principals Est. col·lec Municipis Convencionals Allotjaments Secundaris Vacants Altres Total Barbens 251 0 68 35 3 357 2 Bell-lloc d'Urgell 722 0 16 44 0 782 1 Bellvís 779 1 8 70 7 865 0 Castellnou de Seana 253 0 91 21 26 391 0 Fondarella 210 0 11 8 0 229 0 Golmés 446 1 30 83 0 560 0 Ivars d'Urgell 575 1 50 47 12 685 0 Linyola 803 0 19 186 10 1018 0 Miralcamp 392 0 34 5 2 433 0 Mollerussa 3412 0 200 961 2 4575 5 Palau d'Anglesola, el 572 0 29 95 0 696 0 Poal, el 216 1 25 12 0 254 0 Sidamon 204 0 10 30 0 244 0 Torregrossa 739 0 48 160 0 947 1 Vila-sana 178 0 2 34 0 214 1 Vilanova de Bellpuig 378 0 14 97 0 489 0 Pla d'Urgell 10130 4 655 1888 62 12739 10

Font: Institut d‟Estadística de Catalunya

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 48 ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D‟URGELL

Una altra dada útil per descriure les característiques del parc d‟habitatges és l‟any de la construcció dels edificis i la seva superfície útil. Tot i no ser estadístiques actualitzades donen una idea sobre l‟antiguitat i la tradició constructiva de la comarca. I es que segons el cens de 1999, poc més de la meitat dels edificis de la comarca dataven de principis del segle XX o dels anys seixanta i vuitanta.

Pel que feia a la superfície útil construïda, i segons el mateix cens, predominaven els habitatges d‟entre 71 i 100 m2, en definitiva, una estància bastant àmplia. De les vivendes més petites de menys de 30 m2 se‟n registraven molt poques. Les més grans, a partir de 180 m2 tampoc no eren importants, i a més a més, se n‟ha anat disminuït el nombre al llarg dels anys.

Quadre 12. Habitatges principals segons la superfície útil i l’any de construcció. Pla d’Urgell (1991)

Any de construcció < de 30 m2 30 a 40 m2 41 a 50 m2 51 a 60 m2 61 a 70 m2 71 a 80 m2 81 a 90 m3 91 a 100 m2 Abans de 1900 0 4 13 44 45 88 149 182 De 1901 a 1930 3 10 18 61 89 227 296 354 De 1931 a 1940 2 2 5 19 37 77 81 103 De 1941 a 1950 3 10 15 24 55 87 136 154 De 1951 a 1960 2 59 34 32 79 131 152 165 De 1961 a 1970 2 4 16 62 152 200 280 273 De 1971 a 1980 0 6 14 31 110 214 354 404 De 1981 a 1991 1 0 5 21 28 69 259 202 Total 13 95 120 294 595 1093 1707 1837

101 a 110 m2 111 a 120 m2 121 a 130 m2 131 a 140 m2 141 a 150 m2 151 a 180 m2 181 a 209 m2 > 210 m2 Total 29 52 28 16 36 25 35 38 784 85 126 65 45 85 37 38 32 1571 26 42 18 16 26 9 5 15 483 44 64 39 21 35 20 10 12 729 35 86 28 21 35 23 19 11 912 92 116 44 25 51 29 24 26 1396 198 208 84 54 74 64 36 23 1874 111 119 56 74 53 46 22 27 1093 620 813 362 272 395 253 189 184 8842

Font: Institut d‟Estadística de Catalunya

Per concloure l‟apartat, un parell d‟indicadors més sobre l‟habitatge: el règim de tinença i les instal·lacions/serveis dels quals consta la vivenda principal. Pel que fa al primer, les dades més recents proporcionades per l‟IDESCAT corresponen a l‟any 2007. Segons aquestes, un 88,6% de l‟habitatge de la comarca era de propietat, mentre que l‟11,4% era de lloguer, cedit gratuïtament o es trobava sota altres règims. En la vivenda de propietat els percentatges es distribuïen de la següent manera: 25‟9% de compra, 35‟2% de compra amb pagaments pendents i 27‟5% per herència o donació. Aquí es demostra el gran pes de la compra o propietat sobre el lloguer, tal com passa en el conjunt de Catalunya.

Per tant hi ha hagut canvis respecte les xifres del cens anterior, corresponent al 2001. Llavors l‟habitatge de propietat es distribuïa de la següent manera: la compra pagada representava el

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 49 ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D‟URGELL

d41‟2%, la comprada però amb pagaments pendents era del 19‟9% i la donada o heretada del 25‟5%. En el cas del lloguer, el percentatge era molt baix, tan sols d‟un 5‟8%; la vivenda cedida gratis o a baix preu representava aproximadament el 3% i altres formes el 4,6%.

El segon indicador, referent a les instal·lacions i extret del cens del 2001, mostrava que del total de 10.130 habitatges un 95‟7% constaven de calefacció. Ben al contrari del cas de la refrigeració, on les xifres s‟inverteixen i hi ha a prop d‟un 80% d‟habitatges que encara no gaudien d‟aquest sistema. En el quadre que ve a continuació es mostren aquestes dades.

Quadre 13. Habitatges principals segons instal·lacions. Pla d’Urgell (2001)

Calefacció Total amb Total sense Refrigeració Total Col·lectiva Individual Aparells mòbils o fixos calefacció calefacció Sí No d'habitatges 478 7548 1665 9691 439 2085 8045 10130 Font: Institut d‟Estadística de Catalunya

Després d‟haver fet aquest anàlisi sobre les característiques de l‟habitatge del Pla d‟Urgell és important veure quina ha estat l‟evolució del nombre d‟habitatges acabats de nova planta. Aquest és un dels indicadors més clars de la dinàmica residencial, per bé que no tota la demanda es cobreix mitjançant nova construcció.

Segons les dades de l‟IDESCAT pel que respecta a l‟any 2007, hi havia un total de 1.389 habitatges iniciats i 1.147 habitatges acabats de nova planta. Si s‟observa l‟evolució històrica es pot veure com al llarg dels anys aquesta dada s‟ha anat incrementant. En el període 1984-1989 la nova construcció va tocar fons, recuperant-se ràpidament i entrant en una fase d‟estabilitat entre 1992-1995. Dos anys més tard se superaven ja els 150 habitatges acabats, una xifra elevada respecte anys anteriors. Per això es pot dir que, des de llavors i fins l‟actualitat ha patit un augment força important.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 50 ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D‟URGELL

Quadre 14. Habitatges construïts de nova planta. Distribució per municipis. Pla d’Urgell (2008)

INICIATS ACABATS Qualif. provis. Projectes Qualificacions Cèdules Certificats finals d'obra prot. oficial visats definitives prot.of. habitabilitat col·legis aparelladors promoció priv. col.legis promoció priv. habit. lliures Municipis D.G.P.H. aparelladors D.G.P.H. D.G.P.H. Barbens 12 1 0 6 9 Bell-lloc d'Urgell 0 8 0 17 3 Bellvís 0 3 0 11 13 Castellnou de Seana 38 0 0 3 0 Fondarella 0 2 0 0 3 Golmés 0 9 0 38 31 Ivars d'Urgell 0 6 0 11 10 Linyola 0 75 0 47 29 Miralcamp 0 0 0 20 18 Mollerussa 15 97 14 334 161 Palau d'Anglesola, el 0 10 0 57 40 Poal, el 0 4 0 2 0 Sidamon 0 0 0 0 5 Torregrossa 0 33 0 19 17 Vila-sana 0 2 0 35 9 Vilanova de Bellpuig 0 0 0 16 14 Pla d'Urgell 65 250 14 616 362

Font: Institut d‟Estadística de Catalunya

Tal com s‟aprecia en el quadre 14, els municipis on es van iniciar qualificacions de protecció oficial (promoció privada) durant l‟any 2008 foren Barbens (12), Castellnou de Seana (38) i Mollerussa (15). En total 65 promocions d‟aquest tipus al Pla d‟Urgell. Respecte als projectes visats pels col·legis d‟aparelladors n‟hi hagué a diversos municipis, entre els quals destaquen Mollerussa, Linyola i Torregrossa.

Pel que fa a habitatges ja acabats, hi hagué 14 qualificacions definitives de protecció oficial (promoció privada) a Mollerussa; diverses cèdules d‟habitabilitat en habitatges lliures, com és el cas de Mollerussa (334), Linyola (47) o Golmés (38), entre d‟altres; i finalment, s‟otorgà un total de 362 certificats finals d‟obra dels col·legis d‟aparelladors. Per tant es fa evident que en el Pla d‟Urgell s‟ha anat mantenint un bon ritme constructiu.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 51 SISTEMA D‟ESPAIS OBERTS I SÒL NO URBANITZABLE

2. SISTEMA D’ESPAIS OBERTS I SÒL NO URBANITZABLE

La comarca del Pla d‟Urgell s‟estén per la plana homònima, situada a una altitud d‟entre els 200 i els 400 m, que pel nord-oest davalla vers la vall fluvial del Segre, a alçades inferiors als 100 m. El terreny és totalment planer, amb el 97,6% de la superfície amb pendents inferiors al 5%, percentatge que s‟eleva al 99,5% de superfície amb pendents inferiors al 10% (vegeu ¡Error! No se encuentra el origen de la referencia. i Plànol 2). Les úniques zones que presenten un cert pendent corresponen als Tossals de Torregrossa, que constitueixen el principal element configurador del relleu de la comarca. Un primer sector, el pròpiament dit dels Tossals de Torregrossa, s‟estén entre els municipis de Torregrossa, Sidamon i Miralcamp, amb les elevacions de la Fita Alta (289 m.s.n.m.) i el Tossal de l‟Ínfer (300 m.s.n.m.), i l‟altre, el dels Tossals de Margalef, per l‟extrem sud-oest de Torregrossa, a tocar del límit comarcal, amb les elevacions de Margalef (271 m.s.n.m.) i la Pena (262 m.s.n.m.)

Esmentar també altres tossals com el de Barret Picat, entre Linyola i els Arcs, i el Tossal Roig, a l‟oest de Bellvís. Aquests tossals presenten una certa singularitat geològica pel seu recobriment amb mantells de grava i arenes compactades pels sòls amb elevat contingut calcari, i són gairebé els únics fragments del territori que mantenen restes de vegetació natural, quan han quedat lliures de l‟explotació agrícola (Aldomà i Guerrero 2000).

Tot i el seu caràcter planer, la comarca presenta una lleugera inclinació cap a l‟oest, desguassant cap al Segre.

La identificació del sistema d‟espais oberts i del sòl no urbanitzable es realitza prenent com a document de referència el Pla Territorial Parcial de Ponent. Aquest planteja diversos objectius de cara al sistema d‟espais oberts: afavorir la diversitat biològica i mantenir els processos naturals, evitar la urbanització en sòls sotmesos a riscos naturals coneguts, establir reserves estratègiques de sòl que n‟evitin la urbanització i el mantinguin disponible per actuacions futures, garantir la coherència del model territorial o mantenir i incrementar la qualitat de la vida dels habitants del territori, contribuint alhora al desenvolupament sostenible.

A banda de marcar-ne els objectius, el Pla també en fa la distinció segons tres tipus de sòl: de protecció especial, territorial i preventiva. En el primer cas s‟atorga protecció a aquells sòls no urbanitzables, amb un grau de protecció altament restrictiu de les possibilitats de transformació que els poguessin afectar. Aquesta categoria compren els sòls que formen part d‟àmbits protegits establerts en la normativa sectorial i en el Pla.

La protecció territorial és per aquells sòls no urbanitzables que, tot i no assolir el grau de valors naturals i ambientals que tenen els sòls de protecció especial, també convé preservar ja sigui per l‟existència de riscos naturals, pel seu valor paisatgístic/identitari regulat pel Catàleg del Paisatge

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 52 SISTEMA D‟ESPAIS OBERTS I SÒL NO URBANITZABLE

de les Terres de Lleida o pel valor de reserva estratègica deguda a la seva localització, connectivitat i condicions de l‟àrea. Aquests sòl restaran dins del sòl no urbanitzable de manera indefinida, en tant que hi hagi altres alternatives de sòl de menor valor o més adients que es consideri que pel seu especial interès públic general i estratègic és adient localitzar-los dins aquest sòl.

I l‟última categoria, els sòls de protecció preventiva, correspon a la resta de terrenys de l‟àmbit de les Terres de Lleida classificats com a sòl no urbanitzable pel planejament urbanístic, que no formen part dels de protecció especial o territorial. El Pla preveu però, la possibilitat que, més enllà de les estratègies establertes per a cada nucli es puguin admetre, en casos justificats, implantacions d‟activitats o instal·lacions de valor estratègic i d‟especial interès per al territori a través del procediment determinat per les Normes d‟ordenació territorial per a garantir una avaluació suficient dels pros i contres de la iniciativa.

En el cas del Pla d‟Urgell, el sistema d‟espais oberts compta amb un total de 30.516 ha de sòl, de les quals 924 corresponen a sòl urbà, 331 ha són sòl urbanitzable i 29.261 sòl no urbanitzable. Dins d‟aquest últim, 28.699 ha es destinen al conreu majoritàriament d‟herbacis de regadiu; l‟ús forestal és pràcticament inexistent i cal destacar-ne els dos espais ja esmentats inclosos sota figures de protecció especial com la Xarxa Natura 2000 i PEIN (Pla d‟Espais d‟Interès Natural).

2.1. CONQUES HIDROLÒGIQUES

La comarca del Pla d‟Urgell es troba organitzada en tres conques principals que, de nord a sud corresponen amb la del riu Corb, la Clamor dels Canals i el Torrent de la Femosa. Totes aquestes menen al riu Segre, de forma que travessen la comarca d‟est a oest. No són cursos d‟aigua permanent, però la seva incorporació com a desaigües a la xarxa de rec del canal d‟Urgell ha modificat la morfologia del territori i la xarxa hidrològica.

A banda d‟això, hi ha també el riu d‟Ondara, que tot i nèixer fora de la unitat de la Plana d‟Urgell, es perd a l‟alçada de Barbens i desemboca al riu Corb, prop dels Arcs; el Clot de Sant Gili també neix fora però desemboca al riu d‟Ondara a prop de Linyola; i finalment, el desaigüe de Santa Maria desemboca al clot de Sant Gili, al nord d‟Almansor. Tots aquests elements formen part de la conca del riu Corb, que desemboca al riu Segre al sud de .

2.2. DINÀMIQUES I VALORS DEL PAISATGE VEGETAL

El paisatge de la plana d‟Urgell s‟ha vist fortament transformat al llarg del temps: antigament, el tenia la grisor de l‟anomenada estepa, on l‟únic que destacava a nivell paisatgístic era la verdor que a manera d‟oasi envoltava els rius; posteriorment, els conreus de secà van ocupar la zona; i,

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 53 SISTEMA D‟ESPAIS OBERTS I SÒL NO URBANITZABLE

modernament, gràcies a la construcció del Canal d‟Urgell (i el Canal Auxiliar) s‟ha anat extenent el regadiu, el qual ha transformat fortament el paisatge. Aquest fet ha obert la plana de l‟Urgell, i la de Lleida en general, a nous tipus de conreu i n‟ha diversificat l‟oferta agrícola. Segons les dades que figuren en el Pla Territorial de Ponent, més del 90% del territori del Pla d‟Urgell està dedicat als conreus:

Gràfic . Usos del sòl en les comarques de les Terres de Lleida

Font: Pla Territorial de Ponent, elaborat a partir del Departament de Medi Ambient i Habitatge, Mapa d’usos del sòl a Catalunya (2002).

El fet que els conreus siguin un ús que gairebé ocupa tota la comarca, no deixa cabuda a altres usos del sòl, tret de l‟urbà o l‟industrial. La manca de sòl forestal fa que tampoc es pugui parlar d‟un paisatge vegetal ric i divers. El clima que regeix en aquest tipus de paisatge és el mediterrani subàrid continental amb precipitacions que ronden els 400 mm anuals. Els hiverns es presenten rigorosos i amb el factor de la boira com a destacat, i els estius molt càlids amb temperatures que freguen la quarantena de graus.

Pel que fa a la morfologia dels materials d‟aquesta zona, responen a un origen al·luvial i estan constituïts per llims, sorres i graves calcàries poc rodades. Aquests dipòsits jauen sobre materials terciaris continentals com gresos, lutites i intercalacions calcàries. D‟aquesta manera es veu definida l‟estructura geològica d‟aquesta comarca, com una extensa plana que davalla suaument cap al riu Segre, sense relleus importants.

Tots aquests factors, en conjunt, deriven cap a una vegetació dominada potencialment pel carrascar continental (quercetum rotundifoliae). Realment, avui en dia, la transformació del paisatge en terres de cultiu fa que la vegetació sigui pràcticament inexistent. Només en els llocs no aptes per al cultiu, turos o erms, és possible trobar-hi restes de vegetació, que donen una idea de les comunitats vegetals existents a la plana d‟Urgell abans de la inauguració del canal (1862).

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 54 SISTEMA D‟ESPAIS OBERTS I SÒL NO URBANITZABLE

2.3. ESPAIS NATURALS I CONNECTORS ECOLÒGICS, MOSAIC TERRITORIAL I ÀMBITS DE PAISATGE

Per l‟ajustament i configuració del sistema d‟espais oberts en el Pla director urbanístic es tenen en consideració els espais que s‟inclouen sota les figures Xarxa Natura 2000 i Pein (Pla d‟Espais d‟Interès Natural).

Espais del PEIN al Pla d’Urgell Codi Nom Municipis Superfície al Pla d’Urgell (ha) 1380 Tossals de Torregrossa Torregrossa 69,91 1530 Estany d’Ivars – Vilasana Ivars d’Urgell 156,58 Vila-sana 1580 Plans de Sió Barbens 47,54 1590 Secans de - Vilanova de 183,81 Bellpuig Total 457,84

Font: Minuartia (novembre 2009)

Espais de la xarxa Natura 2000 al Pla d’Urgell Superfície al Pla Codi Nom LIC ZEPA Tipologia Municipi d’Urgell (ha)

Espais Ivars d’Urgell ES5130018 Estany d'Ivars - Vilasana S S d’aigües 156,58 continentals Vila-sana Espais de ES5130036 Plans de Sió S S Barbens 47,54 plana agrícola Secans de Belianes- Espais de ES5130037 S S Vilanova de Bellpuig 183,78 Preixana plana agrícola Total 387,9

Font: Minuartia (novembre 2009)

En el cas del Pla d‟Urgell destaquen dos espais d‟alt valor:

- Estany d‟Ivars - Vila-Sana, amb 156,58 ha. Antiga cubeta endorreica, va ser una de les zones humides més importants de la Catalunya interior fins a la seva dessecació l‟any 1950. Posteriorment s‟ha procedit a la seva inundació per tal de regenerar-ne la flora i fauna potencial de la zona, i actualment ja es troba recuperat.

- Tossals de Torregrossa, 69,91 ha. Petits tossals testimoni de les planes centrals no gaire afectats per les transformacions agrícoles i que conserven encara fragments notables del paisatge natural. El paisatge vegetal les caracteritza per brolles, timonedes i herbassars nitrohalòfils. Acull espècies mediterranioestèpiques importants.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 55 SISTEMA D‟ESPAIS OBERTS I SÒL NO URBANITZABLE

L‟espai de l‟Estany d‟Ivars – Vilasana disposa de Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge aprovat definitivament pel Govern de la Generalitat l‟11 d‟octubre de 1995 així com d‟un Pla d’usos i gestió de l‟estany aprovat definitivament pel Consell General l‟11 de juny de 2007 i publicat al BOP de Lleida el 17 de juliol de 2007. Es tracta d‟un document que precisa amb major detall les actuacions a realitzar a l‟estany recuperat per al quinquenni 2007-2012 i estableix tant determinacions de gestió i millora ecològica com d‟ordenació dels usos públics. La resta d‟espais PEIN de la comarca no disposen de Pla especial de delimitació ni de Pla especial de protecció.

Dels espais anteriors que formen part del PEIN, l‟estany d‟Ivars – Vilasana, els Plans de Sió i els Secans de Belianes - Preixana formen part de la xarxa Natura 2000, tal com es mostrarà en el següent apartat. Els Tossals de Torregrossa, protegits per ser un dels millors testimonis actuals de petits tossals àrids de les planes centrals no afectats per les transformacions agrícoles, amb fragments notables del paisatge i vegetació naturals, amb una flora interessant i amb espècies mediterrànio - estèpiques notables, no en formen part.

Pel que fa a la Xarxa d‟espais de valor natural i de connexió delimitada pel PTPP tenim els espais següents:

8. Tossals de Margalef. Zona de tamponament al voltant dels tossals de Torregrossa, protegits pel PEIN, que conserva alguns retalls de vegetació natural estèpica al mig d‟un paisatge de cultius extensius i fruiters regats pel canal d‟Urgell.

18. Secà de Belianes-Preixana. Plana extensiva cerealista, majoritàriament de secà, amb finques de mida petita i gran nombre de marges. Un dels principals sectors per a l‟avifauna estèpica de Catalunya, essencial per al sisó i l‟esparver cendrós. També es dóna el gaig blau, el xoriguer petit, el xoriguer comú, la gralla, la xixella, l‟òliba, el mussol, el torlit, la calàndria, l‟àguila daurada i l‟àguila cuabarrada.

20. Estany d’Ivars. Antiga cubeta endorreica, va ser una de les zones humides més importants de la Catalunya interior fins a la seva dessecació l‟any 1950. Actualment en fase de recuperació, s‟ha iniciat la seva inundació i la regeneració de la flora i fauna potencial de la zona, constituïda bàsicament per comunitats aquàtiques pròpies de llacunes estacionals de caràcter salí.

41. Pla de la Serra - Miralcamp. Petit altiplà amb cultius de secà i amb restes de vegetació natural de brolles de romer i maleïda. Presència d‟ocells estèpics com la calàndria, la terrerola vulgar i el torlit. S‟hi ha construït diverses basses de reg, que actuen com a atractiu per als ocells aquàtics.

42. Banquetes del Canal d’Urgell - connexió serra de Vilobí. Permet la continuïtat entre la Serra de Vilobí i el Pla de Lleida. En l‟àmbit del Pla d‟Urgell està constituït per les banquetes de la Sèquia Quarta del Canal d‟Urgell, al seu pas pel sud de Torregrossa, amb trams d‟arbredes. Ocells de ribera com el teixidor i l‟oriol.

46. Connexió riu Corb. Connector fluvial entre les masses forestals de la Conca de Barberà i el riu

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 56 SISTEMA D‟ESPAIS OBERTS I SÒL NO URBANITZABLE

Segre, amb zones de bosc de ribera i espècies lligades com el rossinyol, el bord, el balquer, la boscarla de canyar, l‟oriol i el teixidor.

49. Secans del nord de l’Urgell. Planes estèpiques amb conreus de secà. Poblacions importants de sisó, torlit, calàndria, esparver cendrós i àguila cuabarrada.

51. Connexió horta de Lleida. Petits cursos fluvials de la xarxa de canals derivada dels d‟Urgell i Pinyana. En l‟àmbit del Pla d‟Urgell, el constitueixen la Clamor de les Canals, la Sèquia de Pelagalls i la Sèquia de la Plana (Bell-lloc d‟Urgell). Conserven reductes de vegetació de ribera, amb algun tram arbrat amb àlbers, oms i roure valencià. Travessen sectors intensament conreats o urbanitzats i fan el paper de canalitzadors de fluxos biològics entre el Pla de la Serra - Miralcamp (espai 41) i el curs fluvial del Segre.

