PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL

Secretaria de Planificació Territorial Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya

Informe de Sostenibilitat Ambiental

Aprovació inicial, octubre 2010

ÍNDEX

0. OBJECTE I CONTEXT DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL...... 1

1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA ...... 3

1.1 Característiques generals de l’àmbit ...... 3

1.2 Ocupació i consum de sòl ...... 8

1.3 Cicle de l’aigua ...... 34

1.4 Ambient atmosfèric...... 46

1.5 Energia ...... 52

1.6 Gestió de residus...... 54

1.7 Matriu territorial: patrimoni natural, biodiversitat i connectivitat ecològica...... 62

1.8 Qualitat del paisatge i patrimoni cultural...... 83

1.9 Àrees de risc ...... 91

2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL...... 99

2.1 Relació amb altres plans i programes...... 99

2.2 Obligacions jurídiques en matèria ambiental sobre les quals el Pla té capacitat d’incidència ...... 129

2.3 Avaluació ambiental de plans urbanístics i de projectes en l’àmbit del PDU_PU ...138

3. DIAGNOSI SINTÈTICA I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA...... 139

4. ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES...... 151

4.1 Alternatives considerades per a l’ordenació global de l’àmbit...... 151

4.2 Avaluació ambiental de cada alternativa d’acord amb els objectius ambientals adoptats...... 158

4.3 Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada ...... 165

5. DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA 167

5.1 Objectius del Pla ...... 167

5.2 Estratègies d’ordenació...... 168

5.3 Determinacions del Pla amb possibles repercussions ambientals...... 169

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL I

ÍNDEX

6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT ...... 179

6.1 Identificació i avaluació d’impactes ...... 179

6.2 Mesures preventives, correctores i compensatòries ...... 190

7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS ...... 197

7.1 Coherència entre els objectius ambientals del Pla territorial parcial de Ponent i les estratègies d’ordenació del Pla director urbanístic ...... 197

7.2 Verificació i justificació de la congruència del Pla amb els objectius ambientals establerts ...... 200

7.3 Conclusions generals de l’avaluació...... 208

8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES...... 209

8.1 Indicadors de seguiment...... 209

8.2 Periodicitat i moment de verificació del compliment de les mesures adoptades ...211

8.3 Directrius ambientals per als plans d’ordenació urbanística municipal, planejament derivat i projectes en l’àmbit del Pla...... 211

9. SÍNTESI ...... 223

9.1 Contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental...... 223

9.2 Diagnosi, objectius i criteris ambientals...... 224

9.3 Avaluació d’alternatives generals ...... 234

9.4 Conclusions de l’avaluació ...... 234

10. CRÈDITS ...... 237

11. FONTS CONSULTADES ...... 239

11.1 Bibliografia ...... 239

11.2 Pàgines web ...... 241

11.3 Cartografia, bases de dades i altres informacions consultades...... 242

CARTOGRAFIA

ANNEXOS

II PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL O. OBJECTE I CONTEXT DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

0. OBJECTE I CONTEXT DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

El present document constitueix l’Informe de Sostenibilitat Ambiental del Pla director urbanístic del Pla d’Urgell (en endavant PDU_PU, Pla director o Pla) elaborat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Aquest document i la tramitació prevista pel mateix s’ajusta a les determinacions de la normativa vigent en matèria d’avaluació ambiental del planejament urbanístic: Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme i Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.

L’objectiu últim de l’informe és facilitar que el Pla director pugui ser considerat i analitzat des de l’òptica del medi ambient per les autoritats ambientals, els agents socioeconòmics, la gent del territori i qualsevol persona o entitat interessada.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 1

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

1.1 Característiques generals de l’àmbit

1.1.1 Context territorial

El Pla d’Urgell és una comarca de creació recent1, amb una superfície de 305,1 km2 que pertany a l’àmbit territorial de les terres de Lleida. Està situada a la plana d’Urgell i delimitada principalment per l’àrea regada pel Canal d’Urgell. Limita pel nord amb la Noguera, per l’est amb l’Urgell, pel sud amb les Garrigues i per l’oest amb el Segrià (vegeu Plànol 1).

La comarca la formen setze municipis i la seva capital és Mollerussa, centre geogràfic i econòmic comarcal. A nivell administratiu, cal destacar que el municipi de Barbens té un enclavament a la comarca veïna de l’Urgell (Aguilella), i que a la comarca del Pla d’Urgell hi ha un enclavament que pertany al municipi dels Alamús, de la comarca del Segrià (Vensilló).

Les temperatures extremes i, especialment, les escasses precipitacions, que se situen al voltant dels 400 mm, han condicionat històricament l’economia del Pla d’Urgell, limitant la implantació de l’agricultura. Antigament la plana era dominada pels erms, que servien de base per a la ramaderia extensiva i la transhumància. L’arribada de les aigües dels canals d’Urgell l’any 1862 ha transformat profundament l’economia i el paisatge de la plana, possibilitant la implantació de l’agricultura de regadiu (Aldomà i Guerrero 2000).

1.1.2 Població

La densitat de població del Pla d’Urgell (188 hab/km2) és elevada en el context de les terres de Lleida - només superada per la del Segrià. Mollerussa concentra el 38% de la població de la comarca. No obstant, el 54% de la població viu en municipis rurals, amb densitats inferiors als 120 hab/km2, i concentrada als nuclis principals. Les dades bàsiques de cadascun dels municipis es presenten a la Taula 1.1.

1 Llei 5/1988, de 28 de març, de creació de les comarques del Pla de l'Estany, del Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 3 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Taula 1.1. Dades bàsiques de superfície, població i densitat per municipis del Pla d’Urgell

Població % població Superfície Densitat Entitats singulars Municipi (hab. respecte el (km2) (hab./km2) població (nombre) 2008) total Barbens 7,56 890 117,72 2,5% 3 Bell-lloc d'Urgell 34,92 2.413 69,1 6,7% 1 Bellvís 46,7 2.468 52,85 6,8% 2 Castellnou de Seana 16,11 731 45,38 2,0% 1 Fondarella 5,43 811 149,36 2,2% 1 Golmés 16,62 1.661 99,94 4,6% 1 Ivars d'Urgell 24,32 1.747 71,83 4,8% 4 Linyola 28,66 2.781 97,03 7,7% 1 Miralcamp 14,87 1.405 94,49 3,9% 1 Mollerussa 7,08 13.675 1.931,5 37,9% 1 el Palau d’Anglesola 12,27 2.050 167,07 5,7% 1 el Poal 8,88 649 73,09 1,8% 1 Sidamon 8,12 727 89,53 2,0% 1 Torregrossa 40,52 2.237 55,21 6,2% 1 Vilanova de Bellpuig 13,98 1.157 82,76 3,2% 1 Vila-sana 19,1 667 34,92 1,8% 1 Pla d'Urgell 305,13 36.069 118,21 100,0% 22

Font: IDESCAT.

La comarca pràcticament ha doblat la seva població des de mitjans del s.XX (vegeu Taula 1.2), especialment pel creixement experimentat per Mollerussa i, en menor mesura, per Fondarella. Per contra, la majoria dels municipis de la comarca presenten una població pràcticament estancada des de mitjans del s.XX, i en set municipis s’observa una tendència al despoblament (Barbens, Bellvís, Castellnou de Seana, Ivars d’Urgell, el Poal, Torregrossa i Vilanova de Bellpuig).

El Pla d’Urgell és actualment la tercera comarca més poblada de l’àmbit de les terres de Lleida, darrera del Segrià i la Noguera, i seguida per l’Urgell (amb pràcticament la mateixa població).

4 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

Taula 1.2. Evolució de la població al Pla d’Urgell 1950 – 2008

% canvi Municipi 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2008 1950- 2008 Barbens 996 933 812 786 737 766 890 -11% Bell-lloc d’Urgell 1.827 2.226 2.291 2.164 2.152 2.125 2.413 32% Bellvís 2.752 2.723 2.543 2.403 2.209 2.146 2.468 -10% Castellnou de Seana 1.038 1.003 904 811 735 713 731 -30% Fondarella 453 518 521 516 617 682 811 79% Golmés 1.395 1.267 1.251 1.274 1.215 1.369 1.661 19% Ivars d'Urgell 2.034 2.048 2.038 1.793 1.616 1.779 1.747 -14% Linyola 2.099 2.166 2.332 2.262 2.338 2.396 2.781 32% Miralcamp 1.071 1.164 1.230 1.181 1.155 1.230 1.405 31% Mollerussa 3.705 4.848 6.685 8.349 9.108 9.864 13.675 269% Palau d’Anglesola, 1.503 1.555 1.673 1.658 1.600 1.704 2.050 36% el Poal, el 768 814 815 689 628 634 649 -15% Sidamon 489 501 510 446 416 583 727 49% Torregrossa 2.444 2.625 2.485 2.312 2.181 2.217 2.237 -8% Vilanova de Bellpuig 1.538 1.485 1.366 1.245 1.146 1.136 1.157 -25% Vila-sana 629 689 622 556 522 528 667 6% Pla d'Urgell 24.741 26.565 28.078 28.445 28.375 29.872 36.069 46%

Font: IDESCAT: evolució de la població de fet (1950 - 1991) i Padró municipal d’habitants 1996 – 2008.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 5 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

1.1.3 Geomorfologia

La comarca del Pla d’Urgell s’estén per la plana homònima, situada a una altitud d’entre els 200 i els 400 m, que pel nord-oest davalla vers la vall fluvial del Segre, a alçades inferiors als 100 m.

El terreny és totalment planer, amb el 97,6% de la superfície amb pendents inferiors al 5%, percentatge que s’eleva al 99,5% de superfície amb pendents inferiors al 10% (vegeu Figura 1.1 i Plànol 2). Les úniques zones que presenten un cert pendent corresponen als Tossals de Torregrossa, que constitueixen el principal element configurador del relleu de la comarca. Un primer sector, el pròpiament dit dels Tossals de Torregrossa, s’estén entre els municipis de Torregrossa, Sidamon i Miralcamp, amb les elevacions de la Fita Alta (289 m.s.n.m.) i el Tossal de l’Infern (300 m.s.n.m.), i l’altre, el dels Tossals de Margalef, per l’extrem sud-oest de Torregrossa, a tocar del límit comarcal, amb les elevacions de Margalef (271 m.s.n.m.) i la Pena (262 m.s.n.m.)

Esmentar també altres tossals com el de Barret Picat, entre Linyola i els Arcs, i el Tossal Roig, a l’oest de Bellvís. Aquests tossals presenten una certa singularitat geològica pel seu recobriment amb mantells de grava i arenes compactades pels sòls amb elevat contingut calcari, i són gairebé els únics fragments del territori que mantenen restes de vegetació natural, quan han quedat lliures de l’explotació agrícola (Aldomà i Guerrero 2000).

Tot i el seu caràcter planer, la comarca presenta una lleugera inclinació cap a l’oest, desguassant cap al Segre.

6 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

DISTRIBUCIÓ DELS PENDENTS PER MUNICIPIS

Total Pla d'Urgell Barbens Bell-lloc d'Urgell Bellvís Castellnou de Seana Fondarella Golmés Ivars d'Urgell Linyola Mir alc amp Mollerussa el Palau d'Anglesola el Poal Sidamon Torregrossa Vilanova de Bellpuig Vila-sana

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Barbens

Bell-lloc d'Urgell

Bellvís

Castellnou de Seana

Fondarella Golmés

Ivars d'Urgell

Linyola

Mir alc amp

Mollerussa

el Palau d'Anglesola el Poal

Sidamon

Torregrossa

Vilanova de Bellpuig

Vila-sana

0 500 1000 1500 2000 2500 3000 3500 4000 4500 5000

Vi l anova de el Pal au Ivars Castel l nou de Bell-lloc Vila-sana Tor r egr ossa Sidamon el Poal Mollerussa Miralcamp Linyola Gol més Fondar el l a Bellvís Bar bens Bel l pui g d'Angl esol a d'Ur gel l Seana d'Ur gel l

>20 0051000000000000

10-20 0 0951500012000 40 0 01

5-10 0 03467100337440014913323 0-5 1.910 1.398 3.607 725 888 1.227 675 1.404 2.865 2.432 1.662 525 1.602 4.670 3.458 732

Figura 1.1. Distribució dels pendents per municipis. Percentatge i superfície (ha).

Font: Elaboració pròpia a partir del mapa d’elevacions del Terreny de l’ICC.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 7 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

1.2 Ocupació i consum de sòl

1.2.1 Cobertes del sòl

De l’anàlisi del mapa de cobertes del sòl de Catalunya V3 (CREAF 2007) es desprèn que el 90% de la superfície de la comarca està constituïda per conreus, i que les zones d’improductiu artificial representen el 7% del territori. Els matollars i els prats i herbassars hi són testimonials, representant només l’1,2% cada un, i els boscos es poden considerar gairebé inexistents, amb només el 0,4% de la superfície (vegeu Figura 1.2 i Plànol 3).

8 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

DISTRIBUCIÓ DE LES COBERTES DEL SÒL PER MUNICIPIS (ha) Total Pla d'Urgell

Barbens Bell-lloc d'Urgell

Bellvís Castellnou de Seana

Fondarella Golmés Ivars d'Urgell

Linyola Mir alc amp

Mollerussa el Palau d'Anglesola

el Poal Sidamon

Torregrossa Vilanova de Bellpuig

Vila-sana

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Barbens

Bell-lloc d'Urgell

Bellvís

Castellnou de Seana

Fondarella

Golmés

Ivars d'Urgell

Linyola

Mir alc amp

Mollerussa

el Palau d'Anglesola

el Poal

Sidamon

Torregrossa

Vilanova de Bellpuig

Vila-sana

0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 5.000

Vi l anova de el Pal au Castel l nou de Bell-lloc Vila-sana Tor r egr ossa Si damon el Poal Mollerussa Mir alcamp Li nyol a Ivar s d'Ur gel l Gol més Fondar el l a Bellvís Bar bens Bel l pui g d'Angl esol a Seana d'Ur gel l

Altr es 1,5 2,3 14,6 3,2 28,7 0,5 3,6 1,7 22,8 9,1

Impr oducti u ar ti f i ci al 167,3 66,1 175,7 84,8 46,4 100,9 294,2 96,7 137,4 185,9 149,7 75,3 115,0 148,2 216,7 36,5 Pr ats i her bassar s 17,4 10,2 60,0 17,2 5,7 9,5 33,0 44,1 22,0 26,9 24,3 17,2 15,8 38,9 19,7 0,9

Matollars 21,7 4,0 85,5 28,8 0,7 2,7 5,9 15,9 9,3 17,1 11,4 6,9 21,7 37,7 80,4 20,3

Boscos 5,4 0,3 18,9 5,0 2,0 2,9 3,2 3,9 5,1 6,2 6,3 1,4 4,7 24,7 16,8 1,5 Conr eus 1.697,2 1.317,2 3.710,0 661,6 833,4 1.110,7 368,4 1.301,1 2.695,3 2.195,8 1.466,7 440,7 1.430,8 4.420,8 3.149,1 697,2

Figura 1.2. Cobertes del sòl Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa de cobertes del sòl de Catalunya V3 (CREAF 2007).

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 9 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Pel que fa a l’evolució, l’anàlisi feta a partir dels mapes de classificació dels usos del sòl a Catalunya (DMAH) dels anys 1987, 1992, 1997 i 2002 mostra un increment continuat de les zones urbanitzades que, en aquests 15 anys gairebé s’han doblat. En percentatge, el principal increment es va produir entre els anys 1987 i 1992, període en que les zones urbanitzades es van incrementar en un 40%. La superfície de conreus ha patit una disminució notable en el mateix període (827 ha), si bé en percentatge no arriba al 3%. Per contra, els boscos han patit petites oscil·lacions en superfície que, atesa la seva reduïda presència, en percentatge esdevenen molt notables (vegeu la Figura 1.3).

EVOLUCIÓ DE LA SUPERFÍCIE (ha) EVOLUCIÓ DE L'INCREMENT (%) 100 2002 80 60 1997 40 20 1992 0 -20 1987 -40 -60 0% 20% 40% 60% 80% 100% -80 -100 1987 1992 1997 2002 1987 - 1992 1992 - 1997 1997 - 2002 572 801 926 1.112 Zones urbanitzades Boscos -77,7 13,0 77,4 29.519 29.477 28.862 28.692 Conreus Conreus -0,1 -2,1 -0,6 14 5 3 2 3 7 6 5 Boscos Zones 40,1 15,7 20,1 Altres 286 212 698 653 urbanitzades

Figura 1.3. Evolució dels usos del sòl Font: Elaboració pròpia a partir de la sèrie de mapes de classificació dels usos del sòl de Catalunya (DMAH).

1.2.2 Espais oberts

1.2.2.1 Sòl no urbanitzable

D’acord amb les dades del planejament vigent obtingudes en els treballs realitzats pel PDU_PU, el 94,2% del territori del Pla d’Urgell està classificat com a sòl no urbanitzable.

Mollerussa, amb un terme municipal de reduïda extensió i amb l’assentament urbà principal, és el municipi amb una menor proporció de sòl no urbanitzable (el 35% del terme). Per la banda alta destaquen els termes de Bellvís, Torregrossa i Castellnou de Seana, amb el 98% del terme en sòl no urbanitzable. Fondarella, Golmés i el Palau d’Anglesola són, després de Mollerussa, els termes amb menor proporció de sòl no urbanitzable.

La Figura 1.4 mostra la superfície i la proporció de sòl no urbanitzable a nivell de municipis i a nivell comarcal.

10 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

SÒL NO URBANITZABLE (ha)

Barbens

Bell-lloc d'Urgell

Bellvís

Castellnou de Seana

el Palau d'Anglesola

el Poal

Fondarella

Golmés

Ivars d'Urgell

Linyola

Mir alc amp

Mollerussa

Sidamon

Torregrossa

Vilanova de Bellpuig

Vila-sana

0 500 1000 1500 2000 2500 3000 3500 4000 4500 5000

Vi l anov a el Palau Torregross Ivars Castellnou Bell-lloc Vi l a- sana de Sidamon Mollerussa Miralcamp Linyola Golmés Fondarella el Poal d'Anglesol Bellvís Barbens a d'Urgell de Seana d'Urgell Bellpuig a

Sòl urbà i urbanit zable 66,44 50,60 80,54 51,62 461,67 76,90 90,13 116,81 178,04 77,09 29,93 123,85 36,52 78,34 215,86 45,24

Sòl no urbanit zable 1.844,69 1.347,34 3.975,53 759,56 244,73 1.407,10 2.776,03 2.315,33 1.484,06 465,93 858,20 1.104,19 1.574,38 4.565,24 3.275,73 711,16

Total Pla d'Urgell Barbens Bell-lloc d'Urgell Bellvís Castellnou de Seana el Palau d'Anglesola

el Poal Fondarella Golmés Ivars d'Urgell Linyola

Mir alc amp Mollerussa Sidamon Torregrossa Vilanova de Bellpuig Vila-sana

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Figura 1.4. Sòl no urbanitzable Font: Elaboració pròpia a partir de les dades dels treballs del PDU_PU.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 11 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

1.2.2.2 Usos agrícoles i ramaders

L’anàlisi de la dinàmica del sector agrari de la comarca a partir del Cens agrari de 1999 (IDESCAT) mostra una tendència a la baixa del nombre d’explotacions però una tendència a l’alça de la SAU (Superfície Agrícola Utilitzada, constituïda per terres llaurades i pastures), i de la cabana ramadera. Segons aquest cens, el nombre d’explotacions agràries de la comarca es va reduir en un 32% entre els anys 1982 i 1999, passant de les 2.937 explotacions a les 1.990. La reducció més significativa es va produir en les explotacions ramaderes (Figura 1.5).

EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D'EXPLOTACIONS AGRÀRIES 4.000

3.000

2.000

1.000

0 19 8 2 19 8 9 19 9 9

Amb terres i sense 1. 6 8 4 1. 8 5 2 1. 5 0 3 ramaderia Amb terres i ramaderia 1.209 864 444 Sense terres 44 62 43 TOTAL 2.937 2.778 1.990

Figura 1.5. Evolució del nombre d’explotacions agràries Font: Elaboració pròpia a partir del Cens agrari de 1999, Institut d’Estadística de Catalunya.

El fet que tant la superfície agrària com la cabana ramadera hagin augmentat en aquest mateix període ha implicat un increment notable de la mida d’explotació, sobretot pel que fa a unitats ramaderes2. Malgrat aquest increment, la mida mitjana de les explotacions agrícoles és molt inferior a la mitjana catalana (paràmetre que ve determinat en bona mesura per tractar-se de regadius amb orientacions productives intensives), mentre que la mida mitjana de les explotacions ramaderes és molt superior (Figura 1.6).

2 Unitats ramaderes: s'obtenen aplicant un coeficient a cadascuna de les espècies i tipus per tal de presentar en una mateixa unitat d'equivalència les diferents espècies.

12 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

EVOLUCIÓ DE LA MIDA MITJANA DE LES EVOLUCIÓ DE LA MIDA MITJANA DE LES EXPLOTACIONS AGRÍCOLES (HA) EXPLOTACIONS RAMADERES (UR)

45 400 360,7 40 39,3 350 35 32,2 300 30 30,4 250 25 200 20 14,6 15 0 123,0 155,9 15 9,1 9,5 74,2 10 10 0 50 62,6 5 31,4 0 0 1982 1989 1999 19 8 2 19 8 9 19 9 9 Pla d'urgell Catalunya Pla d'urgell Catalunya

Figura 1.6. Evolució de la mida mitjana de les explotacions agràries Font: Elaboració pròpia a partir del Cens agrari de 1999, Institut d’Estadística de Catalunya.

La SAU de l’any 1999 era d’unes 28.500 ha, xifra molt similar a l’obtinguda a partir del mapa de cobertes del sòl de Catalunya V3 per a l’any 2005 (CREAF 2007), de prop de 27.500 ha, i a l’obtinguda a partir del mapa de classificació dels usos del sòl de Catalunya (DMAH) per a l’any 2002, d’unes 28.900 ha. Sigui com sigui, la SAU representa més del 85% de la superfície de la comarca i correspon gairebé únicament a terres llaurades (Figura 1.7).

EVOLUCIÓ DE LA SUPERFÍCIE AGRÀRIA EVOLUCIÓ DE LA SAU

35.000 35.000 ha ha 30.000 30.000

25.000 25.000 20.000 20.000 15.000 15.000 10.000

10.000 5.000 5.000 0 1982 1989 1999 0 Superfície no 4.142 4.639 2.014 1982 1989 1999 agrària Superfície no 4.142 4.639 2.014 Altra superfície 40 127 60 agrària agrària Altres 31439 Pastures 49 41 30 Forestal 3 7 113 2 1 permanents SAU 26.317 25.733 28.425 Terres llaurades 26.268 25.692 28.395

Figura 1.7. Evolució de la superfície agrària i de la SAU Font: Cens agrari de 1999, Institut d’Estadística de Catalunya.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 13 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

El canal d’Urgell ha tingut un paper clau en la transformació i el desenvolupament del sector agrari de la comarca, de manera que actualment entorn el 96% de les terres llaurades són de regadiu. Per tipologies, els conreus més estesos són els herbacis, principalment farratges i cereals per a gra, seguits dels fruiters, principalment pomera i perera (vegeu la Figura 1.8).

RÈGIM DE LES TERRES DISTRIBUCIÓ DE LES TERRES LLAURADES LLAURADES (ha) (ha)

Fruita fresca ; Hortalises; Farratges; 5.085 308 8.817 Regadiu; 25.903 Lleguminoses ; 26 Altres; Olivera ; 109 1.076 Vinya; 3 Secà; 726 Altres conreus Cereals ; ; 536 11.651

Figura 1.8. Règim i distribució de les terres llaurades Font: Programa Leader. Diagnosi comarcal del Pla d’Urgell (Morell (coord.) et al. 2008a).

Per municipis, Torregrossa, Bellvís i Bell-lloc d’Urgell son els que presenten major superfície de regadiu, tots amb més de 3.500 ha (Figura 1.9). La major part de la superfície de secà es troba entre Puiggròs i Sidamon, d’altra es troba al marge esquerre del canal d’Urgell, en terme municipal de Vilanova de Bellpuig i de Barbens, i d’altra correspon a petites parcel·les enmig de zones de regadiu.

14 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

RÈGIM DE LES TERRES LLAURADES (ha)

Barbens 455 Bell-lloc d'Urgell 3.570 Bellvís 4.093 Castellnou de Seana 1.103 Fondarella 438 Golmés 933 Ivars d'Urgell 1.747 Linyola 2.717 Miralcamp 1.096 Mollerussa 214 Palau d'Anglesola, el 1.182 Poal, el 828 Sidamon 494 Torregrossa 5.104 Vila-sana 2.243 Vilanova de Bellpuig 1.151

0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000

Figura 1.9. Règim de les terres llaurades per municipis Font: Cens agrari de 1999, Institut d’Estadística de Catalunya.

Els conreus herbacis configuren un mosaic amb els fruiters de fruita fresca que s’estén per tota la comarca, si bé els municipis que concentren més superfície de fruiters són Torregrossa, Miralcamp, Bellvís i Golmés (vegeu la Figura 1.10 i Plànol 4).

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 15 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

DISTRIBUCIÓ DEL TIPUS DE CONREU PER MUNICIPIS (ha)

Total Pla d'Urgell

B arbens

Bell-lloc d'Urgell

Bellvís

Castellnou de Seana

Fondarella

Golmés

Ivars d'Urgell

Linyo la

Miralcamp

M ollerussa

el Palau d'A nglesola

el Po al

Sidamon

Torregrossa

Vilanova de Bellpuig

Vila-sana

0% 20% 40% 60% 80% 100%

B arbens

Bell-lloc d'Urgell

Bellvís

Cast ellnou de Seana

Fondarella

Golmés

Ivars d'Urgell

Linyo la

Miralcamp

M ollerussa

el Palau d'A nglesola

el Po al

Sidamon

Torregrossa

Vilanova de Bellpuig

Vila-sana

0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 5.000

Vi l anova de el Pal au Castel l nou de Bell-lloc Vila-sana Tor r egr ossa Sidamon el Poal Mollerussa Mir alcamp Li nyol a Ivar s d'Ur gel l Gol més Fondar el l a Bellvís Bar bens Bel l pui g d'Angl esol a Seana d'Ur gel l

Al tr es sòl s agr ícol es 42,4 43,5 185,0 45,3 9,8 19,6 23,4 72,5 28,0 52,3 55,1 32,1 51,9 56,5 71,0 19,0

Fr ui ta f r esca 346,9 231,5 984,9 44,1 237,9 276,5 120,7 560,5 144,9 332,4 529,8 46,4 275,6 662,9 366,4 240,3 Conr eus her baci s 1307,9 1042,2 2540,1 572,3 585,6 814,7 224,2 668,0 2522,4 1811,1 881,8 362,2 1103,3 3701,4 2711,7 438,0

Figura 1.10. Distribució del tipus de conreu per municipis Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa de cobertes del sòl de Catalunya V3 (CREAF 2007)

És important destacar la recent aprovació de la Denominació d’Origen Protegida Pera de Lleida (ORDRE AAR/317/2008, de 23 de juny, per la qual s'aprova el Reglament de la Denominació d'Origen Protegida Pera de Lleida), que inclou tots els municipis de la comarca del Pla d’Urgell.

16 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

Figura 1.11. Bassa de reg del Pla del Sastre, al municipi de Bell-lloc. Foto: MINUARTIA.

L’any 2000 el DARP va elaborar un mapa d'aptitud agrícola dels sòls de la comarca del Pla d'Urgell per a tecnologia de reg tradicional en base als següents criteris:

 1 Sense limitació

 2a Disponibilitat d'aigua

 2c Disponibilitat d'oxigen (classe de drenatge)

 2e Facilitat de treball del sòl

 3a Disponibilitat d'aigua

 3b Salinitat/sodicitat

 3c Disponibilitat d'oxigen (classe de drenatge)

 3e Facilitat de treball del sòl

 3f Més d'una limitació de la classe anterior (aptitud bona)

 4a Disponibilitat d'aigua

 4e Facilitat de treball del sòl

 4f Més d'una limitació de la classe anterior (aptitud baixa)

 4g Més d'una limitació d'aquesta classe (aptitud marginal)

 22 Edificacions

 33 Extraccio d’àrids

 44 Afloraments de gresos i lutites

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 17 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

El resultat és un mapa (Plànol 5) en que es discriminen els sòls de la comarca segons aptitud bona o molt bona (valors 1 i 2), moderada (valors 3), o marginal (valors 4).

La cabana ramadera es va veure gairebé doblada entre els anys 1982 i 1999 degut, en bona part, a l’increment de caps de porcí i d’aviram (Figura 1.12).

EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D'UNITATS

18 0 . 0 0 0 RAMADERES

16 0 . 0 0 0

14 0 . 0 0 0

12 0 . 0 0 0

10 0 . 0 0 0

80.000

60.000

40.000

20.000 0 19 8 2 19 8 9 19 9 9

Equins 11 11 2 7 Conilles mares 62 56 95 Aviram 33.540 23.941 55.096 Porcins 49.355 69.461 92.517 Cabrum 10 16 12 Ovins 1. 6 10 3 . 0 10 1. 4 8 0 Bovins 5.164 9.756 10.908 Total 89.752 106.251 160.135

Figura 1.12. Evolució del nombre d’unitats ramaderes Font: Cens agrari de 1999, Institut d’Estadística de Catalunya.

Segons informació facilitada pel DAR, a la comarca hi ha un total de 650 explotacions ramaderes actives, distribuïdes tal i com es mostra a la Figura 1.13.

18 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

NOMBRE D'EXPLOTACIONS RAMADERES ACTIVES

Barbens 10 Bell-lloc d'Urgell 44 Bellvís 76 Castellnou de Seana 60 Fondarella 4 Golmés 34 Ivars d'Urgell 61 Linyola 60 Miralcamp 39 Mollerussa 20 Palau d'Anglesola 44 Poal 10 Sidamon 19 Torregrossa 97 Vilanova de Bellpuig 23 Vila-sana 49

0 20 40 60 80 100 120

Figura 1.13. Nombre d’explotacions ramaderes per municipis Font: Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Secció d’Avaluació de Recursos Agraris.

Segons dades d’IDESCAT, el sector agrari aporta el 13,5% del VAB3 de la comarca (front a l’1,65% en el conjunt de Catalunya), i l’any 2001 representava el 16,1% de la població ocupada de la comarca (front al 2,5% de Catalunya). Aquestes xifres, junt amb l’elevadíssim percentatge de sòl agrícola són una mostra inqüestionable de la importància del sector a la comarca del Pla d’Urgell, i cal afegir-hi les de la indústria agroalimentària, que està constituïda per empreses majoritàriament petites i que ocupa prop del 30% dels treballadors del sector industrial (Morell (Coord). et. al. 2008a). Convé destacar també les nombroses instal·lacions de suport a l’activitat agrària, com magatzems, plantes deshidratadores de farratge, punts de subministrament de material agrari, o el LAF (Laboratori d’Anàlisi i Fertilització de sòls).

A banda de l’interès com a recurs productiu, el conjunt de sòls agrícoles constitueix un dels principals elements configuradors del paisatge actual, caracteritzat pel mosaic de conreus herbacis i fruiters, i combinat amb una mida mitjana d’explotació relativament petita.

Tot i l’evident fortalesa del sector agrícola i ramader de la comarca, cal destacar dos limitants que poden condicionar-ne l’evolució cap a produccions de major valor afegit: els hiverns rigorosos i un model productiu força intensiu i amb elevada dependència del porcí i de la fruita fresca. Malgrat això, el document Avaluació del territori de Lleida per a usos agrícoles (Martínez et al. 2000) apunta a un possible increment de superfície dedicada a conreus hortícoles a la comarca, fet que

3 VAB (Valor Afegit Brut a preus bàsics): expressa el valor dels bens i serveis produïts un cop deduït el valor dels bens intermedis utilitzats en el procés de producció.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 19 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

permetria reduir la probablement excessiva dependència de la ramaderia que presenta actualment el sòl agrícola del Pla d’Urgell.

Un altre aspecte vinculat a la ramaderia que pot tenir una incidència significativa en l’àmbit del Pla d’Urgell serà l’aplicació de la nova normativa europea de benestar animal (que entrarà en vigor l’any 2012), d’acord amb la qual caldrà reduir el nombre d’animals per unitat de superfície. En aquest context és previsible que les explotacions ramaderes sol·licitin ampliació de les instal·lacions i caldrà valorar els requeriments urbanístics que caldria establir al respecte.

La Taula 1.3 inclou els elements de diagnosi de les línies estratègiques de l’Urgell i el Pla d’Urgell definits en el marc del Programa Leader (Morell (coord.) et al. 2008b) relacionats amb el sector agrari (cal considerar que aquests elements fan referència a totes dues comarques). L’apartat 2.1.4.2 recull el conjunt de les línies estratègiques definides en el mateix document.

Taula 1.3. Matriu DAFO de les línies estratègiques del Programa Leader de l’Urgell i el Pla d’Urgell

FORTALESES DEBILITATS

 Existència d’un potent sector agrícola i ramader  Necessitat, en determinats punts de l’àmbit, que té la seva continuïtat en un aprofitament d’aigua i millor gestió del seu ús en els regadius industrial d’aquestes matèries primeres agrícoles consolidats. fortament especialitzat. Disponibilitat de  Manca de la inversió necessària en R+D+I en el produccions alimentàries amb denominació d’origen sector agroalimentari. (DO) i amb àmplia difusió en els mercats nacionals i internacionals.  Escassa coordinació i cooperació entre innovacions en la transformació dels outputs i el  Presència d’organitzacions agràries importants sector productor i que es tradueix en una minsa que consoliden un teixit social agrari modern. participació del pagès en la incorporació de valor  Es compta amb una bona distribució territorial afegit del producte fins que aquest arriba al seu de l’administració agrària i una bona gamma de destí final. serveis auxiliars dedicats a la millora de la producció  Gran extensió de zones vulnerables i espais a primària. protegir.  Sensibilitat davant el nou ús de l’aigua tant pel  Envelliment de la població agrària, agreujat per que fa a la modernització dels vells regadius com els la mentalitat individual i poc associativa d’una bona nous previstos en l’execució del Segarra-Garrigues. part de la gent dedicada a la producció agrària.  Taxes de creixement, en els últims anys, superiors a les de Catalunya. OPORTUNITATS AMENACES

 L’execució dels nous recs amb el Segarra-  La delimitació de les futures ZEPA que poden Garrigues. condicionar l’activitat agrària.

 Possibilitat de noves tècniques de producció  Reforma de la PAC amb determinants agrícola (tecnològica, integrada, de conservació,...) disminucions pressupostàries i desconnexió dels sempre de manera sostenible que poden generar ajuts a la producció. sinèrgies i incrementar el valor afegit dels  Manca de normativa específica per regular les productes. PIMES agroalimentàries i la comercialització de productes de les pròpies explotacions.

 Desconeixement de la societat rural per part del món urbà, agreujat per la desconnexió entre administracions, que pot portar a enfrontaments innecessaris i sense cap motiu que els justifiqui.

 Manca de criteris empresarials a l’hora de fer inversions en l’explotació agrària i en les noves iniciatives de diversificació, principalment en el sector turístic.

20 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

 Manca de priorització dels usos agraris del sòl i, per tant, forta especulació amb el preu de la terra per dedicar-la a altres activitats.

 El despoblament dels nuclis més petits allunyats de les vies de comunicació més transitades pot representar, d’una banda, l’abandonament productiu de terres i una innecessària concentració poblacional en capitals de comarca i nuclis més grans. Font: Morell (coord.) et al. 2008b.

1.2.2.3 Usos forestals

Tal com ja s’ha dit a l’apartat 1.2.1, els sòls forestals ocupen un percentatge gairebé testimonial en l’àmbit del Pla, fins al punt que la suma de boscos, matollars, i prats i herbassars no arriba al 3% de la superfície de la comarca. D’aquests sòls, els majoritaris són els prats i herbassars, amb 363 ha, i els matollars, amb 321 ha (vegeu la Taula 1.4 i Plànol 6).

Taula 1.4. Distribució de les cobertes dels sòls forestals

Cobertes dels sòls forestals Superfície Categoria de nivell 3 Categoria de nivell 5 (ha) % Boscos clars (no de ribera) Alzinar (5-20%cc4) 0,2 0% Boscos de ribera Boscos caducifolis de ribera 6,9 1% Boscos densos (no de ribera) Alzinar (>= 20%cc) 2,3 0% Pineda de pi blanc (>= 20%cc) 1,7 0% Pineda de pinastre (>= 20%cc) 1,6 0% Roureda de roure martinenc (>= 20%cc) 0,0 0% Altres caducifolis (>= 20%cc) 3,2 0% Plantació d'altres caducifolis 0,3 0% Boscos tallats arreu Prats i herbassars procedents de tallades arreu 1,3 0% Matollars Matollars 320,9 38% Matollars de formacions de ribera 49,1 6% Plantacions de coníferes no autòctones Plantacions de coníferes no autòctones 0,5 0% Plantacions de plàtans Plantacions de plàtans 1,8 0% Plantacions de pollancres Plantacions de pollancres 26,2 3% Prats i herbassars Prats i herbassars 362,6 43% Sòls nus forestals Sòl erosionat per agent natural 3,4 0% Sòl nu per acció antròpica 58,8 7% Vegetació d'aiguamolls continentals Vegetació d'aiguamolls continentals 2,6 0% TOTAL 843,6 100% Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa de cobertes del sòl de Catalunya V3 (CREAF 2007).

4 cc: (Cabuda coberta) és la superfície de sòl cobert per la projecció vertical de les capçades dels arbres

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 21 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

1.2.2.4 Problemàtiques existents en els espais oberts: usos i activitats impactants

Activitats en sòl no urbanitzable

Segons informació facilitada pels Serveis Territorials del Departament de Política Territorial i Obres Públiques a Lleida (DPTOP), de l’any 2004 al maig de 2009 es van autoritzar un total de 742 d’expedients d’activitats en sòl no urbanitzable, distribuïdes tal i com es mostra a la Figura 1.14.

EXPEDIENTS PER IM PLANTACIÓ D'ACTIV ITATS EN SÒL NO URBANITZABLE (2004 - 2009)

Barbens Bell-lloc d'Urgell Bellvís

Fondarella Golmés

Ivars d'Urgell Linyola Mir alc amp

Mollerussa Castellnou de Seana El Palau d'Anglesola

El Poal Sidamon

Torregrossa Vilanova de Bellpuig Vila-sana

0 20 40 60 80 100 120 140 160 180

Autoritzats Pendents No autoritzats Històric

Figura 1.14. Expedients per implantació d’activitats en sòl no urbanitzable Font: Elaboració pròpia a partir de la informació dels Serveis Territorials del Departament de Política Territorial i Obres Públiques a Lleida (DPTOP).

L’elevada densitat ramadera

L’elevada densitat ramadera de la comarca, és a dir, l’alt nombre d’unitats ramaderes en relació a la superfície agrícola utilitzada, és un dels aspectes crítics des de la perspectiva ambiental del sector agrari. Aquest índex es va incrementar de manera continuada entre els anys 1982 i 1999, fins a situar-se entorn el doble del que pot absorbir la SAU5 (vegeu Figura 1.15). En aquest context, tots els municipis de la comarca van ser declarats zona vulnerable pel DECRET 283/1998, de 21

5 Aquest càlcul s’ha fet considerant que cada UR genera 73 kg de N / any i que una ha pot absorbir 200 kg de N / any. És una orientació, ja que el seu càlcul detallat requeriria d’informació de la que no es disposa

22 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

d'octubre, de designació de les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.

Malgrat l’increment de pressió normativa a les activitats ramaderes dels darrers anys, i la presència de 3 instal·lacions de gestió de dejeccions ramaderes a la comarca (vegeu apartat 1.6.4), l’elevada densitat ramadera i els problemes derivats de la gestió d’excedents de dejeccions ramaderes és una problemàtica rellevant en els espais oberts.

EVOLUCIÓ DE LA DENSITAT RAMADERA (UR / HA DE SAU) 6,0 5,6

5,0 4,1 4,0 3,4

3,0 2,4 2,0 1,7 1,3 1, 0

0,0 19 8 2 19 8 9 19 9 9 Pla d'urgell Catalunya Llindar de referència

Figura 1.15. Evolució de la densitat ramadera Font: Elaboració pròpia a partir del Cens agrari de 1999, Institut d’Estadística de Catalunya.

Les activitats extractives

En aquest apartat d’usos i activitats impactants convé destacar també les activitats extractives. Segons dades del DMAH (2009), hi ha un total de 24 activitats extractives en actiu a la comarca, que sumen un total de 137 ha principalment dedicades a l’extracció de graves, però també de sorres i argiles. La Figura 1.16 mostra la superfície d’activitats extractives per municipis i grau de desenvolupament de l’activitat.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 23 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

ACTIVITATS EXTRACTIVES (ha)

Bell-lloc d'Urgell

Castellnou de Seana

Fondarella

Ivars d'Urgell

Miralcamp

Mollerussa

Sidamon

Torregrossa

Vila-sana

0 1020304050607080

Vila-sana Torregrossa Sidamon Mollerussa Miralcamp Ivars d'Urgell Fondarella Castellnou de Seana Bell-lloc d'Urgell

Activitat no iniciada 1,4 0,2 3,2 Activitat en actiu i restauració no iniciada 11,6 22,5 2,2 0,0 1,7 7,4 Activitat en actiu amb restauració integrada 1,1 7,7 1,0 2,9 2,6 32,7 1,7 Activitat restaurada en període de garantia 6,0 4,3 28,6 1,8 0,9 Activitat finalitzada 1,6 7,9 0,0 17,2 6,4

Figura 1.16. Superfície d’activitats extractives per municipis i grau de desenvolupament de l’activitat Font: DMAH 2009.

Les instal·lacions per a l’aprofitament de l’energia solar

Un altre front potencial d’impactes en els espais oberts són les instal·lacions de panells d’energia solar. En els darrers anys aquest tipus d’instal·lacions ha proliferat de manera molt substancial a les comarques de Lleida, i especialment al Pla d’Urgell (vegeu l’apartat 1.5.2).

De les 67 parcel·les amb instal·lacions d’aquest tipus identificades a la comarca, cal dir que 13 se situen en sòls d’aptitud agrícola bona o molt bona, 33 en sòls d’aptitud agrícola moderada i les 21 restants en sòls amb menor vàlua des del punt de vista agronòmic.

1.2.3 Assentaments

1.2.3.1 Sistema d’assentaments i creixement urbanístic potencial

L’anàlisi del sistema d’assentaments (sòls urbans i urbanitzables realitzat en el marc del Pla territorial parcial de Ponent (en endavant PTPP, vegeu apartat 2.1.1.2), mostra la següent distribució dels diferents tipus de teixits en relació amb el planejament vigent:

24 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

Taula 1.5. Tipologia de teixits urbans al Pla d’Urgell

Superfície en Sistema d’assentaments: tipologia de teixits l’àmbit del PDU_PU % (ha) Nuclis històrics i les seves extensions 967,27 62,74 Àrees especialitzades Ús residencial 5,96 0,39 Ús industrial 513,98 33,34 Ús d’equipaments 54,58 3,54 TOTAL 1.541,79 100 Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del PTPP (DPTOP 2007).

En relació amb la distribució territorial dels assentaments, hom pot distingir la clara polaritat comarcal formada per la capital comarcal, Mollerussa, i els nuclis conurbats de Fondarella, Golmés, Miralcamp i Palau d'Anglesola.

La resta d’assentaments de la comarca se situen al llarg de l’eix viari i ferroviari principal que creua la comarca (A-2, N-II i ferrocarril) o molt pròxims a aquest eix. És el cas de Bell-lloc d’Urgell, Sidamon i Castellnou de Seana.

Un tercer grup de municipis se situen a l’entorn de la conurbació central en localitzacions més allunyades respecte a l’eix de comunicacions anteriorment esmentat. És el cas de Bellvís, el Poal, Linyola, Vila-sana, Ivars d’Urgell, Barbens, Vilanova de Bellpuig i Torregrossa.

Finalment, destacar els nuclis rural dels Arcs (terme municipal de Bellvís) i de Vallverd (terme municipal d’Ivars d’Urgell), així com els disseminats aïllats d’Aguilella i del Bullidor (terme municipal de Barbens), així com la Cendrosa i Montalé (terme municipal d’Ivars d’Urgell).

En relació amb les àrees especialitzades d’ús residencial, s’identifica la urbanització de Vellana, al terme municipal de Bell-lloc d’Urgell. Es tracta d’una urbanització d’unes 6 hectàrees, situada al bell mig de la plana agrícola, allunyada de qualsevol nucli urbà i formada per habitatges unifamiliars amb jardí i majoritàriament amb piscina. A Golmés d’identifica la urbanització dels Merlets.

En relació amb les àrees especialitzades d’ús d’equipaments, d’acord amb l’anàlisi realitzada pel PTPP a partir del planejament vigent, la de major entitat (50 ha) se situa al terme municipal de Mollerussa, a l’entorn del Parc municipal de la Serra, on existeix actualment el Circuit municipal d’autocros i l’IES Agràries d’Urgell. Així mateix se’n localitzen de molt menor entitat a Bell-lloc d’Urgell (2,77 ha), Castellnou de Seana (0,99 ha) i Vilanova de Bellpuig (0,87 ha).

Finalment, les àrees especialitzades d’ús industrial existents o previstes es concentren majoritàriament a la conurbació de Mollerussa i al llarg dels eixos principals de comunicació: a Bell- lloc d’Urgell, a Vila-sana i a Sidamon, si bé també se’n localitzen a municipis més allunyats d’aquest eix a Ivars d’Urgell, Linyola, Bellvís i a Vilanova de Bellpuig.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 25 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Prenent com a informació de base la coberta d’”improductiu artificial” del Mapa de cobertes del sòl de Catalunya V3 per a l’any 2005 (CREAF 2007) es pot fer una primera anàlisi de la tipologia urbana dels assentaments de la comarca, així com d’altres usos consumidors de sòl (vegeu Figura 1.17 i Plànol 7).

A nivell comarcal, els teixits urbans residencials de tipus compacte (centres urbans i eixamples) suposen un 18% de la superfície improductiva artificial, mentre que els teixits urbans residencials de tipus lax (habitatges unifamiliars aïllats i adossats) tenen una extensió menor, representant el 13% en superfície. Es constata, doncs, que el model urbà predominant a la comarca és el model d’urbanització compacta representat pels nuclis urbans i les seves extensions.

Pel que fa a les zones industrials i comercials, constitueixen el 18% de la superfície improductiva artificial, la mateixa proporció que els usos residencials compactes.

És rellevant destacar la important superfície ocupada per les granges i naus d’instal·lacions agràries, amb un pes relatiu del 21%, és a dir, una superfície superior, per exemple, a la de l’extensió urbana compacte.

Les carreteres, autopistes i autovies i ferrocarril tenen un pes del 9% en el conjunt de superfície “artificial”.

Cobertes del sòl: improductiu artificial (%)

Altres 8% Urbanitzat Zones residencial d'extracció compacte minera i 18% abocadors 4%

Granges i naus Urbanitzat 21% residencial lax 13%

Zones verdes i cementiris 9% Zones industrials i Xarxa viària i comercials ferroviària 18% 9%

Figura 1.17. Cobertes del sòl: improductiu artificial Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa de cobertes del sòl de Catalunya V3 (CREAF 2007).

La Figura 1.18 mostra la distribució i la superfície d’aquestes cobertes per municipis.

26 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

COBERTES DEL SÒL: improductiu artificial (ha)

Barbens Bell-lloc d'Urgell Bellvís Castellnou de Seana Fondarella Golmés Ivars d'Urgell Linyola Mir alc amp Mollerussa el Palau d'Anglesola el Poal Sidamon Torregrossa Vilanova de Bellpuig Vila-sana

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Barbens

Bell-lloc d'Urgell Bellvís

Castellnou de Seana

Fondarella Golmés

Ivars d'Urgell Linyola

Mir alc amp Mollerussa

el Palau d'Anglesola el Poal

Sidamon

Torregrossa Vilanova de Bellpuig

Vila-sana

0 50 100 150 200 250 300 350

Vi l anova de el Pal au Castel l nou de Bell-lloc Vila-sana Tor r egr ossa Sidamon el Poal Mol l er ussa Mi r al camp Li nyol a Ivar s d'Ur gel l Gol més Fondar el l a Bellvís Bar bens Bel l pui g d'Angl esol a Seana d'Ur gel l

Altr es 55,27 0,58 3,28 0,85 0,84 2,46 17,15 1,74 4,84 63,97 4,96 1,00 0,85 3,98 4,71 1,01

Zones d'extr acci ó miner a i abocador s 0,13 0,00 2,31 14,86 0,00 0,00 3,19 28,65 0,74 0,48 3,56 1,74 22,77 0,96 9,44 0,00

Gr anges i naus 42,14 23,34 73,41 17,83 8,20 21,37 8,87 25,73 42,65 37,44 22,85 2,85 49,18 49,01 33,44 2,53

Zones ver des i cementi r i s 6,37 2,93 7,26 16,63 2,61 11,07 28,64 6,04 2,79 2,06 15,07 12,40 17,92 4,68 52,91 1,40

Xar xa vi àr i a i f er r ovi àr i a 10,93 5,41 16,28 14,98 7,63 8,74 16,17 6,27 14,40 11,45 18,62 12,86 16,19 4,17 33,58 2,84

Zones i ndustr i al s i comer ci al s 34,36 7,72 24,94 13,44 7,25 9,11 82,71 27,09 14,74 17,47 46,05 26,91 4,80 25,36 41,34 2,31

Ur bani tzat r esi denci al l ax 8,26 10,34 19,63 14,77 3,25 29,35 65,65 18,73 8,08 16,63 25,11 13,50 11,05 19,70 19,89 5,02 Ur bani tzat r esi denci al compacte 9,94 15,77 30,72 5,94 16,10 18,83 74,98 11,09 49,20 36,91 17,07 5,78 14,44 39,96 29,27 21,41

Figura 1.18. Cobertes del sòl: improductiu artificial, distribució municipal. Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa de cobertes del sòl de Catalunya V3 (CREAF 2007).

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 27 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

En relació amb el tipus de teixits urbans residencials, la Taula 1.6 mostra la distribució a nivell municipal i comarcal. És destacable que un 58% d’aquests, en superfície, són de tipus compacte, mentre que els habitatges unifamiliars aïllats i adossats suposen el 42% restant.

A nivell de municipis, Sidamon és qui té una major proporció de superfície urbanitzada residencial de tipus lax formada per cases unifamiliars aïllades, mentre que a l’altre extrem se situa Linyola, amb el 14% de tipus lax en front del 86 % de tipus compacte.

Altres municipis amb percentatge significatiu de teixit residencial lax, darrera de Sidamon, són Fondarella (70%), Miralcamp (63%) i el Palau d’Anglesola (61%). Els municipis predominantment compactes, darrera de Linyola, són el Poal (83%) i Barbens (81%).

Taula 1.6. Tipologia de teixits urbans residencial (%).

Municipi Urbanitzat residencial compacte Urbanitzat residencial lax Barbens 81,01 18,99 Bell-lloc d'Urgell 59,54 40,46 Bellvís 66,98 33,02 Castellnou de Seana 56,63 43,37 el Palau d'Anglesola 39,08 60,92 el Poal 83,21 16,79 Fondarella 29,97 70,03 Golmés 40,47 59,53 Ivars d'Urgell 68,94 31,06 Linyola 85,90 14,10 Miralcamp 37,19 62,81 Mollerussa 53,32 46,68 Sidamon 28,69 71,31 Torregrossa 61,01 38,99 Vilanova de Bellpuig 60,40 39,60 Vila-sana 54,59 45,41 Pla d'Urgell 57,90 42,10 Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa de cobertes del sòl de Catalunya V3 (CREAF 2007).

En relació amb el potencial de creixement dels assentaments de la comarca, l’anàlisi del sòl urbà i urbanitzable realitzada en el marc del PDU_PU mostra que a nivell comarcal un 65% és sòl urbà consolidat, mentre que hi ha un 35% de sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable (vegeu Figura 1.19). Per municipis, Bell-lloc d’Urgell és el qui té una major proporció de sòl urbà no consolidat i urbanitzable (66%), mentre que a l’altre extrem se situa Barbens, amb el 100% del sòl urbà consolidat i sense sòl urbanitzable.

28 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

SÒLS URBANS I URBANITZABLES (ha)

Barbens

Bell-lloc d'Urgell

Bellvís

Castellnou de Seana

el Palau d'Anglesola

el Poal

Fondarella

Golmés

Ivars d'Urgell

Linyola

Mir alc amp

Mollerussa

Sidamon

Torregrossa

Vilanova de Bellpuig

Vila-sana

0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200 220 240 260 280 300 320 340 360 380 400 420 440 460 480

Vi l anova de el Pal au Castel l nou de Bell-lloc Vila-sana Tor r egr ossa Si damon Mol l er ussa Mi r al camp Li nyol a Ivar s d'Ur gel l Gol més Fondar el l a el Poal Bellvís Bar bens Bel l pui g d'Angl esol a Seana d'Ur gel l

Sòl ur bani tzabl e 5,34 0,00 0,00 8,99 209,98 24,63 4,24 20,92 79,40 34,15 0,00 7,31 4,72 21,10 56,31 15,22

Sòl ur bà no consol i dat 0,00 2,64 10,03 9,18 10,69 6,19 0,00 22,60 24,86 2,99 3,38 1,11 0,00 0,00 32,78 2,38 Sòl ur bà consol i dat 61,10 47,96 70,51 33,45 241,00 46,08 85,89 73,29 73,78 39,95 26,55 115,43 31,80 57,24 126,77 27,64

Total Pla d'Urgell Barbens Bell-lloc d'Urgell Bellvís

Castellnou de Seana el Palau d'Anglesola el Poal Fondarella Golmés Ivars d'Urgell Linyola Mir alc amp Mollerussa

Sidamon Torregrossa Vilanova de Bellpuig Vila-sana

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Figura 1.19. Sòls urbans i urbanitzables, distribució municipal.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes en els treballs del PDU_PU.

El Plànol 8 mostra el règim de sòl d’acord amb el planejament vigent.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 29 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

1.2.3.2 Problemàtica específica del medi urbà

En relació amb la problemàtica associada al desenvolupament urbà, en el treball El Pla d’Urgell. Alternatives de desenvolupament econòmic i social i ordenació del territori (Aldomà i Guerrero 2000) es realitzava la següent diagnosi:

Els límits reduïts del terme de Mollerussa impliquen una expansió de la ciutat central fora del terme que ha creat força elements descontrolats i erràtics en el passat (implantacions aïllades en no urbanitzable, manca de continuïtat en les traces i serveis) i que en el futur pot comportar dificultats greus de funcionament (trànsit, costos d’altres infraestructures) de tot el sistema. Els sis ajuntaments implicats, Mollerussa, Fondarella, el Palau d’Anglesola, Vila-sana, Golmès i Miralcamp, afronten el fenomen des dels interessos i enfocs estrictament municipalistes.

Per altra part, la proximitat dels nuclis i l’elevada mobilitat existent fan que el desenvolupament residencial, de l’activitat o de les infraestructures dels diferents nuclis estiguin molt interrelacionats; però els atractius o avantatges de localització no són els mateixos. La creació d’infraestructures i la urbanització des d’uns criteris territorials podrien contribuir a corregir les dinàmiques negatives d’alguns dels nuclis apartats de la N-II.

El desenvolupament urbanístic dels nuclis planteja un contrast radical entre Mollerussa i la resta de nuclis. En els petits nuclis s’imposa l’autopromoció i l’habitatge unifamiliar, mentre a Mollerussa domina la promoció professional d’habitatges en bloc, seguint un model més urbà. Aquestes diferències tendeixen, amb tot, a diluir-se i la promoció professional fa acte de presència en els nuclis que ofereixen possibilitats de creixement, de manera que aquests darrers poden veure’s fàcilment desbordats en un futur per la capacitat dels promotors i el volum i la natura dels projectes.

La retenció de solars unida a les preferències per l’habitatge aïllat fan que es trenqui el model de creixement compacte dels pobles i que es plantegin molts dubtes i enfrontaments a l’hora de definir els límits del sòl urbà i d’establir les formes de creixement; els encontorns dels pobles ofereixen una imatge força caòtica.

L’aparició de la promoció professional en els nuclis petits ajuda a superar els anteriors entrebancs i facilita molt l’accés a l’habitatge, en particular de les parelles joves, que altrament es veurien obligades a emigrar cap a la ciutat. L’inconvenient és que aquestes promocions segueixen models mimètics (la majoria de les cases adossades en filera) que no encaixen ni amb la tradició constructiva, ni amb l’urbanisme local, circumstància que es repeteix a Mollerussa.

No s’han identificat altres problemes significatius en relació amb usos i activitats impactants dins dels teixits, barris segregats amb problemes de cohesió social etc. Únicament en alguns municipis s’ha detectat que la proximitat d’usos industrials i residencials genera algunes tensions actuals o potencials. És el cas del Palau d’Anglesola (amb nous sectors residencials propers a usos industrials) o de Miralcamp (amb sòl industrial classificat dins del nucli).

30 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

1.2.4 Mobilitat

1.2.4.1 Infraestructures viàries i ferroviàries

El principal tret característic del pla d’Urgell a nivell d’infraestructures de transport, és l’existència d’un important corredor d’infraestructures que travessa la comarca en sentit est-oest:

 L’autovia A-2

 La carretera N-IIa (històrica N-II), que discorre adjacent o per l’interior dels nuclis urbans de Bell-lloc d’Urgell, Sidamon, Mollerussa i Golmés.

 La línia de ferrocarril convencional Lleida-Barcelona per Manresa, que discorre per l’interior dels nuclis urbans de Bell-lloc d’Urgell i de Mollerussa.

 Al sud-oest de la comarca, la carretera N-240 i la línia de ferrocarril convencional Tarragona- Lleida travessen el terme de Torregrossa

En relació amb les infraestructures previstes cal mencionar:

 Les noves vies ja previstes en el PTPP:

. La connexió viària entre Miralcamp i palau d’Anglesola per l’oest de Mollerussa.

. La variant de Vilanova de Bellpuig.

. Les variants de la C-53 de Tornabous i la Fuliola (amb un petit tram dins de l’enclavament d’Aguilella que pertany al Pla d’Urgell)

 Les noves vies previstes i amb reserva en el planejament vigent o en tràmit.

. La via orbital per l’est de Mollerussa

. L’Avinguda del Pla d’Urgell (entre Mollerussa i Golmés, pel nord del traçat del ferrocarril)

. La variant de Bellvís

. La variant d’Ivars d’Urgell

. Connexions viàries a Sidamon i a Barbens.

 L’autovia A-27 (Montblanc-Lleida), actualment en estudi informatiu i que discorre pel terme municipal de Torregrossa al sud-oest de la comarca.

 L’Eix Transversal Ferroviari (ETF).

El projecte de l’ETF obre la perspectiva de reorientar l’actual tram de la línia Lleida - Manresa vers un tren - tramvia que articuli les polaritats urbanes situades sobre l’eix Lleida – Mollerussa – Tàrrega - Cervera, tot aprofitant-ho per millorar la permeabilitat d’aquesta infraestructura sobre el territori

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 31 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

i els teixits urbans. La materialització d’aquesta operació pot ser força rellevant, per tal d’augmentar el pes del transport públic en l’àmbit de les terres de Lleida.

El Plànol 9 mostra les infraestructures principals viàries i ferroviàries existents i previstes en l’àmbit del Pla.

La xarxa de carreteres i camins locals estructura la mobilitat local de l’àmbit.

1.2.4.2 Caracterització de la mobilitat en l’àmbit del Pla

Actualment està en procés d’elaboració la diagnosi i caracterització de la mobilitat per part del Pla director de Mobilitat de Ponent, si bé no se n’ha pogut disposar fins a la data actual.

D’acord amb la informació facilitada pels ajuntaments de l’àmbit del Pla, existeix una clara dependència de Mollerussa com a capital fornidora de la major part de serveis i de llocs de treball a la qual es desplaça diàriament gran part de la població de la resta de municipis.

L’oferta de transport públic es valora insuficient. L’escassa oferta actual de línies d’autobús i d’horaris fa que la major part de la població es desplaci en vehicle privat. Per la mateixa raó, el tren és molt poc utilitzat per als desplaçaments de la població.

Diversos municipis plantegen la necessitat de preveure variants per descongestionar el trànsit de pas de l’interior dels seus nuclis. És el cas de Bellvís, Miralcamp, Torregrossa, Vila-sana o Ivars d’Urgell.

1.2.4.3 Incidència del model urbanístic i territorial sobre la mobilitat

Tal com s’ha esmentat anteriorment, la principal incidència del model urbanístic i territorial sobre la mobilitat és l’elevada mobilitat obligada existent entre els municipis de la comarca i Mollerussa i la “necessitat” de realitzar aquesta mobilitat en vehicle privat atesa la manca d’una oferta de transport públic adequada a les necessitats existents. D’una banda, les concessions de les diferents línies d’autobusos, per exemple, impedeixen que companyies que circulen per determinats municipis puguin realitzar parada als mateixos i, per tant, incrementar l’oferta. D’altra banda, la línia de tren Lleida-Manresa té una molt baixa oferta horària i es troba en condicions força precàries que no incentiven el seu ús.

Per als desplaçaments de proximitat, és remarcable l’avantatge que significa la plana orografia de la comarca pel que fa a potenciar els desplaçaments a peu i en bicicleta.

Tal com s’ha exposat en l’apartat 1.2.3, la tipologia dels assentaments de la comarca és majoritàriament compacte. En aquest sentit, la potencial limitació per al transport públic en alguns casos deriva més del fet de tractar-se de municipis molt petits, amb baixa població, que no del model urbanístic dels mateixos.

Finalment, i tal com també s’ha exposat en l’apartat 1.2.3, les àrees especialitzades d’ús d’equipaments i industrials es concentren majoritàriament a la conurbació de Mollerussa i al llarg

32 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

dels eixos principals de comunicació i, per tant, en una bona localització pel que fa a accessibilitat i mobilitat. L’existència d’àrees industrials en d’altres municipis més allunyats de l’eix d’infraestructures, tals com Ivars d’Urgell, Linyola, Bellvís i a Vilanova de Bellpuig, equilibra la distribució de les zones d’activitat econòmica en el sentit de facilitar l’accés des d’aquests municipis i, per tant, amb la possibilitat de reduir-ne la mobilitat obligada.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 33 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

1.3 Cicle de l’aigua

1.3.1 Cursos superficials

La xarxa de drenatge de l’àmbit del PDU_PU correspon a la conca del Segre (dins la conca de l’Ebre). Els principals cursos són el Corb, el seu afluent l’Ondara i el Clamor de les Canals o Sèquia Gran, de tipus mediterrani, de cabal escàs i irregular.

No obstant, cap d’aquests rius té un paper rellevant en l’àmbit del Pla, on es desdibuixen entre la xarxa de canals i sèquies. El riu Corb aigües amunt de l’àmbit del Pla configura una estreta i característica vall entre les comarques de la Conca de Barberà i l’Urgell que al Pla d’Urgell pràcticament desapareix, adoptant un caràcter de canal entre camps, si bé a l’extrem nord-oest de la comarca, a l’alçada del nucli dels Arcs, recupera un aspecte natural, serpentejant i amb vegetació de ribera associada, sobretot a partir de la seva confluència amb el riu d’Ondara. En algun tram, fins i tot té vegetació arbòria (sobretot a partir que el riu fa de límit comarcal amb la Noguera). Finalment, el riu desemboca al Segre a l’alçada de Vilanova de la Barca, al Segrià. El mateix passa amb l’Ondara, que neix a la Segarra i s’uneix al Corb a l’alçada de Bellvís (on també s’anomena Barranc de la Bovera).

A les terres de Lleida, les característiques dels rius i la morfologia del terreny han condicionat l’aparició de fenòmens endorreics en rius que, per manca de pendent, no arribaven a desguassar i formaven estanys, com el d’Ivars d’Urgell (vegeu apartat 1.7.5), dessecat a mitjans del segle XX i actualment en procés de recuperació (DPTOP 2007).

34 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

Figura 1.20. A dalt, la vall del riu Corb entre Golmés i Castellnou de Seana i a Vila-sana. A baix, sèquia a la vall del riu Corb a Vila-sana i sèquia Gran a Sidamon.

Foto: MINUARTIA.

A la Taula 1.7 es mostren les subconques hidrogràfiques del Pla d’Urgell amb les seves superfícies. A banda dels rius esmentats, la Sèquia de Moradilla també drena una superfície important.

Taula 1.7. Subconques hidrogràfiques del Pla d’Urgell.

Conca Superfície Subconca principal (ha) El Segre Barranc de les Borgetes 697,22 Clamor de les Canals (Riu Corb, tram superior) 2.754,90 Clot de Sant Gili (per Sèquia del Poble) 936,94 Desaigüe de Santa Maria (per Des. del Canal) 0,98 lo Reguer 1.969,70 lo Regueret 2.730,15 Reguer de Vallfogona 1.258,92 Riera de les Alzines 1.309,84 Riera del Serradal 111,20

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 35 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Conca Superfície Subconca principal (ha) Riu Corb (tram inferior) 7.274,63 Riu d'Ondara (per Barranc de la Bovera) 1.650,29 Sèquia de la Cendrosa 817,60 Sèquia de la Femosa 0,05 Sèquia de Moradilla 3.640,26 Sèquia Vella de Barretpicat 0,20 Torrent de la Femosa 744,58 Altres 4.624,56

Font: Elaboració pròpia a partir del mapa de Conques hidrogràfiques 1:50.000. DMAH 2004.

Les pressions, els impactes i els riscos identificats en els cursos superficials de l’àmbit del PDU_PU, d’acord amb la diagnosi i l’avaluació realitzada en el document IMPRESS, d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’aigua a Catalunya (Agència Catalana de l’Aigua 2005), se sintetitzen a la Taula 1.8.

Com es pot observar a la taula, les principals pressions a les que estan sotmesos els rius del Pla d’Urgell són els abocaments, tant els industrials com els urbans de sistemes unitaris, les dejeccions ramaderes i els excedents de nitrogen de l’agricultura i la ramaderia, que provoquen que l’estat ecològic sigui dolent al riu Corb i l’Ondara i mediocre al riu Clamor de les Canals. El riu Corb i l’Ondara presenten un elevat risc d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’aigua, mentre que el riu Clamor de les Canals té un risc mig.

36 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

Taula 1.8. Pressions, impactes i riscos sobre els cursos d’aigua superficials Codi de l'ACA E0690 E0930 Riu Corb, barranc del Gossalet i riu Nom d'Ondara des de la confluència amb Riu Clamor de les Canals el Cercavins fins al Corb Pressió sobre la massa d'aigua Preses i rescloses Nul·la Nul·la Endegaments Nul·la Nul·la Captacions d’aigua Nul·la Nul·la Regulació flux Nul·la Nul·la Derivació a centrals Nul·la Nul·la hidroelèctriques Zones urbanes en zona inundable Nul·la Nul·la Zones extractives en zona Nul·la Nul·la inundable Zones forestals en zona Nul·la Nul·la inundable Abocaments industrials no Mitjana Elevada biodegradables Abocadors de residus urbans Nul·la Nul·la Abocadors de residus industrials Nul·la Nul·la Usos urbans Nul·la Nul·la Pastures intensives Nul·la Nul·la Conreus intensius de cereals i Mitjana Mitjana farratge, conreus extensius de regadiu o en zones plujoses Conreus intensius d’hortalisses, Nul·la Mitjana flors, vinya, fruiters de secà, rosàcies i cítrics Arrossars Nul·la Nul·la Dejeccions ramaderes Mitjana Mitjana Excedents de nitrogen de Elevada Mitjana l'agricultura i ramaderia Abocament de fangs d'EDAR Nul·la Nul·la Sòls contaminats i potencialment Nul·la Nul·la contaminats Vies de comunicació Nul·la Nul·la Zones mineres i extractives Nul·la Nul·la Runams salins Nul·la Nul·la Espècies invasores Nul·la Nul·la Fòsfor total d'EDARs Nul·la Nul·la Càrrega orgànica (DQO) d'EDARs Mitjana Elevada DQO d'abocaments industrials Nul·la Elevada DQO de nuclis no sanejats Mitjana Baixa Descàrrega de sistemes unitaris Elevada Elevada Fòsfor total d'abocaments Nul·la Nul·la biodegradables (total)

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 37 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Codi de l'ACA E0690 E0930 Riu Corb, barranc del Gossalet i riu Nom d'Ondara des de la confluència amb Riu Clamor de les Canals el Cercavins fins al Corb DQO d'abocaments Elevada Elevada biodegradables (total) Anàlisi de totes les pressions Elevada Elevada Impacte comprovat sobre la massa d'aigua Substàncies perilloses Elevat Nul Vida piscícola Elevat Elevat Prepotables Nul Nul Zones de bany Nul Nul Anàlisi d'impactes comprovats Elevat Elevat Impacte probable sobre la massa d'aigua Qualitat segons elements Dolent Mediocre biològics Qualitat segons elements Deficient Bo fisicoquímics Qualitat segons elements Dolent Deficient hidromorfològics Estat ecològic Dolent Mediocre Impacte per substàncies Elevat Nul prioritàries (annex X) Impacte segons tots els Elevat Baix indicadors Impacte global (comprovat i probable) Anàlisi de tots els impactes Elevat Mig Risc d'incompliment d'objectius de la Directiva Anàlisi de pressions i impactes Elevat Mig

Font: Consulta IMPRESS interactiva, web de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Els canals i sèquies, que deriven del canal d’Urgell, que han permès la implantació de l’agricultura de regadiu al Pla d’Urgell, i els seus desguassos constitueixen els únics cursos d’aigua amb caràcter permanent o semi permanent que es troben a l’àmbit del Pla (vegeu Plànol 10). L’aigua de les sèquies prové bàsicament dels canals Principal i Auxiliar d’Urgell, així com de les seves sèquies principals. Els desguassos tenen una doble funció de desguàs/reg que condiciona la seva qualitat. L’aigua dels desguassos prové d’excedents de reg (drenatge i escolament superficial), d’excedents de pluja, d’abocaments i d’aigua del canal (Capell i Villar 2009).

38 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

1.3.2 Aigües subterrànies

En l’àmbit del PDU_PU es localitza una única massa d’aigua subterrània, la de l’Al·luvial d’Urgell, formada pels al·luvials dels rius Corb i Ondara6. Es tracta d’una alternança de graves, sorres, llims i capes argiloses amb la distribució espacial típica dels ventalls al·lluvials. La recàrrega natural s’efectua mitjançant infiltració a partir dels regadius del Canal d’Urgell, de les precipitacions i dels rius Corb i Ondara, i la piezometria està molt condicionada pel reg mitjançant els canals principals i auxiliar d’Urgell.

De la Diagnosi i caracterització de les masses d’aigua de Catalunya realitzada en el marc del document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua 2005) se’n desprenen els aspectes significatius que s’indiquen a continuació.

 Les principals pressions a les que està sotmesa aquesta massa d’aigua són l’agricultura intensiva, els abocaments industrials i els abocaments d’aigües depurades. L’agricultura intensiva pot aportar una quantitat notable de N a l’aigua subterrània. Es coneix l’existència de nombrosos abocaments industrials en aquesta massa d’aigua. La pressió per abocament d’estacions depuradores d’aigua residual (EDARs) sobre aquesta massa d’aigua és alta. Hi ha 5 punts d’abocament d’EDARs que, si bé la càrrega orgànica no supera en cap cas els 1.000 kg de DQO diaris, suposen un impacte alt sobre la qualitat dels cursos fluvials.