55. Plana. Reductes de vegetació natural que compleixen la funció de connectors biològics en una zona molt fragmentada: Connector de Mollerussa.

65. Zones humides de la plana. Diferents zones humides de la plana incloses a l‟inventari de zones humides. També trams de banquetes de canal i reguers, que mantenen vegetació de ribera a les seves ribes. Aquests espais permeten la nidificació d‟ocells i rapinyaires.

66. Coladors de Boldú. Espais d‟extraordinària riquesa ecològica, relicte d‟antigues depressions endorreiques, amb presència de sals, cosa que permet una flora molt singular: associació de gipsòfila perfoliada de Lleida, jonquera amb plantatge crassifoli i jonquera amb lletsó crassifoli.

70. Altres. Alguns són els darrers reductes de vegetació natural en sectors amb alta necessitat de protecció, que actuen com a refugi per a la flora i fauna, a la vegada que poden tenir un paper important de pont entre els connectors. Uns altres són zones d‟interès geològic. En l‟àmbit del PDU es delimiten hàbitats de pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces i matollars halonitròfils a Bell-lloc d‟Urgell.

Font: PTPP (DPTOP 2007) i Minuartia (novembre 2009)

Pel que fa als hàbitats d‟interès comunitari al Pla d‟Urgell, la seva superfície és molt reduïda, amb un total de 6,97 ha que representen el 0,02% de la superfície comarcal i que es concreta en reductes d‟extensió minúscula en diferents localitzacions. Alguns d‟aquests hàbitats estan catalogats com d‟atenció prioritària.

La taula mostra les superfícies d‟hàbitats d‟interès comunitari per tipus d‟hàbitat i per municipi. Els hàbitats d‟interès comunitari del Pla d‟Urgell es mostren també al Plànol 13.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 57 SISTEMA D‟ESPAIS OBERTS I SÒL NO URBANITZABLE

Superfície d’hàbitats d’interès comunitari al Pla d’Urgell Codi Hàbitat Municipi Superfície (ha) No prioritaris 92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera Bellvís 0,468 Linyola 0,809 Total 1,277 Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea 1420 Bellvís 0,121 fruticosae) Total 0,121 1430 Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea) Bell-lloc d'Urgell 0,458 Bellvís 0,233 Ivars d’Urgell 0,356 Torregrossa 1,219 Vila-sana 0,002 Total 2,269 5330 Matollars termomediterranis i predesèrtics Torregrossa 0,003 Total 0,003 Total no prioritaris 3,669 Prioritaris 6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) Miralcamp 0,335 Sidamon 0,404 Torregrossa 2,562 Total prioritaris 3,301 Total hàbitats d’interès comunitari 6,970

Font: Cartografia dels hàbitats d‟interès comunitari a Catalunya. DMAH 2005 i Minuartia (novembre 2009)

En l‟àmbit del PDU es detecten diversos hàbitats rars o molt rars, en perill, molt amenaçats, amenaçats o probablement amenaçats en el futur en l‟àmbit català (Departament de Medi Ambient i Habitatge 2005-2007) que es localitzen al Plànol 15.

El 98% d‟aquests hàbitats han estat inclosos pel PTPP en sòl de protecció especial i, per tant, en la categoria de major protecció del sistema d‟espais oberts. Únicament tres hàbitats amenaçats se situen parcialment en sòl de protecció preventiva d‟acord amb el PTPP tal com mostra la taula anterior i Plànol 16.

Dos d‟aquests hàbitats tenen un percentatge molt baix de la seva extensió en sòl de protecció preventiva. És el cas de les Alberedes (i pollancredes) amb roja (Rubia tinctorum), de les contrades interiors (99,22 % en sòl de protecció especial) i dels Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles, de terra baixa (93,24 % en sòl de protecció especial). Només els Matollars amb dominància de Salsola vermiculata (siscallars), salat blanc (Atriplex halimus)..., halonitròfils, de sòls àrids de les contrades interiors tenen un percentatge significatiu de la seva

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 58 SISTEMA D‟ESPAIS OBERTS I SÒL NO URBANITZABLE

extensió en sòl de protecció preventiva (el 20%) Es tracta d‟un hàbitat molt rar i no amenaçat (Departament de Medi Ambient i Habitatge 2005-2007). Cal tenir en compte que l‟extensió en termes absoluts d‟aquest hàbitat en sòl de protecció preventiva és molt reduïda: 2,6 ha repartides en 5 localitzacions l‟exclusió de les quals en el PTPP es pot deure, en la major part dels casos, a una qüestió d‟escala.

Hàbitats rars o amenaçats i superfície en sòl de protecció preventiva Superfície % en Superfície % en Superfície en sòl de protecció en sòl de protecció en el total Codi Hàbitat protecció preventiva protecció especial de l’àmbit preventiva especial (ha) (ha) (ha)

15b Vegetació (salicornars, prats, jonqueres, ...) dels sòls salins, poc o molt humits o, fins i tot, 0,00 0,00 3,58 100,00 3,58 temporalment inundats, de les terres interiors àrides

15e Matollars amb dominància de Salsola vermiculata (siscallars), salat blanc (Atriplex halimus)..., 2,61 20,00 10,44 80,00 13,05 halonitròfils, de sòls àrids de les contrades interiors

22c Estanys (i embassaments) de terra baixa i de l'estatge montà, incloent, si és el cas, les 0,00 0,00 1,87 100,00 1,87 formacions helofítiques associades

23a Basses i estanyols d'aigües 0,00 0,00 140,87 100,00 140,87 salabroses o salines

34h Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats 1,20 6,76 16,57 93,24 17,78 terofítics calcícoles, de terra baixa

44i Alberedes (i pollancredes) amb roja (Rubia tinctorum), de les 0,09 0,78 11,78 99,22 11,87 contrades interiors

TOTAL 3,91 2,07 185,12 97,93 189,03

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia dels hàbitats de Catalunya (DMAH 2005), i del PTPP (DPTOP 2007) (DPTOP 2007) i Minuartia (novembre 2009)

A banda d‟això, segons la llei 12/1985 d‟espais naturals del Parlament de Catalunya, a l‟article 11, es determina que totes les zones humides de Catalunya han de ser preservades de les activitats susceptibles de provocar-ne la recessió i la degradació. El Departament de Medi Ambient i Habitatge està redactant un pla de conservació específic de les zones humides, que preveu la preservació i millora d‟aquestes àrees d‟especial interès natural.

Al Pla d‟Urgell ha estat inventariada la Bassa de l‟Estany (codi 1781800), al municipi de Vila-sana, amb una superfície de 2 ha. Es tracta d‟una bassa artificial del tot naturalitzada situada a tocar

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 59 SISTEMA D‟ESPAIS OBERTS I SÒL NO URBANITZABLE

dels terrenys de l‟estany d‟Ivars i Vila-sana i, de fet, gaudeix de la protecció que li otorga el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’Estany d’Ivars i Vila-sana.

L‟estany d‟Ivars i Vila-sana, antigament dessecat i recuperat a partir de l‟any 2005 amb una superfície d‟aigua de 126 ha, és una llacuna d'aigua dolça, tot i que el seu origen és endorreic. L'aigua d'entrada, arran del projecte de recuperació que s'hi ha executat, prové del canal d'Urgell i correspon a la mateixa quantitat que s'utilitzava per al reg de les finques existents abans de la recuperació. El desguàs de l'estany drena vers un afluent del riu Corb. En bona part del seu perímetre la profunditat és molt baixa (< 1 m), de manera que proliferen les comunitats lacustres. Amb tot, la profunditat màxima no arriba als quatre metres ni la mitjana als 2 m (www.estanyivarsvilasana.cat).

Al llarg de l'estany s'hi van recrear illes amb diferents formes, pendents, alçades i emplaçaments que afavoreixen la fauna, especialment els ocells, amb punts de descans, alimentació i reproducció.

Espais d’interès per espècies amenaçades amb plans de recuperació o de conservació

En l‟àmbit del PDU es localitzen diverses espècies sobre les que s‟han realitzat o s‟estan realitzant programes de seguiment, gestió i/o conservació segons consta a la pàgina web del DMAH. En tots els casos es tracta d‟espècies d‟aus i concretament s‟identifiquen les següents:

àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus)

esparver cendrós (Circus pygargus)

repicatalons (Emberiza schoeniclus)

sisó (Tetrax tetrax)

terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla)

xoriguer petit (Falco naumanni)

A partir de la informació de l‟Estudi de base del planejament territorial per a la definició del sistema d’espais naturals de Ponent (Estrada et al. 2003) s‟han identificat aquells espais d‟interès regional, comarcal o local (per tant, no protegits per la normativa sectorial) en els quals s‟ha identificat alguna d‟aquestes espècies, i que són els següents per a cada espècie:

Per a l‟àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus)

Secà de Belianes – Preixana: sector de dispersió.

Secans del nord de l‟Urgell: un dels sectors principals de la dispersió d‟aquesta espècie a Catalunya

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 60 SISTEMA D‟ESPAIS OBERTS I SÒL NO URBANITZABLE

Per a l‟esparver cendrós (Circus pygargus)

Secà de Belianes – Preixana: hi ha una de les principals poblacions de Catalunya.

Secans del nord de l‟Urgell.

Per al repicatalons (Emberiza schoeniclus)

Estany d‟Ivars: importants dormidors a l‟hivern.

Zones humides de la plana: importants dormidors a l‟hivern.

Per al sisó (Tetrax tetrax)

Secà de Belianes – Preixana: juntament amb el secà de Bellmunt (fora de l‟àmbit del PDU), és la principal localitat amb sisons de Catalunya i possiblement el principal sector per a la cria del país, en concentrar la meitat de les femelles reproductores

Secans del nord de l‟Urgell: sectors amb poblacions importants.

Per a la terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla)

Pla de la Serra – Miralcamp

Per al xoriguer petit (Falco naumanni)

Secà de Belianes – Preixana: hi nia.

Cal afegir que al llarg del riu Corb que travessa el Pla d‟Urgell fins desembocar al Segre hi fóu present la llúdriga (Lutra lutra) durant la primera meitat del segle XX i el cranc de riu (Austropotamobius pallipes) fins ben entrada la dècada dels 70 (Estrada et al. 2003), espècies que han estat objecte de plans de recuperació. En el cas de la llúdriga, atès que és present al riu Segre en la confluència d‟aquest amb el riu Corb, i tenint en compte que és una espècie en expansió, és possible que pugui arribar al tram baix del riu Corb, si és que encara no ho ha fet. És per aquest motiu que l‟espai de connexió del riu Corb s‟ha inclòs parcialment en el plànol 18 en el seu tram amb morfologia de riu i vegetació de ribera associada.

La major part d‟aquests espais han estat inclosos en el sòl de protecció especial d‟acord amb el PTPP i, per tant, els espais per aquestes espècies d‟interès tenen un elevat nivell de protecció. Aquest no és el cas, no obstant, de l‟espai del Pla de la Serra – Miralcamp, d‟interès per la terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla), un 51 % del qual (186 ha) no s‟inclou en el sòl de protecció especial del PTPP (vegeu plànol 19), resta en sòl de protecció preventiva. Cal dir que la part no protegida especialment correspon a l‟ actualment més alterada i degradada per l‟activitat humana.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 61 SISTEMA D‟ESPAIS OBERTS I SÒL NO URBANITZABLE

Espais d’interès connector i punts crítics; espais d’interès connector

El Pla d‟Urgell és una comarca eminentment agrícola, amb un paisatge homogeni, fortament transformat per les activitats humanes i dominat per conreus herbacis de regadiu. Els espais naturals protegits de la comarca, responen a la protecció dels seus darrers hàbitats esteparis i aquàtics originals, que pràcticament han desaparegut i es troben altament afectats per fenòmens de degradació, fragmentació i aïllament. Aquests espais se situen a la perifèria de la comarca, als seus extrems sud i est, i tal com es descriu al PTPP, la connectivitat ecològica entre ambients estèpics en l‟àmbit de Ponent té lloc mitjançant una anella en la qual el Pla d‟Urgell en resta al centre, degut a la manca d‟aquests tipus d‟hàbitats a l‟interior de la comarca (vegeu Figura Informe de sostenibilitat ambiental).

En aquest context, és imprescindible el disseny d‟una xarxa de connectors que garanteixin el manteniment dels fluxos ecològics en el conjunt de la matriu territorial del Pla d‟Urgell, constituïda per ambients transformats i sovint inhòspits per moltes espècies de fauna, com són les grans extensions homogènies de conreus de regadiu, els usos urbans i les infraestructures. Els fluxos ecològics queden restringits, per tant, a certs elements del paisatge com són els cursos fluvials i la xarxa de canals i sèquies, així com als marges entre conreus que puguin mantenir restes de vegetació natural.

No obstant això, en relació als canals, cal destacar que només esdevenen elements de connexió d‟interès ecològic quan estan sense revestir i presenten trams amb franges de vegetació natural a les seves ribes. Contràriament, els grans canals revestits amb materials poc rugosos, parets amb un elevat pendent i elevada velocitat de l‟aigua, sovint són generadors d‟efecte barrera per als desplaçaments dels animals i causa de mortalitat de fauna per ofegament.

En aquest sentit, es considera que la xarxa de canals, regs i sèquies, tot i que com s‟ha dit en alguns casos (canals pavimentats i sense vegetació a les seves ribes) poden no tenir un interès actual en el manteniment de fluxos ecològics, es tracta d‟elements lineals amb un important paper potencial en la connectivitat ecològica, i també social, del paisatge del Pla d‟Urgell.

Els espais amb un major interès connector a la comarca són:

Xarxa fluvial

Riu Corb: discorre pel sector central de la comarca en sentit est – nord-oest. Element de connexió entre les serralades prelitorals de la Conca de Barberà, la plana agrícola d‟Urgell i el curs fluvial del Segre

Riu d‟Ondara: afluent de l‟anterior en el seu curs baix, que discorre per l‟extrem nord de la comarca. Provinent del sud-est de la Segarra discorre també per les comarques de l‟Urgell i el Pla d‟Urgell, on queda diluït en diferents regs i sèquies prop de Barbens, fins que desemboca al riu Corb a través del Barranc de la , al sector dels Arcs.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 62 SISTEMA D‟ESPAIS OBERTS I SÒL NO URBANITZABLE

Xarxa de canals, regs i sèquies, elements lineals que creuen la comarca. Cal destacar els següents:

Canal Auxiliar d‟Urgell: provinent del Pantà de Sant Llorenç de (Noguera), entra a la comarca pel seu extrem nord i la creua en sentit sud fins a Torregrossa, on gira cap el nord-oest, i surt de la comarca al sud-oest de Bell-lloc d‟Urgell.

Sèquia Segona del Canal d‟Urgell: es deriva del Canal d‟Urgell a la vora d‟Anglesola i discorre per l‟est i el nord de la comarca, pels municipis de Barbens, Ivars d‟Urgell i Linyola.

Sèquia Tercera del Canal d‟Urgell: prové del Canal d‟Urgell al sud de Vilanova de Bellpuig i discorre pel centre de la comarca en sentit sud-est – oest, tot creuant Mollerussa. Surt de la comarca per l‟oest, entre els termes municipals de Bellvís i Bell- lloc d‟Urgell.

Sèquia Quarta del Canal d‟Urgell: es deriva del Canal d‟Urgell entre i i discorre per l‟extrem sud de la comarca, pel municipis de Torregrossa, a la vora de Margalef.

Fondo de la Coma / lo Reguer / Sèquia del Cap de Terme: conjunt de regs, sèquies i drenatges que entren a la comarca pel seu extrem est, a la vora de Castellnou de Seana, i la creuen en sentit oest, passant a tocar de l‟Estany d‟Ivars i Vila-sana, fins desembocar al riu Corb prop de el Poal.

Barranc de les Borgetes / Sèquia de la Serra / Sèquia Superior / Sèquia Gran: conjunt de regs i sèquies que discorren pel sud de la comarca, pel sector del Pla de la Serra- Miralcamp.

Clamor de les Canals o Desaigüe General / Sèquia de Pelagalls / Sèquia de la Plana: conjunt de sèquies que discorren pel nord, centre i sud de Bell-lloc d‟Urgell.

Com ja s‟ha comentat, l‟interès d‟aquesta xarxa d‟infraestructures de conducció d‟aigua, rau en el fet que es tracta d‟elements lineals que creuen bona part de la comarca, fins i tot a través de les grans infraestructures viàries. Tenen, per tant, un interès estratègic potencial en el manteniment de fluxos ecològics, així com socials, en ser els camins que els ressegueixen uns dels darrers llocs per al lleure existents a la comarca, utilitzats per la gent per passejar, practicar esport, etc.

Cal destacar que bona part d‟aquests espais d‟interès connector es localitzen en sòls de protecció especial d‟acord amb el PTPP i, per tant, disposen d‟un elevat grau de protecció.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 63 SISTEMA D‟ESPAIS OBERTS I SÒL NO URBANITZABLE

Dels espais d‟interès natural amb funcionalitat com a connectors ecològics identificats als Estudis de base (Estrada et al. 2003), únicament una part del què anomenen Connector de Mollerussa (que forma part de l‟espai C22, Connectors de Plana) se situa en sòl de protecció preventiva d‟acord amb el PTPP. Es tracta d‟una peça de conreu situada al sud-est de Sidamon, al sud de la confluència del Canal Auxiliar d‟Urgell i la Sèquia Gran, anomenada lo Setsams o los Setzehams. Tot i que es tracta d‟un sector amb conreus de regadiu sense valors destacables per a la fauna, des del punt de vista de la connectivitat ecològica, és una peça de terreny sense edificacions que tancaria i donaria major solidesa a la xarxa de connectors proposada.

Punts crítics i conflictes per a la connectivitat

Com s‟ha comentat anteriorment, el principal element fragmentador dels hàbitats naturals a la comarca del Pla d‟Urgell ha estat la forta transformació dels usos del sòl a que s‟ha vist sotmesa. No obstant això, existeixen diverses infraestructures lineals que exerceixen un fort efecte barrera per als desplaçaments de la fauna, entre les quals destaca l‟A-2, via d‟alta capacitat amb dos carrils per sentit de circulació. Tot i que el seu efecte barrera és menor, cal destacar que tant la via ferroviària Barcelona – Lleida com la carretera N-IIa, tenen un efecte sinèrgic en circular en paral·lel a l‟A-2 i a escassa distància.

Els punts on aquest corredor d‟infraestructures, format per l‟A-2, la N-IIa i la via de tren, intercepta els espais d‟interès connector descrits a l‟apartat anterior han estat considerats punts crítics per a la connectivitat. Es tracta generalment d‟obres de drenatge de petites dimensions i amb característiques poc adequades per al pas de la fauna.

També s‟han inclòs com a punts crítics els futurs punts de creuament entre les noves infraestructures previstes (Eix Transversal Ferroviari i la carretera de circumval·lació prevista per l‟oest de Mollerussa i Plau d‟Anglesola, anomenada Via orbital), amb l‟objectiu que siguin punts d‟atenció en relació al manteniment de la connectivitat ecològica.

Altres espais o elements naturals d’interès

A l‟hora d‟identificar altres espais o elements naturals d‟interès en l‟àmbit del PDU cal referir-se a espais que poden tenir un valor a nivell local i que no han estat inclosos en cap de les categories anteriorment identificades. En aquest sentit cal tenir en compte que tant els treballs de base per a la definició del sistema d‟espais naturals de Ponent com la xarxa de sòl de protecció especial definida pel PTPP inclouen un seguit d‟espais d‟interès local definits com espais d‟alt interès ecològic però de reduïdes dimensions i que es troben aïllats. En general, conserven reductes naturals interessants i poden esdevenir els nuclis base de les àrees d‟interès natural municipals que es determinin en el planejament local (Estrada et al. 2003).

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 64 SISTEMA D‟ESPAIS OBERTS I SÒL NO URBANITZABLE

En l‟àmbit del PDU, es tracta de:

Les zones humides de la plana (totes incloses en el sòl de protecció especial pel PTPP)

Els coladors de Boldú (inclosos en el sòl de protecció especial pel PTPP)

Els hàbitats de pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces i matollars halonitròfils a Bell-lloc d‟Urgell.

En relació amb els espais associats als cursos d‟aigua i comunitats de ribera, en el treball El Pla d’Urgell. Alternatives de desenvolupament econòmic i social i ordenació del territori (Aldomà i Guerrero 2000) es realitzava la següent diagnosi:

En els darrers trenta anys l‟entubament sistemàtic de les sèquies de regadiu i la pavimentació dels canals principals ha significat la destrucció d‟un medi viu molt ric, amb tota la fauna i flora característics dels bosc de ribera, mentre s‟ha perdut la capacitat de regeneració de l‟aigua dels cursos superficials. Ho justifica la disminució de “pèrdues” d‟aigua de les sèquies i canals?, o no hi ha alternatives de canalització eficient als tubs i les canals de formigó, que permetin una certa vegetació en els llits i les vores de les sèquies?.

Les “sèquies principals” que surten dels canals d‟Urgell constitueixen amb les seves banquetes ciclables, els rengs de plataners i els camins de servei una mena d‟autopistes verdes que encara conserven tot el seu valor, per bé que alguns trams han estat ja desforestats i pavimentats i es produeix una certa degradació per indefinicions en el seu ús.

Queden encara més o menys intactes els desguassos més importants de l‟àrea regable, que a hores d‟ara i a pesar de la contaminació de les aigües constitueixen el medi ecològicament més ric de la comarca. La vegetació característica de canyars i siscalls i els xops, verns, freixes i altres arbres de ribera defineixen uns autèntics corredors ecològics, estrets, però rics.

Al costat dels desguassos, els pantans esdevenen un altre refugi d‟una vegetació i una fauna similars, per bé que no acabin de suplir els antics medis lacustres de la comarca. Les necessitats del regadiu han fet, en qualsevol cas, que el nombre de pantans augmenti, així com la seva grandària, fet que anima cada cop més pescadors i obre la porta a la “naturalització” de determinats pantans.

Per altra part, els pantans de reg se situen en els llocs més enlairats, fet que els hi dóna una ubicació privilegiada en el territori i estableix complementarietats amb la vegetació i la fauna dels tossals i plataformes.

Finalment, a nivell municipal també s‟identifiquen espais d‟interès o indrets emblemàtics susceptibles de conservació i millora (Aldomà i Guerrero 2000):

El sòls de repoblació forestal d’equilibri i protecció territorial definits pel planejament urbanístic de Golmés, Miralcamp i el Palau d‟Anglesola que comprenen els indrets

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 65 SISTEMA D‟ESPAIS OBERTS I SÒL NO URBANITZABLE

pendents dels tossals i turons, els embassaments de regadiu i els desguassos i sèquies principals.

Indrets emblemàtics que han estat subjectes a actuacions de recuperació i millora per part dels Ajuntaments, tals com:

-El pou de la Font Vella, situat en el camí de Vallfogona al municipi de Linyola.

-La plantació de nogueres a la vella carrerada del Poal.

-Els espais de lleure a l‟entorn del plataner monumental de Vila-sana i dels dipòsits municipals d‟aigua de Fondarella, Sidamon, Bell-lloc i Golmés.

-La recuperació dels terrenys dels antics abocadors municipals clausurats via la recuperació de masses forestals, molt escasses a la comarca o via la creació d‟un gran parc urbà en el cas de Mollerussa.

-El barranc, a Linyola. Antic abocador clausurat i restaurat que constitueix un valuós mirador sobre el Pla d‟Urgell.

Finalment, per cal tenir en consideració una altra figura de planejament sectorial creada arran de la llei 8/2005 del 8 de juny de protecció, gestió i ordenació del paisatge i que s‟anomena el Catàleg del paisatge de les Terres de Lleida. Es pretén com un instrument nou per a la introducció d‟objectius paisatgístics en el planejament territorial de Catalunya, així com en les politiques sectorials, i d‟aquesta manera adoptar els principis i estratègies d‟acció que estableix el Conveni europeu del paisatge, promogut pel Consell d‟Europa. Els seus objectius són els següents:

1. Un paisatge urbà rehabilitat i valoritzat en la seva part històrica, arquitectònicament rellevant, i endreçat i dissenyat per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.

2. Uns nuclis poblacionals amb un creixement urbanístic ordenat, dimensionat d‟acord a les necessitats reals i que no comprometi el futur del caràcter agrícola dels espais circumdants ans nuclis urbans.

3. Uns paisatges naturals de qualitat que compaginin l‟activitat agropecuària, d‟extracció de recursos naturals i l‟ús turístic i de gaudi.

4. Un sòl no urbanitzable endreçat amb construccions rurals (magatzems agrícoles, granges, coberts d‟eines, casetes de bombeig, etc.) fetes amb volumetries, materials i revestiments adaptats a l‟entorn.

5. Unes vies de comunicació integrades paisatgísticament i que no malmetin la connectivitat paisatgística i social del territori. Dins d‟aquest objectiu es tracta d‟assegurar que les grans infraestructures viàries (modificacions de la variant sud, autopistes, TGV...) respectin els valors escènics dels itineraris paisatgístics.

6. Uns accessos als nuclis urbans ordenats paisatgísticament que facilitin la transició entre els espais oberts i els paisatges urbans i que reforcin el caràcter i la identitat de les poblacions.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 66 SISTEMA D‟ESPAIS OBERTS I SÒL NO URBANITZABLE

7. Un sistema aeroportuari dissenyat amb criteris d‟integració i aportació de nous elements d‟interès en el paisatge.

8. Uns polígons industrials i àrees terciàries (comercials i d‟oci) ubicades en zones visuals no preferents o notòries i dissenyades tenint en compte la integració amb l‟entorn de les façanes que confronten amb el sòl no urbanitzable.

9. Unes centrals eòliques planificades amb visió de conjunt a escala regional, amb participació dels actors del territori i disposades en el paisatge en relació als seus elements configuradors.

10. Uns nuclis encimbellats on s‟identifiqui amb claredat el perfil paisatgístic de l‟espai construït i els seus punts d‟interès (campanars, esglésies, castells, casals, etc.) en relació al paisatge obert i el sòl no urbanitzable.

11. Un paisatge de nuclis alineats en valls ordenats urbanísticament i amb visió de conjunt conforme a l‟assumpció d‟aquest patró d‟assentament.

12. Uns tossals ben conservats i erigits en punt d‟atracció visual.

13. Uns fons escènics de qualitat que mantinguin els referents visuals i identitaris de Terres de Lleida i no incorporin elements estranys o aliens.

14. Una xarxa de miradors que posin en valor les panoràmiques més rellevants i permetin descobrir la diversitat i matisos dels diferents paisatges de Terres de Lleida.

15. Un paisatge de zones estèpiques conservat i gestionat.

16. Un paisatge de secà, de conreu d‟olivera i ametller, productiu i vinculat al manteniment dels elements de pedra seca de suport a l‟agricultura.

17. Unes infraestructures hidràuliques tradicionals i unes banquetes arbrades a tota la plana regada gestionades i revaloritzades per al seu ús social.

18. Uns paisatges fluvials del riu Segre i la Noguera Pallaresa i Ribagorçana conservats conforme a la seva dinàmica i accessibles per activitats d‟oci.

19. Uns parcs solars localitzats en l‟entorn a partir de criteris d‟eficiència, preexistència de línies d‟evacuació i preexistència d‟edificacions i minimització del nombre d‟observadors potencials en àrees fràgils.

20. Un paisatge de les construccions defensives que vinculi història, territori i població de Terres de Lleida.

21. Una Horta de Lleida productiva i concebuda com a àrea tampó de vocació agrícola entre la ciutat i els espais oberts perifèrics

El Catàleg del paisatge és una eina que serveix per conèixer i valorar el nostre paisatge i, a partir d‟aquí prendre determinacions sobre l‟evolució d‟aquest mitjançant decisions polítiques i

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 67 SISTEMA D‟ESPAIS OBERTS I SÒL NO URBANITZABLE

actuacions sobre el territori en funció de les dinàmiques econòmiques, socials i ambientals. A més a més, s‟hi fa referència a diversos àmbits des dels quals es contempla i valora l‟entorn paisatgístic. Les observacions que fa sobre el Pla d‟Urgell són les següents:

- L‟engloba en la unitat de paisatge de la Plana d’Urgell, on pertany gairebé tota la comarca a excepte d‟una petita part dels municipis de Vilanova de Bellpuig i Barbens. Inclou també, part de les comarques de la Noguera, l‟Urgell, les Garrigues i el Segrià. Trets distintius d‟aquest territori són els relleus molt suaus; les boires baixes i persistents que s‟hi perpetuen a l‟hivern, i la calitja de l‟estiu, pròpia dels països subàrids; la xarxa de regadiu a gran escala encapçalada pel Canal d‟Urgell, que ha transformat aquestes terres cerealistes en hortes i vergers, espais oberts i de fruiters, i cultius herbacis extensius; finalment, la importància de poblacions com Mollerussa, Golmés i Bell-lloc, que concentren l‟industria i els serveis de la comarca.

- En quant a usos del sòl, destaca Mollerussa amb una gran quantitat de sòl industrial i en segon lloc, Bell-lloc d‟Urgell, amb una quantitat de sòl urbanitzable programat d‟ús industrial comparable al de la capital del Pla d‟Urgell.

-Pel que fa a valors paisatgístics en el catàleg s‟assenyala l‟Estany d‟Ivars i Vila-sana. Tal com figura en el mapa de valors naturals i ecològics de la zona trobem nombrós sòl de valor natural i de connexió dins de la comarca del Pla d‟Urgell. A més a més, com espais de Xarxa Natura 2000 es reconeixen l‟Estany d‟Ivars – Vila-sana i els Secans de Mas de Melons - Alfés, tot i que aquest últim ja es troba fora de l‟àmbit comarcal estudiat. Ambdós són també Zones d‟Especial Protecció per a les Aus i Llocs d‟Interès Comunitari.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 68 SISTEMA D‟ESPAIS OBERTS I SÒL NO URBANITZABLE

Gràfic . Catàleg del Paisatge de les Terres de Lleida. Mapa de valors naturals i ecològics.

Font: Catàleg del Paisatge de les Terres de Lleida (valors naturals).

- La història ha deixat en tota la unitat nombrosos monuments. Pel que fa al Pla d‟Urgell es destaquen els castells de Torregrossa, el palau renaixentista del segle XVII de Linyola (actualment ne´s la casa de vila), Cal castell del Poal i la vila closa del Puiggròs. A més a més, compta amb arbres d‟interès comarcal i local o bé considerats arbres monumentals com el Plàtan de Vila-Sana (Platanus hispanica), i els Plataners del Pinell I i II de Puiggròs (Platanus hispanica).

- El catàleg menciona valors identitaris i simbòlics com la Mare de Déu de les Sogues de Bellvís, patrona de la comarca; la Firaporc de , on es promociona i degusten productes derivats del porc, i la Fira de Sant Josep de Mollerussa.

- Destaquen com elements morfològics la cadena de tossals de lo Pla i el Pla de la Serra, vorejats per la sèquia de la Serra i la sèquia dels masos. A banda d‟aquestes elevacions s‟aprecien lleugers canvis de pendent que juguen un paper important en l‟estructuració de la parcel·lació agrícola. Les línies de canvi segueixen en general la direcció est - oest, i es concentren predominantment prop dels eixos Mollerussa - Bellpuig i Sidamon - Miralcamp.

- Es fa menció també dels patrons agrícoles més significatius:

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 69 SISTEMA D‟ESPAIS OBERTS I SÒL NO URBANITZABLE

A prop de Fondarella hi ha el patró més nítid, creuat pel canal Auxiliar d‟Urgell amb predomini de cultius de regadiu com pomeres, oliveres, ametllers i herbacis. Aquest patró és creuat també pel paisatge d‟atenció especial format pels eixos de mobilitat de l‟A-2 i la xarxa ferroviària.

Al sud-oest de Mollerussa un altre patró. Delimitat pel sud-est pel canal d‟Urgell es caracteritza per la predominança de cultius herbacis de regadiu barrejats amb cultius de regadiu de pomeres. Això constitueix una singularitat dins de la plana. La sèquia Tercera i la sèquia de Miralcamp creuen el patró en direcció nord-est, sud-oest i forcen les parcel·les longitudinals a orientar-se en direcció perpendicular per un millor aprofitament de l‟aigua.

A banda d‟aquestos patrons més grans també se‟n troben d‟altres de més reduïts com el del reguer de Vallfogona, a , o el cas del peudemont de la Serra de les Quadres, al nord de Bellcaire d‟Urgell.

- En el catàleg també s‟assenyala una sèrie de riscos i impactes del territori com són els paisatges en transformació en zones d‟alta exposició visual. Aquest és el cas de dues extraccions abandonades, una entre Sidamon i Miralcamp al Pla de la Serra i lo Pla, i l‟altra entre Miralcamp i les Borges Blanques. Es detecten també cultius abandonats als tossals de Sidamon, Miralcamp i Puiggròs. Hi ha un altre tipus de paisatges que sofreixen pressió per la presència d‟infraestructures i serveis. En el cas del Pla d‟Urgell, principalment hi ha afectacions per la nova línia del TGV (Tren de Gran Velocitat), pedreres i graveres al voltant dels tossals de Miralcamp, l‟abocador proper a l‟A-2 (corredor Mollerussa - Bell-lloc d‟Urgell), les zones industrials concentrades seguint l‟A-2 i finalment, la gran concentració de granges en àrees del sud de Mollerussa, Castellnou de Seana, Linyola i Torregrossa. Recentment hi ha hagut un creixent interès per la implantació de producció energètica mitjançant plaques fotovoltaiques.

A més a més, de tot el comentat amb anterioritat, el Catàleg del Paisatge de les Terres de Lleida, sempre sota el marc de la unitat de paisatge de la Plana d‟Urgell, divideix el territori en tres tipus d‟àrees: les que tenen valors especials a protegir, les que proposa que s‟ha de fomentar la gestió i les que són susceptibles d‟accions d‟ordenació. Pel Pla d‟Urgell hi ha accions en les tres categories:

1. Llocs amb valors especials que cal protegir: àrees agrícoles més representatives de la Plana d‟Urgell com per exemple els prats dels Arcs i lo Castellar (sud de Linyola); els tossals testimoni dispersos al llarg del territori (Torregrossa, Pla de la Serra, etc.); banquetes arbrades del Canal d‟Urgell que defineixen la percepció del paisatge de la plana; entorns de l‟Estany d‟Ivars i Vila- sana; cabanes, tanques i coberts de tàpia distribuïts per tota la Plana d‟Urgell, elements característics de l‟arquitectura rural d‟aquest territori; salts d‟aigua com el salt del Duran a Mollerussa i viles closes com la de Puiggròs.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 70 SISTEMA D‟ESPAIS OBERTS I SÒL NO URBANITZABLE

2. Àrees de foment de la gestió: espais de connectivitat ecològica nord - sud entre les grans infraestructures de la unitat que transcorren en sentit est - oest: A-2, AP-2, N-240, ferrocarril Lleida - Barcelona i TGV; el canal d‟Urgell i la seva xarxa de recs i sèquies que drenen tota la Plana d‟Urgell; els espais corresponents a la Xarxa Natura 2000 com l‟Estany d‟Ivars i Vila-sana; i finalment, la promoció, gestió i restauració del patrimoni històric i els seus entorns, com les restes dels castells de Linyola, el Poal o Torregrossa, a banda dels edificis religiosos, ermites i santuaris.

3. Àrees susceptibles d’accions d’ordenació: la façana urbana de les poblacions situades a les proximitats de les principals vies de comunicació de la Plana d‟Urgell, AP-2, A-2, N-240 i C-53; conreus abandonats colindants a les zones industrials i urbanes dels entorns de Mollerussa i Golmés; xarxa de camins rurals; àrees que s‟estenen al llarg del recorregut de l‟A-2 com Mollerussa, Vila- sana o Fondarella; principals vies de comunicació com l‟A-2, la N-240 i el nou traçat del TGV; granges situades a les rodalies dels pobles de Linyola, Castellnou de Seana o Torregrossa; àrees amb activitats extractives abandonades com el pla de la Serra i lo Pla (entre Sidamon i Miralcamp) o l‟àrea entre Miralcamp i Puiggròs, objecte de restauració; zones de forta concentració de centrals fotovoltaiques com Puiggròs; àrees d‟extracció de graves i àrids als tossals de les rodalies de Miralcamp; finalment, la urbanització difusa i habitatges en sòl no urbanitzable al terme de Golmés.

Per tancar aquest apartat dedicat als espais de valor natural del Pla d‟Urgell cal afegir que el catàleg també assenyala recorreguts d‟interès o itineraris paisatgístics senyalitzats, així com els principals miradors de la zona. En el cas del Pla d‟Urgell els itineraris regoneguts són Ivars d‟Urgell – Vila-sana, Mollerussa – Torregrossa - Juneda i Térmens – Menàrguens - Bellvís, i els miradors es localitzen a Miralcamp, Puiggròs i l‟Estany d‟Ivars – Vila-sana.

2.4. RISCOS NATURALS

En el cas del Pla d‟Urgell, els municipis amb un major risc d’inundació són Barbens i Bellvís amb un risc alt, seguits d‟Ivars d‟Urgell amb un risc mitjà. Aquests es troben obligats a redactar el Pla d‟Actuacions Municipal (PAM) per a Inundacions. La resta de la comarca presenta un risc moderat.

En conjunt les zones inundables representen menys d‟un 7% de l‟àmbit del Pla Director del Pla d‟Urgell i es troben localitzades íntegrament a zones planes (pendents inferior als 20%). Bàsicament se concentren on s‟uneixen el riu Corb i l‟Ondara, entre Linyola i el Poal, zona de canals i sèquies.

En el cas del risc d‟inundació en zones urbanitzades és elevat a Barbens, ja que l‟extrem nord del nucli es localitza en zona inundable, i a Ivars d‟Urgell, on les zones esportives i les àrees situades LV-3333 presenten també aquest risc. A la resta de municipis, el risc es troba en zones agrícoles, i algunes masies i cabanes agrícoles disperses.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 71 SISTEMA D‟ESPAIS OBERTS I SÒL NO URBANITZABLE

Segons la zonificació establerta a la cartografia de la Delimitació de zones inundables per a la redacció de l‟INUNCAT (plànol 22), els municipis amb major percentatge de zones inundables amb període de retorn de 500 anys són el Poal, Linyola, Ivars d‟Urgell i Barbens. En superfície absoluta destaca també la presència de zones inundables a Bellvís, si bé representen només un 7% del municipi donada la seva extensió. En conjunt, les zones inundables representen menys d‟un 7% de l‟àmbit del PDU i es troben localitzades íntegrament a zones planes (pendents inferiors al 20%).

Les zones inundables es concentren on s‟uneixen el riu Corb i l‟Ondara, entre Linyola i el Poal, a una zona amb una gran concentració de canals i sèquies, i al llarg d‟aquests dos rius i de la Sèquia de la Cendrosa.

El risc d‟inundació en zones urbanitzades és elevat a Barbens, ja que l‟extrem nord del nucli es localitza en zona inundable, i a Ivars d‟Urgell, on les zones esportives i les zones situades al nord de la carretera LV-3333 es localitzen en zona inundable. A la resta de municipis, les zones inundables afecten principalment zones agrícoles i algunes masies i cabanes agrícoles disperses.

La delimitació de zones inundables de la Planificació de l‟espai fluvial de la conca del Baix Segre està en curs d‟elaboració i únicament es disposa de la delimitació del Segre. La delimitació de les zones inundables del riu Corb, ateses les característiques del curs, requereix d‟un model bidimensional que l‟Agència Catalana de l‟aigua està executant.

Més enllà de les delimitacions i la valoració del risc derivats de la planificació sectorial, d‟acord amb la informació facilitada pels Ajuntaments de l‟àmbit, el risc d‟inundació és actualment un problema molt significatiu en municipis com Bell-lloc d‟Urgell, Sidamon, Palau d‟Anglesola, Miralcamp, Barbens i Mollerussa on el desbordament dels cursos d‟aigua causa la inundació d‟extensions significatives d‟aquests termes municipals amb afectació a propietats i a la xarxa viària. Si bé es requeriria d‟un estudi específic per determinar-ne les causes, sembla que la impermeabilització dels terrenys, l‟efecte de determinades infraestructures viàries i, molt especialment, la multifuncionalitat i la insuficient capacitat de l‟actual xarxa de desguàs en són les principals.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 72 SISTEMA D‟ESPAIS OBERTS I SÒL NO URBANITZABLE

DISTRIBUCIÓ DE LES ZONES INUNDABLES Q500 PER MUNICIPIS (ha)

Total Pla d'Urgell Barbens Bell-lloc d'Urgell Bellvís Castellnou de Seana Fondarella Golmés Ivars d'Urgell Linyola Miralcamp Mollerussa el Palau d'Anglesola el Poal Sidamon Torregrossa Vilanova de Bellpuig Vila-sana

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Barbens Bell-lloc d'Urgell

Bellvís

Castellnou de Seana

Fondarella Golmés

Ivars d'Urgell

Linyola

Miralcamp

Mollerussa

el Palau d'Anglesola

el Poal

Sidamon

Torregrossa

Vilanova de Bellpuig

Vila-sana

0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 5.000

Vilanova de el Palau Castellnou de Bell-lloc Vila-sana Tor r egr ossa Sidamon el Poal Moller ussa Mir alcamp Linyola Ivar s d'Ur gell Golmés Fondar ella Bellvís Bar bens Bellpuig d'Anglesola Seana d'Ur gell

Zona no indundable 1753 1398 4048 812 663 1204 708 1491 2276 1991 1634 543 1528 4338 3492 646 Zona inundable Q500 157,6022093 4,359131363 225,4524026 22,81406678 593,3017098 441,2427973 27,97293311 83,21887444 332,5106334 110,7290555

Font: Minuartia a partir del Pla d‟emergència especial per inundacions (INUNCAT), Departament d‟interior, .

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 73 SISTEMA D‟ESPAIS OBERTS I SÒL NO URBANITZABLE

Risc municipal enfront les inundacions i municipis obligats a realitzar el PAM

Municipi Risc d’inundació Pla d’Actuació Municipal Barbens Alt Obligats Bell-lloc d’Urgell Moderat Recomanats Bellvís Alt Obligats Castellnou de Seana Baix No Fondarella Baix No Golmés Moderat Recomanats Ivars d’Urgell Mitjà Obligats Linyola Moderat Recomanats Miralcamp Baix No Mollerussa Baix No el Palau d’Anglesola Moderat Recomanats el Poal Moderat Recomanats Sidamon Baix No Torregrossa Moderat Recomanats Vilanova de Bellpuig Baix No Vila-sana Moderat Recomanats

Font: INUNCAT. Departament d‟Interior, Generalitat de Catalunya. 2006.

Pel que fa al risc d’incendis forestals és baix a tota la comarca, ja que cap dels seus municipis està considerat d‟elevat perill ni d‟elevada vulnerabilitat front els incendis forestals segons el Pla Especial d‟Emergències per Incendis Forestals de Catalunya (INFOCAT-1ª revisió 2003, actualitzada el 2008). Per tant, cap d‟ells tampoc està inclòs dins del Decret 64/1995, de 7 de març, pel que s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals com a zona d‟alt risc d‟incendis.

Segons les dades del Pla Especial d‟Emergències Sísmiques a Catalunya (SISMICAT), els municipis del Pla d‟Urgell es troben en zona amb risc sísmic d‟intensitat VI d‟acord amb l‟escala d‟intensitat MSK. Per aquest grau es recomana la redacció del Pla d‟Actuació Municipal (PAM) on queden reflectides les actuacions d'un municipi davant d'una emergència sísmica i on també consten, les actuacions encaminades a garantir l'operativitat dels mitjans humans i materials de què disposa. Aquesta afectació no té implicacions urbanístiques a nivell del PDU.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 74 SISTEMA D‟ESPAIS OBERTS I SÒL NO URBANITZABLE

Pel que fa al Risc químic cal esmentar que La normativa sobre accidents greus2 determina quines instal·lacions industrials poden originar accidents amb afectació greu a la població i al medi ambient. Aquesta normativa associa els accidents greus a la presència de determinades substàncies perilloses, en determinades quantitats i estableix dos nivells d‟afectació o dos tipus d‟instal·lacions: instal·lacions de nivell alt i instal·lacions de nivell baix. El Pla d‟Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya (PLASEQCAT), elaborat per la Direcció General d‟Emergències i Seguretat Civil (DGESC) del Departament d‟Interior de la Generalitat de Catalunya, és el marc orgànic i funcional per fer front a les emergències per accidents greus amb substàncies perilloses. Aquest pla inclou les instal·lacions afectades per la normativa d‟accidents greus i també altres tipus d‟instal·lacions considerades de risc (empreses que emmagatzemen i manipulen productes explosius, els aparcaments de mercaderies perilloses d‟ADIF i instal·lacions que, tot i no estar afectades pel Reial Decret 1254/99, figuren en un dels Plans de Sector ja existents).

A l‟àmbit del PDU no es localitza cap instal·lació amb risc d‟accident greu, així com cap zona d‟intervenció o zona d‟alerta d‟aquestes instal·lacions. En conseqüència, cap dels seus municipis no ha d‟elaborar un Pla d‟Actuació Municipal del PLASEQCAT.

En relació al Risc per transport de mercaderies perilloses cal constatar: Donat que per l‟autovia A-2 hi circula un flux important de vehicles amb mercaderies perilloses, els municipis de Bell-lloc d‟Urgell, Sidamon, Fondarella, el Palau d‟Anglesola, Mollerussa, Golmés, Vila-sana i Castellnou de Seana han d‟elaborar un Pla d‟Actuació Municipal del TRANSCAT (Pla Especial d'Emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya).

La totalitat de l‟àmbit del PDU està designat com a zona vulnerable en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries segons el Decret 283/1998, de 21 d’octubre.

Com es detalla a l‟apartat 1.3.2, la principal afecció a la qual estan sotmesos els aqüífers a l‟àmbit del PDU són els nitrats d‟origen agrari.