 Les dejeccions ramaderes exerceixen una pressió moderada sobre la massa d’aigua. A 4 municipis (Vila-sana, El Palau d’Anglesola, Miralcamp i Castellnou de Seana) la quantitat anual de N generat per hectàrea de superfície agrícola útil oscil·la entre 170 i 210 kg de N, mentre que a Mollerussa és on registra el valor més elevat, 240 kg de N/ha i any.

 Donada l’elevada permeabilitat dels materials que configuren l’aqüífer principal, la vulnerabilitat de la massa d’aigua és elevada. De fet, la massa d’aigua està inclosa íntegrament dins de les zones declarades com a vulnerables a la contaminació per nitrats.

 Per altra banda, l’impacte comprovat sobre l’estat químic és alt, ja que les concentracions mitjanes de nitrats superen el límit de 50 mg/L establert per la legislació (68,6 mg/L de mitjana als 54 punts de la xarxa de control de la qualitat distribuïts arreu de l’aqüífer de l’al·luvial del riu Corb segons la fitxa de la massa d’aigua subterrània i 80,3 mg/L de mitjana l’any 2003 segons el document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua 2005)). Els organoclorats són localment importants i la conductivitat i els metalls presenten valors localment anòmals.

En conclusió, els nitrats i en menor grau els plaguicides, els abocaments industrials i de les EDARs, són la principal afecció a aquesta massa.

6 La fitxa de massa d’aigua subterrània el denomina riu Cervera.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 39 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Taula 1.9. Anàlisi de pressions i impactes a la massa d’aigua subterrània de l’Al·luvial d’Urgell

Anàlisi de pressions Fonts Pressions Magnitud Pressions sobre l’estat químic Pressions difuses Agricultura i ramaderia Dejeccions ramaderes Moderada Agricultura intensiva: adobs i Alta tractaments fitosanitaris Aplicació de llots de depuradora Baixa (biosòlids) Retorns de reg i recàrrega artificial Moderada Clavegueram i col·lectors urbans i Filtracions i fugues des de zones Baixa industrials urbanes i industrials Activitat industrial Abocaments, lixiviats i fugues Baixa Pressions puntuals Activitat industrial Abocaments industrials Alta Sòls contaminats Nul·la Gestió de residus Dipòsits de residus industrials, urbans i Nul·la especials Activitat minera Runams salins Nul·la EDARs Abocaments d’aigües depurades Alta Extraccions d'àrids Afeccions a la piezometria i a la Nul·la qualitat Extracció d’aigua a zones Extraccions costaneres causants Nul·la costaneres d'intrusió salina Pressió total sobre l’estat químic Alta Pressions sobre l’estat quantitatiu Extracció d’aigua Captacions d'aigua subterrània Moderada Extraccions d’àrids Afeccions a la piezometria i a la Nul·la qualitat Agricultura Agricultura intensiva de vivers de Baixa plantes ornamentals i freatòfits Pressió total sobre l’estat quantitatiu Moderada Anàlisi d’impactes Impacte Descripció Magnitud Impacte potencial sobre la massa d'aigua Vulnerabilitat Alta Impacte potencial estat químic Alt Impacte potencial estat quantitatiu Moderada Impacte comprovat sobre la massa d'aigua Impacte comprovat estat químic Les concentracions mitjanes de nitrats Alt superen els 50 mg/l i els organoclorats són localment importants. La conductivitat i els metalls presenten valors localment anòmals

40 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

Anàlisi de pressions Fonts Pressions Magnitud Pressions sobre l’estat químic Pressions difuses Impacte comprovat estat Afeccions locals a la piezometria Moderat quantitatiu Avaluació del risc d'incompliment Risc sobre l'estat químic Sí Risc sobre l'estat quantitatiu No Risc total Sí

Font: Consulta IMPRESS interactiva, web de l’Agència Catalana de l’Aigua.

1.3.3 Recursos hídrics

El regadiu implica una gran demanda d’aigua que s’ha d’aportar de fonts externes, principalment del Segre.

De la consulta del document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua 2005) es desprèn que la massa d’aigua subterrània de l’Al·luvial d’Urgell té un volum d’extracció elevat, que es destina principalment a usos agrícoles. El volum total d’extraccions d’aquesta massa d’aigua, que abasta part del Pla d’Urgell i part de l’Urgell, se situa al voltant dels 18 hm3 anuals (el 80% dels quals són per a usos agrícoles). Els recursos disponibles són de 95 hm3 anuals, 54,5 hm3 dels quals es transfereixen a altres masses. El principal impediment per a l’abastament de pous és l’elevada contaminació de l’aigua per nitrats.

No obstant, la major part dels recursos hídrics són d’origen superficial. La Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell compta amb una concessió de 630 hm3 anuals, que han de servir per regar una superfície de gairebé 70.000 ha amb una dotació de reg de 9.000 m3/ha/any (REGSA Reg de Catalunya S.A.U). A banda dels usos agrícoles, el canal nodreix xarxes urbanes d’abastament d’aigua per a usos domèstics i industrials. El canal també subministra directament a activitats industrials o ramaderes no connectades a la xarxa pública (Aldomà i Guerrero 2000).

Existeixen mancances puntuals de subministrament en municipis que no disposen de suficient capacitat d’emmagatzematge de l’aigua provinent del Canal. És el cas de Linyola o dels municipis de la Mancomunitat d’Ivars d’Urgell, Castellnou de Seana, Barbens i Vila-sana, que disposen d’un projecte de nova captació del canal d’Urgell en terme municipal d’Anglesola per abastir aquests quatre municipis. El projecte permet que l’aigua es distribueixi per gravetat sense necessitat de bombaments, amb el consegüent estalvi energètic.

Les previsions pel que fa a infraestructures per a l’abastament d’aigua deriven de la planificació sectorial (Pla sectorial d’abastament d’aigua a Catalunya (PSAAC) i Programa de mesures del pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (en tràmit)). Es preveuen instal·lacions per a l’abastament d'aigua potable als municipis de Barbens, Ivars d'Urgell, Castellnou de Seana i Vila- sana (connexió directa al Canal d'Urgell, bassa de regulació i potabilitzadora), si bé no s’estableix la

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 41 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

localització de les mateixes. Els Plans Directors d’Abastament municipals concreten aquestes previsions.

Les actuacions portades a terme des del anys 70 de revestiment i entubament dels canals i sèquies han contribuït a reduir les pèrdues d’aigua per evaporació i infiltració, que podien arribar fins al 40%. Així mateix, la construcció de pantans ha permès incrementar les reserves d’aigua (Aldomà i Guerrero 2000).

No obstant l’anterior, donada la gran demanda d’aigua és imprescindible l’optimització de l’ús de l’aigua per a regadiu, incorporant sistemes de reg d’alta eficiència que permetin l’aprofitament òptim de l’aigua disponible. En aquest sentit, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural ha redactat plans directors de modernització dels canals d’Urgell i Pinyana, per tal de millorar l’estalvi d’aigua (DPTOP 2007).

1.3.4 Consums

L’abastament municipal de la comarca del Pla d’Urgell es realitza principalment a través de derivacions de la xarxa de reg del Canal d’Urgell. No obstant, alguns municipis també disposen de captacions d’emergència (pous, etc.), que utilitzen en l’època de tanques (en cas d’existència d’algun problema de manca de subministrament).

No s’ha pogut disposar de dades sobre el consum d’aigua de xarxa del conjunt de municipis de l’àmbit del Pla d’Urgell, però si de deu municipis que disposen de Pla Director d’Abastament d’aigua. Aquestes dades es mostren a la Figura 1.21.

CONSUM D'AIGUA DE XARXA (m3/any)

Bell-lloc d'Urgell

Bellvís

Castellnou de Seana

Fondarella

Golmés

Ivars d'Urgell

Linyola

Miralcamp

Poal, el

Torregrossa

0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000 350.000 400.000

Castellnou de Bell-lloc Torregrossa Poal, el Miralcamp Linyola Ivars d'Urgell Golmés Fondarella Bellvís Seana d'Urgell Domèstic 118.505 352.955 126.240 83.941 151.566 35.465 32.845 89.534 144.000 Industrial 12.042 164.250 9.625 31.822 82.648 9.297 9.197 24.850 40.000 Altres 5.818 57.305 5.965 6.188 24.330

Figura 1.21. Consum d’aigua d’alguns dels municipis de l’àmbit (dades de 2008 excepte Bell-lloc d’Urgell, 2009) Font: Consell Comarcal del Pla d’Urgell.

42 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

Pel que fa al consum d’aigua per a usos agrícoles, s’ha estimat a partir de les superfícies de regadiu del Cens agrari de 1999. El resultat d’aquestes estimacions es mostra a la Figura 1.22.

CONSUM D'AIGUA PER A USOS AGRÍCOLES (Hm3/any)

Vilanova de Bellpuig 3,81 Vila-sana 7,43 Torregrossa 16,91 Sidamon 1,64 Poal, el 2,74 Palau d'Anglesola, el 3,92 Mollerussa 0,71 Miralcamp 3,63 Linyola 9,00 Ivars d'Urgell 5,79 Golmés 3,09 Fondarella 1,45 Castellnou de Seana 3,65 Bellvís 13,56 Bell-lloc d'Urgell 11,83 Barbens 1,51

0,00 2,00 4,00 6,00 8,00 10,00 12,00 14,00 16,00 18,00

Figura 1.22. Estimació del consum d’aigua per a usos agrícoles Font: Elaboració pròpia a partir del Cens agrari de 1999 (Institut d’Estadística de Catalunya) i estimacions.

1.3.5 Sanejament

Segons la informació de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), hi ha 6 Estacions Depuradores d’Aigües Residuals Urbanes que donen servei a la comarca, amb una capacitat total per a depurar 23.273 m3/dia d’aigües residuals i una població de 98.606 habitants equivalents7.

7 Habitant equivalent: unitat de mesura utilitzada per a determinar la càrrega contaminant orgànica que tenen les aigües residuals. Es defineix com la càrrega orgànica biodegradable amb una DBO5 de 60 g. d'oxigen per dia.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 43 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Taula 1.10. EDARs en servei a la comarca

Municipis assistits Tipus d'EDAR Any de Punt Cabal de Població posada d'abocament disseny equivalent de en disseny marxa m3/dia habitants equivalents Bell-lloc Bell-lloc d'Urgell EDAR 2002 Sèquia gran 2.400 4.000 d'Urgell biològica Bellvis Bellvis EDAR 2003 Sèquia del 1.141 2.966 biològica molí Fondarella- Vilanova de Bellpuig, EDAR 1998 Sèquia gran 15.525 77.625 Mollerussa Golmés, Mollerussa, biològica Palau d'Anglesola, amb reducció Fondarella, de nutrients Miralcamp Ivars Ivars d'Urgell, EDAR 2007 Conca del 847 2.489 d'Urgell Barbens, Seana biològica Corb Juneda Juneda, Torregrossa EDAR 2003 La clamor 2.200 8.433 biològica dels canals Linyola Linyola EDAR 2001 Riu Corb 1.160 3.093 biològica TOTAL 23.273 98.606 Font: Elaboració pròpia a partir de dades on-line sobre les EDARS en Servei (ACA).

La Figura 1.23 mostra els cabals tractats per aquestes EDAR.

CABALS TRACTATS PER LES EDAR QUE DONEN SERVEI A L'ÀMBIT (m3)

Gener Febrer Mar ç Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Nov embre Des embre

0 200.000 400.000 600.000 800.000 1.000.000 1.200.000 Des embre Nov embre Octubre Setembre Agost Juliol Juny Maig Abril Mar ç Febrer Gener

Linyola 36.387 22.159 26.047 41.161 48.782 50.673 45.557 43.396 50.326 42.372 40.393 37.109 Juneda, Torregrossa 58.763 55.365 60.446 79.966 86.527 86.366 79.346 75.888 82.185 56.114 46.941 50.102 Fondarella-Mollerussa 502.349 486.665 563.710 651.507 726.128 722.610 710.197 702.818 815.431 554.728 478.478 531.544 Bellvís 18.203 17.432 18.329 30.591 30.135 27.537 26.135 28.270 32.722 19.393 14.809 14.865 Ivars d'Urgell 12.955 8.785 9.418 25.282 27.341 27.348 24.888 21.999 27.934 17.106 21.603 14.109 Bell-lloc d'Urgell 26.006 28.686 41.229 57.889 57.681 65.259 69.656 48.892 35.246 26.512 24.688

Figura 1.23. Cabals tractats a les EDAR de l’àmbit o que donen servei a l’àmbit8. 2009 Font: Dades facilitades pel Consell Comarcal del Pla d’Urgell.

8 Part de les aigües residuals tractades a l’EDAR de Juneda son de fora de l’àmbit d’aquest Pla director

44 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

El volum total que han tractat les EDARs de la comarca l’any 2009 és d’uns 8,68 hm3. Cal tenir en compte que en aquest volum s’inclouen les aigües de Juneda, municipi que no pertany al Pla d’Urgell.

Per altra banda, i segons informació facilitada pel Consell Comarcal del Pla d’Urgell, s’estima que entorn a 4.000 i 5.000 m3 diaris d’aigües residuals procedents de Mollerussa no reben tractament.

Així mateix, cal considerar que Castellnou de Seana, el Poal, Sidamon, Vila-sana i part del nucli de Barbens no disposen de tractament de les aigües residuals.

En relació amb les infraestructures de sanejament, el Programa de sanejament d'aigües residuals urbanes (PSARU, actualització 2007) i el Programa de mesures del pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (en tràmit) preveuen les següents actuacions, si bé no s’especifica la localització:

 Diversos col·lectors a diversos municipis

 Ampliació de l’EDAR de Linyola

 EDAR i col·lectors a:

. els Arcs

. Castellnou de Seana

. Vallverd (Ivars d’Urgell)

. El Poal

. Sidamon

En aplicació d’un conveni a signar entre el Consell Comarcal del Pla d’Urgell i l’ACA, al llarg del 2010 es redactarà un Pla director integral de sanejament del Pla d’Urgell que estudiarà l’especificitat de la problemàtica que genera la superposició de les xarxa hídrica amb la de reg i de sanejament, consideri els creixements urbanístics previstos pels diferents instruments de planejament i determini les infraestructures a construir i els seus efectes respecte del cicle de l’aigua.

D’acord amb informació facilitada pels Ajuntaments de l’àmbit, existeixen problemes de manca de capacitat dels desguassos i de la xarxa d’evacuació derivats del solapament d’aigües residuals amb les aigües provinent del reg. Així mateix, existeixen sistemes que requereixen d’un bombament de les aigües fins a l’EDAR (per la seva situació més elevada) amb el consegüent cost energètic associat. Finalment, la capacitat de l’EDAR de Fondarella es comença a manifestar insuficient en relació amb les aigües residuals generades.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 45 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

1.4 Ambient atmosfèric

1.4.1 Capacitat i vulnerabilitat als diferents contaminants

La legislació vigent en matèria de qualitat de l’aire estableix els instruments necessaris per limitar les emissions a l’atmosfera d’agents contaminants i definir i establir uns valors de referència per als nivells d’immissió. En aquest marc, la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA, de la Direcció de Qualitat Ambiental del DMAH) ha elaborat els Mapes de Capacitat i Vulnerabilitat del Territori per a 9 zones delimitades a partir de les condicions de dispersió dels contaminants, que depenen bàsicament de la climatologia i l’orografia i de les emissions. El Pla d’Urgell pertany a la zona 9.

Els Mapes de Capacitat i Vulnerabilitat del Territori per als diferents contaminats identifiquen les àrees del territori que ofereixen condicions més favorables per a l’establiment de nous focus emissors. Aquests mapes han de constituir una eina per a avaluar la incidència dels contaminants emesos a l’atmosfera en una zona determinada i un element de referència que ha de facilitar l’actuació dels poders públics en matèria de planificació i ordenació del territori per preservar i/o millora la qualitat de l’aire.

En l’àmbit del PDU_PU, la vulnerabilitat per exposició als diferents contaminants (monòxid de carboni, partícules sòlides totals i diòxid de sofre) és nul·la a la major part del territori, exceptuant els voltants de Mollerussa, entre aquesta, Golmés i Vila-sana, on la vulnerabilitat és molt baixa (Figura 1.24). La capacitat del territori front a contaminants (partícules sòlides totals i diòxid de sofre) és alta a l’àrea de Mollerussa (Figura 1.25).

Figura 1.24. Mapes de vulnerabilitat del territori per als diferents contaminants. Pla d’Urgell.

Font: DMAH 1999.

46 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

Figura 1.25. Mapes de capacitat del territori per als diferents contaminants. Pla d’Urgell.

Font: DMAH 1999.

La XVPCA defineix 15 Zones de Qualitat de l’Aire (ZQA) en base a l’estimació de les emissions de contaminants primaris a l’atmosfera i la seva dispersió o transformació en contaminants secundaris. Per aquesta classificació s’han tingut en compte, entre d’altres, la superfície urbanitzada, el trànsit en vies interurbanes i les emissions de les activitats industrials. El Pla d’Urgell s’engloba dins una gran zona denominada Terres de Ponent (núm. 14) que disposa de 4 punts de mesurament, si bé cap d’ells es troba situat al Pla d’Urgell.

Segons l’últim informe del Balanç de la qualitat de l’aire a Catalunya (any 2008), aquesta zona presenta una bona qualitat atmosfèrica. Concretament, els nivells de diòxid de nitrogen, diòxid de sofre, monòxid de carboni, partícules en suspensió de diàmetre inferior a 2,5 micres i benzè estan per sota dels valors límit establerts per la normativa vigent. Respecte als nivells mesurats d’arsènic, cadmi i níquel no s’han superat els valors objectiu establerts a la legislació. Pel que fa als nivells d’ozó troposfèric mesurats, són superiors als valors objectiu de protecció de la salut humana i de protecció de la vegetació d’aplicació l’any 2010 i als objectius a llarg termini de protecció de la salut humana i de protecció de la vegetació d’aplicació l’any 2020. No s’ha detectat cap superació del llindar d’informació ni del llindar d’alerta. Respecte a les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres no s’ha superat cap dels valors límit de qualitat de l’aire.

1.4.2 Contaminació acústica

Les principals fonts de contaminació acústica a l’àmbit del PDU_PU són el trànsit de vehicles per les principals vies de comunicació, les activitats industrials i els nuclis urbans.

La legislació vigent en la matèria es concreta en la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica i el Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, i se n’adapten els annexos.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 47 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

La llei determina l’obligatorietat que els municipis disposin de mapes de capacitat acústica (Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica).

Els objectius d’aquests mapes se sintetitzen bàsicament en:

 Classificar les zones del municipi, segons la seva sensibilitat acústica (zones amb una mateixa percepció acústica).

 Disposar d’una base perquè l’administració municipal pugui definir programes d’actuació, prevenció, determinació de zones urbanitzables, zones de servitud, etc.

El Decret 176/2009 estableix uns valors límit d’immissió per a les infraestructures i activitats en funció de la zonificació acústica del territori i dels usos del sòl. En les zones urbanitzades existents i per a determinats usos de sòl estableix els denominats valors d’atenció, més permissius.

Les noves infraestructures i activitats que es desenvolupin en l’àmbit del PDU_PU hauran d’ajustar- se als valors límit d’immissió en funció a la zona de sensibilitat acústica que atorgui el mapa de capacitat acústica del municipi un cop aprovat.

No es disposa dels mapes de capacitat acústica del conjunt de municipis de l’àmbit del Pla.

1.4.3 Contaminació lluminosa

El Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn concreta les característiques de les zones en funció de la seva protecció a la contaminació lluminosa. El grau de major protecció serà per a les zones E1 i el de menor protecció seran les E4:

 Les zones E1 són les zones de màxima protecció en front la contaminació lluminosa; corresponen a les àrees coincidents amb els espais d’interès natural, les àrees de protecció especial i les àrees coincidents amb la xarxa Natura 2000.

 Es considera com a zona E2 el sòl no urbanitzable fora d’un espai d’interès natural o d’una àrea de protecció especial o d’una àrea de la xarxa Natura 2000.

 Les zones E3 són les àrees que el planejament urbanístic qualifica com a sòl urbà o urbanitzable.

 Les zones E4 són àrees en sòl urbà d’ús intensiu a la nit en activitats: comercials, industrials o de serveis i també vials urbans principals. Les determina l’ajuntament de cada municipi, el qual haurà de notificar la proposta de zonificació al Departament de Medi Ambient i Habitatge, que n’haurà de fer l’aprovació. No poden classificar-se zones E4 a menys de 2 km d’una zona E1.

El Plànol 11, de protecció envers la contaminació lluminosa, mostra la localització de les diferents zones en l’àmbit del Pla, i la Figura 1.26 la distribució de les superfícies. S’hi observa que el 95% de

48 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

l’àmbit del Pla és zona E2, el 4% és zona E3 i l’1% restant és zona E1. En l’àmbit del Pla no hi ha zones E4.

ZONIFICACIÓ SEGONS LA PROTECCIÓ ENVERS LA CONTAMINACIÓ LLUMINOSA (ha)

Total Pla d'Urgell

Barbens

Bell-lloc d'Urgell

Bellvís

Castellnou de Seana

Fondarella

Golmés

Ivars d'Urgell

Linyola

Miralcamp

M ollerussa

el Palau d'Anglesola

el Poal

Sidamon

Torregrossa

Vilanova de Bellpuig

Vila-sana

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Barbens

Bell-lloc d'Urgell

Bellvís

Castellnou de Seana

Fondarella

Golmés

Ivars d'Urgell

Linyola

Miralcamp

M ollerussa

el Palau d'Anglesola

el Poal

Sidamon

Torregrossa

Vilanova de Bellpuig

Vila-sana

0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 5.000

Vi l anova de el Pal au Castel l nou de Bell-lloc Vila-sana Tor r egr ossa Sidamon el Poal Mol l er ussa Mi r al camp Li nyol a Ivar s d'Ur gel l Gol més Fondar el l a Bellvís Bar bens Bel l pui g d'Angl esol a Seana d'Ur gel l

Zona E3. Pr otecci ó moder ada 58,37 45,86 70,50 45,51 29,49 124,45 320,78 69,54 83,49 49,32 119,04 78,88 36,61 53,37 94,64 29,40

Zona E2. Pr otecci ó al ta 1797,11 1351,74 3911,92 766,39 858,65 1102,41 387,04 1421,04 2785,59 2281,58 1543,00 464,43 1574,16 4616,98 3397,02 679,47 Zona E1. Pr otecci ó màxi ma 55,02 0,17 69,91 0,00 101,56 47,54

Figura 1.26. Zones de protecció envers la contaminació lluminosa per municipis, percentatge i superfície (ha).

Font: DMAH 2007.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 49 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Aquest mateix Decret també estableix que els ajuntaments poden modificar el tipus de zona de protecció a la contaminació lluminosa que s’assigna al seu terme municipal, sempre que això no suposi una disminució del nivell de protecció atorgada per aquest reglament. En tot cas caldrà informar a l’Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa.

La il·luminació en sol urbà proper a zones de màxima protecció (E1) o zones aquàtiques marines i continentals, serà especialment respectuosa en evitar efectes pertorbadors en el medi. Si escau, el Departament de Medi Ambient i Habitatge d’acord amb l’Ajuntament pot determinar característiques d’il·luminació corresponents a zona E2 (FHS i tipus de làmpada) per garantir una major protecció en funció de les particularitats de la zona a protegir.

En l’àmbit del PDU_PU no es localitza cap sector de sòl urbà proper a les zones de màxima protecció, que corresponen a l’Estany d’Ivars i Vila-sana i els Tossals de Torregrossa, trobant-s’hi a les seves proximitats únicament algunes granges i cases aïllades.

1.4.4 Contaminació electromagnètica

Una línia elèctrica d’alta tensió creua la meitat oest de la comarca pel nord de Bell-lloc d’Urgell i fins a la subestació elèctrica de Mollerussa, amb risc d’afectació per radiació electromagnètica als habitatges propers, especialment al sector nord-oest de Mollerussa.

Per altra banda, hi ha constància de diverses antenes de telefonia mòbil autoritzades o en tràmit d’autorització (a Barbens, Bellvís, Golmés, Miralcamp, Sidamon, Vilanova de Bellpuig, Vila-sana) segons informació facilitada pels Serveis Territorials del Departament de Política Territorial i Obres Públiques a Lleida (DPTOP).

1.4.5 Contaminació odorífera

Les activitats ramaderes, i especialment les operacions de gestió i aplicació dels residus ramaders en el territori generen una significativa contaminació odorífera que pot ocasionar molèsties a la població de la comarca i a la projecció turística de la mateixa.

Actualment, tots els municipis disposen d’ordenances municipals (en alguns casos incorporades a les Normes Subsidiàries i als POUMs) reguladores de les activitats ramaderes i de la gestió de fems i purins. La necessitat d’establir aquesta regulació municipal va sorgir en el moment en que les activitats existents van haver d’adequar-se a la Llei 3/1998, de 27 de febrer d'intervenció integral de l'administració ambiental. Moltes granges existents al territori no complien les distàncies a sòl urbà vigents en aquell moment (distàncies establertes per una normativa dels anys 70s o per les pròpies Normes Subsidiàries, depenent del municipi), algunes granges se situaven dins del nucli urbà, etc. L’objectiu principal de les ordenances municipals actualment vigents és l’establiment de les distàncies mínimes de les granges al sòl urbà (sempre respectant la legislació sectorial de rang superior), i l’establiment de condicions per a determinats supòsits. Algunes ordenances estableixen

50 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

un termini màxim en el que es permet el desenvolupament de l’activitat, passat el qual aquesta haurà de procedir al tancament.

Les ordenances municipals no aborden explícitament el tema de la contaminació odorífera, si bé incorporen una regulació bàsica en relació amb la gestió de les dejeccions ramaderes, d’acord amb la Disposició transitòria segona del Decret 136/2009, d'1 de setembre, d'aprovació del programa d'actuació aplicable a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes, cal adequar les ordenances municipals al citat Decret en el termini d’un any des de l’entrada en vigor d’aquest.

D’acord amb la informació facilitada pel Consell Comarcal del Pla d’Urgell, les característiques agràries i, especialment, ramaderes de la comarca estan assumides per la població, i no existeixen conflictes significatius en relació amb la contaminació odorífera. En tot cas, quan es produeixen és perquè en una determinada activitat no s’ha actuat d’acord amb el que estableix la normativa vigent, que es considera suficient.

En relació amb la contaminació odorífera generada per d’altres activitats, algunes indústries situades en localitzacions pròximes a sectors residencials són font puntual de conflicte, és el cas de diverses industries situades en l’àmbit de la conurbació central de la comarca. D’acord amb la informació facilitada pel Consell Comarcal del Pla d’Urgell, la problemàtica es molt puntual i es concreta en una o dues activitats: una planta d’elaboració de sucs, concentrats i cremogenats de fruita i, més puntualment, una planta de producció de llet, ambdues situades a Mollerussa.

Finalment, una altra activitat potencialment generadora de contaminació odorífera en l’àmbit del Pla és la planta de tractament de purins a Torregorssa (Arpla SL).

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 51 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

1.5 Energia

1.5.1 Consum actual i potencial

El consum d’electricitat s’ha duplicat entre els anys 1994 i 2005, tal com es mostra a la Figura 1.27. Per sectors, el principal consumidor d’electricitat és el domèstic (44% al 2005), seguit de la indústria (38%) i el terciari i primari (17%).

EVOLUCIÓ DEL CONSUM D'ELECTRICITAT (MWh) 10000

9000

8000

7000

6000

5000

4000

3000

2000

1000

0 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 DOMÈSTIC 1.746 1.745 1.742 1.808 1.855 1.916 2.006 1.996 2.332 2.734 2.690 3.269 3.691 4.123 TERCIARI I PRIMARI 586 711 816 811 827 852 932 864 978 997 1.116 1.377 1.433 1.596 INDUSTRIAL 1.947 1.960 2.213 2.352 2.510 2.578 3.063 3.275 3.224 3.293 3.374 3.608 3.722 3.510 CONSTRUCCIÓ 9 3 12 21 27 16 25 18 19 38 86 81 79 92

Figura 1.27. Consum d’electricitat Font: Consell Comarcal del Pla d’Urgell.

No s’ha pogut disposar de dades de consums finals d’altres fonts.

1.5.2 Generació i distribució

A la comarca hi ha cinc plantes de cogeneració energètica a partir de purins o farratges, amb una potència total d’entorn els 50 MW.

Segons dades dels Serveis Territorials del Departament de Política Territorial i Obres Públiques a Lleida (DPTOP) a la comarca hi ha un total de 97 instal·lacions generadores d’energia solar fotovoltaica autoritzades entre els anys 2004 i maig del 2009 , que sumen més de 30 MW de

52 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

potència. La majoria d’aquestes instal·lacions se situen al nord de la Comarca i sovint s’ubiquen en espais antigament ocupats per conreus. Si bé la majoria són petites (menys 200 kW de potència), n’hi ha 10 de més de 1000 kW de potència. La més gran, de 2.000 kW de potència, es troba al municipi del Poal, i és la segona més gran de Catalunya.

POTÈNCIA INSTAL·LADA D'ENERGIA SOLAR FOTOVOLTAICA ENTRE 2004 I MAIG DE 2009 (kW) Barbens 30 Bell-lloc d'Urgell 1.319 Bellvís 5.680 Castellnou de… 336 Fondarella 1.500 Golmés 1.968 Ivars d'Urgell 1.651 Linyola 1.274 Miralcamp 100 Mollerussa 0 El Palau … 6.474 El Poal 2.628 Sidamon 640 Torregrossa 2.938 Vilanova de… 1.052 Vila-sana 3.377

0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000

Figura 1.28. Potència instal·lada d’energia solar fotovoltaica per municipis Font: Serveis Territorials del Departament de Política Territorial i Obres Públiques a Lleida (DPTOP) i estimacions pròpies.

Segons informació facilitada per l’Ajuntament de Torregrossa, al municipi s’està tramitant una nova planta d’energia solar tèrmica. Per altra banda, el mateix Ajuntament informa de mancances relacionades amb les estacions transformadores de la xarxa de distribució elèctrica.

Cal destacar que al canal d’Urgell hi ha diversos salts d’aigua a partir dels quals es genera electricitat

Altres experiències destacables en relació a l’ús d’energies renovables:

 A l’escola de Linyola hi ha una caldera de biomassa.

 A Vila-sana es preveu impulsar un projecte de generació centralitzada d’aigua calenta a partir del canyot del panís.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 53 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

1.6 Gestió de residus

1.6.1 Generació i gestió de residus municipals

El Consell Comarcal del Pla d’Urgell és l’òrgan encarregat de dur a terme el programa de gestió de residus municipals elaborat per l’Agència de Residus de Catalunya, adaptant-lo a les particularitats de la comarca, a tots els municipis de la comarca, excepte a Mollerussa, amb gestió pròpia.

D’acord amb les dades disponibles a l’Agència de Residus de Catalunya, en l’àmbit del PDU_PU es generen 16.084 tones de residus municipals anuals (2007), de les quals se’n recull selectivament el 14,55% (2.341 tones). El 85,45% restants es destina a dipòsit controlat.

54 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS. ANY 2007 (tones)

Total Pla d'Urgell Barbens Bell-lloc d'Urgell Bellvís Castellnou de Seana Fondarella Golmés Ivars d'Urgell Linyola Mir alc amp Mollerussa el Palau d'Anglesola el Poal Sidamon Torregrossa Vilanova de Bellpuig Vila-sana

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Barbens

Bell-lloc d'Urgell

Bellvís

Castellnou de Seana

Fondarella

Golmés

Ivars d'Urgell

Linyola

Mir alc amp

Mollerussa

el Palau d'Anglesola

el Poal

Sidamon

Torregrossa

Vilanova de Bellpuig

Vila-sana

0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000

Vi l anova de el Pal au Ivars Castel l nou de Bell-lloc Vila-sana Tor r egr ossa Sidamon el Poal Mollerussa Miralcamp Linyola Gol més Fondar el l a Bellvís Bar bens Bel l pui g d'Angl esol a d'Ur gel l Seana d'Ur gel l

Fracció Resta 368,56 375,49 717,94 258,47 238,79 736,57 5.340,30 526,27 868,74 591,38 1.027,09 425,06 283,1 794,18 874,29 317,1

Al tr es Resi dus Dei xal l er i es 17,13 7,9 11,62 7,44 3,22 34,51 243,58 11,16 4,8 2,76 34,01 16,29 4,09 8,15 10,65 0,46

Residus voluminosos 4,45 2,05 3,02 1,93 0,84 8,97 63,29 2,9 1,25 0,72 8,84 4,23 1,06 2,12 2,77 0,12 Envasos l l euger s 4,67 10,7 23,61 11,76 5,31 18,46 107,54 10,3 19,76 16,86 9,26 6,72 7,75 20,28 22,61 3,96

Paper i car tr ó 14,12 29,83 31,35 24,11 12,09 38,9 578,81 22,26 35,1 19,95 31,92 21,55 23,2 32,43 31,55 9,19

Vidr e 18,19 25,59 25,49 12,88 8,86 42,56 190,65 16,42 44,6 25,4 35,31 13,19 12,1 35,18 33,27 13,67 Matèr i a or gàni ca 0000 00000000 0000

Figura 1.29. Recollida de residus municipals en l’àmbit del PDU_PU, 2007. Percentatge i pes.

Font: Web de l’Agència de Residus de Catalunya.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 55 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

La Figura 1.29 mostra les estadístiques de recollida de residus municipals en l’àmbit del PDU_PU per fraccions, en pes i percentatges. Cal destacar l’important pes del municipi de Mollerussa respecte el total del Pla d’Urgell, responsable del 41% dels residus municipals que es generen a la comarca.

L’evolució en la recollida de residus municipals al conjunt de l’àmbit del Pla entre l’any 2003-2007 es mostra a la Figura 1.31.

Pel que fa a l’índex de recollida selectiva, no s’observen diferències significatives entre els municipis de l’àmbit del Pla. En conjunt, el percentatge de recollida selectiva és sensiblement inferior a la mitjana de Catalunya. A la Figura 1.30 es mostra l’evolució de l’índex en els darrers 5 anys, on s’observa que, si bé augmenta cada any, ho fa a un ritme molt lent. La posada en funcionament del servei de recollida selectiva de la fracció orgànica, a principis del 2009, és d’esperar que contribueixi a la millora del percentatge recollit selectivament.

L’índex de generació de residus municipals del Pla d’Urgell és d’1,26 kg/hab/dia per a l’any 2007, inferior a la mitjana de Catalunya (1,64), mantenint-se estable en els darrers 5 anys. A la Figura 1.32 es mostra aquest índex per cadascun dels municipis l’any 2007, on s’observa que, mentre el principal generador de residus, Mollerussa, presenta valors propers a la mitjana de l’àmbit, tres municipis la superen àmpliament, sobrepassant inclús la mitjana catalana (Golmés, Vila-sana i Fondarella). Això es deu principalment a l’existència de restaurants i de sales d’oci, així com de polígons industrials, que produeixen una quantitat important de residus.

EVOLUCIÓ DEL PERCENTATGE DE EVOLUCIÓ DE L'ÍNDEX DE GENERACIÓ DE RECOLLIDA SELECTIVA DE RESIDUS RESIDUS MUNICIPALS MUNICIPALS 1,8 1,6 40 1,4 1,2 30 1 0,8 % 20 kg/hab/dia 0,6 10 0,4 0,2 0 0 2003 2004 2005 2006 2007 2003 2004 2005 2006 2007

Pla d'Urgell 12,78 12,65 13,1 13,8 14,55 Pla d'Urgell 1,29 1,29 1,21 1,23 1,26 Catalunya 22,64 25,42 29,08 31,95 33,69 Catalunya 1,61 1,66 1,64 1,64 1,64

Figura 1.30. Evolució del percentatge de recollida selectiva i l’índex de generació de residus municipals (2003-2007).

Font: Web de l’Agència de Residus de Catalunya.

56 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

EVOLUCIÓ DE LA RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS (2003-2007)

18.000

16.000 14.000

12.000 10.000

8.000 Tones 6.000

4.000 2.000

- 2003 2004 2005 2006 2007

Matèria orgànica 00000 Paper i cartró 807 877 843 881 956 Vidre 503 495 505 568 553 Envasos lleugers 202 235 282 256 300 Residus voluminosos 58 48 48 62 109 Altres recollida selectiva 295 233 244 344 423 Fracció Resta 12.726 13.044 12.747 13.186 13.743

Figura 1.31. Evolució de la recollida de residus municipals (2003-2007).

Font: Web de l’Agència de Residus de Catalunya.

ÍNDEX DE GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS. ANY 2007 (kg/hab/dia).

Total Catalunya 1,64 Total Pla d'Urgell 1,26 Barbens 1,13 Bell-lloc d'Urgell 1,13 Bellvís 1,01 Castellnou de Seana 1,21

Fondarella 1,69 Golmés 1,95 Ivars d'Urgell 1,01 Linyola 1,01

Mir alc amp 1,18 Mollerussa 1,37 el Palau d'Anglesola 1,24

el Poal 1,14 Sidamon 1,23 Torregrossa 0,99 Vilanova de Bellpuig 1,11 Vila-sana 1,89

0 0,5 1 1,5 2 2,5

Figura 1.32. Índex de generació de residus municipals, 2007.

Font: Web de l’Agència de Residus de Catalunya.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 57 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

El Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (PTSIGRMC) 2005-2012, aprovat pel Consell de Direcció de l’Agència de Residus de Catalunya a 3 d’abril de 2009, marca les previsions futures de generació de residus municipals per cadascuna de les fraccions recollides i les necessitats d’infraestructures associades.

Per tal de racionalitzar la gestió dels residus municipals, reduir el seu desplaçament reordenant els fluxos actuals i determinar les instal·lacions necessàries en base als principis de proximitat i suficiència, el Pla zonifica el territori amb ajustos territorials per complir criteris de proximitat i realitat geofísica, autosuficients en la gestió de totes les fraccions separades dels residus municipals. Aquests àmbits com a mínim seran autosuficients en la gestió de les fraccions Resta i Rebuig. La comarca del Pla d’Urgell constitueix l’àmbit 6.3 del pla.

La prognosi de generació de residus pel període 2005-2012 es fa a partir dels models de creixement de població elaborats per l’IDESCAT i en base a l’evolució de la generació de residus per habitant extretes de les dades històriques de l’Agència de Residus de Catalunya (1998-2004). La taula següent mostra l’evolució prevista de les quantitats de residus generades en l’àmbit 6.3 abans esmentat:

Figura 1.33. Previsions de recollida en l’àmbit del Pla d’Urgell.

Font: Pla territorial sectorial d’infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2005-2012 (Agència de Residus de Catalunya 2009).

Aquestes previsions s’aproximen força a les dades reals per al període 2003-2007 que es recullen a la Figura 1.31, exceptuant el fet que la recollida selectiva de la fracció orgànica no s’ha iniciat fins finals de l’any 2008.

En relació amb les infraestructures de gestió de residus, a l’àmbit del PDU_PU existeix un dipòsit controlat a Castellnou de Seana, que s’ha ampliat recentment amb un nou vas, dues deixalleries comarcals, a Mollerussa i a Castellnou de Seana, i un servei de deixalleria mòbil iniciat l’any 2009. El PTSIGRMC preveu la ubicació de noves instal·lacions de tractament de la fracció resta i voluminosos als terrenys del dipòsit de Castellnou de Seana.

Per altra banda, cal destacar la posada en funcionament l’any 2008 de contenidors soterrats a tots els municipis de la comarca, excepte Mollerussa per part del Consell Comarcal.

58 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

Les infraestructures de gestió de residus existents i previstes pel PTSIGRMC permetran tractar les fraccions resta i voluminosos en la pròpia comarca, mentre que les restants fraccions han de ser gestionades fora de l’àmbit del PDU_PU. El propi PTSIGRMC preveu la gestió de la matèria orgànica a la planta de compostatge existent a Tàrrega (Urgell) i la gestió dels envasos a la futura planta de triatge d’envasos de Montoliu de Lleida (Segrià).

1.6.2 Generació i gestió de residus industrials

Atenent a les dades de les declaracions de residus de l’any 2005, en l’àmbit del PDU_PU 121 activitats van declarar un total de 64.918 tones de residus. Majoritàriament es tracta de residus no especials (97%), de manera que només el 3% (2.265 tones) corresponen a especials (vegeu Taula 1.11).

El 43% d’aquests residus són generats per indústries del sector alimentari, fet que condiciona la seva composició. Dels residus no especials, el 48% correspon a fangs de depuradora, el 19% a residus animals i el 8% a residus vegetals, mentre que dels especials, el 86% corresponen a residus sanitaris.

Taula 1.11. Residus industrials declarats per municipi segons declaració 2005 (tones)

Nombre Municipi Especials Inerts No especials Total % d'empreses Barbens 2 8 0 304 312 0,48 Bell-lloc d’Urgell 9 3 0 368 371 0,57 Bellvís 4 2 0 104 106 0,16 Castellnou de Seana 3 0 0 2 2 0 Fondarella 7 97 0 11.143 11.241 17,32 Golmés 12 7 0 415 422 0,65 Ivars d’Urgell 7 11 0 197 208 0,32 Linyola 5 1 0 624 624 0,96 Miralcamp 7 12 0 3.883 3.894 6 Mollerussa 37 1.981 0 39.375 41.356 63,7 el Palau d’Anglesola 8 68 0 3.922 3.990 6,15 el Poal 1 4 0 24 28 0,04 Sidamon 3 3 0 68 72 0,11 Torregrossa 9 47 0 140 187 0,29 Vilanova de Bellpuig 2 0 0 14 14 0,02 Vila-sana 5 20 0 2.071 2.091 3,22 TOTAL PDU_PU 121 2.265 0 62.653 64.918 100

Font: Web de l’Agència de Residus de Catalunya.

Observant l’evolució en la declaració de residus industrials en els anys 2001-2005 no s’observa cap tendència significativa (Figura 1.34).

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 59 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

EVOLUCIÓ DELS RESIDUS INDUSTRIALS DECLARATS

90.000 80.000

70.000 60.000

50.000 40.000 Tones 30.000 20.000

10.000 0 2001 2002 2003 2004 2005

Especials 6.223 6.829 343 472 2.265 Inerts 2.951 0 0 0 0 No especials 58.594 59.534 78.901 61.923 62.653

Figura 1.34. Evolució dels residus industrials declarats (tones)

Font: Web de l’Agència de Residus de Catalunya.

Segons la base de dades on-line d’instal·lacions per a la gestió dels residus industrials de l’Agència de Residus de Catalunya (2010), en l’àmbit del PDU_PU hi ha:

 Dues instal·lacions de gestió de residus orgànics amb destinació a l'agricultura

 Una instal·lació per a la valorització de les dejeccions ramaderes i altres residus orgànics mitjançant digestió anaeròbia.

 Una planta de compostatge de llots de depuradora i residus vegetals.

 Una planta de desballestament de vehicles fora d'ús, una de recuperació de palets de fusta i una de reciclatge i recuperació de vehicles fora d'ús, classificació de ferralla i emmagatzematge i transferència d’altres residus.

 Una planta de compostatge de residus de fangs de depuradora, residus d'origen ramader (fems i gallinassa), residus vegetals i residus de terres de filtració d'olis vegetals.

1.6.3 Generació i gestió de residus de la construcció

A Miralcamp es localitzen unes instal·lacions de gestió de residus de la construcció consistents en una planta de triatge i un dipòsit controlat. D’acord amb informació facilitada pel Consell Comarcal és prevista l’ampliació d’aquestes instal·lacions.

60 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

1.6.4 Generació i gestió de dejeccions ramaderes

Segons la base de dades on-line d’instal·lacions per a la gestió de les dejeccions ramaderes de l’Agència de Residus de Catalunya (2010) al Pla d’Urgell hi ha una instal·lació autoritzada: la Planta de tractament de Vila-sana

D’acord amb informació facilitada per l’Agència de Residus de Catalunya, l’antiga bassa de purins de Castellnou de Seana s’ha reconvertit com a dipòsit de tractament de lixiviats (en terrenys propers a l’abocador) i a Torregrossa hi ha dues instal·lacions en fase de proves. D’acord amb informació facilitada pel Consell Comarcal, les dues noves plantes de tractament de purins de Torregrossa i Miralcamp donaran servei a tota la comarca i es preveu que durant el 2010 ja estiguin en funcionament.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 61 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

1.7 Matriu territorial: patrimoni natural, biodiversitat i connectivitat ecològica

1.7.1 Espais naturals protegits

Els espais naturals protegits al Pla d’Urgell ocupen un total de 458 ha, que representen només l’1,5% del territori comarcal.

La Figura 1.35 i el Plànol 12 mostren, respectivament, les superfícies i la distribució dels espais naturals protegits per categories de protecció, que s’analitzen en els apartats següents.

SUPERFÍCIE D'ESPAIS NATURALS PROTEGITS (% i ha)

TOTAL

Espais de la xarxa Natura 2000

Espais inclosos al PEIN

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Espais inclosos al PEIN Espais de la xarxa Natura 2000 TOTAL Supefície protegida 458 388 458 Resta comarca 30.064 30.134 30.064

Figura 1.35. Superfície d’espais naturals protegits segons tipus respecte el total comarcal

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del Pla d’espais d’interès natural (DMAH darrera actualització 22/10/2009) i de la xarxa Natura 2000 (DMAH darrera actualització 1/10/2009).

1.7.1.1 Espais Naturals de Protecció Especial

Els espais naturals de protecció especial (ENPE) formen part del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN), tot i que tenen un grau de protecció especial per protegir-ne el seu interès científic, ecològic, cultural, educatiu, paisatgístic i recreatiu. La Llei 12/1985, del 13 de juny, d’espais naturals defineix quatre tipologies de protecció especial: els parcs nacionals, els paratges naturals d’interès nacional, les reserves naturals integrals i parcials i els parcs naturals.

Al Pla d’Urgell no s’hi localitza cap espai natural de protecció especial, essent els més propers la reserva natural parcial de Mas de Melons (al sud-oest i a cavall de les comarques veïnes de les Garrigues i del Segrià) i, ja més allunyada i al nord, la reserva natural de fauna salvatge de Sant Llorenç de Montgai, a la comarca de la Noguera.

62 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

1.7.1.2 Espais inclosos al PEIN

El Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN) va ser aprovat mitjançant el Decret 382/1992, de 14 de desembre, en desplegament de la Llei 12/1985 d’espais naturals, amb l’objectiu de protegir espais natural destacats per la seva riquesa paisatgística i diversitat biològica (amb l’aplicació d’un règim urbanístic de sòl no urbanitzable i la regulació d’usos i activitats). Els espais PEIN del Pla d’Urgell ocupen una superfície de 458 ha, el què suposa l’1,5% de la superfície comarcal (vegeu Taula 1.12).

Taula 1.12. Espais del PEIN al Pla d’Urgell

Codi Nom Municipis Superfície al Pla d’Urgell (ha) 1380 Tossals de Torregrossa Torregrossa 69,91 1530 Estany d’Ivars i Vila-sana Ivars d’Urgell 156,58 Vila-sana 1580 Plans de Sió Barbens 47,54 1590 Secans de Belianes-Preixana Vilanova de Bellpuig 183,81 Total 457,84

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la web del DMAH (darrera actualització novembre 2009).

L’espai de l’Estany d’Ivars i Vila-sana disposa de Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge aprovat definitivament pel Govern de la Generalitat l’11 d’octubre de 1995 així com d’un Pla d’usos i gestió de l’estany aprovat definitivament pel Consell General l’11 de juny de 2007 i publicat al BOP de Lleida el 17 de juliol de 2007. Es tracta d’un document que precisa amb major detall les actuacions a realitzar a l’estany recuperat per al quinquenni 2007-2012 i estableix tant determinacions de gestió i millora ecològica com d’ordenació dels usos públics. La resta d’espais PEIN de la comarca no disposen de Pla especial de delimitació ni de Pla especial de protecció.

Dels espais anteriors que formen part del PEIN, l’estany d’Ivars i Vila-sana, els Plans de Sió i els Secans de Belianes-Preixana formen part de la xarxa Natura 2000, tal com es mostrarà en el següent apartat. Els Tossals de Torregrossa, protegits per ser un dels millors testimonis actuals de petits tossals àrids de les planes centrals no afectats per les transformacions agrícoles, amb fragments notables del paisatge i vegetació naturals, amb una flora interessant i amb espècies mediterrànio- estèpiques notables, no en formen part.

1.7.1.3 Xarxa Natura 2000

La Directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres), la Directiva 97/62/CE, de 27 d’octubre de 1997, que l’adapta al progrés científic i tècnic, i la Directiva Aus (Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres) que queda recollida dins la Directiva Hàbitats, configuren el marc legal per a la creació de la xarxa d’espais Natura 2000.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 63 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Per mitjà de l’Acord de Govern GOV/112/2006, de 5 de setembre es van designar les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) a Catalunya i es va aprovar la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC). Les ZEPA deriven de la Directiva de les aus i són designades directament per la Generalitat, mentre que els LIC deriven de la Directiva hàbitats i són proposats pel govern de Catalunya, d’acord amb l’Estat, però han de ser ratificats per la Comissió Europea convertint-se després en zones especials de conservació (ZEC) en base a l’existència d’hàbitats i espècies prioritàries.

Amb data 16 de juny de 2009, el Govern de la Generalitat va aprovar la proposta d’ampliació de límits de diversos espais de la xarxa Natura 2000. Un d’aquests espais és el dels Secans de Belianes- Preixana, que passa a tenir una part al terme municipal de Vilanova de Bellpuig (ES5130037), amb una delimitació que coincideix amb la ja actualment protegida especialment pel PTPP (DPTOP 2007).

D’acord amb els acords anteriors, la superfície del Pla d’Urgell inclosa a la xarxa Natura 2000 és de 388 ha (Taula 1.13), l’1,3% del territori comarcal. Com es pot comprovar, en formen part espais inclosos anteriorment al PEIN.

Taula 1.13. Espais de la xarxa Natura 2000 al Pla d’Urgell

Codi Nom LIC ZEPA Tipologia Municipi Superfície al Pla d’Urgell (ha) ES5130018 Estany d'Ivars i Vila- S S Espais Ivars d’Urgell 156,58 sana d’aigües Vila-sana continentals ES5130036 Plans de Sió S S Espais de Barbens 47,54 plana agrícola ES5130037 Secans de Belianes- S S Espais de Vilanova de 183,78 Preixana plana Bellpuig agrícola Total 387,9

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la web del DMAH (darrera actualització novembre 2009).

1.7.2 Sòls de protecció especial del PTPP

El Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida) (DPTOP 2007) atorga protecció especial a aquells sòls no urbanitzables en què concorren valors que justifiquen un grau de protecció altament restrictiu de les possibilitats de transformació que els poguessin afectar. Aquesta categoria comprèn els sòls que formen part d’àmbits de protecció establerts en la normativa sectorial i els que el Pla considera que cal preservar.

El PTPP, doncs, a més de reconèixer els espais sotmesos a algun tipus de protecció pel seu interès natural a l’escala del conjunt de Catalunya, atorga la protecció especial a uns altres, que tenen valor natural a les escales ponentina de conjunt, comarcal i local, com també a aquells que relliguen tant aquests amb els ja protegits sectorialment com tots entre sí, per tal d’articular una

64 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

xarxa que reforci la funcionalitat ecològica del territori tot superant el determinant component d’insularitat que pateixen els espais actualment protegits.

El PTPP inclou dins del sòl de protecció especial:

 Els espais naturals protegits sectorialment

 Els espais inclosos en el Pla d’espais d’interès natural de Catalunya (PEIN)

 Els espais inclosos dins la xarxa Natura 2000.

 Una xarxa d’espais de valor natural i de connexió, definida a partir de la inclusió d’espais d’interès natural inventariats o amb pla de gestió i amb la inclusió de:

 Reserves naturals parcials. Inexistents en l’àmbit del PDU_PU.

 Reserves naturals de fauna salvatge. Inexistents en l’àmbit del PDU_PU.

 Refugis de fauna salvatge. Inexistents en l’àmbit del PDU_PU.

 Zones de caça controlada. Inexistents en l’àmbit del PDU_PU.

 Forests del Catàleg d’utilitat pública (CUP). Inexistents en l’àmbit del PDU_PU.

 Zones humides. En l’àmbit del PDU_PU es delimita la Bassa de l’Estany.

 Espais inclosos en el Pla de recuperació de la llúdriga. Inexistents en l’àmbit del PDU_PU.

 Espais inclosos en el Pla de recuperació del trencalòs. Inexistents en l’àmbit del PDU_PU.

 Localitats d’interès per a la reproducció dels rapinyaires, ocells colonials i quiròpters, com també hàbitats de fauna ornítica d’interès, com son les àrees de dispersió de l’àguila cuabarrada, de nidificació de la trenca i de presència d’ocells d’ambients estèpics.

 Espais sotmesos a acords de custòdia del territori: en l’àmbit del PDU_PU es concreta en l’espai de l’estany d’Ivars i Vila-sana. Actualment, d’acord amb la informació de la pàgina web des la Xarxa de custòdia del territori no ha hagut cap nou acord de custòdia a la comarca del Pla d’Urgell.

 Espais d’interès geològic: geotops i geozones. Inexistents en l’àmbit del PDU_PU.

 Hàbitats d’interès comunitari. El PTPP inclou dins la xarxa d’espais de valor natural i de connexió les superfícies contínues relativament extenses ocupades per hàbitats d’interès comunitari prioritari. També inclou els hàbitats d’interès comunitari no prioritari a les àrees amb més necessitat de protecció.

 Sòls de valor forestal, inclosos els boscos de ribera i la vegetació d’aiguamolls pel seu potencial en la connectivitat ecològica entre espais naturals i la seva contribució a la qualitat de l’aigua.

 Sòls de valor de connexió (vegeu apartat 1.7.11)

 Espais identificats seleccionats i delimitats d’acord amb criteris ecològics (representativitat, vulnerabilitat, qualitat ecològica, necessitat de protecció d’una espècie, responsabilitat en la conservació i connectivitat) d’acord amb la metodologia dissenyada i adoptada en l’Estudi de

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 65 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

base del planejament territorial per a la definició del sistema d’espais naturals de Ponent (Estrada et al. 2003), elaborat per encàrrec de la Secretaria per a la Planificació Territorial

En base als criteris anteriors, el PTPP inclou en el sòl de protecció especial – a més dels espais d’interès natural amb figura de protecció sectorial, els següents espais:

Taula 1.12. Xarxa d’espais de valor natural i de connexió delimitada pel PTPP

8. Tossals de Margalef. Zona de tamponament al voltant dels tossals de Torregrossa, protegits pel PEIN, que conserva alguns retalls de vegetació natural estèpica al mig d’un paisatge de cultius extensius i fruiters regats pel canal d’Urgell.

18. Secà de Belianes-Preixana. Plana extensiva cerealista, majoritàriament de secà, amb finques de mida petita i gran nombre de marges. Un dels principals sectors per a l’avifauna estèpica de Catalunya, essencial per al sisó i l’esparver cendrós. També es dóna el gaig blau, el xoriguer petit, el xoriguer comú, la gralla, la xixella, l’òliba, el mussol, el torlit, la calàndria, l’àguila daurada i l’àguila cuabarrada.

20. Estany d’Ivars i Vila-sana. Antiga cubeta endorreica, va ser una de les zones humides més importants de la Catalunya interior fins a la seva dessecació l’any 1950. Actualment en fase de recuperació, s’ha iniciat la seva inundació i la regeneració de la flora i fauna potencial de la zona, constituïda bàsicament per comunitats aquàtiques pròpies de llacunes estacionals de caràcter salí.

41. Pla de la Serra-Miralcamp. Petit altiplà amb cultius de secà i amb restes de vegetació natural de brolles de romer i maleïda. Presència d’ocells estèpics com la calàndria, la terrerola vulgar i el torlit. S’hi ha construït diverses basses de reg, que actuen com a atractiu per als ocells aquàtics.

42. Banquetes del Canal d’Urgell-connexió serra de Vilobí. Permet la continuïtat entre la Serra de Vilobí i el Pla de Lleida. En l’àmbit del Pla d’Urgell està constituït per les banquetes de la Sèquia Quarta del Canal d’Urgell, al seu pas pel sud de Torregrossa, amb trams d’arbredes. Ocells de ribera com el teixidor i l’oriol.

46. Connexió riu Corb. Connector fluvial entre les masses forestals de la Conca de Barberà i el riu Segre, amb zones de bosc de ribera i espècies lligades com el rossinyol, el bord, el balquer, la boscarla de canyar, l’oriol i el teixidor.

49. Secans del nord de l’Urgell. Planes estèpiques amb conreus de secà. Poblacions importants de sisó, torlit, calàndria, esparver cendrós i àguila cuabarrada.

51. Connexió horta de Lleida. Petits cursos fluvials de la xarxa de canals derivada dels d’Urgell i Pinyana. En l’àmbit del Pla d’Urgell, el constitueixen la Clamor de les Canals, la Sèquia de Pelagalls i la Sèquia de la Plana (Bell-lloc d’Urgell). Conserven reductes de vegetació de ribera, amb algun tram arbrat amb àlbers, oms i roure valencià. Travessen sectors intensament conreats o urbanitzats i fan el paper de canalitzadors de fluxos biològics entre el Pla de la Serra-Miralcamp (espai 41) i el curs fluvial del Segre.

55. Plana. Reductes de vegetació natural que compleixen la funció de connectors biològics en una zona molt fragmentada: Connector de Mollerussa.

66 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

65. Zones humides de la plana. Diferents zones humides de la plana incloses a l’inventari de zones humides. També trams de banquetes de canal i reguers, que mantenen vegetació de ribera a les seves ribes. Aquests espais permeten la nidificació d’ocells i rapinyaires.

66. Coladors de Boldú. Espais d’extraordinària riquesa ecològica, relicte d’antigues depressions endorreiques, amb presència de sals, cosa que permet una flora molt singular: associació de gipsòfila perfoliada de Lleida, jonquera amb plantatge crassifoli i jonquera amb lletsó crassifoli.

70. Altres. Alguns són els darrers reductes de vegetació natural en sectors amb alta necessitat de protecció, que actuen com a refugi per a la flora i fauna, a la vegada que poden tenir un paper important de pont entre els connectors. Uns altres són zones d’interès geològic. En l’àmbit del PDU_PU es delimiten hàbitats de pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces i matollars halonitròfils a Bell-lloc d’Urgell. Font: PTPP (DPTOP 2007).

En conjunt, el PTPP protegeix especialment un 14 % de la superfície del Pla d’Urgell (vegeu la Figura 1.36 i Plànol 13). Es tracta de la comarca de l’àmbit de les Terres de Lleida amb menor percentatge de territori protegit especialment, molt per sota de la mitjana de l’àmbit, que se situa en el 48% del territori amb protecció especial.

PERCENTATGE COMARCAL DE SÒLS DE PROTECCIÓ ESPECIAL

Terres de Lleida

Urgell

Segrià

Segarra

Pla d’Urgell

Noguera

Garrigues

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Terres de Garrigues Noguera Pla d’Urgell Segarra Segrià Urgell Lleida

Sense protecció especial 61 34 86 41 66 57 52 Valor natural i connector 31 34 13 31 26 25 29 PEIN i xarxa Natura 2000 83212981819

Figura 1.36 Percentatge comarcal de sòls de protecció especial en l’àmbit de les Terres de Lleida.

Font: PTPP (DPTOP 2007).

La major part dels espais d’interès natural identificats als Estudis de base (Estrada et. al. 2003) han estat inclosos en el sòl de protecció especial d’acord amb el PTPP i, per tant, compten amb un elevat nivell de protecció. No obstant això, una part del què anomenen Pla de la Serra – Miralcamp (espai C8) se situa en sòl de protecció preventiva. Es tracta d’unes 186 ha (51% de l’espai C8), majoritàriament situades a l’entorn del Pantà de la Serra i lo Terrer de la Bòbila, al nord i est de la

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 67 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Fita Alta. Tot i que presenta uns ambients força alterats per les activitats humanes que s’hi desenvolupen (extraccions d’àrids i instal·lacions del Club Aeri Mollerussa), és un dels darrers retalls de vegetació natural existent a la comarca, amb presència d’aus estèpiques, la protecció i recuperació del qual exerciria de zona de tampó de l’espai del PEIN Tossals de Torregrossa.

1.7.3 Hàbitats d’interès comunitari

La Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres (coneguda també com la Directiva hàbitats) especifica quins són els Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) de la Unió Europea.

La superfície d’hàbitats d’interès comunitari al Pla d’Urgell és molt reduïda, amb un total de 6,97 ha que representen el 0,02% de la superfície comarcal i que es concreta en reductes d’extensió minúscula en diferents localitzacions. Alguns d’aquests hàbitats estan catalogats com d’atenció prioritària.

La Taula 1.14 mostra les superfícies d’hàbitats d’interès comunitari per tipus d’hàbitat i per municipi. Els hàbitats d’interès comunitari del Pla d’Urgell es mostren també al Plànol 14.

Taula 1.14. Superfície d’hàbitats d’interès comunitari al Pla d’Urgell

Superfície Codi Hàbitat Municipi (ha) No prioritaris 92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera Bellvís 0,468 Linyola 0,809 Total 1,277 1420 Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea Bellvís 0,121 fruticosae) Total 0,121 1430 Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea) Bell-lloc 0,458 d'Urgell Bellvís 0,233 Ivars d’Urgell 0,356 Torregrossa 1,219 Vila-sana 0,002 Total 2,269 5330 Matollars termomediterranis i predesèrtics Torregrossa 0,003 Total 0,003 Total no prioritaris 3,669 Prioritaris 6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero- Miralcamp 0,335 Brachypodietalia) Sidamon 0,404 Torregrossa 2,562 Total prioritaris 3,301 Total hàbitats d’interès comunitari 6,970

Font: Cartografia dels hàbitats d’interès comunitari a Catalunya. DMAH 2005.

68 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

Una part d’aquests hàbitats d’interès comunitari es localitzen en sòls de protecció preventiva d’acord amb el PTPP i, per tant, podrien veure’s afectats per noves ocupacions del sòl no urbanitzable.

Figura 1.37. Hàbitat d’interès comunitari prioritari en sòl de protecció preventiva (Prats mediterranis rics en anuals, basòfils).

Foto: MINUARTIA.

La Taula 1.15 mostra la superfície de cadascun dels hàbitats d’interès comunitari que es troba en aquest tipus de sòl i el total de superfície de l’hàbitat al Pla d’Urgell (vegeu Plànol 15). S’observa que la proporció d’aquests hàbitats en sòl de protecció preventiva és molt reduïda en relació amb la major part de l’hàbitat ja inclosa en sòl de protecció especial.

Pel que fa a l’hàbitat d’interès comunitari d’atenció prioritària present a la comarca, un 15 % se situa en sòl de protecció preventiva i haurà de prendre’s en consideració per tal que no es vegi afectat negativament per les propostes que puguin derivar de PDU_PU i de valorar la seva possible inclusió com a sòl de protecció especial.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 69 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Taula 1.15. Superfície d’hàbitats d’interès comunitari situats en sòl de protecció preventiva o territorial

Superfície Superfície Superfície en % en en sòl % en sòl en el total Codi Hàbitat protecció protecció preventiu preventiu de l’àmbit especial especial (ha) (ha) (ha) No prioritaris 1420 Matollars halòfils 1,21 100 0,00 0 1,21 mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fruticosae) 1430 Matollars halonitròfils 4,38 19 18,31 81 22,69 (Pegano-Salsoletea) 5330 Matollars termomediterranis 0,03 100 0,00 0 0,03 i predesèrtics 92A0 Alberedes, salzedes i altres 0,09 1 12,68 99 12,77 boscos de ribera Total no prioritaris 5,71 16 30,99 84,45 36,69 Prioritaris 6220 Prats mediterranis rics en 4,86 15 28,15 85 33,01 anuals, basòfils (Thero- Brachypodietalia) Total prioritaris 4,86 15 28,15 85 33,01

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia dels hàbitats d’interès comunitari (DMAH 2005) i del PTPP (DPTOP 2007).

1.7.4 Hàbitats rars o amenaçats

En l’àmbit del PDU_PU es detecten diversos hàbitats rars o molt rars, en perill, molt amenaçats, amenaçats o probablement amenaçats en el futur en l’àmbit català (Departament de Medi Ambient i Habitatge 2005-2007) que es localitzen al Plànol 16.

El 98% d’aquests hàbitats han estat inclosos pel PTPP en sòl de protecció especial i, per tant, en la categoria de major protecció del sistema d’espais oberts. Únicament tres hàbitats amenaçats se situen parcialment en sòl de protecció preventiva d’acord amb el PTPP tal com mostra la Taula 1.16 i Plànol 17.

Dos d’aquests hàbitats tenen un percentatge molt baix de la seva extensió en sòl de protecció preventiva. És el cas de les Alberedes (i pollancredes) amb roja (Rubia tinctorum), de les contrades interiors (99,22 % en sòl de protecció especial) i dels Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles, de terra baixa (93,24 % en sòl de protecció especial). Només els Matollars amb dominància de Salsola vermiculata (siscallars), salat blanc (Atriplex halimus)..., halonitròfils, de sòls àrids de les contrades interiors tenen un percentatge significatiu de la seva extensió en sòl de protecció preventiva (el 20%) Es tracta d’un hàbitat molt rar i no amenaçat (Departament de Medi Ambient i Habitatge 2005-2007). Cal tenir en compte que l’extensió en

70 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

termes absoluts d’aquest hàbitat en sòl de protecció preventiva és molt reduïda: 2,6 ha repartides en 5 localitzacions l’exclusió de les quals en el PTPP es pot deure, en la major part dels casos, a una qüestió d’escala.

Taula 1.16. Hàbitats rars o amenaçats i superfície en sòl de protecció preventiva

Superfície Superfície Superfície en sòl de % en en sòl de % en en el total Codi Hàbitat protecció protecció protecció protecció de l’àmbit preventiva preventiva especial especial (ha) (ha) (ha) 15b Vegetació (salicornars, prats, 0,00 0,00 3,58 100,00 3,58 jonqueres, ...) dels sòls salins, poc o molt humits o, fins i tot, temporalment inundats, de les terres interiors àrides 15e Matollars amb dominància de 2,61 20,00 10,44 80,00 13,05 Salsola vermiculata (siscallars), salat blanc (Atriplex halimus)..., halonitròfils, de sòls àrids de les contrades interiors 22c Estanys (i embassaments) de terra 0,00 0,00 1,87 100,00 1,87 baixa i de l'estatge montà, incloent, si és el cas, les formacions helofítiques associades 23a Basses i estanyols d'aigües 0,00 0,00 140,87 100,00 140,87 salabroses o salines 34h Llistonars (prats secs de 1,20 6,76 16,57 93,24 17,78 Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles, de terra baixa 44i Alberedes (i pollancredes) amb 0,09 0,78 11,78 99,22 11,87 roja (Rubia tinctorum), de les contrades interiors TOTAL 3,91 2,07 185,12 97,93 189,03

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia dels hàbitats de Catalunya (DMAH 2005), i del PTPP (DPTOP 2007).

1.7.5 Zones humides

La Generalitat de Catalunya ha portat terme l’inventari de zones humides de Catalunya per tal de facilitar el compliment del que disposa la Llei 12/1985, d’espais naturals en relació a la protecció de les zones humides i com a base per poder redactar Plans sectorials de zones humides que permetin protegir-ne i potenciar la diversitat i riquesa d’aquests ecosistemes.

Al Pla d’Urgell estan actualment inventariats:

 L’Estany d’Ivars i Vila-sana (codi 18002701).

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 71 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

L’antic Estany d’Ivars i Vila-sana estava situat en una conca endorreica i es coneixia com a Llacuna d’Ivars o d’Utxafava. Estava sec gran part de l’any i acumulava les aigües de pluja o freàtiques, que no trobaven sortida a cap drenatge natural. Era una llacuna allunyada de la xarxa fluvial i de caràcter salobre, tant per les aigües freàtiques que la nodrien com per l’evaporació de l’aigua dins la conca, que provocava una concentració de sals. Amb la construcció del Canal d’Urgell l’any 1860 i la portada d’aigües del Segre a la plana d’Urgell, el paisatge es transformà: la creació de nombrosos canals de reg hi portà aigües dolces, tant a través dels recs que arribaven als conreus de la cubeta com a partir d’aigües freàtiques, i arribà a formar-se un gran estany d’aigua dolça, de fins a 135 ha i 3,8 m de fondària màxima. Aquest estany va esdevenir l’estany d’aigua dolça més gran de Catalunya i va anar adquirint una gran biodiversitat, amb la formació d’un extens canyissar i l’aparició de nombrosos ocells aquàtics, peixos, macròfits submergits, etc.

Entre l’any 1949 i el 1951 l’estany es va dessecar mitjançant la construcció d’un canal de desguàs, amb l’objectiu d’obtenir guanys amb la transformació de la zona humida en camps de conreu. L'obra va comptar amb l’oposició de molts veïns i donà llocs a camps poc productius, pel caràcter salobre del sòl. Amb els anys aparegué novament el projecte de recuperació de l’estany i l’any 1995 es va aprovar el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge de l’Estany d’Ivars i Vila- sana, que preveia ja la seva recuperació. Aquesta s’ha realitzat, a partir del 2003, pel Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana.

Aquesta zona humida inclou també la bassa de l’Estany, una bassa artificial d’unes 2 ha, construïda amb finalitats agrícoles.

La vegetació de l’estany està evolucionant, ja que la recuperació de l’estany s’inicià l’any 2003 i s’està realitzant gradualment, de manera que encara no s’ha assolit una total naturalització de l’indret. S’espera la formació d’un extens canyissar a tot el perímetre de l’estany, amb un cinyell de bogues i lliri groc a la part més interior i, a les aigües, diverses comunitats d’hidròfits submergits i flotants. Al bosc de ribera es preveu l’aparició progressiva de tamarigars, àlbers, verns, freixes i oms i als marges de l’estany, herbassars de càrexs i jonqueres. A les parts més allunyades de l’aigua, dominen els matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea).

Pel que fa a la fauna, és un punt destacable per a la nidificació i l’hivernada de molts ocells, sobretot anàtides, ardèides i limícoles, que va adquirint cada cop més importància. S’hi ha citat més de 140 espècies, entre les quals destaquen, per exemple, l’arpella, el rascló, l’agró roig, el bernat, el cames llargues, el balquer, el cabusset, la fotja, etc.

Els principals impactes que afecten l’espai actualment són els relacionats amb la contaminació de les aigües i els derivats dels usos agraris de l’entorn –eutrofització, contaminació per fitosanitaris, etc.-. A la llarga poden produir-se també problemes derivats de la sobrefreqüentació.

L’estany forma part de l’espai de la Xarxa Natura 2000 ES5130018 "Estany d’Ivars i Vila-sana".

 Préstec de Linyola (codi 18002702).