2 Directiva 96/82/CEE del Consell de les Comunitats, de 9 de desembre de 1996, relativa al control dels riscos inherents als accidents greus en els quals intervinguin substàncies perilloses

Reial Decret 1254/99, de 16 de juliol, pel qual s‟aproven mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en els quals intervinguin substàncies perilloses

Decret 174/2001, de 26 de juny, pel qual es regula l‟aplicació a Catalunya del Reial Decret 1254/99

Reial Decret 119/2005, de 4 de febrer, pel qual es modifica el Reial Decret 1254/1999 de 16 de juliol

Reial Decret 948/2005, de 29 de juliol, pel qual es modifica el Reial Decret 1254/1999 de 16 de juliol

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 75 SISTEMA D‟ESPAIS OBERTS I SÒL NO URBANITZABLE

La normativa del PTPP, estableix que “per al manteniment i millora de la qualitat de l‟aigua subterrània, es determina que a les activitats agràries situades en zones designades com a vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries, s‟haurà d‟aplicar –a més del Codi de bones pràctiques agràries (Ordre del 22 d‟octubre de 1998) i el Decret 205/2000, de mesures agronòmiques– els programes que els òrgans competents aprovin i que siguin aplicables en aquestes zones”.

En aquest sentit, el Departament d‟Agricultura, Alimentació i Acció rural està impulsant un programa orientat a l‟optimització de la fertilització agrícola que havent-se iniciat a l‟àmbit de l‟Alt Anoia - Segarra i a les comarques de Girona, s‟anirà estenent de forma progressiva a tot Catalunya (Agència Catalana de l‟Aigua 2008).

Per finalitzar amb l‟apartat de riscos, dir que la totalitat de l‟àmbit del Pla Director del Pla d‟Urgell està designat com una zona vulnerable en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries, tal com manifesta el Decret 283/1998, del 21 d‟octubre. La principal afecció a la qual estan sotmesos els aqüífers són els nitrats d‟origen agrari.

La normativa del PTPP, estableix que “per al manteniment i millora de la qualitat de l’aigua subterrània, es determina que a les activitats agràries situades en zones designades com a vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries, s’haurà d’aplicar –a més del Codi de bones pràctiques agràries (Ordre del 22 d’octubre de 1998) i el Decret 205/2000, de mesures agronòmiques– els programes que els òrgans competents aprovin i que siguin aplicables en aquestes zones”.

2.5. DOMINI PÚBLIC I ALTRES PROTECCIONS

Diversa legislació sectorial estableix l‟espai de domini públic i les servituds adjacents, espais que han de ser considerats, per la seva naturalesa jurídica, incompatibles amb la seva transformació urbanística. Es tracta d‟espais que conformen una extensa xarxa al llarg del curs dels rius i rieres, la costa, les carreteres o els camins públics.

2.5.1. Dominic públic hidràulic La Llei 29/1985, de 2 d‟agost, d‟aigües constitueix el domini públic hidràulic format per les aigües continentals, les lleres dels corrents naturals continus o discontinus, els llits de llacs, llacunes i embassaments superficials en lleres públiques i els aqüífers subterranis als efectes dels actes de disposició o afecció dels recursos hidràulics. Pel que fa als rius i rieres, al costat de la llera o espai d‟avinguda ordinària format per l‟aigua i la riba, s‟estableix una franja de policia de 100 metres on els usos del sòl queden condicionats i els primers 5 metres d‟aquesta franja es consideren zona de servitud. Tanmateix, malgrat aquestes determinacions legislatives queden clarament definides, en la pràctica el domini públic hidràulic no es troba ni afitat ni reflectit en la cartografia normativa i

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 76 SISTEMA D‟ESPAIS OBERTS I SÒL NO URBANITZABLE

això en dificulta la protecció efectiva. D‟altra banda, pel que fa a les aigües subterrànies, poden instaurar-se perímetres de protecció al seu voltant.

L‟Agència Catalana de l‟Aigua elabora uns criteris que s'hauran de prendre en consideració en l'elaboració dels informes que, d'acord amb la legislació vigent, ha de sol·licitar l'Administració urbanística a l'Agència en la tramitació dels diferents instruments de planejament urbanístic. Cal tenir en compte que el caràcter preceptiu però no vinculant d'aquests informes condiciona els efectes a tercers d'aquests criteris a la seva inclusió en els instruments de planejament urbanístic.

Es defineixen tres zones en relació amb la llera i el seu àmbit d‟influència: zona fluvial (ZF), sistema hídric (SH) i zona inundable (ZI) que es superposen, quedant sempre compreses una dins l‟altra. Els usos permesos proposats en cada cas serien sempre els corresponents a la limitació més restrictiva.

Zona fluvial (ZF)

Ve definit per la franja delimitada per la línia de cota d‟inundació de l‟avinguda de període de retorn 10 anys, que engloba tant la llera legal com la seva zona d‟influència immediata que podríem catalogar de llera a efectes ecosistèmics.

En la franja o franges així determinades no és aconsellable permetre cap ús.

Es considera que només podrien dur-se a terme tasques de manteniment de la vegetació destinades a afavorir-ne un creixement equilibrat i alhora, mantenir una capacitat hidràulica mínima. Les intervencions haurien de ser autoritzades i tutelades per l‟Agència Catalana de l‟Aigua.

Quant a les infraestructures canalitzades, s‟evitarà sempre que sigui possible el traçat per la zona fluvial. Cal apropar així la idea de què el domini públic hidràulic és una franja vital a respectar, allunyant la percepció del mateix com una franja verge susceptible d‟actuar com a galeria de serveis.

Si per raons degudes a condicionants diversos no es pogués respectar aquesta premissa, es defensarà adequadament l‟obra tenint en compte el règim d‟avingudes, l‟erosió potencial total, la naturalesa del fons de la llera i la seva capacitat de desguàs.

Sistema hídric (SH)

Sota aquest concepte es pretén integrar l‟ordenació de la llera i de la seva àrea d‟influència dintre del procés de planificació territorial i urbana.

Aquest “sistema hídric” de protecció fluvial, s‟haurà de definir a partir de criteris basats en la consideració de valors ecològics, naturals i espacials associats als cursos fluvials, observant alhora determinades normes i recomanacions tècniques hidràuliques de prevenció, definides en la planificació hidrològica i concretades sobre el territori per la planificació territorial, dintre de les quals es considerarà el risc d‟inundació com a factor clau per a la reserva de sòl.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 77 SISTEMA D‟ESPAIS OBERTS I SÒL NO URBANITZABLE

Mentre aquesta planificació no estigui disponible i per tal de no hipotecar-la, es proposa adoptar el criteri de considerar el SH com la zona ocupada pel cabal de 100 anys de període de retorn. Aquest criteri es complementarà també amb consideracions de caràcter històric, geomorfològic i biològic

En tant no hi hagi una definició des del planejament urbanístic, els usos permesos en el SH, fora de la Zona fluvial, serien els següents, restant expressament desaconsellat, per a l‟establiment d‟aquests usos, qualsevol construcció o moviment de terres que modifiquin sensiblement el perfil natural del terreny:

- Ús agrícola: terres de conreu, pastura, horticultura, viticultura, gespa, silvicultura, vivers a l‟aire lliure i conreus silvestres. No es permetran els hivernacles ni tancaments de cap classe entre parcel·les.

- Ús industrial - comercial: zones verdes.

- Usos residencials: gespa, jardins, zones de joc degudament senyalitzades.

- Usos recreatius públics i privats: camps de golf, pistes esportives a l‟aire lliure, zones de descans, zones de natació, reserves naturals i de caça, parcs, vedats de caça i pesca, circuits d‟excursionisme o d‟equitació. La implantació d‟aquestes activitats recreatives no haurà de suposar, en cap cas, l‟alteració significativa de les condicions naturals dels terrenys afectats.

- Les estacions de bombament, tant d‟aigües residuals com potables, es podran situar en el SH, sempre que els accessos es localitzin a una cota en la que no es produeixi la condició d‟inundació greu per a l‟avinguda de 500 anys de període de retorn.

- Les infraestructures canalitzades soterrades degudament protegides front a l‟erosió en avinguda, només podrien autoritzar-se de forma excepcional i prèvia justificació com a única alternativa viable. No s‟haurien d‟autoritzar en cap cas, instal·lacions per al transport de productes que puguin representar un risc de contaminació del Domini Públic Hidràulic.

Zona inundable (ZI)

Es defineix per la franja delimitada per la línia de cota d‟inundació de l‟avinguda de període de retorn 500 anys.

Els usos que es proposen siguin permesos en la ZI, fora del SH, no van encaminats a preservar el règim de corrents, sinó a evitar danys importants. Concretament, es prenen les següents limitacions:

- Les futures edificacions de caràcter residencial haurien de situar-se a una cota tal que no es produeixi la condició d‟inundació moderada amb l‟avinguda de 500 anys de període de retorn. Subratllar que la zona d‟acampada de càmpings restarà fora de la zona d‟inundació de l‟avinguda de període de retorn 500 anys.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 78 SISTEMA D‟ESPAIS OBERTS I SÒL NO URBANITZABLE

- Les futures edificacions de caràcter comercial - industrial haurien de situar-se a una cota tal que no es produeixi la condició d‟inundació greu amb l‟avinguda de 500 anys de període de retorn. Aquestes mateixes condicions caldria aplicar-les a les estacions depuradores d‟aigües residuals (E.D.A.R.) de caràcter convencional i a les instal·lacions associades a estacions de tractament d‟aigües potables (E.T.A.P.). En canvi, per a les Edar de tipologia verda, l‟únic condicionant serà el de situar-se fora del SH. A la zona inundable caldria prohibir instal·lació d‟abocadors de qualsevol tipus.

2.5.2. Carreteres La Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres classifica les vies de comunicació en diferents categories i defineix uns espais de protecció a cada banda on restringeix usos i activitats.

Zona de domini públic:

Comprèn els terrenys ocupats per a la carretera i els seus elements funcionals i una franja de terreny, a cada costat de la via de: 8m en autopistes i vies preferents (N-260, C-13), 3m en carreteres convencionals (L-504, L-510).

En aquesta zona només es poden realitzar les obres i les actuacions directament relacionades amb la construcció i l‟explotació de la via i els seus elements funcional.

Zona de servitud:

Franja a banda i banda de 25m en autopistes i vies preferents i de 8m en la resta de carreteres (incloses les corresponents zones de domini públic).

Només es poden realitzar els usos i les activitats prèviament autoritzats que siguin compatibles amb la seguretat de la via i amb la finalitat pròpia d‟aquesta zona.

Es poden autoritzar tancaments diàfans o arbustius, sempre que no afectin les condicions de visibilitat i seguretat de la carretera ni puguin menyscabar les facultats dels òrgans administratius en relació amb la protecció i l‟explotació del domini públic viari.

Zona d’afectació:

Franja a banda i banda de 100m en les autopistes i vies preferents, 50m en les carreteres convencionals de la xarxa bàsica i 30m en la resta de carreteres de les altres xarxes (incloses les corresponents zones de servitud).

En la zona d‟afectació, l‟execució de qualsevol tipus d‟activitat, la realització d‟obres o instal·lacions, fixes o provisionals, el canvi d‟ús o de destinació i la plantació o la tala d‟arbres requereixen l‟autorització prèvia del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, sens perjudici d‟altres competències concurrents. Només es poden realitzar sense autorització prèvia els treballs propis dels conreus agrícoles, sempre que no en resultin afectades de cap manera la zona de domini públic ni la seguretat viària.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 79 SISTEMA D‟ESPAIS OBERTS I SÒL NO URBANITZABLE

A banda de les proteccions establertes per Llei, segons l‟estudi fet per Rossell i Velasco (2000) s‟estableix que en una franja de 50-100 m. a banda i banda d‟una carretera hi ha una pertorbació ecològica permanent que afecta a la fauna (que no la freqüenta) i a la vegetació (ocupació per espècies colonitzadores o exòtiques i disminució de la diversitat d‟espècies).

2.5.3. Camins ramaders La Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries protegeix els camins ramaders, estableix que tenen un dret de pas i els reconeix com a béns de domini públic el titular dels quals, a Catalunya, és la Generalitat de Catalunya. La legislació els confereix una amplada variable (entre 20 i 75 m) que haurà de ser establerta en el procediment administratiu de classificació i partionament.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 80 SISTEMA D‟EQUIPAMENT I DOTACIONS

3. SISTEMA D’ASSENTAMENTS

Pel que fa al sistema d‟assentaments del Pla d‟Urgell, hi ha una sèrie de municipis que actua com a polaritzador central i que capitalitza el creixement demogràfic, com són Mollerussa, Fondarella, Golmés, Miralcamp, el Palau d‟Anglesola, Sidamon i Vila-sana. Excepte els dos últims, la resta serien integrants de la primera corona urbanística del Pla d‟Urgell, a la qual es farà referència reiterades vegades al llarg d‟aquest document. Barbens, situat a l‟est de la comarca, sembla redreçar el seu creixement, mentre la resta de municipis són afectats per pèrdues de població suaus en termes relatius. En aquest cas, el seu dinamisme demogràfic comarcal sembla atribuïble a la posició dels municipis respecte la xarxa viària i a la proximitat amb Mollerussa.

Segons la dinàmica observada fins l‟any 2004 i de forma general, pot dir-se que tant al Pla d‟Urgell com en altres comarques de la plana de Lleida (Segarra, Urgell) hi ha hagut un augment de població que n‟ha comportat la millora de les seves dinàmiques demogràfiques, alhora que n‟ha incrementat el seu pes territorial en relació al conjunt de l‟àmbit.

En el cas dels assentaments, allò que pretén el Pla és determinar certs aspectes d‟acord amb les estratègies assignades pel Pla Territorial Parcial de Ponent, com els següents:

Necessitats de creixement, transformació i/o complexió urbana dels assentaments.

Necessitats i disponibilitat d‟habitatges assequibles dins el model d‟organització del sistema d‟assentaments comarcals.

Necessitats de sòl per a activitats econòmiques i estudiar les possibilitats de localització dels nous SAE –sectors d‟activitat econòmica- tenint en compte la compacitat de les implantacions sobre la base de les ja existents i els nous escenaris d‟implantació de grans infraestructures, com l‟Eix Transversal Ferroviari tot evitant les implantacions aïllades en el territori.

Reconèixer la totalitat dels nuclis de població que composen el sistema d‟assentaments urbans del Pla d‟Urgell establint determinacions urbanístiques que donin resposta a les necessitats de cadascun d‟ells.

Establir directrius i determinacions relatives al sòl urbà que sigui susceptible de transformacions i/o adequacions d‟ús.

Establir directrius i determinacions relatives als sectors de sòl urbanitzable de nova creació; i per aquells en que sigui susceptible la transformació i/o adequacions d‟ús.

Establir els criteris de catalogació i contingut documental dels inventaris d‟edificacions rurals per a la totalitat dels municipis del Pla d‟Urgell per tal que serveixi de base per als Catàlegs de masies dels respectius POUM‟s municipals.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 81 SISTEMA D‟EQUIPAMENT I DOTACIONS

Establir els criteris de catalogació i contingut documental dels catàlegs específics de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació.

3.1. EVOLUCIÓ I PERSPECTIVES DE L‟ACTIVITAT ECONÒMICA

Pel que fa a l‟activitat econòmica del Pla d‟Urgell, els diferents sectors han experimentat una transformació radical en els darrers decennis, que sembla marcarà l‟evolució futura. Cal dir però, que la trajectòria comarcal no difereix massa de la tendència seguida en el conjunt de Catalunya. En el cas del sector agrari, des de fa uns anys enrere a ara, el nombre d‟ocupats ha patit una reducció contínua. El mateix ha passat a la comarca, que entre l‟any 1991 i el 2001 reduí les xifres en gairebé 700 ocupats, tal com s‟aprecia en el quadre següent:

Quadre 6. Ocupats per grans sectors d’activitat. Pla d’Urgell. Població de 16 anys i més (CCAE93) Any Agricultura Indústria Construcció Serveis Total 1991 2734 3195 895 3638 10462 1996 2309 3316 932 4133 10690 2001 2072 3321 1614 5879 12886

Font: Institut d‟Estadística de Catalunya

Per contra, la resta de sectors experimenten una trajectòria totalment diferent. Tots augmenten el seu nombre d‟ocupants, tot i no fer-ho de la mateixa manera. L‟augment del sector industrial és més modest en comparació al de la construcció, i sobretot al dels serveis. Aquest últim es converteix en el gran protagonista del creixement ocupacional i també de l‟econòmic, tant a escala comarcal com general. En el cas del Pla d‟Urgell i durant el 2001, ocupava gairebé a la meitat de la població i la tendència des de llavors ha estat d‟un creixement encara més acusat.

A nivell local i segons la distribució per municipis de l‟ocupació per grans sectors d‟activitat de l‟any 2001, destaca el sector serveis com el que ocupa més treballadors en tots els municipis. Tot i això, cal destacar altres aspectes: el major nombre d‟ ocupats en el sector agrícola es trobava a Mollerussa, Linyola i Torregrossa; el sector industrial, a banda de Mollerussa, es consolidava al Palau d‟Anglesola, Linyola, Bellvís i Bell-lloc d‟Urgell; i finalment, la construcció era important a Mollerussa, Linyola, Bellvís i Ivars d‟Urgell. Aquestes dades venen detallades en el quadre inclòs a continuació.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 82 SISTEMA D‟EQUIPAMENT I DOTACIONS

Quadre 7. Ocupació per grans sectors d’activitat. Pla d’Urgell 2001. Població de 16 anys i més (CCAE93). Distribució per municipis

Municipis Agricultura Indústria Construcció Serveis Total Barbens 96 64 26 141 327 Bell-lloc d'Urgell 154 202 92 429 877 Bellvís 168 214 127 356 865 Castellnou de Seana 85 60 33 88 266 Fondarella 27 86 26 151 290 Golmés 104 130 64 284 582 Ivars d'Urgell 174 128 104 290 696 Linyola 210 240 175 380 1005 Miralcamp 116 113 84 227 540 Mollerussa 256 1455 571 2387 4669 Palau d'Anglesola, el 130 244 94 260 728 Poal, el 59 49 30 82 220 Sidamon 39 79 29 144 291 Torregrossa 278 133 85 380 876 Vila-sana 56 36 25 85 202 Vilanova de Bellpuig 120 88 49 195 452 Pla d'Urgell 2072 3321 1614 5879 12886

Font: Institut d‟Estadística de Catalunya

Pel que fa als diferents subsectors que ocupen la població resident, els que més destacaven a l‟any 2001 eren les indústries manufactureres, l‟agricultura i la ramaderia, el comerç i la reparació, i finalment la construcció. Per tant, el sector serveis, tot i ser el gran protagonista del creixement total de Catalunya, encara era relativament feble a la comarca. Són circumstàncies del moment que cal atribuir-les al feble desenvolupament urbà i a la concentració de serveis a la ciutat pròxima de Lleida, que hi havia llavors.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 83 SISTEMA D‟EQUIPAMENT I DOTACIONS

Quadre 8. Població ocupada resident per subsectors d’activitat (2001)

Agricult i Indústries Indústries Electricitat, Construcció Comerç i Hostaleria Transport i Municipi ramaderia extractives manufactureres gas i aigua reparació comunicacions Barbens 96 0 62 2 26 38 9 11 Bell-lloc d'Urgell 154 0 192 10 92 112 34 53 Bellvís 168 0 210 4 127 88 23 33 Castellnou de Seana 85 0 60 0 33 35 5 13 Fondarella 27 0 85 1 26 62 20 12 Golmés 104 0 129 1 64 112 8 37 Ivars d'Urgell 174 0 125 3 104 92 21 26 Linyola 210 1 233 6 175 119 19 46 Miralcamp 116 1 112 0 84 71 27 16 Mollerussa 256 2 1437 16 571 899 182 200 Palau d'Anglesola, el 130 0 243 1 94 71 16 23 Poal, el 59 0 49 0 30 14 6 10 Sidamon 39 0 78 1 29 41 15 18 Torregrossa 278 0 133 0 85 101 30 28 Vila-sana 56 0 36 0 25 32 5 10 Vilanova de Bellpuig 120 2 86 0 49 71 8 7 Pla d'Urgell 2072 6 3270 45 1614 1958 428 543

Mediació Immob.lloguers i Adm. pública, Educació Sanitat i Altres Personal Organismes financera serveis empr. defensa i SS serveis socials serveis domèstic extraterrit. Total 6 13 14 17 28 5 0 0 327 25 31 60 45 35 27 7 0 877 18 46 57 56 13 16 6 0 865 0 7 8 8 6 5 1 0 266 5 10 7 25 8 2 0 0 290 5 18 38 27 22 15 2 0 582 11 23 49 25 16 16 11 0 696 13 34 46 62 21 13 7 0 1005 5 31 17 20 22 14 4 0 540 92 260 178 247 179 104 45 1 4669 12 33 21 44 21 17 2 0 728 2 8 9 18 10 4 1 0 220 5 9 20 13 10 6 7 0 291 16 45 71 45 19 24 1 0 876 1 12 10 9 1 5 0 0 202 15 21 19 23 25 4 2 0 452 231 601 624 684 436 277 96 1 12886

Font: Institut d‟Estadística de Catalunya

El pes relativament important que havia tingut el sector agrícola en comarques com el Pla d‟Urgell explica també algunes de les singularitats que s‟hi poden trobar a l‟hora d‟analitzar-ne la taxa d‟activitat de la població i els nivells d‟atur. Pel que fa a la primera es trobava al 1996 clarament per davall de la de Catalunya i de la majoria de comarques. Per tant existia una bossa important de

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 84 SISTEMA D‟EQUIPAMENT I DOTACIONS

mà d‟obra mobilitzable que corresponia bàsicament a mà d‟obra femenina. Això ha anat canviant fins que l‟any 2001, la taxa d‟activitat del Pla d‟Urgell es trobava equiparada a la de Catalunya.

Tal com es pot veure en el gràfic 4, la major taxa d‟activitat es troba en la població d‟entre 25 i 29 anys. A partir d‟aquí decau de manera progressiva, tant a nivell comarcal com de tota Catalunya. Les diferències però són gairebé inapreciables, respecte a les dades de l‟any 1996, on la taxa d‟activitat del Pla d‟Urgell es trobava bastant per sota de la de Catalunya. En part, això cal atribuïr-ho a la major identificació de la dona com a mestressa a les famílies agràries.

Gràfic 4. Taxa d’activitat de Catalunya i el Pla d’Urgell (2001)

100

90

80

70

60 Pla d'Urgell 50 Catalunya 40

30 % grup de cada d'edat 20

10

0

16 a 19 16 a 24 20 a 29 25 a 34 30 a 39 35 a 44 40 a 49 45 a 54 50 a 59 55 a 64 60 65 i 65 més Edat

Font: Institut d‟Estadística de Catalunya

Dins de la població activa de l‟any 2001, els desocupats o aturats representaven, per la seva banda, una proporció molt reduïda; dels 13.526 habitants que formaven la població activa, un 4,7% es trobaven a l‟atur. Els anys anteriors, aquesta taxa mostrava valors més elevats, entorn al 9%. Això és una característica comuna a les comarques agràries interiors i s‟ha de relacionar tant amb l‟argument tradicional de la capacitat del sector agrari per retenir mà d‟obra subocupada, com amb una situació real pròxima a la plena ocupació.

Per entendre l‟evolució i els reptes de l‟economia comarca, cal analitzar algunes característiques de la població ocupada com el nivell de formació, que a manca d‟altres indicadors, dóna una idea

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 85 SISTEMA D‟EQUIPAMENT I DOTACIONS

de l‟estatus socio-econòmic de l‟ocupació de la comarca. En aquest aspecte, al Pla d‟Urgell no s‟hi plantegen pràcticament problemes d‟analfabetisme, ja que a l‟any 2001 només se‟n veia afectada un 1,8%. Pel que fa a la població amb un màxim nivell d‟instrucció, és a dir l‟equivalent a una diplomatura, llicenciatura o doctorat, es trobava aquest any entorn al 10% i s‟hi detectava una major presència de dones que d‟homes.

Quadre 9. Població per relació amb l’activitat, nivell d’instrucció i sexe. Pla d’Urgell (2001)

Actius Població de 16 anys i més Ocupats Busquen 1a ocupació Desocupats ocup. anterior Total actius Servei militar Titulació Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total No sap llegir o escriure 172 286 458 36 22 58 2 1 3 3 1 4 41 24 65 0 0 0 Sense estudis 758 940 1698 187 79 266 5 1 6 9 3 12 201 83 284 0 0 0 Primer grau 3994 4360 8354 1772 692 2464 17 19 36 65 46 111 1854 757 2611 0 0 0 ESO,EGB o Batx. Elemental 4036 3271 7307 3149 1462 4611 31 22 53 78 93 171 3258 1577 4835 0 0 0 FP grau mitjà 771 533 1304 688 338 1026 2 5 7 9 25 34 699 368 1067 0 0 0 FP grau superior 827 753 1580 718 564 1282 5 14 19 16 22 38 739 600 1339 0 0 0 Batxillerat superior 1067 1085 2152 746 472 1218 6 7 13 22 30 52 774 509 1283 0 0 0 Diplomatura 515 950 1465 425 710 1135 3 9 12 6 31 37 434 750 1184 0 0 0 Llicenciatura i doctorat 463 515 978 398 428 826 7 9 16 5 11 16 410 448 858 0 0 0 Total 12603 12693 25296 8119 4767 12886 78 87 165 213 262 475 8410 5116 13526 0 0 0 No actius Jubilats o pensionistes Incapacitats permanents Escolars i estudiants Feines de la llar Altres situacions Total no actius Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total 82 141 223 37 22 59 1 0 1 1 87 88 10 12 22 131 262 393 477 501 978 50 33 83 0 1 1 10 278 288 20 44 64 557 857 1414 1819 1675 3494 171 123 294 37 41 78 25 1613 1638 88 151 239 2140 3603 5743 337 239 576 97 36 133 255 268 523 6 1066 1072 83 85 168 778 1694 2472 24 20 44 6 5 11 30 33 63 1 101 102 11 6 17 72 165 237 15 4 19 7 3 10 57 63 120 0 76 76 9 7 16 88 153 241 37 20 57 13 5 18 221 348 569 1 183 184 21 20 41 293 576 869 27 38 65 1 5 6 50 91 141 2 53 55 1 13 14 81 200 281 18 2 20 4 0 4 19 35 54 1 23 24 11 7 18 53 67 120 2836 2640 5476 386 232 618 670 880 1550 47 3480 3527 254 345 599 4193 7577 11770 Font: Institut d‟Estadística de Catalunya

Pel que fa aquells que estaven ocupats, gairebé el 36% havien assolit l‟ESO, l‟EGB o el Batxillerat Elemental; tan sols un 2,5% eren analfabets o els mancaven estudis. La resta es trobava més o menys repartida entre les FP de grau mitjà o superior, el Batxillerat Superior i la Diplomatura, destacant per sobre de tot els qui han assolit el Primer Grau.

En el cas de la població inactiva, aproximadament unes 5.500 persones integraven la població jubilada o pensionista; poc més de 600 es trobaven incapacitades; unes 1.550 eren estudiants; 3.527 persones es dedicaven a les feines de la llar i finalment, unes 600 es trobaven en altres situacions d‟inactivitat.

Per completar aquesta visió global de l‟activitat econòmica del Pla d‟Urgell és necessari fer-ne un anàlisi de la mobilitat. La proximitat física entre les poblacions de la comarca i la resta de nuclis de la plana, conjuntament amb les transformacions urbanes generals que han tingut lloc en els darrers anys, fan que la mobilitat obligada de la població sigui cada cop més important i que l‟anàlisi de l‟activitat econòmica i de l‟ocupació en l‟àmbit d‟un determinat municipi o de la mateixa comarca tingui cada cop un valor més relatiu.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 86 SISTEMA D‟EQUIPAMENT I DOTACIONS

L‟ocupació i la riquesa del Pla d‟Urgell tenen cada cop més a veure amb la dinàmica de l‟activitat econòmica en l‟àmbit de les comarques de Ponent. Entre 1991 i 1996 el nombre d‟ocupats que se n‟anaven fora del seu municipi a treballar corresponia a un 28% del total; aquests desplaçaments afectaven al 38% dels residents de la comarca, més de la meitat dels quals es desplaçaven a municipis situats fora del Pla d‟Urgell. Això porta a indicar ja una mobilitat important dins la comarca.

La darrera dada publicada per l‟Institut d‟Estadística de Catalunya, corresponent a l‟any 2001, comptabilitzava uns 9.367 desplaçaments interns; per tant, continuava estant entorn al 28% del total, al igual que en el període anterior 1991-1996.

Quadre 10. Mobilitat obligada per desplaçaments residència - treball, per sexe i mitjà de transport. Pla d’Urgell (2001)

Mitjans de transport Només Només Només Individual i Individual i Col·lectiu i No aplicable Total Homes Dones individual col·lectiu altres col·lectiu altres altres Desplaçaments dins 9367 5906 3461 8104 54 224 8 192 0 785 Desplaçaments a fora 3519 2213 1306 1965 146 17 18 1 0 1372 Desplaçaments des de fora 2070 1395 675 1936 25 12 2 0 0 95 Total generats 12886 8119 4767 10069 200 241 26 193 0 2157 Total atrets 11437 7301 4136 10040 79 236 10 192 0 880 Diferència atrets/generats -1449 -818 -631 -29 -121 -5 -16 -1 0 -1277 Font: Institut d‟Estadística de Catalunya

Pel que fa als desplaçaments per motius de treball originats des del Pla d‟Urgell cap altres comarques, quatre eren les principals destinacions al 2001. En primer lloc, i gràcies a la proximitat de Lleida, la comarca del Segrià era receptora de gairebé un terç de la població desplaçada: dels 3.519 desplaçaments a fora, aquesta en rebia 1.034. En segon lloc figurava l‟Urgell amb 533, i en tercera i quarta posició la Noguera i el Barcelonès amb uns 250 desplaçaments aproximadament cadascuna.

En quant als desplaçaments que es realitzaven des d‟altres comarques cap al Pla d‟Urgell n‟hi havia un total de 2.070, la majoria dels quals es repartien entre el Segrià (805), l‟Urgell (438) i les Garrigues (402). El resultat d‟aquesta mobilitat intercomarcal era d‟un balanç expulsió-atracció negatiu, tot i que no per massa diferència: el total de desplaçaments generats per la comarca era de 12.886 i el d‟atrets d‟ 11.437.

La mobilitat laboral però, no existeix només a nivell intercomarcal, sino també a nivell municipal. A Mollerussa, per exemple, es fan 2.878 desplaçaments interns; 1.791 a altres municipis, entre els quals destaca a part de Lleida, Golmés, Miralcamp i Fondarella; també atrau 2.390 desplaçaments dels municipis pròxims de Lleida, el Palau d‟Anglesola, Linyola, Miralcamp o Fondarella, entre d‟altres.

Per tant, la conclusió que s‟extrau és que els fluxes es troben capitalitzats per Mollerussa i el seu entorn immediat, ja que d‟on li arriben més treballadors és de Fondarella, Miralcamp i el Palau

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 87 SISTEMA D‟EQUIPAMENT I DOTACIONS

d‟Anglesola. Aquests municipis i Linyola actuen com focus d‟atracció nets de treballadors, mentre la resta de municipis apareixen clarament com emissors de treballadors.

Finalment afegir, que pel que respecta al grau d‟obertura dels municipis resulta molt desigual; mentre que uns municipis reben i envien pocs treballadors, com Castellnou de Seana i Fondarella, d‟altres s‟aproximen a un comportament de perifèria urbana i, emeten i reben uns fluxes importants, com Torregrossa o Linyola. La manera de realitzar tots aquests desplaçaments analitzats en el cas del Pla d‟Urgell ha estat mitjançant el transport individual.

3.2. MORFOLOGIA DELS ASSENTAMENTS

La colonització del territori avui conegut com el Pla d‟Urgell té a veure amb la colonització que es produeix en època medieval durant la reconquesta, la qual aprofita també una part dels assentaments anteriors. Més endavant, les transformacions agràries donades entre el segle XVIII i la primera meitat del segle XIX acaben de conformar els assentaments actuals. D‟aquesta manera van anar sorgint petits assentaments humans organitzats que explotaren el territori del seu entorn en un context comunitari.

Pot dir-se però, que el veritable creixement urbà es produí a partir de la segona meitat del XVIII, quan la típica casa entre mitgeres que conformava els carrers sobre la xarxa radial de camins començà a surtir fora del nucli. D‟aquest fet en deriven encara, avui en dia, problemes de comunicació i organització amb el centre de les poblacions. Per tant, el creixement linial (Vilanova de Bellpuig, el Poal), la configuració més aturonada (Golmés, Fondarella) o els plans d‟eixample de primeries del segle XX (Torregrossa, Bell-lloc) introduïren canvis sobre aquest model.

Tot això ha fet que els nuclis actuals es configurin entorn la vila closa fortificada medieval, a excepció d‟alguns nuclis més recents com Bell-lloc o Poal. Aquestes “viles closes” són molt petites i es troben avui molt desfigurades. Només la comunitat lliure de Linyola s‟apropava a les condicions de vila - mercat, i és l‟única que presentava un nucli històric rellevant.

Important destacar que la xarxa de camins i carreteres ha vingut marcada per una organització radial, a través de la qual els nuclis han explotat el seu territori i se n‟han servit per comunicar-se amb els nuclis veïns. Aquesta, tant sols s‟ha vist històricament trencada, per les carrerades que servien al pas de bestiar, i més recentment, pels canals que responen a la funcionalitat del reg. La decadència de la transhumància i la pressió de l‟agricultura però, n‟ha provocat la desaparició de bona part.

Per aquests motius, actualment s‟observen els principals nuclis de població alineats a l‟eix est-oest, conformat al llarg de l‟autovia A-2. La capital comarcal, Mollerussa, mostra una tipologia clarament urbana. Consta d‟un nucli antic que conserva l‟estructura de vila tancada: les cases es concentren entorn d‟una plaça que alberga una capella del segle XVI. Al seu voltant s‟exten l‟eixample fins que

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 88 SISTEMA D‟EQUIPAMENT I DOTACIONS

limita amb la via de ferrocarril Lleida - Barcelona. Per altra banda, altres pobles com Bellpuig o Sidamon presenten una tipologia més rural, tot i trobar-se situats propers a les vies de comunicació formant part d‟una xarxa estructurada.

3.3. PLANEJAMENT URBANÍSTIC VIGENT

En relació a les figures planejament urbanístic, tot els municipis en disposen, per bé d‟unes característiques i condicions diferents. En el cas de Bellvís, Vilanova de Bellpuig, Vila-sana i Barbens hi regeix un POUM en fase d‟Avanç del Pla; a Miralcamp, el Palau d‟Anglesola i Fondarella depenen d‟unes normes subsidiàries; Bell-lloc, Torregrossa, Mollerussa, Golmés i Ivars d‟Urgell tenen el POUM aprovat definitivament; Sidamon, Linyola i Castellnou de Seana es regeixen pel text refós de les normes subsidiàries i finalment, el Poal és un municipi amb delimitació de sòl urbà. Aquesta informació es pot veure en el plànol “Planejament general, vigent i en tràmit. Estat de la tramitació del planejament general” inclòs en els plànols d‟informació que formen part del document.

3.4. REFÓS DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DE LA COMARCA DEL PLA D‟URGELL

Com a document referencial per a la quantificació de l‟estat urbanístic i dels potencials del Pla d‟Urgell, s‟ha realitzat un refós de planejament dels diversos documents municipals.

El resultat d‟aquesta actualització del planejament es presenta en un plànol general i continu de la comarca del Pla d‟Urgell, que pretén ser la imatge més actual del desenvolupament urbanístic de la comarca fins a aquesta data. Per realitzar el refós de les figures de planejament general i de planejament parcial dels municipis de la comarca del Pla d‟Urgell s‟ha partit inicialment del llistat de figures de planejament aprovades definitivament proporcionat per la Comissió territorial d‟Urbanisme de Lleida (maig del 2009). El treball ha consistit en dibuixar les figures de planejament derivat, sobre la cartografia a escala cinc mil de l‟Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC). També s‟han refós les figures de planejament derivat que no estaven registrades en el planejament d‟ordre municipal, en alguns casos POUM i en altres casos Normes subsidiàries de planejament. Alhora s‟han tingut en compte les qualificacions del planejament d‟ordre superior que venen donades des del Pla Territorial Parcial de Ponent, PTPP, i el Catàleg de paisatge de les Terres de Lleida, CPTLL, que afecten als sòls de valor de connexió natural i paisatgística, així com als denominats sòls de reserva estratègica i especial.

Aquest primer refós –dibuix- de planejament, resta subjecte a la verificació per part dels Ajuntaments de la comarca, del Consell Comarcal del Pla d‟Urgell, a la pròpia verificació del treball en el procés de participació ciutadana i el treball de camp que realitzen els equips redactors del

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 89 SISTEMA D‟EQUIPAMENT I DOTACIONS

planejament urbanístic i dels treballs d‟avaluació ambiental. Tanmateix la seva importància radica en ésser un primer punt de partida pel treball de la planificació i la projectació a realitzar-se en el Pla director urbanístic del Pla d‟Urgell, PDU_PU.

La presentació del refós es realitza en un plànol general de la comarca i en format de fitxes municipals que detallen l‟estat actual del planejament dels 16 municipis de la comarca. Aquestes fitxes es presenten com a document adjunt en format DIN A-3 i s‟acompanyen d‟un quadre de dades bàsiques del planejament de cada municipi i d‟un complement de dades d‟IDESCAT.

D‟aquest refós de planejament se‟n podran extreure dades, indicadors i tendències del planejament urbanístic de la comarca alhora que permetrà comparar aquests resultats amb els estàndards fixats des del planejament supramunicipal, per tal de poder dimensionar correctament els escenaris de futur per al Pla d‟Urgell.

Planejament vigent i creixement potencial Sòl urbà Creixement Sòl urbà Total sòl Sòl Habitatges Municipi no potencial segons consolidat urbà urbanitzable actuals consolidat planejament vigent

ha Ha ha ha ha Habitatges Habitatges

Vila-sana 61,10 0,00 61,10 5,34 5,34 0 214

Vilanova de Bellpuig 47,96 2,64 50,60 0,00 2,64 116 489

Torregrossa 70,51 10,03 80,54 0,00 10,03 134 947

Sidamon 33,45 9,18 42,63 8,99 18,17 133 244

Mollerussa 241,00 10,69 251,69 209,98 220,67 10.644 4.575

Miralcamp 46,08 6,19 52,27 24,63 30,82 174 433

Linyola 85,89 0,00 85,89 4,24 4,24 0 1.018

Ivars d'Urgell 73,29 22,60 95,89 20,92 43,52 313 685

Golmés 73,78 24,86 98,64 79,40 104,26 3.468 560

Fondarella 39,95 2,99 42,94 34,15 37,14 1.006 229 el Poal 26,55 3,38 29,93 0,00 3,38 107 254 el Palau d'Anglesola 115,43 1,11 116,54 7,31 8,42 553 696

Castellnou de Seana 31,80 0,00 31,80 4,72 4,72 0 391

Bellvís 57,24 0,00 57,24 21,10 21,10 211 380

Bell-lloc d'Urgell 126,77 32,78 159,55 56,31 89,09 1.871 782

Barbens 27,64 2,38 30,02 15,22 17,60 523 357

Total Pla d'Urgell 1.158,43 128,84 1.287,26 492,32 621,15 19.253 12.254

Font: Pla director urbanístic del pla d‟Urgell (Refos del Planejament)

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 90 SISTEMA D‟EQUIPAMENT I DOTACIONS

Quadre 1. Refós planejament de la comarca del Pla d‟Urgell i comparativa amb el PTPP.

Sup. Terme Superfície Superfície Superfície total extensió actual total Estratègia de creixement, SÒL SUC SUNC SUBLE SÒL POTENCIAL % % PTPP POTENCIAL Ha Ha Ha Ha Ha Ha BARBENS 756 27,64 2,38 15,22 17,60 64% CREIXEM ENT M ODERAT * 10,62 30 BELL LLOC D'URGELL 3.492 126,77 32,78 50,09 82,87 65% CREIXEM ENT M ITJÀ 76,06 60 BELLVÍS 4.394 50,84 3,69 21,10 24,79 49% CREIXEM ENT M ITJÀ 30,50 60 ELS ARCS - BELLVÍS 6,40 0,00 0,00 0,00 0% CREIXEM ENT M ODERAT * 4,07 30 CASTELLNOU DE SEANA 1.611 31,80 0,00 4,72 4,72 15% CREIXEM ENT M ITJÀ 19,08 60 FONDARELLA 543 39,95 2,99 34,15 37,14 93% CREIXEM ENT POTENCIAT - - GOLM ES 1.662 73,78 24,86 79,40 104,26 141% CREIXEM ENT POTENCIAT - - IVARS D'URGELL 2.432 62,87 20,41 20,92 41,33 66% CREIXEM ENT M ITJÀ 16,98 30 VALLVERD 10,42 2,19 0,00 2,19 CREIXIM ENT M ODERAT* 5,65 30 LINYOLA 2.866 85,89 0,00 4,24 4,24 5% CREIXEM ENT M ITJÀ 51,63 60 M IRALCAM P 1.484 46,08 6,19 24,63 30,82 67% CREIXEM ENT POTENCIAT - - M OLLERUSSA 706 241,00 10,69 149,00 159,70 66% CREIXEM ENT POTENCIAT - - EL PALAU D'ANGLESOLA 1.228 115,43 1,11 7,31 8,42 7% CREIXEM ENT POTENCIAT - - EL POAL 888 26,55 3,38 0,00 3,38 13% CREIXEM ENT M ODERAT * 10,36 30 SIDAM ON 811 33,45 9,18 9,99 19,17 57% CREIXEM ENT M ITJÀ 20,07 60 TORREGROSSA 4.056 70,51 10,03 0,00 10,03 14% CREIXEM ENT M ITJÀ 42,31 60 VILANOVA DE BELLPUIG 1.398 47,96 2,64 0,00 2,64 6% CREIXEM ENT M ODERAT * 14,80 30 VILA - SANA 1.911 61,10 0,00 5,34 5,34 9% CREIXEM ENT M ODERAT * 16,76 30

PLA D'URGELL 3 0 .2 3 9 1.158 13 3 426 559 3 19

Font: elaboració pròpia

Del quadre anterior, resum del refós de planejament realitzat, es poden extreure unes primeres observacions:

D‟acord amb les dinàmiques de creixement dels darrers anys, els potencials de creixement del planejament vigent actualment se situen als municipis de la primera corona o corona central. Els municipis d‟aquest àmbit, amb l‟excepció de Miralcamp (que disposa d‟un potencial de creixement més reduït), han fet un esforç d‟actualització del planejament a les dinàmiques de creixement enregistrades i en alguns casos, el Palau d‟Anglesola i Mollerussa en particular, d‟urbanització de nou sòl que avui es troba preparat per edificar. Les diferents estratègies municipals marquen diferències importants en la qualificació i desenvolupament de nou sòl residencial.

El potencial de construcció d‟habitatge nou en les àrees urbanitzables o urbanes no consolidades en els municipis de la primera corona se situa en total proper als 20.000, una xifra que pot semblar exagerada si es té en compte que el parc actual se situa entorn els 8.000 habitatges. Atesa però, la dinàmica de creixement demogràfic que s‟ha produït en els darrers anys (tan sols en menys de deu anys –entre 1996 i 2008- la població total de la comarca ha augmentat en gairebé 7.000 habitants) i l‟arribada de població immigrant, cal realitzar unes previsions d‟habitatge que s‟ajustin a la demanda. Tant la taxa de creixements total com la de creixement migratori se situaven

l‟any 2007 entorn del 25 %0, i aquestes xifres denoten una demografia activa i de

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 91 SISTEMA D‟EQUIPAMENT I DOTACIONS

creixement a la comarca. Si la població continua amb la mateixa tendència i la comarca, gràcies a la seva activitat econòmica, és capaç d‟atraure mà d‟obra immigrant, la necessitat d‟habitatge es veurà clarament augmentada. Per aquest motiu i pel coeficient de seguretat necessari en els nous planejaments, la xifra de 20.000 habitatges en la primera corona no seria una quantitat tan exagerada. Caldrà en tot cas precisar millor els potencials i operar amb una certa precaució en el dimensionat dels creixements residencials, tenint en compte també l‟excés d‟oferta i l‟atonia actuals.

La valoració del potencial de creixement residencial deixa entendre també un excés de previsions en els planejaments dels nuclis de fora de la primera corona situats sobre l‟antiga N-II, per exemple el cas de Bell-lloc d‟Urgell, que caldria matisar considerant- lo però per a cada cas i en el sentit del potencial que dóna la seva ubicació. La proximitat de Lleida pot jugar en el creixement futur de la demanda d‟aquests nuclis molt més que no ho ha fet en el passat .

Pel que als petits nuclis més allunyats de Mollerussa i la N-II les estratègies de creixement són notablement més modestes, amb la discreta excepció de Bellvís. Tot i que el PTPP tampoc atorga grans possibilitats de creixement a aquests nuclis, els seus potencials en el planejament actual són força minsos i podrien augmentar clarament en el cas de Linyola i Vilanova de Bellpuig.

Donada la proximitat física de tots els nuclis de la comarca, cal mesurar i segurament aprofitar la possibilitat de distribuir creixement residencial cap als nuclis més allunyats del centre, on els nous creixements i els nouvinguts poden ser més fàcilment integrats i acollits. Al mateix temps es podria alleujar la pressió del creixement residencial en la corona central, en la qual caldria vigilar i promoure una estructura més consolidada de ciutat.

Una situació bastant similar als creixements residencials es dedueix del potencial de creixement del sòl industrial. Els petits nuclis més perifèrics tenen previsions escasses de sòl industrial i podrien eventualment ubicar noves implantacions que dinamitzarien la seva economia local.

En el cas del sòl industrial els potencials de creixement en la primera corona se situen, per condicionants físics obvis, fora del nucli central de Mollerussa. Caldria situar bé aquestes peces en el territori per reforçar l‟estructura general de ciutat i, tot i que s‟escau fora de l‟objectiu del Pla Director, farien evidentment falta mecanismes institucionals per a facilitar compensacions i equilibris en el conjunt. Aquestos mecanismes serien de gran utilitat per a ubicar noves grans peces industrials i logístiques que faran falta a la comarca.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 92 SISTEMA D‟EQUIPAMENT I DOTACIONS

A banda d‟això, cal posar de manifest també les dades referents al sistema de Mollerussa que proporciona el Pla Territorial Sectorial de l‟Habitatge, màxim instrument de la planificació territorial i programació d‟habitatge creat per la llei del dret a l‟habitatge del 2008 i promogut pel Departament de Medi Ambient i Habitatge. D‟aquest podem extreure diferents dades:

Pel que fa al nombre de llars, i en dades de l‟any 2007, el sistema de Mollerussa comptava amb 8.459 llars. Un 2,3% d‟aquestes eren grans, i el parc social llavors representava el 8,5% del total d‟habitatge construït. Entre 2001 i 2007 es van rebre subvencions per valor total de 179.000 euros per a la rehabilitació d‟edificis, i entre 2005-2007 es van proporcionar ajuts al lloguer del qual se‟n van beneficiar un 0,3 % dels habitatges.