Zona humida de reduïdes dimensions (menys de mitja hectàrea), formada en una zona on s'havia realitzat una petita activitat extractiva (préstec). Aquest espai es troba envoltat de conreus (blat de moro, etc.) i just al costat del Canal del Terraplè, un canal de reg que transcorre enlairat sobre

72 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

una mota de terres. Probablement les terres del préstec es varen usar per construir aquesta mota. L'espai, de forma triangular i allargassada, està format per una bassa que conserva aigua de forma gairebé permanent. A la bassa s'hi ha desenvolupat un dens canyissar, amb bogues a la part més interna. Al límit amb el talús de la mota del Canal, coberta de pins, hi creix un canyar. Vora la bassa hi ha també alguns salzes blancs i oms, que no arriben a formar un bosc de ribera diferenciat. La bassa és freqüentada per alguns ocells característics de zones humides, com les polles d'aigua (Gallinula chloropus) o els collverds, i els canyars de l'entorn són utilitzats com a punt de repòs d'alguna rapinyaire nocturna, que podria nidificar a la zona (cf. Asio otus).

Al Plànol 18 es mostren les zones humides existents actualment al Pla d’Urgell.

Figura 1.38. Estany d’Ivars i Vila-sana i Bassa de l’Estany (foto inferior-dreta)

Foto: MINUARTIA.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 73 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

1.7.6 Espais d’interès geològic

En l’àmbit del PDU_PU no hi ha cap espai inclòs a l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya.

1.7.7 Boscos d’utilitat pública

En l’àmbit del PDU_PU no hi ha forests d’utilitat pública gestionades pel DMAH.

1.7.8 Àrees de protecció de fauna salvatge autòctona

La Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals (Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals; DOGC 5113) crea les següents dues figures de protecció de fauna salvatge autòctona:

 Reserves naturals de fauna salvatge: àrees limitades per protegir determinades espècies i/o poblacions de fauna salvatge en perill d’extinció. Són declarades pel departament competent i no s’hi permeten activitats que perjudiquin l’espècie o població per a la qual ha estat creada.

 Refugis de fauna salvatge: àrees limitades per preservar la fauna. Són declarats pel departament competent, d’ofici o a instància dels propietaris dels terrenys, i no s’hi permet la caça.

Al Pla d’Urgell no hi ha declarats cap reserva natural de fauna salvatge ni refugi de fauna salvatge.

1.7.9 Reserves Nacionals de caça

Les reserves nacionals de caça són territoris delimitats protegits per la Llei 1/1970, de 4 de abril, de caça amb la finalitat de protegir espècies de fauna autòctona en zones de muntanya de gran interès ecològic i paisatgístic. Aquests espais tenen un tractament cinegètic especial i no s’hi pot caçar sense un permís. Al Pla d’Urgell no hi ha declarada cap reserva nacional de caça.

74 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

1.7.10 Espais d’interès per espècies amenaçades amb plans de recuperació o de conservació

En l’àmbit del PDU_PU es localitzen diverses espècies sobre les que s’han realitzat o s’estan realitzant programes de seguiment, gestió i/o conservació segons consta a la pàgina web del DMAH. En tots els casos es tracta d’espècies d’aus i concretament s’identifiquen les següents:

 àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus)

 esparver cendrós (Circus pygargus)

 repicatalons (Emberiza schoeniclus)

 sisó (Tetrax tetrax)

 terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla)

 xoriguer petit (Falco naumanni)

A partir de la informació de l’Estudi de base del planejament territorial per a la definició del sistema d’espais naturals de Ponent (Estrada et al. 2003) s’han identificat aquells espais d’interès regional, comarcal o local (per tant, no protegits per la normativa sectorial) en els quals s’ha identificat alguna d’aquestes espècies, i que són els següents per a cada espècie:

Per a l’àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus)

 Secà de Belianes – Preixana: sector de dispersió.

 Secans del nord de l’Urgell: un dels sectors principals de la dispersió d’aquesta espècie a Catalunya

Per a l’esparver cendrós (Circus pygargus)

 Secà de Belianes – Preixana: hi ha una de les principals poblacions de Catalunya.

 Secans del nord de l’Urgell.

Per al repicatalons (Emberiza schoeniclus)

 Estany d’Ivars i Vila-sana: importants dormidors a l’hivern.

 Zones humides de la plana: importants dormidors a l’hivern.

Per al sisó (Tetrax tetrax)

 Secà de Belianes – Preixana: juntament amb el secà de Bellmunt (fora de l’àmbit del PDU_PU), és la principal localitat amb sisons de Catalunya i possiblement el principal sector per a la cria del país, en concentrar la meitat de les femelles reproductores

 Secans del nord de l’Urgell: sectors amb poblacions importants.

Per a la terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla)

 Pla de la Serra – Miralcamp

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 75 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Per al xoriguer petit (Falco naumanni)

 Secà de Belianes – Preixana: hi nia.

Cal afegir que al llarg del riu Corb que travessa el Pla d’Urgell fins desembocar al Segre hi fou present la llúdriga (Lutra lutra) durant la primera meitat del segle XX i el cranc de riu (Austropotamobius pallipes) fins ben entrada la dècada dels 70 (Estrada et al. 2003), espècies que han estat objecte de plans de recuperació. En el cas de la llúdriga, atès que és present al riu Segre en la confluència d’aquest amb el riu Corb, i tenint en compte que és una espècie en expansió, és possible que pugui arribar al tram baix del riu Corb, si és que encara no ho ha fet. És per aquest motiu que l’espai de connexió del riu Corb s’ha inclòs parcialment en el Plànol 19 en el seu tram amb morfologia de riu i vegetació de ribera associada.

La major part d’aquests espais han estat inclosos en el sòl de protecció especial d’acord amb el PTPP i, per tant, els espais per aquestes espècies d’interès tenen un elevat nivell de protecció. Aquest no és el cas, no obstant, de l’espai del Pla de la Serra – Miralcamp, d’interès per la terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla), un 51 % del qual (186 ha) no s’inclou en el sòl de protecció especial del PTPP (vegeu Plànol 20), resta en sòl de protecció preventiva. Cal dir que la part no protegida especialment correspon a l’actualment més alterada i degradada per l’activitat humana (vegeu apartat 1.7.2 per més detalls sobre aquest espai).

1.7.11 Espais d’interès connector i punts crítics

1.7.11.1 Espais d’interès connector

El Pla d’Urgell és una comarca eminentment agrícola, amb un paisatge homogeni, fortament transformat per les activitats humanes i dominat per conreus herbacis de regadiu. Els espais naturals protegits de la comarca (apartat 1.7.1) responen a la protecció dels seus darrers hàbitats esteparis i aquàtics originals, que pràcticament han desaparegut i es troben altament afectats per fenòmens de degradació, fragmentació i aïllament. Aquests espais se situen a la perifèria de la comarca, als seus extrems sud i est, i tal com es descriu al PTPP, la connectivitat ecològica entre ambients estèpics en l’àmbit de Ponent té lloc mitjançant una anella en la qual el Pla d’Urgell en resta al centre, degut a la manca d’aquests tipus d’hàbitats a l’interior de la comarca (vegeu Figura 1.39).

76 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

Figura 1.39. Principals eixos de connexió biològica

Font: DPTOP 2007, a partir d’Estrada et. al. 2003.

En aquest context, és imprescindible el disseny d’una xarxa de connectors que garanteixin el manteniment dels fluxos ecològics en el conjunt de la matriu territorial del Pla d’Urgell, constituïda per ambients transformats i sovint inhòspits per moltes espècies de fauna, com són les grans extensions homogènies de conreus de regadiu, els usos urbans i les infraestructures. Els fluxos ecològics queden restringits, per tant, a certs elements del paisatge com són els cursos fluvials i la xarxa de canals i sèquies, així com als marges entre conreus que puguin mantenir restes de vegetació natural.

No obstant això, en relació als canals, cal destacar que només esdevenen elements de connexió d’interès ecològic quan estan sense revestir i presenten trams amb franges de vegetació natural a les seves ribes. Contràriament, els grans canals revestits amb materials poc rugosos, parets amb un elevat pendent i elevada velocitat de l’aigua, sovint són generadors d’efecte barrera per als desplaçaments dels animals i causa de mortalitat de fauna per ofegament.

En aquest sentit, es considera que la xarxa de canals, regs i sèquies, tot i que com s’ha dit en alguns casos (canals pavimentats i sense vegetació a les seves ribes) poden no tenir un interès actual en el

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 77 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

manteniment de fluxos ecològics, es tracta d’elements lineals amb un important paper potencial en la connectivitat ecològica, i també social, del paisatge del Pla d’Urgell.

Els espais amb un major interès connector a la comarca són:

 Xarxa fluvial (vegeu apartat 1.3.1)

 Riu Corb: discorre pel sector central de la comarca en sentit est – nord-oest. Element de connexió entre les serralades prelitorals de la Conca de Barberà, la plana agrícola d’Urgell i el curs fluvial del Segre

 Riu d’Ondara: afluent de l’anterior en el seu curs baix, que discorre per l’extrem nord de la comarca. Provinent del sud-est de la Segarra discorre també per les comarques de l’Urgell i el Pla d’Urgell, on queda diluït en diferents regs i sèquies prop de Barbens, fins que desemboca al riu Corb a través del Barranc de la Bovera, al sector dels Arcs.

 Xarxa de canals, regs i sèquies, elements lineals que creuen la comarca. Cal destacar els següents (vegeu Plànol 10):

 Canal Auxiliar d’Urgell: provinent del Pantà de Sant Llorenç de Montgai (Noguera), entra a la comarca pel seu extrem nord i la creua en sentit sud fins a Torregrossa, on gira cap el nord- oest, i surt de la comarca al sud-oest de Bell-lloc d’Urgell.

 Sèquia Segona del Canal d’Urgell: es deriva del Canal d’Urgell a la vora d’Anglesola i discorre per l’est i el nord de la comarca, pels municipis de Barbens, Ivars d’Urgell i Linyola.

 Sèquia Tercera del Canal d’Urgell: prové del Canal d’Urgell al sud de Vilanova de Bellpuig i discorre pel centre de la comarca en sentit sud-est – oest, tot creuant Mollerussa. Surt de la comarca per l’oest, entre els termes municipals de Bellvís i Bell-lloc d’Urgell.

 Sèquia Quarta del Canal d’Urgell: es deriva del Canal d’Urgell entre Arbeca i les Borges Blanques i discorre per l’extrem sud de la comarca, pel municipis de Torregrossa, a la vora de Margalef.

 Fondo de la Coma / lo Reguer / Sèquia del Cap de Terme: conjunt de regs, sèquies i drenatges que entren a la comarca pel seu extrem est, a la vora de Castellnou de Seana, i la creuen en sentit oest, passant a tocar de l’Estany d’Ivars i Vila-sana, fins desembocar al riu Corb prop de el Poal.

 Barranc de les Borgetes / Sèquia de la Serra / Sèquia Superior / Sèquia Gran: conjunt de regs i sèquies que discorren pel sud de la comarca, pel sector del Pla de la Serra-Miralcamp.

 Clamor de les Canals o Desaigüe General / Sèquia de Pelagalls / Sèquia de la Plana: conjunt de sèquies que discorren pel nord, centre i sud de Bell-lloc d’Urgell.

Com ja s’ha comentat, l’interès d’aquesta xarxa d’infraestructures de conducció d’aigua, rau en el fet que es tracta d’elements lineals que creuen bona part de la comarca, fins i tot a través de les grans infraestructures viàries. Tenen, per tant, un interès estratègic potencial en el manteniment de fluxos ecològics, així com socials, en ser els camins que els ressegueixen uns dels darrers llocs per al lleure existents a la comarca, utilitzats per la gent per passejar, practicar esport, etc.

78 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

Cal destacar que bona part d’aquests espais d’interès connector es localitzen en sòls de protecció especial d’acord amb el PTPP i, per tant, disposen d’un elevat grau de protecció.

Dels espais d’interès natural amb funcionalitat com a connectors ecològics identificats als Estudis de base (Estrada et al. 2003), únicament una part del què anomenen Connector de Mollerussa (que forma part de l’espai C22, Connectors de Plana) se situa en sòl de protecció preventiva d’acord amb el PTPP. Es tracta d’una peça de conreu situada al sud-est de Sidamon, al sud de la confluència del Canal Auxiliar d’Urgell i la Sèquia Gran, anomenada lo Setsams o los Setzehams. Tot i que es tracta d’un sector amb conreus de regadiu sense valors destacables per a la fauna, des del punt de vista de la connectivitat ecològica, és una peça de terreny sense edificacions que tancaria i donaria major solidesa a la xarxa de connectors proposada.

1.7.11.2 Punts crítics i conflictes per a la connectivitat

Com s’ha comentat anteriorment, el principal element fragmentador dels hàbitats naturals a la comarca del Pla d’Urgell ha estat la forta transformació dels usos del sòl a que s’ha vist sotmesa. No obstant això, existeixen diverses infraestructures lineals que exerceixen un fort efecte barrera per als desplaçaments de la fauna, entre les quals destaca l’A-2, via d’alta capacitat amb dos carrils per sentit de circulació (apartat 1.2.4.1). Tot i que el seu efecte barrera és menor, cal destacar que tant la via ferroviària Barcelona – Lleida com la carretera N-IIa, tenen un efecte sinèrgic en circular en paral·lel a l’A-2 i a escassa distància.

Els punts on aquest corredor d’infraestructures, format per l’A-2, la N-IIa i la via de tren, intercepta els espais d’interès connector descrits a l’apartat anterior han estat considerats punts crítics per a la connectivitat (vegeu Plànol 21). Es tracta generalment d’obres de drenatge de petites dimensions i amb característiques poc adequades per al pas de la fauna.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 79 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Figura 1.40. Sèquies i canals i el seu paper com a connectors. A dalt, sèquia no pavimentada i amb vegetació (esquerra) i sèquia amb parets rugoses i vegetació (dreta) que poden constituir connectors per a la fauna. A baix, el canal auxiliar, amb efecte barrera i causa de mortalitat de fauna per ofegament (esquerra) i pas sota la A-2 no adequat per a la fauna (dreta).

Fotos: MINUARTIA

També s’han inclòs com a punts crítics els futurs punts de creuament entre les noves infraestructures previstes (Eix Transversal Ferroviari i la connexió viària entre Miralcamp i Palau d’Anglesola per l’oest de Mollerussa), amb l’objectiu que siguin punts d’atenció en relació al manteniment de la connectivitat ecològica.

Tal com s’ha exposat anteriorment, els grans canals revestits amb materials poc rugosos, parets amb un elevat pendent i elevada velocitat de l’aigua, són elements de fragmentació del territori generadors d’efecte barrera per als desplaçaments dels animals i causa de mortalitat de fauna per ofegament. En aquest sentit s’han considerat com a punts crítics per a la connectivitat, aquells on el canal d’Urgell, el canal auxiliar i les sèquies segona, tercera i quarta intercepten el sòl de valor natural i de connexió definit pel PTPP. S’identifiquen també aquells trams de risc per ofegament de fauna associat a l’efecte barrera d’aquestes infraestructures (vegeu Plànol 21).

1.7.12 Altres espais o elements naturals d’interès

A l’hora d’identificar altres espais o elements naturals d’interès en l’àmbit del PDU_PU cal referir- se a espais que poden tenir un valor a nivell local i que no han estat inclosos en cap de les categories anteriorment identificades. En aquest sentit cal tenir en compte que tant els treballs de base per a la definició del sistema d’espais naturals de Ponent com la xarxa de sòl de protecció especial definida pel PTPP inclouen un seguit d’espais d’interès local definits com espais d’alt interès ecològic però de reduïdes dimensions i que es troben aïllats. En general, conserven reductes

80 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

naturals interessants i poden esdevenir els nuclis base de les àrees d’interès natural municipals que es determinin en el planejament local (Estrada et al. 2003).

En l’àmbit del PDU_PU, es tracta de:

 Les zones humides de la plana (totes incloses en el sòl de protecció especial pel PTPP)

 Els coladors de Boldú (inclosos en el sòl de protecció especial pel PTPP)

 Els hàbitats de pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces i matollars halonitròfils a Bell-lloc d’Urgell.

En relació amb els espais associats als cursos d’aigua i comunitats de ribera, en el treball El Pla d’Urgell. Alternatives de desenvolupament econòmic i social i ordenació del territori (Aldomà i Guerrero 2000) es realitzava la següent diagnosi:

En els darrers trenta anys l’entubament sistemàtic de les sèquies de regadiu i la pavimentació dels canals principals ha significat la destrucció d’un medi viu molt ric, amb tota la fauna i flora característics dels bosc de ribera, mentre s’ha perdut la capacitat de regeneració de l’aigua dels cursos superficials. Ho justifica la disminució de “pèrdues” d’aigua de les sèquies i canals?, o no hi ha alternatives de canalització eficient als tubs i les canals de formigó, que permetin una certa vegetació en els llits i les vores de les sèquies?.

Les “sèquies principals” que surten dels canals d’Urgell constitueixen amb les seves banquetes ciclables, els rengs de plataners i els camins de servei una mena d’autopistes verdes que encara conserven tot el seu valor, per bé que alguns trams han estat ja desforestats i pavimentats i es produeix una certa degradació per indefinicions en el seu ús.

Queden encara més o menys intactes els desguassos més importants de l’àrea regable, que a hores d’ara i a pesar de la contaminació de les aigües constitueixen el medi ecològicament més ric de la comarca. La vegetació característica de canyars i siscalls i els xops, verns, freixes i altres arbres de ribera defineixen uns autèntics corredors ecològics, estrets, però rics.

Al costat dels desguassos, els pantans esdevenen un altre refugi d’una vegetació i una fauna similars, per bé que no acabin de suplir els antics medis lacustres de la comarca. Les necessitats del regadiu han fet, en qualsevol cas, que el nombre de pantans augmenti, així com la seva grandària, fet que anima cada cop més pescadors i obre la porta a la “naturalització” de determinats pantans.

Per altra part, els pantans de reg se situen en els llocs més enlairats, fet que els hi dóna una ubicació privilegiada en el territori i estableix complementaritats amb la vegetació i la fauna dels tossals i plataformes.

Finalment, a nivell municipal també s’identifiquen espais d’interès o indrets emblemàtics susceptibles de conservació i millora (Aldomà i Guerrero 2000):

 El sòls de repoblació forestal d’equilibri i protecció territorial definits pel planejament urbanístic de Golmès, Miralcamp i el Palau d’Anglesola, que comprenen els indrets pendents dels tossals i turons, els embassaments de regadiu i els desguassos i sèquies principals.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 81 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

 Indrets emblemàtics que han estat subjectes a actuacions de recuperació i millora per part dels Ajuntaments, tals com:

. El pou de la Font Vella, situat en el camí de Vallfogona al municipi de Linyola.

. La plantació de nogueres a la vella carrerada del Poal.

. Els espais de lleure a l’entorn del plataner monumental de Vila-sana i dels dipòsits municipals d’aigua de Fondarella, Sidamon, Bell-lloc i Golmés.

. La recuperació dels terrenys dels antics abocadors municipals clausurats via la recuperació de masses forestals, molt escasses a la comarca o via la creació d’un gran parc urbà en el cas de Mollerussa.

. El barranc, a Linyola. Antic abocador clausurat i restaurat que constitueix un valuós mirador sobre el Pla d’Urgell.

82 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

1.8 Qualitat del paisatge i patrimoni cultural

1.8.1 Unitats de paisatge

El paisatge de l’àmbit del PDU_PU presenta un marcat caràcter rural, però que ha sofert una profunda transformació arran de la implantació del regadiu, de manera que el paisatge estepari original pràcticament ha desaparegut.

Tal i com descriu el Pla Territorial parcial de Ponent (DPTOP 2007), aquesta transformació en regadiu, juntament amb la conseqüent concentració parcel·lària, ha suposat una gran homogeneïtzació del paisatge, la desaparició de la major part de la vegetació natural de la zona i, per contra, l’aparició de nous paisatges lligats a la presència de l’aigua.

En aquest sentit, i segons el mateix PTPP, els camins de servei situats als marges dels canals i els boscos de ribera associats als mateixos, han estat els llocs d’esbarjo i trobada de molta de la població local en absència de qualsevol altre espai natural. La tendència dels darrers anys d’entubar, soterrar i formigonar els regs i tallar els arbres ha portat a la desaparició d’una part important d’aquest bosc de ribera que seria convenient mantenir i recuperar. Igualment, l’aprofitament dels salts d’aigua ha donat origen a molins, papereres i altres construccions industrials de gran valor històric i cultural.

El Catàleg de paisatge de les Terres de Lleida (DPTOP-Observatori del Paisatge 2006) identifica 22 unitats de paisatge de les Terres de Lleida. La pràctica totalitat de l’àmbit del PDU_PU s’inclou dins la unitat de paisatge de la Plana d’Urgell, el límits de la qual vénen donats per l’àrea regada pel canal d’Urgell, exceptuant uns petits sectors a l’extrem oriental de la comarca que pertanyen al paisatge del secà. Concretament, una petita part d’Aguilella, al municipi de Barbens, que s’inclou dins la unitat de l’Alt Sió, i una petita part de Vilanova de Bellpuig que s’inclou dins la unitat Secans de Belianes i d’Ondara.

A l’apartat 2.1.2 es detallen els objectius de qualitat paisatgística per a tot l’àmbit de Terres de Lleida aplicables a l’àmbit del PDU_PU i els objectius específics per a l’àmbit, mentre que a l’ANNEX 2 s’inclouen un llistat de criteris i accions que contribueixen a assolir-los.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 83 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Figura 1.41. La plana agrícola de l’Urgell vista des de la Fita Alta i una de les sèquies amb canyar i vegetació arbòria intercalades entre els camps (sèquia de Moradilla, a Bell-lloc d’Urgell).

Foto: MINUARTIA.

1.8.2 Àmbits de vulnerabilitat paisatgística

El Catàleg de paisatge de Terres de Lleida defineix una sèrie d’àrees amb valors especials a protegir, uns paisatges d’atenció especial i unes àrees de foment de la gestió i susceptibles d’accions d’ordenació. A continuació es descriuen les que incideixen en l’àmbit del PDU_PU.

1.8.2.1 Àrees amb valors especials a protegir

 Àrees agrícoles més representatives de la Plana d’Urgell: entorn de la sèquia de Safareig (nord del Tossal Roig) i al prat dels Arcs i lo Catellar (sud de Linyola).

 Tossals testimoni dispersos pel territori: tossals de Torregrossa, del Pla de la Serra (Miralcamp), etc.

 Banquetes arbrades dels canals d’Urgell que defineixen la percepció del paisatge de la plana.

 Entorns de l’estany d’Ivars i Vila-sana, els coladors de Boldú i el Prat de Montsuar i altres zones humides reconegudes o recuperables.

 Cabanes, tanques i coberts de tàpia distribuïts per tota la Plana d’Urgell, elements característics de l’arquitectura rural d’aquest territori.

 Salt del Duran, situat a la Sèquia Tercera del canal d’Urgell, al límit entre els termes municipals de Mollerussa i Vilanova de Bellpuig.

 Les zones de secà de Vilanova de Bellpuig i Aguilella, per la seva presència residual a l’àmbit del PDU_PU.

En el Plànol 22 es mostren els patrons agrícoles significatius i els tossals que estructuren la trama agrícola com a espais de major extensió amb valors paisatgístics especials a protegir, així com les

84 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

fileres d’arbres i banquetes arbrades amb requeriments de protecció identificades en el Catàleg de paisatge. Els elements amb valors diferents que el paisatgístic que s’incorporen en els objectius de qualitat paisatgística del Catàleg han estat tractats específicament en d’altres apartats de l’ISA (connectivitat ecològica, zones humides, xarxa hidrogràfica i canals de rec etc.) i no es representen en el plànol.

1.8.2.2 Paisatges d’atenció especial

El corredor de l’autovia A-2 i el ferrocarril Lleida – Barcelona, que travessa l’àmbit del PDU_PU en direcció est-oest, és un dels paisatges d’atenció especial identificats al catàleg. Tal com diu el propi catàleg: Aquestes dues infraestructures tenen un paper molt important en el territori, ja que exerceixen una pressió significativa associada al desenvolupament urbà i industrial, i exposen aquest paisatge a diverses percepcions degudes, principalment, a les diverses velocitats i a la repetició del recorregut.

Figura 1.42. A dalt, la Fita Alta i el Tossal de l’Infern. A baix, l’Estany d’Ivars i Vila-sana i el corredor de l’A-2.

Foto: MINUARTIA.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 85 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

1.8.2.3 Àrees de foment de la gestió i susceptibles d’accions d’ordenació

Unitat 21. Plana d’Urgell

Àrees de foment de la gestió:

 Restauració i gestió dels trams degradats dels rius Corb i Ondara.

 Espais de connectivitat ecològica nord-sud entre les grans infraestructures de la unitat que transcorren en sentit est-oest: A-2, ferrocarril Lleida- Barcelona.

 Canal d’Urgell i la seva xarxa de recs i sèquies que drenen tota la Plana d’Urgell.

 Espais corresponents a la Xarxa Natura 2000 (Estany d’Ivars i Vila-sana).

 Promoció, gestió i restauració del patrimoni històric i els seus entorns: restes de castells de Linyola, el Poal, Torregrossa, etc. I edificis religiosos, ermites i santuaris.

Àrees susceptibles d’accions d’ordenació:

 Façana urbana de les poblacions que se situen a les proximitats de les principals vies de comunicació de la Plana d’Urgell, especialment l’A-2.

 Conreus abandonats colindants a les zones industrials i urbanes dels entorns de Mollerussa i Golmés.

 Restaurar les banquetes arbrades que segueixen el traçat dels canals d’Urgell.

 Delimitar, protegir i conservar els camins rurals.

 Àrees industrials que s’estenen al llarg del recorregut de l’A-2: Golmés, Mollerussa, Vila-sana, Fondarella, etc.

 Recorregut de les línies d’alta tensió: una que segueix el corredor central d’infraestructures.

 Principals vies de comunicació, especialment l’A-2.

 Granges situades a les rodalies dels pobles de Linyola, Ivars d’Urgell, Castellnou de Seana, Torregrossa, etc.

 Restaurar àrees amb activitats extractives abandonades: pla de la Serra i lo Pla (entre Sidamon i Miralcamp) i entre Miralcamp i Puiggròs.

 Zones de concentració de centrals fotovoltaiques.

 Zones d’extracció de graves i àrids als tossals de les rodalies de Miralcamp.

 Urbanització difusa i habitatges en sòl no urbanitzable als termes de Golmés.

 Condicionar els miradors de la unitat: Miralcamp, Barret Picat, Estany d’Ivars i Vila-sana, ) Fita Alta del tossal de les Tenalles.

 Senyalitzar els recorreguts d’interès o itineraris paisatgístics als punts de principi i final: Ivars d’Urgell – Vila-sana i Tèrmens - Menàrguens – Bellvís.

86 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

Unitat 6. Alt Sió

Àrees de foment de la gestió:

 Espais corresponents a la Xarxa Natura 2000 (Valls del Sió- Llobregós i Plans de Sió).

Àrees susceptibles d’accions d’ordenació:

 Àrea d’influència del nou canal Segarra- Garrigues que creua la unitat de nord a sud (afectant més del 60% de la unitat).

Unitat 8. Secans de Belianes i d’Ondara

Àrees de foment de la gestió:

 Espais corresponents a la Xarxa Natura 2000 (Anglesola-Vilagrassa, Granyena, Secans de Belianes-Preixana i Plans de Sió).

Àrees susceptibles d’accions d’ordenació:

 Àrea d’afectació del canal Segarra-Garrigues que transformarà a regadiu la major part d’aquesta unitat.

1.8.3 Amenaces i oportunitats

Taula 1.17. Amenaces i oportunitats del paisatge del Pla d’Urgell

Unitat 21. Plana d'Urgell Amenaces Oportunitats Pressió urbanística i difusió d’edificacions il·legals a la Territori majoritàriament d’alt valor agrícola. perifèria urbana i industrial de les poblacions. Creixent implantació de zones de producció Recuperació física i històrica dels camins ramaders. energètica mitjançant plaques fotovoltaiques. Les activitats extractives són nombroses a l’extrem Escassa demanda turística en el territori, i en sud-oriental de la unitat i produeixen greus conseqüència, escassa pressió social pel afectacions al paisatge. desenvolupament d’equipaments específics. Pèrdua progressiva del pes específic de les Activitats extractives abandonades que no s’han explotacions familiars agràries associat a canvis de restaurat. cultius llenyosos per herbacis que simplifiquen el mosaic del paisatge. Consum d’aigua elevat i pèrdua progressiva de la Les grans vies de regadiu i els rius de la Plana d’Urgell qualitat de l’aigua subterrània motivat per l’ús passen desapercebuts en el paisatge. continuat de fertilitzants i fitosanitaris. Presencia d’espècies vegetals exòtiques en els cultius, Restes de vegetació natural, molt fragmentàries i amb valors alts d’ocupació en gran part de la unitat. alterades. Creuament i contaminació genètica de fauna silvestre Recuperació de la vegetació arbòria i arbustiva i cinegètica amb poblacions domèstiques . autòctona dels marges de parcel·les, camins i desaigües que afavoreixen la qualitat paisatgística. Escassa connectivitat biològica entre els espais Protecció i revaloració social de les construccions naturals de la unitat i baixa permeabilitat ecològica rurals de tàpia (cabanes, tanques i coberts). entre aquells altres situats al nord i al sud del territori.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 87 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Paisatge excessivament fragmentat per les vies de comunicació. Abandonament i enderroc de construccions de cabanes de tàpia característiques de l’arquitectura rural d’aquest territori. Tala de l’arbrat de les banquetes, canals i desaigües sense planificació de la seva substitució, repoblació o manteniment. Unitat 6. Alt Sió Amenaces Oportunitats Es mantenen molts pocs pagesos en actiu. Hi ha superfícies extenses en planificació del regadiu o a iniciar. La nova agricultura de regadiu s’ha d’entendre com una activitat definidora del paisatge. L’abandonament rural comporta una amenaça per a la continuïtat dels conreus de secà herbaci extensiu i, per tant, dels seus valor ecològics i paisatgístics. La concentració parcel·lària prevista pot afectar de manera decisiva l’estructura tradicional del paisatge. Unitat 8. Secans de Belianes i d'Ondara Amenaces Oportunitats La posada en regadiu pot implicar la pèrdua de la La conservació d’espècies estèpiques com el sisó pot identitat agrària i paisatgística de la unitat. veure’s garantida si el secà de Belianes és protegit i gestionat adequadament. Aquesta protecció podria implicar també la garantia de la pervivència del paisatge tradicional del secà de la unitat. L’aprofitament solar ha de ser un instrument de suport al desenvolupament socioeconòmic de la zona i a la conservació dels seus valors. Font: Catàleg del paisatge de Terres de Lleida (DPTOP-Observatori del Paisatge 2006).

1.8.4 Patrimoni cultural

El poblament de la Plana d’Urgell des de molt antic ha deixat nombroses mostres en forma de jaciments arqueològics, com les restes de poblats del bronze i ferro-ibèric a alguns tossals (Tossal de les Tenalles, Margalef). D’acord amb la Diagnosi territorial de la comarca del Pla d’Urgell (Morell (coord.) et al. 2008a), el patrimoni monumental no és especialment destacat i, més enllà de la presència de nombrosos elements catalogats, les principals mancances són les relacionades amb el tractament del conjunt dels nuclis històrics.

Lligat a la història més recent, destaca la creació de l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell, a la Casa Canal (Mollerussa), com a centre d’interpretació de les terres regades pel Canal d’Urgell.

Per altra banda, la recuperació de l’Estany d’Ivars i Vila-sana comporta diverses actuacions de revalorització del patrimoni cultural com la recuperació prevista de la masia de Can Cinent com a centre d’interpretació i la creació de diverses rutes entorn a l’estany i que enllacen amb els diferents punts d’interès de la comarca (variant del camí de Sant Jaume, ruta monumental, ruta dels museus, etc.)

88 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

És destacable l’oportunitat existent de valorització de les banquetes i camins a l’entorn dels canals. Es tracta d’espais fortament atractius per al passeig en bicicleta i a peu, al llarg dels quals hom hi pot trobar elements patrimonials d’interès. Mollerussa preveu tirar endavant un projecte de 5 quilòmetres de ruta verda per la banqueta del Canal fins el Salt del Duran (penetrant en terme de Golmés). La tercera sèquia, que discorre per diversos municipis té també un gran potencial d’arranjament de les seves vores per al gaudi social i la promoció turística del territori.

1.8.4.1 Béns Culturals d’interès Nacional (BCIN) i Local (BCIL)

El Pla d’Urgell té un bon nombre d’espais d’interès històric arquitectònic i/o arqueològic, alguns dels quals han estat declarats o incoats com a béns culturals d’interès nacional (BCIN) -béns més rellevants del patrimoni cultural català, declarats per l’Administració de la Generalitat- o béns culturals d’interès local (BCIL). Concretament, al Pla d’Urgell hi ha 10 elements o conjunts del patrimoni arquitectònic declarats BCIN, molts dels quals lligats a restes de castells, 1 element incoat com a BCIN i 8 elements o conjunts declarats BCIL. Per altra banda, hi ha un jaciment arqueològic declarat com a BCIN (Castell de Barbens).

A l’ANNEX 1 s’inclou una llista amb tots aquests elements.

1.8.4.2 Altre patrimoni cultural

Al Pla d’Urgell hi ha d’altres elements o conjunts patrimonials que, pel seu valor cultural o testimonial, mereixen ser conservats o, com a mínim, documentats i que es troben en l’Inventari del Patrimoni Cultural Català. En conjunt sumen un total de 176 elements o conjunts en el marc de l’Inventari del Patrimoni arquitectònic i 26 en l’Inventari del Patrimoni Arqueològic. La seva inclusió respon a una doble finalitat, d’obtenir i conservar les fonts documentals d’aquests elements, per tal de preservar el seu testimoni cultural; i d’establir un fons de referència d’elements, com a pas previ a la inclusió en els futurs catàlegs a elaborar.

A l’ANNEX 1 s’inclou una llista amb tots aquests elements.

En el marc dels treballs del PDU_PU es preveu la identificació d’altres elements no inclosos en els inventaris aquí citades, a mode de pre-catàleg de patrimoni i paisatge del Pla d’Urgell.

1.8.4.3 Arbres d’interès

El catàleg d’arbres monumentals elaborat per la Generalitat de Catalunya classifica arbres que es consideren importants a protegir per la seva singularitat (grans dimensions, bellesa o edat considerable, importància històrica o simbòlica) i perquè formen part del nostre patrimoni natural, cultural i històric. La regulació de la declaració d’arbres monumentals ve determinada pel Decret 214/1987 de declaració d'arbres monumentals.

En l’àmbit del PDU_PU només es localitza un arbre declarat com a monumental, el Plàtan de Vila- sana (Platanus x hispanica), situat al municipi de Vila-sana.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 89 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

No s’ha localitzat cap arbre ni arbreda declarats d’interès comarcal i local.

Cal esmentar també el Pi del Naques, a Castellnou de Seana (Morell (coord.) et al. 2008a), si bé no està catalogat.

1.8.4.4 Camins ramaders

Com descriu el Catàleg del paisatge de Terres de Lleida, la Plana d’Urgell ha estat històricament zona de pastura d’hivern de la ramaderia transhumant, fet pel qual disposa d’una àmplia xarxa de camins ramaders, molts dels quals van desaparèixer amb la construcció del canal d’Urgell.

Segons consulta efectuada a la Secció de Gestió de Boscos Públics de la Direcció general del Medi Natural i a l’Àrea de Medi Natural dels Serveis Territorials a Lleida del Departament de Medi Ambient i Habitatge, els municipis de Barbens i Bell-lloc d’Urgell disposen de camins ramaders classificats i els municipis de d'Ivars d'Urgell, Miralcamp i Vilanova de Bellpuig estan en procés de classificar-ne, tenen obert l'expedient de classificació en tràmit d'aprovació. En el Plànol 23 es mostren els camins classificats.

L’Estadística de las vías pecuarias de la provincia de Lérida (Martí Lamich 1916 i el Mapa de vías pecuarias de caràcter general de la provincia de Lérida (Martí Lamich 1924) mostren l’existència de diverses carrerades que transcorren per la comarca. Posteriorment s’han realitzat treballs per a la identificació dels traçats d’aquests camins. En el Plànol 23 es mostren els traçats proposats en els treballs realitzats per Ignasi Aldomà (treballs sense publicar).

90 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

1.9 Àrees de risc

1.9.1 Risc d’inundacions

Els municipis amb major risc d’inundacions de l’àmbit del PDU_PU són Barbens i Bellvís, amb risc alt, seguits d’Ivars d’Urgell, amb risc mitjà. Aquests municipis estan obligats a redactar el Pla d’Actuació Municipal per inundacions. La resta de municipis de la comarca tenen risc moderat, essent recomanada la redacció del PAM, o baix, on no cal que es redacti.

Taula 1.18. Risc municipal enfront les inundacions i municipis obligats a realitzar el PAM

Municipi Risc d’inundació Pla d’Actuació Municipal Barbens Alt Obligats Bell-lloc d’Urgell Moderat Recomanats Bellvís Alt Obligats Castellnou de Seana Baix No Fondarella Baix No Golmés Moderat Recomanats Ivars d’Urgell Mitjà Obligats Linyola Moderat Recomanats Miralcamp Baix No Mollerussa Baix No el Palau d’Anglesola Moderat Recomanats el Poal Moderat Recomanats Sidamon Baix No Torregrossa Moderat Recomanats Vilanova de Bellpuig Baix No Vila-sana Moderat Recomanats

Font: INUNCAT. Departament d’Interior, Generalitat de Catalunya. 2006.

Segons la zonificació establerta a la cartografia de la Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT (Plànol 24), els municipis amb major percentatge de zones inundables amb període de retorn de 500 anys són el Poal, Linyola, Ivars d’Urgell i Barbens (vegeu Figura 1.43). En superfície absoluta destaca també la presència de zones inundables a Bellvís, si bé representen només un 7% del municipi donada la seva extensió. En conjunt, les zones inundables representen menys d’un 7% de l’àmbit del PDU_PU i es troben localitzades íntegrament a zones planes (pendents inferiors al 20%).

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 91 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Les zones inundables es concentren on s’uneixen el riu Corb i l’Ondara, entre Linyola i el Poal, a una zona amb una gran concentració de canals i sèquies, i al llarg d’aquests dos rius i de la Sèquia de la Cendrosa.

DISTRIBUCIÓ DE LES ZONES INUNDABLES Q500 PER MUNICIPIS (ha)

Total Pla d'Urgell Barbens Bell-lloc d'Urgell Bellvís Castellnou de Seana Fondarella Golmés Ivars d'Urgell Linyola Mir alc amp Mollerussa el Palau d'Anglesola el Poal Sidamon Torregrossa Vilanova de Bellpuig Vila-sana

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Barbens Bell-lloc d'Urgell

Bellvís

Castellnou de Seana Fondarella Golmés Ivars d'Urgell Linyola

Mir alc amp Mollerussa el Palau d'Anglesola el Poal Sidamon

Torregrossa Vilanova de Bellpuig Vila-sana

0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 5.000

Vi l anova de el Pal au Castel l nou de Bell-lloc Vi l a-sana Tor r egr ossa Sidamon el Poal Mol l er ussa Mi r al camp Li nyol a Ivar s d'Ur gel l Gol més Fondar el l a Bellvís Bar bens Bel l pui g d'Angl esol a Seana d'Ur gel l

Zona no i ndundabl e 1753 1398 4048 812 663 1204 708 1491 2276 1991 1634 543 1528 4338 3492 646 Zona i nundabl e Q500 157,6022093 4,359131363 225,4524026 22,81406678 593,3017098 441,2427973 27,97293311 83,21887444 332,5106334 110,7290555

Figura 1.43. Distribució de les zones inundables per municipis

Font: Elaboració pròpia a partir del Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT), Departament d’interior, Generalitat de Catalunya.

92 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

El risc d’inundació en zones urbanitzades és elevat a Barbens, ja que l’extrem nord del nucli es localitza en zona inundable, i a Ivars d’Urgell, on les zones esportives i les zones situades al nord de la carretera LV-3333 es localitzen en zona inundable. A la resta de municipis, les zones inundables afecten principalment zones agrícoles i algunes masies i cabanes agrícoles disperses.

El Pla INUNCAT identifica, així mateix, diversos punts negres en relació amb el risc d’inundació que afecten els municipis de Bellvís, Castellnou de Seana, el Poal i Vila-sana. Aquests es mostren en el plànol 24.

La delimitació de zones inundables de la Planificació de l’espai fluvial de la conca del Baix Segre està en curs d’elaboració i únicament es disposa de la delimitació del Segre. La delimitació de les zones inundables del riu Corb, ateses les característiques del curs, requereix d’un model bidimensional que l’Agència Catalana de l’aigua està executant. El Plànol 24 recull, a mode informatiu, la delimitació de la zona inundable provisionalment obtinguda amb l’aplicació d’aquest model.

Més enllà de les delimitacions i la valoració del risc derivats de la planificació sectorial, d’acord amb la informació facilitada pels Ajuntaments de l’àmbit, el risc d’inundació és actualment un problema molt significatiu en municipis com Bell-lloc d’Urgell, Sidamon, Palau d’Anglesola, Miralcamp, Barbens i Mollerussa on el desbordament dels cursos d’aigua causa la inundació d’extensions significatives d’aquests termes municipals amb afectació a propietats i a la xarxa viària. Si bé es requeriria d’un estudi específic per determinar-ne les causes, sembla que la impermeabilització dels terrenys, l’efecte de determinades infraestructures viàries i, molt especialment, la multifuncionalitat i la insuficient capacitat de l’actual xarxa de desguàs en són les principals.

1.9.2 Risc d'incendis forestals

L’àmbit del PDU_PU presenta un baix risc d’incendis forestals, segons el mapa bàsic de perill d’incendis forestals. Cap dels municipis està considerat d’elevat perill ni d’elevada vulnerabilitat front els incendis forestals segons el Pla especial d’emergències per incendis forestals de Catalunya (INFOCAT) (1ª revisió de 2003-actualitzada el 2008).

Per altra banda, cap dels municipis de l’àmbit està inclòs en el Decret 64/1995, de 7 de març, pel que s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals com a zona d’alt risc d’incendis.

El Plànol 25 i la Figura 1.44 mostren el risc bàsic d’incendis forestals. Es pot comprovar que la pràctica totalitat de l’àmbit del PDU_PU presenta un risc baix.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 93 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

RISC BÀSIC D'INCENDIS FORESTALS PER MUNICIPIS (ha)

Total Pla d'Urgell Barbens Bell-lloc d'Urgell Bellvís Castellnou de Seana Fondarella Golmés Ivars d'Urgell Linyola Mir alc amp Mollerussa el Palau d'Anglesola el Poal Sidamon Torregrossa Vilanova de Bellpuig Vila-sana

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Barbens

Bell-lloc d'Urgell

Bellvís

Castellnou de Seana

Fondarella

Golmés

Ivars d'Urgell

Linyola

Mir alc amp

Mollerussa

el Palau d'Anglesola

el Poal

Sidamon

Torregrossa

Vilanova de Bellpuig

Vila-sana

0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 5.000

Vi l anova de el Pal au Castel l nou de Bell-lloc Vi l a-sana Tor r egr ossa Sidamon el Poal Mol l er ussa Mi r al camp Li nyol a Ivar s d'Ur gel l Gol més Fondar el l a Bellvís Bar bens Bel l pui g d'Angl esol a Seana d'Ur gel l

Ri sc bai x 1910,5 1397,8 4051,6 811,9 888,1 1226,9 703,2 1490,6 2869,1 2432,5 1660,9 543,3 1610,8 4670,3 3487,4 739,6

Ri sc moder at 0,6 3,5 Ri sc al t 0,7 4,0 1,1 4,3 13,3

Figura 1.44. Distribució del risc bàsic d’incendis forestals per municipis (ha)

Font: Elaboració pròpia a partir del mapa de perill bàsic d’incendi forestal (DMAH 2002).

94 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

1.9.3 Risc sísmic

Segons les dades del Pla Especial d’Emergències Sísmiques a Catalunya (SISMICAT), els municipis de l’àmbit del PDU_PU es troben en zona sísmica d’intensitat VI d’acord amb l’escala d’intensitat MSK, com es mostra a la Figura 1.45. Per aquest grau es recomana la redacció del Pla d’Actuació Municipal (PAM) on queden reflectides les actuacions d'un municipi davant d'una emergència sísmica i on també consten, les actuacions encaminades a garantir l'operativitat dels mitjans humans i materials de què disposa. Aquesta afectació no té implicacions urbanístiques a nivell del PDU_PU.

Figura 1.45. Mapa d’intensitat sísmica i mapa Zones sísmiques per a un sòl mitjà

Font: SISMICAT. Departament d’Interior, Generalitat de Catalunya. 2003.

1.9.4 Risc químic

La normativa sobre accidents greus9 determina quines instal·lacions industrials poden originar accidents amb afectació greu a la població i al medi ambient. Aquesta normativa associa els accidents greus a la presència de determinades substàncies perilloses, en determinades quantitats i

9

Directiva 96/82/CEE del Consell de les Comunitats, de 9 de desembre de 1996, relativa al control dels riscos inherents als accidents greus en els quals intervinguin substàncies perilloses

Reial Decret 1254/99, de 16 de juliol, pel qual s’aproven mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en els quals intervinguin substàncies perilloses

Decret 174/2001, de 26 de juny, pel qual es regula l’aplicació a Catalunya del Reial Decret 1254/99

Reial Decret 119/2005, de 4 de febrer, pel qual es modifica el Reial Decret 1254/1999 de 16 de juliol

Reial Decret 948/2005, de 29 de juliol, pel qual es modifica el Reial Decret 1254/1999 de 16 de juliol

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 95 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

estableix dos nivells d’afectació o dos tipus d’instal·lacions: instal·lacions de nivell alt i instal·lacions de nivell baix.

El Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya (PLASEQCAT), elaborat per la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil (DGESC) del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, és el marc orgànic i funcional per fer front a les emergències per accidents greus amb substàncies perilloses. Aquest pla inclou les instal·lacions afectades per la normativa d’accidents greus i també altres tipus d’instal·lacions considerades de risc (empreses que emmagatzemen i manipulen productes explosius, els aparcaments de mercaderies perilloses d’Adif i instal·lacions que, tot i no estar afectades pel Reial Decret 1254/99, figuren en un dels Plans de Sector ja existents).

A l’àmbit del PDU_PU no es localitza cap instal·lació amb risc d’accident greu, així com cap zona d’intervenció o zona d’alerta d’aquestes instal·lacions. En conseqüència, cap dels seus municipis no ha d’elaborar un Pla d’Actuació Municipal del PLASEQCAT.

1.9.5 Risc per transport de mercaderies perilloses

Donat que per l’autovia A-2 hi circula un flux important de vehicles amb mercaderies perilloses, els municipis de Bell-lloc d’Urgell, Sidamon, Fondarella, el Palau d’Anglesola, Mollerussa, Golmés, Vila- sana i Castellnou de Seana han d’elaborar un Pla d’Actuació Municipal del TRANSCAT (Pla Especial d'Emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya).

Els canvis en la priorització de les vies que defineixen la Xarxa d’itineraris de mercaderies perilloses, amb la definició de l’autovia A-2 com una via a emprar per al transport de mercaderies perilloses només quan aquestes tenen origen o destinació en alguns dels municipis de les comarques a les que l’autovia dóna servei, requereix d’una actualització de les dades de flux disponibles. En el supòsit que es mantinguin valors de flux de mercaderies perilloses superiors a 100 camions/dia estàndard, caldrà determinar les estratègies de desenvolupament urbà d’acord amb els criteris de compatibilitat amb la gestió del risc químic en el transport de mercaderies perilloses establerts per la Direcció General de Protecció Civil.

1.9.6 Zones vulnerables a la contaminació per nitrats

La totalitat de l’àmbit del PDU_PU està designat com a zona vulnerable en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries segons el Decret 283/1998, de 21 d’octubre.

Com es detalla a l’apartat 1.3.2, la principal afecció a la qual estan sotmesos els aqüífers a l’àmbit del PDU_PU són els nitrats d’origen agrari.

La normativa del PTPP, estableix que “per al manteniment i millora de la qualitat de l’aigua subterrània, es determina que a les activitats agràries situades en zones designades com a vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries, s’haurà

96 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA

d’aplicar –a més del Codi de bones pràctiques agràries (Ordre del 22 d’octubre de 1998) i el Decret 205/2000, de mesures agronòmiques– els programes que els òrgans competents aprovin i que siguin aplicables en aquestes zones”.

En aquest sentit, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció rural està impulsant un programa orientat a l’optimització de la fertilització agrícola que havent-se iniciat a l’àmbit de l’Alt Anoia-Segarra i a les comarques de Girona, s’anirà estenent de forma progressiva a tot Catalunya (Agència Catalana de l’Aigua 2008).

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 97

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL

2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL

2.1 Relació amb altres plans i programes

2.1.1 Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida)

El Pla territorial parcial de Ponent (en endavant PTPP), aprovat definitivament el 24 de juliol de 2007 (GOV/94/2007, de 24 de juliol, pel qual s’aprova definitivament el Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida)). DOGC 4982 de 5/10/2007) és el planejament territorial vigent aplicable en l’àmbit del PDU_PU. Així, el Pla director s’ha d’adequar a les normes i directrius que estableix el PTPP i atendre a les recomanacions d’aquest, tant pel que fa a l’àmbit del planejament com al de la protecció ambiental.

2.1.1.1 Objectius ambientals del Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida)

L’Informe de sostenibilitat ambiental (ISA) del PTPP estableix formalment, i de forma molt sintètica, els objectius ambientals del Pla que es mostren a la Taula 2.1.

Taula 2.1. Objectius ambientals del PTPP.

Àmbit Objectiu ambiental Biodiversitat Objectiu ambiental 1a Protegir els espais naturals de valor intrínsec a escala nacional, regional i comarcal i garantir la seva connexió territorial i ecològica mitjançant un sistema d’espais oberts de protecció especial. Objectiu ambiental 1b Garantir la permeabilitat ecològica del conjunt de la matriu territorial. Sòl Objectiu ambiental 2a Ser eficients en el consum de sòl, especialment de sòl de valor intrínsec i funcional. Objectiu ambiental 2b Protegir els sòls més fèrtils i de major valor agrícola. Objectiu ambiental 2c Protegir el sòl forestal de valor per raons de biodiversitat, protecció del sòl i funcions hidrològiques. Objectiu ambiental 2d Deixar lliures les zones subjectes a majors riscs naturals, així com minimitzar els efectes hidrològics derivats dels desenvolupaments urbans. Aigua Objectiu ambiental 3a Protecció de les zones actives en el cicle de l’aigua, amb una atenció especial a les àrees de recàrrega dels aqüífers, així com promoció d’un us eficient i sostenible de l’aigua basat en la protecció a llarg termini dels recursos hidrològics disponibles. Canvi Objectiu ambiental 4a Frenar el creixement de la mobilitat obligada i afavorir modes de climàtic transport més eficients per a no incrementar les emissions de gasos amb efecte hivernacle i contribuir a un ús eficient i sostenible dels recursos energètics. Paisatge Objectiu ambiental 5a Protegir els paisatges d’excel·lència i donar directrius paisatgístiques per al conjunt del territori. Font: ISA del PTPP (DPTOP 2007).

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 99 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL

Al marge d’aquesta relació formal d’objectius ambientals continguda en l’ISA del PTPP, l’ISA recull i explicita un seguit d’objectius específics o principis rectors del Pla en relació amb els tres sistemes d’ordenació: espais oberts, assentaments i infraestructures de mobilitat i transport, i basa l’anàlisi ambiental del Pla en la justificació de la coherència de les propostes del Pla amb aquests objectius específics o principis rectors i no amb els objectius ambientals anteriorment relacionats. Degut a això, i per tal de vincular l’anàlisi ambiental del PTPP amb els objectius ambientals formalment establerts, l’ISA estableix una relació directa o indirecta entre els objectius ambientals i els objectius específics o principis rectors del Pla per als tres sistemes d’ordenació tal com mostra la mitjançant la següent Taula 2.2.

Taula 2.2. Objectius específics en els que es basa l’Avaluació ambiental del PTPP i relació amb els objectius ambientals del Pla.

OBJECTIUS ESPECÍFICS OBJECTIUS AMBIENTALS QUE INCORPORA SISTEMA D’ESPAIS OBERTS a) Evitar la urbanització i la degradació d’aquells terrenys no urbanitzats que 1a, 1b, 2a, 2b, 2c, 3a, 4a, reuneixen especials qualitats com a espais d’interès natural, paisatgístic, social, 5a econòmic i/o cultural. b) Evitar els processos d’implantació urbana en àrees mal comunicades, no aptes 2d, 3a orogràficament o subjectes a riscos, d’acord amb allò que estableix la normativa urbanística. c) Assegurar les connectivitats ecològiques necessàries per al manteniment de la 1a, 1b, 3a biodiversitat i la salut dels ecosistemes. d) Preservar aquells terrenys necessaris per al cicle hidrològic. 2c, 3a e) Dotar de sentit morfològic i territorial les delimitacions dels sòls integrants 1a, 1b, 5a del sistema d’espais oberts, de manera que s’afavoreixi la màxima continuïtat i dimensió territorial de les peces no urbanitzades. f) Establir una gradació de preferències en relació a les alternatives 1a, 1b, 2b, 2d, 5a d’urbanització i edificació. g) Assenyalar indicativament la localització de les àrees necessàries per a possibles infraestructures o equipaments d’interès estratègic en el futur, atenent la seva connectivitat, topografia o condicions. h) Facilitar les activitats econòmiques estratègiques compatibles amb el sòl no 1a, 1b, 2b, 2d urbanitzable. i) Contribuir a garantir la continuïtat de l’activitat agrària pel seu especial 1a, 1b, 2b, 5a interès en la gestió dels espais oberts. j) Contribuir a la valorització econòmica dels espais oberts mitjançant l’ús 1a, 1b, 2b, 5a turístic o altres usos compatibles amb la seva preservació que afavoreixin la seva gestió. k) Propiciar la gestió i protecció del paisatge rural. 1a, 1b, 2a, 2b, 2c, 5a SISTEMA D’ASSENTAMENTS a) Potenciar les polaritats urbanes que vertebren el territori de Catalunya. 2a, 4a b) Assolir masses crítiques de població i llocs de treball que facilitin la 2a, 4a disminució de les necessitats de mobilitat i la dotació de transport públic i acostin els serveis al territori. c) Facilitar la integració dels creixements urbans i de la població immigrada. 2a, 5a d) Afavorir la formació d’àrees urbanes socialment cohesionades i combatre els 2a, 4ª

100 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL

OBJECTIUS ESPECÍFICS OBJECTIUS AMBIENTALS QUE INCORPORA riscos de la segregació urbana. e) Evitar la dispersió d’usos i edificacions en el territori i la seva 2a, 4a, 5a suburbanització. f) Propiciar el desenvolupament urbà en les localitzacions de major aptitud. 1b, 2a, 2b, 2d, 5a g) Fomentar la mixticitat d’usos dels teixits urbans. 2a h) Racionalitzar la implantació d’àrees especialitzades aïllades. 1b, 2a, 5a i) Preservar el valor patrimonial del sistema d’assentaments. 2a, 5a SISTEMA D’INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT I TRANSPORT a) Assegurar uns nivells de connectivitat adequats a les previsions de 4a desenvolupament dels assentaments urbans. b) Contribuir a estructurar espacialment els sistemes d’assentaments urbans. 2a, 4a c) Vincular l’accessibilitat als usos del sòl que es prevegin en el territori. 2b, 4a d) Completar les xarxes estructurants primàries establertes en els plans sectorials amb altres traçats de menor rang que siguin rellevants a l’escala del Pla. e) Definir les condicions dels elements d’infraestructura que siguin funcionals i 1a,1b, 2a, 2b, 2d, 5 espacialment significatius en l’àmbit del Pla. f) Propiciar un bon ajustament dels traçats a les condicions de la matriu 1a, 1b, 2a, 2b, 2d, 5 biofísica del territori. g) Establir les prioritats d’actuació en infraestructures en l’àmbit del Pla.

Nota: S’indica la relació més o menys directa (negreta) o indirecta (normal) Font: ISA del PTPP (DPTOP 2007).

2.1.1.2 Normes, directrius i recomanacions del PTPP aplicables en l’àmbit del PDU_PU

El PTPP desenvolupa la seva proposta espacial a partir de tres sistemes adoptats: espais oberts, assentaments i infraestructures de mobilitat. En cada sistema atesa llur diferent naturalesa, les determinacions del PTPP assoleixen un diferent abast.

El sistema d’espais oberts

El Pla proposa tres categories bàsiques de sòl no urbanitzable segons el grau de protecció que els atorga davant les possibles transformacions:

 el sòl no urbanitzable de protecció especial,

 el sòl no urbanitzable de protecció territorial i

 el sòl no urbanitzable de protecció preventiva.

El planejament urbanístic haurà de recollir aquestes categories i, en cas necessari, desenvolupar-les a una escala més precisa.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 101 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL

Pel que fa al sòl no urbanitzable amb valor natural i de connexió, el Pla, mitjançant la seva capacitat normativa, és un instrument d’ordenació del territori que, des de les competències que li són pròpies, complementa els continguts de la normativa i la planificació mediambientals.

Respecte del sòl no urbanitzable d’ús agrícola, atès que, d’una banda, aquest és l’ús predominant a les Terres de Lleida i, a diferència d’altres àmbits de planificació, no és qüestionat per cap altre i, d’una altra banda, no és, en general, la seva qualitat intrínseca sinó, sovint, una qüestió d’oportunitat la que el posa en valor, el Pla no li atorga cap protecció especial exclusivament per aquesta raó. Tanmateix, ja que, en gran part, és el conformador predominant del paisatge i sovint constitueix hàbitats que sustenten comunitats i espècies de gran valor natural, una part del sòl agrícola es troba inclòs dins el sòl no urbanitzable de protecció especial.

La Taula 2.3 mostra les superfícies dels diferents tipus de sòl del sistema d’espais oberts que estableix el PTPP en l’àmbit del PDU_PU.

Taula 2.3. Sistema d’espais lliures del PTPP en l’àmbit del PDU_PU

Sup. en l’àmbit del % de l’àmbit del Tipus de sòl en el Sistema d’espais lliures PDU_PU PDU_PU Sòl de protecció PEIN i xarxa Natura 2000 274 1 especial Valor natural i connector 3.982 13 Total sòl de protecció 4.256 14 especial Sòl de protecció Sòl potencialment sotmès a 1.264 4 territorial risc natural Sòl de protecció preventiva 23.498 77 Total espais lliures 29.018 95 Superfície comarcal 30.522 100 Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del PTPP (DPTOP 2007).

Nota: Aquestes dades reflecteixen les superfícies dels plànols d’ordenació del PTPP i poden ser lleugerament diferents, per qüestió d’escala de les dades derivades dels expedients urbanístics del planejament.

La regulació del sistema d’espais oberts i dels tipus de sòl que el conformen és la que s’estableix en els articles 2.1 a 2.23 de les Normes d’ordenació territorial del PTPP. És pertinent destacar aquí que els plans directors urbanístics i els plans d’ordenació urbanística municipal podran establir els subtipus d’espais no urbanitzables de protecció que considerin adequats en funció dels seus objectius i del seu àmbit, sense contradir les determinacions del Pla, amb el benentès que no es consideren contradictòries les disposicions que pretenguin un major grau de protecció o una major restricció a les possibles transformacions (art. 2.3 del PTPP).

Així mateix, més enllà de les normes i directrius d’obligat compliment que estableix el Pla, aquest estableix un seguit de recomanacions complementàries per a una millor planificació i gestió dels espais oberts (art. 2.21 del PTPP).

102 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL

Sòl de protecció especial

Tal com s’ha exposat en l’apartat 1.7.2 el Pla atorga protecció especial a aquells sòls no urbanitzables en què concorren valors que justifiquen un grau de protecció altament restrictiu de les possibilitats de transformació que els poguessin afectar. Aquesta categoria comprèn els sòls que formen part d’àmbits de protecció establerts en la normativa sectorial i els que el Pla considera que cal preservar.

La regulació que estableix el PTPP per aquest tipus de sòl es concreta en l’article 2.6 de les Normes d’ordenació territorial. Més enllà de les normes i directrius d’obligat compliment el Pla estableix un seguit de recomanacions adreçades a l’establiment de mesures per a la preservació de valors específics singulars objecte de protecció especial (art. 2.20 del PTPP)

Sòl de protecció territorial

El PTPP inclou en aquest tipus de sòl aquells terrenys que, sense assolir el grau de valors naturals i mediambientals que tenen els sòls de protecció especial, convé diferenciar i sotmetre a una regulació més restrictiva que el sòl de protecció preventiva per algun dels següents motius:

1. De risc:

Àrees de sòl d’extensió o significació apreciable en els plànols, on l’existència de riscos naturals o tecnològics o d’altres afectacions fan inadequat el seu aprofitament urbanístic.

2. De vulnerabilitat.

Àrees de sòl en què les actuacions d’urbanització, si s’escauen, haurien d’estar subjectes a determinades condicions per tal d’evitar efectes de contaminació de les aigües, l’aire o el sol.

3. D’interès paisatgístic.

Àrees de sòl que sense assolir els valors naturals o agraris que tenen els sòls de protecció especial cal que quedin excloses dels processos d’urbanització, pel seu interès paisatgístic, identitari o com espais no urbanitzats d’estructuració territorial.

4. De potencial interès estratègic.

Àrees de sòl que per raons de localització, connectivitat, topografia o altres condicions poden tenir en el futur un paper estratègic en l’estructuració territorial dels assentaments, les activitats i les infraestructures i, en conseqüència, cal condicionar la seva possible transformació a un reconeixement de l’interès territorial d’aquesta.

En l’àmbit del PDU_PU el PTP delimita exclusivament sòl de protecció territorial del tipus 1, és a dir, potencialment sotmès a risc natural, en concret a risc d’inundació.

No obstant l’anterior, el PTP en la seva memòria estableix la previsió d’incorporar al sòl no urbanitzable de protecció territorial les unitats que, pel seu valor paisatgístic o identitari,

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 103 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL

estableixin el Catàleg i les directrius de paisatge de les Terres de Lleida. En aquest sentit en les normes d’ordenació territorial s’estableix (article 6.6 del PTPP) que:

A partir del catàleg de paisatge del territori s’incorporaran al Pla les directrius de paisatge que precisaran normativament les propostes d’objectius de qualitat paisatgística.

Les directrius de paisatge inclouran les oportunes regulacions dels processos de transformació del sòl i edificació considerats en aquestes normes i podran introduir, si cal, ajustaments i variacions a les disposicions establertes inicialment pel Pla, per a adequar-les als diferents caràcters de les unitats establertes pel catàleg. La incorporació de les directrius de paisatge podrà comportar la delimitació d’àrees de sòl que no admeten cap tipus d’edificació per motius de paisatge.

La regulació que estableix el PTPP per aquest tipus de sòl es concreta en l’article 2.8 de les Normes d’ordenació territorial. Es creu pertinent destacar que en relació amb les actuacions en sòl no urbanitzable que es poden autoritzar a l’empara dels punts 4 i 6 de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), es considera preferible la seva localització en sòl de protecció preventiva, i per aquest motiu la seva autorització en sòl de protecció territorial s’haurà de justificar per la inexistència d’alternatives raonables de localització en sòl de protecció preventiva.

Sòl de protecció preventiva

D’acord amb l’article 2.9 del PTPP s’inclouen en aquest tipus els sòls classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic que no hagin estat considerats de protecció especial o de protecció territorial. El Pla considera que cal protegir preventivament aquest sòl, sense perjudici que mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal, i en el marc que les estratègies que el Pla estableix per a cada assentament, es puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades i edificades, si escau.

També el Pla preveu la possibilitat que, més enllà de les estratègies establertes per a cada nucli, es puguin admetre, en casos justificats, implantacions d’activitats o instal·lacions de valor estratègic general i d’especial interès per al territori, a través del procediment que el Pla determina en l’article 1.14 per a garantir una avaluació suficient dels pros i contres de la iniciativa.

La regulació que estableix el PTPP per aquest tipus de sòl es concreta en l’article 2.10 de les Normes d’ordenació territorial. Es creu pertinent destacar que el sòl de protecció preventiva que mantingui la seva classificació de sòl no urbanitzable continuarà subjecte a les limitacions pròpies d’aquest règim de sòl amb les especificacions que estableixi en cada cas el Pla d’ordenació urbanística municipal i altres instruments de planejament urbanístic, en el seu cas. Sense perjudici de les restriccions específiques per a determinades àrees establertes en el Pla d’ordenació urbanística municipal o altres instruments urbanístics, cal considerar en general el sòl de protecció preventiva com una opció preferent enfront del sòl de protecció territorial per a implantacions admeses en sòl no urbanitzable.

104 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL

El sistema d’assentaments

En l’àmbit del PDU_PU el PTPP localitza i delimita 1.542 ha de sòl inclòs en el sistema d’assentaments (un 5 % del territori). La regulació d’aquest sistema i dels tipus de teixits que el conformen és la que s’estableix en els articles 3.1 a 3.22 de les Normes d’ordenació territorial del PTPP.

La Taula 2.4 mostra les superfícies dels diferents assentaments que estableix el PDTP en l’àmbit del PDU_PU.

Taula 2.4. Sistema d’assentaments del PTPP en l’àmbit del PDU_PU

Sistema d’assentaments: tipologies de teixits Superfície en l’àmbit del PDU_PU (ha) Nuclis històrics i les seves extensions 967,27 Àrees especialitzades Ús residencial 5,96 Ús industrial 513,98 Ús d’equipaments 54,58 TOTAL 1.541,79 Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del PTPP (DPTOP 2007).

Els assentaments existents en l’àmbit del PTPP, la superfície dels mateixos i l’estratègia de desenvolupament que estableix el PTPP per a cadascun d’ells es mostren a les taules següents.

Taula 2.5. Nuclis històrics i les seves extensions

Municipi Assentament Estratègia Barbens Barbens Creixement moderat Aguilella Manteniment caràcter rural dispers Bullidor Manteniment caràcter rural dispers Bell-lloc d’Urgell Bell-lloc d’Urgell Creixement mitjà Bellvís Arcs, els Creixement moderat Bellvís Creixement mitjà Castellnou de Seana Castellnou de Seana Creixement mitjà Fondarella Fondarella Creixement potenciat Golmés Golmés Creixement potenciat Linyola Linyola Creixement mitjà Ivars d’Urgell Ivars d’Urgell Creixement moderat Vallverd Creixement moderat Miralcamp Miralcamp Creixement potenciat Mollerussa Mollerussa Creixement potenciat Palau d’Anglesola, el Palau d’Anglesola, el Creixement potenciat Poal, el Poal, el Creixement moderat

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 105 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL

Municipi Assentament Estratègia Sidamon Sidamon Creixement mitjà Torregrossa Torregrossa Creixement mitjà Vilanova de Bellpuig Vilanova de Bellpuig Creixement moderat Vila-sana Vila-sana Creixement moderat Font: Elaboració pròpia a partir del PTPP (DPTOP 2007).

Taula 2.6. Àrees especialitzades: ús residencial

Superfície Municipi Assentament Estratègia (ha) Bell-lloc d’Urgell Vellana 5,96 Consolidació Font: Elaboració pròpia a partir del PTPP (DPTOP 2007).

Taula 2.7. Àrees especialitzades: ús industrial i / o logístic

Municipi Superfície (ha) Estratègia Bell-lloc d'Urgell 104,08 Consolidació Bellvís 23,10 Consolidació Castellnou de Seana 7,68 Consolidació Fondarella 46,38 Consolidació Golmés 68,32 Consolidació Ivars d'Urgell 29,59 Consolidació Linyola 7,51 Consolidació Miralcamp 6,63 Consolidació Mollerussa 104,16 Consolidació el Palau d'Anglesola 55,01 Consolidació Sidamon 22,56 Consolidació Vilanova de Bellpuig 11,68 Consolidació Vila-sana 27,29 Consolidació TOTAL 513,99 Font: Elaboració pròpia a partir del PTPP (DPTOP 2007).

Taula 2.8. Àrees especialitzades: ús d’equipaments.

Municipi Superfície (ha) Estratègia Bell-lloc d'Urgell 2,78 Consolidació Castellnou de Seana 0,99 Consolidació Mollerussa 49,95 Consolidació Vilanova de Bellpuig 0,87 Consolidació TOTAL 54,59 Font: Elaboració pròpia a partir del PTPP (DPTOP 2007).

106 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL

En síntesi, el PTP estableix l’estratègia de creixement potenciat per a la polaritat comarcal que representa el nucli de Mollerussa, com també per als nuclis conurbats de Fondarella, Golmés, Miralcamp i el Palau d’Anglesola. L’estratègia de creixement mitjà s’assigna a les polaritats complementàries de Bell-lloc d’Urgell, Bellvís, Linyola i Torregrossa, com també per als nuclis estructurants amb ferrocarril de Castellnou de Seana i Sidamon. Finalment, l’estratègia de creixement moderat s’assigna als nuclis estructurants del Poal, Vilanova de Bellpuig i Vila-sana, com també per al nucli rural dels Arcs, del terme de Bellvís.

Pel que fa a les àrees especialitzades existents, que són el resultat d’implantacions aïllades per al desenvolupament d’usos específics –residencials, industrials, terciaris, d’equipaments– que constitueixen una situació de fet, el PTP els assigna l’estratègia de consolidació acceptant la seva implantació amb les característiques previstes pel planejament vigent, sense perjudici de les accions de millora o d’integració en el paisatge que convingui portar a terme. En certs casos en què s’han desenvolupat implantacions especialitzades de forma adjacent als nuclis històrics, però s’evidencia una oberta desproporció entre les extensions del que és nou i del que era preexistent o una clara ruptura morfològica o tipològica en relació al nucli inicial, el PTP no ho considera un procés d’extensió urbana i sí, en canvi, d’establiment d’una àrea especialitzada.

En la seva versió per a aprovació provisional i definitiva, i fruit del procés d’avaluació ambiental del Pla, el PTP estableix un seguit de separadors urbans entre nuclis urbans allà on el creixement d’aquests podria representar una barrera per a la connectivitat ecològica.

En relació amb aquests separadors, el PTP estableix que el planejament urbanístic respectarà les condicions limitatives que en determinats llocs assenyalen les determinacions del Pla. Aquestes les constitueixen els separadors urbans que indiquen l’obligació de mantenir franges de sòl no urbanitzable que evitin el contacte entre possibles extensions urbanes. L’amplada d’aquests separadors no ha d’ésser inferior a 500 metres, llevat dels casos en què les situacions de fet no ho permetin (art. 3.6 del PTP sobre les limitacions físiques a l’extensió urbana).

Així mateix, el PTP estableix que el planejament i les actuacions urbanístiques que es desenvolupin hauran d’identificar els punts crítics per al manteniment de la connectivitat ecològica dins l’àmbit de planejament, preveure les mesures de caire urbanístic que permetin revertir la seva situació, evitar els usos urbans susceptibles de reforçar l’efecte barrera de les infraestructures lineals i mantenir els separadors urbans establerts pel PTP (art. 2.15 del PTP).

Pel que respecta al desenvolupament del PTP mitjançant plans directors urbanístics, el PTP promou i convida els municipis a desenvolupar instruments conjunts de planificació com ara plans directors urbanístics, plans especials urbanístics o POUM plurimunicipals, les propostes dels quals hauran de respectar les determinacions del Pla.