Respecte dades de l‟any 2001, hi havia un total de 5.649 habitatges residencials dels quals 2.845 foren construïts abans del 1961. Segons l‟accessibilitat, 140 eren els edificis alts sense ascensor. Allò que correspondria a un 53,5% dels habitatges. D‟edificis de quatre plantes i més n‟hi havia llavors 239, és a dir, 2.416 habitatges.

El nou habitatge construït també ha afectat l‟àmbit d‟aquest pla director de manera important. Entre 2001-2007 va haver un total de 2.128 habitatges acabats, el que representava un 24%. Les xifres són màximes per als anys 2004 i 2005, si bé després la cosa ja comença a decaure una mica, tot i recuperar-se en el darrer d‟aquests anys. Un 8,2% d‟aquest corresponia a habitatge protegit.

Pel que fa a l‟habitatge iniciat en el període 2002-2007 es començaren 4.025 habitatges, dels quals 1.936 es feren en el darrer any.

En el que es refereix a l‟estructura del parc d‟habitatges, les dades de l‟any 2001 comptabilitzen 8.885 habitatges dels quals 6.784 eren principals, 469 secundaris i 1.632 restaven buits. L‟any 2007 l‟habitatge principal havia augmentat a 8.459. Un percentatge de poc més del 2% corresponia a llars grans, és a dir, de més de set persones.

4. SISTEMA D’EQUIPAMENTS I DOTACIONS

En els darrers anys tots els nuclis del Pla d‟Urgell han realitzat un esforç per millorar les infraestructures i els equipaments locals, de manera que s‟ha obtingut un nivell força satisfactori: pavimentació de carrers, arranjament de places, millora de xarxes bàsiques, poliesportius, casals socials, llars de jubilats, piscines, llars d‟infants, consultors mèdics, etc. Puntualment però, hi haurà algun nucli on encara calgui cobrir alguna d‟aquestes necessitats.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 93 SISTEMA D‟EQUIPAMENT I DOTACIONS

En el cas del Pla d‟Urgell, la capital centralitza una bona part dels serveis especialitzats, mentre que la resta de municipis atenen la població gràcies a les millores que s‟han efectuat en els darrers vint anys. Segons el mapa 5.11 “Polaritats segons disponibilitat d‟equipaments i prestació de serveis especialitzats” inclòs dins del Pla Territorial Parcial de les Ponent a la comarca hi hauria una especialització mitjana d‟àmbit comarcal, fet que recau en la seva petita extensió en comparació a altres comarques de ponent.

Des del PTPP es parla d‟àrees funcionals, sorgides per aquesta especialització funcional territorial i l‟existència d‟una xarxa nodal jerarquitzada, on les relacions entre els diferents assentaments és cada cop més intensa, sobrepassant fins i tot els límits administratius. L‟àrea funcional de Mollerussa s‟identifica clarament amb la de la comarca i se subdivideix en dues “àrees tenses”: la primera integrada pels municipis de Bell-lloc d‟Urgell i Bellvís (rep influència directa de Lleida), i la segona per Barbens, Castellnou de Seana i Ivars d‟Urgell (rep la influència de Bellpuig).

A continuació es farà un recompte i una descripció de la situació actual pel que fa als equipaments sanitaris, assistencials, esportius, educatius i culturals. A banda d‟aquests però, hi ha d‟altres serveis i dotacions a cada municipi. En el cas de Mollerussa són importants el jutjat de pau, diversos comerços i hipermercats, l‟oficina de turisme o la de correus, les estacions d‟autobús i tren, les caixes/bancs i caixers automàtics, gasolineres (5), restaurants (4), bars - restaurant (27) i bars (29). A la resta de municipis aquests serveis també hi són presents, en major o menor mesura, depenent de la seva grandària, tal com es pot apreciar en el quadre següent:

Taula . Altres equipaments i dotacions del Pla d’Urgell

Municipis Restauració Correus Comunicacions Ent bancàries i caixers Polígon ind Gasolineres Altres Barbens bars (3) sí sí comerç Bell-lloc d'Urgell bars (6) sí estació tren sí sí sí comerç bar-restaurant (4) servei bus Bellvís bars (5) sí sí sí sí (2) comerç restaurants (2) bar-restaurant (1) Castellnou de Seana bars (2) estació tren sí sí sí comerç Fondarella bars (3) sí sí sí (2) comerç bar-restaurant (3) Golmés bars (4) sí estació tren sí sí sí (2) centre comercial bar-restaurant (4) servei bus Golparc' Ivars d'Urgell bars (1) sí sí comerç restaurant (1) bar-restaurant (2) sí Linyola bars (5) sí sí sí comerç restaurant (1) bar-restaurant (3) Miralcamp bars (3) sí sí comerç bar-restaurant (1) Palau d'Anglesola bars (3) sí sí sí comerç bar-restaurant (2) El Poal bars (2) sí sí sí comerç restaurant (1) Sidamon bars (1) comerç bar-restaurant (3) sí sí sí Torregrossa bars (5) sí sí sí comerç restaurant (1) bar-restaurant (3) Vilanova de Bellpuig bar (1) sí sí comerç bar-restaurant (1) Vila-sana bars (2) sí restaurants (2) bar-restaurant (2)

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 94 SISTEMA D‟EQUIPAMENT I DOTACIONS

Font: elaboració pròpia a través de la informació facilitada pel Consell Comarcal del Pla d‟Urgell

4.1. EQUIPAMENTS SANITARIS

El Pla d‟Urgell com altres comarques històricament rurals s‟ha caracteritzat per una deficiència d‟equipaments sanitaris i assistència hospitalària. La justificació històrica d‟aquest fet recau en la proximitat amb la ciutat de Lleida. Actualment, tenint en compte que la població total de la comarca sobrepassa els 35.000 habitants, i que les capitals de comarca més pròximes (excepte Lleida i Balaguer) tampoc no compten amb cap infraestructura hospitalària, seria convenient plantejar-s‟ho com una necessitat a cobrir. D‟aquesta manera també s‟evitaria el desplaçament de la majoria d‟habitants de les Terres de Ponent a la capital, ja que des del centre del Pla d‟Urgell s‟ampliaria el radi d‟atenció a la resta de comarques de l‟àmbit.

Segons el Departament de Sanitat la regió sanitària de Lleida és divideix en àrees bàsiques de salut (ABS). Pel que fa a l‟àmbit del Pla Director i de les comarques properes a aquest, se n‟identifiquen les següents: la del Pla d‟Urgell (es correspon amb tota la comarca), la Segarra (Cervera), l‟Urgell (Agramunt, Bellpuig i Tàrrega), les Garrigues (Borges Blanques i ) i la Noguera (Balaguer, Ponts i ), en total una àrea propera als 160.000 habitants. Tot i que aquesta ja disposa de diversos Centres d‟Atenció Primària, el plantejament d‟un nou hospital al Pla d‟urgell (a més a més dels presents a Lleida i Balaguer) serviria per equilibrar el territori en l‟aspecte sanitari.

Actualment tots els municipis de la comarca disposen d‟un consultori mèdic i una farmàcia, excepte Mollerussa on a més a més hi ha un centre mèdic i un Centre d‟Atenció Primària (CAP). Aquest, a banda d‟estar dotat de medicina general també presta serveis d‟electrocardiogrames, urgències, pediatria, ... entre d‟altres. A la resta de municipis hi ha un consultori mèdic gestionat pel Servei Català de la Salut i una farmàcia. La nova proposta d‟hospital comarcal serviria per ampliar aquests serveis més especialitzats.

A banda de tot l‟equipament públic de la comarca, existeixen altres equipaments privats o semipúblics. Més enllà de l‟assistència privada d‟especialitzacions mèdiques, remarcables en l‟àmbit de l‟odontologia, Mollerussa disposa de dos centres privats d‟especialitats, entre els quals destacava (dades any 2000) el Centre Mèdic Pla d‟Urgell SA constituït al 1988 per un conveni amb l‟Aliança, que ve a ser un paral·lel al CAP, on troben atenció els mutualistes privats.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 95 SISTEMA D‟EQUIPAMENT I DOTACIONS

4.2. EQUIPAMENTS ASSISTENCIALS

Aquest tipus d‟equipaments estan destinats a grups específics de població com són els disminuïts, la gent gran o persones amb condicions de pobresa i/o marginació. L‟increment de la preocupació pels problemes assistencials ha generat un ampli ventall de serveis i equipaments socials.

Se‟ns dubte un dels darrers equipaments més nombrosos i repartits per la comarca són els equipaments assistencials per a la gent gran. Els més difosos són els centres de dia o les llars de jubilats, presents a cadascun dels municipis. En el cas de Mollerussa, a dia d‟avui hi ha un llar de jubilats, una residència de la tercera edat, a més d‟un centre de dia. Bell-lloc d‟Urgell, Bellvís, Torregrossa, el Palau d‟Anglesola i Barbens, també disposen de residència per la tercera edat.

Altres equipaments, no relacionats amb la gent gran, són l‟escola Siloe orientada a resoldre els problemes d‟escolarització dels disminuïts, els tallers ocupacionals i la residència Santa Anna per a disminuïts psíquics profunds. Aquesta última té el seu origen en les iniciatives de l‟associació privada ACUDAM (Associació Comarcal Urgell d‟Ajuda al Minusvàlid).

4.3. EQUIPAMENTS ESPORTIUS

L‟equipament esportiu reflecteix, encara més que el sanitari, les millores de les quals ha estat testimoni la comarca en els darrers anys. L‟increment notable d‟aquest tipus d‟instal·lacions ha tingut una molt bona acceptació per part de la població. A través del cens d‟instal·lacions esportives i del llistat d‟entitats de la Direcció General de l‟Esport s‟observa l‟esforç de construcció d‟espais esportius a partir de l‟any 1975, però fou especialment durant els anys 80, quan es van construir més de la meitat de pistes poliesportives i piscines. Fins llavors, aquest tipus d‟equipaments eren força escassos i es limitaven, en la major part dels pobles, als camps de futbol.

Avui en dia, l‟oferta d‟aquests tipus d‟equipaments s‟ha diversificat bastant de manera que cada municipi consta de les següents instal·lacions:

Mollerussa: circuit d‟autocross, aeròdrom, camp de futbol, piscines d‟estiu i coberta, parc de la serra, 4 pavellons poliesportius, pistes de tennis i frontó.

Barbens: pavelló poliesportiu, camp de futbol i piscina d‟estiu

Bell-lloc d’Urgell: zona esportiva, piscina d‟estiu, camp de futbol, pavelló esportiu i zona de lleure (Pineda)

Bellvís: zona esportiva, piscina d‟estiu, camp de futbol i pavelló esportiu

Castellnou de Seana: zona esportiva, piscina d‟estiu, camp de futbol i pista poliesportiva

Fondarella: zona esportiva, pista poliesportiva, piscina d‟estiu, camp de futbol i parc municipal

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 96 SISTEMA D‟EQUIPAMENT I DOTACIONS

Golmés: zona esportiva, piscina d‟estiu, parc municipal, camp de futbol i pavelló poliesportiu

Ivars d’Urgell: zona esportiva, piscina d‟estiu, camp de futbol i parc municipal

Linyola: zona esportiva, piscina d‟estiu, camp de futbol, pavelló poliesportiu i el centre eqüestre „Lliri Blau‟.

Miralcamp: piscina d‟estiu, camp de futbol i pavelló poliesportiu

El Palau d’Anglesola: zona esportiva, piscina d‟estiu, camp de futbol i pavelló poliesportiu

El Poal: zona esportiva, piscina d‟estiu i camp de futbol

Sidamon; zona esportiva, piscina d‟estiu, camp de futbol, pista poliesportiva i zona de lleure (Pineda)

Torregrossa: zona esportiva, piscina d‟estiu, camp de futbol, parc municipal, pista poliesportiva i pavelló poliesportiu

Vilanova de Bellpuig: zona esportiva, piscina d‟estiu, camp de futbol i pavelló poliesportiu

Vila-sana: zona esportiva, piscina d‟estiu, camp de futbol, pavelló poliesportiu i circuit BMX

Tal com s‟ha dit i pot veure‟s al llistat, els camps de futbol són encara els espais més estesos i tradicionals en tots els nuclis de la comarca i alguns d‟ells són de gespa natural o artificial. Les pistes poliesportives a l‟aire lliure van tenir la seva expansió forta entre el 1975-1985, i només manquen als nuclis molt petits. Les piscines són un dels equipaments més celebrats i els ajuntaments van realitzar importants esforços per dotar a llurs respectius poble de piscines públiques. Aquestes són al descobert, Mollerussa però, va anar més enllà i al 1991 va inaugurar les primeres piscines cobertes d‟ús per tota la població comarcal. Els recintes i pavellons poliesportius coberts són de més recent implantació i el seu ús no solament cobreix la pràctica de diferents esports, sinó la celebració del ball i altres activitats socials.

Paral·lelament a l‟estesa pràctica dels esports hi ha multitud de manifestacions esportives que es desenvolupen a la comarca. D‟entre elles cal destacar els campionats de billar organitzats per la Societat Cultural i Recreativa l‟Amistat, els Campionats de Patinatge, el Cros Ciutat de Mollerussa o l‟activitat de hoquei sobre patins de Bell-lloc d‟Urgell.

4.4. EQUIPAMENTS EDUCATIUS / DOCENTS

Pel que fa a l‟equipament educatiu es mou a la comarca en l‟oferta de base que consta de llars d‟infants i parvularis, educació primària, la secundària obligatòria i el batxillerat o formació professional.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 97 SISTEMA D‟EQUIPAMENT I DOTACIONS

Segons les dades proporcionades pel Consell Comarcal de l‟any 2009, el Pla d‟Urgell compta amb els següents equipaments docents i la corresponent distribució per municipis: 3 escoles, 3 llars d‟infants i 3 instituts a Mollerussa; cadascun de la resta de municipis compta amb una escola i llar d‟infants, a excepció de Vilanova de Bellpuig que també té un Centre Residencial d‟Acció Educativa (CRAE).

Mollerussa és qui acull, com és obvi per la seva major demanda, més equipaments. L‟ensenyament primari que inclou tots els alumnes no superiors als 12 anys és el més extens de la comarca. La gran majoria d‟escoles són públiques a excepció de la N. Sra. del Carme de titularitat privada i situada a la capital comarcal, on existeixen dos altres centres d‟ensenyaments públic.

L‟educació secundària obligatòria acull nois i noies amb edat compresa entre els 12 i 16 anys, això fa que a partir dels 12 anys els alumnes dels pobles s‟hagin de desplaçar obligatòriament fins a la capital comarcal. Fruit d‟això les instal·lacions del col·legi privat La Salle es van ampliar i es va afegir un nou IES anomenat La Serra.

Els únics centres de FP de la comarca, La Salle i l‟Institut de Formació Agrària es troben també a Mollerussa. Les branques impartides són comerç, electrònica de vehicles i d‟equips, entre d‟altres. A més a més, sota la competència del Departament d‟Ensenyament i del de Benestar Social hi ha repartides pels centres públics de Bell-lloc d‟Urgell, Bellvís, Linyola, Palau d‟Anglesola i Mollerussa, aules d‟educació especial.

4.5. EQUIPAMENTS CULTURALS I SOCIALS

L‟augment de la qualitat de vida de la població ha contribuït a ampliar el nombre d‟equipaments socio - culturals, tot i que l‟augment no ha resultat tan espectacular com el succeït en el cas dels esportius.

En aquest cas, i òbviament, la capital comarcal és qui acull el major nombre d‟equipaments culturals del Pla d‟Urgell. Així, Mollerussa, està dotada amb un centre cultural, una biblioteca comarcal, una sala d‟exposicions, cinemes, el Teatre l‟Amistat, un recinte firal, l‟espai cultural del Canal d‟Urgell (Museu de l‟Aigua), el museu dels vestits de paper i el consorci de l‟Estany d‟Ivars i Vila - Sana, des d‟on s‟organitzen les visites a aquest espai natural.

Pel que fa a la resta de municipis hi ha 9 biblioteques més, mancant encara a Barbens, Castellnou de Seana, Fondarella, Miralcamp, Sidamon i Vila-sana. Els casals culturals per la seva banda, acullen diversos tipus d‟activitats culturals i recreatives amb la finalitat d‟estimular la vida associativa dels pobles. Funcionen com un espai polivalent, donat que un dia poden funcionar com a sala d‟actes i un altre com a sala d‟exposicions. Generalment però, les sales d‟actes grans dels pobles solen ser privades i funcionen com espais de representacions teatrals, cinema, concerts,

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 98 SISTEMA D‟EQUIPAMENT I DOTACIONS

conferències i altres. Finalment, cal destacar com equipaments culturals a la comarca els dos punts d‟acollida del Camí de Sant Jaume a Bell-lloc d‟Urgell i Castellnou de Seana.

Des del punt de vista de l‟equipament religiós, en el Pla d‟Urgell hi ha un conjunt de parròquies catòliques que pertanyen a tres arxiprestats: Llistat de Parròquies del Arxiprestat del Pla d‟Urgell (Castellnou de Seana. Parròquia Sant Joan; Fondarella. Parròquia Santa Maria; Golmés. Parròquia Sant Salvador; Miralcamp. Parròquia Sant Miquel; Mollerussa. Parròquia Sant Jaume; Palau d'Anglesola. Parròquia Sant Joan; Sidamon. Parròquia Sant Bartomeu; Vilanova de Bellpuig. Parròquia Sant Pere; Vila-sana. Parròquia Sant Miquel. Arxiprestat "Baix Urgell - les Garrigues": Bell-lloc d'Urgell. Parròquia Sant Miquel, arcàngel; Torregrossa. Parròquia de l'Assumpció de la Mare de Déu; Barbens. Parròquia de l'Assumpció; Bellvís. Parròquia de l'Assumpció. Arxiprestat Baix Urgell; Linyola. Parròquia L'Assumpció; Ivars d‟Urgell. Parròquia St. Andreu; El Poal. Parròquia St. Joan Baptista. També existeixen altres cultes religiosos que empren espais inclosos en el teixit urbà dels pobles sense locals aïllats específics.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 99

SISTEMA D‟INFRAESTRUCTURES TERRITORIALS

5. SISTEMA D’INFRAESTRUCTURES TERRITORIALS

El sistema d‟infraestructures existents condiciona la mobilitat tant de persones com de béns, i aquesta mobilitat constitueix un element clau del desenvolupament econòmic i social. En el cas del Pla d‟Urgell, les condicions de la plana han permès una gran accessibilitat a tot el territori comarcal.

Segons les dades de l‟Institut Català d‟Estadística que mostra el Pla Territorial de Ponent, la mobilitat obligada total generada i atreta per l‟àmbit ha augmentat un 66,8% en les darreres dècades. I no només ha crescut, sinó també n‟ha variat la seva distribució. Mentre que al 1981 no arribava al 13% el nombre de treballadors o estudiants que realitzava l‟activitat fora del seu propi municipi, a l‟any 2001 ja s‟havia augmentat fins al 33%.

A escala municipal, la xifra de mobilitat ha augmentat a una taxa mitjana de 7,4 %; per tant, el causant del creixement de la mobilitat obligada ha estat l‟increment dels desplaçaments intermunicipals. A nivell d‟àmbit general, hi ha dos factors determinants de cara al fenomen de la mobilitat: la magnitud i l‟estructura de la població, i la distribució de l‟activitat en el territori. En el cas del Pla d‟Urgell, la capital comarcal té una capacitat d‟atracció tant de treballadors com d‟estudiants, que fa de la mobilitat un fenomen important. D‟aquí deriva la justificació de crear noves variants en certs trams i fins i tot una via orbital entorn Mollerussa per tal de descongestionar les vies més transitades, tal com es descriurà més endavant.

5.1. INFRAESTRUCTURES TERRITORIALS DE COMUNICACIÓ

En el cas del Pla d‟Urgell, la seva posició geoestratègica es recolza en les comunicacions i té com element destacat les infraestructures que uneixen Saragossa, punt de confluència dels fluxes que venen del País Basc i Madrid, amb Barcelona. La principal via de comunicació havia estat durant molts anys la carretera N-II, una de les vies més dinàmiques i transitades del país, després de l‟eix mediterrani.

Mitjançant la construcció de l‟autovia N-II a l‟any 1992 es va proporcionar una comunicació més ràpida i fluïda (el temps de desplaçament de la comarca a Barcelona es reduïa aproximadament a una hora). La facilitat d‟accés a l‟autovia des dels diferents nuclis habitats de la comarca a través de la xarxa secundària fa que aquesta operi com eix central de comunicació comarcal (la població més allunyada, Linyola, es troba a 8 quilòmetres). A més a més ha servit per apropar el Pla d‟Urgell als centres econòmics i de població més importants, tant de Catalunya com de la resta d‟Espanya, així com pel desenvolupament regional i la implementació d‟activitats industrials i regionals.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 101 SISTEMA D‟INFRAESTRUCTURES TERRITORIALS

En el cas de l‟actual A-2, estaríem parlant d‟una via amb una Intensitat Mitjana Diària (IMD) d‟entre 20.000 i 50.000 vehicles per dia. La dada demostra que és una de les principals vies d‟accés a Barcelona des de les comarques de Ponent, amb una circulació que no varia dels dies feiners al cap de setmana (Atles de la nova ruralitat, 2009).

Malgrat els clars beneficis obtinguts, la construcció d‟aquesta via també introduí una nova barrera física en una comarca on abans no n‟hi havia cap. D‟això n‟han derivat majors dificultats per les comunicacions humanes i ha tingut efectes en la fauna, sobre la qual no es va preveure cap tipus de pas.

Mitjançant la construcció d‟altres vies com l‟Eix Transversal també s‟ha apropat la comunicació amb altres ciutats com Manresa, Vic o Girona. El Pla d‟Urgell però també compta amb una connexió ferroviària Lleida - Barcelona via Manresa, amb estacions a Bell-lloc d‟Urgell, Mollerussa, Golmés i Castellnou de Seana; a més a més, d‟una xarxa de línies regulars d‟autobusos que comuniquen els diferents pobles de la comarca i els enllacen diàriament amb Lleida i Barcelona.

Envers la situació existent, allò que es pretén des del Pla Territorial de Ponent és: aprofitant les bones condicions d‟accessibilitat de la plana, consolidar aquesta situació en el principal eix vertebrador de l‟àmbit, el qual uneix Lleida, Mollerussa, Tàrrega i Cervera; estendre tals condicions favorables fora de l‟eix central, és a dir, tant cap a Balaguer i l‟eix del Segre, com als municipis del Segrià i les Garrigues situats al sud de l‟AP-2; potenciar el sistema d‟infraestructures de mobilitat dins de la matriu territorial, incloent carreteres, ferrocarril i grans terminals de transport (estacions intermodals de mercaderies i instal·lacions aeroportuàries); en el cas de les infraestructures lineals, fomentar la seva permeabilització en àrees urbanes i connectors ecològics, per tal d‟evitar l‟efecte barrera; finalment, s‟ha de coordinar la planificació de les grans terminals de transport i la delimitació dels espais d‟interès natural de l‟àmbit (cas de l‟aeroport de Lleida – -). Aquestes serien les actuacions proposades des del Pla Territorial Parcial de Ponent, les quals afectarien de manera general a la comarca del Pla d‟Urgell.