A les conurbacions i àrees amb major intensitat i complexitat urbanes, el Pla estableix els àmbits que han d’abastar els plans directors urbanístics de propòsit general, la redacció dels quals considera convenient i necessària. En l’àmbit del PDU_PU s’estableix la formulació a curt termini d’un Pla director urbanístic que abasti l’àrea integrada pels municipis de Fondarella, Golmés, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d’Anglesola, Sidamon i Vila-sana.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 107 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL

Cal dir que els àmbits delimitats pel PTP per a la formulació de plans directors urbanístics s’han d’entendre com a mínims. Els municipis pertanyents al mateix sistema o, en el seu cas, subsistema en què el Pla delimita un àmbit de pla director urbanístic i que així ho demanin de manera justificada, podran formar part de l’àmbit de competència del pla director urbanístic corresponent.

En aquells àmbits on s’elaborin plans directors urbanístics de propòsit general, aquests determinaran la distribució quantitativa aproximada dels habitatges i llocs de treball que es preveuen en els municipis compresos, tot mantenint la coherència entre ambdues quantitats. En aquests casos i pel que fa als nuclis als quals s’han assignat estratègies de creixement mitjà o moderat, els plans directors urbanístics podran predeterminar les extensions que es proposen per a cada un, amb la condició que en conjunt no s’excedeixin les possibilitats màximes d’extensió que resultarien de l’aplicació de les normes de les estratègies de creixement mitjà o moderat a cada un dels nuclis als quals els han estat assignades pel Pla.

El sistema d’infraestructures de mobilitat i transport

El PTP considera com a infraestructures de mobilitat i transport la xarxa viària, la xarxa ferroviària, el sistema aeroportuari, el sistema logístic i els intercanviadors nodals associats als anteriors. En conseqüència, fa propostes de nous traçats i de millores en les xarxes viària i ferroviària. De la mateixa manera, el Pla fa propostes relatives a les àrees logístiques i de serveis associades a aquestes xarxes, com també a les que formen part del sistema aeroportuari de l’àmbit de les Terres de Lleida.

En l’àmbit del PDU_PU, el PTP fa les següents propostes:

Xarxa viària

Atès que la fragmentació és un dels riscos principals a què s’enfronten els espais de valor natural pel que fa a les vies que els travessen, el PTPP proposa la redacció d’un catàleg que reculli tots els punts conflictius existents en l’actualitat per a procedir a la seva progressiva permeabilització. D’acord amb el PTPP, els projectes d’implantació de noves infraestructures o d’ampliació de les existents observaran, amb caràcter general, la condició de minimitzar els efectes següents:

 L’afectació de terrenys de valor natural o agrícola, per la qual cosa s’ubicaran preferentment en sòl de protecció preventiva o de protecció territorial.

 El trossejament de camps, prats i, en general, de les peces de sòl morfològicament rellevants.

 La necessitat de desmunts i terraplens, mitjançant una adaptació suficient de les rasants als terrenys i, en el seu cas, la construcció de trams en viaducte o túnel.

 L’efecte barrera, procurant la continuïtat dels camins i disposant els passos de fauna necessaris en funció de l’interès dels hàbitats de l’entorn.

 Els efectes negatius sobre el cicle hidràulic i l’erosió del sòl.

108 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL

 La intrusió visual com a elements negatius en el paisatge.

El PTPP recull la totalitat de determinacions incloses al Pla d’infraestructures de transport de Catalunya (PITC) i proposa explícitament altres actuacions que el PITC no preveu, però que es consideren d’especial interès territorial. El PTPP determina els trams existents que no requereixen modificacions substancials, els trams existents que requereixen condicionament o millora significatius i els trams de nou traçat necessaris.

En relació amb les vies estructurants primàries (vies majoritàriament segregades que podran tenir secció transversal 2+2 si així es justifica en els plans sectorials i els projectes de traçat, si bé podran tenir seccions inferiors en altres casos), el PTPP preveu el condicionament de l’itinerari les Borges Blanques-Bellcaire d’Urgell (C-233 / L-200 / LP-3322), que inclou les noves variants de les Borges Blanques, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d’Anglesola i enllaç amb l'autovia A-2. Aquest corredor constituirà el camí més curt entre les Borges Blanques, Mollerussa i Balaguer.

Pel que fa a les vies estructurants secundàries (vies de relligat intern de l’àmbit de les Terres de Lleida, que juguen un paper molt limitat com a eixos de llarg recorregut o d’interconnexió amb la resta de Catalunya, generalment carreteres convencionals de secció 1+1, si bé poden tenir trams segregats i de secció superior), el PTPP preveu:

 El condicionament integral de l’itinerari aeroport d'Alguaire-Vilanova de Segrià-la Portella- Albesa-Menàrguens-Térmens-Bellvís-el Palau d’Anglesola.

 El condicionament integral de l’itinerari Castelldans-l’Albagés-el Soleràs-la Granadella- Bovera-límit comarcal de la carretera C-233 i enllaç entre Llardecans i la Granadella entre les carreteres C-233 i C-12. Inclou la nova variant de l’Albagés, la nova variant a Vilanova de Bellpuig i el nou vial de connexió entre la carretera C-233 i les carreteres LP-2041 i LP-2015 al terme municipal de Bellpuig

 El condicionament d’altres vies estructurants secundàries de la comarca tals com Juneda- Torregrossa- Mollerussa

El PTPP considera vies estructurants urbanes aquelles vies primàries que vertebren sistemes plurimunicipals però que han estat o seran substituïdes funcionalment com a eixos de llarg recorregut per vies de prestacions superiors. La seva principal missió és canalitzar trànsits de recorregut curt i mitjà, gràcies a les nombroses connexions de què disposen amb la xarxa local del corresponent sistema i identifica com a tal el tram Lleida-Bellpuig de les actuals carreteres LL-11 i N-IIa, i no en preveu cap actuació específica.

Finalment, pel que fa a les vies integrades (les que tenen un grau d’integració elevat amb la topografia i les activitats del territori i que comprenen la major part de les que es poden denominar locals, capil·lars o paisatgístiques), el PTPP estableix el condicionament d’un gran nombre de vies de la comarca.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 109 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL

En síntesi, el PTPP en l’àmbit del PDU_PU preveu:

 El condicionament de les vies de Térmens - els Arcs de Bellvís - el Poal - Palau d’Anglesola; Térmens – Bellvís - Palau d’Anglesola; Bellvís - els Arcs - Linyola; Bellcaire d’Urgell - Linyola i unió amb el nou traçat que arriba fins a Miralcamp; Mollerussa – Miralcamp - Puiggròs; Golmés - Vilanova de Bellpuig; Vilanova de Bellpuig - Castellnou de Seana - Ivars d’Urgell; Mollerussa - Vila-sana - Ivars d’Urgell.

 El nou traçat que voreja Mollerussa, el Palau d’Anglesola i Fondarella, i comunica Linyola amb Miralcamp.

 La nova variant a Vilanova de Bellpuig

Xarxa ferroviària

En matèria ferroviària el PTP recull el traçat del nou eix transversal ferroviari (ETF) d’acord amb el Pla d’infraestructures de transport de Catalunya (PITC) que travessa la comarca en direcció est-oest en un traçat adjacent a l’autovia majoritàriament pel nord d’aquesta. El PTP considera que l’ETF representa l’oportunitat d’oferir un servei de viatgers d’extraordinària qualitat entre algunes ciutats mitjanes de l’interior de Catalunya (Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic, Girona), en coherència amb les directrius de la planificació territorial de Catalunya.

La proposta del PTP per a la xarxa ferroviària convencional es concreta en el condicionament de la línia Lleida-Mollerussa-Tàrrega-Cervera. La implantació del nou l’ETF representa l’alliberament de la línia convencional que uneix Lleida i Manresa, tot travessant l’àmbit de les Terres de Lleida. En aquest context, i per tal de reforçar l’oferta de transport públic que ha de satisfer la demanda de mobilitat interna de l’àmbit, es proposa transformar la línia actual en un servei de tren-tramvia, que ofereixi elevades freqüències de pas i temps de viatge competitius respecte del vehicle privat.

Un petit tram de la línia convencional Lleida-Picamoixons-Reus-Tarragona discorre pel sud del terme municipal de Torregrossa. El PTPP també n’estableix el condicionament.

En síntesi, el PTPP en l’àmbit del PDU_PU preveu:

 La permeabilització de les vies a Bell-lloc d’Urgell i Mollerussa.

 El condicionament del tram ferroviari Lleida – Mollerussa – Tàrrega

Sistema aeroportuari

 El PTP no estableix cap actuació al respecte en l’àmbit del PDU_PU

110 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL

Sistema logístic

El PTPP considera que l’àmbit de les Terres de Lleida ofereix un elevat potencial d’acollida per als desenvolupaments logístics. Pel que fa a terminals intermodals de mercaderies, connectades a les xarxes viària i ferroviària, actualment només n’existeix una d’operativa a les Terres de Lleida (la terminal de contenidors del Pla de Vilanoveta, a Lleida), però és evident que la planificació d’infraestructures singulars com l’eix transversal ferroviari o l’aeroport de Lleida a Alguaire representen un incentiu a la promoció de noves terminals i dels desenvolupaments logístics associats.

No obstant l’anterior, en l’àmbit del PDU_PU el PTP no identifica cap àrea per al possible desenvolupament futur d’àrees logístiques.

2.1.1.3 Indicacions per a l’avaluació ambiental del Pla derivades de PTPP

La Memòria ambiental del PTPP estableix que els plans directors urbanístics previstos en l’àmbit territorial del Pla centraran l’avaluació ambiental en l’anàlisi d’aquelles tendències actuals que han motivat la redacció d’aquestes figures i que, en síntesi, són:

Ordenar el creixement urbanístic dels nuclis amb estratègia de creixement potenciat amb uns criteris d’eficiència i sostenibilitat, perseguint moderar el consum de sòl, reduir la mobilitat obligada i potenciar el transport públic.

Potenciar els sistemes i àmbits de cooperació, planificació i gestió supramunicipal per tal de desenvolupar creixements urbanístics de manera conjunta i compacte enlloc de generar petits polígons dispersos pel territori. Es proposa que aquests polígons es gestionin amb repartiment de beneficis i càrregues entre els municipis situats dins l’àmbit del mateix pla director.

Concentrar la major part del desenvolupament urbanístic en els nuclis amb millor accessibilitat i capacitat de dotar de serveis a la resta del territori per tal de fer més eficient la gestió de recursos.

Minimitzar l’impacte de les noves infraestructures i potenciar el desenvolupament del transport col·lectiu.

Donar un tractament continu al sòl no urbanitzable per sobre dels límits dels termes municipals.

L’avaluació ambiental dels plans directors urbanístics i municipals inclourà també els aspectes següents:

 Possibles afeccions a hàbitats i espècies estèpiques i pseudoestèpiques

 Garantir la conservació dels espais de valor (ecològic, agrícola, paisatgístic...)

 Assegurar la funcionalitat dels connectors i la permeabilitat de la matriu

 Incorporació de mesures per la mobilitat sostenible

 Evitar els continus urbans

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 111 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL

 Contenir la proliferació de construccions en sòl no urbanitzable i vetllar per la seva integració en el paisatge

 Incorporació de mesures per potenciar el consum responsable d’aigua

2.1.2 Catàleg del paisatge de les Terres de Lleida

El Catàleg de paisatge de les Terres de Lleida, elaborat per l'Observatori del Paisatge, lliurat al Departament de Política Territorial i Obres Públiques el 31 d'octubre de 2006, va ser aprovat definitivament el 10 de setembre de 2008.

Com diu la Memòria del catàleg, “aquest s’ha redactat de manera simultània i coordinada amb la redacció del Pla territorial parcial de Terres de Lleida, s’aplica sobre el mateix territori i li aporta objectius de qualitat paisatgística, mesures i accions orientades a la protecció, gestió i ordenació del paisatge”.

Així doncs, el Catàleg proposa una política paisatgística per a les Terres de Lleida, establint 21 objectius de qualitat paisatgística per a tot l’àmbit de Terres de Lleida i un llistat de criteris i accions que contribueixen a assolir-los. A continuació es presenten aquests objectius (descartant els objectius que no són d’aplicació a l’àmbit del PDU_PU però mantenint la mateixa numeració que es presenta al catàleg):

Taula 2.9. Objectius de qualitat paisatgística del Catàleg del paisatge de les Terres de Lleida aplicables a l’àmbit del PDU_PU.

Objectius de qualitat paisatgística 1. Un paisatge urbà rehabilitat i valoritzat en la seva part històrica, arquitectònicament rellevant, i endreçat i dissenyat per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. 2. Uns nuclis poblacionals amb un creixement urbanístic ordenat, dimensionat d’acord a les necessitats reals i que no comprometi el futur del caràcter agrícola dels espais circumdants als nuclis urbans. 3. Uns paisatges naturals de qualitat que compaginin l’activitat agropecuària, d’extracció de recursos naturals i l’ús turístic i de gaudi. 4. Un sòl no urbanitzable endreçat amb construccions rurals (magatzems agrícoles, granges, coberts d’eines, casetes de bombeig, etc.) fetes amb volumetries, materials i revestiments adaptats a l’entorn. 5. Unes vies de comunicació integrades paisatgísticament i que no malmetin la connectivitat paisatgística i social del territori. 6. Uns accessos als nuclis urbans ordenats paisatgísticament que facilitin la transició entre els espais oberts i els paisatges urbans i que reforcin el caràcter i la identitat de les poblacions. 8. Uns polígons industrials i àrees terciàries (comercials i d’oci) ubicades en zones visuals no preferents o notòries i dissenyades tenint en compte la integració amb l’entorn de les façanes que confronten amb el sòl no urbanitzable. 12. Uns tossals ben conservats i erigits en punts d’atracció visual. 13. Uns fons escènics de qualitat que mantinguin els referents visuals i identitaris de Terres de Lleida i no incorporin elements estranys o aliens. 14. Una xarxa de miradors que posin en valor les panoràmiques més rellevants i permetin descobrir la diversitat i matisos dels diferents paisatges de Terres de Lleida. 15. Un paisatge de zones estèpiques conservat i gestionat.

112 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL

Objectius de qualitat paisatgística 17. Unes infraestructures hidràuliques tradicionals i unes banquetes arbrades a tota la plana regada gestionades i revaloritzades per al seu ús social. 19. Uns parcs solars localitzats en l’entorn a partir de criteris d’eficiència, preexistència de línies d’evacuació i preexistència d’edificacions i minimització del nombre d’observadors potencials en àrees fràgils. Font: Catàleg del paisatge de les Terres de Lleida (OBSERVATORI DEL PAISATGE. 2006).

El Catàleg identifica 22 unitats de paisatge de les Terres de Lleida. La pràctica totalitat de l’àmbit del PDU_PU s’inclou dins la unitat de paisatge de la Plana d’Urgell, per a la qual s’estableixen els següents objectius específics:

Taula 2.10. Objectius de qualitat paisatgística específics de la unitat de paisatge de la Plana d’Urgell.

Codi Objectiu OQP21.1 Uns reductes de vegetació estèpica ben conservats i gestionats. OQP21.2 Unes zones humides representades per l’estany d’Ivars i Vila-sana i el Prat de Montsuar10 que mantinguin la singularitat i biodiversitat de flora i fauna. OQP21.3 Uns canals amb banquetes arbrades funcionals i protegides, habilitades per al gaudi de la població local. OQP21.4 Uns cursos fluvials dels rius Corb i Ondara amb una vegetació associada que conservi la seva funcionalitat ecològica. OQP21.5 Un llegat històric ben conservat i potenciat turísticament. OQP21.6 Un paisatge amb parcs solars eficients i ben integrats i ubicats. OQP21.7 Unes vies de comunicació permeables que permetin la connectivitat ecològica entre el nord i el sud de la unitat. OQP21.8 Unes perifèries urbanes amb àrees industrials i terciàries, urbanitzacions, granges, etc. ubicades de manera racional i responent a les necessitats reals. OQP21.9 Unes àrees agrícoles amb unes edificacions de suport integrades en el paisatge. Font: Catàleg del paisatge de les Terres de Lleida (OBSERVATORI DEL PAISATGE. 2006).

Els objectius de qualitat paisatgística específics de les unitats de paisatge de l’Alt Sió i de Secans de Belianes i d’Ondara aplicables a l’àmbit del PDU_PU es mostren a la taula següent:

10 El paratge conegut amb el nom de Coladors de Boldú-Montsuar es localitza a la comarca de l’Urgell.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 113 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL

Taula 2.11. Objectius de qualitat paisatgística específics de les unitats de paisatge de l’Alt Sió i Secans de Belianes i d’Ondara aplicables a l’àmbit del PDU_PU.

Unitat Codi Objectiu Alt Sió OQP6.1 Un paisatge agrari ben conservat, que mantingui el caràcter cerealista, l’estructura tradicional i que afavoreixi les poblacions de sisó i esparver cendrós. Secans de OQP8.2 Un paisatge rural caracteritzat pels conreus de secà tradicionals definits pels Belianes i tossals, amb edificacions aïllades (granges i polígons industrials) i infraestructures d’Ondara ordenades i ben integrades que permetin la permeabilitat del territori i que afavoreixin les poblacions de sisó. OQP8.3 Uns tossals protegits, ben conservats i amb qualitat paisatgística. OQP8.5 Un paisatge on els elements amb valor històric o religiós de la unitat siguin el nexe d’unió entre població i territori. Font: Catàleg del paisatge de les Terres de Lleida (OBSERVATORI DEL PAISATGE. 2006).

El catàleg incorpora una proposta de criteris i accions necessàries per a assolir els objectius de qualitat paisatgística que, d’acord amb la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, han de servir per a la definició de les directrius de paisatge que ha d’elaborar el Departament de Política Territorial i Obres Públiques per a la seva incorporació en el planejament territorial. Els criteris i accions potencialment aplicables a l’àmbit del PDU_PU es mostren a l’ANNEX 2.

A banda de l’establiment de les unitats de paisatge, el catàleg ha identificat quatre paisatges d’atenció especial, en els quals hi ha uns trets molt singulars que els individualitza o bé s’espera una gran transformació paisatgística. Un d’ells, el del corredor de l’autovia A-2 i el ferrocarril Lleida – Barcelona, travessa l’àmbit del PDU_PU en direcció est-oest. Tal com diu el propi catàleg:

“Les finalitats que es persegueixen en aquest paisatge d’atenció especial són:

1) Preservació dels valors estètics.

2) Preservació dels valors ecològics.

3) Integració paisatgística de les infraestructures de transport i de servei a l’entorn.”

2.1.3 Plans especials de protecció del medi natural i del paisatge dels espais naturals protegits.

2.1.3.1 Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’Estany d’Ivars iVila-sana

L’espai de l’Estany d’Ivars i Vila-sana disposa de Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge aprovat definitivament pel Govern de la Generalitat l’11 d’octubre de 1995 així com d’un Pla d’usos i gestió de l’estany aprovat definitivament pel Consell General l’11 de juny de 2007 i publicat al BOP de Lleida el 17 de juliol de 2007. Es tracta d’un document que precisa amb major

114 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL

detall les actuacions a realitzar a l’estany recuperat per al quinquenni 2007-2012 i estableix tant determinacions de gestió i millora ecològica com d’ordenació dels usos públics.

2.1.3.2 Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels espais naturals protegits de la Plana de Lleida i el pla de gestió d'aquests espais

Actualment es troba en tramitació el Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge dels espais naturals protegits de la Plana de Lleida (corresponents als espais de la xarxa natura 2000) i el pla de gestió d'aquests espais. Aquest Pla especial i de gestió contempla la regulació dels usos i la gestió en els Espais Naturals Protegits (en endavant ENP) de la Plana de Lleida corresponents a nou espais de la xarxa Natura 2000, entre els quals s’hi inclouen l’espai Plans de Sió (codi ES5130036) i l’espai Secans de Belianes (codi ES5130037) situats parcialment al Pla d’Urgell.

L’objectiu primordial que es proposa el Pla especial i de gestió és compatibilitzar la conservació dels hàbitats, i la fauna que els habita, amb els usos productius del sector agrícola i ramader de la zona.

Tot i no ser un Pla aprovat definitivament, es reprodueixen a continuació els objectius generals del mateix:

Bloc1. Garantir la conservació, i en cas que sigui necessari la recuperació dels hàbitats i de les espècies recollides a les directives comunitàries i la resta d’elements d’interès de la biodiversitat, en un estat de conservació favorable

1.1. Conservar i recuperar les poblacions d’ocells estèpics d’interès comunitari

1.2. Conservar i recuperar els hàbitats naturals, la flora i la fauna

1.3. Ampliar el coneixement tècnic i científic

Bloc 2. Compatibilitzar i ordenar les activitats socioeconòmiques de manera compatible amb els objectius de conservació

2.1. Establir un model agrícola i ramader rendible i de foment de la biodiversitat

2.2. Ordenació d’altres activitats econòmiques i infraestructures

2.3. Potenciar l’ús públic i les activitats turístiques basades en l’aprofitament dels valors naturals paisatgístics, històrics i culturals

Bloc 3. Establir un model de governança i de gestió

3.1. Dissenyar una autoritat de gestió participada que combini l’existència i el foment d’iniciatives locals amb un òrgan comú per la globalitat dels espais protegits

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 115 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL

3.2. Coordinar les mesures compensatòries dels diversos projectes que actuen sobre el territori En el funcionament actual i futur dels espais protegits

3.3. Fomentar els acords de custòdia amb propietaris i gestors dins l’espai natural protegit

3.4. Fomentar la gestió adequada de les finques de propietat pública

3.5. Fomentar la integració de la gestió de l’espai protegit amb el territori circumdant

El compliment dels objectius anteriors es desenvolupa amb 262 accions que composen el cos executiu del Pla de Gestió. El Pla identifica la necessitat de potenciar una activitat agrícola i ramadera moderna i dinàmica, tant per aconseguir millorar els beneficis econòmics de les explotacions com per assolir els objectius de conservació, atès que la conservació de bona part dels valors naturals que depenen d’aquests Espais Naturals Protegits està íntimament lligada amb la continuació i la millora de l’activitat agrícola majoritàriament extensiva que es dóna en aquests espais. En aquest sentit inclou nombroses actuacions que poden aportar beneficis, directes o indirectes, als agricultors i les explotacions agrícoles en general.

El Pla inclou un volum corresponent al Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida, document que es redacta en compliment de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals i del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural (PEIN), com a document que determina la regulació d’usos i activitats en l’àmbit del Pla.

2.1.4 Plans i programes de desenvolupament rural i agricultura

2.1.4.1 Programa de desenvolupament rural 2007-2013

El Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya 2007-2013 estableix com a objectius prioritaris els següents:

 L’augment de la competitivitat del sector agrícola i forestal.

 La millora del medi ambient i de l’entorn rural.

 La millora de la qualitat de vida a les zones rurals i foment de la diversificació de l’economia rural.

 El desenvolupament de la capacitat local de creació d’ocupació i diversificació.

 Garantir la coherència de la programació i la complementarietat entre els diferents instruments comunitaris

Aquest Programa s'estructura en tres eixos temàtics i un de metodològic. Aquests eixos que es concreten en un ventall de mesures per a portar a terme la política de desenvolupament rural definida a Catalunya, que es mostren en la següent taula:

116 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL

Taula 2.12. Actuacions del Pla de Desenvolupament Rural 2007-2013

Eix 1: Augment de competitivitat del sector agrícola i forestal Activitats d’informació i formació professional (actuació 111) Instal·lació de joves agricultors (actuació 112) Jubilació anticipada d’agricultors i treballadors agrícoles (actuació 113) Utilització de serveis d’assessorament per part dels agricultors i silvicultors (actuació 114) Implantació de serveis de gestió, substitució i assessorament (actuació 115) Modernització de les explotacions agràries (actuació 121) Augment del valor afegit dels productes agrícoles i forestals (actuació 123) Cooperació per al desenvolupament de nous productes, processos i tecnologies en el sector agrícola i alimentari i en el sector forestal (actuació 124) Infraestructures relacionades amb l’evolució i l’adaptació de l’agricultura i la silvicultura (actuació 125) Compliment de les normes basades en la normativa comunitària (actuació 131) Participació dels agricultors en programes relatius a la qualitat dels aliments (actuació 132) Activitats d’informació i promoció (actuació 133) Eix 2: Millora del medi ambient i de l’entorn natural Ajudes destinades a indemnitzar els agricultors per les dificultats naturals en zones de muntanya (actuació 211) Ajudes destinades a indemnitzar els agricultors per les dificultats en zones diferents de les de muntanya (actuació 212) Ajudes agroambientals (actuació actuació 214) Ajudes relatives al benestar animal (actuació 215) Ajudes per a inversions no productives (actuació 216) Primera forestació de terres agrícoles (actuació 221) Recuperació del potencial forestal i implantació de mesures preventives (actuació 226) Ajudes per a inversions no productives (actuació 227) Eix 3: Millora qualitat de vida en les zones rurals i diversificació de l’economia rural Diversificació cap a activitats no agrícoles (actuació 311) Creació i desenvolupament de microempreses (actuació 312) Foment d’activitats turístiques (actuació 313) Prestació de serveis bàsics per a l’economia i la població rurals (actuació 321) Conservació i millora del patrimoni rural (actuació 323) Eix 4: Aplicació de la metodologia Leader Estratègies de desenvolupament local (actuació 410) Cooperació interterritorial o transnacional (actuació 421) Funcionament dels grups d’acció local, adquisició de capacitats i animació del territori (actuació 431)

Font: Programa de Desenvolupament Rural 2007-2013 (DAR 2009).

El Pla d’Urgell, el Consorci Leader Pla d’Urgell–Urgell és el grup d’acció local que gestiona l’aplicació de la metodologia Leader, a través de l’Eix 4 del PDR, en aplicació d’estratègies de desenvolupament rural (actuació 410).

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 117 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL

El PDR no concreta la localització de les mesures. La incidència del mateix a la comarca i, concretament, la incidència vinculada a canvis en el territori agrari dependrà de les mesures que es promoguin des de l’Administració en desenvolupament de les actuacions incloses al PDR, així com a la iniciativa de la pròpia comarca (administració, consorcis, sector privat etc.) per acollir-se a les mesures i al finançament de les mateixes que preveu el Pla.

2.1.4.2 Programa LEADER

En el marc del programa LEADER s’han definit les següents línies estratègiques de l’Urgell i el Pla d’Urgell (Morell (coord.) et al. 2008b).

1. Fomentar noves activitats d’important valor afegit, així com processos d’integració vertical en el sector alimentari per garantir la consolidació de la branca agroalimentària, aplicant mesures d’identificació dels productes de la zona.

2. Fomentar l’agricultura sostenible, ecològica i potenciar la seguretat alimentària, mitjançant el reforçament dels sistemes de control y seguiment de les produccions en els distints sectors del sistema agroindustrial i les mesures per millorar els instruments privats de traçabilitat dels aliments mitjançant la introducció de referències territorials específiques. A la vegada potenciar el consum local en el sentit d’orientar-lo cap a aquest tipus de productes compatibles amb la conservació del medi i la millora de la qualitat de vida dels habitants de l’àmbit, tot considerant el foment, en el consum alimentari, de la dieta mediterrània.

3. Recolzar totes aquelles iniciatives encaminades al tractament de residus ramaders que tinguin com a objectiu la seva concentració i tractament per a l’obtenció d’altres inputs productius com poden ser els energètics

4. Desenvolupar produccions artesanals no alimentàries

5. Consolidar la creació de petites empreses industrials, millorant l’actual estructura de producció secundària amb accions, a la vegada, de diferenciació de l’oferta, lligades als sectors punters de l’àmbit, per tal de poder comptar amb els elements necessaris del que podria ésser un districte industrial, la qual cosa vol dir centrar els esforços en la indústria agroalimentària, metal·lúrgica, maquinària agrícola i materials i indústria auxiliar de la construcció.

6. Incentivar el sector del comerç, no només el de l’engròs, sinó també el detallista, modernitzant els seus establiments i especialitzant les activitats per tal de fer del tot compatible la pràctica comercial amb la vitalitat del teixit urbà. Entendre la distribució final del producte, la que arriba a les economies domèstiques, com un dels valors insubstituïbles per tal no només de consolidar, com hem dit, el teixit urbà, sinó de potenciar la cohesió social de cadascun dels assentaments.

7. Foment del turisme, amb especial atenció al rural, a través d’una adequada ordenació de l’oferta i la millora de la demanda atenent, amb preferència, per un turisme cultural i sostenible, un turisme d’ús per sobre d’un de canvi de preu. Particular atenció rebrà l’agroturisme o turisme lligat a l’activitat agrària.

118 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL

8. Centrar la sostenibilitat en la conservació del medi ambient, paisatge i patrimoni natural i cultural, la qual cosa inclou, de manera implícita, la transformació del segon i rehabilitació i actualització, respectivament, del tercer, sense que en cap cas, això impliqui degradació o canvis cap a una lenta desaparició.

9. Ajustar l’operativitat de les accions a la pràctica actual del mercat, en aquelles on això sigui possible. És a dir, fomentar el codesenvolupament amb altres territoris en aquelles pràctiques on, per diferents raons, hi ha coincidències de producte, mercat, formes comercials o homogeneïtat en els outputs.

10. Establir programes específics de recolzament a les iniciatives locals de desenvolupament rural que contemplin com a beneficiaris prioritaris a col·lectius fins ara discriminats, com poden ser, per exemple, dones, joves, persones amb discapacitat i, també, unitats productives d’economia social, com són les cooperatives, entitats associatives agràries, societats laborals, societats anònimes laborals, etc.

11. Fomentar entre les micro, petites i mitjanes empreses, preferentment entre aquelles que s’acabin acollint al programa d’ajudes LEADER, els principis i valors que emanen de la Responsabilitat Social de les Empreses, de la que ja se n’ha parlat abastament.

2.1.4.3 Pla de regadius de Catalunya

El Pla de regadius de Catalunya 2007-2011, actualment vigent, té com a objectius principals:

 Millorar de la gestió de l'aigua d'acord amb els objectius establerts en la Directiva Marc de l'Aigua de la Unió Europea.

 Promoure l'ús sostenible de l'aigua a través de l'estalvi, amb el foment de nous regadius eficients i moderns.

El pla preveu dues actuacions principals:

 Modernitzar 175.000 ha de regadiu tradicional (60% de la superfície de reg tradicional actual), com els Canals d'Urgell, Pinyana, el Canal d'Aragó i Catalunya o bé el Delta de l'Ebre

 Implantar 125.000 ha de nous regadius eficients com ara el Segarra-Garrigues, l'Algerri- Balaguer, Segrià Sud i el Garrigues Sud.

La dotació d’un reg tradicional és de l’ordre de 10.000 m3/ha i any, mentre que la d’un reg modernitzat pot situar-se entorn els 6.500 m3/ha i any.

El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) ha elaborat el Pla de regadius de Catalunya 2008-2020, actualment en tramitació. El nou proposa la millora general dels regadius a Catalunya, consolidant noves actuacions planificades, i la millora dels regs existents, especialment els tradicionals. L’estratègia del Pla de Regadius en allò que fa referència a les actuacions estructurals se centra en dos aspectes:

 Modernització dels regadius tradicionals

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 119 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL

 Actuacions en altres regadius, que inclou bàsicament el desenvolupament de nous regadius

La Modernització dels regadius tradicionals es centra en les infraestructures per millorar l’eficiència en l’ús de l’aigua. La major part d’aquests regadius són històrics, i presenten sistemes de reg per gravetat i, en la majoria de casos, amb una baixa eficiència d’aplicació i distribució de l’aigua. La seva modernització significarà un estalvi potencial d’aigua a la vegada que permet introduir un conjunt de millores sobre la gestió de les comunitats de regants i els regants a nivell individual, com per exemple: estratègies de reg amb menor dotació, reg a la demanda, reg en temps real, telecontrol etc.

El Pla classifica el regadiu dels Canals d’Urgell com a regadiu tradicional en procés de modernització. Són aquells estructurats en diverses fases o etapes d’execució, en els que ja s'ha executat una part (fase) de l'obra de modernització, i encara queda alguna part que es troba en situació de planificació o bé encara no s’ha adjudicat. La modernització prevista es concreta en el desenvolupament del Pla director de modernització dels canals d’Urgell que s’exposa a l’apartat 2.1.4.4.

El desenvolupament del regadiu Segarra-Garrigues afecta una part petita de la Comarca, concretament una petita part de l’enclavament d’Aguilella, al municipi de Barbens, i una petita part de Vilanova de Bellpuig, ambdós àmbits estan inclosos a la xarxa Natura 2000 i, per tant, és previsible que la transformació del territori sigui poc significativa.

2.1.4.4 Pla director de modernització dels canals d’Urgell

Amb la finalitat de poder disposar d’una proposta global de modernització de tota la zona regable de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell (CGRCU), Regs de Catalunya, SA (REGSA) per encàrrec del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) va encarregar la redacció del Pla Director de Modernització de la zona regable dels Canals d’Urgell, document que va ser lliurat al juliol de 2005.

Els objectius del Pla són:

 Analitzar la situació actual i identificar aquelles debilitats del sistema que requereixen d’una actuació.

 Analitzar els possibles escenaris a curt i mitjà termini en previsió d’aquelles situacions que puguin requerir d’alguna actuació.

 Identificar i estudiar els possibles condicionants de disseny.

 Realitzar una planificació en aquells aspectes que facin referència a:

. Infraestructures

. Funcionament del sistema

. Gestió de la Comunitat

120 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL

 Analitzar l’escenari futur amb la implantació de l’harmonització del riu Noguera Pallaresa.

El Pla inclou una proposta de sectorització del conjunt de la zona regable, tenint en compte la superfície actualment de reg i la possible superfície regable que es pugui incrementar en el futur. També inclou una nova proposta de funcionament de la CGRCU en relació amb a la gestió hidràulica, la representativitat territorial, i el marc jurídic.

En relació amb la proposta d’infraestructures, el Pla (que haurà de concretar-se en els corresponents avantprojectes i projectes constructiu amb els corresponents estudis d’impacte ambiental quan es requereixin) estableix les següents actuacions:

Taula 2.13. Actuacions d’infraestructura del Pla director de modernització dels canals d’Urgell.

Xarxa Actuacions Adequació de la xarxa - Adequació de la captació de transport en alta: - Adequació del canal principal pel transport de 45 m3/s (inclou adequació de la 1a sèquia principal) - Adequació del canal auxiliar - Adequació del mòdul b3 Xarxa primària - Basses de regulació - Estacions de bombament - Electrificació Xarxa secundària - Equips de filtrat - Canonades pel transport entre bassa i inici sector - Canonades de la xarxa distribució dins sector - Hidrants i punts de presa - Sistema de control

Font: Pla Director de modernització de la Zona Regable dels Canals d’Urgell (Institut del medi ambient i ciències socials SL 2005).

El desplegament del pla director de modernització pot tenir una influència ambiental significativa especialment pel que fa a l’impacte sobre la connectivitat que poden tenir aquestes infraestructures, així com a l’afectació sobre la biodiversitat del territori (eliminació de basses de reg, ocupació de sòl per noves infraestructures, increment de la superfície regada, adequació de les infraestructures principals de transport d’aigua etc.). En aquest sentit, les actuacions hauran de ser coherent amb les directrius i requeriments establerts pel planejament territorial, director urbanístic i sectorial pel que fa a la preservació dels espais d’interès natural i connector i a la preservació de la biodiversitat.

2.1.4.5 Pla per a la millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua en reg agrícola

El Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua va aprovar, el 6 de juliol del 2006, el conveni específic de col·laboració tècnica entre l'Agència Catalana de l'Aigua i l'Institut de Recerca i

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 121 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL

Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) per a l'execució de l'estudi titulat Pla per a l'eficiència en l'ús de l'aigua per a reg agrícola.

La Llei 21/2005, de mesures financeres estableix, en la seva disposició addicional tretzena que el Govern de la Generalitat de Catalunya ha d'establir, amb la coparticipació dels sectors interessats, un pla d'eficiència de l'ús de l'aigua per a reg agrícola que consideri els volums assignables per a cada tipus de conreu i àmbit territorial, el seu origen com a recurs i els programes de millora proposats en cada cas.

El Pla per a la millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua en reg agrícola impulsat per l l'Agència Catalana de l'Aigua (versió 2009) té els següents objectius:

1. Avaluar l’estalvi potencial d’aigua de reg segons la zona regable i conreu existent

2. Detectar els punts clau que ens possibilitin les millores més significatives en l’eficiència en l’ús de l’aigua de reg.

3. Potenciar i fomentar la reutilització amb el compliment dels requisits de qualitat, tant sanitària com agronòmica, com a font substitutiva de subministrament d’aigua per usos agraris.

4. Determinar les oportunitats de millora tecnològiques, metodològiques i de gestió per l’optimització dels usos de l’aigua de reg

5. Aportar una eina de planificació a l’Administració i les entitats implicades en aquest Pla

En una primera fase (ja finalitzada) les actuacions desenvolupades en el marc del Pla han estat les següents:

 Diagnosi de la situació existent en els regadius catalans i avaluar l'estalvi potencial d'aigua assolible (Eina informàtica GIS GESTIO REGS)

 Determinació d’oportunitats de millora tecnològica i metodològica en la gestió de l’aigua de reg.

Les següents actuacions (en desenvolupament) previstes pel Pla són:

 La incorporació al Pla de Regadius de Catalunya 2008-2020 del DAR

 La fixació de propostes en infraestructures encaminades a assolir aquests potencials d’optimització

En aplicació del Pla, el març de 2009 es va signar un conveni de col·laboració entre l’ACA i la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell per l’estalvi d'aigua i la modernització d’infraestructures. En el marc d’aquest conveni es va establir l’objectiu de millorar l'eficiència i la gestió dels canals i subministrament a uns 16 municipis, explotacions ramaderes i municipis aïllats. L’actuació prevista és la instal·lació comportes automàtiques, amb un pressupost de 2,1 milions d’euros (70 % aportats per ACA / 30 % per la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell). L’actuació s’ha començat a executar l’octubre de 2009 i és previst que estigui completament implantada per l’estiu de l’any 2011.

122 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL

2.1.5 Plans de transports i mobilitat

2.1.5.1 El Pla de transport de viatgers a Catalunya 2008-2012

El Pla de transports de viatgers de Catalunya 2008-2012 (en endavant, PTVC) és el pla territorial sectorial que defineix les directrius i les línies d’actuació per als propers anys en relació amb l’oferta dels serveis de transport públic a Catalunya i la gestió del conjunt del sistema.

El PTVC té caràcter de pla territorial sectorial, d’acord amb la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, i de pla específic de mobilitat a l’efecte d’allò que estableix la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat

El PTVC abasta el conjunt de serveis de transport col·lectiu interurbà de viatgers de l’àmbit de Catalunya, és a dir:

 Serveis ferroviaris de rodalies i regionals o de distància mitjana.

 Serveis regulars d’autobús interurbans i altres modalitats, com ara els serveis discrecionals amb reiteració d’itinerari i cobrament individual, que es desenvolupen com a alternativa i complement dels serveis regulars, de manera especial en les zones de demanda baixa. Dintre d’aquests darrers, s’inclouen els serveis a la demanda i els serveis escolars a portes obertes.

L’àmbit d’actuació es limita, per tant, a les comunicacions interurbanes i no abasta la mobilitat urbana, sens perjudici de l’anàlisi de la coordinació entre els transports urbans i interurbans, amb l’objectiu de configurar una xarxa integral de transport públic de viatgers a Catalunya basada en la intermodalitat de modes, més enllà del seu àmbit territorial o de les competències de gestió sobre els diferents serveis de transport.

El Pla analitza i planteja propostes entre els principals pols del territori. L’anàlisi de la resta de relacions de mobilitat la deixa per als plans de caire més local, per als quals fixa uns criteris, als quals s’hauran d’adaptar aquests instruments de planificació. En són un exemple els programes de nous serveis que es puguin desenvolupar dintre dels Plans Directors de Mobilitat (PDM)de l’ATM o dels consorcis del transport públic o dels plans comarcals impulsats per la Direcció General del Transport Terrestre (DGTT), els quals s’hauran d’atenir als criteris fixats en aquest PTVC.

Els objectius del PTVC són els següents:

1. Coordinar els serveis ferroviaris i d’autobús i establir la xarxa integrada de transport públic de Catalunya

2. Racionalitzar els serveis de transport públic, adaptar els modes de transport al territori i millorar l’eficiència dels recursos

3. Incrementar la participació del transport públic en la mobilitat

4. Millorar la velocitat comercial

5. Reducció de les externalitats del transport

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 123 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL

6. Incrementar i millorar l’oferta de transport públic

7. Millorar el sistema d’informació adreçat a les persones usuàries del conjunt del transport públic col·lectiu

8. Millorar la qualitat i l’eficiència del servei de transport Públic

Plans de serveis desenvolupats pels consorcis de transport públic i altres plans comarcals

Una de les actuacions previstes en el PTVC és impulsar els treballs que els Consorcis del transport públic han de desenvolupar, i que aquests actuïn de forma coordinada amb els objectius fixats per a la millora de la xarxa de transports, de manera que es compleixin les Directrius Nacionals de Mobilitat (DNM) i, molt especialment, que la integració tarifària del conjunt de Catalunya pugui ser una realitat l’any 2012.

El mes d’agost de 2005, el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar la constitució del Consorci del Transport Públic de l’àrea de Lleida, format per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Lleida i el Consell Comarcal del Segrià, amb la finalitat de coordinar el sistema de transport públic de viatgers en l’àmbit territorial del Segrià i, en el futur, de les Terres de Ponent. Actualment l’àmbit de l’ATM de l’àrea de Lleida, comprèn un total de 108 municipis de les comarques del Segrià, les Garrigues, la Noguera i el Pla d’Urgell, dividits en dues zones tarifàries. Els municipis de Bell-lloc d’Urgell i Torregrossa pertanyen a la zona 1, mentre que la resta dels municipis de la comarca del Pla d’Urgell pertanyen a la zona 2.

El Consorci ha desenvolupat els projectes del pla de serveis i d’integració tarifària, iniciada el 31 de març de 2008. El Pla de serveis de l’àrea de Lleida es va implementar durant l’any 2006 i va incloure actuacions sobre serveis regulars, transport a la demanda, serveis nocturns i serveis a polígons industrials.

Pla d’oferta de la xarxa ferroviària

El PTVC elabora les següents propostes de millora de l’oferta ferroviària i de la gestió dels serveis amb incidència directa o indirecta a la comarca del Pla d’Urgell:

 Regionals d’altes prestacions: nous serveis ferroviaris exprés Figueres-Lleida

11  Servei de rodalia a les Comarques de Lleida: millora de la freqüència Lleida-Cervera

 Serveis regionals convencionals: millora de les freqüències i serveis semidirectes.

11 En aquest àmbit, el PITC proposa l’adaptació a xarxa tramvia de les línies Lleida–la Pobla de Segur i Lleida–Manresa, tot aprofitant la xarxa ferroviària existent, la qual pot complementar o substituir parcialment les propostes plantejades pel PTVC. No obstant això, el PTVC no incorpora la definició d’aquestes línies, deixant la seva concreció per als estudis i projectes específics que s’han de desenvolupar.

124 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL

Pla d’oferta de la xarxa pública de transport col·lectiu per carretera

 Serveis de vertebració entre pols primaris (nuclis amb més de 10.000 habitants i capitals comarcals): el PTVC proposa un mínim de la següent proposta de 3 expedicions per sentit entre Balaguer-Mollerussa i Mollerussa-les Borges Blanques, així com reforçar els serveis en hores punta entre Lleida-Mollerussa.

 Serveis comarcals: el PTVC recull la previsió de desenvolupament d’un estudi de millora del transport públic d’abast comarcal al Pla d’Urgell. L’any 2009, es va concloure el Pla de serveis conjunt de les comarques de la Noguera, el Pla d’Urgell i les Garrigues, dissenyat per l’ATM de Lleida i la Direcció General del Transport Terrestre del DPTOP. L’objectiu del Pla és garantir l’accés amb transport públic de totes les poblacions, optimitzant els recursos disponibles en cada cas i atenent, també, la demanda existent als municipis més dispersos. Així mateix, el Pla té com a finalitat millorar la coordinació entre els serveis d’autobús i el tren, per a garantir que el conjunt de ciutadans d’aquestes comarques disposin d’un servei de transport públic en xarxa adequat a les seves necessitats de mobilitat (ATM Àrea de Lleida 2009).

Les actuacions previstes al Pla d’Urgell són les següents:

. Creació de 15 expedicions addicionals en dia feiner.

. Creació d’un servei de vertebració Mollerussa – Balaguer (8 expedicions els feiners)

. Creació d’un servei suburbà en l’àmbit de Mollerussa. Donarà servei a Mollerussa, Golmés, Miralcamp, el Palau d’Anglesola i Fondarella (20.000 habitants en total) amb dues línies circulars de dilluns a dissabte. Interval de pas de 30minuts en el tram comú.

. Connexió Mollerussa amb els trens AVANT a l’estació de Lleida Pirineus: es garanteixen com a mínim dues correspondències diàries que permetin als usuaris passar el dia a Barcelona: - Una correspondència amb l’AVANT que surt a les 8h05 de Lleida amb destinació Barcelona. - Una correspondència amb l’AVANT que arriba a les 21h20 a Lleida, per tornar a la capital comarcal.

. Els estudiants de la Universitat de Lleida es podran aprofitar de l’expedició addicional creada al vespre per millorar les connexions amb l’AVANT per tornar a Mollerussa (sortida de les 22h de Lleida).

 Serveis suburbans: els àmbits d’aplicació d’aquest tipus de serveis són àrees situades a l’entorn d’un nucli important amb el qual formen un continu urbà, habitualment les capitals de certa envergadura, amb municipis que n’han canalitzat part del creixement i que es caracteritzen per una autocontenció baixa (pols conurbats). Se’n proposa a Mollerussa.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 125 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL

Pla de coordinació autobús-ferrocarril

En l’àmbit del Pla d’Urgell s’estableixen les següents actuacions per a la millora de la connexió bus- tren:

 Mollerussa, Miralcamp, Puiggròs, Arbeca, Castelldans: connexió amb l’estació de les Borges Blanques, creació de serveis d’aportació o coordinació i millora de la freqüència de les línies existents.

 Pla d’Urgell: millora de la connexió amb l’estació de Tàrrega. Creació de serveis d’aportació o coordinació i millora de la freqüència de les línies existents.

2.1.5.2 El Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2009-2015

El Pla d’Aeroports, Aeròdroms i Heliports de Catalunya 2009-2015 (DPTOP 2009) aprovat definitivament pel Govern de la Generalitat de Catalunya el 20 de gener de 2009 té com a principal objectiu definir les actuacions pendents i les eines adequades que, des de l’Administració, s’han de dotar per desenvolupar plenament la xarxa aeroportuària necessària amb la incorporació de la nova xarxa d’aeroports comercials a Catalunya.

El Pla estableix la configuració de la xarxa d’aeroports i aeròdroms de Catalunya, en la qual no inclou directament cap instal·lació al Pla d’Urgell. No obstant això, s’estableix que durant el termini de vigència del Pla s’analitzi la viabilitat de desenvolupament de nous aeròdroms al Priorat, Vallmoll, el Castell de Santa Maria, Tàrrega, Mollerussa i Palafolls. Addicionalment, es preveu l’anàlisi de la viabilitat i, si s’escau, el desenvolupament a títol experimental, d’un altiport en les comarques del Pirineu.

En particular, pel que fa a l’aeròdrom de Mollerussa, en cas que se’n determini la viabilitat ambiental, tècnica i econòmica, s’estableix que el seu desenvolupament complert tindrà lloc durant la vigència del Pla (2009-2015).

2.1.5.3 El Pla estratègic de la bicicleta

El Pla estratègic de la bicicleta a Catalunya (2008-2012) aprovat definitivament pel Govern de la Generalitat de Catalunya el 7 de gener de 2009, té com a objectiu fomentar l’ús d’aquest mitjà de transport. Els principals eixos estratègics d'aquest pla són:

 Elaborar un inventari de tots els camins i vies susceptibles de ser carrils bici o vies pedalables

 Impulsar la construcció d’una xarxa de 1.200 quilòmetres de carrils bici, tal i com preveu el Pla d’Infraestructures de Catalunya (PITC)

 Crear un manual de disseny per a la construcció de la xarxa: característiques geomètriques, enllumenat, estacionament i senyalització

 Crear una normativa que reguli tots els aspectes referents a la bicicleta i les noves vies previstes

126 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL

 Prioritzar la seguretat del ciclista mitjançant la pacificació del trànsit, la classificació de zones amb velocitat reduïda i el manteniment i neteja de les infraestructures

 Afavorir la intermodalitat amb els altres mitjans de transport públic, adaptant llocs per transportar les bicicletes al seu interior i modificant els horaris i els requisits d’admissió

 Establir espais segurs per la guarda i custòdia de bicicletes

 Promocionar l’ús de la bicicleta a través de campanyes de comunicació

 Formar en l’ús correcte de la bicicleta des de les escoles i autoescoles

 Impulsar la compatibilitat del Bicing de diferents ciutats

Al Pla d’Urgell s’està treballant actualment en una proposta de rutes ciclables des de la Universitat de Lleida.

2.1.5.4 El Pla director de mobilitat de Terres de Ponent

EL Pla director de mobilitat de Terres de Ponent està actualment en fase de redacció i no ha estat possible obtenir-ne cap informació.

2.1.5.5 Pla director urbanístic de l’eix transversal ferroviari

El PDU de l’Eix Transversal Ferroviari (ETF), aprovat definitivament el gener de 2010, permet realitzar les reserves de sòl necessàries per a les futura línia de tren i defineix els traçats i les estacions de la mateixa. El Pla preveu una estació de viatgers al Pla d’Urgell (prop de Mollerussa).

L’Eix Tranversal Ferroviari serà una línia mixta de mercaderies i de viatgers en alta velocitat que unirà, Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i Girona, i connectarà, així mateix, amb la línia d’alta velocitat a Lleida i a Girona, on enllaçarà de manera directa o indirecta amb els seus aeroports, i també amb l’aeroport d’Igualada/Òdena. A més, un ramal des d’Igualada a Martorell connectarà amb les línies de mercaderies cap al Port i les de viatgers cap a Barcelona. En total, la reserva per a l’Eix Transversal Ferroviari és de 254 kilòmetres de traça considerant els diferents ramals.

2.1.6 El Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015

El Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015, revisat l’any 2009 s’ estructurat en 4 àmbits principals:

 Estratègia d’estalvi i eficiència energètica,

 Pla d’energies renovables

 Pla d’infraestructures energètiques necessàries

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 127 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL

 Programa de recerca i desenvolupament tecnològic en l’àmbit energètic.

Més enllà de la incorporació dels criteris d’estalvi i eficiència energètica en el planejament urbanístic, els principals aspectes del Pla de l’Energia amb incidència territorial en l’àmbit del Pla d’Urgell són aquells que fan referència a la potenciació de l’energia solar fotovoltaica (pel que representa de possible increment d’instal·lacions en sòl no urbanitzable, si bé el Pla proposa nombroses actuacions que no necessàriament comporten nova ocupació de sòl) així com a les previsions d’infraestructures d’energia elèctrica.

El Pla de l’Energia preveu un fort impuls a les energies renovables, i estableix com a objectiu un consum d’energia primària d’origen renovable de 2.703,4 ktep l’any 2015. Aquest objectiu significa passar d’un percentatge de participació de les energies renovables en el balanç d’energia primària del 2,9% l’any 2003, al 10,0% l’any 2015. L’objectiu previst en l’àmbit de l’energia solar fotovoltaica en la revisió del Pla de l’energia de 2009 és 5 vegades major que en la versió del Pla aprovada l’any 2005, passant dels 100 MW als 500 MW l’any 2015.

En relació amb la planificació d’infraestructures energètiques, el Pla estableix actuacions per al reforç de l’alimentació de la xarxa de 110 kV de la Catalunya interior. L‘alimentació de la xarxa de 110 kV de la Catalunya interior es realitza bàsicament des de les transformacions 400/110 kV d‘Ascó, Vandellòs, Calders i Pierola, les transformacions 220/110 kV d‘Escatrón, Tarragona i Pobla de Segur i la generació situada al Pirineu. Les transformacions 220/110 kV d‘Adrall i Pobla porten bona part de la generació del Pirineu cap a l‘Àrea Metropolitana de Barcelona, alhora que donen reserva d‘alimentació a la xarxa de 110 kV en situacions de baixa hidraulicitat. El Pla identifica dues problemàtiques estructurals a mig termini:

 Les transformacions mencionades i els circuits adjacents tenen uns nivells de càrrega elevats. La indisponibilitat d‘algun transformador i/o circuit produeix la saturació de circuits i de transformadors.

 Les transformacions i la generació mencionades estan allunyades del centre de càrrega de la xarxa de 110 kV de la Catalunya interior. Aquest fet, juntament amb una demanda significativa a les subestacions del Segrià i l‘Urgell, produeix nivells de tensió excessivament baixos en aquestes receptores.

Per resoldre aquestes problemàtiques estructurals i les sobrecàrregues que es preveuen a llarg termini s‘han planificat diverses actuacions amb incidència en l’àmbit del PDU_PU:

 Ampliació de la subestació Juneda 220 kV, per poder atendre part de la demanda futura prevista a les comarques de Les Garrigues, Pla d‘Urgell i Segrià.

 Tancament de l‘anell de 110 kV Montroig – Tàrrega – Mollerussa.

128 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL

2.2 Obligacions jurídiques en matèria ambiental sobre les quals el Pla té capacitat d’incidència

Les obligacions jurídiques en matèria de biodiversitat, sòl, aigua, aire, clima, paisatge i mobilitat sostenible aplicables en l’àmbit del pla queden definides a diferents nivells que a continuació es detallen.

En el marc del VI Programa de medi ambient de la Unió Europea es defineixen quatre àrees d’actuació prioritàries que han de regir les estratègies de planificació territorial dels països de la Unió Europea.

 Intentar resoldre el canvi climàtic.

 Protegir i restaurar el funcionament dels sistemes naturals i detenir la pèrdua de biodiversitat en la Unió Europea i al món i protegir els sòls contra l’erosió i la contaminació.

 Aconseguir prou nivell de qualitat ambiental perquè les concentracions de contaminants d’origen humà, inclosos diferents tipus de radiació, no comportin efectes ni riscs significatius sobre la salut humana; política centrada en el principi de precaució i de prevenció de riscs.

 Aconseguir que el consum de recursos renovables i no renovables no superi la capacitat de càrrega del medi ambient; dissociar el consum de recursos i el creixement econòmic mitjançant un augment notable de l’eficiència dels recursos, la desmaterialització de l’economia i la prevenció de la generació de residus.

2.2.1 Biodiversitat

Existeixen diverses estratègies i convenis a diferents nivells que defineixen una sèrie de principis per a la prevenció i lluita global vers la conservació de la diversitat biològica. Entre ells destaquen l’Estratègia global per a la conservació de la biodiversitat (1992), el Conveni de Rio sobre la diversitat biològica (1992), l’Estratègia paneuropea per a la diversitat biològica (1995), l’Estratègia de la Unió Europea per a la biodiversitat (1998)o l’Estratègia espanyola per a la conservació de la biodiversitat (1998).

Des del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya s’està elaborant l’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica. Aquest document té definits eixos, objectius estratègics i objectius operatius, i s’ha estat debatent en un procés de participació, juntament amb l’Avantprojecte de la Llei de Biodiversitat L’Estratègia catalana comparteix els grans objectius del corpus jurídic internacional, però els concreta i adequa a la situació i les especificitats pròpies de Catalunya. La proposta vol ser d’aplicació al conjunt de la matriu territorial i no solament als espais naturals protegits i pretén integrar les consideracions en matèria de biodiversitat al conjunt de les polítiques de desenvolupament territorial i econòmic. En tot cas, el seu objectiu bàsic i central és el d’invertir la tendència actual de pèrdua de la

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 129 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL

diversitat d’ecosistemes, d’espècies i de dotacions genètiques que configuren la diversitat biològica de Catalunya.

Ells objectius estratègics i operatius de l’Estratègia (en la versió que es disposa) en els quals el planejament territorial i urbanístic pot tenir major capacitat d’incidència són els següents:

 O4. Reforçar el sistema d’àrees protegides de Catalunya

. Completar el sistema d'àrees protegides, consolidar el seu desenvolupament, i posar en funcionament el seguiment de l’efectivitat del sistema d’àrees protegides

. Incrementar significativament les iniciatives locals de protecció i de gestió d’espais naturals

 O6. Garantir la conservació de la diversitat dels hàbitats

. Conservar globalment, en el conjunt del territori, els tipus d’hàbitats presents a Catalunya

 O7. Garantir la continuïtat dels processos ecològics essencials i la conservació dels paisatges propis de Catalunya

. Invertir la tendència de pèrdua de les connexions biològiques i de fragmentació dels hàbitats en el conjunt del territori català

. Invertir la tendència de pèrdua de paisatges naturals, seminaturals i tradicionals

. Frenar la pèrdua de sòls i invertir la tendència a la seva degradació

 O8. Assolir un model territorial sostenible, que faci compatibles el desenvolupament econòmic, la millora de la qualitat de vida i del medi ambient i la conservació de la diversitat biològica en tots els nivells del planejament i per a totes les zones del territori

. Incorporar en la planificació i ordenació del territori els objectius i normativa que garanteixin l’ús sostenible dels recursos naturals i la conservació de la diversitat biològica

. Incorporar en el planejament i la gestió urbanística que es deriva de la legislació urbanística catalana, els objectius, normativa i instruments que garanteixin l’ús sostenible dels recursos naturals i la conservació de la diversitat biològica

 O15. Assolir models de mobilitat sostenible que tinguin en compte la conservació de la biodiversitat i el paisatge, i la prevenció i correcció d’impactes en la planificació, la redacció de projectes, la construcció, el manteniment i el seguiment de les infraestructures.

. Planificar les infraestructures del transport incorporant la conservació de la diversitat biològica i el paisatge. Incrementar de forma significativa la longitud de carreteres amb mesures per reduir l’efecte barrera i per permeabilitzar el traçat

130 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL

 O16. Assolir models socioeconòmics i territorials compatibles amb la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica en les costes i les àrees de muntanya.

. Integrar la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica en la planificació de tota la superfície de les zones de muntanya

 O17. Assolir una planificació i gestió integrada de les conques hidrogràfiques i els sistemes aquàtics, que incorpori els aspectes de bon ús de l’aigua, la correcció d’impactes, la millora d’hàbitats i la conservació de la diversitat biològica.

. Elaborar els documents de planificació hidrològica i ordenació de les conques integrant els condicionants de la conservació de la biodiversitat

. Reduir significativament els impactes generats per les infraestructures i els aprofitaments hidràulics sobre els organismes i els sistemes aquàtics

. Incrementar significativament la qualitat de l’aigua superficial i dels abocaments procedents de depuració

A més d’això, cal fer referència al document Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya (DMAH, 2006). Tot i no tenir valor jurídic, constitueix un document de referència per establir objectius i criteris en aquest camp. El document proposa 68 directrius, de les quals, aquelles amb major incidència en l’àmbit de la planificació territorial i urbanística són les següents:

 Protecció dels components del medi natural que permeten el manteniment de la connectivitat ecològica i la funcionalitat dels ecosistemes a escala local tant els que estan definits de valor natural per la planificació sectorial i territorial com els que no.

 Concentració de les noves transformacions urbanístiques i els sistemes urbanístics en aquells sectors que es demostri que tenen un menor valor ecològic, de manera que no interrompin cap connexió ecològica o corredor biològic d’àmbit municipal. Igualment s’evitaran els usos urbans susceptibles de reforçar l’efecte barrera de les infraestructures viaries.

 Delimitació dels punts crítics per al manteniment de la connectivitat ecològica i previsió de les mesures de caire urbanístic que permetin revertir la situació.

 Adequació dels usos admesos en els sectors de sòl no urbanitzable amb més valor connectiu per tal de que no comprometin el manteniment de la seva funció connectiva.

 Disseny del sistema d’espais lliures i de carrers arbrats de manera que es tendeixi a la seva connexió i estructuració com una vertadera xarxa.

 Tractament dels límits urbans i integració dels principis de permeabilització i l’establiment d’itineraris paisatgístics.

 Estudi de la possibilitat d’utilitzar plans especials per tal de protegir aquells sectors de sòl no urbanitzable de més valor per a la biodiversitat i d’importància per al manteniment de la connectivitat ecològica.

 Establiment de mesures de gestió activa en els sòls no urbanitzables per tal d’incrementar el grau de protecció activa preventiva dels sòls amb interès connector.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 131 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL

 On sigui necessari, dotació d’una figura especial de protecció com a connector fluvial en l’àrea de “zona fluvial”.

 Reconeixement dels valors i les funcions dels components de l’estructura agrària d’interès connector i adopció de mesures necessàries per la seva protecció.

2.2.2 Aigua

La Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre de 2000, per la que s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües, marca un conjunt d’objectius ambientals, en bona part dels quals el planejament territorial pot tenir incidència i que són, especialment:

 Prevenir i protegir el deteriorament dels ecosistemes aquàtics, terrestres i zones humides directament dependents dels ecosistemes aquàtics.

 Promoure un ús sostenible de l’aigua basat en la protecció a llarg termini dels recursos hídrics disponibles.

 Protegir i millorar el medi aquàtic en les seves diverses formes.

 Reduir de forma significativa la contaminació de les aigües subterrànies i evitar noves contaminacions.

 Contribuir a prevenir i pal·liar els efectes de les inundacions i les sequeres.

 Protegir les aigües territorials i marines.

2.2.3 Medi ambient atmosfèric

La Directiva 2008/50/CE del Parlament Europeu i el Consell, de 21 de maig de 2008, relativa a la qualitat de l’aire ambient i a una atmosfera més neta a Europa té com a objectiu general definir els principis bàsics d’una estratègia comuna dirigida a:

 Definir i establir els objectius de qualitat de l’aire ambient a la Comunitat per a evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per a la salut humana i per al medi ambient en el seu conjunt.

 Avaluar, basant-se en mètodes i criteris comuns, la qualitat de l’aire ambient als estats membres.

 Obtenir informació sobre la qualitat de l’aire ambient per tal d’ajudar a combatre la contaminació atmosfèrica i altres perjudicis i controlar l’evolució a llarg termini i les millores resultants de les mesures nacionals i comunitàries.

 Assegurar que aquesta informació sobre qualitat de l’aire ambient es trobi a disposició dels ciutadans;

132 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL

 Mantenir una bona qualitat de l’aire ambient i millorar-la quan sigui necessari.

 Fomentar l’increment de la cooperació entre els Estats membres per a reduir la contaminació atmosfèrica.

Entre els objectius de la Directiva, aquells sobre els quals el planejament territorial pot tenir major capacitat d’incidència són:

 Evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per a la salut humana i pel medi ambient de la contaminació de l’aire.

 Preveure la localització dels equipaments de mesura de la qualitat de l’aire.

 Mantenir una bona qualitat de l’aire ambient i millorar-la quan sigui necessari.

2.2.4 Sòl

Existeix una Comunicació de la Comissió al Consell, el Parlament Europeu, el Comitè econòmic i social i el Comitè de les Regions (COM/2006/231 final, no publicada al DOCE) titulada Estratègia temàtica per a la protecció del sòl, que té com a objectiu general la protecció i ús sostenible del sòl en funció dels següents principis rectors:

 Prevenció de la degradació del sòl i conservació de les seves funcions.

 Restauració del sòl degradat per retornar-li un nivell de funcionalitat que es correspongui almenys al seu ús actual i previst.

Un dels pilars fonamentals d’aquesta estratègia és l’establiment d’una legislació marc l’objectiu principal de la qual sigui la protecció i la utilització sostenible del sòl, fet pel qual s’ha elaborat la Proposta de Directiva per la que s’estableix un marc per a la protecció del sòl i es modifica la Directiva 2004/35/CE (COM/2006/232 final, no publicada al DOCE).

En base a aquest document, es detecten determinats objectius sobre els quals el planejament territorial sembla tenir capacitat d’incidència i que són els següents:

 Protegir el sòl dels processos de degradació: erosió, desertificació, pèrdua de matèria orgànica, contaminació, segellat, compactació, reducció de la seva biodiversitat, salinització i inundació i esllavissament.

 Gestionar de forma sostenible els recursos del sòl.

 Aplicar restriccions a les zones amb problemes relacionats amb l’erosió, la salinització, les inundacions i l’esllavissament de terres.

 Protegir les terres dotades d’un valor primordial des del punt de vista agrari.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 133 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL

2.2.5 Canvi climàtic

Existeixen, en aquesta matèria, diversos convenis i protocols internacionals i europeus entre els quals el Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, el Protocol de Kyoto per al citat conveni o l’Estratègia europea sobre el canvi climàtic que marquen els objectius en la lluita contra el canvi climàtic i en la prevenció dels seus efectes adversos. També el Llibre Blanc del Transport i els Principis per al Desenvolupament Sostenible del Consell d’Europa fan èmfasi en la importància del reequilibri dels modes de transport per a un desenvolupament més sostenible. Cal esmentar també el pacte d'Alcaldes europeus contra el canvi climàtic. Aquest pacte se centra en el compromís d’assolir una reducció del 20% de gasos d’efecte hivernacle respecte les emissions de 2005. És una declaració d’intencions, que encara presenta punts per concretar i articular.

L’any 2007, Espanya presenta el segon Plan de asignaciones i la Estrategia española del cambio climático, aprovada per la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic i el Consejo del Clima, i orientada a fer front a la reducció d’emissions en els sectors difusos (aquells no sotmesos a la Directiva del mercat d’emissions).

A Catalunya, el Pla català de mitigació del canvi climàtic 2008-2012 és el primer document que d’una manera coordinada i integrada tracta el canvi climàtic dins el conjunt de l’acció de govern de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu bàsic d’aquest Pla és el de reduir el creixement de les emissions dels sectors difusos al 37%, de manera que l’emissió total anual durant els anys del Protocol de Kyoto (2008-2012) no hauria de ser superior a 36,55 Mt de mitjana anual. L’assoliment d’aquest objectiu s’estructura entorn a una sèrie de programes i subprogrames dels quals, aquells en el que el planejament territorial i urbanístic pot tenir major incidència són els següents:

 Programa 1. Reducció d’emissions en els sectors difusos

. Subprograma 1.2 Reducció d’emissions a la construcció i l’ús dels habitatges

- Vers la millora del comportament energètic dels edificis d’habitatges

- Vers la introducció d’equips eficients de climatització als habitatges

. Subprograma 1.3. Reducció de les emissions al sector serveis

- Vers la millora del comportament energètic dels edificis de serveis

- Vers la introducció d’equips eficients de climatització i enllumenat

. Subprograma 1.6. Reducció d’emissions al transport i la mobilitat

- Vers la mobilitat sostenible i el transport públic

134 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL

2.2.6 Paisatge

El Conveni europeu del paisatge té com a objectius el foment de la protecció, la gestió i la planificació del paisatge, i l’organització a escala europea en qüestions paisatgístiques.

A Catalunya la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, promou el reconeixement, la protecció, la gestió i l’ordenació del paisatge per tal d’harmonitzar la preservació dels seus valors patrimonials, culturals i econòmics amb un desenvolupament sostenible.

La Llei es basa en els principis d’actuació següents:

 La necessitat d’afavorir l’evolució harmònica del paisatge d’acord amb els conceptes d’utilització racional del territori, de desenvolupament urbanístic sostenible i de funcionalitat dels ecosistemes.

 La preservació, mitjançant l’establiment de mesures protectores del paisatge, del dret dels ciutadans a viure en un entorn culturalment significatiu.

 El reconeixement que el paisatge és un element de benestar individual i col·lectiu que, a més de valors estètics i ambientals, té una dimensió econòmica, cultural, patrimonial i identitària.

 La consideració dels efectes sobre el paisatge de qualsevol actuació d’ordenació i gestió del territori, i de l’edificació.

 La necessitat de la cooperació entre les diferents administracions públiques en l’elaboració de les polítiques de paisatge.

 La promoció de polítiques de concertació pública i privada en l’adopció d’instruments i en les decisions sobre el paisatge.

 La promoció de la col·laboració de la iniciativa pública i privada en l’impuls d’actuacions, l’adopció d’instruments i la presa de decisions sobre el paisatge.

 La impulsió de la participació en les polítiques de paisatge dels agents socials, professionals i econòmics, especialment dels col·legis professionals, les universitats, les associacions de defensa de la natura i els representants de les organitzacions empresarials i sindicals.

 El foment de la formació en matèria de paisatge.

Els objectius que emanen d’aquests documents sobre els quals el planejament territorial té major capacitat d’incidència són els següents:

 Protegir, gestionar i planificar el paisatge per millorar-lo i/o preservar-lo.

 Integrar el paisatge en les polítiques de planificació.

 Considerar els efectes paisatgístics dels projectes d’urbanització, de creació d’infraestructures i de l’edificació.

 Mantenir tant els hàbitats i la biodiversitat com els paisatges semi-naturals.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 135 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL

D’acord amb el que determina la Llei del paisatge, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha d’incorporar als plans territorials parcials i, si escau, als plans directors territorials, les directrius del paisatge derivades dels objectius de qualitat paisatgística que contenen els catàlegs del paisatge.

2.2.7 Mobilitat sostenible

La Llei 9/2003, de la mobilitat, és la norma que estableix els principis i els objectius als quals ha de respondre una gestió de la mobilitat de les persones i del transport de les mercaderies adreçada a la sostenibilitat i la seguretat. Concretament, la Llei es fonamenta en deu principis i formula vint-i- tres objectius. Els objectius en els que el planejament territorial i urbanístic té major capacitat d’incidència són els següents:

 Integrar les polítiques de desenvolupament urbà i econòmic i les polítiques de mobilitat de manera que es minimitzin els desplaçaments habituals i es garanteixi plenament l'accessibilitat als centres de treball, a les residències i als punts d'interès cultural, social, sanitari, formatiu o lúdic, amb el mínim impacte ambiental possible i de la manera més segura possible.

 Planificar la mobilitat prenent com a base la prioritat dels sistemes de transport públic I col·lectiu i altres sistemes de transport de baix impacte, com els desplaçaments a peu, amb bicicleta i amb altres mitjans que no consumeixin combustibles fòssils.

 Promoure i protegir els mitjans de transport més ecològics, entre els quals els de tracció no mecànica, com anar a peu o amb bicicleta, d'una manera especial en el medi urbà, i desincentivar els mitjans de transport menys ecològics.

 Disminuir la congestió de les zones urbanes per mitjà de mesures incentivadores i de foment de l'ús del transport públic i per mitjà d'actuacions dissuasives de la utilització del vehicle privat als centres de les ciutats.

 Millorar la velocitat comercial del transport públic de viatgers.

 Fomentar propostes i actuacions que contribueixin a la millora de la seguretat viària.

 Analitzar les polítiques de planificació i implantació d'infraestructures i serveis de transport amb criteris de sostenibilitat i racionalitzar l'ús de l'espai viari, de manera que cada mitjà de desplaçament i cada sistema de transport disposin d'un àmbit adequat a llurs característiques i als principis d'aquesta Llei.

 Promoure la construcció d'aparcaments dissuasius per a automòbils, motocicletes i bicicletes a les estacions de tren i autobús i a les parades principals d'autobús per tal d'afavorir l'intercanvi modal, i als accessos a les ciutats, amb capacitat suficient, en ambdós casos, per a atendre la demanda dels usuaris i amb un preu d'aparcament, si n'hi ha, adequat a llur finalitat.

136 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL

 Avançar en la definició de polítiques que permetin el desenvolupament harmònic i sostenible del transport de mercaderies, de manera que, sense deixar d'atendre'n la demanda, se'n minimitzi l'impacte, especialment mitjançant el foment de la intermodalitat amb altres mitjans, com el ferroviari i el marítim.

 Relacionar la planificació de l'ús del sòl amb l'oferta de transport públic.

La Llei estableix i jerarquitza els diferents instruments de planificació de la mobilitat. Entre aquests, les Directrius nacionals de mobilitat, que tenen la naturalesa de pla territorial sectorial aplicable a tot l’àmbit de Catalunya. En relació amb el planejament territorial i urbanístic destaquen les següents:

 Fomentar l'ús del transport públic als diferents àmbits territorials.

 Introduir l'accessibilitat en transport públic, a peu i en bicicleta en el procés de planificació dels nous desenvolupaments urbanístics i en els àmbits urbans consolidats.

 Introduir les necessitats de la distribució urbana de mercaderies en el procés de planificació de nous desenvolupaments urbanístics i en els àmbits urbans consolidats.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 137 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL

2.3 Avaluació ambiental de plans urbanístics i de projectes en l’àmbit del PDU_PU

Per a l’avaluació ambiental del PDU_PU és oportú tenir en compte el desenvolupament de l’avaluació ambiental del POUM de Mollerussa (aprovat l’any 2009), així com dels plans urbanístics actualment en tràmit: POUM de Barbens, POUM del Poal, POUM de Vilanova de Bellpuig i POUM de Vila-sana.

Així mateix, cal tenir en compte les avaluacions ambientals en curs de variant L-200 (Miralcamp, Mollerussa i Fondarella) i de la variant del Palau d’Anglesola.

Han estat consultats els documents de referència emesos pel Departament de Medi Ambient i habitatge en el marc del procés d’elaboració dels quatre POUMs anteriorment citats, així com els documents d’abast dels estudis d’impacte ambiental de les dues infraestructures viàries.

Les principals determinacions que es considera rellevant prendre en consideració en el marc del procés d’elaboració del PDU_PU són les següents:

 Valoració de les 4 alternatives d’ordenació que planteja l’avanç del POUM de Vilanova de Bellpuig (des del punt de vista ambiental es recomana l’adopció de les alternatives 1 i 2 (menor consum de sòl i de recursos)

 Possible afectació de l’arbre monumental (plataner de Vila-sana) per un vial de l’àmbit PP-7 a Vila-sana.

 Afectació sobre la connectivitat (connexió riu Corb) en zona inundable per part de l’àmbit industrial (SUD-9) a Vila-sana.

 Plantejament de una alternativa per a la variant del Palau d’Anglesola. Camí 3111. (reserva del planejament) diferent a la prevista en el PTPP.

 Plantejament de dues alternatives per a la variant L-200 Miralcamp-Mollerussa-Fondarella, i indicació com a preferible del corredor 1 des del punt de vista ambiental.

138 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 3. DIAGNOSI SINTÈTICA I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA

3. DIAGNOSI SINTÈTICA I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA

A continuació es mostra una síntesi de la diagnosi ambiental de l’àmbit del Pla, destacant aquells aspectes més rellevants del medi. A partir de la consideració dels aspectes ambientals rellevants de l’àmbit, dels referents i requeriments de planificació i normatius identificats en l’apartat anterior i dels propis objectius del Pla director, es formulen els objectius ambientals del Pla director urbanístic del Pla d’Urgell.

El plànol 26 mostra una síntesi de la diagnosi ambiental del territori realitzada.

Taula 3.1. Diagnosi sintètica i objectius ambientals del pla

Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals La comarca pràcticament ha doblat la seva població des de mitjans del s. XX, especialment pel creixement experimentat per Mollerussa i, en menor mesura, per Fondarella. Per contra, la majoria dels municipis presenten una població Població pràcticament estancada des de mitjans del s. XX, i en set municipis s’observa una tendència al despoblament. El terreny és totalment planer, amb el 97,6% de la superfície amb pendents inferiors al 5%, percentatge que s’eleva al 99,5% de superfície amb pendents inferiors al 10% Els Tossals de Torregrossa constitueixen el Característiques generals de l’àmbit

Geomorfologia principal element configurador del relleu de la comarca. Els conreus constitueixen el 90% de la superfície de la comarca. Els matollars i els prats i herbassars són testimonials i els boscos es poden considerar gairebé inexistents. La superfície ocupada per edificacions i

infraestructures representa el 7% del territori. En el període 1987-2002 pràcticament s'ha doblat la superfície urbanitzada. La superfície Cobertessòl del de conreus ha patit una disminució notable en el mateix període (827 ha), si bé en percentatge no arriba al 3%. Elevada proporció (94%) de sòl no urbanitzable (SNU). Els termes amb menor Ocupació i consum de sòl Ocupació i consum de proporció de SNU són Mollerussa (35%), seguida a molta distància de Fondarella (86%), Golmés (89%) i el Palau d'Anglesola (90%).

Espais oberts Espais oberts Municipis com Bellvís, Torregrossa i Castellnou de Seana tenen el 98% del terme en SNU. Sòl no urbanitzable urbanitzable no Sòl

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 139 3. DIAGNOSI SINTÈTICA I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals Actualment, el 96% de les terres llaurades són de regadiu. El sector agrari aporta el 13,5% del VAB de la comarca (front a l’1,65% en el conjunt de Catalunya), i l’any 2001 representava el 16,1% de la població ocupada de la comarca (front al 2,5% de Catalunya). Tot i l’evident fortalesa del sector agrícola i ramader de la comarca, es detecten dos factors limitants que poden condicionar-ne l’evolució cap a produccions de major valor afegit: els hiverns rigorosos i un model productiu força intensiu i amb elevada dependència del porcí i de la fruita fresca.

Usos agrícoles i ramaders A banda de l’interès com a recurs productiu, 11. Contribuir a la el conjunt de sòls agrícoles constitueix un dels preservació del paisatge rural principals elements configuradors del paisatge de qualitat i a l'assoliment actual, caracteritzat pel mosaic de conreus dels objectius paisatgístics herbacis i fruiters, i combinat amb una mida establerts per la planificació mitjana d’explotació relativament petita. sectorial. Els sòls forestals ocupen un percentatge 10. Afavorir la conservació i Usos gairebé testimonial en l’àmbit del Pla (3%), millora dels boscos existents forestal s del qual, el 81% corresponen a matollars, a la comarca atesa la seva prats i herbassars. extrema escassetat. L’elevada densitat ramadera i els problemes Vegeu objectiu 6. derivats de la gestió d’excedents de dejeccions ramaderes constitueixen una problemàtica rellevant en els espais oberts. Important superfície ocupada per les granges i 1. Garantir una implantació naus d’instal·lacions agràries, amb una racional i l'adequada ubicació superfície total ocupada superior, per i integració paisatgística de exemple, a la de l’extensió urbana compacte. les edificacions i És previsible que degut a l’aplicació de la instal·lacions agràries i nova normativa europea de benestar animal energètiques i, en general, les explotacions ramaderes sol·licitin de les activitats en el sòl no ampliació de les instal·lacions i caldrà valorar urbanitzable. els requeriments urbanístics que caldria establir al respecte.

oberts: usosoberts: i activitats impactants Add. 1. Potenciar la millora i integració paisatgística de les construccions agrícoles i ramaderes en funcionament i l’enderroc i/o restauració de les abandonades o determinació de possibles funcions alternatives, compatibles ambientalment. L’elevada densitat ramadera de la comarca és un dels aspectes crítics des de la perspectiva ambiental del sector agrari. L'any 1999 aquest índex se situava entorn el doble del que pot absorbir la Superfície Agrícola Utilitzada. Problemàtiques existentsels en espais Existeixen 24 activitats extractives en actiu a Vegeu objectiu 1. la comarca, que sumen un total de 137 hectàrees.

140 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 3. DIAGNOSI SINTÈTICA I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA

Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals Les instal·lacions de panells d’energia solar Vegeu objectiu 1. són un front potencial d’impactes en els espais oberts. En els darrers anys aquest tipus d’instal·lacions ha proliferat de manera molt substancial a les comarques de Lleida, i especialment al Pla d’Urgell. I algunes d'aquestes instal·lacions se situen en sòls amb d'alta aptitud agrícola. Únicament s'identifica una urbanització 2. Moderar el consum de sòl, residencial de baixa densitat i aïllada a la potenciar el model comarca: Vellana, al terme de Bell-lloc d'urbanització compacte d’Urgell. tradicional i evitar els Tot i la diversitat municipal, a nivell comarcal creixements de baixa el model d’urbanització compacte, densitat més consumidors de representat pels nuclis urbans i les seves recursos. extensions (397 ha - 58%), predomina sobre els teixits urbans residencials de tipus lax (habitatges unifamiliars aïllats i adossats), que tenen una extensió menor (289 ha - 42 %). Les promocions desenvolupades en els darrers anys en els nuclis petits segueixen models mimètics (la majoria de les cases adossades en filera) que no encaixen ni amb la tradició constructiva, ni amb l’urbanisme local, circumstància que es repeteix a Mollerussa. L’anàlisi del sòl urbà i urbanitzable mostra que a nivell comarcal un 65% és sòl urbà consolidat, mentre que hi ha un 35% de sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable. Bell-lloc Assentaments d’Urgell és el qui té una major proporció de

Sistema d’assentaments i creixement urbanístic potencial sòl urbà no consolidat i urbanitzable (66%), mentre que a l’altre extrem se situa Barbens, amb el 100% del sòl urbà consolidat i sense sòl urbanitzable. Els límits reduïts del terme de Mollerussa 3. Endreçar les perifèries impliquen una expansió de la ciutat central urbanes i evitar les fora del terme que ha creat força elements implantacions industrials i descontrolats i erràtics en el passat terciàries aïllades, (implantacions aïllades en no urbanitzable, generadores de major manca de continuïtat en les traces i serveis) i mobilitat. que en el futur pot comportar dificultats greus de funcionament (trànsit, costos d’altres infraestructures) de tot el sistema. S’hi identifiquen sis municipis implicats: Mollerussa, Fondarella, el Palau d’Anglesola, Vila-sana, Golmès i Miralcamp. Es plantegen dubtes a l’hora de definir els Vegeu objectiu 3.

límits del sòl urbà i d’establir les formes de Problemàtica específica del medi urbà creixement: els encontorns dels pobles.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 141 3. DIAGNOSI SINTÈTICA I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals Existeix un potent corredor d’infraestructures 4. Contribuir a l'adequada viàries i ferroviàries que creuen l’àmbit d’est integració i permeabilització a oest (A-2, N-Iia, ferrocarril convencional) i de totes les infraestructures que constitueixen una forta barrera entre el (sobretot les lineals), ja nord i el sud de la comarca. siguin viàries, ferroviàries o Es preveuen noves infraestructures viàries i canals de reg, actuals i ferroviàries amb forta incidència potencial previstes sobre el territori (connexió Miralcamp-el ferroviàries palau d’Anglesola – via orbital; autovia A-27, eix transversal ferroviari). Infraestructures viàries i

Existeix una forta dependència de Mollerussa 5. Contribuir a frenar el com a capital fornidora de la major part de creixement de la mobilitat serveis i de llocs de treball a la qual es obligada i afavorir modes de desplaça diàriament gran part de la població transport més eficients per de la resta de municipis de la comarca. no incrementar les emissions

la mobilitat en L’escassa oferta actual de línies d’autobús i de gasos amb efecte d’horaris fa que la major part de la població d’hivernacle i el consum es desplaci en vehicle privat. Per la mateixa energètic. raó, el tren és molt poc utilitzat per als Mobilitat desplaçaments de la població.

l’àmbit l’àmbit del Pla l’àmbit del l’àmbit Diversos municipis plantegen la necessitat de preveure variants per descongestionar el

Caracterització de trànsit de pas de l’interior dels seus nuclis. La tipologia dels assentaments de la comarca Vegeu objectiu 5. és majoritàriament compacte. La potencial limitació per al transport públic en alguns casos deriva més del fet de tractar-se de municipis molt petits, amb baixa població, que no del model urbanístic dels mateixos. Les àrees especialitzades d’ús d’equipaments i industrials es concentren majoritàriament a la conurbació de Mollerussa i al llarg dels eixos principals de comunicació i, per tant, en una bona localització pel que fa a accessibilitat i mobilitat. L’existència d’àrees

territorial sobreterritorial la mobilitat industrials en d’altres municipis més allunyats Incidència del urbanístic i del model Incidència de l’eix d’infraestructures possibilita la reducció de la mobilitat obligada. Els rius que travessen la comarca tenen molt Vegeu objectiu 9. poca entitat i en diversos trams es desdibuixen en la xarxa de canals i sèquies els quals constitueixen els únics cursos d'aigua amb caràcter permanent o semipermanent.

No obstant l'anterior, el riu Corb a l’alçada del nucli dels Arcs, adopta un aspecte natural, serpentejant i amb vegetació de ribera associada, sobretot a partir de la seva confluència amb el riu d’Ondara, i en algun tram, fins i tot té vegetació arbòria. Cicle de l’aigua

Cursos superficials Les principals pressions a les que estan Vegeu objectiu 7. sotmesos els rius del Pla d’Urgell són els abocaments industrials i urbans de sistemes

unitaris, les dejeccions ramaderes i els excedents de nitrogen de l’agricultura i la ramaderia.

142 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 3. DIAGNOSI SINTÈTICA I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA

Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals Els nitrats derivats de l'agricultura intensiva i 6. Contribuir al de les dejeccions ramaderes i, en menor grau, desenvolupament d'una els plaguicides, els abocaments industrials i activitat agrària més els abocaments de les EDARs són les principals sostenible especialment en afeccions a les aigües subterrànies de la termes de consum i

comarca. contaminació de les aigües. Tota la comarca està designada com a zona vulnerable en relació amb la contaminació de

Aigües subterrànies nitrats procedents de fonts agràries d'acord amb el Decret 283/1998, de 21 d’octubre. El volum total d’extraccions d'aigües Vegeu objectius 2 i 6 subterrànies és elevat ( uns 18 hm3 anuals, el 80% dels quals són per usos agrícoles) tot i que els recursos disponibles d’aigües subterrànies són molt superiors (uns 95 hm3 anuals). El principal impediment per a l’abastament de pous és l’elevada contaminació de l’aigua per Add. 2. Protegir les zones nitrats. actives en el cicle de l’aigua La major part dels recursos hídrics són i els recursos hídrics de d’origen superficial (concessió de 630 hm3 l’ocupació del sòl d’aquestes anuals del canal d'Urgell). A banda dels usos zones, de la contaminació i agrícoles el canal nodreix xarxes urbanes de la sobreexplotació,

d’abastament d’aigua per a usos domèstics i garantint la seva industrials. El canal també subministra funcionalitat i qualitat directament a activitats industrials o Add. 3 Restaurar, prevenir i Recursos hídrics ramaderes no connectades a la xarxa pública. protegir els ecosistemes La gran demanda d’aigua fa necessària aquàtics i les zones humides l’optimització de l’ús de l’aigua per a regadiu, incorporant sistemes de reg d’alta eficiència que permetin l’aprofitament òptim de l’aigua disponible. Existeixen mancances puntuals de subministrament en municipis que no disposen de suficient capacitat d’emmagatzematge de l’aigua provinent del Canal. Diversos municipis de la comarca disposen de Vegeu objectius 2 i 6 Pla Director d'abastament d'aigua.

Segons la informació disponible i les Add. 4. Afavorir l’ús racional estimacions efectuades els principals consums de l’aigua en els d'aigua de la comarca són, amb molta assentaments urbans de la diferència, per a usos agrícoles. comarca, més enllà dels criteris establerts per la normativa d’àmbit català

Consum actual i potencial (Decret d’ecoeficiència)

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 143 3. DIAGNOSI SINTÈTICA I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals Hi ha diversos municipis les aigües residuals 7. Preveure i facilitar la dels quals no reben tractament. implantació de les Alguns sistemes de sanejament requereixen infraestructures necessàries d’un bombament de les aigües fins a l’EDAR per a l'adequat abastament i (per la seva situació més elevada) amb el sanejament de les aigües consegüent cost energètic associat. La superposició de les xarxa hídrica amb la de

reg i de sanejament genera actualment problemes de capacitat de tractament i

Sanejament Sanejament d’evacuació de la xarxa, entre d’altres. La capacitat de l’EDAR de Fondarella es comença a manifestar insuficient. En aplicació d’un conveni a signar entre el Consell Comarcal del Pla d’Urgell i l’ACA, al llarg del 2010 es redactarà un Pla director integral de sanejament del Pla d’Urgell. La vulnerabilitat per exposició als diferents Vegeu objectiu 5. Capacitat i contaminants és nul·la o molt baixa. La vulnerabilitat capacitat del territori front a contaminants als diferents contaminants (partícules sòlides totals i diòxid de sofre) és alta a l’àrea de Mollerussa. Les principals fonts de contaminació acústica Add. 5. Prevenir, reduir i a l’àmbit del PDU_PU són el trànsit de controlar la contaminació Contaminació vehicles per les principals vies de lluminosa, la contaminació acústica comunicació, les activitats industrials i els acústica, la contaminació nuclis urbans. electromagnètica i la No es localitza cap sector de sòl urbà proper a contaminació odorífera. les zones de màxima protecció, que Contaminació corresponen a l’Estany d’Ivars i Vila-sana i els

lluminosa Tossals de Torregrossa, trobant-s’hi a les

Ambient atmosfèric seves proximitats únicament algunes granges i cases aïllades. Una línia elèctrica d’alta tensió creua la meitat oest de la comarca pel nord de Bell- Contaminació lloc d’Urgell i fins a la subestació elèctrica de

electromagn Mollerussa, amb risc d’afectació per radiació ètica electromagnètica als habitatges propers, especialment al sector nord-oest de Mollerussa. La problemàtica de contaminació odorífera Contaminació per activitats properes a àrees residencials o

odorífera per l’activitat ramadera és puntual i no té una rellevància significativa a la comarca. El consum d’electricitat s’ha duplicat entre Vegeu objectius 2 i 5. els anys 1994 i 2005, fins a situar-se entorn els 9000 MWh. El principal consumidor Consum d’electricitat és el sector domèstic (44% al actual i 2005), seguit de la indústria (38%) i el terciari potencial Energia Energia i primari (17%). No es disposa de dades de consums finals d'altres fonts energètiques.

144 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 3. DIAGNOSI SINTÈTICA I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA

Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals Gran nombre d'instal·lacions generadores Vegeu objectiu 1. d’energia solar fotovoltaica autoritzades. La majoria se situen al nord de la Comarca i en Generació i espais antigament ocupats per conreus. La distribució més gran, de 2.000 kW de potència, es troba al municipi del Poal, i és la segona més gran de Catalunya. L’índex comarcal de generació de residus Add. 6. Contribuir i facilitar municipals és d’1,26 kg/hab/dia per a l’any la disponibilitat 2007, inferior a la mitjana de Catalunya d’instal·lacions adequades (1,64), mantenint-se estable en els darrers 5 per a la gestió dels residus, anys. El percentatge de recollida selectiva és en especial de les dejeccions sensiblement inferior a la mitjana de ramaderes. Catalunya. La posada en funcionament del servei de recollida selectiva de la fracció

orgànica a finals de l’any 2008 és d’esperar que contribueixi a la millora del percentatge recollit selectivament. El Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (PTSIGRMC) 2005-2012, marca les previsions futures de generació de residus municipals per

Generació i gestió de residus municipals cadascuna de les fraccions recollides i les necessitats d’infraestructures associades. La major part dels residus i industrials Gestió de residus Generació i declarats són residus no especials (97%) i gestió de generats per indústries del sector alimentari. residus industrials Només el 3% corresponen a especials (majoritàriament sanitaris). A Miralcamp es localitzen dues instal·lacions Generació i de gestió de residus de la construcció gestió de consistents en una planta de triatge i un residus de la construcció dipòsit controlat. És prevista l’ampliació d’aquestes instal·lacions. Generació i Existència d’una instal·lació autoritzada per a gestió de la gestió de les dejeccions ramaderes i dues dejeccions instal·lacions més en fase de proves. ramaderes Els espais naturals protegits (458 ha) 8. Maximitzar la protecció representen només l'1,5% del territori d'espais o elements d'interès comarcal i responen a la protecció dels natural o connector Espais darrers hàbitats esteparis i aquàtics originals, mitjançant la seva inclusió en

naturals que pràcticament han desaparegut i es troben sòl de protecció especial o protegits altament afectats per fenòmens de l'establiment d'una normativa degradació, fragmentació i aïllament. L’espai específica. Afavorir de l’Estany d’Ivars i Vila-sana disposa de Pla especialment la conservació, especial i Pla d'usos i gestió. millora i recuperació dels El PTPP protegeix especialment un 14 % de la ambients amb vegetació de matollars, prats i comunitats superfície de la comarca establint una xarxa Sòls de estèpiques. protecció d'espais protegits. Es tracta de la comarca de

especial del l’àmbit de les terres de Lleida amb menor PTPP

Matriu territorial: patrimoni natural, Matriu territorial: percentatge de sòl de protecció especial, biodiversitat i connectivitat ecològica i connectivitat biodiversitat molt per sota de la mitjana de l’àmbit (48%).

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 145 3. DIAGNOSI SINTÈTICA I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals La superfície d’hàbitats d’interès comunitari és molt reduïda (6,97 ha - 0,02% de la superfície comarcal) i es concreta en reductes d’extensió minúscula en diferents localitzacions. Alguns d’aquests hàbitats estan catalogats com d’atenció prioritària. La proporció d’aquests hàbitats en sòl de protecció preventiva és molt reduïda en relació amb la major part de l’hàbitat ja

inclosa en sòl de protecció especial. No obstant això, el 15% de l’hàbitat d’interès comunitari d’atenció prioritària present a la comarca se situa en sòl de protecció preventiva i haurà de prendre’s en

Hàbitats d’interès comunitari consideració per tal que no es vegi afectat negativament per les propostes que puguin derivar de PDU_PU i de valorar la seva possible inclusió com a sòl de protecció especial. El 98 % d’aquests hàbitats ja han estat inclosos pel PTPP en sòl de protecció especial. Només un d'ells té un percentatge significatiu de la seva extensió en sòl de protecció preventiva (el 20%). Es tracta d’un hàbitat

molt rar però no amenaçat. L’extensió en termes absoluts d’aquest hàbitat en sòl de protecció preventiva és molt reduïda: 2,6 ha repartides en 5 localitzacions l’exclusió de les Hàbitats amenaçats quals en el PTPP es pot deure, en la major part dels casos, a una qüestió d’escala. Dues zones humides incloses en l’Inventari de Zones Humides de Catalunya: l’Estany d’Ivars Zones i Vila-sana (126 ha) i Préstec de Linyola (<0,5 Humides ha).

Espais No hi ha cap espai inclòs a l’Inventari d’espais d’interès d’interès geològic de Catalunya. geològic Boscos No hi ha forests d’utilitat pública gestionades d’utilitat pel DMAH. pública Àrees de No hi ha declarats cap reserva natural de protecció de fauna salvatge ni refugi de fauna salvatge. fauna salvatge autòctona Reserves No hi ha declarada cap reserva nacional de Nacionals de caça. caça La major part d’aquests espais han estat Vegeu objectiu 8. inclosos en el sòl de protecció especial d’acord amb el PTPP i, per tant, els espais per Espais aquestes espècies d’interès tenen un elevat d’interès per nivell de protecció. Únicament l’espai del Pla espècies amenaçades de la Serra – Miralcamp, té un percentatge significatiu en sòl de protecció preventiva. Es tracta de la part més alterada i degradada per l’activitat humana.

146 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 3. DIAGNOSI SINTÈTICA I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA

Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals El manteniment dels fluxos ecològics en el 9. Afavorir la conservació i conjunt de la matriu territorial del Pla millora dels cursos fluvials i d’Urgell, constituïda per ambients de la xarxa de reg afavorint transformats i sovint inhòspits per moltes el seu paper com a elements espècies de fauna, com són les grans de biodiversitat, extensions homogènies de conreus de regadiu, connectivitat i ús social,

els usos urbans i les infraestructures, passa sempre de forma compatible per la preservació de certs elements del amb la seva funció principal. paisatge com són els cursos fluvials i la xarxa de canals i sèquies, així com els marges entre conreus que puguin mantenir restes de vegetació natural. Tot i que la xarxa de canals, regs i sèquies en Add. 7. Afavorir la alguns casos (canals pavimentats i sense conservació, millora i vegetació a les seves ribes) poden no tenir un recuperació de la vegetació interès actual en el manteniment de fluxos de ribera a l’entorn de la

ecològics, es tracta d’elements lineals amb un xarxa hidrogràfica, de important paper potencial en la connectivitat basses, canals i sèquies. ecològica, i també social, del paisatge del Pla d’Urgell. Bona part dels espais d’interès connector es Vegeu objectiu 8. localitzen en sòls de protecció especial d’acord amb el PTPP i, per tant, disposen d’un elevat grau de protecció. Únicament una part del què s'ha anomenat Connector de Mollerussa se situa en sòl de protecció

preventiva. Tot i que es tracta d’un sector

Espais d’interès connector i punts crítics Espais d’interès amb conreus de regadiu sense valors destacables per a la fauna, des del punt de vista de la connectivitat ecològica és una peça de terreny sense edificacions que tancaria i donaria major solidesa a la xarxa de connectors proposada pel PTPP. L'autovia l’A-2, la via ferroviària Barcelona – Vegeu objectiu 4. Lleida i la carretera N-IIa, exerceixen un fort efecte barrera per als desplaçaments de la fauna i tenen un efecte sinèrgic. Els punts on

les infraestructures actuals o previstes intercepten els espais d’interès connector cal considerar-los punts crítics per a la connectivitat. Els hàbitats associats als cursos d'aigua Vegeu objectiu 9. (canals, sèquies i desguassos i basses) constitueixen espais d'interès natural i és

rellevant evitar la seva eliminació causada per entubaments i pavimentacions que d’interès destrueixen la vegetació en els llits i les vores Altres espais o

elements naturals d'aquests cursos.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 147 3. DIAGNOSI SINTÈTICA I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals La transformació en regadiu del territori, Vegeu objectiu 11 juntament amb la conseqüent concentració parcel·lària, ha suposat una gran homogeneïtzació del paisatge, la desaparició de la major part de la vegetació natural de la zona i l’aparició de nous paisatges lligats a la

presència de l’aigua La pràctica totalitat de l'àmbit del Pla s’inclou dins la unitat de paisatge de la Plana d’Urgell, el límits de la qual vénen donats per l’àrea regada pel canal d’Urgell, exceptuant uns petits sectors a l’extrem oriental de la comarca que pertanyen al paisatge del secà. El Catàleg de paisatge de Terres de Lleida Vegeu objectiu 11 Unitats de paisatgeUnitats de identifica patrons agrícoles significatius, tossals que estructuren la trama agrícola i fileres d’arbres i banquetes arbrades com a

espais amb valors paisatgístics especials a protegir. El catàleg estableix objectius de qualitat paisatgística específics per cada unitat de paisatge i un llistat de criteris i accions que contribueixen a assolir-los. El Catàleg de paisatge de Terres de Lleida Vegeu objectiu 11. Àmbits de defineix una sèrie d’àrees amb valors

vulnerabilitat especials a protegir, uns paisatges d’atenció paisatgística especial i unes àrees de foment de la gestió i susceptibles d’accions d’ordenació. Qualitat del paisatge i patrimoni cultural Qualitat del paisatge Amenaces i Ja recollides en d'altres apartats. oportunitats Existeixen mancances en el tractament 12. Preservar els espais i conjunt dels nuclis històrics elements d'interès Destaca l’oportunitat existent de valorització patrimonial de forma de les banquetes i camins a l’entorn dels compatible amb el seu ús canals com a espais fortament atractius per al públic i turístic. passeig en bicicleta i a peu, al llarg dels quals hom hi pot trobar elements patrimonials

d’interès. Hi ha projectes incipients d'aprofitar el gran potencial d'aquests espais per al gaudi social i la promoció turística del territori. Patrimoni cultural Existència d'espais i elements d'interès històric, arquitectònic i arqueològic i d'arbres d'interès.

148 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 3. DIAGNOSI SINTÈTICA I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA

Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals La delimitació de zones inundables de la 13. Evitar creixements urbans planificació sectorial actualment disponible i d'altres ocupacions en zones no reflecteix la problemàtica real del territori de risc. en front al risc d'inundació, el qual constitueix actualment un problema molt significatiu en diversos municipis. El desbordament dels cursos d’aigua causa la inundació d’extensions

significatives de terrenys amb afectacions a propietats i a la xarxa viària. La impermeabilització dels terrenys, l’efecte de Risc d’inundacions determinades infraestructures viàries i, molt especialment, la multifuncionalitat i la insuficient capacitat de l’actual xarxa de desguàs s'apunten com les causes principals. Risc El risc d’incendis forestals és baix a tota la Add. 8. Reduir la d'incendis comarca. vulnerabilitat de la població forestals als efectes del canvi La comarca es troba en la zona sísmica climàtic.

Risc sísmic Àrees de riscÀrees de d’intensitat VI. El risc sísmic no és significatiu i no té implicacions urbanístiques pel PDU_PU. A l’àmbit del PDU_PU no es localitza cap instal·lació amb risc d’accident greu, així com Risc químic cap zona d’intervenció o zona d’alerta d’aquestes instal·lacions.

Risc per L'important flux de vehicles amb mercaderies transport de perilloses que circula per l'autovia A-2 fa que

mercaderies diversos municipis de l'àmbit hagin d’elaborar perilloses un Pla d’Actuació Municipal del TRANSCAT. Zones La totalitat de l’àmbit del PDU_PU està Vegeu Objectiu 6 vulnerables a designat com a zona vulnerable en relació la amb la contaminació de nitrats procedents de contaminació fonts agràries . per nitrats

D’acord amb la taula anterior, els objectius ambientals del Pla director del Pla d’Urgell són els següents:

Prioritat Elements del Objectius Ambientals Pr= Prioritari medi Add: Addicional Ocupació i 1. Garantir una implantació racional i l'adequada ubicació i P consum de sòl integració paisatgística de les edificacions i instal·lacions agràries i energètiques i, en general, de les activitats en el sòl no urbanitzable. 2. Moderar el consum de sòl, potenciar el model d'urbanització P compacte tradicional i evitar els creixements de baixa densitat més consumidors de recursos. 3. Endreçar les perifèries urbanes i evitar les implantacions P industrials i terciàries aïllades, generadores de major mobilitat. 4. Contribuir a l'adequada integració i permeabilització de totes P les infraestructures (sobretot les lineals), ja siguin viàries, ferroviàries o canals de reg, actuals i previstes.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 149 3. DIAGNOSI SINTÈTICA I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Prioritat Elements del Objectius Ambientals Pr= Prioritari medi Add: Addicional 5. Contribuir a frenar el creixement de la mobilitat obligada i P afavorir modes de transport més eficients per no incrementar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i el consum energètic. Add. 1. Potenciar la millora i integració paisatgística de les Add. construccions agrícoles i ramaderes en funcionament i l’enderroc i/o restauració de les abandonades o determinació de possibles funcions alternatives, compatibles ambientalment. Cicle de l’aigua 6. Contribuir al desenvolupament d'una activitat agrària més P sostenible especialment en termes de consum i contaminació de les aigües. 7. Preveure i facilitar la implantació de les infraestructures P necessàries per a l'adequat abastament i sanejament de les aigües Add. 2. Protegir les zones actives en el cicle de l’aigua i els Add. recursos hídrics de l’ocupació del sòl d’aquestes zones, de la contaminació i de la sobreexplotació, garantint la seva funcionalitat i qualitat. Add. 3 Restaurar, prevenir i protegir els ecosistemes aquàtics i les Add. zones humides Add. 4. Afavorir l’ús racional de l’aigua en els assentaments urbans Add. de la comarca, més enllà dels criteris establerts per la normativa d’àmbit català (Decret d’ecoeficiència).

Ambient Add. 5. Prevenir, reduir i controlar la contaminació lluminosa, la Add. atmosfèric contaminació acústica, la contaminació electromagnètica i la contaminació odorífera. Gestió de residus Add. 6. Contribuir i facilitar la disponibilitat d’instal·lacions Add. adequades per a la gestió dels residus, en especial de les dejeccions ramaderes. Matriu territorial: 8. Maximitzar la protecció d'espais o elements d'interès natural o P patrimoni connector mitjançant la seva inclusió en sòl de protecció especial natural, o l'establiment d'una normativa específica. Afavorir especialment biodiversitat i la conservació, millora i recuperació dels ambients amb vegetació connectivitat de matollars, prats i comunitats estèpiques. ecològica 9. Afavorir la conservació i millora dels cursos fluvials i de la xarxa P de reg afavorint el seu paper com a elements de biodiversitat, connectivitat i ús social, sempre de forma compatible amb la seva funció principal. 10. Afavorir la conservació i millora dels boscos existents a la P comarca atesa la seva extrema escassetat. Add. 7. Afavorir la conservació, millora i recuperació de la Add. vegetació de ribera a l’entorn de la xarxa hidrogràfica, de basses, canals i sèquies. Qualitat del 11. Contribuir a la preservació del paisatge rural de qualitat i a P paisatge i l'assoliment dels objectius paisatgístics establerts per la patrimoni planificació sectorial. cultural 12. Preservar els espais i elements d'interès patrimonial de forma P compatible amb el seu ús públic i turístic. Àrees de risc 13. Evitar creixements urbans i d'altres ocupacions en zones de P risc. Add. 8. Reduir la vulnerabilitat de la població als efectes del canvi Add. climàtic.

150 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 4.ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES

4. ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES

4.1 Alternatives considerades per a l’ordenació global de l’àmbit

A l’hora d’exposar les alternatives que es poden plantejar des del Pla cal tenir en compte que el Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida), en endavant PTPP, acota significativament el marge d’actuació del Pla director, definint l’estratègia de creixement per a cada nucli, definint en quin sòl es pot créixer i en quina dimensió, traçant les reserves per a les principals infraestructures necessàries per al desenvolupament de la comarca etc.

Així, les opcions estratègiques ja han estat preses a nivell territorial i el Pla director pot traslladar- les a nivell d’ordenació i regulació a una escala de major detall, tot i que encara a una escala més general que la que permetran els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, en els quals es podran concretar possibles alternatives per desenvolupar el que estableix el Pla director.

En aquest context, el Pla director no ha plantejat alternatives d’estratègia, atès que el planejament territorial ja estableix quins han de ser els objectius estratègics per a la comarca i quines són les necessitats de l’àmbit del pla.

Atenent a les consideracions anteriors les alternatives considerades en el marc de l’avaluació ambiental del Pla han estat les següents:

 Alternativa zero: desenvolupament del planejament urbanístic vigent

 La proposta del Pla director urbanístic del Pla d’Urgell

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 151 4.ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

4.1.1 L’alternativa zero: desenvolupament del planejament urbanístic vigent

Les característiques generals del planejament vigent són les següents:

 9 dels 16 municipis de la comarca disposen com a instrument de planejament de Normes subsidiàries i 2 més de delimitació de sòl urbà. Els POUMs dels 5 municipis que en disposen són anteriors a l’aprovació del planejament territorial actualment vigent (PTPP), excepte el de Mollerussa. Així doncs, el planejament urbanístic vigent en gran part de la comarca és antic i no s’ajusta a la normativa urbanística i territorial actualment vigent.

 Les característiques bàsiques del planejament se sintetitzen en la Taula 4.1 i en la Figura 4.1 i 4.2.

Taula 4.1. Planejament vigent i creixement potencial

Sòl urbà Creixement Sòl urbà Total sòl Sòl Habitatges Municipi no potencial segons consolidat urbà urbanitzable actuals consolidat planejament vigent ha ha ha ha ha Habitatges Habitatges Vila-sana 61,10 0,00 61,10 5,34 5,34 0 214 Vilanova de Bellpuig 47,96 2,64 50,60 0,00 2,64 191 489 Torregrossa 70,51 10,03 80,54 0,00 10,03 134 947 Sidamon 33,45 9,18 42,63 8,99 18,17 133 244 Mollerussa 241,00 10,69 251,69 209,98 220,67 10.644 4.575 Miralcamp 46,08 6,19 52,27 24,63 30,82 174 433 Linyola 85,89 0,00 85,89 4,24 4,24 0 1.018 Ivars d'Urgell 73,29 22,60 95,89 20,92 43,52 313 685 Golmés 73,78 24,86 98,64 79,40 104,26 3.468 560 Fondarella 39,95 2,99 42,94 34,15 37,14 960 229 el Poal 26,55 3,38 29,93 0,00 3,38 107 254 el Palau d'Anglesola 115,43 1,11 116,54 7,31 8,42 553 696 Castellnou de Seana 31,80 0,00 31,80 4,72 4,72 0 391 Bellvís 57,24 0,00 57,24 21,10 21,10 211 380 Bell-lloc d'Urgell 126,77 32,78 159,55 56,31 89,09 1.870 782 Barbens 27,64 2,38 30,02 15,22 17,60 523 357 Total Pla d'Urgell 1.158,43 128,84 1.287,26 492,32 621,15 19.282 12.254

Font: Pla director urbanístic del pla d’Urgell (Refós del Planejament).

152 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 4.ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES

SÒLS URBANS I URBANITZABLES (ha)

Barbens

Bell-lloc d'Urgell

Bellvís

Castellnou de Seana

el Palau d'Anglesola

el Poal

Fondarella

Golmés

Ivars d'Urgell

Linyola

Mir alc amp

Mollerussa

Sidamon

Torregrossa

Vilanova de Bellpuig

Vila-sana

0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200 220 240 260 280 300 320 340 360 380 400 420 440 460 480

Vi l anova de el Pal au Castel l nou de Bell-lloc Vila-sana Tor r egr ossa Sidamon Mol l er ussa Mi r al camp Li nyol a Ivar s d'Ur gel l Gol més Fondar el l a el Poal Bellvís Bar bens Bellpuig d'Angl esol a Seana d'Ur gel l

Sòl ur bani tzabl e 5,34 0,00 0,00 8,99 209,98 24,63 4,24 20,92 79,40 34,15 0,00 7,31 4,72 21,10 56,31 15,22

Sòl ur bà no consol i dat 0,00 2,64 10,03 9,18 10,69 6,19 0,00 22,60 24,86 2,99 3,38 1,11 0,00 0,00 32,78 2,38 Sòl ur bà consol i dat 61,10 47,96 70,51 33,45 241,00 46,08 85,89 73,29 73,78 39,95 26,55 115,43 31,80 57,24 126,77 27,64

Figura 4.1. Distribució del sòl urbà i urbanitzable segons planejament vigent

Font: Pla director urbanístic del pla d’Urgell (Refós del Planejament).

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 153 4.ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

HABITATGES ACTUALS I POTENCIALS

Barbens

Bell-lloc d'Urgell

Bellvís

Castellnou de Seana

el Palau d'Anglesola

el Poal

Fondarella

Golmés

Ivars d'Urgell

Linyola

Mir alc amp

Mollerussa

Sidamon

Torregrossa

Vilanova de Bellpuig

Vila-sana

0 500 1000 1500 2000 2500 3000 3500 4000 4500 5000

Vi l anova de el Pal au Castel l nou de Bell-lloc Vila-sana Tor r egr ossa Sidamon Mol l er ussa Mi r al camp Li nyol a Ivar s d'Ur gel l Gol més Fondar el l a el Poal Bellvís Bar bens Bellpuig d'Angl esol a Seana d'Ur gel l

Habi tatges potenci al s 0 116 134 133 10. 644 174 0 313 3. 468 1. 006 107 553 0 211 1. 871 523

Habi tatges actual s 214 489 947 244 4.575 433 1.018 685 560 229 254 696 391 380 782 357

Figura 4.2. Habitatges actuals i potencials segons planejament vigent

Font: Pla director urbanístic del pla d’Urgell (Refós del Planejament).

 En el conjunt comarcal, el planejament vigent té un potencial de creixement en superfície (sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable) de 621 ha, que en relació amb el sòl urbà consolidat (1.158 ha) suposa un creixement potencial del 53%.

 En nombre d’habitatges el potencial és molt elevat. Els 19.282 habitatges potencials del planejament vigent, en relació amb els 12.254 habitatges actuals, permeten un creixement del 157% en relació amb el parc actual. Les hipòtesis de creixement contemplades en el PTPP d’acord amb el model V15 CAT indicaven una dotació per a l’any 2026 a la comarca de 15.049 habitatges principals. Cal tenir en compte que, tal com s’exposa en l’apartat 3.1 de la Memòria d’ordenació del Pla, el ritme de creixement demogràfic de la comarca supera en gran mesura els referents establerts pel PTPP i de mantenir-se, ni que sigui lleugerament per sota, fa que augmentin les necessitats d’habitatge nou en relació a les previsions efectuades pel PTPP.

 Actualment, els municipis del que es pot anomenar la primera corona: Mollerussa, Palau d'Anglesola, Golmés, Miralcamp i Fondarella, concentren el 53% del parc actual d’habitatges- les previsions del Planejament vigent farien pujar aquest percentatge fins al 82%. Es tracta, doncs, d’un creixement fortament concentrat a l’entorn de Mollerussa.

154 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 4.ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES

 En relació amb el potencial creixement residencial, la situació és molt variable en funció dels municipis. Així, municipis com Barbens i Ivars d’Urgell, tenen excés de previsió en relació amb l’estratègia establerta pel PTPP (vegeu Figura 4.3), si bé en molts d’altres municipis, el PTPP atorga possibilitats de creixement molt superiors en relació amb el planejament actualment vigent. És el cas de Linyola i Vilanova de Bellpuig, així com del Poal, Torregrossa o Castellnou de Seana.

Figura 4.3. Potencial de creixement en extensió segons planejament vigent i PTPP.

Sup. Terme Superf í cie Superf í cie Superf í cie total extensió actual total Estratègia de creixement, SÒL SUC SUNC SUB LE SÒL POTENCIA L % % PTPP POTENCIA L Ha Ha Ha Ha Ha Ha BARBENS 756 27,64 2,38 15,22 17,60 64% CREIXEMENT MODERAT * 10,62 30 BELL LLOC D'URGELL 3.492 126,77 32,78 50,09 82,87 65% CREIXEMENT MITJÀ 76,06 60 BELLVÍS 4.394 50,84 3,69 21,10 24,79 49% CREIXEMENT MITJÀ 30,50 60 ELS ARCS - BELLVÍS 6,40 0,00 0,00 0,00 0% CREIXEM ENT M ODERAT * 4,07 30 CASTELLNOU DE SEANA 1.611 31,80 0,00 4,72 4,72 15% CREIXEMENT MITJÀ 19,08 60 FONDARELLA 543 39,95 2,99 34,15 37,14 93% CREIXEMENT POTENCIAT - - GOLMES 1.662 73,78 24,86 79,40 104,26 141% CREIXEMENT POTENCIAT - - IVARS D'URGELL 2.432 62,87 20,41 20,92 41,33 66% CREIXEMENT MITJÀ 16,98 30 VALLVERD 10,42 2,19 0,00 2,19 CREIXIM ENT M ODERAT* 5,65 30 LINYOLA 2.866 85,89 0,00 4,24 4,24 5% CREIXEM ENT M ITJÀ 51,63 60 MIRALCAMP 1.484 46,08 6,19 24,63 30,82 67% CREIXEMENT POTENCIAT - - MOLLERUSSA 706 241,00 10,69 149,00 159,70 66% CREIXEMENT POTENCIAT - - EL PALAU D'A NGLESOLA 1.228 115,43 1,11 7,31 8,42 7% CREIXEM ENT POTENCIA T - - EL POAL 888 26,55 3,38 0,00 3,38 13% CREIXEMENT MODERAT * 10,36 30 SIDAMON 811 33,45 9,18 9,99 19,17 57% CREIXEMENT MITJÀ 20,07 60 TORREGROSSA 4.056 70,51 10,03 0,00 10,03 14% CREIXEMENT MITJÀ 42,31 60 VILANOVA DE BELLPUIG 1.398 47,96 2,64 0,00 2,64 6% CREIXEM ENT M ODERAT * 14,80 30 VILA - SANA 1.911 61,10 0,00 5,34 5,34 9% CREIXEMENT MODERAT * 16,76 30

PLA D'URGELL 30.239 1.158 133 426 559 319

Font: Pla director urbanístic del pla d’Urgell (Refós del Planejament).

 Pel que fa al potencial de sòl per a activitat econòmica, els petits nuclis més perifèrics tenen previsions escasses de sòl industrial. La localització de nous sectors de sòl per a activitat econòmica se situa adjacent als assentaments existents o en localitzacions adequades per la seva connexió directa amb les infraestructures viàries. En el cas de Bellvís i d’Ivars d’Urgell es preveuen sectors en localitzacions allunyades del nucli urbà. En el primer cas en un àmbit amb implantacions ja preexistents. En el segon no.

 A nivell de comarca, el sòl urbanitzable classificat per a activitat econòmica és de 170 ha (a les quals es podien afegir els sectors amb usos mixtes-terciaris i d’activitats (68 i 49 ha addicionals). En sòl urbà, existeix un significatiu potencial de sòl per a activitat econòmica (116 ha) corresponents als nous polígons industrials urbanitzats a Bell-lloc d’Urgell i al Palau d’Anglesola.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 155 4.ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

4.1.2 La proposta del Pla director urbanístic del Pla d’Urgell

La proposta del PDU_PU s’exposa en l’apartat 5. En relació amb el Planejament (territorial, sectorial i urbanístic) vigent, el PDU_PU bàsicament fa les següents propostes:

 Dins del sistema d’espais oberts, incrementa la superfície de sòl de protecció especial i territorial respecte al PTPP (vegeu apartat 5.3.1).

 Assenyala la modificació total o parcial de determinades peces de sòl urbà i de sòl urbanitzable, proposant àrees de compleció i d’extensió a concretar per part del planejament vigent (vegeu apartat 5.3.2).

 Fa la proposta de nous sòls per a activitat econòmica: un Sector d’Activitat Econòmica supramunicipal i Parcs Locals d’Activitats a 14 nuclis de la comarca (vegeu apartat 5.3.2).

 Proposa noves infraestructures viàries: modifica el traçat de la Via Orbital del PTPP i proposa un eix complementari per l’oest de Mollerussa, proposa una Avinguda del Pla d’Urgell a la conurbació central que allarga la prevista pel planejament vigent de Mollerussa, i proposa variants a diversos nuclis, algunes ja previstes en el planejament vigent (vegeu apartat5.3.4).

4.1.3 Alternatives per al traçat de la Via Orbital

El PDU_PU planteja un traçat alternatiu per a la Via Orbital respecte al PTPP que s’ajusta amb major mesura, per l’oest de Mollerussa, als sòls urbans i urbanitzables, i planteja un traçat complementari per l’est que esdevé estratègic per a l’emplaçament del Sector d’Activitat Econòmica supramunicipal.

Les alternatives considerades per a la Via Orbital es mostren a la Figura 4.4.

156 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 4.ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES

Via Orbital PTPP Via Orbital PDU PU °

012 km

Figura 4.4. Alternatives de traçat per a la Via Orbital del Pla d’Urgell.

Font: Elaboració pròpia a partir de diverses fonts.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 157 4.ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

4.2 Avaluació ambiental de cada alternativa d’acord amb els objectius ambientals adoptats

4.2.1 L’alternativa zero i la proposta del Pla

A l’hora de plantejar-se l’avaluació ambiental de les alternatives, cal tenir en compte que el Pla director no substitueix al Planejament urbanístic i, per tant, no és una alternativa a aquest en sentit estricte, sinó que establirà determinacions a les quals el planejament urbanístic vigent haurà d’adaptar-se, així com pautes i recomanacions que el planejament urbanístic podrà adoptar o no.

En aquest context, l’anàlisi d’alternatives se centra en destacar quines seran les principals aportacions del PDU_PU en relació amb el planejament vigent i en quina mesura contribueixen a un major assoliment dels objectius ambientals plantejats.

La Taula 4.2 mostra de forma general quina és l’adequació de les alternatives considerades (planejament vigent i proposta del PDU_PU) als objectius ambientals plantejats.

158 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 4.ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES

Taula 4.2. Adequació de les alternatives generals als objectius ambientals12 Alternatives Prioritat Pr:Prioritari Elements del medi Objectius Ambientals Planejament vigent Proposta del PDU_PU Add: Addicional Ocupació i consum 1. Garantir una implantació racional i P Gran part de les figures de planejament de → La normativa del Pla estableix nombroses ↑ de sòl l'adequada ubicació i integració la comarca no contenen determinacions determinacions per a l'assoliment d'aquest paisatgística de les edificacions i específiques al respecte. Les mesures de objectiu amb coherència a nivell comarcal. instal·lacions agràries i energètiques i, en protecció paisatgística són les que deriven general, de les activitats en el sòl no directament del PTPP i les que han urbanitzable. incorporat les figures de planejament més recent, així com les genèriques derivades de la legislació sectorial. 2. Moderar el consum de sòl, potenciar el P El planejament vigent es caracteritza → El Pla realitza propostes de compleció i → model d'urbanització compacte tradicional majoritàriament per tenir una estructura d'extensió urbana i preveu Parcs Locals i evitar els creixements de baixa densitat compacte tradicional. Únicament d'Activitats econòmiques així com un més consumidors de recursos. s'identifica una urbanització residencial de Sector d’Activitat Econòmica baixa densitat i aïllada a la comarca: supramunicipal que incrementen el Vellana, al terme de Bell-lloc d’Urgell, ja consum de sòl respecte al planejament existent. A Golmés es localitza la vigent. urbanització dels Merlets El Pla no estableix cap creixement En els darrers anys s'han incrementat els residencial aïllat de baixa densitat. Les creixements en cases en filera. propostes de compleció i extensió dels nuclis es preveu realitzar-les en base a les densitats adequades d'acord amb les característiques urbanes de l'entorn. 3. Endreçar les perifèries urbanes i evitar P El planejament vigent fins al moment ha → El fet que el Pla director estableixi una ↑ les implantacions industrials i terciàries permès les implantacions i creixements no ordenació i regulació supramunicipals aïllades, generadores de major mobilitat. suficientment ordenats a l'entorn de permetrà solventar els desajustos entre Mollerussa i especialment en relació amb termes municipals i fer propostes amb els municipis limítrofs. major coherència territorial. Els nous sectors previstos per a activitat En el marc de la gestió de la Xarxa econòmica se situen majoritàriament Patrimonial i del Paisatge, el Pla estableix adjacents als assentaments existents o en la necessitat d'establir directrius localitzacions adequades per la seva d’ordenació espacial, tipologia i

12 ↑ Objectiu que s'assoleix substancialment → Objectiu que s'assoleix parcialment ↓ Objectiu que no s'assoleix

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 159 4.ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Alternatives Prioritat Pr:Prioritari Elements del medi Objectius Ambientals Planejament vigent Proposta del PDU_PU Add: Addicional connexió directa amb les infraestructures tractament de les edificacions a l’entorn viàries. En dos casos puntuals es dels nuclis històrics, amb incidència preveuen sectors en localitzacions directa en la proliferació de construccions allunyades del nucli urbà, si bé incorporats il·legals a la perifèria urbana i industrial al PTPP amb estratègia de consolidació. dels nuclis urbans. El Pla no preveu cap nova implantació industrial aïllada. La proposta del nou Sector d'Activitat Econòmica supramunicipal se situa en una localització central i òptima en termes de mobilitat sostenible (àmbit més poblat, accessibilitat ferroviària). 4. Contribuir a l'adequada integració i P Els espais connectors integrats al sòl de → El Pla defineix i estableix àmbits de ↑ permeabilització de totes les protecció especial pel PTPP haurien de connexió que completen la xarxa de sòls infraestructures (sobretot les lineals), ja garantir la connectivitat a nivell territorial. A de valor natural i de connexió del PTPP i siguin viàries, ferroviàries o canals de reg, escala local però, el planejament vigent en estableix la regulació d'aquests àmbits per actuals i previstes. la major part dels municipis no estableix garantir la connectivitat ecològica. Així determinacions precises per prevenir la mateix, identifica àmbits en els que es creació de barreres a la connectivitat. Els requereix la millora de la permeabilitat de traçats d'infraestructures viàries previstes les infraestructures lineals i estableix derivats de la planificació sectorial i nombroses determinacions en la territorial generen potencials barreres a la normativa per a evitar o minimitzar l'efecte connectivitat. barrera de les infraestructures lineals existents i previstes. 5. Contribuir a frenar el creixement de la P El planejament municipal vigent no pot → La proposta del nou Sector d'Activitat ↑ mobilitat obligada i afavorir modes de abordar una reflexió global a nivell Econòmica supramunicipal se situa en transport més eficients per no incrementar supramunicipal en relació amb la mobilitat. una localització central i òptima en termes les emissions de gasos amb efecte La concentració de l'oferta de sòl per a de mobilitat sostenible (àmbit més poblat, d’hivernacle i el consum energètic. activitat econòmica en l'àmbit central més accessibilitat ferroviària). poblat és positiva en termes de reducció El Pla realitza una profunda reflexió en de les necessitats de mobilitat obligada. relació amb la mobilitat sostenible. No obstant això, l'escàs sòl per a activitat Estableix nombrosos objectius sectorials econòmica en alguns municipis perifèrics en relació amb la potenciació del transport genera una major mobilitat obligada dels públic col·lectiu (alguns dels quals cal seus habitants. assolir amb d'altres instruments diferents Tot i no ser una qüestió derivada del al PDU_PU); recull la proposta de tren- planejament vigent, l’escassa oferta actual tramvia com a aposta de futur per a la de línies d’autobús i d’horaris fa que la mobilitat entre municipis sobre l'actual major part de la població es desplaci en línia de tren convencional una vegada vehicle privat. Per la mateixa raó, el tren és implantat l'eix transversal ferroviari i molt poc utilitzat per als desplaçaments de proposa noves estacions per tal la població. d'optimitzar l'ús d'aquesta potencial infraestructura, així com l'adequada

160 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 4.ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES

Alternatives Prioritat Pr:Prioritari Elements del medi Objectius Ambientals Planejament vigent Proposta del PDU_PU Add: Addicional connexió amb la xarxa d'autobús. Finalment, identifica la xarxa potencial per a la mobilitat a peu i en bicicleta a través de la proposta de sendes verdes. Add. 1. Potenciar la millora i integració Add. Gran part de les figures de planejament de → El Pla estableix requeriments normatius ↑ paisatgística de les construccions la comarca no contenen determinacions en relació amb la integració paisatgística agrícoles i ramaderes en funcionament i específiques al respecte. Les mesures de les construccions agrícoles i l’enderroc i/o restauració de les d'integració paisatgística són les que ramaderes amb coherència a nivell abandonades o determinació de possibles deriven directament del PTPP i les que comarcal. funcions alternatives, compatibles han incorporat les figures de planejament En el marc de la proposta de Xarxa ambientalment. més recent, així com les genèriques Patrimonial i del Paisatge incorpora un derivades de la legislació sectorial. pre-catàleg en el que s'inclouen edificacions agràries susceptibles de reconstrucció o rehabilitació per a usos compatibles ambientalment. Cicle de l’aigua 6. Contribuir al desenvolupament d'una P La problemàtica que ha comportat el ↓ El PDU_PU posa de manifest en la seva → activitat agrària més sostenible plantejament d'aquest objectiu depassa diagnosi la problemàtica actual i estableix especialment en termes de consum i l'àmbit d'actuació i intervenció del determinacions i directrius per a les contaminació de les aigües. planejament urbanístic municipal. activitats agrícoles i ramaderes (en la mesura de les seves competències) per contribuir a l'assoliment de l'objectiu. 7. Preveure i facilitar la implantació de les P S'identifiquen municipis amb necessitat ↓ El PDU_PU posa de manifest en la seva ↑ infraestructures necessàries per a d'implantació de noves infraestructures diagnosi la problemàtica actual i l'adequat abastament i sanejament de les d'aquest tipus que no disposen de reserva incorporar, en la seva ordenació, aigües. d'emplaçament en el seu planejament. emplaçaments preferents per a EDARs i reserves de sòl per a l'ampliació i milllora de les infraestructures actuals, d'acord amb les previsions de la planificació sectorial. Es condiciona el desenvolupament urbanístic de les àrees d’extensió i de renovació urbana, tant d’ús residencial com d’activitats, a l’existència de les infraestructures necessàries. Add. 2. Protegir les zones actives en el Add. Gran part de les figures de planejament de → El PDU_PU identifica i reconeix tots els ↑ cicle de l’aigua i els recursos hídrics de la comarca no contenen determinacions elements de la xarxa hidrogràfica (rius, l’ocupació del sòl d’aquestes zones, de la específiques al respecte. Les mesures al torrents, barrancs, desguassos, estanys, contaminació i de la sobreexplotació, respecte són les que deriven directament clots i fondos) i els defineix com a garantint la seva funcionalitat i qualitat. del PTPP i de la normativa sectorial. elements territorials bàsics dels espais oberts i estableix nombrosos requeriments normatius per a la seva protecció. Add. 3 Restaurar, prevenir i protegir els Add. Gran part de les figures de planejament de → El PDU_PU identifica i incorpora les ↑ ecosistemes aquàtics i les zones humides. la comarca no contenen determinacions zones humides en el sòl de protecció específiques al respecte. Les mesures al especial i amplia el sòl de protecció

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 161 4.ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Alternatives Prioritat Pr:Prioritari Elements del medi Objectius Ambientals Planejament vigent Proposta del PDU_PU Add: Addicional respecte són les que deriven directament especial a l'entorn de l'Estany d’Ivars i del PTPP i de la normativa sectorial. Hi ha Vila-sana. S'estableixen determinacions zones humides no i ncloses en sòl de específiques en la normativa per a la protecció especial (Préstec de Linyola). protecció de les zones humides. Add. 4. Afavorir l’ús racional de l’aigua en Add. Gran part de les figures de planejament de → El PDU_PU estableix requeriments → els assentaments urbans de la comarca, la comarca no contenen determinacions addicionals al respecte per als plans més enllà dels criteris establerts per la específiques al respecte. És d'aplicació la d'ordenació urbanística municipal, el normativa d’àmbit català (Decret normativa sectorial aplicable. planejament derivat i els projectes que es d’ecoeficiència). desenvolupin en l'àmbit. Ambient atmosfèric Add. 5. Prevenir, reduir i controlar la Add. Gran part de les figures de planejament de → El PDU_PU estableix requeriments al → contaminació lluminosa, la contaminació la comarca no contenen determinacions respecte per als plans d'ordenació acústica, la contaminació específiques al respecte. És d'aplicació la urbanística municipal, el planejament electromagnètica i la contaminació normativa sectorial aplicable. derivat i els projectes que es desenvolupin odorífera. en l'àmbit. Gestió de residus Add. 6. Contribuir i facilitar la disponibilitat Add. Gran part de les figures de planejament de → El Pla identifica les instal·lacions existents ↑ d’instal·lacions adequades per a la gestió la comarca no contenen determinacions i estableix reserves de sòl per a dels residus, en especial de les dejeccions específiques al respecte. És d'aplicació la possibilitar l'ampliació d'infraestructures ramaderes. normativa sectorial aplicable. (abocador de Castellnou de Seana), d'acord amb la planificació sectorial. Es condiciona el desenvolupament urbanístic de les àrees d’extensió i de renovació urbana, tant d’ús residencial com d’activitats, a l’existència de les infraestructures necessàries per a l'adequada gestió dels residus. S'estableix una reserva estratègica de sòl per a possibilitar la implantació d'infraestructures ambientals. Matriu territorial: 8. Maximitzar la protecció d'espais o P La regulació del sòl no urbanitzable en el → El Pla amplia la superfície de sòl de ↑ patrimoni natural, elements d'interès natural o connector planejament urbanístic és molt limitada en protecció especial, estableix àmbits de biodiversitat i mitjançant la seva inclusió en sòl de gran part de les figures de planejament connexió que completen la xarxa de sòls connectivitat protecció especial o l'establiment d'una municipal de la comarca. La regulació de valor natural i de connexió del PTPP i ecològica normativa específica. Afavorir aplicable en el sistema d'espais oberts és regula aquests àmbits per garantir-ne la especialment la conservació, millora i l'establerta pel PTPP en aquells aspectes connectivitat ecològica. Així mateix, recuperació dels ambients amb vegetació en que sigui més restrictiva en relació amb estableix requeriments addicionals per a de matollars, prats i comunitats les possibles obres, edificacions i la protecció d'espais i elements d'interès estèpiques. implantació d'activitats que poguessin natural. afectar els valors del sòl no urbanitzable. Proposa modificacions als traçats de les Els traçats de les infraestructures viàries infraestructures viàries previstes que previstes derivats de la planificació suposen una menor afectació al sòl de sectorial i territorial afecten sòls de protecció especial. protecció especial. El nou sòl de protecció especial protegeix Gran part dels matollars i prats de la 90 ha addicionals de matollars, prats i

162 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 4.ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES

Alternatives Prioritat Pr:Prioritari Elements del medi Objectius Ambientals Planejament vigent Proposta del PDU_PU Add: Addicional comarca estan inclosos en el sòl de herbassars. Queden protegits el 46 % protecció especial i només un 0,3% es dels existents a la comarca. localitzen en sòls urbans o urbanitzables Pel que fa als hàbitats estèpics de la segons el planejament vigent. comarca (majoritàriament conreus Pel que fa als hàbitats estèpics, els sòls extensius de secà), el Pla n'inclou en sòl urbans i urbanitzables suposen una de protecció especial el 35 %. afectació potencial del 5% de la superfície present a la comarca. Cal dir que un 16% d'aquests hàbitats es localitzen en sòl de protecció especial, mentre que un 81% es troben en sòl de protecció preventiva (bàsicament conreus herbacis extensius de secà). 9. Afavorir la conservació i millora dels P Les determinacions del planejament → El PDU_PU identifica i reconeix les xarxes ↑ cursos fluvials i de la xarxa de reg urbanístic vigent per a l'assoliment de hidrogràfica i hidràulica de la comarca afavorint el seu paper com a elements de l'objectiu són escasses en gran part dels com a elements territorials bàsics dels biodiversitat, connectivitat i ús social, municipis. espais oberts i estableix nombrosos sempre de forma compatible amb la seva El planejament municipal no permet requeriments normatius per a la seva funció principal. abordar una reflexió ni una proposta protecció i valorització amb funcions coherent a nivell supramunicipal. ecològiques i socials. Part dels cursos fluvials i de reg principals estan inclosos en el sòl de protecció especial del PTPP. 10. Afavorir la conservació i millora dels P El planejament vigent a la major part dels → El Pla incrementa la superfície de boscos ↑ boscos existents a la comarca atesa la municipis no contempla mesures en sòl de protecció especial i protegeix els seva extrema escassetat. específiques per assolir aquest objectiu. que queden fora d'aquest sòl a través de Tot i això, el 63,5 % dels boscos la incorporació d'aquests petits espais identificats a la comarca es localitzen en boscosos a la Xarxa Patrimonial i del sòl de protecció especial d'acord amb el Paisatge. PTPP. Add. 7. Afavorir la conservació, millora i Add. Les determinacions del planejament → El PDU_PU protegeix tots els boscos ↑ recuperació de la vegetació de ribera a urbanístic vigent per a l'assoliment de identificats a la comarca incloent-los o bé l’entorn de la xarxa hidrogràfica, de l'objectiu són escasses en gran part dels en el sòl de protecció especial o bé en la basses, canals i sèquies. municipis. Xarxa Patrimonial i del Paisatge. El planejament municipal no permet El PDU_PU identifica i reconeix les xarxes abordar una reflexió ni una proposta hidrogràfica i hidràulica de la comarca coherent a nivell supramunicipal. com a elements territorials bàsics dels Tots els boscos de ribera identificats a la espais oberts i estableix requeriments comarca (excepte un petit bosc de 0,2 ha normatius per a la protecció de la al nord de l'Estany d’Ivars i Vila-sana i de vegetació de ribera. La proposta de la granja del Feló) estan inclosos en sòl de corredors del sòl de valor natural i de protecció especial del PTPP, així com connexió comporta proteccions també ho estan els principals canals amb addicionals a la vegetació de ribera.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 163 4.ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Alternatives Prioritat Pr:Prioritari Elements del medi Objectius Ambientals Planejament vigent Proposta del PDU_PU Add: Addicional vegetació de ribera associada. La proposta de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge afavoreix també l'assoliment de l'objectiu. Qualitat del 11. Contribuir a la preservació del paisatge P Gran part de figures de planejament de la → La normativa del Pla estableix nombroses ↑ paisatge i patrimoni rural de qualitat i a l'assoliment dels comarca no contenen determinacions determinacions per a l'assoliment d'aquest cultural objectius paisatgístics establerts per la específiques per a la preservació i la objectiu amb coherència a nivell comarcal. planificació sectorial. posada en valor del paisatge. Les mesures El Pla fa seus els objectius i les de protecció paisatgística són les que determinacions del Catàleg de Paisatge deriven directament del PTPP i les que de les terres de Lleida i els incorpora en han incorporat les figures de planejament les seves propostes. més recent. 12. Preservar els espais i elements P Tot i que el planejament d'alguns municipis → La proposta de la Xarxa patrimonial i del ↑ d'interès patrimonial de forma compatible conté la protecció d'elements patrimonials, paisatge respon plenament a l'objectiu amb el seu ús públic i turístic. gran part dels espais i elements d'interès plantejat. patrimonial de la comarca no estan identificats ni protegits específicament d'acord amb el planejament vigent. Àrees de risc 13. Evitar creixements urbans i d'altres P Existeixen alguns sòls urbans i → El PDU_PU no varia significativament la → ocupacions en zones de risc. urbanitzables en zones inundables d'acord situació pel que fa a sòls urbans i amb la delimitació de la planificació urbanitzables en zones inundables i sectorial disponible. Estudis d'inundabilitat condiciona els desenvolupaments urbans i més precisos hauran d'avaluar la idoneïtat les noves ocupacions al que s'estableixi dels mateixos. en estudis d'inundabilitat de major detall i en la planificació sectorial. Add. 8. Reduir la vulnerabilitat de la Add. L'avaluació d'aquest objectiu requereix una Es considera que el PDU_PU no té cap població als efectes del canvi climàtic. definició prèvia de perfils de vulnerabilitat incidència en la reducció ni en l'increment al canvi climàtic per la comarca, per tipus de la vulnerabilitat de la població del Pla d’impactes (increment de temperatura, d'Urgell als efectes del canvi climàtic. increment d’avingudes...), i en base a aquests, considerar l'adequació del planejament a les possibles mesures per reduir la vulnerabilitat del territori. L'absència d'una planificació de referència d'adaptació al Canvi Climàtic que contempli una anàlisi de la vulnerabilitat per sectors del territori, així com de directrius generals sobre mesures a aplicar, fa difícil avaluar l'assoliment d'aquest objectiu. Malgrat la manca dels referents, es considera que el planejament vigent no té cap efecte significatiu en relació amb la vulnerabilitat de la població als efectes del canvi climàtic.

164 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 4.ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES

4.2.2 Les alternatives per al traçat de la Via Orbital

La proposta del PTPP per a la Via Orbital del Pla d’Urgell preveu un traçat exclusivament per l’oest de Mollerussa, Fondarella i el Palau d’Anglesola, mentre que la proposta del PDU_PU proposa també la traça de la Via Orbital pel costat est, articulant els municipis de Miralcamp, Mollerussa, Golmés i Vila–Sana, fins la carretera LP-3322. Així, el consum total de sòl es major en la proposta del PDU_PU, si bé es considera que aquest traçat per l’est és estratègic i necessari per a l’emplaçament del Sector d’Activitat Econòmica supramunicipal que proposa el Pla.

Pel que fa al traçat per l’oest, la proposta del PDU_PU ajusta el traçat del PTPP per tal de cenyir-se més al límit del sòl urbanitzable de Mollerussa, de Fondarella i de Palau d’Anglesola. En aquest àmbit, s’optimitza el consum de sòl per part de la nova infraestructura evitant una excessiva separació dels sòls urbanitzables, reduint així el risc d’ocupació d’un territori més ampli per part dels futurs desenvolupaments urbans. D’aquesta manera, el traçat serveix de contenció als creixements i actua com a ronda.

L’alternativa del PDU_PU per la banda oest modifica també l’articulació entre la Via Orbital i la carretera LP-3322, per tal d’evitar la fragmentació d’uns sòls de valor natural i de connexió i reduir l’afectació en un punt crític per a la connectivitat ecològica.

4.3 Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada

D’acord amb el que s’ha mostrat a la Taula 4.2, es pot concloure que la proposta del Pla director urbanístic del Pla d’Urgell aporta propostes i mesures que milloren la situació actual en relació amb els objectius ambientals establerts, atès que comporta millores per a l’assoliment de gran part dels objectius.

En relació amb les alternatives per al traçat de la Via Orbital, si bé globalment, al proposar un traçat per l’est de la conurbació central, el consum de sòl és superior en la proposta del PDU_PU, pel traçat oest, l’alternativa del PDU_PU per la banda oest és preferible en termes d’optimització del consum de sòl i de preservació de la connectivitat ecològica. L’elecció de l’alternativa del PDU_PU deriva de la voluntat de reduir l’impacte sobre el territori per la banda oest i de la necessitat de proposar el traçat complementari per poder donar servei al nou Sector d’Activitat Econòmica supramunicipal.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 165

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 5.DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA

5. DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA

5.1 Objectius del Pla

Els objectius del PDU_PU, tal com exposa l’article 1 de la normativa del Pla, són els següents:

 Plantejar una ordenació urbanística que cerqui el principi d’equitat en l’habitabilitat del territori.

 Delimitar, a escala de la comarca del Pla d’Urgell, els àmbits que han de conformar els espais oberts, mitjançant els diferents tipus bàsics de sòl definits a l’article 17 d’aquesta Normativa. En concret:

. Recollir les proteccions dels espais oberts definides pel Pla territorial parcial de Ponent, d’ara endavant PTPP, i precisar-ne els límits, incorporant petites peces pròpies de l’anàlisi més detallat realitzat, establint subcategories o establint precisions normatives addicionals.

. Identificar i delimitar els elements bàsics de la seva morfologia, els seus marges i els tossals susceptibles de conformar els Parcs territorials i els Parcs comarcals, establint les regulacions necessàries per a la seva gestió.

 Desenvolupar les estratègies de desenvolupament urbanístic per a cada assentament de la comarca del Pla d’Urgell, per tal d’afavorir el desenvolupament sostenible i socio-econòmic de la comarca. En concret:

. Establir criteris d’aplicació per part del planejament urbanístic de les estratègies fixades pel PTPP, així com del mecanisme de càlcul de superfície de les extensions urbanes admissibles.

. Assenyalar els àmbits preferents més adequats per a la localització de les possibles complecions o extensions dels nuclis del Pla d’Urgell.

. Estudiar i reconsiderar, si s’escau, els aprofitaments urbanístics, els usos, les activitats i revisar les condicions d’implantació, per tal de minimitzar l’impacte i reconduir, en la mesura del possible, el model d’ocupació de sòl.