5.2. INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT INTERNA

Històricament, la xarxa pròpiament dita intercomarcal s‟ha vist condicionada per la poca importància geoestratègica de Mollerussa, ja que la intersecció sobre la N-II dels eixos principals procedents del Pirineu o el Mediterrani es fa a través de Lleida, Tàrrega i en menor grau Cervera; tots aquests, centres amb un major pes històric. Fins i tot Bellpuig encaixa vies de llarg recorregut com la C-233 que va a Flix per les Borges Blanques. Aquesta relativa marginació de la comarca perceptible en el catàleg de carreteres queda compensada per les característiques reals de les vies existents, que s‟adapten més a la demanda existent.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 102 SISTEMA D‟INFRAESTRUCTURES TERRITORIALS

Avui en dia, a banda de l‟esmentada A-2, també hi ha els antics trams d‟aquesta N-II que discorren vora l‟autovia i comuniquen diverses poblacions com Bell-lloc, Bellvís, Sidamon, Fondarella, el Palau d‟Anglesola, Golmés, Castellnou de Seana i Bellpuig. Això pel que fa al principal eix de comunicació de comunicació que travessa la comarca en la seva part central i en sentit Lleida- Barcelona.

En l‟extrem més septentrional de l‟àmbit hi ha la carretera que enllaça Bellcaire d‟Urgell (la Noguera) passant per Linyola, amb Mollerussa i després continua cap a Miralcamp fins que va a parar a les Borges Blanques (les Garrigues). A la capital comarcal també es bifurca i arriba fins a Torregrossa.

A la part més oriental de la comarca destaquen les dues vies procedents d‟Ivars d‟Urgell i Barbens, que van a parar a Bellpuig (fora de l‟àmbit comarcal). També hi ha tres carreteres asfaltades que comuniquen Ivars d‟Urgell amb Barbens, Castellnou de Seana i Mollerussa. Per Vilanova de Bellpuig, passa la carretera procedent de Bellpuig i que va a parar a Arbeca.

A l‟altre extrem i deixant de banda els eixos principals que creuen la comarca logitudinal i latitudinalment, hi ha dues carreteres pertanyents a la xarxa local: la que es desvia de la carretera Linyola-Mollerussa passant pel Palau d‟Anglesola i Fondarella, i la que surt de Bellvís cap a Bell-lloc d‟Urgell. A banda, hi ha carreteres asfaltades des de Térmens cap a Bellvís i el Poal, de Vallfogona de Balaguer cap als Arcs, entre els Arcs i el Poal, i del Poal i Bellvís cap el Palau d‟Anglesola.

En general pot dir-se que hi ha una bona accessibilitat dins de la comarca. La manca de connexió potser més significativa, es dóna en els nuclis situats sobre la C-13 que uneix Balaguer amb Lleida, en relació als quals actualment hi ha un únic accés per carretera entre Bellvís i Térmens. Cap a llevant, Anglesola apareix com un punt de confluència inequívoc, mentre que cap a ponent les connexions es reparteixen entre Vallfogona de Balaguer, Térmens i Vilanova de la Barca.

5.3. XARXA DE CAMINS I SENDES VERDES

Mitjançant la xarxa bàsica de comunicacions i la xarxa intercomarcal apuntada es configura una graella viària que cobreix pràcticament totes les necessitats de comunicació entre els nuclis de la comarca i els situa de manera favorable en relació a qualsevol comunicació amb la resta de la plana de Ponent. Això es veu complementat amb la xarxa de camins i sendes verdes pels quals es pot establir la següent jerarquia:

Camins que comuniquen nuclis i on sovint el mateix trajecte presenta dues o més alternatives amb una de preferent. Presentarien una menor freqüentació i un menor interès com a trajectes de llarga distància.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 103 SISTEMA D‟INFRAESTRUCTURES TERRITORIALS

Camins radials que comuniquen amb partides del terme o uneixen camins de la xarxa local, amb una elevada freqüentació agrícola i que requereixen periòdicament labors de manteniment.

Petits camins que tenen el seu origen en la xarxa anterior i compleixen la funció de servei a finques. Es troben molt poc freqüentats, rarament superen els 2‟5 metres d‟amplada i la conservació recau en els propis usuaris.

Hi ha alguns factors però, que poden modificar aquesta xarxa, com per exemple la ubicació d‟alguna indústria o un equipament en indrets apartats dels nuclis i de les carreteres principals. A més a més, la densitat dels nuclis i les condicions de la plana fan que els camins d‟enllaç siguin múltiples; prova ne‟s la variació d‟un any per l‟altre dels camins que un mateix ajuntament considera coma prioritaris.

Sobre la xarxa mencionada s‟hi juxtaposa una altra xarxa de camins històrics (camins ramaders i algun camí carreter de llarg recorregut), avui en dia pràcticament desapareguda. Més enllà d‟això, ja no quedarien camins a millorar i asfaltar per cobrir relacions interurbanes. Només, en casos puntuals, seria oportú fer obres de millora del ferm i conservació, ja que en aquests tipus de vies els problemes venen provocats pel pas de maquinària agrícola cada cop més gran i per l‟ús de camins per transportar els productes del camp.

Afegir que tot i que la majoria dels camins transversals que servien per a llargs recorreguts en el passat, ara hagin entrat en desús fins a l‟extrem que algun tram hagi desaparegut, gràcies al seu valor patrimonial podrien tenir una projecció de futur i servir de cara al desenvolupament turístic o simplement de lleure, representant una nova oportunitat per aquest tipus de via.

En la mobilitat actual, els mitjans per moure‟s s‟han diversificat i entre ells n‟hi ha un, la bicicleta, el qual ha anat adquirint cada cop més importància a la vegada que més adeptes. Segons el Pla Estratègic de la Bicicleta a Catalunya 2008-2012, en l‟àmbit territorial de Lleida hi hauria un parc de bicicletes de 125.170. Aquí però, no és massa habitual trobar carrils bici, ja que tan sols les ciutats de Mollerussa, Tàrrega i Lleida en disposen; d‟altres com Bell-lloc d‟Urgell, tenen actualment un projecte en fase d‟estudi. En l‟àmbit d‟aquest Pla Director interessen els casos de Mollerussa i Bell-lloc d‟Urgell.

En el cas de la capital del Pla d‟Urgell el carril bici existent va del nucli al Parc de la Serra, connectant-ne els dos instituts de secundària. Es troba perfectament arranjat i separat de la carretera de Torregrossa i de la d‟accés a la Serra, a més a més de disposar de la corresponent senyalització vertical. Un altre d‟aquests carrils es troba a l‟Avinguda Ermengol V, principal eix d‟una de les zones de recent urbanització de la ciutat. D‟altres obres que estan actualment en marxa, permetran la construcció d‟un carril bici, com és el cas de l‟Avinguda del Canal que la recorrerà tota des de la N-II fins a la cruïlla amb el camí de Belianes, amb possibilitat de prolongar- se cap altres trams existents.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 104 SISTEMA D‟INFRAESTRUCTURES TERRITORIALS

L‟altre projecte previst dins de l‟àmbit del Pla Director fa referència a l‟adequació del camí de Torregrossa i de la Carrerada de la Plana per tal d‟implantar al seu costat es una via verda supramunicipal (Bell-lloc d‟Urgell i Els Alamús). Es preveu que finalitzi a la pineda municipal dins del terme dels Alamús, que el paviment sigui de sauló compactat amb una amplada de 2 metres i tingui una longitud d‟aproximadament 2.400 metres.

A més a més, des de l‟Estudi per la identificació de camins pedalables a Ponent (Aldomà, 2010) es fan un parell de propostes que afecten l‟àmbit del Pla d‟Urgell. El tram proposat aniria de Lleida a Cervera i presentaria dues alternatives:

- Via ciclista per l‟antiga N-II. Tram no segregat en tota la seva totalitat però amb un trànsit moderat i unes condicions de pendent i estat idònies. Dins de la comarca passaria per les poblacions de Bell-lloc d‟Urgell, Sidamon i Mollerussa, continuant cap a Bellpuig, Tàrrega i Cervera.

- Via ciclista pel Camí de Sant Jaume. Es tracta d‟una via amb alguns trams asfaltats i altres de terra, senyalitzada en la seva totalitat per ciclistes i excursionistes. El tram entre Lleida i Bell-lloc d‟Urgell però presenta alguns problemes de connexió.

5.4. SERVEIS ENERGÈTICS

En relació al subministrament d‟energia elèctrica, allò que es pretén des del pla és fer compatible la política energètica de tot el país amb la resta de polítiques amb traducció territorial. En el cas de les Terres de Lleida caldrà integrar de manera adequada una sèrie d‟infraestructures elèctriques incloses dins del Pla de l‟Energia de Catalunya amb un horitzó 2006-2015. Respecte al Pla d‟Urgell les actuacions previstes afectarien la línia elèctrica de 110 kv del circuit Mollerussa – Tàrrega - Agramunt.

Pel que fa a l‟aigua, i segons el pla, el seu abastiment a les comarques de Lleida no presenta massa problemes ja que es garanteix a través del Canal d‟Urgell (cas del Pla d‟Urgell, l‟Urgell, la Segarra i part de les Garrigues –Les Borges Blanques-), l‟embassament de Santa Anna (majoria de municipis del Segrià) i el d‟Utxesa (major part de les Garrigues, a més a més de diferents punts de presa local per la Noguera. Uns dels problemes més greus però, són els talls de subministrament que pateixen alguns pobles depenents del Canal d‟Urgell a causa de les tasques de manteniment del canal i les sèquies, les quals duren de vint dies a tres mesos.

Per això, les propostes que es desprenen del pla segueixen aquesta línia: el desenvolupament de polítiques que serveixin per moderar-ne el consum, així com protegir i recuperar els recursos hidrològics aprofitables; assegurar la continuïtat del subministrament el llarg de tot l‟any als municipis depenents del Canal d‟Urgell, especialment a les comarques de l‟Urgell i la Segarra, mitjançant la conducció directa des de l‟embassament de i l‟ampliació dels sistemes existents. A més a més, caldrà assegurar que les noves dotacions d‟aigua tinguin viabilitat

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 105 SISTEMA D‟INFRAESTRUCTURES TERRITORIALS

mitjançant sistemes de captació d‟impacte suportable pel medi i xarxes de distribució assumibles i eficaces.

També és important tenir en compte el pas del gasoducte de Barcelona a Lleida al nord de l‟autovia actual, el qual afavorí la implantació del gas natural a la comarca. Aquesta energia oferia una alternativa a d‟altres productes energètics i permeté, en el seu moment, la instal·lació de plantes de cogeneració que, gràcies a la bonificació i l‟obligació de compra per part de les grans companyies, donaren com a resultat un gran benefici industrial.

Darrerament però, hi ha hagut un creixent interès per la implantació de zones de producció energètica mitjançant plaques fotovoltaiques. Segons el Catàleg del Paisatge de les Terres de Lleida, “un paisatge amb parcs solars eficients i ben integrats i ubicats” seria un dels seus objectius de qualitat paisatgística. Els índexs de radiació solar de la zona i l‟orografia plana fan d‟aquest un territori susceptible d‟acollir aquest tipus d‟aprofitament energètic. En el cas del Pla d‟Urgell hi ha escampats per tota la comarca panells fotovoltaics, tot i que entre l‟eix diagonal Bellvís-Mollerussa i després continuant cap a Bellpuig és on més se n‟aglutinen; la resta es troben en posicions més perifèriques. En total hi ha 32390 Kw de potència instal·lats.

5.5. INFRAESTRUCTURES AMBIENTALS: GESTIÓ DE RESIDUS, ABASTAMENT D‟AIGUA, SANEJAMENT

En aquest apartat es comptabilitzen les instal·lacions relacionades amb la gestió de residus, tant industrials com ramaders, que hi ha a cada municipi del Pla d‟Urgell, així com els que hi ha pendents de construcció; de manera sintetitzada també es descriu l‟abastament d‟aigua, tant pel que fa a la xarxa superficial com la subterrània; i finalment, s‟hi inclou la xarxa de sanejament.

Pel que fa al primer punt, el Consell Comarcal ne´s l‟òrgan encarregat. D‟acord amb les dades disponibles a l‟Agència de Residus de Catalunya, al Pla d‟Urgell es generen 16.084 tones de residus municipals anuals (2007), de les quals se‟n recull selectivament el 14,55% (2.341 tones). El 85,45% restants es destina a dipòsit controlat.

En relació amb les infraestructures de gestió de residus, a la comarca existeixen: un dipòsit controlat a Castellnou de Seana, que s‟ha ampliat recentment amb un nou vas; dues deixalleries comarcals, a Mollerussa i a Castellnou de Seana; i un servei de deixalleria mòbil iniciat l‟any 2009. A més a més, es preveu la ubicació de noves instal·lacions de tractament de la fracció resta i voluminosos als terrenys del dipòsit de Castellnou de Seana. Per altra banda, també destaca la posada en funcionament l‟any 2008 de contenidors soterrats a tots els municipis de la comarca, excepte Mollerussa.

Específicament, tractant-se de residus derivats de l‟activitat industrial, i segons la base de dades on-line d‟instal·lacions per a la gestió dels residus industrials de l‟Agència de Residus de Catalunya,

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 106 SISTEMA D‟INFRAESTRUCTURES TERRITORIALS

en l‟àmbit del Pla Director del Pla d‟Urgell es comptabilitzen dues instal·lacions de gestió de residus orgànics amb destinació a l‟agricultura, una instal·lació per la valorització de les dejeccions ramaderes i altres residus orgànics mitjançant digestió anaeròbica, una planta de compostatge de llots de depuradora i residus vegetals, una altra de desballestament de vehicles fora d‟ús i, finalment, una de recuperació de palets de fusta.

En el cas dels residus procedents de l‟activitat ramadera hi ha dues plantes de tractament, una a Vila-sana i l‟altra a Torregrossa, a més a més d‟una bassa de purins a Castellnou de Seana. Darrerament també s‟ha construït un centre de valorització de purins i residus orgànics situat al municipi de Torregrossa. Actualment, la instal·lació es troba en una primera fase de funcionament en proves. En el futur es preveu promoure per una banda, una instal·lació de digestió anaeròbia prèvia a l‟actual planta de compostatge, per aprofitar el biogàs producte de la digestió per generar energia elèctrica; i de l‟altra, una instal·lació d‟elaboració de fertilitzants orgànico-minerals per donar valor afegit als productes obtinguts (Departament d‟Agricultura, Alimentació i Acció Rural, 2009). A més a més a Miralcamp, també s‟hi ha fet una planta de tractament de purins que envia tota l‟electricitat generada a la subestació de Juneda. Està previst que tracti unes 110.000 tones a l‟any.

Pel que fa al segon aspecte, relacionat amb l‟abastament d‟aigua, cal dir que la xarxa de drenatge de l‟àmbit correspon a la conca del Segre (dins la conca de l‟Ebre). Els seus principals cursos són el Corb, el seu afluent d‟Ondara i el Clamor de les Canals o Sèquia Gran, de tipus mediterrani amb cabal escàs i irregular. No obstant, cap d‟aquests té un paper rellevant per al territori, ja que queden desdibuixats per la xarxa de canals i sèquies.

En el cas del riu Corb, aigües amunt del Pla d‟Urgell configura una estreta i característica vall (entre la Conca de Barberà i l‟Urgell) on pràcticament desapareix, adoptant un caràcter de canals entre camps, si bé a l‟extrem nord-oest de la comarca, a l‟alçada dels Arcs, recupera el seu aspecte natural amb vegetació de ribera. Finalment, desemboca al Segre a l‟alçada de Vilanova de la Barca (Segrià). El mateix passa amb l‟Ondara, que neix a la Segarra i s‟uneix al Corb a l‟alçada de Bellvís (anomenat en aquest punt també com el Barranc de la Bovera).

A les terres de Lleida, les característiques dels rius i la morfologia del terreny han condicionat l‟aparició de fenòmens endorreics en rius que, per manca de pendent, no arribaven a desguassar i formaven estanys, com el d‟Ivars d‟Urgell dessecat a mitjans del segle XX i actualment ja recuperat. Els canals i sèquies, que deriven del canal d‟Urgell, que han permès la implantació de l‟agricultura de regadiu al Pla d‟Urgell, constitueixen els únics cursos d‟aigua amb caràcter permanent o semi permanent que es troben en l‟àmbit d‟aquest Pla Director.

La comarca però, a banda de comptar amb les aigües superficials també disposa d‟una única massa d‟aigua subterrània, l‟al·luvial d‟Urgell, que es tracta d‟una alternança de graves, sorres, llims i capes argiloses amb la distribució espacial típica dels ventalls al·luvials. La recàrrega natural s‟efectua mitjançant infiltració a partir dels regadius del Canal d‟Urgell, de les precipitacions i dels

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 107 SISTEMA D‟INFRAESTRUCTURES TERRITORIALS

rius Corb i Ondara, i la piezometria està molt condicionada pel reg mitjançant els canals principals i auxiliar d‟Urgell. De la consulta del document IMPRESS (Agència Catalana de l‟Aigua 2005) es desprèn que la massa d‟aigua que se n‟extreu té un volum d‟extracció elevat, destinat principalment a usos agrícoles. El volum total d‟extraccions d‟aquesta massa d‟aigua, que abasta part del Pla d‟Urgell i part de l‟Urgell, se situa al voltant dels 18 hm3 anuals (el 80% dels quals són per usos agrícoles). Els recursos disponibles són de 95 hm3 anuals, 54,5 hm3 dels quals es transfereixen a altres masses.

No obstant, la major part dels recursos hídrics són d‟origen superficial. La Comunitat de Regants dels Canals d‟Urgell compta amb una concessió de 630 hm3 anuals, que han de servir per regar una superfície de gairebé 70.000 ha amb una dotació de reg de 9.000 m3/ha/any (REGSA Reg de Catalunya S.A.U). A banda dels usos agrícoles el canal nodreix xarxes urbanes d‟abastament d‟aigua per a usos domèstics i industrials. El canal també subministra directament a activitats industrials o ramaderes no connectades a la xarxa pública (Aldomà i Guerrero 2000).

Les actuacions portades a terme des del anys 70 de revestiment i entubament dels canals i sèquies han contribuït a reduir les pèrdues d‟aigua per evaporació i infiltració, que podien arribar fins al 40%. Així mateix, la construcció de pantans ha permès incrementar les reserves d‟aigua (Aldomà i Guerrero 2000). Malgrat tot, donada la gran demanda d‟aigua és imprescindible l’optimització de l’ús de l’aigua per a regadiu, incorporant sistemes de reg d’alta eficiència que permetin l’aprofitament òptim de l’aigua disponible. En aquest sentit, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural ha redactat plans directors de modernització dels canals d’Urgell i Pinyana, per tal de millorar l’estalvi d’aigua (DPTOP 2007).

Finalment, segons la darrera actualització de l‟Agència Catalana de l‟Aigua (maig del 2010), a la comarca hi ha 5 Plantes de Tractament d‟Aigües en servei a Bell-lloc d‟Urgell, Bellvís, Fondarella, Ivars d‟Urgell i Linyola, amb una capacitat total de 23.273 m3/dia d‟aigües residuals i una població de 98.606 habitants equivalents (unitat de mesura utilitzada per determinar la càrrega orgànica que tenen les aigües residuals).

5.6. INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIÓ

La xarxa viària i ferroviària no són l‟únic desplegament d‟infraestructures necessari pel desenvolupament urbà i de l‟activitat, sinó que queden en particular les telecomunicacions, el gas, l‟electricitat o les infraestructures relacionades amb l‟aigua, comentades en el punt 5.4.

En el cas del Pla d‟Urgell, les condicions planeres de la comarca fan que el desplegament de nous mitjans i serveis de comunicació per ones no presentin dificultats tècniques i la seva implantació estigui generalment vinculada al potencial de demanda de la ciutat de Lleida i el seu entorn.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 108 SISTEMA D‟INFRAESTRUCTURES TERRITORIALS

Pel que fa a la telefonia per cable o l‟abastiment de gas natural, les poblacions que es troben sobre l‟eix de la N-II són també les que hi tenen millor disposició. Troben al seu abans la xarxa instal·lada adjunta a les conduccions del gas, la instal·lada al costat de la línia Renfe, implantades amb l‟excusa del servei d‟aquestes infraestructures, a banda de la de la companyia telefònica que segueix la N-II.

L‟extensió de la xarxa de gas té a veure amb la presència d‟empreses amb una demanda específica de consum d‟aquesta energia, que ha anat sovint relacionada amb la implantació d‟una central de cogeneració. En el mateix eix de la N-II les conduccions es van portar allí on, inicialment, hi havia la demanda d‟un consumidor industrial important o s‟ha allargat a nuclis com Ivars d‟Urgell, a través d‟una planta deshidratadora de farratge, gran consumidora de tèrmies. Aquesta fa que altres poblacions es beneficiïn de la situació de pas en els brancals generals, com Linyola (per al de Mollerussa - Balaguer) o Miralcamp i Torregrossa (per al de Mollerussa - Borges).

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 109 XARXA PATRIMONIAL I DEL PAISATGE

6. XARXA PATRIMONIAL I DEL PAISATGE

La llei 9/1993, de 30 de setembre, de Patrimoni Cultural Català, basa la seva responsabilitat de protecció del patrimoni en la següent premissa: “El patrimoni cultural és un dels testimonis fonamentals de la trajectòria històrica i d‟identitat d‟una col·lectivitat nacional. Els béns que l‟integren constitueixen una herència insubstituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures. La protecció, la conservació, l‟acreixement, la investigació i la difusió del coneixement del patrimoni cultural és una de les obligacions fonamentals que tenen els poders públics”.

El patrimoni cultural serveix de recurs per al desenvolupament del territori, mitjançant les àrees d‟activitats de difusió cultural, el foment del turisme, l‟increment de les tecnologies d‟informació i gestió cultural, tant en l‟àmbit privat com públic. A més a més, és generador de camps de treball vinculats a la museologia, recerca arxivística i de documentació, gestors del patrimoni, hostaleria, comerç i serveis, entre d‟altres.

Des d‟una concepció ampla del patrimoni cultural i la seva aportació al desenvolupament territorial, el Pla director urbanístic del Pla d‟Urgell incorpora el que anomenem la xarxa patrimonial i de paisatge. Per desenvolupar aquest component territorial el Pla proposa:

Definir la xarxa patrimonial i paisatgística que és integrada pel conjunt de béns culturals patrimonials: historicoartístics, culturals, arqueològics i els constituïts per les Unitats de paisatge, àmbits de paisatge, indrets paisatgístics, el registre de Masies i cases rurals de valor patrimonial, els elements del patrimoni agrícola, els elements patrimonials del Canal d‟Urgell, els arbres i arbredes singulars, i tots aquells elements que integren l‟imaginari cultural de la societat del Pla d‟Urgell, valuosos tots ells pel suport al coneixement i la divulgació del territori, així com de la seva cultura.

Incorporar en la seva versió definitiva, i fruit del consens, un pre-catàleg d‟elements patrimonials que pugui ser utilitzat com a referent pels futurs catàlegs de béns a protegir en els POUM‟s respectius.