. Assenyalar les ubicacions més adequades per a la implantació dels sectors d’activitats econòmiques d’interès supramunicipal i dels parcs locals d’activitat.

 Identificar els equipaments, les dotacions i els serveis d'abast territorial existents i proposa la ubicació dels previstos o dels proposats.

 Potenciar l’articulació dels diversos assentaments entre si per afavorir el sistema de mobilitat del Pla.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 167 5.DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

 Definir i establir la Xarxa patrimonial i del paisatge amb l’objectiu de contribuir a la interpretació, investigació, preservació, conservació, difusió, comunicació i a la gestió integral del patrimoni arquitectònic, històric - artístic i paisatgístic del Pla d’Urgell.

. - Identificar els elements i àmbits de protecció patrimonial que constitueixen el patrimoni de la comarca del Pla d’Urgell, establint les regulacions necessàries per a la seva gestió integral conjunta.

5.2 Estratègies d’ordenació

D’acord amb els objectius del Pla i atenent als objectius ambientals del mateix, el Pla articula les seves propostes en les següents estratègies d’ordenació:

1. Ordenació de l’estructura d’articulació territorial per potenciar l’accessibilitat i la connexió del Pla d’Urgell amb les comarques veïnes; definició dels corredors de mobilitat i reconeixement del paper de les sendes verdes i de les connexions de camins del Pla d’Urgell.

2. Ordenació i protecció del sòl no urbanitzable i establiment dels criteris per a l’estructuració orgànica d’aquest sòl: definició i protecció dels elements territorials bàsics dels espais oberts i precisió i regulació dels diferents tipus d’espais oberts establerts pel PTPP.

3. Concreció de les estratègies de desenvolupament urbanístic dels nuclis i proposta de les ubicacions més adequades per a les complecions o extensions dels nuclis, així com per a la implantació dels sectors d’activitat econòmica d’interès supramunicipal i municipal.

4. Establiment de directrius i recomanacions per a una adequada implantació dels equipaments territorials o per a la valorització dels existents. Proposta de reserves de sòl.

5. Definició del reserves de sòl indicatives per a noves infraestructures de la mobilitat viària: Via Orbital, variants dels nuclis i avinguda del Pla d’Urgell.

6. Establiment de determinacions per a la millora de la mobilitat viària: reconversió de la carretera N-II en passeig territorial i urbà, reconversió de travessies urbanes en passeig urbà, millora d’accessos a nuclis i millora de traçats.

7. Establiment de determinacions per a la millora de la mobilitat ferroviària: conversió de la línia de tren convencional en un tren tramvia, reserva de sòl per a estacions i punts de pas per a vianants.

8. Reserva indicativa de sòls per a infraestructures de serveis tècnics.

9. Definició de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge amb l’objectiu d’interpretar, investigar, preservar, conservar, difondre i comunicar el patrimoni històrico-artístic, de cultura tradicional o paisatgístic del Pla d’Urgell.

168 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 5.DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA

5.3 Determinacions del Pla amb possibles repercussions ambientals

La Memòria d’ordenació del PDU_PU exposa detalladament les determinacions del Pla. A continuació es presenta una síntesi esquemàtica que recull les propostes del Pla amb possibles repercussions ambientals, les quals seran tingudes en compte en l’avaluació. Per a major informació en relació amb cadascuna de les propostes es recomana consultar la Memòria d’ordenació del Pla.

5.3.1 Espais oberts

Les propostes del PDU_PU amb incidència ambiental en relació amb l’ordenació dels espais oberts són les següents:

 Ampliació del sòl de protecció especial per inclusió d’hàbitats amenaçats o probablement amenaçats en el futur en l’àmbit català, d’hàbitats d’interès comunitari, i d’espais lliures a l’entorn de l’Estany d’Ivars i Vila-sana, a l’entorn del Pla de la Serra i a l’entorn dels Tossals de Margalef.

 Increment del sòl de protecció territorial com a reserva estratègica (vegeu proposta d'Àrea d'Infraestructures ambientals a l’apartat 5.3.5).

 Definició i protecció del connector de lo Setzehams (o lo Setsams) per millorar la continuïtat i funcionalitat, a escala comarcal, de la xarxa de sòls de valor natural i de connexió definida pel PTPP.

 Definició i protecció dels corredors del sòl de valor natural i de connexió que articulen i complementen a nivell comarcal la xarxa de sòls de valor natural i de connexió.

 Delimitació i regulació del Parc territorial del Tossal de les Tenalles, del tossal de la Serra i del Tossal de l’Infern (La Serra): s’estableix el requeriment de redacció d'un Pla especial, i se li atribueix un règim transitori com a sòl de protecció especial mentre no es redacti el Pla especial, així com requeriments per a mantenir la permeabilitat ecològica en aquest àmbit.

 Delimitació i regulació del Parc territorial dels Tossals de Margalef: redacció d'un Pla especial, règim transitori com a sòl de protecció especial i requeriments per a mantenir la permeabilitat ecològica en aquest àmbit.

 Delimitació del Parc territorial de l’Estany d’Ivars i Vila-sana: reconeixement dels instruments de planificació i gestió existents.

 Delimitació de Parcs comarcals: espais per al descans i l'esbarjo que completen la xarxa de parcs territorials, facilitant la connectivitat i el funcionament de la xarxa d’espais oberts, que es localitzen en sòls qualificats com a sistema d’espais lliures pel planejament municipal vigent.

 Identificació i protecció de la totalitat de la xarxa hidrogràfica de la plana (rius, torrents, barrancs, desguassos, estanys, clots i fondos) com a element territorial bàsic de l’ordenació dels espais oberts.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 169 5.DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

 Identificació i protecció de la totalitat de la xarxa hidràulica de la plana (canal principal, canal auxiliar, sèquia principal, sèquia secundaria, boqueres, salts d’aigua, centrals de generació d’energia i basses) com a element territorial bàsic de l’ordenació dels espais oberts.

 Requeriments per a la millora de la permeabilitat de les infraestructures territorials i hidràuliques en aquells àmbits crítics per a la connectivitat ecològica generats per les infraestructures viàries i ferroviària, així com per les principals infraestructures lineals de conducció d’aigua.

 Proposta d’un Pla de reducció dels impactes de les infraestructures lineals de conducció d’aigua.

 Identificació i definició de la xarxa de sendes verdes com a element territorial bàsic de l’ordenació dels espais oberts.

 Pre-catàleg de masies i d'habitatges rurals.

 Proposta d'inventari de cabanes de tàpia, coberts i altres edificacions rurals per a la recuperació d'aquestes edificacions i la represa d’activitats rústiques, d’usos d’equipament turístic rural o d’elaboració i comercialització de productes artesanals o similars, sempre no residencial.

 Proposta de diversos programes a desenvolupar en l’àmbit del Pla d’Urgell, destaquen:

. Programa de Planificació dels espais d’interès agrícola-ramader

. Programa de Planificació de l’espai hidrogràfic de la Plana de la comarca del Pla d’Urgell

. Programa d’activitats extractives

. Pla de desenvolupament i integració ambiental de les activitats agrícoles i ramaderes.

La Taula 5.1 mostra quina és la proposta de sòl de protecció especial, territorial i preventiva del Pla en relació amb la del Pla territorial parcial de Ponent.

Taula 5.1. Tipus de sòls del sistema d’espais lliures PTPP i PDU_PU

PTPP PDU_PU Sup. en Tipus de sòl Sup. en l’àmbit % de l’àmbit % de l’àmbit l’àmbit del del PDU_PU (ha) del PDU_PU del PDU_PU PDU_PU (ha) Sòl de protecció especial 4.256 14 5.899 19 Sòl de protecció Sòl territorial potencialment 1.264 4 1.164 4 sotmès a risc natural Reserva 0 0 75 0 estratègica

170 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 5.DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA

PTPP PDU_PU Sup. en Tipus de sòl Sup. en l’àmbit % de l’àmbit % de l’àmbit l’àmbit del del PDU_PU (ha) del PDU_PU del PDU_PU PDU_PU (ha) Total sòl de protecció 1.264 4 1.239 4 territorial Sòl de protecció preventiva 23.498 77 21.880 72 Total 29.018 95 29.018 95

* Les determinacions i pautes quantificables en sòls urbans i urbanitzables del PDU_PU (redefinició i ajust de sòl urbà, modificació d'àmbit i localització de compleció preferent) s'estima que poden reduir el sòl de protecció preventiva en unes 15 hectàrees (un 0,07 % d'aquest tipus de sòl) Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del PTPP i de la proposta del PDU_PU.

Els plànols 27 i 28 mostren les principals propostes del Pla per al sistema d’espais oberts.

5.3.2 Assentaments

Les propostes del PDU_PU amb incidència ambiental en relació amb l’ordenació dels assentaments són les següents:

 Redefinició i ajust de límit de sòls urbans en nuclis que no tenen un règim de sòl ajustat al seu perímetre consolidat. Ampliació puntual del sòl urbà per tal de reconèixer un règim urbà del sòl en el que existeixen edificacions, aparcaments i/o vialitats properes al límit vigent en l’actualitat. S’estima que el creixement potencial pot ser d’unes 2 ha, a concretar pel planejament municipal.

 Modificació d'àmbits de sectors de sòl urbanitzables: ajustos que suposen petits increments de sòl urbanitzable per adequació a l’estructura de la propietat del sòl, per millorar la qualitat ambiental i paisatgística i per completar la trama urbana. S’estima que el creixement potencial pot ser d’unes 7 ha, a concretar pel planejament municipal.

Els sectors amb aquesta determinació són els següents:

Municipi Núm Ús actual Nom sector Superfície actual (ha) Fondarella SAU-1 Mixt - 1,4 Fondarella SAU-2 Mixt - 1,6 Golmés SUD-13 Residencial Ferrocarril nucli 3,4 Golmés SUD-23 Residencial Colomer est 2 (nacional IIa) 4,8

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 171 5.DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

 Modificació d’ús de sectors de sòl urbanitzable. La proposta és la següent:

Municipi Núm Ús actual Nom sector Superfície actual (ha) Ús proposat Bell-lloc PPU-3 Residencial Residencial Tinguda 3,2 Mixt d’Urgell Bell-lloc PPU-9 Residencial Serret 4,4 Mixt d’Urgell Fondarella SAU-2 Mixt - 1,6 Residencial Fondarella SAU-3 Mixt - 3,5 Residencial Golmés SUD-01 Industrial PP del sector Nord-est - Mixt Golmés SUD-22 Industrial Colomer est 2 (ferrocarril) 3,7 Mixt Miralcamp SAU-04 Industrial - 4,1 Residencial Miralcamp SAU-05 Industrial - - Residencial Miralcamp SAU-06 Mixt - 3,3 Residencial Miralcamp SAU-07 Mixt - 5,4 Residencial Mollerussa SUBd-9a Residencial Negrals nord I 9,8 Industrial Mollerussa SUBd-9b Residencial Negrals nord II 5,6 Industrial Sidamon SAU-2 Mixt - 2,5 Residencial

 Àmbits condicionats: es requereix per a diversos sectors de sòl urbanitzable que s’adeqüin al traçat definitiu de la Via Orbital, per tant els sector resten condicionats a la implantació de la infraestructura. Per aquests sectors no es pot determinar l’extensió resultant, atès que dependrà del traçat de la citada via. Són els següents:

Municipi Núm Ús actual Nom sector Superfície actual (ha) Fondarella SAU-6 Mixt - 13,8 Fondarella SAU-7 Industrial - 11,6 Golmés SUD-01 Industrial PP del sector Nord-est 8,3 Golmés SUD-18 Residencial Codis Nord 3,9 Golmés SUD-19 Residencial Codis centre (nacional IIa) 5,7 Golmés SUD-20 Residencial Codis sud (nacional IIa) 7,3 Mollerussa SUBd-9a Residencial Negrals nord I 9,8 Mollerussa SUBd-9b Residencial Negrals nord II 5,6 Mollerussa SUBd-11 Industrial Sèquia del Marqués 4,1 Mollerussa SUBnd Residencial Tossal Blanc 12,1

 Localització de compleció preferent: el Pla identifica àmbits de compleció preferent de l’àrea urbana relacionats amb el completament de la trama urbana, com a pauta per al planejament urbanístic municipal, en tot cas subjectes a la justificació de la necessitat de creixement i al compliment de les estratègies de desenvolupament urbanístic previstes pel PTPP. S’estima que el creixement potencial pot ser d’unes 5,5 ha, a concretar pel planejament municipal.

 Àmbit d'extensió preferent: el Pla identifica àmbits d’extensió preferent de l’àrea urbana relacionats amb millores d’accessibilitat al nucli, amb l’objectiu que els plans d’ordenació urbanística municipal els classifiquin com a sòl urbanitzable si es verifica la seva necessitat i

172 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 5.DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA

oportunitat. El PDU_PU no n’estableix l’extensió atès que serà el planejament municipal el que la determinarà, en funció de les necessitats i possibilitats de creixement del nucli.

 Parcs Locals d’Activitats: el Pla preveu sectors d’activitat econòmica a tots els municipis de la comarca excepte a Golmés i a Mollerussa amb la finalitat de cobrir les necessitats d’emplaçament de magatzems, tallers i activitats artesanals dels pobles, així com de consolidar les instal·lacions industrials existents i donar resposta a les seves necessitats de desenvolupament. El PDU_PU no n’estableix l’extensió sinó una localització indicativa. Part dels àmbits proposats estan ja ocupats per activitats industrials.

 Sector d’activitat econòmica d’interès supramunicipal (SAE): el Pla localitza un sector d’activitat econòmica localitzat en sòls dels municipis de Golmés i Vila-sana, al nord-est de Mollerussa, de 266 ha, 32 de les quals són sòl urbà ocupat per instal·lacions existents.

 Àrees amb regulació de l’ús extractiu: el Pla determina la necessitat de rehabilitar els àmbits d’extracció d’àrids o graveres que s’assenyalen en els plànols d’ordenació i que s’especifiquen en la Memòria d’ordenació.

El plànol 29 mostra les principals propostes del Pla per al sistema d’assentaments.

5.3.3 Equipaments

Les propostes del PDU_PU amb incidència ambiental en relació amb l’ordenació dels equipaments són les següents:

 Reserva estratègica de sòl per a equipaments i/o serveis territorials d’àmbit supramunicipal: el Pla proposa una disposició dels sòls destinats a equipaments per tal que el planejament derivat la tingui en compte com a opció de localització preferent. Cal dir que el Pla no delimita l’emplaçament, per la qual cosa no s’estableix quina ubicació concreta o extensió tindria el nou equipament.

 Conjunt d’equipament: el Pla identifica els equipaments que formen un conjunt a l’entorn d’elements dels espais oberts o de la xarxa patrimonial i del paisatge, amb l’objectiu d’aplicar estratègies comunes d’intervenció i de rehabilitació.

 Centres equipats: el Pla identifica aquells elements que exerceixen una centralitat sobre el nucli existent o la seva extensió per a que siguin potenciats en la redacció i el desenvolupament del planejament municipal.

 Equipaments aparcaments: el Pla identifica esplanades de petita o mitjana superfície contigües a àmbits de centralitat, ben comunicades amb les xarxes viària i ferroviària per tal que siguin reconeguts pel planejament a desenvolupar com àrees susceptibles d’acollir espais d’aparcaments que permetin complementar la xarxa de mobilitat comarcal. Cal dir que el Pla no delimita l’emplaçament, per la qual cosa no s’estableix quina ubicació concreta o extensió tindria el nou aparcament.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 173 5.DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

5.3.4 Infraestructures de la mobilitat

Les propostes del PDU_PU amb incidència ambiental en relació amb l’ordenació de les infraestructures de la mobilitat són els següents:

5.3.4.1 Millora de la mobilitat viària

 Reconversió de la Carretera N-II en passeig territorial i urbà.

 Reconversió de travessia en passeig urbà: el Pla identifica aquelles travessies urbanes que han de ser transformades a mesura que les carreteres principals del Pla d’Urgell siguin alleugerides del trànsit de pas absorbit per les noves variants i desafectades com a carreteres.

 Millora d’accés al nucli: el Pla identifica els accessos actuals als nuclis que han de ser millorats per tal de regular i optimitzar el trànsit rodat i de vianants.

 Millora del traçat: el Pla proposa la millora del traçat de carreteres actuals que han de permetre millorar les relacions intermunicipals.

 Condicionament paisatgístic d'infraestructures d’interès local.

5.3.4.2 Reserva de sòl per a nous traçats

 Reserva de sòl per a la Via Orbital: el Pla grafia de forma indicativa el traçat de la futura Via Orbital del Pla d’Urgell, de tal manera que completa, per la part est de la primera corona, el traçat proposat pel PTPP. El PDU_PU també proposa un traçat alternatiu, a la part oest de la primera corona, per tal d’ajustar la traça a límit de sòl urbà, ajustant-lo més a les vores del teixit dels nuclis de tal manera que serveixi de contenció als creixements i de ronda, evitant així una major dispersió urbana.

 Reserva de sòl per variants de nuclis: el Pla assenyala les variants que considera necessàries per a incrementar l’eficiència de la xarxa viària del Pla d’Urgell. Recull les variants en projecte, les propostes del planejament vigent o en tràmit i proposa nous traçats. Les propostes són les següents:

. Miralcamp, Mollerussa i Fondarella: es recull projecte en tràmit.

. Vilanova de Bellpuig: es recull projecte en tràmit.

. Barbens: es proposa una nova variant a l’est de Barbens, sobre la carretera LV-3341, segons els treballs del POUM en redacció.

. Bellvís nord: es proposa una nova variant al nord que permeti el pas per l’exterior del nucli urbà de la carretera que connecta Mollerussa - Palau d’Anglesola – Bellvís -Térmens – Menàrguens – Albesa - Alguaire (Aeroport).

174 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 5.DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA

. Bellvís est: es proposa una nova variant a l’est que permeti connectar la LV- 3311 i la carretera Bellvís - Térmens – Menàrguens – Albesa - Alguaire (Aeroport).

. Els Arcs de Bellvís: es proposa una variant de la carretera Mollerussa - Vallfogona de Balaguer – Balaguer.

. Ivars d’Urgell nord: es proposa la modificació de la reserva viària que figura al POUM d’Ivars d’Urgell, un cop aquesta es creua amb la carretera LV-3333, per tal de connectar-la amb el camí a la Fuliola i el pont per sobre la segona sèquia del canal d’Urgell.

. Ivars d’Urgell sud: Es reconeix la variant tal i com proposa el POUM fins el punt on es creua amb la carretera LV-3333.

. Torregrossa: es proposa una variant al nord del nucli que permeti connectar les carreteres LV-7022 i la LV-2001 i alhora assolir la funció de ronda.

. Vila-sana: Es proposa una nova variant al nord del nucli que permeti connectar la carretera d’Ivars d’Urgell a Vila-sana i la carretera LP-3322.

 Reserva de sòl per a l’Avinguda del Pla d’Urgell: el Pla assenyala la reserva de sòl per tal de garantir la continuïtat de l’avinguda del Pla d’Urgell als municipis de Fondarella i Golmés, de tal manera que s’implanti un nou eix de centralitat i mobilitat que possibiliti descarregar l’antiga carretera N-II i la millora dels accessos des de l’A-2.

5.3.4.3 Millora de la xarxa ferroviària

 Reserva de sòl per a l'estació de l'Eix Transversal Ferroviari: el Pla proposa la reserva de sòl –amb una mida d’1,2 km de longitud- per a l’estació de mercaderies i de passatgers del Pla d’Urgell (Mollerussa-Golmés-Vila-sana) situada al costat de l’A-2.

 Reserva de sòl per a estacions del tren-tramvia: El Pla proposa la reserva de sòl per les estacions de passatgers del futur tren-tramvia al Pla d’Urgell.

 Punt de pas de vianants: el Pla preveu passos de vianants vinculats a les estacions del tren- tramvia i en continuïtat amb el teixit urbà, per tal d’eliminar la barrera que suposa actualment el corredor central d'infraestructures.

5.3.4.4 Infraestructures del transport col·lectiu

 Reserva de sòl per a l’estació d’autobusos de la comarca: el Pla proposa la reserva de sòl per a la localització de l’estació d’autobusos de la comarca del Pla d’Urgell, al municipi de Mollerussa, en proximitat amb l’actual estació de tren de la línia Lleida – Barcelona per Manresa, en un futur reconvertida en tren-tramvia, de manera que es permeti la complementarietat dels dos sistemes de transport.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 175 5.DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

5.3.4.5 Programes per a l’ordenació territorial

 Programa de minimització de l’impacte i integració paisatgística de les infraestructures

 Programa de reconversió de les travesseres urbanes en passeig

El plànol 30 mostra les principals propostes del Pla per al sistema d’infraestructures de la mobilitat.

5.3.5 Infraestructures de serveis

Les propostes del PDU_PU amb incidència ambiental en relació amb l’ordenació de les infraestructures de serveis són els següents:

 Àrea d’infraestructures ambientals: el Pla delimita una àrea d'unes 75 ha, en sòls de Palau d’Anglesola i de Sidamon, entre l’autovia A-2 i la reserva de sòl per a l’Eix transversal ferroviari. Aquest àmbit té per objecte acollir l’emplaçament d’infraestructures de tipus ambiental o de producció d’energies renovables, peces d’equipaments o àrees funcionals associades a l’autovia A-2, i preveure una àrea per a resoldre els problemes d’inundabilitat associats a la sèquia del Marqués i a la sèquia Gran o desguàs general, a través d’un sistema de laminació d’aigües que reguli els fluxos derivats de l’àrea urbana central del Pla d’Urgell.

 Emplaçament preferent d’EDAR: el Pla proposa emplaçaments per a EDARs per tal que el planejament general o sectorial els tingui en compte com a opció de localització preferent. Aquestes es proposen per a municipis amb previsió d’aquest tipus d’infraestructura segons planejament sectorial vigent, i on s’ha identificat la seva mancança o dèficit, i se situen properes a sèquies de desguàs.

 Reserva de sòl per ampliació d’infraestructura: el Pla proposa la reserva de sòl per a l’ampliació d’infraestructures de serveis:

. Castellnou de Seana: es proposa una reserva de sòl per ampliació de l’abocador comarcal.

. Fondarella: es proposa una reserva de sòl per ampliació de la depuradora comarcal.

. Ivars d’Urgell: es proposa una reserva de sòl per ampliació de la potabilitzadora.

5.3.6 Xarxa Patrimonial i del Paisatge

Les propostes del PDU_PU amb incidència ambiental en relació amb l’ordenació de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge són les següents:

176 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 5.DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA

 Mesures i actuacions d’integració paisatgística per a les següents actuacions proposades pel PDU_PU:

. Via Orbital

. Variants dels nuclis

. Nusos viaris

. Passeig territorial i urbà de la N-II

. Travessies urbanes

. Vies verdes

. Accessos a nuclis

. Via del tren tramvia

. Façanes urbanes

. Completament de les vores i de les trames urbanes

. Conreus abandonats

 Mesures i actuacions de reducció d’impacte en les següents actuacions o àmbits:

. Enclaus de producció d'energia renovable (fotovoltaiques i biomassa)

. Enclaus de producció agrícola i ramadera (enclaus agrícoles, granges i edificis auxiliars)

. Àrees amb regulació de l'ús extractiu

. Infraestructures de mobilitat

. Parcs Locals d'Activitats

. Xarxa de les infraestructures elèctriques i de telecomunicacions

. Infraestructures de serveis territorials

 Mesures i actuacions de millora de la qualitat paisatgística per a elements de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge:

. Béns culturals, conjunts urbans i nuclis històrics

. Elements patrimonials de la xarxa de sendes verdes

. Conjunt patrimonial de la xarxa hidràulica del Canal d'Urgell

. Arbres i arbredes de valor singular

. Indrets paisatgístics i patrimonials

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 177 5.DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

 Programes per a l’ordenació territorial

. Programa de sendes verdes i camins patrimonials (itineraris d’interès pasisatgístic)

. Pla de camins rurals

. Programa de ‘Camins ramaders’ o Carrerades

. Programa de la Xarxa patrimonial i del paisatge

178 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT

6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT

6.1 Identificació i avaluació d’impactes

En aquest apartat s’identifiquen i avaluen els probables efectes significatius sobre els diferents elements del medi derivats del desenvolupament del Pla.

La identificació, descripció i avaluació dels impactes s’ha realitzat al nivell de detall que permet el grau de definició de les propostes del Pla. Sense entrar en la descripció detallada de tots els impactes potencials derivats de cada actuació, s’ha optat per fer una descripció sintètica de les propostes que poden tenir impacte en cadascun dels àmbits considerats i una valoració quantitativa –quan la proposta té un nivell de concreció suficient- o qualitativa, de l’impacte global.

L’impacte s’ha avaluat segons sigui neutre (en aquells casos en que el Pla no fa propostes que facin augmentar l’impacte considerat), baix (quan hi ha impacte molt poc significatiu), moderat (quan es produeix un impacte però no té la magnitud suficient per considerar-lo significatiu, sobretot tenint en compte el context ambiental i territorial de l’àmbit del Pla) i significatiu (en aquells casos en que es produeix un impacte d’una magnitud que es considera important).

Hi ha un gran nombre d’actuacions del Pla que tenen un impacte ambiental clarament positiu que ha de ser naturalment contemplat en l’avaluació ambiental del Pla. Es tracta d’actuacions del Pla que poden considerar-se propostes amb impacte positiu o, també, mesures preventives, correctores o compensatòries d’altres impactes negatius. L’estructura que es proposa en aquest capítol inclou la descripció d'aquestes propostes del Pla en l’apartat 6.2, de forma que s’hi recullen les actuacions del Pla amb impacte ambiental positiu que, al seu torn, són mesures del propi Pla per prevenir potencials impactes negatius per tal que no s’arribin a produir, així com per corregir i/o compensar impactes ambientals negatius derivats d’altres actuacions del Pla.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 179 6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

6.1.1 Ocupació i consum de sòl

Caracterització de l'impacte

Impacte Descripció Referència Negatiu Permanent / positiu Avaluació / temporal / neutre Nous consums de El nou consum de sòl per assentaments deriva I 1 Negatiu Permanent Significatiu sòl per de: assentaments - Les propostes de redefinició, ajust i condicionament de sòls urbans i urbanitzables: el PDU_PU estableix àmbits indicatius i no determina la superfície, que serà concretada pel planejament municipal, sempre d'acord amb les estratègies de creixement del PTPP. Una estimació del resultat de les determinacions d'ajust i modificació de sòls urbans i urbanitzables mostra un possible creixement potencial d'aproximadament 9 noves hectàrees. - Els Parcs Locals d’Activitats: el PDU_PU no n’estableix l’extensió sinó una localització indicativa. Part dels àmbits proposats estan ja ocupats per activitats industrials i d'activitat econòmica. - El Sector d’activitat econòmica d’interès supramunicipal (SAE): aproximadament 266 ha, 32 de les quals són sòl urbà ocupat per instal·lacions existents. Es tracta de la proposta del Pla amb un major impacte pel que fa a consum de sòl. El Pla estableix com a pautes d’ordenació o recomanacions uns àmbits indicatius de compleció i extensió dels nuclis que podrien concretar-se en el planejament municipal prèvia justificació de la seva necessitat i del compliment de les estratègies del PTPP concretades pel Pla. La superfície que mitjançant el planejament municipal s'acabarà ocupant atenent a aquestes pautes no es pot determinar a priori. Una estimació del possible creixement derivat de les propostes de compleció preferent mostra unes 5,5 ha de nous sòls urbanitzables. Nous consums de El consum de sòl deriva de les reserves per a I 2 Negatiu Permanent Significatiu sòl per nous traçats que estableix el Pla: infraestructures de - Reserva de sòl per a la Via Orbital: uns 16 km mobilitat de nova via, amb una secció potencial de 2+2, suposaria una ocupació d’unes 42 ha. - Reserva de sòl per variants de nuclis: el Pla no estableix el traçat d'aquestes variants i, per tant, no se'n pot determinar quantitativament l'ocupació. - Reserva de sòl per a l’Avinguda del Pla d’Urgell: uns 5,5 km de nova via, amb una secció de 64 m entre façanes, suposaria una ocupació d'unes 35 ha. La Reserva de sòl per a l'estació de l'Eix Transversal Ferroviari ocupa una superfície d'unes 6 ha incloses dins la proposta de SAE. Les reserves per a noves estacions del tren- tramvia s'han grafiat de forma indicativa, pel que es desconeix l'ocupació resultant.

180 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT

Caracterització de l'impacte

Impacte Descripció Referència Negatiu Permanent / positiu Avaluació / temporal / neutre Nous consums de La previsió d'una Àrea d’infraestructures I 3 Sense Permanent Sense sòl per altres ambientals (AIA), d'unes 75 ha, comportarà la avaluar avaluar implantacions implantació dels usos previstos en aquest àmbit. L'ocupació del sòl resultant no es pot determinar a priori atès que es desconeixen les instal·lacions que s'hi implantaran. En tot cas, la proposta comporta un ús eficient del sòl al concentrar aquestes infraestructures en un sol sector rodejat d'infraestructures lineals existents o previstes i evita, així, la dispersió d'aquest tipus d'instal·lacions pel territori. Pel que fa a d'altres propostes del Pla de reserva per a nous usos (equipaments, infraestructures de serveis etc), el pla proposa localitzacions indicatives sense establir la delimitació ni, per tant, la superfície potencialment ocupable. En el cas d'infraestructures ambientals, s'implantaran les que es derivin del planejament sectorial i no són noves ocupacions atribuïbles al Pla.

6.1.2 Cicle de l'aigua

Caracterització de l'impacte Negatiu Impacte Descripció Referència Permanent / positiu Avaluació / temporal / neutre Consum d'aigua Les propostes del Pla per al sistema I 4 Negatiu Permanent Significatiu d'assentaments comporten un increment del consum d'aigua. Aquest increment del consum deriva de: - Les propostes de nous sòls urbans i urbanitzables a concretar pel planejament municipal. - Els Parcs Locals d’Activitats (PLA). - El Sector d’activitat econòmica d’interès supramunicipal (SAE). - La concreció de les pautes de compleció i extensió per part del planejament municipal, sempre que es justifiqui la necessitat i oportunitat i el compliment de les estratègies del PTPP concretades pel Pla. Així mateix, la modificació d'usos que estableix el Pla per a diversos sectors de sòl urbanitzable comportarà canvis en el consum d'aigua. Atès que el PDU_PU estableix aquestes propostes amb caràcter indicatiu, no estableix la superfície dels nous sectors potencials i no estima el sòl o el sostre dels diferents usos que resultaran de la proposta (aspectes que es deriven al planejament municipal), no és possible estimar quin serà l'increment del consum d'aigua derivat de les propostes del Pla. En tot cas, el desenvolupament del planejament comportarà un increment d'aquest consum global d'aigua que, tot i no poder-se quantificar, es considera significatiu. Generació d'aigües Les propostes del Pla per al sistema I 5 Negatiu Permanent Significatiu residuals d'assentaments comporten un increment de la generació d'aigües residuals. Aquest increment deriva de: - Les propostes de nous sòls urbans i urbanitzables a concretar pel planejament

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 181 6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Caracterització de l'impacte Negatiu Impacte Descripció Referència Permanent / positiu Avaluació / temporal / neutre municipal. - Els Parcs Locals d’Activitats (PLA). - El Sector d’activitat econòmica d’interès supramunicipal (SAE). - La concreció de les pautes de compleció i extensió per part del planejament municipal, sempre que es justifiqui la necessitat i oportunitat i el compliment de les estratègies del PTPP concretades pel Pla. Així mateix, la modificació d'usos que estableix el Pla per a diversos sectors de sòl urbanitzable comportarà canvis en la generació d’aigües residuals. Atès que el PDU_PU estableix aquestes propostes amb caràcter indicatiu, no estableix la superfície dels nous sectors potencials i no estima el sòl o el sostre dels diferents usos que resultaran de la proposta (aspectes que es deriven al planejament municipal), no és possible estimar quin serà l'increment en la generació d'aigües residuals derivat de les propostes del Pla. En tot cas, el desenvolupament del planejament comportarà un increment de generació d’aigües residuals que, tot i no poder-se quantificar, es considera significatiu. El Programa de Planificació de l’espai I 6 Positiu Permanent Moderat hidrogràfic de la Plana de la comarca del Pla d’Urgell (vegeu apartat 6.2.2) pot contribuir a reduir la contaminació de les aigües. Contaminació de Les propostes del Pla no suposen un risc per a I 7 Neutre Neutre Neutre les aigües la contaminació de les aigües en tant que es condiciona la implantació de nous usos residencials i d'activitat econòmica a la previsió dels adequats sistemes de sanejament i gestió dels residus (vegeu apartat 6.2.2). La identificació i protecció de la totalitat de les I 8 Positiu Permanent Moderat xarxes hidràulica i hidrogràfica de la plana (vegeu apartat 6.2.2) contribueix a reduir el risc de contaminació de les aigües. El Programa de Planificació de l’espai I 9 Positiu Permanent Moderat hidrogràfic de la Plana de la comarca del Pla d’Urgell (vegeu apartat 6.2.2) pot contribuir a reduir la contaminació de les aigües. La proposta d'emplaçament preferent d’EDARs I 10 Positiu Permanent Moderat cerca contribuir a l'assoliment de les previsions del planejament sectorial per a la resolució de les mancances identificades en diversos nuclis. Pla de desenvolupament i integració ambiental I 11 Positiu Permanent Moderat de les activitats agrícoles i ramaderes (6.2.2). El Pla estableix mesures per prevenir la I 12 Positiu Permanent Moderat contaminació de les aigües per part dels usos urbans i dels usos agraris (vegeu apartat 6.2.2)

182 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT

6.1.3 Cicle de l'energia i ambient atmosfèric

Caracterització de l'impacte Negatiu / Impacte Descripció Referència Permanent positiu / Avaluació / temporal neutre Consum energètic Les propostes del Pla per al sistema I 13 Negatiu Permanent Significatiu d'assentaments comporten un increment del consum d'energia. Aquest increment del consum deriva de: - Les propostes de nous sòls urbans i urbanitzables a concretar pel planejament municipal. - Els Parcs Locals d’Activitats (PLA). - El Sector d’activitat econòmica d’interès supramunicipal (SAE). - La concreció de les pautes de compleció i extensió per part del planejament municipal, sempre que es justifiqui la necessitat i oportunitat i el compliment de les estratègies del PTPP concretades pel Pla. Així mateix, la modificació d'usos que estableix el Pla per a diversos sectors de sòl urbanitzable comportarà canvis en el consum d'energia. Atès que el PDU_PU estableix aquestes propostes amb caràcter indicatiu, no estableix la superfície dels nous sectors potencials i no estima el sòl o el sostre dels diferents usos que resultaran de la proposta (aspectes que es deriven al planejament municipal), no és possible estimar quin serà l'increment del consum d'energia derivat de les propostes del Pla. En tot cas, el desenvolupament del planejament comportarà un increment d'aquest consum global d'energia que, tot i no poder-se quantificar, es considera significatiu. El Pla estableix requeriments d'estalvi i I 14 Positiu Permanent Moderat eficiència energètica per als nous desenvolupaments urbans. Contaminació Com a resultat de l'increment de consum I 15 Negatiu Permanent Moderat atmosfèrica energètic (I-13) i de l'increment previsible de la mobilitat (I-55), és de preveure un increment de les emissions de contaminants a l'atmosfera respecte les actuals. Cal considerar però, com s'ha indicat a l'apartat 1.4.1, que segons els mapes de vulnerabilitat del territori per als diferents contaminants, el Pla d'Urgell presenta vulnerabilitat nul·la o molt baixa i que la capacitat del territori front a contaminants (partícules sòlides totals i diòxid de sofre) és alta a l’àrea de Mollerussa. Per aquest motiu, es considera que l'impacte és moderat. Contaminació L'impacte negatius de les propostes del Pla en I 16 Negatiu Permanent Moderat acústica relació amb la contaminació acústica deriva de la proposta de noves infraestructures viàries. Concretament, s'identifica el tram sud del traçat de la Via Orbital per l'oest de Mollerussa, que discorre adjacent a sectors urbanitzables residencials i, per tant, amb un impacte sonor sobre aquests sectors. La determinació de canvi d'ús dels sectors de sòl urbanitzable industrials i mixts situats a l'est del nucli de Miralcamp, per passar a usos residencials, comportarà una major exposició a la contaminació acústica derivada del trànsit de la variant ja executada (Via Orbital), que discorre per l'est del nucli.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 183 6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Caracterització de l'impacte Negatiu / Impacte Descripció Referència Permanent positiu / Avaluació / temporal neutre La reconversió de les travessies urbanes en I 17 Positiu Permanent Significatiu passeig urbà, així com la reconversió de la Carretera N-II en passeig territorial i urbà suposarà una reducció significativa de la contaminació acústica dins dels nuclis urbans. Contaminació Els nous sectors d'activitat econòmica i els I 18 Negatiu Permanent Baix lluminosa creixements urbans que es puguin derivar de l'aplicació de les pautes o recomanacions que estableix el Pla es desenvoluparan en zones de protecció alta envers la contaminació lluminosa segons la zonificació actual, que passaran a ser considerats zones de protecció moderada. No es proposa cap creixement urbà proper als sòls de protecció màxima. En tot cas, els nous desenvolupaments s'adequaran a la normativa sectorial vigent.

6.1.4 Cicle dels residus

Caracterització de l'impacte Negatiu Impacte Descripció Referència Permanent / positiu Avaluació / temporal / neutre Generació de Les propostes del Pla per al sistema I 19 Negatiu Permanent Significatiu residus d'assentaments comporten un increment de la generació de residus. Aquest increment deriva de: - Les propostes de nous sòls urbans i urbanitzables a concretar pel planejament municipal. - Els Parcs Locals d’Activitats (PLA). - El Sector d’activitat econòmica d’interès supramunicipal (SAE). - La concreció de les pautes de compleció i extensió per part del planejament municipal, sempre que es justifiqui la necessitat i oportunitat i el compliment de les estratègies del PTPP concretades pel Pla. Així mateix, la modificació d'usos que estableix el Pla per a diversos sectors de sòl urbanitzable comportarà canvis en la generació de residus. Atès que el PDU_PU estableix aquestes propostes amb caràcter indicatiu, no estableix la superfície dels nous sectors potencials i no estima el sòl o el sostre dels diferents usos que resultaran de la proposta (aspectes que es deriven al planejament municipal), no és possible estimar quin serà l'increment en la generació de residus derivat de les propostes del Pla. En tot cas, el desenvolupament del planejament comportarà un increment de generació de residus que, tot i no poder-se quantificar, es considera significatiu.

184 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT

6.1.5 Matriu territorial: patrimoni natural, biodiversitat i connectivitat

Caracterització de l'impacte Negatiu Impacte Descripció Referència Permanent / positiu Avaluació / temporal / neutre Afectació als Cap de les determinacions d'ordenació del I 20 Neutre Neutre Neutre espais d'interès PDU_PU per al sistema d'assentaments no natural amb afecta significativament sòl de protecció protecció sectorial especial establert pel PTPP. Únicament o protegits pel s'identifica una mínima afectació de 0,2 ha planejament derivada de la pauta de localització de territorial compleció preferent a Miralcamp. Es tracta d'un "buit" del planejament vigent situat a l'entrada del poble en uns terrenys sense valor significatiu. De fet, el PTPP, atesa l'escala del planejament territorial, delimita sòl de protecció especial sobre sectors de sòl urbà i urbanitzable i, per tant, el planejament director i municipal han d'ajustar la delimitació a escala detallada. No es considera, doncs, una afectació real a sòl de valor especial. Les delimitacions dels Parcs Locals d'Activitats de Miralcamp i de Bellvís, hauran d'evitar l'afectació de sòls de protecció especial. El traçat de la Via Orbital té una afectació sobre I 21 Negatiu Permanent Moderat sòl de protecció especial al nord de Palau d'Anglesola en uns 900 m del seu recorregut. La reserva de sòl per a la Via Orbital suposa I 22 Positiu Permanent Significatiu una reducció de l'afectació de sòl de protecció especial respecte a l'opció plantejada pel PTPP. En concret, la proposta redueix l'afectació d'aquest tipus de sòl en un total de 1.600 metres de recorregut. El Pla incrementa la superfície de sòl de I 23 Positiu Permanent Significatiu protecció especial (vegeu apartat 6.2.5). Estableix nou sòl de protecció especial a l'entorn dels espais naturals protegits sectorialment (Estany d'Ivars i Vila-sana i Tossals de Torregrossa), afavorint la major protecció d'aquests espais en front a agressions en els seus límits externs. Afectació a àmbits Les zones humides de l’inventari de zones I 24 Positiu Permanent Moderat inclosos en humides de Catalunya s'inclouen en el sòl de inventaris i catàlegs protecció especial. Addicionalment de valors del s'estableixen mesures per evitar l'afectació de patrimoni natural qualsevol zona humida que s'identifiqui a la comarca per part de futures actuacions. Afectació als No es produeix cap afectació negativa sobre I 25 Neutre Neutre Neutre hàbitats d'interès hàbitats d'interès comunitari ni hàbitats rars o comunitari i amenaçats derivada de les propostes per a hàbitats amenaçats assentaments, equipaments i infraestructures de la mobilitat i de serveis que estableix el Pla. Tots els hàbitats d’interès comunitari i hàbitats I 26 Positiu Permanent Moderat rars o amenaçats o probablement amenaçats en un futur identificats s'inclouen en el sòl de protecció especial. Addicionalment s'estableixen mesures per evitar l'afectació d'aquests hàbitats per part de futures actuacions. Afectació L'anàlisi de l'afectació a aquest tipus d'ambients I 27 Negatiu Permanent Moderat d'ambients de s'ha realitzat a partir del Mapa de cobertes del matollars, prats i sòl (matollars, prats i herbassars) i dels hàbitats comunitats considerats estèpics del Mapa d'hàbitats de estèpiques Catalunya. Les afectacions potencials es limiten a l’afectació de conreus extensius de secà per part de les propostes del Sector d'Activitat Econòmica Supramunicipal (SAE), així com

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 185 6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Caracterització de l'impacte Negatiu Impacte Descripció Referència Permanent / positiu Avaluació / temporal / neutre dels Parcs Locals d'Activitats (PLA), amb afectacions molt menors. L'anàlisi acurat de les característiques dels àmbits afectats permet concloure que la major part d'aquests conreus ja són, en l'actualitat de regadiu. Les potencials afectacions per possibles creixements urbans són molt poc significatives. L'increment de sòl de protecció especial I 28 Positiu Permanent Significatiu respecte al PTPP suposa la protecció especial d'àrees de matollars, prats i herbassars i d'hàbitats de comunitats estèpiques (vegeu apartat 6.2.5.). Afectació als Les propostes per als assentaments urbans i I 29 Negatiu Permanent Significatiu espais d'interès sòls d'activitat econòmica tenen afectacions agrícola sobre sòls d'aptitud agrícola bona o molt bona. S'identifiquen com a impactes significatius l'afectació per part del Sector d'Activitat Econòmica (s'ha estimat que podria arribar a les 307 ha afectades) i dels Parcs Locals d'Activitats proposats al Poal i a Vilanova de Bellpuig (amb una afectació potencial màxima estimada de 14 i 10 ha respectivament). Pel que fa a l'afectació per part de les infraestructures, la Via Orbital travessa sòls d'aptitud agrícola bona o molt bona. L'increment de sòl de protecció especial I 30 Positiu Permanent Significatiu respecte al PTPP suposa la protecció especial d'espais d'interès agrícola (vegeu apartat 6.2.5) Programa de Planificació dels espais d’interès I 31 Positiu Permanent Moderat agrícola-ramader (vegeu apartat 6.2.5). Afectació als No es produeix cap afectació sobre els boscos I 32 Neutre Neutre Neutre boscos de la identificats a la comarca derivada de les comarca propostes per a assentaments, equipaments i infraestructures de la mobilitat i de serveis que estableix el Pla. L'increment de sòl de protecció especial I 33 Positiu Permanent Significatiu respecte al PTPP suposa la protecció de 2 hectàrees addicionals de boscos a la comarca. Les altres masses boscoses identificades es protegeixen mitjançant la seva inclusió a la Xarxa Patrimonial i del Paisatge. Afectació a la Cap de les propostes del Pla sobre el sistema I 34 Negatiu Permanent Moderat connectivitat d'assentaments (redifinició, ajust, ecològica condicionament i compleció de sòls urbans i urbanitzables, Parcs Locals d'Activitats i Sector d'Activitat Econòmica) suposa un risc significatiu per a la connectivitat ecològica de la comarca. Pel que fa a les infraestructures, el traçat de la Via Orbital, al nord del Palau d'Anglesola, discorre per una àrea crítica per a la connectivitat en el qual hi conflueixen infraestructures hidràuliques i viàries. La reserva de sòl per la Via Orbital suposa una I 35 Positiu Permanent Moderat menor afectació a un àmbit o punt crític per a la connectivitat al nord del Palau d'Anglesola respecte a l'opció plantejada pel PTPP. La definició i protecció del connector de lo I 36 Positiu Permanent Significatiu Setzehams (o lo Setsams) i dels corredors del sòl de valor natural i de connexió milloren la continuïtat i funcionalitat, a escala comarcal, de la xarxa de sòls de valor natural i de connexió definida pel PTPP (vegeu apartat 6.2.5). L'establiment de la determinació d'ordenació de I 37 Positiu Permanent Significatiu millora de la permeabilitat de les infraestructures territorials i hidràuliques en diversos àmbits crítics per a la connectivitat ecològica generats per les infraestructures

186 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT

Caracterització de l'impacte Negatiu Impacte Descripció Referència Permanent / positiu Avaluació / temporal / neutre viàries i ferroviàries, així com per les principals infraestructures lineals de conducció d’aigua afavoreix la connectivitat ecològica a la comarca. La proposta del Pla de reducció dels impactes I 38 Positiu Permanent Moderat de les infraestructures lineals de conducció d’aigua contribueix a la millora de la connectivitat ecològica a la comarca (vegeu apartat 6.2.5). La definició i protecció del Parc territorial del I 39 Positiu Permanent Significatiu Tossal de les Tenalles, del Tossal de la Serra i del Tossal de l’Infern (La Serra) i del Parc territorial dels Tossals de Margalef reforcen la funcionalitat connectora de la xarxa de sòls de valor natural i de connexió. La identificació i protecció de la totalitat de les I 40 Positiu Permanent Moderat xarxes hidràulica i hidrogràfica de la plana (vegeu apartat 6.2.5) pot afavorir la funció connectora d'aquests corredors lineals. Espais fluvials- Les propostes de redifinició, ajust, I 41 Negatiu Permanent Moderat Directiva marc de condicionament i compleció de sòls urbans i l'aigua (vegetació urbanitzables no tenen una afectació de ribera) significativa sobre la xarxa hidrogràfica i hidràulica. Alguns dels emplaçaments per als Parcs Locals d'Activitats i l'emplaçament del Sector d'Activitat Econòmica supramunicipal incorporen, segons la delimitació indicativa del PDU_PU, cursos hídrics i infraestructures hidràuliques, o aquests fan de límit del sector que es proposa. S'estableix normativament que caldrà garantir un adequat tractament d'aquests cursos i, en tot cas, mantenir la seva potencial funció connectora. La Via Orbital, l'Avinguda del Pla d'Urgell i diversos dels traçats indicatius per a futures variants tenen punts de creuament ambla xarxa hidrogràfica i hidràulica. Vegeu impactes I-7 a I-12 I 42 - - - El Pla estableix nombrosos requeriments I 43 Positiu Permanent Moderat normatius per a la protecció de la vegetació de ribera de la xarxa hidrogràfica. La proposta de corredors del sòl de valor natural i de connexió comporta proteccions addicionals a la vegetació de ribera. Programa de Planificació de l’espai hidrogràfic I 44 Positiu Permanent Moderat de la Plana de la comarca del Pla d’Urgell (vegeu apartat 6.2.5).

6.1.6 Paisatge i patrimoni cultural

Caracterització de l'impacte Negatiu Impacte Descripció Referència Permanent / positiu Avaluació / temporal / neutre Afectació La principal afectació paisatgística en sòls no I 45 Negatiu Permanent Moderat paisatgística per urbanitzables deriva de les propostes del Pla usos en sòl no per a infraestructures viàries, essent la via urbanitzable orbital la que té un impacte potencial més significatiu sobre espais d'interès paisatgístic. Les propostes per als assentaments, concretament el Polígon d'Activitat Econòmica supramunicipal i el Parc local d'activitats de Fondarella es localitzen en espais d'interès

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 187 6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Caracterització de l'impacte Negatiu Impacte Descripció Referència Permanent / positiu Avaluació / temporal / neutre paisatgístic, si bé adjacents a la conurbació central de Mollerussa i, per tant, sense dispersar l'impacte pel territori. El Pre-catàleg de la xarxa patrimonial i del I 46 Positiu Permanent Moderat paisatge del Pla d’Urgell i les recomanacions i pautes de gestió que estableix el Pla contribueixen a la preservació dels valors paisatgístics en el sòl no urbanitzable. El Pla estableix nombroses mesures I 47 Positiu Permanent Significatiu preventives per evitar l'impacte paisatgístic dels potencials usos en sòl no urbanitzable (vegeu apartat 6.2.6). Programa de la Xarxa patrimonial i del paisatge I 48 Positiu Permanent Moderat Programa de minimització de l’impacte i integració paisatgística de les infraestructures i Programa d’activitats extractives (vegeu apartat 6.2.6).

6.1.7 Àrees de risc

Caracterització de l'impacte Negatiu / Impacte Descripció Referència Permanent Avaluaci positiu / / temporal ó neutre Ocupació d'àrees Les determinacions d'ordenació del PDU_PU I 49 Negatiu Permanent Baix inundables per al sistema d'assentaments no suposen un increment significatiu de la vulnerabilitat en front al risc d'inundabilitat. Únicament els Parcs Locals d'Activitats de Barbens i del Poal es localitzen en sòls potencialment inundables d'acord amb la informació disponible. Cal dir que en ambdós casos es tracta d'extensions del nucli urbà que actualment ja se situa en sòls inundables. El Pla estableix mesures preventives per evitar I 50 Neutre Neutre Neutre l'ocupació de zones de risc (vegeu apartat 6.2.7). La reserva estratègica de sòl de protecció I 51 Positiu Permanent Moderat territorial per al possible emplaçament d'un sistema de basses de laminació d’aigües que col·laborin a contenir les avingudes d’aigua que es generen en la zona pot contribuir positivament a reduir la vulnerabilitat en front al risc d'inundació. Programa de Planificació de l’espai hidrogràfic I 52 Positiu Permanent Moderat de la Plana de la comarca del Pla d’Urgell (vegeu apartat 6.2.7). Ocupació d'àrees Entre les propostes del PDU_PU a l’entorn de I 53 Sense Permanent Sense de risc pel transport l’A-2 es preveuen reserves de sòl per la avaluar avaluar de mercaderies implantació de nous sectors d’activitats perilloses econòmiques, que hauran de respectar les distàncies i les mesures de seguretat definides per la legislació sectorial vigent. El Pla estableix mesures preventives per evitar I 54 Neutre Neutre Neutre l'ocupació de zones de risc (vegeu apartat 6.2.7).

188 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT

6.1.8 Mobilitat

Caracterització de l'impacte Negatiu Impacte Descripció Referència Permanent / positiu Avaluació / temporal / neutre Generació de La creació de nous sectors d'activitat I 55 Sense Permanent Sense mobilitat (increment econòmica (SAE I PLAs) comportarà una major avaluar avaluar potencial de mobilitat directament relacionada amb les desplaçaments) activitats que s'hi desenvolupin. No obstant això, aquestes mateixes àrees possibilitaran reduir les distàncies per a la mobilitat obligada des dels nuclis al possibilitar un increment dels llocs de treball en cadascun d'ells. La mixticitat d'usos en els sectors de sòl I 56 Positiu Permanent Moderat urbanitzable que el Pla proposa modificar afavoreix una menor generació de mobilitat. Repartiment modal La reconversió de les travessies urbanes en I 57 Sense Permanent Sense dels mitjans de passeig urbà, així com la reconversió de la Avaluar Avaluar transport Carretera N-II en passeig territorial i urbà suposaran una reducció significativa dels impactes de la mobilitat a l'interior dels nuclis urbans, encara que amb conseqüències sobre l’ocupació del sòl derivat de la construcció de noves variants. L'Eix Transversal Ferroviari, la proposta de I 58 Positiu Permanent Significatiu tren-tramvia i les reserves d'estacions que proposa el Pla potencien un transvassament modal de l'ús del vehicle privat cap a l'ús del transport públic ferroviari. La localització de la reserva de sòl per a I 59 Positiu Permanent Significatiu l’estació d’autobusos de la comarca potencia la complementarietat del transport amb autobús per carretera i el transport ferroviari. La localització d'aparcaments contigus a àmbits I 60 Positiu Permanent Significatiu de centralitat, ben comunicades amb les xarxes viària i ferroviària afavoreixen la intermodalitat en el transport. La previsió de passos de vianants vinculats a I 61 Positiu Permanent Significatiu les estacions del tren-tramvia i en continuïtat amb el teixit urbà, per tal d’eliminar la barrera que suposa actualment el corredor central d'infraestructures, afavoreixen la mobilitat a peu. Definició i identificació de les vies verdes, dins I 62 Positiu Permanent Significatiu de la xarxa de sendes verdes, que es corresponen amb vies de la xarxa secundària o vies integrades, a les que es proposa complementar amb una senda verda per a ciclistes o vianants.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 189 6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

6.2 Mesures preventives, correctores i compensatòries

6.2.1 Ocupació i consum de sòl

Impacte Referència Mesures preventives, correctores i compensatòries Nous consums de sòl M 1 S'estableixen requeriments normatius de gradualitat i continuïtat en l’extensió de l’àrea per assentaments urbana existent. M 2 Tots els nous creixements potencials dels assentaments que proposa el Pla són assentaments de tipus compacte i en continuïtat amb les trames urbanes preexistents. Nous consums de sòl M 3 S'ajusta el traçat oest de la Via Orbital per apropar-lo al nucli urbà de Mollerussa i, per per infraestructures de tant, amb un traçat més eficient des del punt de vista de la potencial ocupació del sòl mobilitat en aquest tram. M 4 Prohibició de l’obertura de nous camins per a donar accés a parcel·les rústiques amb objecte d’edificar.

6.2.2 Cicle de l'aigua

Impacte Referència Mesures preventives, correctores i compensatòries Consum d'aigua M 5 El desenvolupament urbanístic de les àrees d’extensió i de renovació urbana, tant d’ús residencial com d’activitats, està condicionat a l’existència de les infraestructures necessàries, dimensionades segons les noves necessitats, per tal de garantir l'abastament d’aigua, o en el seu cas cal que la construcció prèvia o simultàniament de les infraestructures necessàries estigui prevista en el propi planejament urbanístic. En tot cas s’estarà condicionat a la garantia prèvia de l’abastament que asseguri l’existència del recurs i la sostenibilitat del seu subministrament, en base a un ús sostenible d’aquest, d’acord amb la planificació sectorial vigent. M 6 S'estableix el requeriment normatiu d'implantar criteris d'estalvi d'aigua en els Parcs Locals d'Activitats i en el Sector d'Activitat Econòmica supramunicipal. M 7 S'estableixen mesures addicionals en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental per al planejament urbanístic municipal i els projectes que es desenvolupin en l’àmbit del PDU_PU, reconeguts en la normativa del Pla com d'obligat compliment (vegeu apartat 8.3). Generació d'aigües M 8 El desenvolupament urbanístic de les àrees d’extensió i de renovació urbana, tant residuals d’ús residencial com d’activitats, està condicionat a l’existència de les infraestructures necessàries, dimensionades segons les noves necessitats, per tal de garantirel correcte sanejament de les aigües, o en el seu cas cal que la construcció prèvia o simultàniament de les infraestructures necessàries estigui prevista en el propi planejament urbanístic. M 9 El PDU_PU proposa emplaçaments per a EDARs per tal que el planejament general o sectorial els tingui en compte com a opció de localització preferent. Aquestes es proposen per a municipis amb previsió d’aquest tipus d’infraestructura segons planejament sectorial vigent, i on s’ha identificat la seva mancança o dèficit, i se situen properes a sèquies de desguàs. M 10 S'estableix per a les edificacions, existents o de nova construcció, en sòl no urbanitzable, el requeriment normatiu de disposar d’elements de tractament de les aigües residuals. M 11 Regulació de les construccions ramaderes per tal de reduir la seva incidència ambiental i paisatgística: adequada gestió de fems i purins. M 12 En el marc del Programa de Planificació de l’espai hidrogràfic de la Plana de la comarca del Pla d’Urgell El PDU_PU proposa l'elaboració d’estudis de modelització del cicle de l’aigua, integrant els resultats dels Plans directors d’abastament i el Pla director Integral de Sanejament de la comarca, sempre amb el vist-i-plau de la Comunitat de Regants del Canal d’Urgell. M 13 S'estableixen mesures addicionals en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental per al planejament urbanístic municipal i els projectes que es desenvolupin en l’àmbit del PDU_PU, reconeguts en la normativa del Pla com d'obligat compliment (vegeu apartat 8.3). Contaminació de les M 14 El desenvolupament urbanístic de les àrees d’extensió i de renovació urbana, tant aigües d’ús residencial com d’activitats, està condicionat a l’existència de les infraestructures necessàries, dimensionades segons les noves necessitats, per tal de garantir el correcte sanejament de les aigües, o en el seu cas cal que la construcció prèvia o

190 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT

Impacte Referència Mesures preventives, correctores i compensatòries simultàniament de les infraestructures necessàries estigui prevista en el propi planejament urbanístic. M 15 La proposta d'emplaçaments per a EDARs que fa el PDU_PU pot contribuir a la implantació de les infraestructures necessàries per solucionar els dèficits actuals o futurs. M 16 S'estableixen requeriments per a les possibles actuacions que puguin afectar la xarxa hidrogràfica i el seu entorn per tal de prevenir, corregir o compensar els potencials impactes negatius. M 17 S'estableixen requeriments per a les possibles actuacions que puguin afectar la xarxa hidràulica i el seu entorn per tal de prevenir, corregir o compensar els potencials impactes negatius. M 18 S'estableix, per a les edificacions existents o de nova construcció en sòl no urbanitzable, el requeriment normatiu de disposar d’elements de tractament de les aigües residuals. M 19 Regulació de les construccions ramaderes per tal de reduir la seva incidència ambiental i paisatgística: adequada gestió de fems i purins. M 20 El PDU_PU proposa l'elaboració d'un Programa de Planificació de l’espai hidrogràfic de la Plana de la comarca del Pla d’Urgell, d’abast supramunipal que, entre d’altres aspectes, hauria de contenir els estudis i la modelització del cicle de l’aigua al Pla d’Urgell, així com integrar els resultats dels Plans directors d’abastament i el Pla director Integral de Sanejament de la comarca, sempre amb el vist-i-plau de la Comunitat de Regants del Canal d’Urgell. M 21 El Pla de desenvolupament i integració ambiental de les activitats agrícoles i ramaderes que proposa el PDU_PU podrà contribuir a reduir la contaminació de les aigües per part de l'activitat agrària.

6.2.3 Cicle de l'energia i ambient atmosfèric

Impacte Referència Mesures preventives, correctores i compensatòries Consum energètic M 22 El desenvolupament urbanístic de les àrees d’extensió i de renovació urbana, tant d’ús residencial com d’activitats, està condicionat a l’existència de les infraestructures necessàries, dimensionades segons les noves necessitats, per tal de garantir el correcte subministrament elèctric, o en el seu cas cal que la construcció prèvia o simultàniament de les infraestructures necessàries estigui prevista en el propi planejament urbanístic. En tot cas s’estarà condicionat a la garantia prèvia de l’abastament que asseguri l’existència del recurs i la sostenibilitat del seu subministrament, en base a un ús sostenible d’aquest, d’acord amb la planificació sectorial vigent. M 23 S'estableix el requeriment normatiu d'implantar criteris d'eficiència energètica en els Parcs Locals d'Activitats i en el Sector d'Activitat Econòmica supramunicipal. M 24 S'estableixen mesures addicionals en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental per al planejament urbanístic municipal i els projectes que es desenvolupin en l’àmbit del PDU_PU, reconeguts en la normativa del Pla com d'obligat compliment (vegeu apartat 8.3). Contaminació M 25 S'estableix el requeriment normatiu d'implantar criteris de prevenció de la atmosfèrica contaminació en els Parcs Locals d'Activitats i en el Sector d'Activitat Econòmica supramunicipal. M 26 S'estableixen mesures addicionals en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental per al planejament urbanístic municipal i els projectes que es desenvolupin en l’àmbit del PDU_PU reconeguts en la normativa del Pla com d'obligat compliment (vegeu apartat 8.3). Contaminació acústica M 27 S'estableixen mesures addicionals en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental per al planejament urbanístic municipal i els projectes que es desenvolupin en l’àmbit del PDU_PU, reconeguts en la normativa del Pla com d'obligat compliment (vegeu apartat 8.3). Contaminació M 28 S'estableixen mesures addicionals en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental per al lluminosa planejament urbanístic municipal i els projectes que es desenvolupin en l’àmbit del PDU_PU, reconeguts en la normativa del Pla com d'obligat compliment (vegeu apartat 8.3).

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 191 6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

6.2.4 Cicle dels residus

Impacte Referència Mesures preventives, correctores i compensatòries Generació de residus M 29 El desenvolupament urbanístic de les àrees d’extensió i de renovació urbana, tant d’ús residencial com d’activitats, està condicionat a l’existència de les infraestructures necessàries, dimensionades segons les noves necessitats, per tal de garantir la correcta gestió dels residus, o en el seu cas cal que la construcció prèvia o simultàniament de les infraestructures necessàries estigui prevista en el propi planejament urbanístic. M 30 Regulació de les construccions ramaderes per tal de reduir la seva incidència ambiental i paisatgística: adequada gestió de fems i purins i emplaçament adequat per a minimitzar la contaminació odorífera. M 31 S'estableix el requeriment normatiu d'implantar criteris de millora de la gestió dels residus en els Parcs Locals d'Activitats i en el Sector d'Activitat Econòmica supramunicipal. M 32 S'estableixen mesures addicionals en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental per al planejament urbanístic municipal i els projectes que es desenvolupin en l’àmbit del PDU_PU, reconeguts en la normativa del Pla com d'obligat compliment (vegeu apartat 8.3).

6.2.5 Matriu territorial: patrimoni natural, biodiversitat i connectivitat

Impacte Referència Mesures preventives, correctores i compensatòries Afectació als espais M 33 La reserva de sòl per la Via Orbital suposa una reducció de l'afectació de sòl de d'interès natural amb protecció especial respecte a l'opció plantejada pel PTPP. En concret, la proposta protecció sectorial o redueix l'afectació d'aquest tipus de sòl en un total de 1.600 metres de recorregut. protegits pel M 35 El PDU_PU amplia el sòl de protecció especial respecte al PTPP. Pel que fa als planejament territorial espais naturals protegits per la legislació sectorial, s'estableix nou sòl de protecció especial al nord-oest de l'espai natural protegit de l’Estany d’Ivars i Vila-sana per tal de garantir la protecció del desguàs natural fins el riu Ondara i el pantà endorreic que hi havia en aquest espai, així com a l'entorn dels Tossals de Margalef, per tal d’afavorir la continuïtat de la xarxa de sòls de valor natural i de connexió i de garantir la protecció d’una zona tampó suficient a l’entorn de l'espai natural protegit dels Tossals, tenint en compte el seu elevat grau d’aïllament i la pressió que exerceix l’activitat agrícola al seu voltant. Afectació a àmbits M 36 Inclusió de totes les zones humides de l’Inventari de zones humides de Catalunya en inclosos en inventaris i sòl de protecció especial. catàlegs de valors del M 37 S'estableixen requeriments normatius per evitar l'afectació de les zones humides. patrimoni natural

Afectació als hàbitats M 38 Tots els hàbitats d’interès comunitari i hàbitats rars o amenaçats o probablement d'interès comunitari i amenaçats en un futur identificats s'inclouen en el sòl de protecció especial. hàbitats amenaçats M 39 Increment de sòl de protecció especial del PDU_PU respecte al PTPP, que suposa la protecció especial d'unes 56 hectàrees addicionals d'hàbitats d'interès comunitari i d'hàbitats rars o amenaçats o probablement amenaçats en el futur. M 40 No s’admeten nous usos o ocupacions en sòls amb presència d’hàbitats d’interès comunitari i hàbitats rars o amenaçats o probablement amenaçats en un futur identificats en l'ISA, excepte quan es justifiqui la inexistència d’alternatives raonables de localització fora d’aquests sòls i s’apliquin criteris d’impacte mínim i, en el seu cas, s’establiran mesures compensatòries de la pèrdua d’aquests hàbitats. Afectació d'ambients M 41 Increment de sòl de protecció especial del PDU_PU respecte al PTPP, que suposa la de matollars, prats i protecció especial d'unes 68 hectàrees addicionals de matollars, 22 hectàrees de comunitats estèpiques prats i herbassars, i 271 ha d'hàbitats estèpics d'acord amb el Mapa d'hàbitats de Catalunya (cal dir que es tracta majoritàriament de conreus herbacis extensius de secà, gran part dels quals han esdevingut ja de regadiu). Afectació als espais M 42 Increment de sòl de protecció especial del PDU_PU respecte al PTPP, que suposa la d'interès agrícola protecció especial d'unes 233 hectàrees addicionals d'espais amb aptitud agrícola bona o molt bona. M 43 Proposta d'un Programa de Planificació dels espais d’interès agrícola-ramader que determinarà la delimitació precisa dels espais d’interès agrari. Afectació als boscos M 44 L'increment de sòl de protecció especial respecte al PTPP suposa la protecció de 2 de la comarca hectàrees addicionals de boscos a la comarca. Les altres masses boscoses

192 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT

Impacte Referència Mesures preventives, correctores i compensatòries identificades es protegeixen mitjançant la seva inclusió a la Xarxa Patrimonial i del Paisatge. Afectació a la M 45 La reserva de sòl per la Via Orbital suposa una menor afectació a un àmbit o punt connectivitat ecològica crític per a la connectivitat al nord del Palau d'Anglesola respecte a l'opció plantejada pel PTPP. M 46 Definició i delimitació del Connector dels Setzehams (o lo Setsams), una peça de sòl situada a l’est del nucli urbà de Sidamon, a llevant del polígon industrial, actualment d’ús agrícola, en la que no hi ha edificacions. La protecció d’aquest àmbit, juntament amb la delimitació del Parc territorial del Tossal de les Tenalles, Tossal de la Serra i Tossal del Infern (La Serra), es considera necessària per tal de preservar i millorar la continuïtat i la funcionalitat ecològica de la xarxa de sòls de valor natural i de connexió. M 47 Definició d’una xarxa de Corredors del sòl de valor natural i de connexió que articulen i complementen a nivell comarcal la xarxa de sòls de valor natural i de connexió definida pel PTPP. M 48 Determinació de millora de la permeabilitat de les grans infraestructures territorials i hidràuliques, en aquells trams i punts crítics per a la connectivitat ecològica generats per les infraestructures viàries i ferroviàries, així com per les principals infraestructures lineals de conducció d’aigua. En aquests trams s’estableixen requeriments específics amb l’objectiu de reduir l’efecte barrera associat a aquestes infraestructures lineals i millorar la seva permeabilitat per als desplaçaments de la fauna. M 49 Identificació i protecció de la totalitat de la xarxa hidrogràfica de la plana (rius, torrents, barrancs, desguassos, estanys, clots i fondos) com a element territorial bàsic de l’ordenació dels espais oberts i establiment de requeriments per al manteniment de la seva funcionalitat com a connectors. M 50 La reserva de sòl per la Via Orbital suposa una menor afectació a un àmbit o punt crític per a la connectivitat al nord del Palau d'Anglesola respecte a l'opció plantejada pel PTPP. M 51 S'estableixen requeriments normatius per a les infraestructures lineals existents i les previstes per a la seva permeabilització als desplaçaments de la fauna. M 52 S'estableix normativament per als sectors de creixement urbà el requeriment de mantenir el potencial connector de tots els cursos hidrològics i hidràulics que discorrin per l’interior o adjacents als àmbits de desenvolupament urbà. M 53 Requeriment normatiu d'establir mesures compensatòries del potencial impacte del SAE millorant la connectivitat ecològica en àmbits propers. M 54 S'estableixen requeriments normatius per a les possibles actuacions que puguin afectar la xarxa hidrogràfica i el seu entorn per tal de prevenir, corregir o compensar els potencials impactes negatius. M 55 S'estableixen requeriments normatius per garantir la permeabilitat de les tanques ramaderes als desplaçaments de la fauna silvestre no cinegètica M 56 Proposa d'un Pla de reducció dels impactes de les infraestructures lineals de conducció d’aigua. El Pla contindrà una diagnosi de l’efecte barrera i la mortalitat de la fauna per ofegament causades per aquestes infraestructures, elaborarà propostes de millora (segons les prescripcions tècniques establertes per l’ACA) i establirà un programa de seguiment i avaluació al respecte. El Pla inclourà, com a mínim, els trams identificats en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental del PDU_PU com a trams de risc per ofegament de fauna i efecte barrera.

Espais fluvials- M 57 Vegeu mesures M-14 a M-21. Directiva marc de M 58 Per a la delimitació precisa dels corredors del sòl de valor natural i de connexió l'aigua (vegetació de s'estableix que en aquells casos en que hi hagi vegetació en els marges s’inclourà en ribera) la delimitació del corredor tota l’extensió ocupada per aquesta. M 59 Proposta d'un Programa de Planificació de l’espai hidrogràfic de la Plana de la comarca del Pla d’Urgell que determinarà la delimitació precisa del domini públic hidràulic i de les zones inundables, els àmbits subjectes a protecció, i plantejarà la gestió de les mateixes, per facilitar el desenvolupament del planejament general i del derivat, especialment en el que es refereix en els àmbit qualificats de sòl urbà i urbanitzable. El programa haurà d’incloure la valorització de les làmines d’aigua, pantans, antics clots, fondos i bases. De l'estudi associat al programa podria derivar- se la necessitat de rehabilitar antics fondos o clots, que havien tingut la funció d’alleujar la xarxa hídrica.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 193 6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

6.2.6 Paisatge i patrimoni cultural

Impacte Referència Mesures preventives, correctores i compensatòries Afectació paisatgística M 61 S'amplien els supòsits normatius en els que es requerirà estudi i informe d'impacte i per usos en sòl no d'integració paisatgística. urbanitzable M 62 S'estableixen mesures normatives per a l'adequació paisatgística de les edificacions en sòl no urbanitzable. M 63 Establiment de requeriments normatius per a garantir la compatibilitat ambiental dels nous usos, activitats, edificacions, instal·lacions i infraestructures en el sòl no urbanitzable. Especificació del grau de compatibilitat, condicionant o incompatibilitat en funció del tipus de sòl. M 64 Establiment de requeriments normatius per garantir la compatibilitat ambiental dels nous usos, activitats, edificacions, instal·lacions i infraestructures en el sòl no urbanitzable. Especificació del grau de compatibilitat, condicionant o incompatibilitat en funció del tipus de sòl. M 65 Establiments de condicions normatives per a les noves edificacions o ampliacions de les existents destinades a habitatge rural per tal de reduir la seva incidència ambiental i paisatgística. M 66 Establiment de condicions per a les edificacions i instal·lacions d'interès públic per tal de garantir la seva compatibilitat ambiental i paisatgística. M 67 S'estableixen condicions normatives generals per a la construcció, ampliació o reforma de magatzems per tal de reduir la seva incidència ambiental i paisatgística. M 68 Regulació de les construccions ramaderes per tal de reduir la seva incidència ambiental i paisatgística: dimensions màximes. M 69 S'estableixen mesures normatives per a la minimització dels impactes negatius derivats de les concentracions parcel·làries: afectacions al patrimoni, als elements d'aigua superficial i a la biodiversitat del territori. M 70 S'estableixen mesures normatives per a la reducció de l'impacte ambiental i paisatgístic de les noves línies aèries o soterrades de transport de matèria i/o energia. M 71 Es prohibeix l’obertura de nous camins per donar accés a parcel·les rústiques amb objecte d’edificar. M 72 S'estableixen mesures normatives per evitar l'erosió del sòl en futurs moviments de terra. M 73 S'estableixen mesures normatives per al manteniment dels marges de conreus. M 74 S'estableixen requeriments per a l'autorització d'activitats extractives i per a l'ampliació de les ja autoritzades en sòl de protecció especial, així com requeriments per a la restauració. M 75 S'estableixen mesures per a la reducció de l'impacte ambiental i paisatgístic de les instal·lacions de subministrament d’aigua, depuració d’aigües residuals, gas i instal·lacions de telecomunicacions. M 76 S'estableixen criteris per a la integració paisatgística dels parcs solars. M 77 S'estableixen mesures de gestió de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge per prevenir i corregir els impactes paisatgístics, en concret es proposa establir directrius d’ordenació espacial, tipologia i tractament de les edificacions a l’entorn dels nuclis històrics, amb incidència directa en la proliferació de construccions il·legals a la perifèria urbana i industrial dels nuclis urbans. M 78 Es proposa un Programa de la Xarxa patrimonial i del paisatge, un Programa de minimització de l’impacte i integració paisatgística de les infraestructures i un Programa d’activitats extractives, els quals podran incidir en la prevenció i correcció dels impactes paisatgístics en el sòl no urbanitzable.

194 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT

6.2.7 Àrees de risc

Impacte Referència Mesures preventives, correctores i compensatòries Ocupació d'àrees M 79 En els sòls subjectes a riscos el Pla, d’acord amb el que estableix l’art. 9.2 del TRLU, inundables exclou qualsevol tipus d’ús que pugui comportar un risc greu per a les persones. M 80 Requeriments per al planejament urbanístic municipal de delimitar, amb precisió, les zones de risc i determinar les mesures específiques de protecció i prevenció que siguin adequades. M 81 S'estableixen mesures addicionals en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental per al planejament urbanístic municipal i els projectes que es desenvolupin en l’àmbit del PDU_PU, reconeguts en la normativa del Pla com d'obligat compliment (vegeu apartat 8.3). M 82 Proposta d'un Programa de Planificació de l’espai hidrogràfic de la Plana de la comarca del Pla d’Urgell que determinarà la delimitació precisa del domini públic hidràulic i de les zones inundables, els àmbits subjectes a protecció, i plantejarà la gestió de les mateixes, per facilitar el desenvolupament del planejament general i del derivat, especialment en el que es refereix en els àmbit qualificats de sòl urbà i urbanitzable. El programa haurà d’incloure la valorització de les làmines d’aigua, pantans, antics clots, fondos i bases. De l'estudi associat al programa podria derivar- se la necessitat de rehabilitar antics fondos o clots, que havien tingut la funció d’alleujar la xarxa hídrica. Ocupació d'àrees de M 83 En els sòls subjectes a riscos el Pla, d’acord amb el que estableix l’art. 9.2 del TRLU, risc pel transport de exclou qualsevol tipus d’ús que pugui comportar un risc greu per a les persones mercaderies perilloses M 84 S'estableixen requeriments per al planejament urbanístic municipal de delimitar, amb precisió, les zones de risc i determinar les mesures específiques de protecció i prevenció que siguin adequades. M 85 S'estableix que la implantació de nous sectors d’activitats econòmiques a l'entorn de l'A-2 haurà de respectar les distàncies i les mesures de seguretat definides per la legislació sectorial vigent.

6.2.8 Mobilitat

Impacte Referència Mesures preventives, correctores i compensatòries Generació de mobilitat M 86 El canvi d'ús d'alguns sectors residencial a usos mixtes pot reduir les necessitats (increment potencial de locals de mobilitat. desplaçaments) M 87 S'estableix el requeriment normatiu d'implantar criteris de mobilitat sostenible en els Parcs Locals d'Activitats i en el Sector d'Activitat Econòmica supramunicipal.

Repartiment modal M 88 Potenciació del transport públic ferroviari a través de l'Eix Transversal ferroviari i la dels mitjans de proposta de tren-tramvia i de les respectives reserves d'estacions. transport M 89 Reserva de sòl per l’estació d’autobusos de la comarca al municipi de Mollerussa, en proximitat amb l’actual estació de tren de la línia Lleida – Barcelona per Manresa, en un futur reconvertida en tren tramvia, per tal de permetre la complementarietat dels dos sistemes de transport. M 90 Proposta d'aparcaments en localitzacions contigües a àmbits de centralitat, ben comunicades amb les xarxes viària i ferroviària per tal d'afavorir la intermodalitat en el transport. M 91 Previsió de passos de vianants vinculats a les estacions del tren-tramvia i en continuïtat amb el teixit urbà, per tal d’eliminar la barrera que suposa actualment el corredor central d'infraestructures. M 92 Definició i identificació de les vies verdes, dins de la xarxa de sendes verdes, que es corresponen amb vies de la xarxa secundària o vies integrades, a les que es proposa complementar amb una senda verda per a ciclistes o vianants.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 195

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS

7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS

7.1 Coherència entre els objectius ambientals del Pla territorial parcial de Ponent i les estratègies d’ordenació del Pla director urbanístic

En aquest apartat és confronten qualitativament i mitjançant una matriu de coherència els objectius ambientals del PTPP amb les estratègies d’ordenació en les que es basen les propostes del PDU_PU.

Es pot observar que per a tots els objectius hi ha una o més estratègies d’ordenació que hi incideixen de forma coherent. Com no pot ser d’altra manera, el PDU_PU fa seus els objectius i les estratègies del planejament territorial que li és d’aplicació.

L’ordenació i regulació del sistema d’espais oberts (sòl no urbanitzable) i la proposta de Xarxa Patrimonial i del Paisatge són les estratègies del Pla que presenten una major contribució a l’assoliment dels objectius plantejats. Les propostes del Pla per a la mobilitat en transport públic col·lectiu també hi contribueixen.

Finalment, les propostes del Pla en relació amb els assentaments i els equipaments no suposen una major exposició en zones de risc natural i s’estableixen requeriments per a la promoció d’un ús eficient i sostenible de l’aigua. Les zones d’activitat econòmica i els equipaments contribueixen així mateix a reduir la mobilitat obligada dels nuclis urbans.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 197 7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Taula 7.1 Coherència de les estratègies d’ordenació del PDU_PU amb els objectius ambientals del PTPP.

6. Millora de 3. la mobilitat 1. Estructura Desenvolupa- 7. Millora de 5. Reserves viària: d’articulació ment la mobilitat 8. Reserva 2. de sòl per a reconversió territorial per urbanístic 4. ferroviària: indicativa de 9. Xarxa Ordenació noves N-II i potenciar dels nuclis, Implantació i tren sòls per a Patrimonial ÀMBIT OBJECTIU AMBIENTAL PTPP i infraestructu travessies l’accessibilitat complecions i valorització tramvia, infraestructures i del protecció -res de urbanes, i la connexió extensions, equipaments estacions i de serveis Paisatge del SNU mobilitat millora del Pla sectors passos per a tècnics viària d’accessos a d’Urgell. d'activitat vianants. nuclis i de econòmica traçats. Biodiver 1a Protegir els espais sitat naturals de valor intrínsec a escala nacional, regional i comarcal i garantir la seva connexió x x territorial i ecològica mitjançant un sistema d’espais oberts de protecció especial. 1b Garantir la permeabilitat ecològica del conjunt de x x la matriu territorial. Sòl 2a Ser eficients en el consum de sòl, especialment de x sòl de valor intrínsec i funcional. 2b Protegir els sòls més fèrtils i de major valor x agrícola. 2c Protegir el sòl forestal de valor per raons de biodiversitat, protecció x x del sòl i funcions hidrològiques. 2d Deixar lliures les zones subjectes a majors riscs x x naturals, així com minimitzar els efectes

198 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS

6. Millora de 3. la mobilitat 1. Estructura Desenvolupa- 7. Millora de 5. Reserves viària: d’articulació ment la mobilitat 8. Reserva 2. de sòl per a reconversió territorial per urbanístic 4. ferroviària: indicativa de 9. Xarxa Ordenació noves N-II i potenciar dels nuclis, Implantació i tren sòls per a Patrimonial ÀMBIT OBJECTIU AMBIENTAL PTPP i infraestructu travessies l’accessibilitat complecions i valorització tramvia, infraestructures i del protecció -res de urbanes, i la connexió extensions, equipaments estacions i de serveis Paisatge del SNU mobilitat millora del Pla sectors passos per a tècnics viària d’accessos a d’Urgell. d'activitat vianants. nuclis i de econòmica traçats. hidrològics derivats dels desenvolupaments urbans.

Aigua 3a Protecció de les zones actives en el cicle de l’aigua, amb una atenció especial a les àrees de recàrrega dels aqüífers, així com promoció d’un ús x x eficient i sostenible de l’aigua basat en la protecció a llarg termini dels recursos hidrològics disponibles. Canvi 4a Frenar el creixement de climàtic la mobilitat obligada i afavorir modes de transport més eficients per a no incrementar les x x x emissions de gasos amb efecte hivernacle i contribuir a un ús eficient i sostenible dels recursos energètics. Paisatge 5a Protegir els paisatges d’excel·lència i donar directrius paisatgístiques x x per al conjunt del territori.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 199 7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

7.2 Verificació i justificació de la congruència del Pla amb els objectius ambientals establerts

La verificació de la congruència del Pla amb els objectius ambientals es realitza a dos nivells: a nivell de les estratègies d’ordenació del Pla definides en l’apartat 5.2 i a nivell de propostes concretes (apartat 5.3).

7.2.1 Coherència entre els objectius ambientals i les estratègies d’ordenació del Pla

En aquest apartat es confronten qualitativament i mitjançant una matriu de coherència els objectius ambientals i les estratègies d’ordenació del Pla.

La matriu mostra quines estratègies d’ordenació contribueixen, d’alguna manera, en l’assoliment de l’objectiu. Cal destacar que una estratègia d’ordenació pot tenir aspectes positius alhora que aspectes negatius per a l’assoliment d’un objectiu. En tot cas, l’avaluació de la congruència a nivell de proposta es realitza en l’apartat 7.2.2.

Es pot observar que per a tots els objectius hi ha una o més estratègies d’ordenació que hi incideixen coherentment. Es fa evident que és en l’ordenació i regulació del sòl no urbanitzable i en l’establiment de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge on hi ha més relació de coherència amb els objectius ambientals.

200 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS

Taula 7.2 Coherència entre els objectius ambientals i les estratègies d’ordenació del Pla.

Estratègies d'ordenació del PDU_PU 6. Millora de 3. la mobilitat Desenvolupa 5. 7. Millora de viària: 8. Reserva ment Reserves la mobilitat reconversió indicativa de 2. urbanístic de sòl per ferroviària: 1. Estructura 4. Implantació N-II i sòls per a 9. Xarxa Ordenació dels nuclis, a noves tren Objectius Ambientals d’articulació i valorització travessies infraestructu Patrimonial i i protecció complecions i infraestru tramvia, territorial d'equipaments urbanes, res de del Paisatge del SNU extensions, ctures de estacions i millora serveis sectors mobilitat passos per a d’accessos a tècnics d'activitat viària vianants. nuclis i de econòmica traçats. 1. Garantir una implantació racional i l'adequada ubicació i integració paisatgística de les edificacions i x x instal·lacions agràries i energètiques i, en general, de les activitats en el sòl no urbanitzable. 2. Moderar el consum de sòl, potenciar el model d'urbanització compacte tradicional i evitar els creixements de x x baixa densitat més consumidors de recursos. 3. Endreçar les perifèries urbanes i evitar les implantacions industrials i x x x terciàries aïllades, generadores de major mobilitat. 4. Contribuir a l'adequada integració i permeabilització de totes les infraestructures (sobretot les lineals), ja x x x siguin viàries, ferroviàries o canals de reg, actuals i previstes. 5. Contribuir a frenar el creixement de la mobilitat obligada i afavorir modes de transport més eficients per no x x x incrementar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i el consum

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 201 7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Estratègies d'ordenació del PDU_PU 6. Millora de 3. la mobilitat Desenvolupa 5. 7. Millora de viària: 8. Reserva ment Reserves la mobilitat reconversió indicativa de 2. urbanístic de sòl per ferroviària: 1. Estructura 4. Implantació N-II i sòls per a 9. Xarxa Ordenació dels nuclis, a noves tren Objectius Ambientals d’articulació i valorització travessies infraestructu Patrimonial i i protecció complecions i infraestru tramvia, territorial d'equipaments urbanes, res de del Paisatge del SNU extensions, ctures de estacions i millora serveis sectors mobilitat passos per a d’accessos a tècnics d'activitat viària vianants. nuclis i de econòmica traçats. energètic. Add. 1. Potenciar la millora i integració paisatgística de les construccions agrícoles i ramaderes en funcionament i l’enderroc i/o restauració de les x x abandonades o determinació de possibles funcions alternatives, compatibles ambientalment. 6. Contribuir al desenvolupament d'una activitat agrària més sostenible x especialment en termes de consum i contaminació de les aigües. 7. Preveure i facilitar la implantació de les infraestructures necessàries per a x x l'adequat abastament i sanejament de les aigües. Add. 2. Protegir les zones actives en el cicle de l’aigua i els recursos hídrics de l’ocupació del sòl d’aquestes zones, de x x la contaminació i de la sobreexplotació, garantint la seva funcionalitat i qualitat. Add. 3 Restaurar, prevenir i protegir els ecosistemes aquàtics i les zones x x humides. Add. 4. Afavorir l’ús racional de l’aigua en els assentaments urbans de la x comarca, més enllà dels criteris

202 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS

Estratègies d'ordenació del PDU_PU 6. Millora de 3. la mobilitat Desenvolupa 5. 7. Millora de viària: 8. Reserva ment Reserves la mobilitat reconversió indicativa de 2. urbanístic de sòl per ferroviària: 1. Estructura 4. Implantació N-II i sòls per a 9. Xarxa Ordenació dels nuclis, a noves tren Objectius Ambientals d’articulació i valorització travessies infraestructu Patrimonial i i protecció complecions i infraestru tramvia, territorial d'equipaments urbanes, res de del Paisatge del SNU extensions, ctures de estacions i millora serveis sectors mobilitat passos per a d’accessos a tècnics d'activitat viària vianants. nuclis i de econòmica traçats. establerts per la normativa d’àmbit català (Decret d’ecoeficiència). Add. 5. Prevenir, reduir i controlar la contaminació lluminosa, la contaminació acústica, la contaminació x x electromagnètica i la contaminació odorífera. Add. 6. Contribuir i facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades x per a la gestió dels residus, en especial de les dejeccions ramaderes. 8. Maximitzar la protecció d'espais o elements d'interès natural o connector mitjançant la seva inclusió en sòl de protecció especial o l'establiment d'una normativa específica. Afavorir x x especialment la conservació, millora i recuperació dels ambients amb vegetació de matollars, prats i comunitats estèpiques. 9. Afavorir la conservació i millora dels cursos fluvials i de la xarxa de reg afavorint el seu paper com a elements x x de biodiversitat, connectivitat i ús social, sempre de forma compatible amb la seva funció principal. 10. Afavorir la conservació i millora dels boscos existents a la comarca atesa la x x seva extrema escassetat.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 203 7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Estratègies d'ordenació del PDU_PU 6. Millora de 3. la mobilitat Desenvolupa 5. 7. Millora de viària: 8. Reserva ment Reserves la mobilitat reconversió indicativa de 2. urbanístic de sòl per ferroviària: 1. Estructura 4. Implantació N-II i sòls per a 9. Xarxa Ordenació dels nuclis, a noves tren Objectius Ambientals d’articulació i valorització travessies infraestructu Patrimonial i i protecció complecions i infraestru tramvia, territorial d'equipaments urbanes, res de del Paisatge del SNU extensions, ctures de estacions i millora serveis sectors mobilitat passos per a d’accessos a tècnics d'activitat viària vianants. nuclis i de econòmica traçats. Add. 7. Afavorir la conservació, millora i recuperació de la vegetació de ribera a x x l’entorn de la xarxa hidrogràfica, de basses, canals i sèquies. 11. Contribuir a la preservació del paisatge rural de qualitat i a x x l'assoliment dels objectius paisatgístics establerts per la planificació sectorial. 12. Preservar els espais i elements d'interès patrimonial de forma x compatible amb el seu ús públic i turístic. 13. Evitar creixements urbans i d'altres x x ocupacions en zones de risc. Add. 8. Reduir la vulnerabilitat de la població als efectes del canvi climàtic.

204 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS

7.2.2 Coherència entre els objectius ambientals i les propostes del Pla.

En aquest apartat es confronten els objectius ambientals del Pla amb les propostes concretes del Pla que hi incideixen de manera rellevant. Atès que en els apartats anteriors ja s’han descrit les propostes del Pla (apartat 5.3), s’han avaluat els impactes derivats de les mateixes (apartat 6.1) i s’han exposat les mesures preventives i correctores adoptades (apartat 6.2), l’avaluació que aquí es realitza és de caràcter qualitatiu i cal remetre’s als apartats anteriorment citats per tal de trobar la informació detallada de cada proposta, dels seus impactes i de les mesures establertes en relació amb les temàtiques de cada objectiu.

Taula 7.3 Coherència entre els objectius ambientals i les propostes del Pla13. Prioritat Pr: Congruència de les propostes del Pla amb l'objectiu Objectius Ambientals Prioritari ambiental Add: Addicional 1. Garantir una implantació racional i La regulació que estableix el Pla del sòl no urbanitzable i els ↑ l'adequada ubicació i integració requeriments i condicionants que estableix als usos i activitats paisatgística de les edificacions i que s'hi poden implantar, així com l'elevat nombre de mesures P instal·lacions agràries i energètiques i, per a la preservació i la millora de la qualitat del paisatge en general, de les activitats en el sòl no permeten concloure que l'objectiu s'assoleix substancialment. urbanitzable. 2. Moderar el consum de sòl, potenciar Si bé el Pla no estableix cap creixement residencial aïllat de → el model d'urbanització compacte baixa densitat, sinó creixements compactes i adjacents a les tradicional i evitar els creixements de trames preexistents, el consum de sòl derivat del baixa densitat més consumidors de desenvolupament de les propostes del Pla a la comarca, recursos. P especialment pel que fa a sòls per a activitat econòmica i a les infraestructures viàries (Via Orbital i variants dels nuclis) és significatiu. En tot cas, els creixements que es desenvolupin hauran de justificar l'acompliment de les estratègies del Pla territorial parcial del Ponent per a cada nucli. 3. Endreçar les perifèries urbanes i El Pla no preveu cap nova implantació industrial aïllada. La ↑ evitar les implantacions industrials i proposta del nou Sector d'Activitat Econòmica supramunicipal terciàries aïllades, generadores de se situa en una localització central i òptima en termes de major mobilitat. mobilitat sostenible (àmbit més poblat, accessibilitat ferroviària) i la proposta de nous Parcs Locals d'Activitats els situa adjacents P a les trames urbanes ja existents. La regulació del sòl no urbanitzable i les mesures de gestió de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge amb incidència directa en la proliferació de construccions il·legals a la perifèria urbana i industrial dels nuclis urbans contribueixen a l'assoliment de l'objectiu. 4. Contribuir a l'adequada integració i Les propostes del Pla en relació amb la protecció dels elements ↑ permeabilització de totes les i àmbits d'interès com a corredors ecològics que completen la infraestructures (sobretot les lineals), ja xarxa de sòls de valor natural i de connexió del PTPP i la siguin viàries, ferroviàries o canals de regulació d'aquests àmbits; la determinació de la millora de la P reg, actuals i previstes. permeabilitat de les infraestructures lineals en els punts crítics identificats; així com les nombroses determinacions que estableix el Pla en la normativa per evitar o minimitzar l'efecte barrera de les infraestructures lineals existents i previstes,

13 ↑ Objectiu que s'assoleix substancialment → Objectiu que s'assoleix parcialment ↓ Objectiu que no s'assoleix

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 205 7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Prioritat Pr: Congruència de les propostes del Pla amb l'objectiu Objectius Ambientals Prioritari ambiental Add: Addicional permeten concloure que l'objectiu ambiental s'assoleix substancialment. 5. Contribuir a frenar el creixement de La localització del nou Sector d'Activitat Econòmica ↑ la mobilitat obligada i afavorir modes supramunicipal en una localització central i òptima en termes de de transport més eficients per no mobilitat sostenible (àmbit més poblat, accessibilitat ferroviària), incrementar les emissions de gasos així com la proposta de creació de sectors d'activitat adjacents amb efecte d’hivernacle i el consum als nuclis urbans, que poden reduir la mobilitat obligada energètic. residencia-lloc de treball per als habitants d'aquests nuclis, contribueixen a frenar aquesta mobilitat. P Les nombroses propostes del Pla per a la promoció del transport públic col·lectiu (tren-tramvia, ETF, emplaçament per l’estació d’autobusos etc.), així com les propostes per a potenciar la mobilitat a peu i en bicicleta (sendes verdes, carrils bici, passos per a vianants per creuar el corredor central d'infraestructures etc.) permeten concloure que el Pla contribueix substancialment a l'assoliment de l'objectiu. Add. 1. Potenciar la millora i integració Les determinacions que estableix la normativa del Pla, així com ↑ paisatgística de les construccions la proposta de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge i l'elaboració agrícoles i ramaderes en funcionament d'un pre-catàleg en el que s'inclouen edificacions agràries i l’enderroc i/o restauració de les Add. susceptibles de reconstrucció o rehabilitació per a usos abandonades o determinació de compatibles ambientalment, permeten concloure que l'objectiu possibles funcions alternatives, s'assoleix substancialment. compatibles ambientalment. 6. Contribuir al desenvolupament d'una Si bé aquest objectiu depassa les competències d'un Pla → activitat agrària més sostenible director urbanístic, els requeriments que estableix el Pla per a especialment en termes de consum i les activitats agràries, especialment per a les construccions contaminació de les aigües. P ramaderes, per tal de reduir la seva incidència ambiental, així com la proposta d'un Pla de desenvolupament i integració ambiental de les activitats agrícoles i ramaderes, permeten concloure que el Pla assoleix parcialment l'objectiu. 7. Preveure i facilitar la implantació de La localització per part del Pla d'emplaçaments preferents per a ↑ les infraestructures necessàries per a EDARs i de reserves de sòl per a l'ampliació i millora de les l'adequat abastament i sanejament de infraestructures actuals, d'acord amb les previsions de la les aigües. planificació sectorial, així com el condicionament del P desenvolupament urbanístic de les àrees d’extensió i de renovació urbana, tant d’ús residencial com d’activitats, a l’existència de les infraestructures necessàries per a l'adequat abastament i sanejament de les aigües, permet afirmar que el Pla assoleix substancialment l'objectiu. Add. 2. Protegir les zones actives en el La identificació i el reconeixement de tots els elements de la ↑ cicle de l’aigua i els recursos hídrics de xarxa hidrogràfica (rius, torrents, barrancs, desguassos, l’ocupació del sòl d’aquestes zones, de estanys, clots i fondos), la definició d'aquests com a elements la contaminació i de la sobreexplotació, territorials bàsics dels espais oberts i els nombrosos Add. garantint la seva funcionalitat i qualitat. requeriments normatius que estableix el Pla per a la seva protecció, així com les mesures i programes que estableix al Pla per a contribuir a l’ús racional del recurs aigua, permeten concloure que l'objectiu s'assoleix substancialment. Add. 3 Restaurar, prevenir i protegir els La inclusió de totes les zones humides de l'Inventari de Zones ↑ ecosistemes aquàtics i les zones Humides de Catalunya en el sòl de protecció especial; humides. l'ampliació del sòl de protecció especial a l'entorn de l'estany d'Ivars i Vila-sana, l'establiment de determinacions específiques Add. en la normativa per a la protecció de les zones humides, així com la protecció que estableix el Pla per a tots els elements de la xarxa hidrogràfica, permeten concloure que l'objectiu s'assoleix substancialment. Add. 4. Afavorir l’ús racional de l’aigua Tot i que el Pla no determina específicament els criteris a → en els assentaments urbans de la adoptar, els requeriments que estableix el Pla per als plans comarca, més enllà dels criteris d'ordenació urbanística municipal, el planejament derivat i els Add. establerts per la normativa d’àmbit projectes que es desenvolupin en l'àmbit en relació amb l'estalvi català (Decret d’ecoeficiència). i l'ús racional de l'aigua permeten concloure que l'objectiu s'assoleix parcialment. Add. 5. Prevenir, reduir i controlar la Si bé algunes actuacions derivades del Pla poden generar → contaminació lluminosa, la aquest tipus de contaminacions, no s'han identificat situacions contaminació acústica, la contaminació de risc significatiu. El Pla estableix mesures per a prevenir i Add. electromagnètica i la contaminació controlar aquests tipus de contaminacions que, en tot cas, haurà odorífera. d'ajustar-se a la normativa sectorial.

206 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS

Prioritat Pr: Congruència de les propostes del Pla amb l'objectiu Objectius Ambientals Prioritari ambiental Add: Addicional Add. 6. Contribuir i facilitar la Les reserves de sòl per a possibilitar l'ampliació ↑ disponibilitat d’instal·lacions adequades d'infraestructures (abocador de Castellnou de Seana), d'acord per a la gestió dels residus, en especial amb la planificació sectorial; el condicionament del de les dejeccions ramaderes. desenvolupament urbanístic de les àrees d’extensió i de renovació urbana, tant d’ús residencial com d’activitats, a l’existència de les infraestructures necessàries per a l'adequada Add. gestió dels residus; la reserva estratègica de sòl per a possibilitar la implantació d'infraestructures ambientals; els requeriments per a l'adequada gestió de fems i purins en les construccions ramaderes i el Pla de desenvolupament i integració ambiental de les activitats agrícoles i ramaderes que proposa el PDU_PU, permeten concloure que l'objectiu s'assoleix substancialment. 8. Maximitzar la protecció d'espais o La inclusió dels espais i elements d'interès natural o connector ↑ elements d'interès natural o connector en el sòl de protecció especial i l'increment de la superfície de mitjançant la seva inclusió en sòl de matollars, prats i comunitats estèpiques que es protegeixen protecció especial o l'establiment d'una especialment, permeten concloure que l'objectiu s'assoleix normativa específica. Afavorir P substancialment. especialment la conservació, millora i recuperació dels ambients amb vegetació de matollars, prats i comunitats estèpiques. 9. Afavorir la conservació i millora dels La identificació i reconeixement de les xarxes hidrogràfica i ↑ cursos fluvials i de la xarxa de reg hidràulica de la comarca com a elements territorials bàsics dels afavorint el seu paper com a elements espais oberts i els nombrosos requeriments normatius i P de biodiversitat, connectivitat i ús propostes per a la protecció i valorització d'aquests cursos amb social, sempre de forma compatible funcions ecològiques i socials, permeten concloure que l'objectiu amb la seva funció principal. s'assoleix substancialment. 10. Afavorir la conservació i millora La protecció de tots els boscos identificats a la comarca ↑ dels boscos existents a la comarca mitjançant la seva inclusió en sòl de protecció especial o en la P atesa la seva extrema escassetat. Xarxa Patrimonial i del Paisatge permet concloure que l'objectiu s'assoleix substancialment. Add. 7. Afavorir la conservació, millora La inclusió de tots els elements de la xarxa hidrogràfica i el seu ↑ i recuperació de la vegetació de ribera entorn en la Xarxa Patrimonial i del Paisatge, la protecció de a l’entorn de la xarxa hidrogràfica, de tots els boscos de ribera identificats, així com els requeriments Add. basses, canals i sèquies. normatius que estableix el PDU_PU per a la protecció de la vegetació de ribera, permeten concloure que l'objectiu s'assoleix substancialment. 11. Contribuir a la preservació del Les nombroses determinacions normatives que estableix el Pla ↑ paisatge rural de qualitat i a per a la preservació del paisatge rural de qualitat i la l'assoliment dels objectius paisatgístics P incorporació en les seves propostes dels objectius del Catàleg establerts per la planificació sectorial. de Paisatge de les terres de Lleida, permeten concloure que l'objectiu s'assoleix substancialment. 12. Preservar els espais i elements La proposta de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge respon ↑ d'interès patrimonial de forma plenament a l'objectiu plantejat. P compatible amb el seu ús públic i turístic. 13. Evitar creixements urbans i d'altres Els únics creixements proposats pel Pla en zones inundables, → ocupacions en zones de risc. d'acord amb la delimitació vigent per part del planejament sectorial (INUNCAT) es localitzen adjacents a dos nuclis urbans ja actualment situats en zona inundable. El condicionament dels P desenvolupaments urbans i les noves ocupacions al que s'estableixi en estudis d'inundabilitat de major detall i en la planificació sectorial, permet concloure que les propostes del Pla no suposen un increment significatiu de la vulnerabilitat al risc d'inundació. Add. 8. Reduir la vulnerabilitat de la Es considera que el PDU_PU no té cap incidència en la població als efectes del canvi climàtic. Add. reducció ni en l'increment de la vulnerabilitat de la població del Pla d'Urgell als efectes del canvi climàtic.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 207 7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

7.3 Conclusions generals de l’avaluació

A partir de l’anàlisi realitzada en el present Informe de Sostenibilitat Ambiental es pot concloure que el Pla director fa una contribució positiva en termes ambientals, especialment significativa en aquells aspectes relacionats amb la protecció especial dels espais oberts, la connectivitat ecològica, el paisatge i la mobilitat sostenible.

L’avaluació realitzada conclou que el Pla assoleix substancialment 15 dels 21 objectius ambientals plantejats, i els altres 6 s’assoleixen parcialment. En cap cas les propostes del Pla suposen una contradicció amb cap objectiu ambiental que permeti concloure que tal objectiu no s’assoleix.

El principal impacte ambiental negatiu de les propostes del Pla és el potencial consum de sòl per part de les noves àrees d’activitat econòmica que es proposen (Sector d’Activitat Econòmica supramunicipal i Parcs Locals d’Activitats) i per part de les noves infraestructures viàries (bàsicament pel traçat de la Via Orbital, ja prevista pel PTPP per l’oest de Mollerussa i a la que el PDU_PU li afegeix un traçat complementari per l’est, i per part dels nous traçats indicatius per a variants dels nuclis).

Pel que fa al consum de sòl derivat de les propostes d’assentaments, l’impacte més significatiu deriva de la implantació del Sector d’Activitat Econòmica supramunicipal, situat, això sí, en una localització central i òptima en termes d’ocupació del sòl i de mobilitat sostenible.

En relació amb els creixements dels nuclis urbans de la comarca, el Pla fa propostes indicatives i, en tot cas, haurà de ser el planejament municipal qui justifiqui la necessitat i oportunitat i el compliment de les estratègies del PTPP.

El desenvolupament potencial d’aquests nous sectors, especialment la implantació del Sector d’Activitat Econòmica, tenint en compte les dimensions que indicativament es proposen, suposarà un significatiu increment del consum de recursos (aigua i energia) i de generació d’aigües residuals i de residus.

Resta afegir quins han estat els principals elements que han condicionat el desenvolupament de l’avaluació ambiental del Pla. En aquest sentit cal fer notar que el nivell de concreció d’algunes de les propostes del Pla i el fet que moltes d’elles tinguin un caràcter indicatiu han dificultat, en alguns casos, el procés d’avaluació ambiental. En relació amb l’anterior, s’ha fet palès que, en molts casos la distinció entre “proposta” i “mesura” no és inequívoca, i en aquest sentit poden haver algunes ambigüitats en l’avaluació.

Malgrat tot l’anterior, a través de l’ISA s’ha fet un esforç per sintetitzar i esquematitzar els aspectes essencials de l’avaluació realitzada, amb l’objectiu de facilitar la interpretació ambiental del Pla sense caure en excessives descripcions detallades que podien dificultar la identificació clara de quins són els punts forts i quins els punts febles del Pla director urbanístic del Pla d’Urgell.

208 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTEBILITAT AMBIENTAL 8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES

8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES

8.1 Indicadors de seguiment

Aquest capítol de l’informe ambiental proposa alguns indicadors per fer el seguiment de l’assoliment dels objectius ambientals del Pla. L’objectiu de fer un seguiment és conèixer l’evolució d’aquelles tendències que s’han revelat com a més preocupants en l’escenari de l’alternativa zero, és a dir, les tendències que possiblement s’esdevindrien en absència de Pla, i que apunten un futur més incert per al medi ambient i la sostenibilitat del Pla d’Urgell. A continuació s’inclouen els indicadors proposats en format de fitxa per mesurar l’evolució del territori en aquells aspectes sobre els que el Pla director té capacitat d’incidir. La Taula 8.1 mostra el llistat d’indicadors proposats segons l’àmbit temàtic al que pertanyen, les fonts d’informació per al seu càlcul, la periocitat proposada i la tendència desitjada.

Taula 8.1 Indicadors ambientals de seguiment.

Font Tendència Elements del medi Indicadors Periodicitat d'informació desitjada Ocupació i consum de Nombre i superfície ocupada Consell Anual Mantenir una sòl. anualment per noves activitats comarcal i estabilitat i evitar aïllades implantades en el sòl municipis. un creixement no urbanitzable. Llicències significatiu. atorgades per a noves activitats en sòl no urbanitzable. Nombre de desplaçaments en Institut Quinquennal Increment transport col·lectiu i d’Estadística transports alternatius al de Catalunya. vehicle privat a motor, tant per mobilitat obligada com no obligada, i percentatges respectius. Projectes d'integració Consell Anual Increment paisatgística i de restauració comarcal i de construccions agrícoles i municipis. ramaderes per a nous usos. Projectes aprovats i executats. Cicle de l’aigua. Consum anual d'aigua per a ús Comunitats de Anual Manteniment o agrícola. regants. disminució. Consum anual d'aigua per a Consell Anual Manteniment o usos urbans per habitant. comarcal, disminució. companyies d'aigua i municipis. Nombre d'instal·lacions de Agència Biennal Increment fins a sanejament de les aigües. Catalana de completar la l'Aigua i depuració del 100% municipis. de les aigües.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 209 8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Font Tendència Elements del medi Indicadors Periodicitat d'informació desitjada Percentatge d’aigües residuals Agència Biennal Increment fins a urbanes depurades i mesura de Catalana de completar la l’eficiència en la depuració. l'Aigua i dades depuració del 100% de les pròpies de les aigües. EDARs. Increment o manteniment de l'eficiència. Matriu territorial: Superfície total ocupada per Cartografia Quinquennal Manteniment o patrimoni natural, cada hàbitat d'interès d'hàbitats de increment. biodiversitat i comunitari prioritari i per cada Catalunya. connectivitat hàbitat amenaçat o ecològica. potencialment amenaçat en el futur en l'àmbit català. Superfície de matollars, prats i Mapa de Quinquennal Manteniment o comunitats estèpiques. Cobertes del increment. sòl i Cartografia d'hàbitats de Catalunya. Superfície de boscos a la Mapa de Quinquennal Manteniment o comarca. Cobertes del increment. sòl i Cartografia d'hàbitats de Catalunya. Superfície de boscos i de Mapa de Quinquennal Manteniment o comunitats de ribera a la Cobertes del increment. comarca. sòl i Cartografia d'hàbitats de Catalunya. Àrees de risc. Episodis de danys per Municipis. Anual Manteniment o inundacions i població disminució. afectada.

Per al seguiment del Pla es tindran en compte, també, els resultats obtinguts del seguiment ambiental del PTPP en l’àmbit del Pla d’Urgell, avaluant l’evolució dels indicadors proposats pel PTPP que no han estat inclosos en els indicadors del PDU_PU.

Taula 8.2 Indicadors de seguiment del PTPP.

Embosquinament, naturalització, pèrdua del mosaic conreu / pastura / bosc i del paisatge rural:

 Evolució de la superfície agrària útil (SAU) del cens agrari.

 Evolució de les cobertes de sòl de conreus i pastures (del satèl·lit Landsat) tant pel que fa a la superfície total com al nombre de polígons. Consum de sòl i desenvolupament:

 Increment del sòl construït (imatge de satèl·lit Landsat) / increment del nombre d’habitatges

 Població resident / nombre d’habitatges

 Increment del sòl urbà i urbanitzable / sòl planer (menys del 20% de pendent )

 Intensitat edificatòria (habitatges nous / 1.000 habitants)

210 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTEBILITAT AMBIENTAL 8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES

Fragmentació dels espais oberts:

 Evolució del nombre de polígons del sòl construït (imatge de satèl·lit Landsat)

 km d’infraestructura de mobilitat / km2 de territori

 km vehicle dia / km2 de territori

 km de túnels, viaductes i passos de fauna / km de nou traçat d’infraestructura de mobilitat Evolució dels ambients pseudoestèpics de secà:

 Evolució de les cobertes de sòl (imatge de satèl·lit Landsat) tant pel que fa a la superfície total com al nombre de polígons.

 Evolució de les tendències poblacionals de les espècies d’avifauna estèpica. Evolució dels espais agraris de secà respecte dels de regadiu:

 Evolució de les cobertes de sòl de conreus (imatge de satèl·lit Landsat) tant pel que fa a la superfície total com al nombre de polígons.

8.2 Periodicitat i moment de verificació del compliment de les mesures adoptades

La pràctica totalitat de les mesures adoptades pel Pla formen part del propi disseny d’aquest, o bé es tracta de determinacions normatives pels plans i projectes derivats. Així doncs, el compliment d’aquestes mesures queda garantit pel propi desenvolupament del Pla, i la verificació del seu compliment s’haurà de fer en el marc de la tramitació dels plans i projectes derivats.

La normativa del PDU_PU estableix que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques establirà un sistema de seguiment del Pla. Aquest es durà a terme d’acord amb el desplegament i actualitzacions del Pla territorial parcial de Ponent vigent.

Per altra banda, dins els programes per a l’ordenació territorial que proposa el Pla s’inclou un Programa d’informació i gestió del Pla on es proposa la creació, si s’escau, de l’Oficina de gestió del Pla director urbanístic. Aquesta oficina serà la responsable del seguiment de les determinacions del Pla i del càlcul dels indicadors proposats. En cas que no es creï, el responsable d’aquest seguiment serà el Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

8.3 Directrius ambientals per als plans d’ordenació urbanística municipal, planejament derivat i projectes en l’àmbit del Pla

Els plans d’ordenació urbanística municipal (POUM) dels municipis del Pla d’Urgell hauran d’adequar-se a les previsions del present Pla director.

Alguns aspectes en relació amb la diagnosi ambiental del territori i a l’establiment de mesures preventives i correctores dels impactes ambientals negatius que pot generar el planejament urbanístic és més idoni abordar-los a escala de POUM que a escala del Pla director.

Tal i com s’estableix a la normativa del Pla (Disposició addicional), el desenvolupament del planejament urbanístic municipal haurà d’atendre les directrius ambientals establertes en aquest informe de sostenibilitat ambiental a més de les que ja queden recollides en la pròpia normativa del Pla.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 211 8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

En general, els plans d’ordenació urbanística municipal i el planejament urbanístic derivat adoptaran els objectius i criteris ambientals comuns definits al Document de referència del Pla director urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques de l’àmbit de les comarques de Ponent (http://www.gencat.net/mediamb/info_part/doc_ref/lleida/08062_ponent.pdf) que resultin d’aplicació en funció del tipus de pla que es tracti. En qualsevol cas es tindran també en compte les directrius que s’estableixen a continuació.

8.3.1 Directrius ambientals en relació amb els residus

 Preveure explícitament els espais públics i privats necessaris per poder gestionar correctament la recollida de residus municipals (ubicació i superfície física necessaris per a la recollida selectiva, condicions constructives dels edificis per a la recollida pneumàtica dels residus, si és el cas, etc.), i la resta de previsions urbanístiques i d’equipaments urbans recollits a l’article 49 del Decret 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus.

 Incorporar la determinació física i urbanística de les infraestructures de residus municipals contemplades i concretades en el Pla Territorial Sectorial d’infraestructures de residus municipals de Catalunya.

 Qualificar els espais a què fan referència els paràgrafs anteriors com a serveis tècnics inclosos en el sistema urbanístic d’equipaments comunitaris (art. 33.3 del Reglament de la Llei d’urbanisme).

 En el supòsit d’existència de terrenys susceptibles d’estar contaminats, condicionar l’aprovació de qualsevol actuació urbanística als criteris que estableixi l’Agència de Residus de Catalunya.

 Vincular qualsevol llicència o altra autorització d’obres al compliment de la normativa sobre residus de la construcció.

 Gestionar els residus d’enderroc, de la construcció i d’excavació que es generin en el desenvolupament del pla en instal·lacions autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya i d’acord amb la normativa vigent en matèria de residus.

 Qualsevol actuació que es desenvolupi en un emplaçament relacionat amb activitats potencialment contaminants del sòl, cal que s’ajusti al compliment del Real decreto 9/2005, de 14 de gener, pel que s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminants.

 En cas que es prevegi enderrocar edificacions que presentin elements de fibrociment amb contingut d’amiant, caldrà donar compliment al Real decreto 396/2006, de 31 de març, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als treballs amb risc d’exposició a l’amiant, així com al Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus. Aquest residus es gestionaran en instal·lacions autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya.

212 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTEBILITAT AMBIENTAL 8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES

 Caldrà donar compliment als criteris establerts en el Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.

8.3.2 Directrius ambientals en relació amb el cicle de l’aigua

En general, els planejaments urbanístics hauran d’anar adaptant-se a les disposicions que es derivin de l’aplicació de la directiva marc de l’aigua i, en particular, al futur Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya que s’està redactant en l’actualitat.

8.3.2.1 En relació amb el Domini públic hidràulic (DPH ) i la zona de policia de Lleres (ZP)

Domini públic hidràulic (DPH )

 Segons l’article 2 del RD 849/1986, d’11 d’abril (RDPH): Constitueixen Domini Públic Hidràulic de l’Estat, amb les excepcions expressament establertes a la Llei:

. Les aigües continentals, tant les superficials con les subterrànies renovables amb independència del temps de renovació.

. Les lleres de corrents naturals, contínues o discontínues.

. El aqüífers subterranis, als efectes del actes de disposició o d’afecció dels recursos hidràulics.

 Pel que fa les lleres de domini privat, s’estarà al que estableix l’article 5 del RD 1/2001 de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Aigües.

 Totes les obres i intervencions realitzades en els espais considerats DPH, l’expedient serà instruït per l’Agència Catalana de l’Aigua, obtenint-se la corresponent autorització per part de l’Organisme Hidràulic Competent, de conformitat amb l’article 53 del RDPH.

 En referència a les obres de pas (ponts, viaductes, obres de drenatge menors, obres de fàbrica en camins rurals, i les seves modificacions) i encreuaments de conduccions o serveis sota lleres, cal aplicar el document tècnic redactat per l’Agència Catalana de l’Aigua anomenat “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial” Els càlculs hidrològics i hidràulics es determinaran seguint el document tècnic anomenat “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”, aprovat per l’Agència Catalana de l’Aigua.

Zona de policia de Lleres (ZP)

 D’acord amb l’article 6 del RD 9/2008 d’11 de gener pel qual es modifica el RDPH, els marges de les lleres públiques estan subjectes, en tota la seva extensió longitudinal:

. a una zona de servitud de 5 metres d’amplada per a ús públic que es regula a dit RDPH.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 213 8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

. a una zona de policia de 100 metres d’amplada a la qual es condicionarà l’ús del sòl i de les activitats que es desenvolupin.

 La zona de servitud té les finalitats establertes a l’article 7 del RD 9/2008 d’11 de gener pel qual es modifica el RDPH ha de quedar lliure de qualsevol construcció i edificació, i ser apta i practicable en tot moment. Qualsevol actuació en zona de servitud estarà sotmesa a l’especificat a l’esmentat article.

 L’article 9 del RD 9/2008 d’11 de gener pel qual es modifica el RDPH, estableix que, a la zona de policia de 100 metres d’amplada mesurats horitzontalment a partir de la llera i amb la finalitat de protegir el DPH i el règim de corrents, resten sotmesos al disposat al RDPH, les següents activitats i usos del sòl:

. les alteracions substancials del relleu natural del terreny

. les extraccions d’àrids

. les construccions de qualsevol tipus, tinguin caràcter definitiu o provisional

. qualsevol altre ús o activitat que suposi un obstacle per al corrent en règim d’avingudes o que pugui ser causa de degradació o deteriorament de la massa d’aigua, de l’ecosistema aquàtic, i en general, del domini públic hidràulic.

 Per poder realitzar obres en ZP, caldrà disposar de la corresponent autorització prèvia (instruint-se l’expedient davant l’Agència Catalana de l’Aigua, obtenint-se la corresponent autorització per part de l’Organisme Hidràulic Competent), a menys que el corresponent Pla d’Ordenació Urbanística, o d’altres figures d’ordenament urbanístic o plans d’obres de l’Administració, haguessin estat informats per l’Organisme Hidràulic Competent i hagueren recollit les oportunes previsions formulades a l’efecte (article 78.1 del RDPH). En tot cas, s’estarà al previst als articles 52 a 54, 78 i 79 del RDPH.

8.3.2.2 En relació amb el desenvolupament de la Directiva Marc de l’Aigua

 Els Planejaments Generals (i les seves revisions), així com els Planejaments Derivats que es desenvolupin a partir del present Pla director, hauran d’assumir les determinacions de l’IMPRESS i les successives que es vagin derivant de la implantació de la Directiva Marc de l’Aigua.

 Qualsevol actuació que pugui afectar a aquestes masses d’aigua, haurà d’adoptar mesures per a millorar aquest nivell (i especialment no empitjorar-lo), i així poder assolir el bon Estat Ecològic abans del 22 de desembre de 2015. Caldrà que les actuacions siguin compatibles amb els Criteris d’intervenció en espais fluvial i les Directrius de Planificació i Gestió de l’Espai Fluvial establerts per l’Agència Catalana de l’Aigua.

214 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTEBILITAT AMBIENTAL 8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES

8.3.2.3 En relació amb l’abastament d’aigua

 Els plans urbanístics municipals incorporaran una descripció gràfica i escrita de la xarxa d’abastament actual així com de les noves propostes del Planejament.

 El creixement urbanístic ha d’internalitzar el cost global de la disposició, distribució i garantia del nou abastament previst derivat del seu desenvolupament. Per això, els Ajuntaments han d’articular, a través del planejament urbanístic municipal, la repercussió de les noves promocions urbanístiques del cost global de l’abastament d’aigua, no només pel que fa a la xarxa de distribució necessària, sinó afegint el cost global de la infraestructura d’abastament que caldrà ampliar per donar servei a la demanda. En aquest sentit, els nous Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (així com en les seves revisions), inclouran la descripció i valoració de els infraestructures d’abastament en alta que són necessàries per donar resposta a tal justificació urbanística, així com preveure la fórmula de repercussió del seu cost real en el nou creixement (la inversió necessària en infraestructura d’abastament, pot preveure’s per sobre d’uns 900 €/habitant)

 Els plans urbanístics municipals s’adaptaran a les disposicions que es derivin del futur Pla Sectorial d’Abastament d’Aigua a Catalunya i dels corresponents Plans Directors Municipals.

 Els plans urbanístics municipals que es desenvolupin a partir del present Pla Director Urbanístic, incorporaran:

1. Les necessitats d’aigua del creixement (residencial, industrial, etc.) que preveu el planejament tant en Sòl Urbà No Consolidat com en Sòl Urbanitzable (Volum anual, i cabal continu). Es podran utilitzar les següents dotacions:

(*) En un habitatge es consideren 3 habitants.

2. Justificació de la disponibilitat de recursos hídrics per satisfer les futures demandes dels creixements urbanístics i grau de suficiència de l’actual infraestructura en alta. Incloent un Balanç d’aigua, amb els consums anuals actuals i els previstos, justificant-se la

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 215 8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

capacitat de subministrament (mitjançant Informe per part de l’ens subministrador: Canal d’Urgell, etc.) Com a entrades del balanç figuraran les captacions d’aigua i com a sortida els consums dels diferents sectors (tant del Sòl Urbà actualment existent, com de les previsions de creixement) així com les possibles pèrdues.

Si el balanç hídric posa de manifest una manca de recurs per afrontar la futura demanda d’aigua, caldrà definir totes les actuacions a realitzar per assegurar l’abastament de les futures necessitats previstes en el nou planejament general, que n’avaluï el seu cost i que en planifiqui la seva realització i finançament.

 Es condicionarà el desenvolupament dels creixements urbanístics i de les renovacions urbanes a l’execució prèvia o simultània de les infraestructures necessàries per atendre les necessitats d’abastament d’aigua que generin, i també a una garantia prèvia de l’abastament que asseguri l’existència del recurs i la sostenibilitat del seu subministrament, en base a un ús sostenible d’aquest.

 Es col·locaran comptadors a la xarxa d’abastament d’aigua en alta i, especialment, a la xarxa de distribució (comptadors domiciliaris).

 Es regularitzarà la situació jurídico-administrativa dels aprofitaments: els municipis que estiguin usant aigua procedent de fonts pròpies per abastir-se caldrà que disposin de la corresponent concessió d’aigües d’acord amb el previst en el Text Refós de la Llei d’Aigües (TRLLA) i el seu Reglament.

 Es preveurà i fomentarà l’aprofitament d’aigües pluvials, seguint l’establert als articles 84, 85 i 86 del Reglament del Domini Públic Hidràulic.

 Es preveurà i fomentarà la reutilització d’aigües residuals depurades, acomplint en tot cas amb els articles 272 i 273 del RDPH i 109 del TRLLA, així com amb els “Criteris de reutilització d’aigües regenerades” de l’ACA.

 Es preveuran aquells sistemes d’estalvi i eficiència que garanteixin un ús sostenible del recurs, tant a nivell d’urbanització com en l’edificació.

 Es preveuran explícitament els espais públics i privats necessaris per poder gestionar correctament les aigües pluvials, tot fomentant-ne la reutilització, l’abastament i el subministrament d’aigües.

 Es qualificaran els espais a què fa referència el punt anterior com a serveis tècnics inclosos en el sistema urbanístic d’equipaments comunitaris (art. 33.3 del Reglament de la Llei d’urbanisme).

 Es protegiran i conservar les fonts i els altres punts d’abastament d’aigua tradicionals del territori.

216 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTEBILITAT AMBIENTAL 8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES

8.3.2.4 En relació amb el sanejament i la contaminació de les aigües

 Les xarxes de sanejament de nova construcció hauran de ser separatives: residuals domèstiques, residuals industrials (que en principi haurien de preveure una depuració pròpia i independent de les domèstiques), i pluvials.

 Els plans urbanístics municipals incorporaran una descripció gràfica i escrita de la xarxa actual, així com de les noves propostes del planejament, amb expressió del punt de connexió a la xarxa existent i del punt de retorn al medi.

 Caldrà justificar que el retorn al medi no originarà afeccions a tercers (desbordaments, etc.), podent ser necessari la instal·lació de sistemes de laminació. En cas d’abocament a una sèquia de rec (pluvials / residuals depurades), serà necessari comptar amb l’autorització prèvia de la comunitat de regants corresponent.

 Les aigües procedents d’excedents de reg o de rebaix del nivell freàtic no es connectaran a la xarxa de residuals (de conformitat amb l’article 8.c del Decret 130/2003 de 13 maig pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament (RSPS)

 Els plans urbanístics municipals justificaran l’adequació al Decret 130/2003 de 13 maig pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament (RSPS)

 Els plans urbanístics municipals s’adaptaran a les disposicions que es derivin del Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes 2005 (PSARU) a les successives actualitzacions del mateix.

 Els plans urbanístics municipals han de preveure les necessitats de tractament de les aigües residuals, en funció del seu creixement previst.

 Les noves connexions industrials a EDAR’s municipals estan limitades a que l’aportació d’aigües industrials es aquestes no superi el 30 % del total de la càrrega de disseny (sempre via “Conveni de Sanejament”). En el cas de no estar en aquest supòsit, els nous desenvolupaments industrials hauran de preveure una depuració pròpia de les aigües residuals que generin amb abocament directe/indirecte al DPH (previ a l’inici de l’activitat, s’hauria de disposar de la corresponent Autorització d’Abocament, d’acord amb l’establert als articles 245 i següents del RD 606/2003, de 23 de maig, que modifica el RDPH: en especial els articles 253 i 260). En aquest cas, el planejament urbanístic que desenvolupi el sòl industrial, haurà de preveure una reserva de sòl per tal d’implantar una EDAR pròpia, així com incorporar les previsions d’obra i econòmiques, necessàries per a l’establiment d’aquesta infraestructura ambiental.

 El creixement urbanístic ha d’internalitzar el cost global de la depuració de les aigües residuals derivades del seu desenvolupament. En el marc d’aquest objectiu, en el PSARU s’estableix la previsió de subscripció d’acords voluntaris entre l’Administració amb competències urbanístiques, l’Agència Catalana de l’Aigua i els propietaris per tal de formalitzar el compromís de col·laboració en matèria de sanejament de creixements urbanístics. Conseqüentment, els Ajuntaments han d’articular, a través del Planejament Urbanístic Municipal, la repercussió del cost global del sanejament de les aigües residuals de les noves promocions urbanístiques. Així doncs, i tal i com està establert en el PSARU 2005,

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 217 8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

els promotors que desenvolupin el Planejament Urbanístic (planejament derivat, polígons d’actuació urbanística) hauran d’assumir els costos econòmics de la seva part proporcional d’inversió per a totes les infraestructures del sistema de sanejament: col·lectors en alta, estacions de bombament, tancs de retenció, fases de tractament de l’EDAR i l’emissari terrestre. L’operació es pot concretar via Conveni entre les parts (d’acord amb el model de Conveni que figura a l’Annex 7 del PSARU 2005, que haurà de ser subscrit per l’Ajuntament, propietaris afectats, Agència Catalana de l’Aigua i Ens Gestor, amb la finalitat d’executar el sanejament amb les adequades condicions per a que pugui ser recepcionat per l’Ajuntament) o altres instruments que responguin al mateix criteri, d’acord amb l’establert al PSARU 2005.

 En els nuclis de població sense depuració (on es prevegin desenvolupaments urbanístics del planejament i sigui inviable la signatura del “Conveni de Sanejament”), o simplement en el supòsit que no fos d’interès per a l’Agència Catalana de l’Aigua i/o Promotors, la signatura de l’esmentat “Conveni de Sanejament”, aquests nous sectors hauran de preveure la seva pròpia depuració (amb la corresponent Autorització d’Abocament).

 Els plans urbanístics municipals s’adaptaran a les disposicions que es derivin del Programa de Reutilització d’Aigua a Catalunya i a les successives actualitzacions del mateix.

 En zones urbanes consolidades, caldrà adaptar-se a les disposicions del Pla de sanejament de les aigües residuals urbanes (PSARU), del Pla de sanejament d’aigües residuals industrials (PSARI), del futur Programa de Reutilització d’Aigua a Catalunya i del Reglament de Serveis Públics de Sanejament.

 Es preveurà el pretractament dels abocaments industrials en aquelles indústries de nova implantació en sectors consolidats.

 Es preveuran explícitament els espais públics i privats necessaris per poder gestionar correctament el sanejament de les aigües.

 Es qualificaran els espais a què fa referència el punt anterior com a serveis tècnics inclosos en el sistema urbanístic d’equipaments comunitaris (art. 33.3 del Reglament de la Llei d’urbanisme).

 Es preveurà la implantació d’elements de retenció de les aigües del primer rentat dels col·lectors de pluvials, així com separadors d’hidrocarburs en les xarxes de sanejament de pluvials dels nous assentaments o infraestructures de mobilitat (quan escaigui).

 S’introduiran mesures de control en origen per a la gestió del drenatge urbà (paviments porosos, drens amb superfície vegetal, retenció temporal de volums d’aigua, disseny urbà per minimitzar l’acumulació de contaminants en superfície, etc.)

 La planificació derivada i els projectes d’infraestructures que derivin del PDU_PU han de contemplar les mesures necessàries per a la preservació i no afecció de les aigües subterrànies, tenint en compte l’establert a la Directiva 2006/118/CE, relativa a la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació i el deteriorament, i la seva transposició a la legislació estatal, el Real Decreto 1514/2009, de 2 de octubre, por el que se regula la protecció de las aguas subterráneas contra la contaminación y el deterioro.

218 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTEBILITAT AMBIENTAL 8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES

8.3.2.5 En relació amb les zones inundables

 Els plans urbanístics municipals s’adaptaran a les disposicions que es derivin dels instruments de Planificació de l’Espai Fluvial.

 Els plans urbanístics municipals incloguin terrenys emplaçats en zones potencialment inundables, i quan no es disposi d’estudis de detall aprovats per l’Agència Catalana de l’Aigua, o l’INUNCAT no proporcioni informació decisiva, d’acord amb la Disposició transitòria Segona del Reglament d’Urbanisme, caldrà que, entre la documentació urbanística, figuri un estudi d’inundabilitat, que haurà de ser informat favorablement per l’Agència Catalana de l’Aigua. L’estudi d’inundabilitat seguirà l’establert a la “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local” (Agència Catalana de l’Aigua. Març 2003). L’anàlisi hidràulic haurà de ser en règim gradualment variat (programa HEC-RAS o similar), sempre i quan no es justifiqui que un estudi més senzill sigui suficient. Destacar que en funció de les característiques de la llera, serà necessari tenir en compte la influència del transport sòlid sobre la làmina d’aigua. Per a la seva valoració, l’estudi es presentarà en format paper i CD (incloent l’arxiu executable HEC-RAS), i amb definició mínima 1:1.000, determinant les zones inundables d’acord amb els criteris establerts a l’apartat segon de la Disposició transitòria segona del Reglament d’urbanisme.

 Les figures de Planejament General (així com les seves revisions), les figures de Planejament Derivat i els projectes d’urbanització que es desenvolupin en l’àmbit del PDU_PU hauran de ser compatibles amb l’article 5 “Directriu de preservació front als riscs naturals o tecnològics”, l’article 6 “Directriu de preservació front als riscs d’inundació”, tenint-se en compte també la Disposició Transitòria Primera “Aplicació de la directriu de protecció front als riscos d’inundació en el cas de planejament general no adaptat a la Llei d’Urbanisme”, i la Disposició Transitòria Segona “Estudis d’inundabilitat en cas de manca d’instrument de planificació hidràulica aprovat” del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

 En les zones de Sòl Urbà Consolidat afectades per inundacions, i d’acord amb l’Article 6.5 “Directriu de preservació front als riscs d’inundació” del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, les limitacions dels usos i construccions admissibles per part del planejament urbanístic que estableixen els apartats 2, 3 i 4 no s’apliquen al sòl urbà, no obstant s’hauran de preveure les actuacions necessàries per a l’adopció de les mesures de protecció front als riscos d’inundació.

 Haurà de considerar-se, també, el compliment de la “Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil davant el Risc d’Inundacions” (aprovada per Acord del Consell de Ministres de 9 de desembre de 1994, i publicada mitjançant Resolució de 31 de gener de 1995 al BOE núm. 38, de 14 de febrer de 1995).

 Es realitzaran estudis hidrogeològics per determinar les possibles afeccions del creixement urbanístic envers els aqüífers i les aigües subterrànies (extracció de cabals, contaminació de les aigües, rebaix o afecció del nivell freàtic, paviments permeables, etc.).

 S’adoptaran mesures de minimització, correcció i/o compensació de les impermeabilitzacions hidrogràfiques derivades dels desenvolupaments urbanístics.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 219 8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

 En aquells àmbits on existeixi planificació d’espais fluvials (PEF), desenvolupats a una escala de més precisió, es consideraran en l’ordenació dels usos i les activitats i les altres determinacions que contenen. Les actuacions derivades sobre espais fluvials hauran de seguir les “Directrius de planificació i gestió de l’espai fluvial”, redactades per l’ACA.

 Es consideraran els punts crítics en relació a la hidrologia i la hidràulica. Les obres de pas i encreuaments de conduccions o serveis sota lleres es determinaran seguint el document tècnic “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial”, redactat per l’ACA, o successives actualitzacions d’aquest.

 Es protegiran les lleres i minimitzar les intervencions en elles (desviaments, eixamplaments, estretaments, enfonsaments, canalitzacions, entubaments...).

8.3.2.6 Directrius específiques per als plans i projectes d’infraestructures que afectin espais fluvials

 Les infraestructures de sanejament, abastament, estacions de bombament d’aigües o de matèries primeres i similars, hauran de situar-se fora de l’espai fluvial més dinàmic, respectant les zones inundables per a cabals associats a períodes de retorn mitjans-alts.

 Les línies aèries elèctriques, de telefonia i similars s’hauran de disposar de manera que els seus suports no ocupin zones inundables amb flux i velocitat apreciable. Així mateix, els seus traçats longitudinals en l’espai fluvial s’hauran de situar fora de la zona ocupada del bosc de ribera .

 Les infraestructures soterrades de conducció d’aigües, matèries primeres o similars es situaran, sempre que sigui possible, fora de les terrasses baixes i de les zones morfodinàmicament actives i de risc d’erosió.

 En tot cas i durant la fase d’instal·lació d’aquestes infraestructures es tindrà cura de preservar al màxim l’estructura i funcionalitat del bosc de ribera i si fos indispensable l’afecció al mateix caldrà posteriorment dur a terme una recuperació i restauració ambiental que garanteixi el bon estat del sistema un cop finalitzades les actuacions.

 Caldrà seguir les Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial (ACA, 2006).

8.3.3 Directrius ambientals en relació amb l’ambient atmosfèric

 Els Mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori serviran de referència en la redacció del planejament urbanístic (art. 8.1 del Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de Protecció de l’Ambient Atmosfèric). Les determinacions de planejament respectaran les orientacions sobre assignacions d’emissions al territori pel que fa a les previsions de desenvolupament i a les regularitzacions d’usos (art. 8.2 del Decret 322/1987).

220 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTEBILITAT AMBIENTAL 8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES

 Es preveuran mesures o directrius urbanístiques per reduir els impactes sonors detectats en l’àmbit del pla, basant-se, si existeixen, en els mapes de capacitat acústica i els mapes estratègics de soroll (art. 23 de la Llei 16/2002).

 Es programarà la redacció de plans especials urbanístics de sanejament acústic i/o ordenances reguladores de la contaminació acústica (art. 21 de la Llei 16/2002), si escau.

 Es preveurà la redacció d’ordenances o de normes urbanístiques específiques de control de la contaminació lluminosa en l’enllumenat exterior i/o de plans d’adequació de la il·luminació exterior, si escau.

 Es preveurà la redacció de plans especials per a l’ordenació de la implantació de les instal·lacions de radiocomunicació i/o d’ordenances municipals específiques, si escau.

 Es considerarà l’impacte de la contaminació acústica i lluminosa en tots els projectes derivats del pla.

8.3.4 Altres directrius ambientals

 Delimitar les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones a fi d’evitar-ne la seva urbanització i edificació. Tenir en compte els criteris de gestió del risc d’inundació aplicats a la planificació dels usos del sòl establerts per la Direcció General de Protecció Civil (veure annex II).

 Contenir la proliferació de construccions en sòl no urbanitzable i vetllar per la seva integració en el paisatge.

 Assegurar la integració del patrimoni en el paisatge urbà.

 Establir mesures d’ecoeficiència per a l’edificació i preveure millores en l’eficiència energètica dels sistemes urbans, ampliant si s’escau els requeriments establerts pel Decret d’ecoeficiència.

 Regular específicament les tanques de manera que es garanteixi la permeabilitat per a la fauna. En sòl agrícola no s’haurien d’admetre (en tot cas es pot admetre un tancat amb paret de pedra a la zona del voltant de les edificacions existents) i les que siguin per funcions cinegètiques s’haurien de limitar al filats longitudinals, tanques de fusta o vegetals. En sòl forestal s’hauria de prestar especial atenció per evitar trencar el paisatge i no impedir la permeabilitat per a la fauna.

 Promoure la minimització de les emissions de gasos d’efecte hivernacle derivades dels materials de construcció (tant de les grans infraestructures de mobilitat com dels nous creixements), fomentant la restauració, la reutilització i l’ús de materials reciclables i reciclats.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 221

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 9. SÍNTESI

9. SÍNTESI

9.1 Contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental

L’objectiu principal d’aquest Informe de Sostenibilitat Ambiental (en endavant ISA) és facilitar que el Pla director urbanístic del Pla d’Urgell (en endavant PDU_PU o Pla) pugui ser considerat i analitzat des de l’òptica del medi ambient per les autoritats ambientals, els agents socioeconòmics, la gent del territori i qualsevol persona o entitat interessada.

El contingut de l’ISA s’estructura en els següents capítols:

- Capítol 1. Es descriuen els aspectes i elements ambientalment rellevants del Pla d’Urgell, i se’n fa una diagnosi.

- Capítol 2: S’identifiquen els objectius, criteris, i obligacions de protecció ambiental que ha d’atendre el Pla.

- Capítol 3: A partir de la diagnosi realitzada i dels requeriments normatius identificats en els capítols precedents, es formulen els objectius ambientals del Pla. Aquests objectius són la base de l’avaluació ambiental, atès que aquesta se centra en valorar l’assoliment o no dels objectius ambientals per part de les propostes del Pla.

- Capítol 4. Es descriuen i s’avaluen les alternatives considerades per a l’ordenació global de l’àmbit i es justifica l’elecció de l’alternativa seleccionada.

- Capítol 5. Es fa una descripció sintètica de la proposta del Pla per tal d’identificar i mostrar quines actuacions són les que caldrà avaluar des del punt de vista ambiental.

- Capítol 6. S’identifiquen i s’avaluen els probables efectes significatius sobre el medi ambient derivats de les propostes del Pla i s’estableixen mesures preventives, correctores i compensatòries.

- Capítol 7. Es realitza una avaluació global del Pla i es justifica el compliment dels objectius ambientals establerts.

- Capítol 8. S’estableixen mesures de seguiment i supervisió i determinacions per als plans d’ordenació urbanística municipals i planejament i projectes derivats.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 223 9. SÍNTESI INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

9.2 Diagnosi, objectius i criteris ambientals.

La següent taula mostra una síntesi de la diagnosi realitzada i la relació amb els objectius ambientals que es planteja el Pla.

Taula 9.1. Diagnosi sintètica i objectius ambientals del pla

Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals La comarca pràcticament ha doblat la seva població des de mitjans del s. XX, especialment pel creixement experimentat per Mollerussa i, en menor mesura, per Fondarella. Per contra, la majoria dels municipis presenten una població Població pràcticament estancada des de mitjans del s. XX, i en set municipis s’observa una tendència al despoblament. El terreny és totalment planer, amb el 97,6% de la superfície amb pendents inferiors al 5%, percentatge que s’eleva al 99,5% de superfície amb pendents inferiors al 10% Els Tossals de Torregrossa constitueixen el Característiques generals de l’àmbit

Geomorfologia principal element configurador del relleu de la comarca. Els conreus constitueixen el 90% de la superfície de la comarca. Els matollars i els prats i herbassars són testimonials i els boscos es poden considerar gairebé inexistents. La superfície ocupada per edificacions i

infraestructures representa el 7% del territori. En el període 1987-2002 pràcticament s'ha doblat la superfície urbanitzada. La superfície Cobertessòl del de conreus ha patit una disminució notable en el mateix període (827 ha), si bé en percentatge no arriba al 3% Elevada proporció (94%) de sòl no urbanitzable (SNU). Els termes amb menor proporció de SNU són Mollerussa (35%), seguida a molta distància de Fondarella (86%), Golmés (89%) i el Palau d'Anglesola (90%). Municipis com Bellvís, Torregrossa i Castellnou

Sòl no urbanitzable urbanitzable no Sòl de Seana tenen el 98% del terme en SNU. Actualment, el 96% de les terres llaurades són

Ocupació i consum de sòl Ocupació i consum de de regadiu. El sector agrari aporta el 13,5% del VAB de la comarca (front a l’1,65% en el conjunt de Catalunya), i l’any 2001 representava el 16,1% de la població ocupada Espais oberts Espais oberts de la comarca (front al 2,5% de Catalunya). Tot i l’evident fortalesa del sector agrícola i ramader de la comarca, es detecten dos factors limitants que poden condicionar-ne l’evolució cap a produccions de major valor afegit: els hiverns rigorosos i un model Usos agrícoles i ramaders productiu força intensiu i amb elevada dependència del porcí i de la fruita fresca.