El potenciament del paisatge de l‟aigua conformat pels valors patrimonials del Canal d‟Urgell, els valors naturals i ecològics de l‟Estany d‟Ivars i Vila-sana, i els àmbits de turons i secans com a referents estructuradors d‟una matriu territorial de recorreguts entre els diversos àmbits de paisatge identificats.

La concreció de la delimitació de Corredors verds, itineraris i vies verdes d‟interès paisatgístic i patrimonial, i la protecció i gestió de les zones arqueològiques

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 110 XARXA PATRIMONIAL I DEL PAISATGE

6.1. ELEMENTS DEL PAISATGE NATURAL I/O RURAL

En el Pla d‟Urgell hi ha diversos elements del paisatge a destacar. Relacionats amb l‟aigua n‟apareixen uns quants, ja tinguin a veure amb el Canal d‟Urgell i el seu sistema de reg o amb els pantans, molts dels quals s‟han convertit en ambients humits gairebé naturals. Aquests espais destaquen sobretot pel seu interès biològic.

Com altres elements naturals amb una importància destacada tenim els pocs reductes de la vegetació estepària, anteriors a la construcció del canal. Dos espais inclosos dins del PEIN (Pla d‟Espais d‟Interès Natural), els Tossals de Margalef i els del Pla de Miralcamp, es corresponen a aquest tipus de vegetació. Malgrat tot, avui en dia aquestes zones es troben bastant degradades degut a activitats com la pastura o el motocross, entre d‟altres. Això s‟agreuja per l‟amenaça constant de desaparició degut a l‟ímpetu conreador.

Al llarg de la comarca també s‟hi troben escampats altres reductes de vegetació xèrrica més o menys natural, parts d‟algun tossal o indrets pendents, alguns dels quals s‟han assenyalat com hàbitats d‟interès comunitari. En d‟altres, la vegetació i el medi s‟han degradat o han passat a ser simples punts d‟abocament de runa i residus.

Més enllà d‟aquests espais concrets, la cultura local ambiental mostra cert interès pels arbres monumentals com el pi del Naques (Castellonou de Seana) o el plataner de Vila-sana, així com per alguns elements medioambientalment destacats. En aquest cas apareix el “pla” o la “serra” que va de Puiggros a Sidamon, l‟últim gran reducte no transformat en regadiu que conté grans alzines, erms, parcs urbans, pastures seques i conreus de secà, al costat d‟altres usos més intensius com graveres o transformacions fructícoles.

6.2. ELEMENTS DEL PAISATGE CULTURAL

El poblament de la Plana d‟Urgell des de molt antic ha deixat nombroses mostres en forma de jaciments arqueològics, com les restes de poblats del bronze i ferro-ibèric a alguns tossals (Tossal de les Tenalles, Margalef). D‟acord amb la Diagnosi territorial de la comarca del Pla d’Urgell (Morell (coord.) et al. 2008a), el patrimoni monumental no és especialment destacat i, més enllà de la presència de nombrosos elements catalogats, les principals mancances són les relacionades amb el tractament del conjunt dels nuclis històrics. Lligat a la història més recent, destaca la creació de l‟Espai Cultural dels Canals d‟Urgell, a la Casa Canal (Mollerussa), com a centre d‟interpretació de les terres regades pel Canal d‟Urgell.

Per altra banda, la recuperació de l‟estany d‟Ivars i Vila-sana comporta diverses actuacions de revalorització del patrimoni cultural com la recuperació prevista de la masia de Can Cinent com a centre d‟interpretació i la creació de diverses rutes entorn a l‟estany i que enllacen amb els

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 111 XARXA PATRIMONIAL I DEL PAISATGE

diferents punts d‟interès de la comarca (variant del camí de Sant Jaume, ruta monumental, ruta dels museus, etc.

A la comarca hi ha altres elements o conjunts patrimonials que, pel seu valor cultural o testimonial, mereixen ser conservats o, com a mínim, documentats i que es troben en l‟Inventari del Patrimoni Cultural Català. La seva inclusió respon a una doble finalitat, d‟obtenir i conservar les fonts documentals d‟aquests elements, per tal de preservar el seu testimoni cultural; i d‟establir un fons de referència d‟elements, com a pas previ a la inclusió en els futurs catàlegs a elaborar.

Aquest seria el cas dels arbres monumentals a protegir per la seva singularitat (grans dimensions, bellesa o edat considerable, importància històrica o simbòlica) i formar part del nostre patrimoni natural, cultural i històric. La regulació de la declaració d‟arbres monumentals ve determinada pel Decret 214/1987 de declaració d'arbres monumentals. En l‟àmbit del Pla Director només es localitza un arbre declarat com a monumental, el Plàtan de Vila-sana (Platanus x hispanica), situat al municipi de Vila-sana. No s‟ha localitzat cap arbre ni arbreda declarats d‟interès comarcal i local, tot i que cal esmentar també el Pi del Naques, a Castellnou de Seana.

Els camins ramaders també s‟inclourien com elements culturals, ja que com descriu el Catàleg del paisatge de Terres de Lleida, la Plana d‟Urgell ha estat històricament zona de pastura d‟hivern de la ramaderia transhumant, fet pel qual disposa d‟una àmplia xarxa de camins ramaders, molts dels quals van desaparèixer amb la construcció del canal d‟Urgell. Segons consulta efectuada a la Secció de Gestió de Boscos Públics de la Direcció general del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge, Barbens i Bell-lloc d‟Urgell disposen de classificació dels camins ramaders. Barbens té la classificació de camins ramaders aprovada en data 18 de febrer de 2008 i Bell-lloc disposa d‟un projecte de classificació de l'any 1949.

6.3. ELEMENTS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, HISTÒRIC I ARTÍSTIC

En el Pla s‟estableix com a fonamental la catalogació dels edificis o elements que, per llur especial interès històric, tradicional i/o paisatgístic cal preservar o recuperar. Això servirà per determinar- ne futures actuacions relacionades amb la seva protecció, conservació o rehabilitació.

En el Catàleg del Paisatge de les Terres de Lleida, es destaquen com elements amb un valor històric el castell de Linyola, totalment desaparegut; cal Castell del Poal, un edifici del segle XVIII; la casa de la Comanda a Barbens, casa residencial fortificada que n‟és l‟actual ajuntament; el castell de Torregrossa, del qual en resten murs i part de la muralla; i el castell de Puiggròs, on s‟hi troba el portal que tancava la vila closa.

Particularment, Linyola, que en època àrab fou el centre del pla de Mascançà, nom amb què es coneixia el que actualment és el Pla d‟Urgell, va ser una vila reial fins al segle XV, i posteriorment,

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 112 XARXA PATRIMONIAL I DEL PAISATGE

va ser el centre de la important baronia de Linyola. D‟aquella època n‟és testimoni un magnífic palau renaixentista del segle XVII, que avui en dia és la casa de la vila.

De totes maneres, a través de l‟Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es pot elaborar una llista exhaustiva a mode de síntesi amb tots els elements que tenen valor arquitectònic, històric i artístic. A més a més, també s‟especifica, si n‟és el cas, el tipus de protecció especial al qual es troba sotmès, ja sigui BCIN (Bé Cultural d‟Interès Nacional) o BCIL (Bé Cultural d‟Interès Local).

D‟aquesta manera, el patrimoni arquitectònic queda definit pels següents tipus de construccions:

Cases particulars, masos i cases pairals (algunes avui en dia convertides en ajuntament o casa de la vila) Edificis religiosos (ermites, esglésies, capelles i santuaris) Castells Ponts Molins Rectories Cafès Escoles Torres Estació del Carrilet Molins i farineres Vila closa i carrers del centre històric I també per diversos elements: Pilastres Capitells Fonts Llindes Creus de terme Xemeneies Portalades

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 113 XARXA PATRIMONIAL I DEL PAISATGE

Element Data Protecció especial Municipi Creu del terme de Bullidor XVI BCIN-14/03/1963 Barbens Comanda de Barbens XVI-XVIII BCIN- 22/04/1949 Barbens Església parroquial de Santa Maria XI-XIII, XVIII Barbens Cal Veciana XVI Barbens Eix c/Major pl.Cavallers Malta, pl. Església, c/Sant Domènec medieval Barbens Castell i església del Bullidor XIV, XVI BCIN- 22/04/1949 Barbens Església parroquial Sant Miquel Bell-lloc d'Urgell Creu del terme XVII Bell-lloc d'Urgell Rectoria XX Bell-lloc d'Urgell Cal Pubill XVIII Bell-lloc d'Urgell Torre del Telègraf XIX BCIN- 22/04/1949 Bell-lloc d'Urgell Cal Fam XVIII Bell-lloc d'Urgell Cal Bosch XIX-XX Bell-lloc d'Urgell Cal Codina XVIII-XIX Bell-lloc d'Urgell Cal Calvet XX Bellvís Casa de la vila de Bellvís XIX Bellvís Habitatge al c/Major, 11 XIX Bellvís Pilar de l'Anunciació Bellvís Tossal de les Sogues XX Bellvís Estació del Carrilet XX Bellvís Església de Nostra Senyora de l'Assumpció XIX Bellvís Cal Borràs XVIII Bellvís Cal Bufalà XVIII Bellvís Santuari de la Mare de Déu de les Sogues XVIII-XIX Bellvís Cal Cava XVIII Bellvís Cal Ceprià XVIII Bellvís Molí de l'Adam XIX-XX Bellvís Església parroquial de Sant Antoni dels Arcs XVIII Bellvís Cafè Modern XX Castellnou de Seana Església parroquial de Sant Joan Baptista XVII Castellnou de Seana Peu i capitell de Creu del Terme XVI Castellnou de Seana Capitell de Creu del Terme XIV-XV BCIN- 14/03/1963 Castellnou de Seana Ajuntament XX Castellnou de Seana Cal Peretó Castellnou de Seana Cal Rafel XVII Castellnou de Seana Cal Galitó XX Castellnou de Seana La Farinera XIX Castellnou de Seana Església parroquial - Convent dels Aubacs XV-XVI Fondarella Ermita de Sant Sebastià XVIII Fondarella Cal Combelles - Lo Castell XVI-XVIII Fondarella Cal Renyé XVIII Fondarella Cal Viudes XVII-XIX Fondarella Cal Ros XVIII Fondarella Cal Pere Pou XVIII Fondarella Cal Serrano XVIII Fondarella Creu de Terme XX Golmés Mas Pons XX Golmés Cal Postilló XVIII Golmés Casa Pairal de Cal Metge XVIII Golmés Cal Marquet XVII Golmés Cal Patet Golmés Cal Calbís XVIII Golmés Cal Manuelet XVIII Golmés Església Parroquial de Sant Salvador XVIII Golmés Cal Felip XVI-XVIII Golmés Cal Toldrà XIX Golmés Escoles - CEIP Francesc Arenes XX Golmés Pilastra dels Fondets o del Salt del Duran XX Golmés Pont del Cap del Terme XIX Golmés

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 114 XARXA PATRIMONIAL I DEL PAISATGE

Església parroquial de Sant Andreu XVIII Ivars d'Urgell Mas de la Cendrosa XVII Ivars d'Urgell Cal Sant XVIII Ivars d'Urgell Cal Segarreta XVIII Ivars d'Urgell Graner del Senyoriu de Montaler XIII-XIV Ivars d'Urgell Ermita de la Mare de Déu d'Horta XVI-XVII Ivars d'Urgell Capelleta exterior XVIII Ivars d'Urgell Castell de Montsuar BCIN- 22/04/1949 Ivars d'Urgell Masia de Montaler XVI-XVII Ivars d'Urgell Molí de l'Estany Ivars d'Urgell Molí del Novell i Molí de la Cendrosa XVIII Ivars d'Urgell Torre Toralla XIX-XX Ivars d'Urgell Creu del Terme de Vallverd Ivars d'Urgell Església de Sant Miquel de Vallverd XVIII Ivars d'Urgell Església parroquial de Santa Maria XIV-XVI, XVIII-XX Linyola Llindes XVI-XVIII Linyola Creu del Terme de les Oliveres Linyola Castell de Linyola XVI-XVII BCIN-22/04/1949 Linyola Sector del centre històric de Linyola XVI-XVIII, XIX-XX Linyola Casa del C/Major, 3 XVI Linyola Cal Galceran XVIII-XIX Linyola Molí d'oli XIX Linyola La Font Vella XVIII-XIX Linyola Rectoria XIX Miralcamp Capella del Convent de les Monges Miralcamp Casal Municipal de Miralcamp XX Mitjan Miralcamp Cooperativa del Camp XX Mitjan Miralcamp Molí de Cal Jan Bru XIX Miralcamp Cal Jan XVIII Mitjan Miralcamp Església parroquial de Sant Miquel XV-XVI, XX, XVIII Miralcamp Xemeneia Jan Bru XIX Miralcamp Habitatges a Miralcamp XVII Miralcamp Lo Sindicat XX Miralcamp Església Parroquial de Sant Jaume XX Mollerussa Capella de Sant Isidor XVII Mollerussa La Vila Closa medieval Mollerussa Cal Bosch Mollerussa Cal Jaques XVIII-XX Mollerussa Torre Noguesa XIX Mollerussa Torre Culleré XX Mollerussa Habitatge a l'Av/Generalitat, 12 XX Mollerussa Cases Barates XX Mollerussa Casa Pintó XX Mollerussa Bloc de pisos pl. Major, 17 XX Mollerussa Casa Vilaró XX Mollerussa Cal Menutx XX Mollerussa Cal Niubó XX Mollerussa Casa Rembler XX Mollerussa Cal Castelló (enderrocat) XX Mollerussa Casa Prim XX Mollerussa Ca l'Ishanda XX Mollerussa Casa al Canal d'Urgell XX Mollerussa Molí d'oli de Cal Calçoner XIX Mollerussa Estació del Nord XIX Mitjan Mollerussa La Forestal d'Urgell XIX-XX Mollerussa La Farinera XIX Mollerussa Cal Cobatxo XVIII-XIX Mollerussa Creu de Terme XVI Mollerussa Societat Recreativa l'Amistat XIX Mollerussa Edifici cultural XX Mollerussa Centre d'Atenció Primària XX Mollerussa Ajuntament de Mollerussa XX Mollerussa Cal Duc XX Mollerussa Pl. de l'Ajuntament XX Mollerussa

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 115 XARXA PATRIMONIAL I DEL PAISATGE

Habitatges Pau Casals XX Palau d'Anglesola Església parroquial de Sant Joan Baptista XIX Palau d'Anglesola Ajuntament XX Palau d'Anglesola Sindicat Agrícola XX Palau d'Anglesola Cal Miqueló XVI-XVII Palau d'Anglesola Edifici d'habitatges a la pl. Major, 5 XVIII Palau d'Anglesola Cal Blasió XVII Palau d'Anglesola Cal Massot XVII Palau d'Anglesola Cal Iseta XIX Palau d'Anglesola Capelleta de Santa Llúcia XIV-XVI Palau d'Anglesola Cal Felipet XIV-XVI Palau d'Anglesola Llinda al c/Sant Joan, 5 Palau d'Anglesola Pont de pedra XIX Palau d'Anglesola Fassina XIX Palau d'Anglesola Creu de Terme XIX Palau d'Anglesola Masia de l'Empriu XIX Palau d'Anglesola Edifici pl. Major, 4 XVIII Palau d'Anglesola Creu de Terme XVIII-XIX el Poal Església parroquial de Sant Joan Baptista XVIII-XX el Poal Cal Graells XVIII el Poal Cal Puig XVIII el Poal C/Major XVII-XIX el Poal Cal Castell XVIII BCIN-22/04/1949 el Poal El Molinet XX el Poal Creu del Molinet XX el Poal Casa Gené XX el Poal Habitatges en filera XX el Poal Cal Francés XVII-XIX el Poal Casa de la Vila de Sidamon XX Sidamon Església parroquial de Sant Bartomeu XVIII Sidamon Escoles Municipals XX Sidamon Cal Cabalé Sidamon Cal Miqueló XVIII Sidamon Església parroquial de l'Assumpta XVIII-XIX Torregrossa Ajuntament-casa de la vila XX Torregrossa Portal medieval de Torregrossa XVI Torregrossa Capella de Sant Roc XVIII Torregrossa Cal Farré XVIII Torregrossa Cal Jaumet XVIII Torregrossa Cal Salvia XX Torregrossa Casal (enderrocat) XX Torregrossa Cal Majo XIX-XX Torregrossa Habitatge al c/Mossén Cinto Verdaguer, 1 XX Torregrossa Església de Sant Bartomeus de Margalef XVIII Torregrossa Església de Santa Maria de Margalef XIII-XIV Torregrossa Castell de Torregrossa XVI BCIN-22/04/1949 Torregrossa Pou Bo Torregrossa Biblioteca pública-llar de jubilats XX Torregrossa Habitatge unifamiliar XX Torregrossa Monument a la sardana XX Torregrossa Casal-Palau dels Ducs d'Almenara XVIII Torregrossa Església parroquial de Sant Miquel XVIII, XX Vila-sana Benefici de Sant Antoni XVIII Vila-sana La casa vella XVII Vila-sana La novella altra XV-XVI, XX Vila-sana Novella baixa XVIII Vila-sana Torre Celestino XX Vila-sana Cal Chamà XIX-XX Vila-sana Masia Felip XVIII-XX Vila-sana Cal Senyor XVIII Vila-sana

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 116 XARXA PATRIMONIAL I DEL PAISATGE

Cementiri Vilanova de Bellpuig Església parroquial de Sant Pere XII-XIII, XVII-XVIII Vilanova de Bellpuig Antic ajuntament XVI-XVII Vilanova de Bellpuig La Facina VIII-IX Vilanova de Bellpuig Cal Palau XVIII Vilanova de Bellpuig Cal Martí XVIII Vilanova de Bellpuig Cal Tudela XV-XVI Vilanova de Bellpuig Font de l'Anjua XX Vilanova de Bellpuig Creu de Terme Vilanova de Bellpuig Casella de la Turbina XX Vilanova de Bellpuig Casa segle XVII-Ca l'apotecari XVII Incoat-BCIN. 13/06/1980 Vilanova de Bellpuig

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya

6.4. ELEMENTS DEL PAISATGE VISUAL

Pel que fa als elements del paisatge visual es troben recollits dins del Catàleg de les Terres de Lleida, en un plànol de “Miradors i itineraris paisatgístics” de la Plana d‟Urgell, entesa com unitat de paisatge. En el que seria estrictament l‟àmbit d‟aplicació del Pla Director, es localitzen el mirador d‟Estany d‟Ivars i Vila-Sana, el de Miralcamp i el de la Fita Alta del tossal de les Tenalles.

Com itineraris paisatgístics es reconeixen el d‟Ivars d‟Urgell – Vila-sana, que majoritàriament discorre per carreteres secundàries, pistes forestals o camins; així com Mollerussa – Torregrossa - Juneda, que majoritàriament va per carreteres principals.

6.5. IDENTIFICACIÓ DE RECURSOS I FRAGILITATS

En el Catàleg del Paisatge de les Terres de Lleida es defineixen uns sectors anomenats paisatges d‟atenció especial, definits com àrees amb trets molt singulars o que són objecte de grans transformacions del territori amb unes repercussions paisatgístiques importants. Aquestes porcions de territori presenten una determinada heterogeneïtat, complexitat o singularitat des d‟un punt de vista paisatgístic i requereixen la definició d‟uns criteris específics per la seva protecció, gestió i ordenació.

Pel que fa a les comarques de Ponent se‟n defineixen quatre de paisatges d‟especial atenció:

Paisatge d‟atenció especial A2-Ferrocarril

Paisatge d‟atenció especial de l‟Horta de Lleida

Paisatge d‟atenció especial del Nou Regadiu

Paisatge d‟atenció especial del Parc Fluvial del Segre

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 117 XARXA PATRIMONIAL I DEL PAISATGE

En el cas del Pla d‟Urgell, es veu afectat pel paisatge d‟atenció especial A2-Ferrocarril. Aquest n‟ocupa una franja bastant àmplia latitudinalment que es perllonga pels costats cap a les comarques veïnes, afectant una petita part del Segrià i travessant l‟Urgell. En total té una amplada d‟uns 6 quilòmetres i creua diferents unitats definides pel catàleg: Alt sió, Costers de la Segarra, Secans de Belianes i d‟Ondara, Plana d‟Urgell, Paisatge fluvial del Segre i Horta de Pinyana. Per tant, totes aquestes estarien sotmeses a algun tipus de pressió.

L‟autovia A2 i el ferrocarril Lleida Barcelona són dues infraestructures amb un paper molt important en el territori i han sigut determinants de cara al seu desenvolupament urbà i industrial. Exceptuant les fileres d‟arbres, la vegetació natural no hi domina, sinó que en un primer pla s‟hi troben, generalment, els nuclis urbans amb els polígons industrials i els cultius en procés d‟abandonament.

Donat que el tram entre Lleida i Cervera té una major pressió i freqüència de mobilitat, el Catàleg del Paisatge decidir reconèixer-lo com a paisatge d‟atenció especial. Amb això es pretén preservar- ne els valors estètics i ecològics, alhora que integrar paisatgísticament les infraestructures de transport i servei en l‟entorn. Dins de la unitat de la Plana d‟Urgell es mencionen el següent:

Valors estètics: Tossals: tossal Roig, tossal Sabater, tossal de la Nora, tossal de les Forques, el límit oest entre la Plana d‟Urgell i el Paisatge Fluvial del Segre; tossal de Moradilla, al sud de la Plana d‟Urgell; tossal de les Tenalles i tossal de l‟infern al sud de Mollerussa; tossal del Pericó i tossal de Montcofre, al sud de Bellpuig i dins la mateixa unitat.

Elements lineals que estructuren la Plana: línies de canvi de relleu que estructuren la unitat de la Plana d‟Urgell de forma general, específicament les situades entre Mollerussa, Bellpuig i l‟encreuament de la N-II amb les carreteres cap a Vila-sana i Golmés; les fileres d‟arbres contínues situades entre Bell-lloc d‟Urgell i el límit oest de la unitat de la Plana d‟Urgell, i entre Mollerussa i Bellpuig.

Valors naturals: Connectors ecològics /corredors fràgils constituïts pels cursos d‟aigua: sèquia de Moradilla (unitat de la Plana d‟Urgell).

Connector ecològic: entre Bell-lloc d‟Urgell i Mollerussa, a la Plana d‟Urgell.

Hàbitats d‟interès comunitari: prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero- Brachypodietalia) a les rodalies d‟ a la Plana d‟Urgell i a la franja de Bell-lloc d‟Urgell a Mollerussa.

Integració paisatgística de les infraestructures de comunicació i serveis:

Planificació dels polígons industrials, compatibilitzant-los amb les zones d‟alt valor ecològic i amb el paisatge agrícola.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 118 XARXA PATRIMONIAL I DEL PAISATGE

Promoció d‟iniciatives de gestió del paisatge de l‟entorn per part de les empreses.

En les poblacions amb important intercanvi de mobilitat millora de carreteres, indrets d‟estacionament, adequació d‟espais per a les fires, etc.

Si les infraestructures de mobilitat es troben localitzades prop de la llera d‟un riu es proposaran actuacions de requalificació i millora paisatgística, per tal de potenciar-ne el valor ambiental/ecològic. És el cas de Bellpuig - encreuament de l‟A2 amb la carretera cap a Vila- sana i entre Mollerussa - límit de la Plana d‟Urgell.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D‟URGELL 119