224 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 9. SÍNTESI

Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals A banda de l’interès com a recurs productiu, 11. Contribuir a la el conjunt de sòls agrícoles constitueix un dels preservació del paisatge rural principals elements configuradors del paisatge de qualitat i a l'assoliment actual, caracteritzat pel mosaic de conreus dels objectius paisatgístics herbacis i fruiters, i combinat amb una mida establerts per la planificació mitjana d’explotació relativament petita sectorial Els sòls forestals ocupen un percentatge 10. Afavorir la conservació i Usos gairebé testimonial en l’àmbit del Pla (3%), millora dels boscos existents forestal s del qual, el 81% corresponen a matollars, a la comarca atesa la seva prats i herbassars. extrema escassetat L’elevada densitat ramadera i els problemes Vegeu objectiu 6 derivats de la gestió d’excedents de dejeccions ramaderes constitueixen una problemàtica rellevant en els espais oberts. Important superfície ocupada per les granges i 1. Garantir una implantació naus d’instal·lacions agràries, amb una racional i l'adequada ubicació superfície total ocupada superior, per i integració paisatgística de exemple, a la de l’extensió urbana compacte. les edificacions i És previsible que degut a l’aplicació de la instal·lacions agràries i nova normativa europea de benestar animal energètiques i, en general, les explotacions ramaderes sol·licitin de les activitats en el sòl no ampliació de les instal·lacions i caldrà valorar urbanitzable. els requeriments urbanístics que caldria establir al respecte. Add. 1. Potenciar la millora i integració paisatgística de les construccions agrícoles i ramaderes en funcionament i

oberts: usosoberts: i activitats impactants l’enderroc i/o restauració de les abandonades o determinació de possibles funcions alternatives, compatibles ambientalment L’elevada densitat ramadera de la comarca és un dels aspectes crítics des de la perspectiva ambiental del sector agrari. L'any 1999 aquest índex se situava entorn el doble del que pot absorbir la Superfície Agrícola Utilitzada. Existeixen 24 activitats extractives en actiu a Vegeu objectiu 1 la comarca, que sumen un total de 137 hectàrees

Problemàtiques existentsels en espais Les instal·lacions de panells d’energia solar Vegeu objectiu 1 són un front potencial d’impactes en els espais oberts. En els darrers anys aquest tipus d’instal·lacions ha proliferat de manera molt substancial a les comarques de Lleida, i especialment al Pla d’Urgell. I algunes d'aquestes instal·lacions se situen en sòls amb d'alta aptitud agrícola.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 225 9. SÍNTESI INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals Únicament s'identifica una urbanització 2. Moderar el consum de sòl, residencial de baixa densitat i aïllada a la potenciar el model comarca: Vellana, al terme de Bell-lloc d'urbanització compacte d’Urgell. tradicional i evitar els Tot i la diversitat municipal, a nivell comarcal creixements de baixa el model d’urbanització compacte, densitat més consumidors de representat pels nuclis urbans i les seves recursos extensions (397 ha - 58%), predomina sobre els teixits urbans residencials de tipus lax (habitatges unifamiliars aïllats i adossats), que tenen una extensió menor (289 ha - 42 %). Les promocions desenvolupades en els darrers anys en els nuclis petits segueixen models mimètics (la majoria de les cases adossades en filera) que no encaixen ni amb la tradició constructiva, ni amb l’urbanisme local, circumstància que es repeteix a Mollerussa. L’anàlisi del sòl urbà i urbanitzable mostra que a nivell comarcal un 65% és sòl urbà consolidat, mentre que hi ha un 35% de sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable. Bell-lloc Assentaments d’Urgell és el qui té una major proporció de

Sistema d’assentaments i creixement urbanístic potencial sòl urbà no consolidat i urbanitzable (66%), mentre que a l’altre extrem se situa Barbens, amb el 100% del sòl urbà consolidat i sense sòl urbanitzable. Els límits reduïts del terme de Mollerussa 3. Endreçar les perifèries impliquen una expansió de la ciutat central urbanes i evitar les fora del terme que ha creat força elements implantacions industrials i descontrolats i erràtics en el passat terciàries aïllades, (implantacions aïllades en no urbanitzable, generadores de major manca de continuïtat en les traces i serveis) i mobilitat. que en el futur pot comportar dificultats greus de funcionament (trànsit, costos d’altres infraestructures) de tot el sistema. S'hi identifiquen sis municipis implicats: Mollerussa, Fondarella, el Palau d’Anglesola, Vila-sana, Golmès i Miralcamp. Es plantegen molts dubtes i enfrontaments a Vegeu objectiu 3 l’hora de definir els límits del sòl urbà i

d’establir les formes de creixement: els Problemàtica específica del medi urbà encontorns dels pobles ofereixen una imatge força caòtica. Existeix un potent corredor d'infraestructures 4. Contribuir a l'adequada viàries i ferroviàries que creuen l'àmbit d'est a integració i permeabilització oest (A-2, N-IIa, ferrocarril convencional) i de totes les infraestructures que constitueixen una forta barrera entre el (sobretot les lineals), ja nord i el sud de la comarca. siguin viàries, ferroviàries o Es preveuen noves infraestructures viàries i canals de reg, actuals i ferroviàries amb forta incidència potencial previstes

Mobilitat sobre el territori (connexió Miralcamp-el ferroviàries palau d'Anglesola - via orbital; autovia A-27, eix transversal ferroviari) Infraestructures viàries i

226 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 9. SÍNTESI

Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals Existeix una forta dependència de Mollerussa 5. Contribuir a frenar el com a capital fornidora de la major part de creixement de la mobilitat serveis i de llocs de treball a la qual es obligada i afavorir modes de desplaça diàriament gran part de la població transport més eficients per de la resta de municipis de la comarca. no incrementar les emissions L’escassa oferta actual de línies d’autobús i de gasos amb efecte d’horaris fa que la major part de la població d’hivernacle i el consum es desplaci en vehicle privat. Per la mateixa energètic raó, el tren és molt poc utilitzat per als desplaçaments de la població.

l’àmbit l’àmbit del Pla l’àmbit del l’àmbit Diversos municipis plantegen la necessitat de preveure variants per descongestionar el

Caracteritzaciómobilitat en de la trànsit de pas de l’interior dels seus nuclis La tipologia dels assentaments de la comarca Vegeu objectiu 5 és majoritàriament compacte. La potencial limitació per al transport públic en alguns casos deriva més del fet de tractar-se de municipis molt petits, amb baixa població, que no del model urbanístic dels mateixos. Les àrees especialitzades d’ús d’equipaments i industrials es concentren majoritàriament a la conurbació de Mollerussa i al llarg dels eixos principals de comunicació i, per tant, en una bona localització pel que fa a accessibilitat i mobilitat. L’existència d’àrees

territorial sobreterritorial la mobilitat industrials en d’altres municipis més allunyats Incidència del urbanístic i del model Incidència de l’eix d’infraestructures possibilita la reducció de la mobilitat obligada. Els rius que travessen la comarca tenen molt Vegeu objectiu 9. poca entitat i en diversos trams es desdibuixen en la xarxa de canals i sèquies els quals constitueixen els únics cursos d'aigua amb caràcter permanent o semipermanent.

No obstant l'anterior, el riu Corb a l’alçada del nucli dels Arcs, adopta un aspecte natural, serpentejant i amb vegetació de ribera associada, sobretot a partir de la seva confluència amb el riu d’Ondara, i en algun tram, fins i tot té vegetació arbòria.

Cursos superficials Les principals pressions a les que estan Vegeu objectiu 7 sotmesos els rius del Pla d’Urgell són els abocaments industrials i urbans de sistemes

unitaris, les dejeccions ramaderes i els excedents de nitrogen de l’agricultura i la Cicle de l’aigua ramaderia. Els nitrats derivats de l'agricultura intensiva i 6. Contribuir al de les dejeccions ramaderes i, en menor grau, desenvolupament d'una els plaguicides, els abocaments industrials i activitat agrària més els abocaments de les EDARs són les principals sostenible especialment en afeccions a les aigües subterrànies de la termes de consum i

comarca. contaminació de les aigües Tota la comarca està designada com a zona vulnerable en relació amb la contaminació de

Aigües subterrànies nitrats procedents de fonts agràries d'acord amb el Decret 283/1998, de 21 d’octubre.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 227 9. SÍNTESI INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals El volum total d’extraccions d'aigües Vegeu objectius 2 i 6 subterrànies és elevat ( uns 18 hm3 anuals, el 80% dels quals són per usos agrícoles) tot i que els recursos disponibles d’aigües subterrànies són molt superiors (uns 95 hm3 anuals). El principal impediment per a l’abastament de pous és l’elevada contaminació de l’aigua per Add. 2. Protegir les zones nitrats. actives en el cicle de l’aigua La major part dels recursos hídrics són i els recursos hídrics de d’origen superficial (concessió de 630 hm3 l’ocupació del sòl d’aquestes anuals del canal d'Urgell). A banda dels usos zones, de la contaminació i agrícoles el canal nodreix xarxes urbanes de la sobreexplotació,

d’abastament d’aigua per a usos domèstics i garantint la seva industrials. El canal també subministra funcionalitat i qualitat directament a activitats industrials o Add. 3 Restaurar, prevenir i Recursos hídrics ramaderes no connectades a la xarxa pública. protegir els ecosistemes La gran demanda d’aigua fa necessària aquàtics i les zones humides l’optimització de l’ús de l’aigua per a regadiu, incorporant sistemes de reg d’alta eficiència que permetin l’aprofitament òptim de l’aigua disponible. Existeixen mancances puntuals de subministrament en municipis que no disposen de suficient capacitat d’emmagatzematge de l’aigua provinent del Canal. Diversos municipis de la comarca disposen de Vegeu objectius 2 i 6 Pla Director d'abastament d'aigua.

Segons la informació disponible i les Add. 4. Afavorir l’ús racional estimacions efectuades els principals consums de l’aigua en els d'aigua de la comarca són, amb molta assentaments urbans de la diferència, per a usos agrícoles. comarca, més enllà dels criteris establerts per la normativa d’àmbit català

Consum actual i potencial (Decret d’ecoeficiència) Hi ha diversos municipis les aigües residuals 7. Preveure i facilitar la dels quals no reben tractament. implantació de les Alguns sistemes de sanejament requereixen infraestructures necessàries d’un bombament de les aigües fins a l’EDAR per a l'adequat abastament i (per la seva situació més elevada) amb el sanejament de les aigües consegüent cost energètic associat. La superposició de les xarxa hídrica amb la de

reg i de sanejament genera actualment problemes de capacitat de tractament i

Sanejament Sanejament d’evacuació de la xarxa, entre d’altres. La capacitat de l’EDAR de Fondarella es comença a manifestar insuficient. En aplicació d’un conveni a signar entre el Consell Comarcal del Pla d’Urgell i l’ACA, al llarg del 2010 es redactarà un Pla director integral de sanejament del Pla d’Urgell. La vulnerabilitat per exposició als diferents Vegeu objectiu 5. Capacitat i contaminants és nul·la o molt baixa. La vulnerabilitat capacitat del territori front a contaminants als diferents (partícules sòlides totals i diòxid de sofre) és Ambient contaminants atmosfèric alta a l’àrea de Mollerussa.

228 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 9. SÍNTESI

Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals Les principals fonts de contaminació acústica Add. 5. Prevenir, reduir i a l’àmbit del PDU_PU són el trànsit de controlar la contaminació Contaminació vehicles per les principals vies de lluminosa, la contaminació acústica comunicació, les activitats industrials i els acústica, la contaminació nuclis urbans. electromagnètica i la No es localitza cap sector de sòl urbà proper a contaminació odorífera les zones de màxima protecció, que Contaminació corresponen a l’Estany d’Ivars i Vila-sana i els

lluminosa Tossals de Torregrossa, trobant-s’hi a les seves proximitats únicament algunes granges i cases aïllades Una línia elèctrica d’alta tensió creua la meitat oest de la comarca pel nord de Bell- Contaminació lloc d’Urgell i fins a la subestació elèctrica de

electromagn Mollerussa, amb risc d’afectació per radiació ètica electromagnètica als habitatges propers, especialment al sector nord-oest de Mollerussa. La problemàtica de contaminació odorífera Contaminació per activitats properes a àrees residencials o

odorífera per l’activitat ramadera és puntual i no té una rellevància significativa a la comarca. El consum d’electricitat s’ha duplicat entre Vegeu objectius 2 i 5 els anys 1994 i 2005, fins a situar-se entorn els 9000 MWh. El principal consumidor Consum d’electricitat és el sector domèstic (44% al actual i 2005), seguit de la indústria (38%) i el terciari potencial i primari (17%). No es disposa de dades de consums finals d'altres fonts energètiques.

Energia Energia Gran nombre d'instal·lacions generadores Vegeu objectiu 1 d’energia solar fotovoltaica autoritzades. La majoria se situen al nord de la Comarca i en Generació i espais antigament ocupats per conreus. La distribució més gran, de 2.000 kW de potència, es troba al municipi del Poal, i és la segona més gran de Catalunya. L’índex comarcal de generació de residus Add. 6. Contribuir i facilitar municipals és d’1,26 kg/hab/dia per a l’any la disponibilitat 2007, inferior a la mitjana de Catalunya d’instal·lacions adequades (1,64), mantenint-se estable en els darrers 5 per a la gestió dels residus, anys. El percentatge de recollida selectiva és en especial de les dejeccions sensiblement inferior a la mitjana de ramaderes Catalunya. La posada en funcionament del servei de recollida selectiva de la fracció

orgànica a finals de l’any 2008 és d’esperar que contribueixi a la millora del percentatge recollit selectivament.

Gestió de residus El Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (PTSIGRMC) 2005-2012, marca les previsions futures de generació de residus municipals per

Generació i gestió de residus municipals cadascuna de les fraccions recollides i les necessitats d’infraestructures associades

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 229 9. SÍNTESI INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals La major part dels residus i industrials Generació i declarats són residus no especials (97%) i gestió de generats per indústries del sector alimentari. residus industrials Només el 3% corresponen a especials (majoritàriament sanitaris). A Miralcamp es localitzen dues instal·lacions Generació i de gestió de residus de la construcció gestió de consistents en una planta de triatge i un residus de la construcció dipòsit controlat. És prevista l’ampliació d’aquestes instal·lacions Generació i Existència d’una instal·lació autoritzada per a gestió de la gestió de les dejeccions ramaderes i dues dejeccions instal·lacions més en fase de proves. ramaderes Els espais naturals protegits (458 ha) 8. Maximitzar la protecció representen només l'1,5% del territori d'espais o elements d'interès comarcal i responen a la protecció dels natural o connector Espais darrers hàbitats esteparis i aquàtics originals, mitjançant la seva inclusió en

naturals que pràcticament han desaparegut i es troben sòl de protecció especial o protegits altament afectats per fenòmens de l'establiment d'una normativa degradació, fragmentació i aïllament. L’espai específica. Afavorir de l’Estany d’Ivars i Vila-sana disposa de Pla especialment la conservació, especial i Pla d'usos i gestió. millora i recuperació dels El PTPP protegeix especialment un 14 % de la ambients amb vegetació de matollars, prats i comunitats superfície de la comarca establint una xarxa Sòls de estèpiques. protecció d'espais protegits. Es tracta de la comarca de

especial del l’àmbit de les terres de Lleida amb menor PTPP percentatge de sòl de protecció especial, molt per sota de la mitjana de l’àmbit (48%). La superfície d’hàbitats d’interès comunitari és molt reduïda (6,97 ha - 0,02% de la superfície comarcal) i es concreta en reductes d’extensió minúscula en diferents localitzacions. Alguns d’aquests hàbitats estan catalogats com d’atenció prioritària. La proporció d’aquests hàbitats en sòl de protecció preventiva és molt reduïda en relació amb la major part de l’hàbitat ja

inclosa en sòl de protecció especial. No obstant això, el 15% de l’hàbitat d’interès comunitari d’atenció prioritària present a la comarca se situa en sòl de protecció preventiva i haurà de prendre’s en

Hàbitats d’interès comunitari consideració per tal que no es vegi afectat negativament per les propostes que puguin derivar de PDU_PU i de valorar la seva possible inclusió com a sòl de protecció especial. El 98 % d’aquests hàbitats ja han estat Matriu territorial: patrimoni natural, Matriu territorial: biodiversitat i connectivitat ecològica inclosos pel PTPP en sòl de protecció especial. Només un d'ells té un percentatge significatiu de la seva extensió en sòl de protecció preventiva (el 20%). Es tracta d’un hàbitat

molt rar però no amenaçat. L’extensió en termes absoluts d’aquest hàbitat en sòl de protecció preventiva és molt reduïda: 2,6 ha repartides en 5 localitzacions l’exclusió de les Hàbitats amenaçats quals en el PTPP es pot deure, en la major part dels casos, a una qüestió d’escala

230 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 9. SÍNTESI

Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals Dues zones humides incloses en l’Inventari de Zones Humides de Catalunya: l’Estany d’Ivars Zones i Vila-sana (126 ha) i Préstec de Linyola (<0,5 Humides ha).

Espais No hi ha cap espai inclòs a l’Inventari d’espais d’interès d’interès geològic de Catalunya geològic Boscos No hi ha forests d’utilitat pública gestionades d’utilitat pel DMAH pública Àrees de No hi ha declarats cap reserva natural de protecció de fauna salvatge ni refugi de fauna salvatge fauna salvatge autòctona Reserves No hi ha declarada cap reserva nacional de Nacionals de caça caça La major part d’aquests espais han estat Vegeu objectiu 8 inclosos en el sòl de protecció especial d’acord amb el PTPP i, per tant, els espais per Espais aquestes espècies d’interès tenen un elevat d’interès per nivell de protecció. Únicament l’espai del Pla espècies amenaçades de la Serra – Miralcamp, té un percentatge significatiu en sòl de protecció preventiva. Es tracta de la part més alterada i degradada per l’activitat humana. El manteniment dels fluxos ecològics en el 9. Afavorir la conservació i conjunt de la matriu territorial del Pla millora dels cursos fluvials i d’Urgell, constituïda per ambients de la xarxa de reg afavorint transformats i sovint inhòspits per moltes el seu paper com a elements espècies de fauna, com són les grans de biodiversitat, extensions homogènies de conreus de regadiu, connectivitat i ús social,

els usos urbans i les infraestructures, passa sempre de forma compatible per la preservació de certs elements del amb la seva funció principal paisatge com són els cursos fluvials i la xarxa de canals i sèquies, així com els marges entre conreus que puguin mantenir restes de vegetació natural. Tot i que la xarxa de canals, regs i sèquies en Add. 7. Afavorir la alguns casos (canals pavimentats i sense conservació, millora i vegetació a les seves ribes) poden no tenir un recuperació de la vegetació interès actual en el manteniment de fluxos de ribera a l’entorn de la

ecològics, es tracta d’elements lineals amb un xarxa hidrogràfica, de Espais d’interès connector i punts crítics Espais d’interès important paper potencial en la connectivitat basses, canals i sèquies ecològica, i també social, del paisatge del Pla d’Urgell.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 231 9. SÍNTESI INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals Bona part dels espais d’interès connector es Vegeu objectiu 8 localitzen en sòls de protecció especial d’acord amb el PTPP i, per tant, disposen d’un elevat grau de protecció. Únicament una part del què s'ha anomenat Connector de Mollerussa se situa en sòl de protecció

preventiva. Tot i que es tracta d’un sector amb conreus de regadiu sense valors destacables per a la fauna, des del punt de vista de la connectivitat ecològica és una peça de terreny sense edificacions que tancaria i donaria major solidesa a la xarxa de connectors proposada pel PTPP. L'autovia l’A-2, la via ferroviària Barcelona – Vegeu objectiu 4 Lleida i la carretera N-IIa, exerceixen un fort efecte barrera per als desplaçaments de la fauna i tenen un efecte sinèrgic. Els punts on

les infraestructures actuals o previstes intercepten els espais d’interès connector cal considerar-los punts crítics per a la connectivitat. Els hàbitats associats als cursos d'aigua Vegeu objectiu 9. (canals, sèquies i desguassos i basses) constitueixen espais d'interès natural i és

rellevant evitar la seva eliminació causada per entubaments i pavimentacions que d’interès destrueixen la vegetació en els llits i les vores Altres espais o

elements naturals d'aquests cursos. La transformació en regadiu del territori, Vegeu objectiu 11 juntament amb la conseqüent concentració parcel·lària, ha suposat una gran homogeneïtzació del paisatge, la desaparició de la major part de la vegetació natural de la zona i l’aparició de nous paisatges lligats a la

presència de l’aigua La pràctica totalitat de l'àmbit del Pla s’inclou dins la unitat de paisatge de la Plana d’Urgell, el límits de la qual vénen donats per l’àrea regada pel canal d’Urgell, exceptuant uns petits sectors a l’extrem oriental de la comarca que pertanyen al paisatge del secà. El Catàleg de paisatge de Terres de Lleida Vegeu objectiu 11 Unitats de paisatgeUnitats de identifica patrons agrícoles significatius, tossals que estructuren la trama agrícola i fileres d’arbres i banquetes arbrades com a

espais amb valors paisatgístics especials a protegir. El catàleg estableix objectius de qualitat paisatgística específics per cada unitat de paisatge i un llistat de criteris i

Qualitat del paisatge i patrimoni cultural Qualitat del paisatge accions que contribueixen a assolir-los El Catàleg de paisatge de Terres de Lleida Vegeu objectiu 11 Àmbits de defineix una sèrie d’àrees amb valors

vulnerabilitat especials a protegir, uns paisatges d’atenció paisatgística especial i unes àrees de foment de la gestió i susceptibles d’accions d’ordenació Amenaces i Ja recollides en d'altres apartats oportunitats

232 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 9. SÍNTESI

Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals Existeixen mancances en el tractament 12. Preservar els espais i conjunt dels nuclis històrics elements d'interès Destaca l’oportunitat existent de valorització patrimonial de forma de les banquetes i camins a l’entorn dels compatible amb el seu ús canals com a espais fortament atractius per al públic i turístic passeig en bicicleta i a peu, al llarg dels quals hom hi pot trobar elements patrimonials

d’interès. Hi ha projectes incipients d'aprofitar el gran potencial d'aquests espais per al gaudi social i la promoció turística del

Patrimoni cultural territori. Existència d'espais i elements d'interès històric, arquitectònic i arqueològic i d'arbres d'interès.

La delimitació de zones inundables de la 13. Evitar creixements urbans planificació sectorial actualment disponible i d'altres ocupacions en zones no reflecteix la problemàtica real del territori de risc en front al risc d'inundació, el qual constitueix actualment un problema molt significatiu en diversos municipis. El desbordament dels cursos d’aigua causa la inundació d’extensions

significatives de terrenys amb afectacions a propietats i a la xarxa viària. La impermeabilització dels terrenys, l’efecte de Risc d’inundacions determinades infraestructures viàries i, molt especialment, la multifuncionalitat i la insuficient capacitat de l’actual xarxa de desguàs s'apunten com les causes principals. Risc El risc d’incendis forestals és baix a tota la Add. 8. Reduir la d'incendis comarca. vulnerabilitat de la població forestals als efectes del canvi climàtic La comarca es troba en la zona sísmica

Risc sísmic Àrees de riscÀrees de d’intensitat VI. El risc sísmic no és significatiu i no té implicacions urbanístiques pel PDU_PU A l’àmbit del PDU_PU no es localitza cap instal·lació amb risc d’accident greu, així com Risc químic cap zona d’intervenció o zona d’alerta d’aquestes instal·lacions

Risc per L'important flux de vehicles amb mercaderies transport de perilloses que circula per l'autovia A-2 fa que

mercaderies diversos municipis de l'àmbit hagin d’elaborar perilloses un Pla d’Actuació Municipal del TRANSCAT Zones La totalitat de l’àmbit del PDU_PU està Vegeu Objectiu 6 vulnerables a designat com a zona vulnerable en relació la amb la contaminació de nitrats procedents de contaminació fonts agràries per nitrats

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 233 9. SÍNTESI INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

9.3 Avaluació d’alternatives generals

Les alternatives generals considerades en el marc de l’avaluació ambiental del Pla han estat les següents:

 Alternativa zero: desenvolupament del planejament urbanístic vigent

 La proposta del Pla director urbanístic del Pla d’Urgell

De l’avaluació realitzada en relació amb l’assoliment dels objectius ambientals plantejats per part de cada alternativa es conclou que la proposta del Pla director urbanístic del Pla d’Urgell aporta propostes i mesures que milloren la situació actual en relació amb els objectius ambientals, atès que comporta millores per a l’assoliment de gran part dels objectius.

9.4 Conclusions de l’avaluació

Una vegada analitzades les propostes del Pla que poden tenir repercussions ambientals significatives, tant positives com negatives, i avaluades aquestes repercussions o impactes, l’ISA conclou que el Pla director del Pla fa una contribució positiva en termes ambientals, especialment significativa en aquells aspectes relacionats amb la protecció especial dels espais oberts, la connectivitat ecològica, el paisatge i la mobilitat sostenible.

L’avaluació realitzada conclou que el Pla assoleix substancialment 15 dels 21 objectius ambientals plantejats, i els altres 6 s’assoleixen parcialment.

Els objectius que s’assoleixen substancialment són els següents:

 Garantir una implantació racional i l'adequada ubicació i integració paisatgística de les edificacions i instal·lacions agràries i energètiques i, en general, de les activitats en el sòl no urbanitzable.

 Endreçar les perifèries urbanes i evitar les implantacions industrials i terciàries aïllades, generadores de major mobilitat.

 Contribuir a l'adequada integració i permeabilització de totes les infraestructures (sobretot les lineals), ja siguin viàries, ferroviàries o canals de reg, actuals i previstes.

 Contribuir a frenar el creixement de la mobilitat obligada i afavorir modes de transport més eficients per no incrementar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i el consum energètic.

 Potenciar la millora i integració paisatgística de les construccions agrícoles i ramaderes en funcionament i l’enderroc i/o restauració de les abandonades o determinació de possibles funcions alternatives, compatibles ambientalment.

 Preveure i facilitar la implantació de les infraestructures necessàries per a l'adequat abastament i sanejament de les aigües.

234 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 9. SÍNTESI

 Protegir les zones actives en el cicle de l’aigua i els recursos hídrics de l’ocupació del sòl d’aquestes zones, de la contaminació i de la sobreexplotació, garantint la seva funcionalitat i qualitat.

 Restaurar, prevenir i protegir els ecosistemes aquàtics i les zones humides.

 Contribuir i facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades per a la gestió dels residus, en especial de les dejeccions ramaderes.

 Maximitzar la protecció d'espais o elements d'interès natural o connector mitjançant la seva inclusió en sòl de protecció especial o l'establiment d'una normativa específica. Afavorir especialment la conservació, millora i recuperació dels ambients amb vegetació de matollars, prats i comunitats estèpiques.

 Afavorir la conservació i millora dels cursos fluvials i de la xarxa de reg afavorint el seu paper com a elements de biodiversitat, connectivitat i ús social, sempre de forma compatible amb la seva funció principal.

 Afavorir la conservació i millora dels boscos existents a la comarca atesa la seva extrema escassetat.

 Afavorir la conservació, millora i recuperació de la vegetació de ribera a l’entorn de la xarxa hidrogràfica, de basses, canals i sèquies.

 Contribuir a la preservació del paisatge rural de qualitat i a l'assoliment dels objectius paisatgístics establerts per la planificació sectorial.

 Preservar els espais i elements d'interès patrimonial de forma compatible amb el seu ús públic i turístic.

Els objectius que el Pla assoleix parcialment són els següents:

 Moderar el consum de sòl, potenciar el model d'urbanització compacte tradicional i evitar els creixements de baixa densitat més consumidors de recursos.

 Contribuir al desenvolupament d'una activitat agrària més sostenible especialment en termes de consum i contaminació de les aigües.

 Afavorir l’ús racional de l’aigua en els assentaments urbans de la comarca, més enllà dels criteris establerts per la normativa d’àmbit català (Decret d’ecoeficiència).

 Prevenir, reduir i controlar la contaminació lluminosa, la contaminació acústica, la contaminació electromagnètica i la contaminació odorífera.

 Evitar creixements urbans i d'altres ocupacions en zones de risc.

Finalment, en relació amb l’objectiu de reduir la vulnerabilitat de la població als efectes del canvi climàtic, es conclou que el PDU_PU no té cap incidència en la reducció ni en l'increment de la vulnerabilitat de la població del Pla d'Urgell als efectes del canvi climàtic.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 235 9. SÍNTESI INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

En cap cas les propostes del Pla suposen una contradicció amb cap objectiu ambiental que permeti concloure que tal objectiu no s’assoleix.

El principal impacte ambiental negatiu de les propostes del Pla és el potencial consum de sòl per part de les noves àrees d’activitat econòmica que es proposen (Sector d’Activitat Econòmica supramunicipal i Parcs Locals d’Activitats) i per part de les noves infraestructures viàries (bàsicament pel traçat de la Via Orbital, ja prevista pel PTPP per l’oest de Mollerussa i a la que el PDU_PU li afegeix un traçat complementari per l’est, i per part dels nous traçats indicatius per a variants dels nuclis).

Pel que fa al consum de sòl derivat de les propostes d’assentaments, l’impacte més significatiu deriva de la implantació del Sector d’Activitat Econòmica supramunicipal, situat, això sí, en una localització central i òptima en termes d’ocupació del sòl i de mobilitat sostenible.

En relació amb els creixements dels nuclis urbans de la comarca, el Pla fa propostes indicatives i, en tot cas, haurà de ser el planejament municipal qui justifiqui la necessitat i oportunitat i el compliment de les estratègies del PTPP.

El desenvolupament potencial d’aquests nous sectors, especialment la implantació del Sector d’Activitat Econòmica, tenint en compte les dimensions que indicativament es proposen, suposarà un significatiu increment del consum de recursos (aigua i energia) i de generació d’aigües residuals i de residus.

236 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 10. CRÈDITS

10. CRÈDITS

MINUARTIA, Estudis Ambientals

Coordinació dels treballs d’avaluació ambiental:

Eulàlia Miralles i Sabadell, Llicenciada en Ciències Ambientals

Equip redactor de l’ISA:

Eulàlia Miralles i Sabadell, Llicenciada en Ciències Ambientals

Roser Campeny Valls, Doctora en Biologia

Alba Daranas Llopart, Llicenciada en Ciències Ambientals

Marc Fernández Bou, Enginyer de forests

Marcel Fontanilles Puigdefàbregas, Llicenciat en Ciències Ambientals

Vicenç Planas Herrero, Enginyer Agrònom

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 237

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 11. FONTS CONSULTADES

11. FONTS CONSULTADES

11.1 Bibliografia

ALDOMÀ, I., GUERRERO, M. 2000. El Pla d’Urgell. Alternatives de desenvolupament econòmic i social i ordenació del territori. Manuscrit.

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA. 2003. Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT. Conques internes de Catalunya. Revisió octubre 2003. Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya.

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA. 2005. Document IMPRESS de diagnosi del risc d'incompliment d'objectius de la Directiva marc de l'aigua. Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya.

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA. 2008. L’Aigua a Catalunya: diagnosi i propostes d’actuació : esquema provisional dels temes més importants que es plantegen en la redacció del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA. 2009. Pla per a la millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua en reg agrícola. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.

AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA. 2009. Pla territorial sectorial d’infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2005-2012. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.

ATM Àrea de Lleida. 2009. Pla de serveis de les comarques de La Noguera, El Pla d’Urgell i Les Garrigues. Consorci del Transport Públic de l’Àrea de Lleida. Generalitat de Catalunya.

CAPELL,M., VILLAR, J.M. 2009. Caracterització de les aigües de drenatge utilitzades per regar dintre de la zona regable del canal d’Urgell, a la comarca del pla d’Urgell. Institut Tècnic d’Assessorament i gestió Integrat.

DEPARTAMENT D’AGRICULTURA RAMADERIA I PESCA. 2000. Mapa d’aptitud agrícola dels sòls de la comarca del Pla d’Urgell per a tecnologia de reg tradicional. Escala 1:50.000. Elaborat a partir del Mapa de Sols de Catalunya (1:25.000) utilitzant la informació emmagatzemada al sistema d'informació de Sòls i Usos del Sòl de Catalunya mitjançant programari ARC INFO. Secc d'Avaluació de Recursos i Noves Tecnologies. Serveis d'Agricultura.

DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, ALIMENTACIÓ I ACCIÓ RURAL. 2009. Programa de Desenvolupament Rural 2007-2013. Generalitat de Catalunya.

DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, ALIMENTACIÓ I ACCIÓ RURAL. Sd. Pla de regadius de Catalunya 2007-2011. Generalitat de Catalunya.

DEPARTAMENT D’ECONOMIA I FINANCES. 2009. Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015. Generalitat de Catalunya.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 239 11. FONTS CONSULTADES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. 1995. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’Estany d’Ivars – Vilasana. Generalitat de Catalunya.

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE. 2005-2007. Manual dels hàbitats de Catalunya. Catàleg dels hàbitats naturals reconeguts en el territori català d’acord amb els criteris establerts pel CORINE biotopes manual de la Unió Europea. J. Vigo, J. Carreras i A. Ferré, eds.). Departament de Medi Ambient i Habitatge.

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE. 2010. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels espais naturals protegits de la Plana de Lleida i el pla de gestió d'aquests espais. Generalitat de Catalunya.

DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES. 2007. Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida). Generalitat de Catalunya.

DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES. 2009. Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2009-2015. Generalitat de Catalunya.

DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES. 2009. Pla de transports de viatgers de Catalunya 2008-2012. Generalitat de Catalunya.

DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES. 2009. Pla estratègic de la bicicleta. Generalitat de Catalunya.

DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES. 2010. Pla director urbanístic per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl per a l’establiment de l’eix transversal ferroviari. Generalitat de Catalunya.

DEPARTAMENT D’INTERIOR. 1999. Pla Especial d’emergències pel cas d’accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya (TRANSCAT). Generalitat de Catalunya.

DEPARTAMENT D’INTERIOR. 2003. Pla especial d'emergències sísmiques a Catalunya (SISMICAT). Generalitat de Catalunya.

DEPARTAMENT D’INTERIOR. 2006. Pla especial d’emergències per inundacions a Catalunya (INUNCAT). Actualització 2006. Generalitat de Catalunya.

DEPARTAMENT D’INTERIOR. 2007. Pla d’emergència exterior del sector químic de Catalunya (PLASEQCAT). Generalitat de Catalunya.

DEPARTAMENT D’INTERIOR. 2007. Pla especial d’emergències per incendis forestals de Catalunya (INFOCAT) (1ª revisió de 2003-actualitzada al 2007). Generalitat de Catalunya.

ESTRADA, J., FANLO, E. & ROCA, J. R. 2003 Estudi de base del planejament territorial per a la definició del sistema d’espais naturals de Ponent. Manuscrit. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

INSTITUT DEL MEDI AMBIENT I CIÈNCIES SOCIALS SL. 2005. Pla Director de modernització de la Zona Regable dels Canals d’Urgell.(Clau: E1-UR-02972).

240 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 11. FONTS CONSULTADES

MARTÍNEZ, J.A., BLANCO, O., BOIXADERA, J. 2000. Avaluació del territori de Lleida per a usos agrícoles. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Programa per al Planejament Territorial.

MORELL, R. (coord.), GUERRERO, M., MÒDOL, JR., MORELL, R., PAÜL, D. 2008a. Programa Leader. Diagnosi comarcal del Pla d’Urgell. Universitat de Lleida

MORELL, R. (coord.), GUERRERO, M., MÒDOL, JR., MORELL, R., PAÜL, D., 2008b. Línies estratègiques comarques de l’Urgell i el Pla d’Urgell. Universitat de Lleida

OBSERVATORI DEL PAISATGE. 2006. Catàleg del paisatge de Terres de Lleida. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

11.2 Pàgines web

Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge http://mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp

Web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/index.jsp

Web del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR

Web del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/

Web de l’IDESCAT http://www.idescat.net/

Web de l’Agència Catalana de l’Aigua http://www.gencat.cat/aca

Web de l’Agència de Residus de Catalunya http://www.arc-cat.net/ca/home.asp

Web del Consell Comarcal del Pla d’Urgell http://www.plaurgell.cat/

Web de l’Estany d’Ivars i Vila-sana www.estanyivarsvilasana.cat

Web de REGSA Regs de Catalunya S.A.U. http://www.regsa.cat/

Web de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 241 11. FONTS CONSULTADES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

http://www.canalsurgell.com/

Web de la Xarxa de custòdia del territori http://www.custodiaterritori.org/

11.3 Cartografia, bases de dades i altres informacions consultades

CENTRE DE RECERCA ECOLÒGICA I APLICACIONS FORESTALS

Mapa de Cobertes del sòl v.3 (2007).

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE

Bases disponibles de cartografia ambiental a la web del DMAH.

INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA

Base topogràfica 1:5.000 v2.0. Base topogràfica 1:50.000 v3.1. Model Digital d’Elevacions de Catalunya (15 x 15 m). Ortofotomapa 1:5.000 v5.0.

242 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL

CARTOGRAFIA

Plànol 1. Situació Plànol 2. Pendents Plànol 3. Cobertes del sòl Plànol 4. Cobertes del sòl: espais agrícoles Plànol 5. Aptitud agrícola del sòl Plànol 6. Cobertes del sòl: espais forestals Plànol 7. Cobertes del sòl: improductiu artificial Plànol 8. Planejament urbanístic vigent: classificació del sòl Plànol 9. Infraestructures viàries i ferroviàries existents i previstes Plànol 10. Xarxa hidrogràfica Plànol 11. Protecció envers la contaminació lluminosa Plànol 12. Espais naturals protegits Plànol 13. Sistema d'espais oberts del PTPP Plànol 14. Hàbitats d'interès comunitari Plànol 15. Hàbitats d'interès comunitari prioritari en sòl de protecció preventiva Plànol 16. Hàbitats rars o amenaçats Plànol 17. Hàbitats rars o amenaçats en sòl de protecció preventiva Plànol 18. Zones humides Plànol 19. Espais naturals d’interès regional, comarcal i local d’especial valor per a la fauna Plànol 20. Espais d’interès per a la fauna en sòl de protecció preventiva Plànol 21. Connectivitat Plànol 22. Espais amb valors paisatgístics especials a protegir Plànol 23. Camins ramaders Plànol 24. Inundabilitat Plànol 25. Risc bàsic d'incendis forestals Plànol 26. Plànol de Síntesi: diagnosi ambiental Plànol 27. Principals propostes PDU_PU: espais oberts Plànol 28. Canvis en el sistema d’espais oberts respecte al PTPP Plànol 29. Principals propostes PDU_PU: assentaments Plànol 30. Principals propostes PDU_PU: infraestructures de la mobilitat

ANNEXOS

ANNEX 1. ELEMENTS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I ARQUEOLÒGIC

Patrimoni arquitectònic inclòs en els Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) al Pla d’Urgell Nom del BCIN Localitat Creu de terme de Bullidor Barbens Comanda de Barbens Barbens Castell i església del Bullidor Barbens.El Bullidor Torre del Telègraf Bell-lloc d'Urgell Peu i capitell de creu de terme Castellnou de Seana Capitell de creu de terme Castellnou de Seana Castell de Montsuar Ivars d'Urgell Castell de Linyola Linyola Cal Castell Poal, el Castell de Torregrossa Torregrossa

Font: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.

Patrimoni arquitectònic incoat com a BCIN al Pla d’Urgell Nom del BCIN Localitat Casa segle XVII (Ca l'Apotecari) Vilanova de Bellpuig

Font: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.

Elements o conjunts declarats BCIL en l’àmbit del Pla d’Urgell inclosos a l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya Nom del BCIL Localitat Eix Carrer Major Pl. Cavallers Malta, Pl. Església, C/ St. Domenec Barbens Església de Nostra Senyora de l'Assumpció (Església parroquial de Bellvís Santa Maria) Casal municipal de Miralcamp Miralcamp Església parroquial de Sant Miquel Miralcamp Xemeneia Jan Bru Miralcamp Església parroquial de Sant Joan Baptista Palau d'Anglesola, el Cal Graells Poal, el Casa Utxafava Vila-sana

Font: Consell Comarcal del Pla d’Urgell.

Altre patrimoni arquitectònic en l’àmbit del Pla d’Urgell inclòs a l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

Nom Localitat Església parroquial de Santa Maria Barbens Cal Veciana Barbens Església parroquial de Sant Miquel Bell-lloc d'Urgell Creu de terme Bell-lloc d'Urgell Rectoria Bell-lloc d'Urgell Cal Pubill Bell-lloc d'Urgell Cal Fam Bell-lloc d'Urgell Cal Bosch Bell-lloc d'Urgell Cal Codina Bell-lloc d'Urgell Cal Calvet Bellvís Casa de la vila de Bellvís Bellvís Habitatge al carrer Major 11 Bellvís Pilar de l'Anunciació Bellvís Tossal de les Sogues Bellvís Cal Borràs Bellvís Cal Bufalà Bellvís Santuari de la Mare de Déu de les Sogues (el Miracle) Bellvís Cal Cava Bellvís Cal Ceprià Bellvís Molí de l'Adam Bellvís.Descampat Església parroquial de Sant Antoni Bellvís.Els Arcs Cafè Modern Castellnou de Seana Església parroquial de Sant Joan Baptista Castellnou de Seana Ajuntament Castellnou de Seana Cal Peretó Castellnou de Seana Cal Rafel Castellnou de Seana Cal Galitó Castellnou de Seana La Farinera Castellnou de Seana Església Parroquial - Convent dels Aubacs Fondarella Ermita de Sant Sebastià Fondarella Cal Combelles - Lo Castell Fondarella Cal Renyé Fondarella Cal Viudes Fondarella Cal Ros Fondarella Cal Pere Pou Fondarella Cal Serrano Fondarella

Nom Localitat Creu de Terme Golmés Mas Pons Golmés Cal Postilló Golmés Casa Pairal de Cal Metge Golmés Cal Marquet Golmés Cal Patet Golmés Cal Calbís Golmés Cal Manuelet Golmés Església parroquial de Sant Salvador Golmés Cal Felip Golmés Cal Toldrà Golmés Escoles (CEIP Francesc Arenes) Golmés Pilastra dels Fondets o del Salt del Duran Golmés Pont del cap del Terme Golmés Església parroquial de Sant Andreu Ivars d'Urgell Mas de la Cendrosa Ivars d'Urgell Cal Sant Ivars d'Urgell Cal Segarreta Ivars d'Urgell Graner del Senyoriu de Montaler Ivars d'Urgell Ermita de la Mare de Déu d'Horta Ivars d'Urgell Capelleta Exterior Ivars d'Urgell Masia de Montaler Ivars d'Urgell Molí de l'Estany Ivars d'Urgell Molí del Novell i Molí de la Cendrosa Ivars d'Urgell Torre Torallla Ivars d'Urgell. Vallverd Creu de Terme de Vallverd Ivars d'Urgell. Vallverd Església de Sant Miquel Ivars d'Urgell. Vallverd Església Parroquial de Santa Maria Linyola Llindes Linyola Carrer Major i Plaça de l'Església Linyola Creu de Terme de les Oliveres Linyola Sector del Centre Històric de Linyola Linyola Casa del carrer Major, 3 de Linyola Linyola Cal Galceran Linyola Molí d'Oli Linyola La Font Vella Linyola Rectoria Miralcamp Capella del Convent de les Monges Miralcamp Habitatge a Miralcamp Miralcamp

Nom Localitat Lo Sindicat Miralcamp Església parroquial de Sant Jaume Mollerussa Capella de Sant Isidor Mollerussa La Vilaclosa Mollerussa Cal Bosch Mollerussa Cal Jaques Mollerussa Torre Noguesa Mollerussa Torre Culleré Mollerussa Habitatge a l'avinguda de la Generalitat, 12 Mollerussa Cases Barates Mollerussa Casa Pintó Mollerussa Bloc de pisos plaça Major, 17 Mollerussa Casa Vilaró Mollerussa Cal Menutx Mollerussa Casa Niubó Mollerussa Casa Rembler Mollerussa Cal Castelló Mollerussa Casa Prim Mollerussa Ca l'Ishanda Mollerussa Casa al canal d'Urgell Mollerussa Molí d'Oli de Cal Calçoner (Molí de Cal Farran) Mollerussa Estació del Nord Mollerussa La Forestal d'Urgell Mollerussa La Farinera Mollerussa Cal Cobatxo Mollerussa Creu de Terme Mollerussa Societat recreativa l'Amistat Mollerussa Edifici Cultural Mollerussa Centre d'atenció primària Mollerussa Ajuntament de Mollerussa Mollerussa Cal Duc Mollerussa Plaça de l'Ajuntament Mollerussa Habitatges Pau Casals Palau d'Anglesola, el Ajuntament Palau d'Anglesola, el Sindicat Agrícola Palau d'Anglesola, el Pont de Pedra Palau d'Anglesola, el Fassina (Cups De Palau d'Anglessola) Palau d'Anglesola, el Creu de terme Palau d'Anglesola, el Cal Miqueló Palau d'Anglesola, el

Nom Localitat Edifici d'habitatges a la plaça Major, 5 Palau d'Anglesola, el Cal Blasió Palau d'Anglesola, el Cal Massot Palau d'Anglesola, el Cal Iseta Palau d'Anglesola, el Capelleta de Santa Llúcia Palau d'Anglesola, el Cal Felipet Palau d'Anglesola, el Llinda al carrer Sant Joan 5 Palau d'Anglesola, el Masia de l'Empriu Palau d'Anglesola, el. Partida de l'Empriu Edifici a la Plaça Major, 4 (Cal Pere Bassa) Palau d'Anglesola, el.Primer eixample Creu de Terme Poal, el Església Parroquial de Sant Joan Baptista Poal, el Cal Puig Poal, el Carrer Major Poal, el Estació Carrilet Poal, el El Molinet Poal, el Creu del Molinet Poal, el Casa Principal Poal, el Casa Gené Poal, el Habitatges en Filera Poal, el Cal Francés Poal, el Els Molinets Poal, el Casa de la vila de Sidamon Sidamon Església parroquial de Sant Bartomeu Sidamon Escoles Municipals Sidamon Cal Cabalé Sidamon Cal Miqueló Sidamon Església parroquial de l'Assumpta Torregrossa Ajuntament Torregrossa Portal medieval de Torregrossa Torregrossa Capella de Sant Roc Torregrossa Cal Farré Torregrossa Cal Jaumet Torregrossa Cal Salvia Torregrossa Casal Torregrossa Cal Majo Torregrossa Habitatge al carrer Mossèn Cinto Verdaguer, 1 Torregrossa Església de Sant Bartomeus de Margalef Torregrossa Església de Santa Maria de Margalef Torregrossa Pou Bo Torregrossa

Nom Localitat Biblioteca Pública - Llar de Jubilats Torregrossa Habitatge unifamiliar Torregrossa Monument a la Sardana Torregrossa Casal-Palau dels Ducs d'Almenara Torregrossa.Margalef Església parroquial de Sant Miquel Vila-sana Benefici de Sant Antoni (Torre del Fraret) Vila-sana La Casa Vella Vila-sana La Novella Alta Vila-sana Novella Baixa Vila-sana Torre Celestino Vila-sana Cal Chamà (Torre del Xammar) Vila-sana Masia Felip (Masia Montserrat o Colònia Agrícola de Montserrat) Vila-sana Cal Senyor (La Casa de Dalt) Vila-sana Cementiri Vilanova de Bellpuig Església parroquial de Sant Pere Vilanova de Bellpuig Antic Ajuntament Vilanova de Bellpuig La Facina Vilanova de Bellpuig Cal Palau Vilanova de Bellpuig Cal Martí Vilanova de Bellpuig Cal Tudela Vilanova de Bellpuig Font de l'Anjua Vilanova de Bellpuig Creu de terme Vilanova de Bellpuig Casella de la Turbina Vilanova de Bellpuig

Font: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.

Patrimoni arqueològic inclòs en els Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) al Pla d’Urgell Nom del BCIN Localitat Castell de Barbens Barbens

Font: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.

Altre patrimoni arqueològic inclòs a l’inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya al Pla d’Urgell Nom Localitat Aguilella (Guinella, la) Barbens Gurugú Barbens Cantaperdius Bellvís Tossal de les Sogues (Castell de Sagàs) Bellvís El Tossal - II Golmés

Nom Localitat Cendrosa, la Ivars d'Urgell Església Parroquial de Santa Maria Linyola Bellfort Miralcamp Tossal del Molinet (Tossal del Molinot; Tossal del Molí; Tossal de la Mola) Poal, el Tossal, lo Poal, el Pena - IV Puigverd de Lleida (Segrià) / Torregrossa Carrerada, la Sidamon / Torregrossa Tossal de les Tenalles Sidamon Margalef - I Torregrossa Margalef III Torregrossa Margalef IV Torregrossa Margalef-Ii Torregrossa Pena - I Torregrossa Pena - II Torregrossa Pena - III Torregrossa Tossal del Silleret Torregrossa Vilaplana Torregrossa Vimpeli (Vimpèleg) Torregrossa Novella Baixa Vila-sana Pleta, la Vila-sana Vilot Vila-sana

Font: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.

ANNEX 2. PROPOSTA DE MESURES I ACCIONS PER ASSOLIR ELS OBJECTIUS DE QUALITAT PAISATGÍSTICA DEL CATÀLEG DEL PAISATGE DE TERRES DE PONENT

OBJECTIU 1

Un paisatge urbà rehabilitat i valoritzat en la seva part històrica, arquitectònicament rellevant, i endreçat i dissenyat per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans

CRITERIS

 Promoure accions per tal de recuperar el patrimoni urbà.

 Desenvolupar plans especials de rehabilitació dels nuclis urbans d’interès.

 Protegir determinats espais agrícoles en actiu que llinden amb del territori urbà o periurbà com elements que afegeixen qualitat paisatgística i ambiental, sobretot al límit de contextos urbans densos.

 Establir normes generals per a la senyalètica dels municipis.

 Promoció d’estudis adreçats a l’adequació lumínica de l’enllumenat públic municipal i l’aprovació d’ordenances reguladores del cel nocturn a tots els municipis.

ACCIONS

 Incorporar els trams urbans amb valor paisatgístic o perfils (skyline) en el catàleg de béns que formen part de la documentació dels POUM.

 Identificar i senyalitzar els itineraris d’interès paisatgístic urbà.

 Elaboració de cartes de colors i memòries de qualitat dels materials de les façanes, paraments i cobertes en el marc del POUM que garanteixin la integració dels edificis en el seu entorn urbà i preservin el caràcter constructiu de cada zona.

 Incorporar progressivament arbrat als carrers, passeigs i viari urbà en general adaptant a cada cas les espècies arbòries adequades a les amplades, orientació, amplada de la vorera i requeriments generals del carrer.

OBJECTIU 2

Uns nuclis poblacionals amb un creixement urbanístic ordenat, dimensionat d’acord a les necessitats reals i que no comprometi el futur del caràcter agrícola dels espais circumdants als nuclis urbans

CRITERIS

 Promoure un poblament compacte a l’entorn dels nuclis urbans ja consolidats evitant la creació de nous assentaments urbans sense contigüitat a les trames existents i prioritzant la urbanització que relligui les trames disperses de la perifèria i reompli els buits intersticials.

 Evitar la transformació dels perfils topogràfics i l’afectació de les panoràmiques i visuals des de la trama urbana vers els espais oberts.

 Respectar la continuïtat funcional dels canals, banquetes i sistemes de reg i, en la mesura del possible, mantenir-los descoberts i amb un tractament paisatgístic adequat.

 Minimitzar l’impacte de les infraestructures viàries i ferroviàries de gran capacitat existents sobre els assentaments urbans per preservar la tranquil·litat i el benestar dels seus residents, al mateix temps que s’assegura la mobilitat.

 Implicar la població local en els programes de participació ciutadana en el marc dels POUMs.

 Incorporar la regulació de la contaminació acústica i lluminosa en els nous creixements per garantir el gaudi del paisatge nocturn i acústic dels residents.

 Conservar els elements històrics i culturals de paisatge que identifica el catàleg: ermites, castells, masies, arbres, elements de pedra seca, etc. en les noves extensions urbanes.

ACCIONS

 Elaborar, per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, una normativa de criteris arquitectònics (volums, tipologies de construccions i materials, colors, etc.) per al paisatge urbà de Terres de Lleida.

OBJECTIU 3

Uns paisatges naturals de qualitat que compaginin l’activitat agropecuària, d’extracció de recursos naturals i l’ús turístic i de gaudi

CRITERIS

 Buscar fórmules urbanístiques que permetin relligar o donar algun tipus de continuïtat als espais verds urbans (parcs, places, passeigs, etc.) respecte els espais oberts circumdants.

 Evitar l’ocupació mitjançant infraestructures o conversions en sòl urbanitzable dels connectors ecològics i paisatgístics de Terres de Lleida, d’acord amb la cartografia temàtica d’aquest catàleg.

 Vetllar pel manteniment de la vocació agrícola de les àrees que envolten els espais protegits, atesa la seva funció d’àrea tampó.

 Vetllar perquè els plans especials de protecció i millora del medi natural i del paisatge, o figures anàlogues d’ordenació d’espais protegits, accentuïn els continguts en matèria de paisatge.

 Facilitar i promoure les iniciatives voluntàries de conservació de la natura i el paisatge mitjançant, entre altres, les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) i Forestal (ADF) i les entitats de custòdia del territori.

 Promoure la declaració d’espais d’interès natural a escala de planejament municipal o figures anàlogues amb participació dels municipis i la ciutadania.

 Incorporar el vector acústic en l’elaboració de mapes de capacitat acústica dels municipis com a valor associat a la tranquil·litat lligat al paisatge. Tot plegat, mitjançant la delimitació de les zones de sensibilitat acústica alta o i fins i tot zones d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA).

ACCIONS

 Elaborar un Pla de valorització del potencial turístic basat en paisatge de Terres de Lleida amb determinació de rutes i miradors, patrimoni natural, arquitectònic, cultural, etc.

 Creació de rutes paisatgístiques pels espais naturals més destacats que promoguin el seu coneixement i gaudi, partint dels itineraris paisatgístics establerts en el catàleg. Les rutes haurien d’enllaçar viari rural, espais naturals i nuclis.

 Elaboració d’un pla de restauració dels paisatges d’alt valor ecològic i paisatgístic en retrocés o sotmesos a afeccions o abandonament.

 Elaboració de campanyes de sensibilització sobre la importància de protegir i ordenar els espais naturals incidint també, en el seu ús recreatiu mitjançant la planificació integrada d’aquest ús públic i la conservació i aprofitament dels recursos naturals.

OBJECTIU 4

Un sòl no urbanitzable endreçat amb construccions rurals (magatzems agrícoles, granges, coberts d’eines, casetes de bombeig, etc.) fetes amb volumetries, materials i revestiments adaptats a l’entorn

CRITERIS

 Evitar models i tipologies edificatòries impròpies de la zona.

 Promoure la conservació, restauració i posada en valor del patrimoni arquitectònic del territori en les seves diferents variants (pedra seca, tova, tàpia, etc.).

 Restringir la localització de construccions rurals en tossals, carenes i parts centrals de fons de vall i en general, en punts focals respecte carreteres i miradors i indrets amb alta fragilitat o exposició visual.

 Promoure l’adequació paisatgística de les instal·lacions associades a les explotacions agràries – magatzems, granges, coberts per a la maquinària, sitges, dipòsits, etc.-.

 Reutilitzar o rehabilitar edificacions ja existents a l’hora d’instal·lar equipaments públics en espais oberts.

 Promoure i facilitar la integració paisatgística de les edificacions en ús no vinculades a ús agrícola que presenten un impacte visual negatiu.

 Instal·lar pantalles vegetals en la construcció de granges com a principal mesura correctora i arbrat aïllat com a element d’acompanyament tradicional a la resta d’edificacions.

 Vetllar per l’elaboració de catàlegs de masies i cases rurals com a documentació dels POUM o com a plans especials urbanístics, d’acord a l’art. 69 de la Llei d’urbanisme.

ACCIONS

 Desenvolupar, per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, un manual de bones pràctiques per la construcció d’edificacions al medi rural.

 Incloure un annex a l’apartat de normativa del sòl no urbanitzable dels plans d’ordenació urbanística municipal per a les construccions de nova planta i ampliació o arranjament d’edificacions existents que defineixi una carta de colors i materials pròpia per a cada municipi.

OBJECTIU 5

Unes vies de comunicació integrades paisatgísticament i que no malmetin la continuïtat paisatgística i social del territori

CRITERIS

 Procurar conservar la morfologia del terreny, els desmunts i terraplens i prioritzar els túnels i els falsos túnels en la construcció de noves infraestructures lineals en zones de relleu, en especial en àrees d’alt valor paisatgístic definides en el catàleg.

 Evitar l’increment de l’efecte barrera o de fragmentació de les infraestructures lineals en el corredor Lleida i Barcelona que comprèn paisatges amb interès connector i paisatgístic definits en el catàleg i en especial:

. Tossal Roig.

. Tossal de les Tenalles, tossal de l’infern al sud de Mollerussa (Plana d’Urgell).

. Les banquetes arbrades, específicament les situades entre Bell-lloc d’Urgell i el límit oest de la unitat Plana d’Urgell, i entre Mollerussa i Bellpuig.

. Les terrasses al límit entre la unitat Plana d’Urgell i Secans de Belianes i d’Ondara, a l’extrem de la línia de canvi regadiu- secà.

 Procurar minimitzar l’impacte visual de les infraestructures noves i existents mitjançant pendents dels talussos tendents a una secció 2:1 i la revegetació per hidrosembra i plantacions sempre segons les condicions específiques del territori, emprar els runams sobrers per a la restauració de pedreres i minimitzar préstecs.

 Promoure la participació ciutadana en el disseny de les infraestructures de comunicació lineals.

 Fomentar l’ordenació paisatgística de les activitats comercials associades als eixos viaris amb incidència visual (edificis, productes exposats a l’aire lliure, instal·lacions adjacents, retolació, etc.)

 Concentrar la ubicació d’àrees de servei en àrees que ja compten amb altres tipus d’edificacions o instal·lacions i restringir-la en els itineraris amb valor paisatgístic.

 Assegurar que les grans infraestructures viàries (modificacions de la variant sud, autopistes, TGV,.) respectin els valors escènics dels itineraris paisatgístics: Térmens – Menàrguens – Bellvís

 Promoure projectes de restauració de carreteres fora d’ús que inclogui l’eliminació de quitrans i elements del viari.

 Finançar, a partir del Fons per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge, projectes de plantació de fileres arbrades amb espècies arbòries adaptades a l’indret associades a infraestructures lineals de comunicació.

ACCIONS

 Elaborar per part de la Generalitat, i amb col·laboració dels ajuntaments, un pla de supressió de rètols publicitaris a l’entorn de les carreteres, amb especial èmfasi a les estructures de suport fora d’ús.

 Incloure als Catàlegs de Béns dels diferents POUMs o altres figures de planejament municipal les fileres d’arbres que voregen algunes carreteres.

OBJECTIU 6

Uns accessos als nuclis urbans ordenats paisatgísticament que facilitin la transició entre els espais oberts i els paisatges urbans i que reforcin el caràcter i la identitat de les poblacions

CRITERIS

 Introduir un apartat específic en els plans d’ordenació urbanística municipal sobre el tractament paisatgístic del viari d’accés a les poblacions.

 Fomentar la creativitat paisatgística a les entrades a nuclis urbans amb finalitats de dignificació d’aquests espais, fent visibles els valors estètics que es reconeix en aquest catàleg.

 Establir la millora de les entrades als nuclis urbans com una actuació prioritària a l’hora d’atorgar el Fons per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge.

ACCIONS

 Eliminar gradualment, coordinadament amb els ajuntaments i altres organismes competents (Estat, Generalitat, Diputació), els rètols publicitaris a l’entrada dels nuclis urbans i les estructures de suport fora d’ús.

 Mantenir i promoure, quan tècnicament sigui viable, les fileres arbrades als accessos viaris a les poblacions, amb espècies arbòries adaptades a l’indret.

 Elaborar un pla d’ordenació paisatgística de les activitats comercials associades als eixos viaris de les entrades als nuclis amb incidència visual (edificis, exposicions a l’aire lliure, instal·lacions adjacents, retolació, etc.).

 Elaborar plans de senyalització urbana adequada i coherent a les dimensions i característiques del nucli.

 Elaborar, per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, una guia per a la integració paisatgística de les entrades dels nuclis amb referència expressa a les males pràctiques que cal evitar.

 Desenvolupar programes de restauració dels entorns urbans.

OBJECTIU 7

Un sistema aeroportuari dissenyat amb criteris d’integració i aportació de nous elements d’interès en el paisatge.

OBJECTIU 8

Uns polígons industrials i àrees terciàries (comercials i d’oci) ubicades en zones visuals no preferents o notòries i dissenyades tenint en compte la integració amb l’entorn de les façanes que confronten amb el sòl no urbanitzable

CRITERIS

 Promoure la promoció mancomunada supramunicipal de polígons industrials i terciaris, amb criteris de minimització de: l’exposició visual, l’ocupació de sòl i la fragmentació del paisatge.

 Condicionar la construcció de nous polígons industrials i terciaris al desenvolupament d’un percentatge del sòl programat en el planejament urbanístic municipal vigent.

 Prioritzar la localització dels nous projectes en sectors de creixement contigus a superfícies urbanitzades o ja construïdes i optimitzar les infraestructures i serveis preexistents.

 Excloure la construcció de polígons industrials i comercials en àrees compreses en espais on el catàleg ha identificat com especialment valuoses.

 Reubicar progressivament les indústries aïllades en polígons industrials per evitar la dispersió de les construccions.

 Tractament lumínic anàleg al del sòl no urbanitzable a les façanes dels polígons industrials que confronten amb sòls no urbanitzables.

 Instal·lació de pantalles arbrades a les façanes dels polígons industrials que confronten amb sòls no urbanitzables i sòls urbans.

 Recollir en un apartat de les Ordenances de funcionament dels polígons el tractament dels residus (runes, embalatges, bidons, materials de construcció, aparells obsolets, etc).

ACCIONS

 Elaborar, per part de la Generalitat de Catalunya, un manual de bones pràctiques per a la integració i la millora paisatgística de les instal·lacions industrials i terciàries.

 Crear un premi per reconèixer els millors projectes d’integració paisatgística de noves instal·lacions i recuperació de les ja construïdes.

 Elaborar plans de recuperació paisatgística dels polígons industrials i terciaris que contemplin: la creació de pantalles arbrades, l’enllumenat, el tractament dels accessos i les trames viàries internes, el tractament dels paraments, cobertes i rètols.

 Dissenyar mecanismes fiscals per a la bonificació fiscal dels polígons industrials i terciaris que impulsen polítiques d’integració paisatgística.

OBJECTIU 9

Unes centrals eòliques planificades amb visió de conjunt a escala regional, amb participació dels actors del territori i disposades en el paisatge en relació als seus elements configuradors.

OBJECTIU 10

Uns nuclis encimbellats on s’identifiqui amb claredat el perfil paisatgístic de l’espai construït i els seus punts d’interès (campanars, esglésies, castells, casals, etc.) en relació al paisatge obert i el sòl no urbanitzable.

OBJECTIU 11

Un paisatge de nuclis alineats en valls ordenats urbanísticament i amb visió de conjunt conforme a l’assumpció d’aquest patró d’assentament.

OBJECTIU 12

Uns tossals ben conservats i erigits en punts d’atracció visual

CRITERIS

 Preservar els tossals de la plana com a elements identitaris i de referència del paisatge de Terres de Lleida.

 Evitar l’ús extractiu o la localització de zones industrials o terciàries, emissors de telecomunicacions, parcs solars, etc. sobre els tossals de la plana.

 Divulgar el valor paisatgístic i ecològic dels tossals testimoni.

 Vetllar perquè les Ponències tècniques ambientals municipals i comarcals tinguin en compte l’Inventari de tossals en l’emissió d’informes d’activitat.

 Vetllar perquè la Comissió Territorial d’Urbanisme tingui en compte l’Inventari de tossals en l’emissió d’informes relatius a planejament general i derivat.

ACCIONS

 Elaborar un inventari cartogràfic per a la caracterització dels tossals estèpics de Terres de Lleida i la seva zona d’influència.

 Incorporar, per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, l’Inventari de tossals estèpics en el Pla Territorial Parcial de Terres de Lleida (fins ara Ponent) dins l’apartat corresponent al sistema d’espais oberts en la categoria de sòls de protecció especial.

 Obrir una línia d’ajudes per als ens locals perquè efectuïn els requeriments i tràmits adients per al trasllat de les antenes i emissors que se situen al capdamunt dels tossals. Els ajuts

podrien provenir del Fons per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge que estableix la llei del paisatge.

 Elaborar materials de difusió per donar a conèixer el valor ecològic i paisatgístic dels tossals.

OBJECTIU 13

Uns fons escènics de qualitat que mantinguin els referents visuals i identitaris de Terres de Lleida i no incorporin elements estranys o aliens

 Instal·lar taules d’orientació en la xarxa de miradors (veure Objectiu de qualitat paisatgística 14) que assenyalin els diferents elements orogràfics que constitueixen el fons escènic de Terres de Lleida, amb esment dels elements no geomorfològics que també en puguin formar part (Seu Vella, un determinat campanar, etc.).

OBJECTIU 14

Una xarxa de miradors que posin en valor les panoràmiques més rellevants i permetin descobrir la diversitat i matisos dels diferents paisatges de Terres de Lleida

CRITERIS

 Facilitar l’observació, el gaudi i la interpretació del paisatge a tots els ciutadans, amb atenció especial a les persones que presenten problemes de mobilitat.

 Restringir l’existència d’obstacles (línies elèctriques, edificis, etc.) que impedeixin o alterin l’observació del paisatge des dels miradors identificats en el catàleg.

ACCIONS

 Identificar, representar cartogràficament i, sempre que sigui possible, integrar en el Pla Territorial Parcial de Terres de Lleida en el Sistema d’espais oberts en la categoria de sòls de protecció territorial, la xarxa de miradors i itineraris paisatgístics de Terres de Lleida, a partir dels miradors i recorreguts identificats en aquest Catàleg.

 En col·laboració amb altres administracions, i en particular de l’administració actuant en matèria turística, elaborar un protocol de construcció de miradors amb indicació de superfícies mínimes, tipus de senyalització, accessibilitat mínima, adaptació a la mobilitat reduïda, equipament bàsic, etc. per tal de dotar d’una única línia d’estil a tots els miradors de la xarxa, amb independència del promotor.

 Crear, per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, una línia d’ajudes destinades als ens locals o comarcals per a la construcció de miradors a través del Fons per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge establert per la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, si s’escau amb preferència per la xarxa identificada en el Catàleg.

OBJECTIU 15

Un paisatge de zones estèpiques conservat i gestionat

CRITERIS

 Conservar algunes àrees de secà i específicament dels tossals com a espais de biodiversitat.

 Posar en valor determinades pràctiques agràries i ramaderes (pastures, etc.) per tal d’obrir noves vies de desenvolupament rural lligats al turisme de descoberta i interpretació.

 Coordinar els diferents agents i administracions que intervenen en els processos de posada en funcionament de nous regadius i concentracions parcel·làries per tal d’evitar una implementació sectorialitzada o que no tingui en compte tots els interessos que hi concorren.

 Donar valor afegit als productes primaris d’aquestes zones mitjançant estratègies de valorització del paisatge local i de diferenciació del tipus de producció.

ACCIONS

 Destinar un percentatge de la superfície afectada per processos de concentració parcel·lària al manteniment de zones ermes i de pastura. Aquest percentatge pot sortir de l’anomenada massa comuna, percentatge de la superfície que s’exclou de la reparcel·lació per a l’aprofitament privat per a destinar-se a camins, usos generals, etc.

 Aplicar el programa dels contractes globals d’explotació a tot l’àmbit de Terres de Lleida caracteritzat per planes pseudoestepàries, a fi d’assegurar l’adjudicació d’inversions en la conservació del paisatge.

OBJECTIU 16

Un paisatge de secà, de conreu d’olivera i ametller, productiu i vinculat al manteniment dels elements de pedra seca de suport a l’agricultura.

OBJECTIU 17

Unes infraestructures hidràuliques tradicionals i unes banquetes arbrades a tota la plana regada gestionades i revaloritzades pel seu ús social

CRITERIS

 Vetllar pel manteniment dels patrimoni arquitectònic civil i paisatgístic lligat als Canals de Terres de Lleida i, en especial, per la conservació de les banquetes arbrades, actiu visual de primer ordre de tot l’àmbit territorial.

 Promoure espais de concertació i cogestió entre administracions, associacions de protecció de les Banquetes i altres agents implicats, i les Comunitats de Regants, titulars dels canals i el seu entorn.

 Posar en valor i divulgar entre la ciutadania els valors naturals, socials i paisatgístics dels canals, el seu patrimoni arquitectònic civil i en particular de les banquetes arbrades.

 Incloure les banquetes arbrades com a element d’interès a considerar en el contingut de la documentació ambiental dels Plans d’Ordenació Urbanística Municipal i els Catàlegs de Béns corresponents.

ACCIONS

 Inventariar i representar cartogràficament els trams de canals que mantenen banquetes arbrades i camins de servei aptes per al trànsit rodat o el senderisme.

 Declarar, per part dels municipis i Consells Comarcals, les banquetes arbrades dels Canals com a Béns Culturals d’Interès Local o Comarcal.

 Dissenyar programes d’interpretació i difusió dels valors i elements lligats a les infraestructures dels canals amb més profunditat històrica de Terres de Lleida.

 Incloure les Banquetes inventariades com a punt d’interès de les taules d’orientació dels miradors de la zona identificats en el catàleg: Miralcamp, Fita Alta, Barret Picat, Estany d’Ivars i Vila-sana.

 Definir i habilitar, per part dels municipis del Pla d’Urgell i el Consell Comarcal del Pla d’Urgell, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, una xarxa d’itineraris paisatgístics que transcorri per aquelles banquetes arbrades associades als canals i sèquies de la plana d'Urgell que conservin els seus valors originals i que permetin el gaudi del paisatge associat a aquests elements. En el mateix sentit, restaurar i habilitar els trams de banquetes arbrades que siguin necessaris per a la confecció dels esmentats itineraris.

OBJECTIU 18

 Uns paisatges fluvials del riu Segre i la Noguera Pallaresa i Ribagorçana conservats conforme a la seva dinàmica i accessibles per activitats d’oci.

OBJECTIU 19

Uns parcs solars localitzats en l’entorn a partir de criteris d’eficiència, preexistència de línies d’evacuació i preexistència d’edificacions i minimització del nombre d’observadors potencials en àrees fràgils

CRITERIS

 Promoure prioritariament localitzacions en polígons industrials, zones construïdes, i instal·lacions agrícoles de gran dimensió (granges, magatzems, etc.) o zones limítrofs sempre condicionat a l’existència de connexió elèctrica al mateix punt o a una distància pròxima.

 Restringir la instal·lació de parcs solars en àmbits amb absència manifesta d’electrificació.

 Promoure un repartiment de beneficis que tingui en compte en alguna mesura a les explotacions agràries veïnes i imputi una part dels rendiments a la integració paisatgística del polígon, instal·lacions ramaderes, etc. sobre les que s’implanta.

 Promoure ajudes i avantatges per a instal·lacions d’ús domèstic (5-10 kw màxim) en sòl no urbanitzable i àmbits no electrificats per tal d’evitar l’estesa de nous cablejats.

 Evitar la concentració de parcs solars en zones amb exposició visual alta i nombre d’observadors potencials alt (fons escènics), zones fràgils, i en concret, en aquelles que s’observen des del miradors reconeguts al catàleg.

 Evitar l’afectació i desbocament de masses forestals.

 Aprofitar la utilització d’accessos previs i promoure la reutilització d’edificacions preexistents.

 Evitar la proliferació de l’estesa aèria de les línies elèctriques, afavorint, quan sigui possible, el seu soterrament.

 Evitar la impermeabilització de les superfícies ocupades pels parcs mitjançant l’ús de materials naturals (saulons, graves, etc.).

 Minimitzar les dimensions dels tancaments i permetre la permeabilitat de la fauna i les dimensions dels edificis de control.

 Incorporar els criteris i mesures continguts al Catàleg del Paisatge en el planejament municipal (plans d’ordenació urbanística municipal, plans especials urbanístics, etc.) així com una zonificació del terme segons l’aptitud de cada àmbit considerat per a acollir parcs solars.

 Promocionar la participació de la població local en la iniciativa de la instal·lació.

ACCIONS

 Elaborar, per part de la Generalitat de Catalunya, una normativa sobre la implantació d’instal·lacions fotovoltaiques a tot el territori català, tenint present les qüestions paisatgístiques reconegudes en els catàlegs de paisatge.

 Elaborar una normativa que reguli la implantació de les instal·lacions en el sòl no urbanitzable i tingui en compte:

. La localització, d’acord, entre altres, al grau d’exposició visual i als valors paisatgístics reconeguts.

. El detall de les tipologies de tancaments permeses.

. El detall de les dimensions, cobertes i paraments dels edificis de control.

. El percentatge en el pressupost de les mesures correctores.

. El manteniment de les mesures correctores.

. La participació de la població local en el projecte.

 Crear un sistema de control a posteriori d’adopció efectiva de les mesures d’integració paisatgística previstes en el contingut de cada Estudi d’Integració Paisatgística.

OBJECTIU 20

Un paisatge de les construccions defensives que vinculi història, territori i població de Terres de Lleida.

OBJECTIU 21

Una Horta de Lleida productiva i concebuda com a àrea tampó de vocació agrícola entre la ciutat i els espais oberts perifèrics.